L'entrevista de Constantí Ràdio
Del 23 al 27 de febrer s'estan celebrant les habituals jornades de portes obertes abans de l'inici de la preinscripció del proper curs escolar 2026-2027. Durant aquesta setmana, les escoles i l'Institut obren portes a les famílies dels futurs alumnes del centre
per donar a conèixer el seu projecte educatiu i també les instal·lacions del centre. Nosaltres aprofitem sempre aquesta setmana per parlar amb la direcció dels centres educatius de Constantí. Avui ens acompanya el director de l'Escola Senselles, Samuel Montes. Què tal, Samuel? Bon dia. Hola, bon dia, Jordi. Com esteu?
Gràcies una vegada més per ser aquí, fidels a aquesta cita que sempre intentem que quadri i que coincideixi amb aquestes jornades de portes obertes, que són dies importants pel centre, importants per les famílies, importants pel professorat i també per l'alumnat.
I, com dèiem, una finestra, el que és el projecte educatiu, en aquest cas, de la vostra escola. D'entrada, Samuel, em parlaves de la flexibilitat. Parlem que del 23 al 27 de febrer oficialment és quan feu les portes obertes, però les famílies que vulguin en qualsevol moment poden venir a conèixer la instal·lació.
Sí, sí, nosaltres som una escola que entenem el nostre camí a recórrer acompanyat amb les famílies i acompanyat amb les famílies no només amb les que tenim pròpies de l'escola sinó amb les futures famílies. És per això que per nosaltres ensenyar el nostre projecte, ensenyar les nostres instal·lacions, veure com treballem, com són les dinàmiques de feina amb l'alumnat, les dinàmiques de joc, les dinàmiques de convivència...
Ho veiem tot tan prou important com per ser flexibles a l'hora de poder venir al centre i conèixer-ho. Sí que tenim tancada aquesta setmana, del 23 al 27, perquè ens vinguin a conèixer, però això no vol dir que no es puguin escriure un correu.
Trucar per telèfon, nosaltres entenem que a vegades la conciliació laboral i familiar, i més amb una decisió tan important com per escollir escola pel teu fill o per la teva filla, que és prou important, com per almenys ser flexibles en aquesta data. Així que segur que ens posem d'acord per ensenyar el que fem a l'escola.
En el cas de l'escola sense elles, Samuel, com estructureu aquestes jornades de portes obertes? Com funcionen? Nosaltres no fem realment res en concret i especial, simplement expliquem què és el que fem i veuen com treballem. És a dir, per això et deia que aquesta flexibilitat de les portes obertes la podem portar perfectament a la setmana del 15 d'abril, t'ho dic.
perquè no preparem alguna situació concreta perquè les famílies vegin. És a dir, això sí que podríem fer aquest teatre, però el que volem és ser honestos amb el que fem. Confiem plenament en el nostre projecte educatiu, confiem plenament en l'equip de mestres que estan treballant al darrere,
i pensem que el que vinguin a veure-nos a l'escola és per veure el que realment estem fent cada dia, que és pels fills i per les filles dels futurs constantinecs aquí del poble. Hi ha un horari determinat? Feu les portes obertes durant la jornada lectiva? Com ho feu?
Nosaltres, igual que et dic que som flexibles en la data, som flexibles en l'hora. Sí que tenim una prioritat perquè el que seria adequat és que vegin com estem treballant. No només com estem treballant a l'aula d'I3, que són els futurs alumnes que vinguin pel curs 26-27, sinó també poder veure la continuïtat que tenen amb tot infantil, tant amb I4 com amb I5,
i poder pujar i veure les classes que fem a la primària, perquè no tindria cap sentit veure només l'I3 si no es veu la continuïtat que podem tenir l'alumnat en acabar amb els 12 anys i a punt d'anar a l'institut amb sisè. Amb la qual cosa som flexibles en l'horari, però sí que prioritzem que sigui en horari lectiu. Tot i que si hi ha alguna família que veu que hi ha una impossibilitat, doncs jo mateix els ensenyaré fora d'horari lectiu i els explicaré com és aquest projecte.
