L'entrevista. Ara parlem de català amb la col·laboració del Servei Local de Català de Cornellà. Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de català, el primer any 2026. Tenim els estudis de la ràdio a Helena Estalella, que és tècnica de comunicació del servei. Hola, bona tarda. Hola, mira ja com va. Bona tarda i bon any. Igualment, a tothom, primera vegada que vinc aquí, 2026...
Doncs avui comencem l'any parlant de com ha anat l'inici dels cursos, perquè l'any 2026 comencen nous cursos al Centre de Normalització Lingüística Baix Llobregat Centre, concretament al Servei Local de Català de Cornellà, i les classes van començar tot just fa una setmana.
Així és, hem començat el segon trimestre. Ahir, bé, la setmana passada dijous i ahir dilluns. Com sabeu, els nostres cursos són dimarts i dijous o dilluns i dimecres, així que ja hem començat tots els cursos. Molt bé, molt bé. I quins cursos teniu ara mateix en actiu? Ara mateix tenim 23 cursos, que ja sabeu, sempre diem el mateix, el C2 té un calendari a part. Per tant, aquest trimestre hem començat amb 22 cursos.
Com sempre, perquè és el que la demanda ens diu, hem programat més inicials i bàsics, concretament tres inicials, un per cada franja del dia, perquè pugui ser accessible a tothom amb tots els horaris i disponibilitats, matí, tarda i vespre, quatre bàsics uns, pel mateix motiu, tres bàsics dos, i aquí la demanda es va reduint, llavors tenim dos bàsics tres,
I d'elemental, intermedi i suficiència, doncs un per cada mòdul. També hem intentat incloure alguna proposta en línia, també per, com sempre, fer-ho més accessible. I s'ha quedat alguna plaça vacant, lliure? Això ens interessa comunicar-ho perquè en els nivells elementals, tots els mòduls, 1, 2 i 3, també intermedi i suficiència, tenim alguna plaça lliure, en 1, 2 i 3 d'aquests nivells.
I tal com posa el nostre web, fins al dia 21 de gener us hi podeu inscriure. Això sí que ha de ser presencialment, perquè el període d'inscripcions ha acabat, llavors la plataforma en línia d'inscripcions no està funcionant. Pots anar al servei local de català que tinguis més a prop i inscriure-t'hi. Com que són nivells que no són els primers, has de venir o amb un certificat
o haver fet una prova a nivell. D'acord. Recordeu que, si us esteu repensant, per fer la inscripció a Cornellà, el nostre horari d'atenció al públic, presencialment, és de dilluns a divendres de 10 a 1 i dilluns i dimecres, també de tarda, de 4 a 6.
Molt bé, doncs encara queden algunes places disponibles per a aquest trimestre de la mental, d'intermedi i de suficiència. De totes maneres, si no, les properes inscripcions tampoc no seran molt més enllà del mes de març o abril, no? Quan serà? És així, ara mateix no sabem els dies exactes del període d'inscripcions, però...
però si aquest trimestre t'has quedat sense plaça o no et va bé i encara ho estàs decidint, els cursos del tercer trimestre, d'abril a juny, sabem que la inscripció caurà al mes d'abril. Ara no tenim més concrecions, però jo sempre dic als usuaris que venen presencialment que es posin una alarma al calendari del mòbil cap al mes de març perquè és aleshores quan sabrem els dies exactes i així no us pot passar.
I, a més, amb el bon temps també les tardes són més llargues, donen més ganes de fer més activitats, no? Per exemple, tornar a recuperar el català, les classes de català. Exactament, i ja sabeu que ens ho passem bé sempre. Sí. Per cert, això que comentaves del C2, que va amb un calendari a part, explica'ns una miqueta més del C2, si hi haurà alguna convocatòria en breu. Sí, el C2 va amb un calendari a part perquè...
és semestral o anual tots els altres cursos són trimestrals per tant necessita els seus períodes d'inscripcions diferenciats ara el febrer obrim inscripcions per un curs semestral nosaltres com he dit ja tenim en marxa un curs que vam obrir a l'octubre que és anual doncs aquest febrer tornem a obrir una altra vegada per fer un C2 semestral una mica més dens igualment també accessible per a gent que treballa i tot això
Les dates concretament 4 i 5 de febrer, 4 per al torn preferent, és a dir, persones que han fet un curs amb nosaltres en els últims 12 mesos, i 5 al torn general, és a dir, tothom preferent i tothom. Molt bé. I en el cas de les persones que no hagin fet últimament un curs de català, com han d'acreditar que tenen el nivell per fer el C2?
