Són les 12 del migdia. Estàs escoltant Constantí Ràdio.
Constantin, Constantin, radio. Constantin, Constantin, radio. Ensinim amb tu.
Sous-titrage ST' 501
Fins demà!
Surto corrent a qualsevol lloc. Avui té pinta que ens passarem el joc i no pares de tirar més llenya el foc. M'has dit que a casa teva no hi ha ningú. Saps que mor de ganes de tornar a estar amb tu. Copidó col·locat ens ha disparat i jo tinc la teva avui al meu WhatsApp.
Fins demà!
La vida passa ràpid i hem d'aprofitar. I tu i jo no sabem què passarà de tu. I ara em disdina, accelera, imagina, camina, que no hi ha ningú. I tot l'amor que tinc és per tu.
Silencis que te canten, els dies que me passen, el teu record que mos mira, et gira sol, ja no fan discurs d'amor.
I amb els colors del paisatge dibuix la teva riera. Converses sempre infinites, avui soparé amb les teves cançons. Que cantàvem aquests vespres sense tenir cap control. Molts riurem d'allò que feiem.
A vegades que som i hi ha i enxerrats de com ho fa. Mentrestant que...
Fins demà!
Som xerrats de com es va mentre tantes.
T'he somiat i hem xerrat de com ens va. Mentrestant els teus gira.
Vols veure el meu castell de trèvols i diamants? No tinc més cors, els he anat donant. No facis cas del tren que està descarrilat. Va intentar fugir amb un soldat.
M'excita quan et sents
Fins demà!
Fins demà!
Si te marchas solamente por verme caer. Si te marchas solamente por verme caer.
Fins demà!
Si te marchas, solamente por verme caer. Si te marchas, solamente por verme caer. Si te marchas, que no vuelves nada.
Si te marchas solamente por verme caer. Si te marchas solamente por verme caer.
Fins demà!
This motorcycle prison with all its hot rock vision. It might take you happy later. Might take you 24.
It might take you half a lifetime It might take you 34 hours to do that Can't you take just one more Yeah It's time
Fins demà!
Fins demà!
Rompió la primavera
Aquella mañana de marzo llegaban tiempos de tormenta sin paraguas ni fe sin paraguas ni fe tú no nos dejabas mirar
Yo tampoco supe ayudarte. Calaban mis huesos la pena y ardía en mi piel. Y ardía en mi piel.
Yo nunca pensé ser tan fuerte Llorando en aquella estación No habían inventado tiritas Para tu corazón Para mi corazón
No hay curvas que llevan al cielo silencios más fríos que el hielo y cartas llenas de deseos insomnio y cafés insomnio y cafés yo iba entrenando mi alma
Y fuimos hechas
Mientras deshojabas tu flor Tu risa pinta de colores Cada habitación Por fin vimos la niña que eres Orgullo que se hace canción
Fins demà!
Els núvols han tapat el cel, les meves pors volant al vent. Sé que vindran dies millors i que aniré sumant errors. Que el més valuós que tinc els pot comprar i el que em fa feliç ho tinc a tocar. Ho tinc just al meu davant. Però avui...
Em sento fragil i sé que potser tot va bé, però ara em costa de creure. He de deixar que corri el temps per poder ser-hi aquí.
No sempre és fàcil creure en un mateix Quan la foscor de dins sembla que creix He trencat molts cops per dins Però he anat guardant tots els bocins Porto a les mans el que he viscut He guanyat més el que he perdut Però avui Em sento fràgil i sé que potser tot va bé Però ara em costa de creure
He de deixar que corri el temps per poder ser aquí. Ha de passar-hi.
Fins demà!
Hay peces que se mueven hacia cualquier dirección. Peces de colores que llaman la atención. Hay peces fugitios que se tratan de esconder.
De los peces gordos que se los quieren comer. Ya no puedo más, yo no sé nadar. Hay algo confuso en el fondo del mar. Hay peces que vienen, peces que van. Algunos se miran y otros siguen igual. Ya no puedo más, yo no sé nadar. Los tiburones me van a atrapar. No tengo salida, me voy.
Fins demà!
Fins demà!
Hay algo confuso en el fondo del mar. Hay peces que vienen, peces que van. Algunos se miran y otros siguen igual. Ya no puedo más, yo no sé nadar. Los tiburones me van a trapar. Tengo salida, me voy a dar.
Peces disfrazados de espaciales o de raros Moralistas, reaccionarios Prostitutas y soldados Hay peces que triunfan Y se les sube la espuma Peces genios solitarios Y que viven en la luna Ya no puedo más
Fins demà!
I a les 9 del vespre. Amb Jordi Martínez i Noelia Silvero.
Constantiv, Constantiv, radio.
Demasiadas veces siento que no estás ni se te espera. Por fortuna siempre vuelves, me sorprendes con ideas nuevas, tan callada, tan ligera. Nunca llamas a la puerta hasta que un día despierto y lo llena todo tu presencia.