L'entrevista, ara l'espai Cornellà Cuida, amb la participació de la Fundació per a l'atenció a persones dependents i amb el suport de l'Ajuntament de Cornellà, el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i l'Obre Social de la Caixa. Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai del Cornellà Cuida.
Un tema que té un gran impacte en moltes persones i les seves famílies són els productes de suport, ja que aconsegueixen fer la vida més fàcil al domicili de les persones dependents. Quan una persona es troba en una situació de dependència, les tasques quotidianes poden esdevenir un repte constant. Per això, una sèrie de productes dissenyats específicament per aquest tipus de necessitats poden marcar la diferència en la vida d'aquestes persones.
Des de productes que faciliten el desplaçament i la mobilitat dins de la casa, fins a aquells que ajuden a la higiene, l'alimentació o la seguretat. Tots tenen un objectiu comú, mantenir la màxima autonomia possible per a les persones dependents, millorant la seva qualitat de vida i permetent-los seguir sent persones actives i independents en el seu entorn familiar.
A través d'aquests productes no només s'afavoreix la seva seguretat, sinó també la seva dignitat i el benestar emocional, aspectes essencials per a qualsevol persona que depengui de l'ajuda d'altres per a les seves tasques diàries. En aquest espai explorarem...
Com aquests suports poden transformar la vida quotidiana oferint a les persones dependents les eines necessàries per continuar sent part activa de la seva llar i comunitat. I per fer-ho tenim els estudis de la ràdio a Llaiza Casas i Maria Nicolás, que són les fisioterapeutes de l'EAP Martí Julià i l'EAP Gavarra de Correllà. Bona tarda. Bona tarda, Mireia. Moltes gràcies per venir a la ràdio a parlar-nos d'aquests productes de suport per fer la vida més fàcil al domicili.
Per començar, a quines persones ens estem adreçant amb aquesta informació? Creiem que és una informació que pot ser interessant pels cuidadors, siguin professionals o familiars, que acompanyen en el seu dia a dia persones que han perdut l'autonomia per a aquestes activitats de la vida diària i que necessiten o estan interessats en ampliar els coneixements sobre possibles eines de suport per al dia a dia i possibles modificacions de la llar.
Sí, són coses que no tenim per què conèixer. En el gruix de la majoria de la població no coneixem alguns d'aquests productes i que poden ser molt interessants. Per què és important que els cuidadors de persones amb un nivell d'autonomia reduïda tinguin informació sobre eines de suport, Llaiza? Doncs perquè creiem que és important que els cuidadors i familiars tinguin a disposició aquesta informació sobre dispositius de suport...
que estan disponibles en el mercat perquè moltes vegades faciliten el maneig de les persones i poden ajudar a garantir un millor benestar físic. Inclús, en alguns casos, poden ajudar a millorar l'autonomia de la persona amb limitació funcional. A més, brinden l'oportunitat de poder realitzar modificacions en la llar de les persones segons necessitats detectades, millorant l'entorn i, conseqüentment, la qualitat de vida.
A quin tipus de suport ens referim, Maria? Doncs quan parlem de suports ens referim més a materials per facilitar la marxa, com caminadors, crosses i bastons. I també és molt important conèixer els dispositius que faciliten les transferències al domicili i d'altres que estan més enfocats en activitats de la vida diària, com per exemple ajudes en el git, a sofàs, als lavabos per poder agarrar-se. Són materials que pensem que són molt importants
ja que ens ajuden a prevenir moltíssimes caigudes, tant al carrer com al domicili, ja que hi ha un percentatge molt gran de caigudes que són dins de casa. I, a més, la seva utilització augmenta la qualitat de vida del pacient, la seva autonomia i, sobretot, facilita la feina al cuidador. De tant en tant, vosaltres feu xerrades a cuidadors no professionals i els expliqueu la importància d'aquests elements. Quin és l'objectiu d'aquestes xerrades que impartiu, aquests tallers?
Doncs el principal objectiu és sobretot donar a conèixer els productes de suport que hi ha al mercat i poder comparar i poder fer una diferència entre un tipus i un altre i, molt més que res, saber diferenciar quin tipus de producte necessita cada persona en funció de la seva funcionalitat i patologia. Al final, una persona, depèn de l'autonomia que tingui, potser necessita un caminador de dues rodes, de quatre o sense rodes, tot depèn del pacient.
A més, també considerem que són eines molt importants per poder cuidar la higiene postural, l'autocura i la seguretat, no només de la persona dependent, sinó també del cuidador, ja que aquest tipus de productes faciliten molt la feina al cuidador, evitant així la sobrecàrrega.
Doncs avui hem parlat de productes de suport per fer la vida més fàcil al domicili, aquest espai del Cornellà Cuida, amb l'ajuda de Llaiza Casas i Maria Nicolás, dels EAPS Martí Julià i Gavarra de la ciutat. Moltíssimes gràcies a les dues per haver vingut als estudis de la ràdio. Gràcies a vosaltres.
L'entrevista. Ara parlem de seguretat amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Cornellà. Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de seguretat. Avui, com és la setmana que es commemora el Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent,
Volem parlar una miqueta de què passa quan una persona desapareix i com els atenen des de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Cornellà. I per aquesta raó tenim el sergent Javier Parreño, que és el cap de la unitat d'investigació de Cornellà. Hola, bona tarda. Bona tarda, gràcies per convidar-nos a aquest espai. Moltes gràcies a tu per ser-hi. I, en primer lloc, a mi m'agradaria saber si hi ha un perfil més habitual de persona desapareguda.