Clar, això és un requisit. Tu per fer el C2 has d'acreditar que tens el C1, el nivell anterior. La nostra experiència és que en general la gent ja l'ha aconseguit. És a dir, que no es pot fer amb una prova de nivell. Això no serveix.
Molt excepcional, perquè estem parlant del nivell màxim que et dona la possibilitat de ser professor, etcètera. És diferent. Llavors, generacionalment, ara mateix hi ha molta gent que té el seu per haver fet, això no ho sap gaire gent, perquè els temes legals jo tampoc me'ls sé tots a memòria, però dos anys de primària i els quatre de secundària.
Molta gent es pensa que el C1 ara mateix el tenim amb el batxillerat o amb la secundària i després hi ha sorpresa, són dos anys de primària i la secundària. Llavors, després quan em comencen a preguntar EGB o no sé què, abans de la secundària aquí ho he de consultar, no m'ho sé a memòria. O sigui, pels que vam fer EGB millor anar a consultar. Política, lingüística i ho consultem. Jo ajudo també a assessorar a gent, però així de memòria no m'ho sé. En tot cas, s'ha de portar aquest certificat.
Exacte, que molta gent ja el té, però si no el tens és un tràmit molt, molt simple. Si has estudiat en un institut públic, a qualsevol institut públic el demanes, simplement t'hi presentes allà administració, recepció i el demanes, i si has estudiat a una escola privada o concertada vas a qualsevol institut públic amb el certificat de l'escola privada. Re, amb això en qüestió de dies t'ho fan.
Fantàstic. Doncs continuem amb aquest espai de català el primer de l'any. Avui ens véns a parlar, Helena, de la importància d'animar les persones a parlar català fora de l'aula. Sí, jo avui vull presentar el projecte de sensibilització a l'aula, que estem parlant d'ensenyament, continuem parlant dels cursos, però sí que és aquesta...
Aquest projecte que busca d'una manera més sistemàtica fer que els nostres alumnes facin servir el català més enllà de l'aula. Una definició més tècnica seria que és un mecanisme fonamental d'activació de l'ús de la llengua, però el que bàsicament volem fer és omplir un buit que sovint ens trobem, no sempre, que és que això està estudiat.
La competència lingüística, saber català o qualsevol altra llengua, no implica necessàriament fer-la servir. Nosaltres, en el nostre dia a dia, ens hi trobem que hi ha alumnes que parlen molt bé català, o no tan bé, tan és, que el parlen a les nostres aules, però sabem que només el parlen a les nostres aules. Llavors, sabem...
Vull dir, això que deia, és una qüestió... Ho tenim comprovat, no? Ho tenim comprovat, és una qüestió científica que la pràctica diària, en diferents contextos, infravalorem moltes vegades els contextos informals, és el que permet consolidar allò que s'aprèn a les aules. Molt bé. Bé, aleshores estem dient que no només, quan surten de l'aula, no només haurien d'escoltar un podcast o veure una pel·lícula en català, perquè això no seria pràctica. És passiu.
Endavant, eh? És fantàstic, però també s'hauria d'intentar practicar. I com ho fem, això? Clar, perquè el que tu deies, sí que millores, evidentment, les habilitats de comprensió, però nosaltres el que volem és que la gent faci servir la llengua. Per tant, volem que els nostres alumnes sentin que és necessària la llengua.
En general, jo avui presento un projecte concret que surt d'uns grups de treball amb unes activitats concretes, però en general és una capacitat, una sensibilitat del professorat. Nosaltres, quan fem classe, hem de tenir present tota l'estona això, com dissenyem les classes, com ens relacionem amb els nostres alumnes, les activitats que fem...
Però, a més a més, tenim unes activitats concretes... És a dir, que motiveu els professors i professores específicament amb un conjunt de models de pràctiques o d'exercicis o d'activitats que poden proposar a les aules. Doncs parlem una miqueta més dels tipus d'activitats que es poden fer.
Sí, nosaltres són un munt d'activitats de propostes que tenim a l'abast com a tècniques de normalització lingüística, però les dividim en quatre tipus, segons quin aspecte de sensibilització es treballa més concretament.
Primer tenim, i això, després és molt important que les adoptem al context, als interessos de cada grup, etcètera. Per treballar el tema de les actituds lingüístiques, són un grup d'activitats que el que busca és que l'alumnat prengui consciència sobre les possibles barreres emocionals. Sovint ja tenen aquesta consciència, però és oferir un espai per treballar-les col·lectivament, perquè si no també moltes vegades ens pensem que...