Històricament, Samuel, com han funcionat aquestes portes obertes? Hi ha una implicació, hi ha una participació de les famílies, especialment m'imagino de les que en un futur matricularan els seus alumnes al centre. Sí, sempre ens han funcionat molt bé. Moltes famílies han tingut el dubte de venir-nos a conèixer. A vegades, de fet, el nostre lema quan fem les portes obertes és venir-nos a conèixer.
han tingut el dubte de... perquè històricament potser l'Escola Senzella ha estat una mica més apartada, tot i que els tres centres educatius del municipi estem a tocar, l'Escola Senzella ha sempre estat a la final de l'avinguda, 11 de setembre, i això sí que ha fet a vegades tenir certa resistència a conèixer. Però les famílies que han vingut a conèixer, com deies Jordi, històricament amb nosaltres...
No et sabria dir el percentatge, però jo calculo que estaria per damunt del 90% les famílies que han vingut a veure l'escola i al final s'han decidit per apostar i fer la inscripció definitiva al nostre centre. És a dir, un cop venen les famílies, un cop veuen com treballem, un cop veuen...
quin és el tracte cap a l'alumnat, es senten convençudes i amb prou confiança com per matricular a l'alumnat. I aquesta confiança després també existeix al llarg de l'educació infantil de la primària. És a dir, les famílies no marxen del centre. A vegades ens trobem amb escoles que...
que han pogut tenir situacions complicades a l'hora d'implementar el seu projecte educatiu o de diferents criteris amb les famílies, nosaltres no. És a dir, si hem tingut... Nosaltres som una escola acollidora i si hem tingut algun cas de famílies que ha hagut de marxar, doncs ha sigut per alguna...
una qüestió familiar d'alguna mudança o de canvi de domicili. No perquè no creguin en el que estem fent. I això també ens dona ganes i confiança en nosaltres mateixos perquè continuen endavant el nostre projecte. Aprofito per recordar que aquestes portes obertes...
es fan sempre habitualment abans de l'inici, del període de preinscripció de cara al curs vinent, i que aquest any, en el cas de l'educació infantil i primària, s'ha avançat aquest període de preinscripció del 4 al 18 de març. Aquí sí que no poden ser flexibles, Jordi. Això sí que és a nivell de Catalunya, i des del dia 4, de fet, ja han començat a...
perquè facilitem el procés a les famílies que ho necessitin i que ho vulguin. Sabem que a vegades la documentació i pujar-la amb els diferents aplicatius no és una qüestió fàcil i sí que donem aquesta col·laboració i suport des de l'escola. És a dir, si ens truquen...
els signarem una cita també a partir del dia 4 de març per fer aquesta preinscripció, perquè a vegades tenim dubtes de la documentació, de com pujar algun document, i nosaltres ja portem molts anys fent aquesta feina, ja tenim molt agafada per la mà, i no ens costarà gens, ens encantarà ajudar les famílies que ho necessitin.
Bé, aprofito sempre aquestes entrevistes també per fer balanç de com està anant aquest curs, aquest curs que estem ja en aquest segon trimestre. Un curs que vam parlar a l'inici de Tot plegat, Samuel, amb molt bones dades de matriculació pel que fa a l'escola sense elles, amb tots els grups sense vacances, d'ahir 3 fins a 6a i fins i tot amb grups doblats. Sí, en els grups que només tenim una línia,
els tenim pràcticament plens, és a dir, no tenim vacants. De fet, hi ha algunes discussions amb la inspecció perquè cada vegada ens fem més grans i l'espai és el que és, i som una escola amb una estructura unitària. Però clar, tenim els grups de 5, tenim els grups de primer i tenim els grups de cinquè que els sí que els tenim desdoblats.
Som una escola unitària, però que tendeix a créixer. I llavors, en aquests grups d'I5, de primera i de cinquè, sí que tenim plaça. En aquests sí que tenim plaça. No hi hauria problema de rebre famílies amb alumnes per escrit en aquest curs. Amb els altres sí que ho tenim complicat. De moment sortim amb dues aules per a I3 el curs que ve, que això són 40 places, que això també ha implicat una reestructuració de l'espai.
