L'entrevista de Constantí Ràdio
L'associació Aurora ha participat durant els dos últims anys, 2024 i 2025, del projecte RiberaT, un projecte de restauració de boscos de ribera que vol posar en valor la importància d'ecosistemes per a la millora de la diversitat i adaptació envers l'escenari de canvi climàtic. Un projecte que ha desenvolupat diferents accions al terme municipal de Constantí,
i que s'ha tancat donant pas al que serà un nou projecte de continuïtat del que avui en parlarem a l'entrevista amb el Pau Samanieu, que és el tècnic de projectes de l'associació Aurora. Pau Samanieu, què tal? Molt bé, molt bon dia. Gràcies per convidar-nos. I res, avui venim a parlar una mica d'això del que comentàvem. Venim a fer una mica de balanç de com ha anat el projecte Riberate i quina serà la continuació que des de l'entitat volem donar-li.
Doncs si et sembla, Pau, el que farem en primer lloc és fer una retrospectiva, fer una mica de balanç del que ha estat aquest projecte RiberaT, com dèiem, un projecte que s'ha desenvolupat íntegrament en terme municipal de Constantí en el cas del que ha fet l'associació Aurora. Perquè si et sembla, el que podem fer inicialment és explicar què és el projecte RiberaT, perquè a partir d'aquí podem desenvolupar la resta de qüestions.
Bé, el projecte Ribera té neix realment d'una necessitat i és que actualment estem veient que el bosc de Ribera està tenint una regressió ja que no existeixen arbres adults i s'està veient colonitzat per espècies invasores com poden ser la canya o el fals miraguà. Per aquest projecte van sortir uns ajuts d'uns fons Next Generation els quals demanaven una certa quantia que individualment una entitat petita com és l'associació Aurora no s'hi podia presentar.
Gràcies a la col·laboració amb diferents entitats del territori català es va dissenyar un projecte per donar-li un fil conductor amb aquest ajut i consistia en realitzar diferents actuacions dins de l'àmbit del Bosc de Ribera per buscar una millora en la biodiversitat i generar així una bioeconomia.
Aquestes actuacions es van fer amb diferents entitats com pot ser el CEN, l'AUVE, l'ADEFA, que són els propietaris del Lluçanès, defensors de fauna i flora també.
i es va tirar endavant en diferents àmbits de Catalunya. A aquestes actuacions, nantros ens vam centrar sobretot en el terme de Constantí, sí que és cert que també vam anar a treballar a la zona de Mora, amb col·laboració amb l'Aube, igual que ells van vindre aquí a fer algunes accions. Si ens centrem més en el que vam fer aquí a Constantí, des del 2024 que es va arrencar, vam començar amb la retirada d'espècies exòtiques com és la canya i el miraguà,
que principalment amb la canya el que es va fer va ser l'eliminació de la part aèria durant uns mesos, evitant així que creixés d'una forma molt abrupta, però tot i així la canya s'ha d'eliminar la part subterrània també, que s'anomena risoma, per tal de poder-la erradicar.
Estem molt contents en línies generals amb tot el que s'ha fet, perquè des d'un principi teníem pensat que les actuacions serien molt més limitades, però els treballs que es van realitzar, i també s'ha de dir, gràcies a les condicions atmosfèriques que vam tindre i amb una petita crescuda del franc-coli que vam viure el novembre del 24, la superfície que es va poder eliminar de canya i que actualment es manté igual per les pluges derivades, ha sigut molt superior a l'estimada.
Al final vam poder actuar en una superfície de més de dues hectàrees on vam realitzar desbrors i risoma es van poder fer més de 2.500 metres quadrats, abarcant així una superfície considerablement gran. Després d'aquesta superfície de risoma extreta, en aquests punts, es van procedir a fer diferents plantacions. Les plantacions es van fer en zones on s'havia actuat prèviament,
Finalment es van poder col·locar 500 plantes, entre elles albers, fleixes, rogers, sinestres, tamarius, arsos, saúcs, etc. I tot això va tindre un seguiment botànic.
que ens va confirmar algú que teníem previsió que seria així, que és que el reforç continuat de plantacions en zones llactuades obtenies uns resultats d'eliminació de canya i d'evitar rebrots molt elevats. En les parcel·les on més èxit vam tindre, la canya tenia una presència de menys del 4%. Partint de la base que a les parcel·les on hem actuat i portem anys actuant des de l'associació són parcel·les que són completament canyars monospecífics.