és una qüestió individual i no és una qüestió individual. També és un... Les activitats d'actituds lingüístiques també són una oportunitat per conèixer dades i context sociolingüístic, que hi ha molts prejudicis sobre això, o desconeixement, simplement, i en general per reflexionar sobre les motivacions individuals, per fer servir el català, per aprendre'l, per relacionar-te més amb la cultura catalana. Hem...
Sí, reflexionar sobre quan canviem de llengua, quan ens canvien la llengua, és una mica tot aquest apartat. Molt bé. Això seria més aviat unes reflexions o unes converses que podem tenir a l'aula amb els alumnes per tal que cadascú expliqui per què es llença o no es llença a parlar en català en qualsevol context, en una botiga, quan va fer un tràmit amb l'administració pública o senzillament amb els amics fent un cafè...
Aviam, i a partir d'aquí, vosaltres els proposeu un seguit de dades i de context lingüístic perquè vegin que no estan sols, que això és una cosa molt comuna, que és molt habitual que tu, quan estàs aprenent una llengua, sigui la que sigui, tinguis la sensació que no estàs prou preparat encara, no? I aquí estaria, doncs...
la proposta número 1, no?, aquestes actituds lingüístiques. Exactament. Anem a un altre tipus, seria els testimonis d'èxit. Aquests tipus són sempre propostes boniques i que generen també una sensació agradable en els nostres alumnes. Testimonis d'èxit, la freula èxit és una mica curiosa, però bàsicament el que fem és presentar o persones anònimes o persones famoses, conegudes, als nostres alumnes. En el cas de persones anònimes,
Expliquem, donem a conèixer amb diversos materials persones que no tenen el català com a llengua habitual o d'origen de naixement, però que sí que l'han acabat adoptant. Per tant, volem que els nostres alumnes s'identifiquin amb aquest procés i puguin sentir inspiració, empatia, etcètera.
I després, en el cas de les persones famoses, també és divertit, perquè el que volem mostrar és, o bé, persones cataloparlants que ja són referents pels nostres alumnes, aquí hem de fer una mica d'estudi que pot interessar, referents culturals, referents esportius, i pel simple fet que siguin referents o ídols, també genera aquesta inspiració...
O també persones famoses que la gent no sap que són catalanoparlants i nosaltres trobem el material per fer-ho saber. Doncs ara ens posaràs uns quants exemples després d'aquest model de testimonis d'èxit, que seria empatitzar amb persones del teu entorn o famoses que han aconseguit parlar en català
en diversos contexts. I després teniu un altre tipus de pràctica per activar o sensibilitzar els alumnes, que és els reptes lingüístics. Sí, aquí potser el concepte ja us fa pensar més de què estem parlant, però bàsicament és animar a usar... Clar, les classes són les hores que són, però nosaltres proposem activitats també fora d'aquestes hores,
sent conscients que tothom fa el capot i van fins amunt, però els animem a usar el català fora de l'aula amb activitats, això sí que està pensat més per nivells més baixos, que són molt senzilles, molt breus, no són activitats, són, no sé com dir-ho, tasques, una cosa molt breu. I, evidentment, va augmentant la dificultat en funció del nivell que treballem. La gràcia també és que a classe s'ofereix un espai, com dèiem abans, per...
posar en comú com ens hem sentit, què ens ha passat, si ens hem sorprès positivament de les nostres capacitats o no. Aquí, quan parlem de reptes lingüístics, estem parlant, us heu d'imaginar això, una cosa que no són deures. Saluda el teu veí, demana l'hora, encara que et portis el mòbil per practicar, demana un preu, dona les gràcies, cosetes així. Demanar l'hora en català és complicat, eh? Demanar-la no. Que te la demanin.
I pràctiques lingüístiques? Sí, aquestes sí que jo crec que fa més temps que estan sistematitzades al Consorci i potser són més conegudes també perquè aquí és on entren els famosos establiments col·laboradors, les botigues voluntàries de la ciutat, que és... Aquí ja no és tan fàcil, no és demanar l'hora, donar les gràcies, sinó tingues una converseta, una conversa de cinc minuts amb aquesta gent dels comerços col·laboradors que...
que són voluntaris, aquests cinc minutets, des del seu lloc de feina, s'han apuntat al voluntariat, des de això com a botiguers i botigueres, i van a reproduir una situació real, després ja veurem si es fa real o no, si compren o no, però la cosa és que poden anar allà a xerrar a un bar, a una sabateria, tenim comerços de tota mena, ja ho sabeu, perquè vegin que, també una mica, per prendre consciència, per...
per poder superar vergonyes, també sempre tenen experiències superpositives amb la gent dels comerços, que els animen, que els motiven, sempre surten supercontents d'aquestes pràctiques. Molt bé, doncs, Helena, aprofitem per saludar tots aquests botiguers i botigueres de Correia que ens estiguin escoltant i que participen en aquestes pràctiques lingüístiques del Servei Local de Català. Donar-los les gràcies i animar qualsevol altra persona que ens estigui escoltant i que tingui un comerç i que vulgui participar en aquesta iniciativa que...