Bé, en principi no tenim un perfil més comú de persones desaparegudes, són uns perfils bastant diversos, o sigui, podem parlar des de persones adolescents en èpoques més conflictives, podem parlar de persones que simplement volen trencar el seu entorn familiar per desavinences familiars o ruptures sentimentals i de més, podem parlar de persones d'avançada edat amb algun tipus de problema cognitiu,
malalties com l'Alzheimer, demències, i també persones amb trastorns psíquics, psiquiàtrics, persones que estan ingressades en centres en toxicomanies, diguéssim que és un perfil molt variat. Sí que en altres àmbits geogràfics, com per exemple comissaries que es troben en territoris més rurals o entorns d'alta muntanya, doncs potser en aquells casos les desaparicions són més de persones perdudes o desorientades per factors climatològics, desorientacions i demés.
La majoria dels casos es resolen ràpidament? Sí, molt ràpidament. Les persones desaparegudes són localitzades o retornen pel seu propi peu en les següents hores o dies. Perquè ara, quan una persona desapareix, cal esperar 24 hores per fer la denúncia de la desaparició? No.
No, no cal esperar. Això és un mite o un boca a boca que ha corregut arrel, sobretot jo crec que de les pel·lícules de Hollywood, però en el moment que l'entorn d'una persona té indici, sospita que aquella persona ha desaparegut, ha d'adreçar-se a una comissaria de policia i interposar la corresponent denúncia de manera immediata. I què és el primer que feu als Mossos quan una persona ve a la comissaria?
El primer que es fa és, lògicament, instruir la procedent denúncia, agafar la denúncia, i automàticament es dona als sistemes policials informatitzats un avís, el que diem, una mena de control específic, que el que fa és que qualsevol cos policial que identifiqués aquella persona en qualsevol lloc, doncs, sapigués que està desapareguda i ens ho pogués notificar per nosaltres contactar amb ella.
En funció, després, del territori en què ens trobem, ubicació geogràfica i tipus de desaparició, es pren unes mesures o unes altres. És a dir, si hi ha una persona que ha desaparegut en un entorn urbà però desconeixem l'ubicació geogràfica concreta, doncs es dona una difusió a les patrulles, tant de Mossos com de policies locals, de la fotografia d'aquella persona, de les seves característiques físiques perquè estiguin atentes i es faci una recerca.
Però si parlem, per exemple, de persones que desapareixen en un entorn no urbà més rural, com havíem dit, d'alta muntanya, potser estem parlant de dispositius que requereixen la intervenció de bombers i d'equips de rescat. Llavors, en funció de cada tipus de desaparició o l'entorn del que estem parlant, es prenen unes accions o unes altres. Aquests serien els recursos que s'activen en les primeres hores. Quin paper tenen les càmeres de seguretat i els telèfons mòbils en aquesta recerca?
Bé, són elements de molta utilitat en qualsevol tipus d'investigació i també en les investigacions de persones desaparegudes. En el moment que nosaltres tenim coneixement, per exemple, d'un itinerari aproximat de la persona desapareguda, posem per cas que és una persona que per anar i tornar a escola o de la feina agafava el transport públic,
doncs, gràcies a les càmeres de seguretat, podem obtenir una traçabilitat del recorregut d'aquella persona, veure si realment, per exemple, ha anat a treballar o no, si ha tornat, si ha arribat fins al barri, i llavors aquella persona pot ser que estigui fins al barri, si no ha agafat el transport al sortir de la feina. I pel que fa al tema de telefonia mòbil, també és molt important. Sempre...
Potser no tant a Cornellà perquè és una comissaria local, però quan les persones vagin a l'entorn rural a fer excursions, a fer pujades a les muntanyes o inclús una sortida en barca a entorns marítims, recomanem sempre portar telèfons mòbils ben carregats de bateria perquè hi ha opcions... Amb alguna aplicació en concret o activada o alguna opció del mòbil? No, no.
Simplement que portem bateria. Pensem que és important portar el mòbil amb bateria carregada perquè en el moment que nosaltres sentim que ens hem perdut o ens hem desorientat va estar una trucada de la persona desorientada perduda o desapareguda al 112, al 112,
en el moment que entra aquesta trucada directament des de l'1-2 obtenen unes coordenades GPS geogràfiques que ens facilitarien immediatament llavors seria una localització molt fàcil i després recomanem sempre portar molta bateria perquè inclús en casos en entorns rurals on no tinguem cobertura existeixen possibilitats a través de certs equips dels que ara mateix disposa bombers per fer una localització del terminal telefònic llavors són eines bastant útils
en casos sobretot de desaparicions d'alt risc, en què hi ha un risc per a la integritat de les persones. Bé, en quin moment és quan decidiu fer crida pública i demanar la col·laboració ciutadana? Això ho fem en situacions en les quals la desaparició es considera d'alt risc, en les quals hi ha uns indicis o unes sospites clares que hi ha un perill per a la integritat física de la persona i en la qual hem esgotat
les línies convencionals de la investigació. Llavors és una mica com una mena d'últim recurs o un recurs complementari al sol·licitar la col·laboració ciutadana. Som bastant curosos amb aquest procediment perquè hem de recordar que una persona major d'edat pot desaparèixer si vol i marxar del seu entorn. Llavors emetre la seva fotografia i fer difusió pública ha d'estar basat en un risc real i concret per a aquesta persona.
Com s'ha com a...