Després en parlarem de tot plegat també d'aquestes reestructuracions i d'aquestes necessitats que teniu més enllà del projecte educatiu com a instal·lació, com a equipament. Però parlant de la matrícula, la circumstància que cada any heu de fer front, en aquest cas és una circumstància comuna a tots els centres educatius de Constantís,
que teniu matrícula oberta tot el curs. També això, d'alguna manera, per a les famílies no vingudes i també amb la dificultat afegida que això comporta a nivell organitzatiu. Sí, però a l'haver-hi viscut aquesta condició, aquestes circumstàncies de fa temps, ens ha ajudat molt a establir mecanismes d'acció immediats. Llavors, nosaltres, cada vegada que redem
Un alumne tenim molt clar quina és la manera d'actuar, tant amb l'alumnat com amb els mestres que acollien, com amb les famílies. Llavors, sí que pot trastocar al començament perquè tenim un company, una companya nova a la classe que s'ha d'integrar, però sí que tenim prou eines perquè aquesta acollida es faci de manera correcta.
Parlant del projecte educatiu, m'explicaves al principi de curs que l'objectiu principal del centre era prioritzar el benestar de l'alumnat. Hem parlat molt aquests últims anys, parlem tant amb les escoles com amb l'institut, d'aquest concepte, del benestar, sobretot emocional,
que cada vegada és una de les prioritats màximes que heu de fer front. Sí, sí, sí, sí, ens som conscients que a vegades el benestar de l'alumne no se'l cuida suficient i nosaltres tenim com a escola preveure aquest benestar i fer i aconseguir que l'alumne estigui bé amb nosaltres, que estigui bé amb ell mateix, que estigui amb la família.
Un alumne que no està bé és un alumne que difícilment aprendrà. És a dir, fem les coses per fases. És a dir, no ens podem oblidar l'aprenentatge, però l'aprenentatge no tindrà cap impacte positiu si aquell alumne no està bé. Nosaltres ens considerem una escola en què tota la vessant humana, tota la vessant personal,
li donem molta importància, però no només amb l'alumne, és a dir, entenem l'alumne com les diferents etapes que va complint al llarg de la seva vida. No és el mateix un alumne d'I3 que hagi nascut al mes de gener que un alumne d'I3 que hagi nascut al mes de desembre, que pràcticament s'aporta un any cada...
Cada alumnat té el seu temps i les seves etapes. La nostra responsabilitat com a professionals és saber quines eines, quins recursos donem per desenvolupar aquests aprenentatges. Però no només a nivell de l'alumne, sinó també amb els docents, també amb les famílies. Entenem aquesta...
aquesta escola com una comunitat basada en les persones, no només en els alumnes, sinó en totes les persones que formen part d'aquest aprenentatge. De fet, incidiu molt també des de l'escola en fomentar aquesta convivència al centre amb aquest projecte d'escola oberta. Això entronca amb el que m'explicaves al principi, que teniu aquesta flexibilitat perquè, de fet,
El projecte d'escola oberta, d'obrir portes a l'escola a les famílies, sobretot, i també a l'alumnat, és una cosa que feu a nivell genèric tots els dies del curs escolar. Sí, i a més, ho tenim sistematitzat al propi projecte educatiu. Nosaltres obrim les portes a les famílies sempre que ho necessitin, no només a nivell d'autoria, sinó a nivell de direcció,
per qualsevol situació que vegin, que els calgui un requeriment concret, però a més a més convidem a les famílies a formar part del nostre projecte. És a dir, obrim les portes a una activitat concreta dins de l'aula, com pot ser com treballen l'alumnat infantil les propostes d'aprenentatge o els àmbits d'aprenentatge que fem...
o amb els més grans potser fem una sortida per l'entorn. Llavors aquí pots vincular tant amb l'alumnat com amb les famílies des d'una perspectiva completament diferent i molt enriquidora. I a més a més podem fer altres activitats de joc o de lleure o d'educació física que...
Difícilment jo ho veia, Jordi, quan nosaltres érem joves i petits, que les famílies potser s'apropessin tant a l'escola. Ens haguessin agradat veure com el papa o la mama podia tenir aquesta relació més estreta i que ajuda moltíssim a tots els agents que estem implicats en l'aprenentatge.
De fet, en el vostre cas, l'associació de pares i mares d'alumnes és una associació que ve funcionant molt bé des de fa molts cursos que teniu ja molt estabilitzada i amb una implicació molt gran en tot el dia a dia del centre.