Contacti amb nosaltres, i tant. Són una gent... Jo crec que ells ho saben, o els intentem fer-ho saber. Són una gent important pels nostres alumnes, sobretot del bàsic 3 i elementals, que van a fer les pràctiques amb ells. Sí, també aneu als mercats, no? També feu una pràctica als mercats. Sí, als mercats hi ha bastantes parades que són voluntàries. Molt bé. Doncs avui hem repassat amb l'Helena Estalella algunes de les activitats per sensibilitzar a l'aula i perquè els alumnes s'animin a practicar el català fora de l'aula.
Hem parlat d'actituds lingüístiques, testimonis d'èxit... Per cert, posa'ns algun d'aquests exemples que triomfan. Us poso algun exemple d'activitat. Com que sempre parlem dels nivells bàsics, m'ha vingut de gust també seleccionar alguna activitat de nivells de suficiència, del C1. Per exemple, no és que siguin les millors activitats, sinó perquè veiem...
Això a la pràctica, si jo soc alumna del Consorci, com ho treballem? La professora em fa un monòleg o què fem amb això? Doncs un exemple de tants altres. Una activitat per treballar actituds lingüístiques a un nivell de suficiència. La titulem Els joves parlen malament. És una pregunta una mica així.
I el que pretén és treballar l'argot juvenil, que en asuficiències és un tema interessant a treballar i a conèixer tot el tema dels contextos, informal, formal, dels registres, dels argots, i a part, evidentment, sempre es treballen aspectes més gramaticals o del programa amb aspectes de sensibilització.
Llavors aquí podríem, és superadaptable a l'activitat, però podríem començar escoltant una cançó actual de música urbana, l'exemple és Bailoteo dels Tiets, però tantes altres, imprimint la lletra, fent que els alumnes emplenin els buits de paraules que hem tret, que nosaltres les hem tret conscientment, que són plenament normatives.
i que potser no ho saben, es pensen que són incorrectes, o és una mica el que pretenem després treballar. Després, han de trobar les paraules que sí que consideren que són incorrectes, i llavors al voltant de tot això hi ha el debat. Primer s'aprenen quines paraules ens pensem que són incorrectes i no ho són, o al contrari, i després hi ha tota aquesta reflexió de...
de sensibilització al voltant del registre col·loquial i en contextos més informals. També aquí sempre són el suficiència aprendre a argumentar, a contraargumentar, a defensar tesis, doncs sempre és un contingut que t'ajuda a preparar-te a la prova final. Helena, i Bailoteo està inclòs en el diccionari o no? No, Bailoteo no. El títol no. Molt bé. I parla'ns d'alguna altra activitat, que encara tenim temps.
Sí, va, us explico la de testimonis d'èxit. Mira, m'ha sortit també aquí que és de suficiència, però aquesta és més llargueta, però és molt bonica, la veritat. La titulem El cau, un espai transformador, i té així com diverses parts. Aquesta activitat busca conèixer l'associacionisme, reflexionar al voltant de la importància de participar a l'associacionisme del teu entorn com a...
com a pràctica constant i, com sempre, suficiència a argumentar, contraargumentar i tota aquesta part més enfocada a una possible prova final. Primer es presenta el testimoni d'una persona anònima, com dèiem abans, per conèixer el seu procés d'inclusió i el seu activisme.
com a partir del cau de l'escoltisme a Catalunya aquesta persona explica que s'ha integrat, fa servir aquesta paraula, i ha millorat les seves capacitats lingüístiques. Després també hi ha un documental que es titula El cau, d'una hora i mitja, que es pot veure a classe, això depèn del temps que tinguem a classe, i al final tota una bateria de preguntes per reflexionar al voltant de...
El que dèiem, que l'exemple del testimoni d'èxit anònim pot fer de mirall amb els nostres alumnes. Molt bé, molt bé. I sobre algun famós que destaca a les aules que els agradi més conèixer? Clar, a veure, és que una cosa són els famosos catalanoparlants que coneixen, jo sempre dic...