Aquestes plantacions que es van realitzar nosaltres ho volíem fer integrant a la ciutadania i és per això que es van realitzar tres jornades de voluntariat de les quals sortim molt contents perquè d'aquestes tres jornades vam arribar a tindre un total de 140 participants.
Aquestes jornades es van realitzar tant al marge dret com al marge esquerre, sent les del marge dret, la que ja van vindre parlant el seu dia fa gairebé un any, amb la població de Constantí, i al marge esquerre vam poder col·laborar amb una escola de Campclar, amb l'escola Campclar, que vam voler vindre a participar i a posar el seu gra de sorra aquí al riu Francolí.
A banda de les jornades de voluntariat, també al final, si vols integrar a la població en un projecte com aquest i vols que la gent es senti seu al projecte, també vam realitzar tallers d'educació ambiental. Els que vau escoltar-nos l'altre cop que vam vindre,
vam vindre a parlar del Tulsis. El Tulsis, per fer-vos memòria i pels que no el coneguin, va ser un petit quadern que vam fer d'activitats on es parlava una mica de l'evolució històrica del riu Francolí i la seva relació amb l'ésser humà. En aquest quadern es parlava també sobre biodiversitat, espècies exòtiques, patrimoni cultural i gràcies a una col·laboració que vam fer amb el complex monumental de Senselles,
150 alumnes van poder gaudir d'aquests tallers d'educació ambiental i coneixement del nostre entorn. Entre ells, l'Escola Senselles i l'Escola mossèn Ramon Barguedà d'aquí del municipi de Constantí.
Aquest ha estat una mica el resum, crec que ha estat un resum molt exhaustiu de tot el que ha estat el projecte Riberate i la seva implementació aquí a Constantí, totes les accions que s'han desenvolupat i una d'elles i un dels aspectes més importants era aquesta implicació de la comunitat local. Com deies, s'han fet aquestes jornades de voluntariat amb un nombre de participació força important i
Recordo que en el desenvolupament del projecte ens vau venir a explicar això, que volíeu també fer aquest recurs pedagògic, amb aquest disseny específic d'activitats adreçades sobretot a les escoles locals, que també diríem que és la segona fase del que ha estat el projecte, i després també vau poder fer una explicació final a la Biblioteca Municipal el passat mes d'octubre. Sí, correcte. Dins d'aquest projecte també comptàvem amb un pla de difusió i de comunicació,
I a banda també n'entros perquè la gent que en el seu moment, pel que fos, no va poder participar o no té accessibilitat amb aquest quadern, parlant amb el propi autor del quadern vam decidir fer uns plafons interpretatius
que eren una mica el resum de les actuacions que s'han fet dins del Riberate. També hi havia una pinzellada de patrimoni i una altra pinzellada de diversitat i aquest plafó es va col·locar aquí al marge dret de Constantí, a la vora del riu. I, a més, es van col·locar també, gràcies a l'AUVE, una de les entitats que comentava que ha col·laborat amb nosaltres en el projecte, es van poder instal·lar dos plafons més informatius, un al marge esquerre
que parla de la relació de la salut mental i de la salut en general amb la natura, que és el binomi principal d'Aurora, com ja vam comentar, i un altre, el marge dret, aquí a la vora més del poble de Constantí, que parla una mica dels boscos de Ribera, com són, quines són les característiques.
A banda, també, dins d'aquests mateixos senders, vam apostar per fer plafons sensorials, una cosa que cada cop s'està explotant més perquè és un recurs que serveix per a totes les edats i inclús per a persones amb necessitats especials, com puguin ser persones invidents o persones també amb mobilitat reduïda, podríem fer aquest sender que vam adaptar aquí al marge dret.
I els plafons que es van instal·lar van ser tres. Un que era d'escorces típiques d'arbres de ribera, on amb un petit QR et dirigia una web i pots, ja sigui per audiodescripció, si amb el propi navegador tens instal·lada alguna extensió d'audiodescripció o llegit, pots obtindre més informació dels arbres. I es va fer el mateix amb un plafó de caixes nius i una altra de petjades d'animals propis del bosc de ribera.