Sí, la veritat és que a Senselles ens sentim uns privilegiats de poder disposar de l'AMPA que tenim. Disculpeu, és una AMPA molt activa, és una AMPA que col·labora certament amb nosaltres, una AMPA molt col·laboradora i la veritat que ens facilita molt les coses, no només a dins de l'escola, sinó també amb la projecció externa que hi ha.
També fem el dia de les festes de l'AMPA, organitzar-les i impulsar-les l'Ajuntament de Constantí i és una data molt xula on podem compartir un moment amb la resta de famílies que formen part de la comunitat. Una de les novetats d'aquest curs a nivell educatiu de tot el municipi és l'elaboració del nou protocol per fer front a l'absentisme escolar. Aquesta va ser una de les grans apostes que s'ha fet des del Consell Escolar Municipal per aquest curs
Perquè és una problemàtica que us trobeu en el cas particular dels centres educatius de Constantides de fa molts anys.
Sí, sempre va bé tenir uns acords a nivell municipal per abordar una problemàtica. En el cas de Senzelles no veiem un problema enquistat a nivell estructural, sinó veiem una actuació concret amb algunes famílies concretes que a vegades per desconeixement del funcionament o per...
Perquè l'alumne ha patit una sèrie de malalties que ha coincidit en el temps, se'ls requereix un acompanyament diferent amb la resta de famílies. És per això que tenim la figura, per exemple, de la integradora social al centre. I ens ajuda a realitzar una sèrie de tasques i d'acompanyament i d'acció molt més directa amb la família per tal de reduir aquest absentisme que puguem tenir.
No obstant, si això s'enquista molt, doncs tindrem aquesta comissió que s'ha creat a nivell municipal, que també ens pot donar ajuda i estratègia, i ens serveix, per una altra perspectiva, com un treball en xarxa, perquè tenim famílies que formen part de la comunitat de l'Institut, que són famílies nostres que formen part de la comunitat de Senselles, i sempre va haver que hi hagi una coordinació, i en aquesta comissió precisament s'abordaran aquestes situacions.
També pel que fa a les novetats d'aquest curs, era un curs que començava amb aquesta directriu per part del Departament d'Educació, d'eliminar l'ús dels telèfons mòbils a totes les etapes educatives, sobretot també la reducció progressiva de l'ús de dispositius digitals a l'etapa infantil. Vosaltres, històricament, havíeu estat una escola pionera amb aquest ús de pissarres i de dispositius digitals,
I en els últims anys, Samuel, tu em comentaves que potser havíeu de recolar una mica perquè la cosa anava cap aquí i ara aquest curs pràcticament això s'ha eliminat. Com ho heu afrontat tot plegat? Doncs és un repte. Primer...
Perquè considerem que l'escola ha de fer una mica de balança i donar pes en allò que manca de la societat i potser alleugerir d'aquell ús de pantalles que a vegades estem des de petits fins que ja ens fem grans potser enganxats més a les pantalles.
Llavors nosaltres hem de fer aquest efecte de balança que no és fàcil. Sí, quan vam apostar fa molts anys per l'ús de les noves tecnologies no hi havia aquesta implementació a nivell de la societat. Ara que veiem que ja els de petitets ja fan ús d'aquestes pantalles i són adius digitals des de les primeres edats de creixença, doncs hem de donar un contrapunt a això.
no tornar potser a l'ensenyament més tradicional del llibre, però sí trobar la compatibilitat i l'equilibri entre el que hi ha a la societat i el que volem transmetre com a escola. No podem deixar de banda els llibres. Nosaltres fem un treball...
amb un impacte molt positiu de biblioteca, tant a la Biblioteca Municipal de Constantí com a la Biblioteca pròpia del centre. Hem creat diferents espais lectors per tota la superfície del centre, tant espais interiors com exteriors.
Això ens fa que l'alumne tingui un tacte amb una acció directa amb el llibre i que s'allunyi de les pantalles. Sí que hem de trobar aquest equilibri perquè l'alumne, probablement, quan estigui en edat d'exercir la seva professió, estarà al voltant de pantalles, estarà rodejat de pantalles. Llavors, no ens podem oblidar d'aquest vessant competencial en l'ús de les noves tecnologies, però sí que hem de trobar l'equilibri.