Rosalia, Rosalia Labat-Guial, i després tenim altres que ens donen material més interessant per la classe, com jo què sé, hi ha una activitat amb una entrevista que es va afegir bastant viral del Henry Méndez parlant de normalització lingüística, bàsicament, de la seva experiència. Sí, aquesta cosa de...
Parlo català perquè fa no sé quants anys que visc aquí, i ell, que és una persona que fa música, que és coneguda, depèn de per qui, també hi ha una activitat amb ell. Molt bé, des del Centre de Normalització Lingüística, proposant activitats per fer servir la llengua fora de l'aula.
I ara anem a tancar aquest primer espai de català de la temporada parlant del neologisme de l'any. La veritat és que la darrera vegada que vau venir els estudis de la ràdio, no sé si l'última, l'última no, va ser la penúltima. Era l'últim dia per vosaltres.
Jo recordo això. Sí, exacte. Ens vau explicar aquesta iniciativa del Neologisme de l'any, que cada vegada es fa, cada any es fa des de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, oi? Sí. I que escollen deu paraules i s'ha de fer una votació, una votació on s'escoll quina és la paraula, doncs, que pot ser seleccionada com a nova paraula per incorporar-se al diccionari.
que no vol dir que al final s'incorporen. Exacte, no ens fem il·lusions, no és vinculant la votació, però el resultat és aquest compromís de valorar-la amb atenció. Doncs per què no refresquem les opcions que hi havia? Perquè hi havia bastantes opcions que jo crec que haurien d'estar al diccionari sí o sí. Sí, per ordre de la votació, de més votacions a menys. O sigui, ja diràs el nom de la que ha guanyat.
Ha guanyat, ho dic, no? Vinga, va, digues la que ha guanyat. Tu volies fer-ho al revés, eh? Ha guanyat vespreig amb un 25% de votacions vespreig, que la proposta de definició és, la llegeixo literalment, que no me l'ha inventat jo, activitat social que consisteix a sortir abans de la nit amb amics o companys, generalment al vespre, en bars, terrasses o altres espais d'oci, per compartir tapes, copes, música i conversa. És a dir, que és l'opció catalana al tardeo.
Exacte, sí. En castellà molta gent diu tarder opció. Molt bé. Doncs més de 3.500 persones han votat aquesta opció, perquè si en total 15.500 persones... Ui, ja m'has fet el càlcul, tu. Sí, sí, estava aquí ràpidament fent càlculs, perquè si l'han votat el 25% de les persones i n'han votat 15.500...
Rècord de participació també sempre és, diria, ho dic de memòria, és la dotzena edició d'aquesta campanya. La participació no para de pujar, que és una alegria, i això aquest any, 15.500 votacions, com tu deies. Molt bé. Aleshores, a partir d'ara, quan aquestes persones que els hi haurà sortit de discoteca, però que ja no ho fan de nit, sinó que ho fan a les tardes... Bespreig. Bespreig. Anem a ombra. Bespreig. Exacte, et convido a un bespreig. Molt bé. Doncs quines més paraules hi havia?
Vinga, doncs continuo. IA, això amb majúscula, intel·ligència artificial, però com a paraula ja, no?, les dues lletres. Neurodivergent, com a paraula composta. Salut mental, com a concepte. Gasià, gasiana, el gentilici de Gaza, Palestina, matxa, el te.
Queer, aquesta paraula que en anglès podríem dir que és comunitat LGTB, dico plus. Crisi climàtica, també com a concepte. Influenciador, influenciadora, que jo sí que és veritat que ja fa temps que la llegeixo, pensava que ja estava incorporada al diccionari. I opinió personal, per sort, l'última, de juny intermitent.
Aquesta la degem, no? De moment no cal. Un 1% l'ha votat. D'acord, d'acord. Sí, s'ha de dir que tampoc influenciador no ha tingut molt d'èxit, eh? No, no ha tingut èxit, eh? No. I segons les més percepcions així individuals, no sé, és una paraula que potser té més recorregut, però no, no, no. Doncs ja sabeu, a partir d'ara l'activitat social de sortir abans de la nit amb amics i companys per anar a una disco, a prendre unes copes, ara es diu vespreig.
Helena Estalella, moltíssimes gràcies per haver vingut als estudis de la ràdio a parlar-nos de català i de totes les propostes que feu des del Servei Local de Català de Cornellà i fins a la propera. Gràcies, Mireia. Adeu.