Ens podem situar geogràficament aquestes intervencions que s'han fet? Perquè, com diem, tot queda en terme municipal de Constantí, la superfície geogràfica aproximada que heu treballat. Sí, això és on creus abans l'antiga passera que connectava Constantí amb Sant Salvador. Allí seria l'inici d'un dels dos trams, que és el del marge dret, el més enganxat de Constantí,
i l'altre estaria just a l'altra banda creuat el pont. Actualment no es pot creuar perquè aquesta passera, si no recordo malament amb el Gloria, va desaparèixer, però al marge de dret es pot accedir caminant des del poble en menys de 10 minuts. Recordo, Pau, que en una de les entrevistes que vam fer per fer el primer balanç de com s'estava desenvolupant i en què consistia el projecte, destacàvem
La importància dels boscos de ribera i el servei que podíem fer amb casos que venien associats als episodis de canvi climàtic com els que ens estem trobant darrerament com són aquests episodis constants de pluges torrencials.
Va com en ell el dit, el fet que ara tenim tan recent aquest inici de 2026 en què hi ha hagut tants episodis de pluges importants amb aquest objectiu de fons que tenia el projecte, de reivindicar la importància d'aquests grans oblidats que eren els boscos de Ribera per fer front a aquests episodis.
Sí, aquí ja no entraria no només a nosaltres on estem apostant per aquest tipus de projectes, sinó ajuntaments grans, com pot ser l'Ajuntament de Tarragona, també dins del seu projecte de Neia Verda han tret un projecte molt interessant en el curs del Francolí i s'ha basat bàsicament en el que venim, nantros, replicant-ho a una escala molt més gran. Ells han pogut fer una superfície quilomètrica
on s'ha eliminat també canya i utilitzant la mateixa metodologia que fem des de l'entitat. És a dir, això reafirma que la metodologia que utilitzem a l'entitat funciona. Mhm.
Per altra banda, nantros ara deixem de banda un projecte, però recalco una cosa molt important. Aquests projectes tenen sentit quan se'ls dona una continuïtat. I és aquí on, ara gràcies a la Diputació de Tarragona, arrenquem un nou projecte, on provarem diferents tècniques també d'eliminació d'exòtiques,
on també tenim contemplades diferents activitats d'educació ambiental i on farem reforços d'aquestes plantacions que hem fet durant el projecte Ribera T i el manteniment de les pròpies plantacions. Aquest és, com diem, l'altre aspecte que avui volem analitzar. Tu destacaves, en aquest tipus de projectes és molt important la continuïtat, el fet que no quedi aturats i que se li pugui donar aquesta certa continuïtat.
En aquest cas, ja està en marxa aquesta nova fase, aquest nou projecte, que com dius, Pau, compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i que inclou aquestes tasques de manteniment i de reposició de plantes i eliminació d'espècies invasores. M'imagino una mica que la línia serà similar al projecte Riberat. Si vols, desgranem una mica les actuacions específiques que fareu en aquesta nova fase.
Sí, el projecte serà molt similar a l'executat amb el Riberate, perquè estem veient que és un projecte que funciona, la gent s'anima a participar, de fet ja tenim tancades les activitats d'educació ambiental, ja s'han fet els recs de manteniment de les plantacions i s'han alliberat d'exòtiques diferents exemplars d'albars i freixes presents a la zona, s'ha eliminat també i s'ha fet el control de la canya,
I com vam comentar l'altra vegada, la canya per eliminar-la no només serveix d'esbrossar, s'han de fer altres tècniques com pot ser el cas de l'eliminació de risoma. I en aquest cas volem apostar per una altra tècnica que també està donant molts resultats. Nantrus com a associació l'hem executat a Torre d'en Barra on portem un altre projecte d'eliminació d'exòtiques.
i consisteix en la instal·lació d'una maia que serveix per insularitzar el risoma. Aquesta maia s'instal·la ara al mes de març. De fet, avui mateix estan acabant d'instal·lar el tram de maia que faltava. S'actuarà sobre 200 metres quadrats i el que consisteix això és que quan el sol irradia aquesta maia, aconsegueixes unes temperatures molt elevades al subsol.