Aquest és un repte important, com deies. També una de les coses que plantejo aquests dies que estem fent entrevistes amb totes les direccions dels centres és, tu comentaves també, aquesta transversalitat, que aquest és segurament un dels grans puntals que té el sistema educatiu a nivell de tot Constantí. Aquesta interacció...
entre centres, en projectes, en la col·laboració amb serveis municipals, des de la biblioteca, l'escola de música, la ràdio municipal, etc. I també els projectes que compartiu entre tots els centres. Això...
Sempre ho destaqueu tots i totes, segurament una de les coses capdals que defineixen Constantia en aquest moment. Nosaltres entenem el nostre projecte educatiu basat en quatre eixos fonamentals a partir dels quals créixer. Un és aquest que comentes, Jordi, que és el vincle amb l'entorn.
El nostre alumnat forma part d'un ple educatiu d'entorn, forma part d'una xarxa educativa molt forta. Tu veus aquí en primera persona com fan ús de Constantiràdio en diferents projectes, no només amb els grans de sisers, sinó que també venen a fer els contes col·laboratius de quart, diferents activitats de lectura...
Igual que ho fem aquí, també fem un treball amb la llar d'infants, també fem amb l'escola de música, i crec que això, enfortir aquests vincles amb l'entorn, és un èxit en el nostre sistema. A banda d'aquesta vessant pel que fa a l'entorn,
Nosaltres veiem l'aprenentatge manipulatiu i vencial com una part essencial per aconseguir l'èxit. La nostra escola és una escola inclusiva, tenim una visió inclusiva de tot l'alumnat, de l'alumnat, de famílies, de docents, i això el que podem aconseguir com a quart és el desenvolupament integral dels aprenentatges de l'alumnat.
Ja per anar acabant, Samuel, sempre faig dues preguntes molt genèriques, abans que comentàvem, les necessitats que teniu com a centre de cara a curt termini. I en quins aspectes creieu que cal incidir, sobretot en aquest futur a curt termini a nivell educatiu aquí a Constantí i en particular des de l'Escola Sensellas?
Nosaltres, si fem un judici ara mateix de les qüestions que potser ens preocupen com a escola, veiem important la manca d'espais. Perquè ja ho hem dit al departament, ja ho hem comentat a l'Ajuntament, nosaltres, amb el nostre projecte educatiu, la lectoescriptura és essencial per a l'aprenentatge. No volem convertir la nostra biblioteca en una tutoria. Ja ens han dit que això...
Ens ho contemplen i que no serà així, però no volem haver de renunciar a espais educatius en els que creiem. Llavors, això és un punt important. Donar resposta a la necessitat d'ampliar l'escola, d'alguna manera, sense renunciar a la qualitat educativa. Això és una qüestió important.
La resta de coses que ens poden preocupar, Jordi, tu ja sabràs que els docents som uns supervivents. Nosaltres hem tingut, des dels últims 20 anys que pràcticament portem a l'escola, diferents problemàtiques i crec que sempre les hem solventat amb professionalitat i amb dedicació. Nosaltres som una escola que tant els alumnes que ens marxen a l'ESO ens venen a veure...
Després, quan passen un any, quan passen dos anys, tenim alumnes que encara estan estudiant carreres, que estan fent doctorats d'informàtica o que són advocats, que són uns exemples d'èxit i que t'ajuden a confiar en el que estàs fent, que et veuen a veure i, sobretot, que porten els seus fills. És a dir, ja m'estic trobant amb els fills dels fills, això vol dir que m'hi faig gran, ja m'estic trobant amb els fills dels fills, sí.
Però et dona moltes ganes de tirar endavant i de confiar en el que estàs fent. I com et deia, els mestres som uns supervivents i la problemàtica que ens vingui segur que la superem. Doncs sense cap mena de dubte. Samuel Montes, director de l'Escola Sense Elles, no sé si vols afegir alguna cosa més. Doncs no res, animar les famílies que ens vinguin a conèixer, que vegin com treballem, que vegin qui som i que vegin que tot i ser una escola petita, som una escola que fem grans coses. Doncs...
Esperem que sigui així, que aquestes jornades de portes obertes siguin un èxit també de participació com està sent aquests últims anys i que acabi d'anar bé el que queda de curs. En parlem al final. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies, Samuel. Fins la propera. Adéu.