Això permet que al cap d'un any, quan retires la maia, et trobis tot el risoma desgranat i disgregat i puguis plantar a sobre. A banda del que seran aquestes actuacions, m'imagino també que hi haurà aquesta implicació de la comunitat local, aquestes activitats de sensibilització i d'educació ambiental. No sé si podem establir ja una periodicitat o establir dates concretes de quan es faran aquestes jornades...
Sí, aquestes jornades es faran durant el mes de maig, a principis, segurament durant la primera quinzena, i aquesta vegada s'actuarà amb el IES Pont del Diable, que és de Sant Salvador, perquè ara mateix on es necessita més reforç de plantació és el marge esquerre, i les jornades inclouen el que serien unes petites jornades d'educació ambiental, on reaprofitarem aquest material que vam elaborar pel Riberate,
una petita plantació per fer aquest reforç poblacional i han acabat una sortida de descoberta de biodiversitat. En total són sis jornades i estem a l'espera de si en un futur podem donar-li més continuïtat amb aquest projecte poder-ho tornar a oferir als alumnes d'aquí de Constantí. Quin ha estat l'acollida de les escoles, la participació, la implicació de les escoles i, com dius, dels alumnes dels centres educatius?
Bé, els nois, tot el que sigui sortir de l'aula, estacar, tindre gent diferent i que t'expliquin coses que desconeixes, els interessa moltíssim. Vam passar unes enquestes de satisfacció i les hem superat amb nota. Aquí ens hem de posar la medalleta al pit.
i tant l'actitud de les dues escoles amb els diferents cursos va ser molt bona, l'actitud també dels voluntaris que van vindre a les plantacions, la implicació era absoluta i, de fet, en el moment que nosaltres proposem una continuïtat d'aquest projecte amb un institut que no havia participat, només de sentir-ho la resposta va ser afirmativa des del minut 1.
Molt bé, doncs ja ho veieu, aquest projecte de restauració de bosc de Ribera, que té continuïtat després de l'èxit de la iniciativa i del projecte RiberaTé, que s'ha desenvolupat d'aquests dos últims anys per part de l'Associació Aurora, amb una gran implicació de la comunitat educativa i també del voluntariat aquí al terme municipal de Constantí. Aquest projecte, no sé si té un període de dos anys també com el RiberaTé...
No, el projecte de Diputació de Tarragona és d'un any, durà pràcticament un any natural, i en Cabat buscarem un altre tipus de finançament, ja sigui amb ajuntaments, diputació, generalitat, per tirar endavant més projectes de conservació, i al final per seguir amb el que estem fent, que per una banda ens dediquem a la conservació, però per l'altra l'entitat cal recalcar que és una entitat social,
on introduïm al món laboral persones amb problemes de salut mental. I crec que aquest binomi i aquest projecte d'Aurora és una cosa que
a tota la gent del territori, independentment del municipi que sigui, ens hauria d'omplir d'orgull les feines que s'estan fent. No oblidem de contextualitzar què és l'Associació Aurora, que és aquest binomi de salut mental i natura que sempre veniu i aprofitem també per recordar que és l'Associació Aurora, que és aquesta entitat sense ànim de lucre que treballa per insertar laboralment a les persones amb discapacitat i per promoure també
la conservació de la natura Pau, no sé si vols afegir alguna cosa més per tota aquella gent que ens estigui escoltant jo en principi aquí deixaria l'entrevista agrair-vos la la invitació a participar aquí a la ràdio una vegada més i amb ganes d'arrencar nous projectes, de buscar noves col·laboracions de tot el que es pugui fer pel medi ambient aquí al territori encantats de poder participar-hi
Doncs Pau Samaniego, tècnic de projectes de l'associació Aurora, una vegada més t'agraïm que ens hagis acompanyat avui a Constantiràdio per parlar del balanç del que ha estat aquest projecte en Ribera.
d'aquesta continuïtat, d'aquest nou projecte que ja heu posat en marxa amb el suport de la Diputació i que també el que vol és això, que el que s'ha fet fins ara pugui tenir continuïtat i pugui seguir també comptant amb la participació i amb la implicació de la comunitat local de Constantí. Gràcies, Pau. Gràcies a vosaltres. I fins la propera. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia.
Fes-m'agrada la nostra pàgina de Facebook i segueix-nos a X i a Instagram amb el nom Constantí Ràdio.