L'entrevista. Ara parlem de català amb la col·laboració del Servei Local de Català de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de català. Avui estem acompanyats als estudis de la ràdio d'Helena Estaleia. Hola, bona tarda. Bona tarda, Mireia i a tothom. Gràcies per venir a la ràdio. Avui vens acompanyada de dos estudiants, oi que sí? Explica'ns una miqueta el per què.
Vinc molt ben acompanyada. És la primera vegada que porto alumnes del nivell bàsic 2, però estic emocionada. Primer he de dir personalment que van ser els meus alumnes el trimestre passat. Això no puc dissimular. Ah, molt bé, molt bé. Però a banda...
Hem fet un procés de preparació, clar, el Bàsic 2, ja la majoria ho sabeu, la capacitat d'expressió oral és limitada, coherent, amb què fa 45 o 90 hores que estudien català. Llavors també ha sigut molt enriquidor el procés de preparar el guió conjuntament. Normalment quan convidem alumnes tenen ja més expressió oral fluïda.
i fan una mica l'entrevista improvisada amb tu, doncs avui venim amb un guió que hem estat treballant i que també ha sigut com una activitat extra pel seu procés d'aprenentatge. Molt bé, vols dir que ara continuen estudiant? Ara mateix estan fent el Bàsic 2. Molt bé, doncs endavant. Parleu-me una miqueta, Caroline i John.
Hola, molt bona tarda. Nosaltres som alumnes del Bàsic 2, jo soc la Caronay, tinc 27 anys, soc del Perú i fa 8 mesos que vaig arribar a Catalunya, directament a Cornellà. Som els veïns aquí, ella. Jo soc John, de l'Equador, tinc 32 anys i vaig també arribar a Catalunya fa 8 mesos.
Que estem parlant de nivell bàsic 2, però una altra dada per mi també que em fa estar així emocionada amb haver-los convidat, és que fa 8 mesos que són aquí, que a nivell bàsic 2 tenim gent amb diferents recorreguts. No, i tant, no és el mateix, no és el mateix. Si acabes d'aterrar el país, tot és nou i a sobre estàs aprenent una llengua. Molt bé.
Doncs endavant, expliqueu-me més del que esteu fent, perquè esteu estudiant dins del Servei Local de Català de Cornellà. Bé, us comento un poc sobre mi. Des de septembre estic estudiant el grau superior d'Automatització i Robòtica Industrial a Hospitalet. Tinc un tutor i uns companys que m'ajuden molt a millorar el meu català, parlar i escriure. Com diu, tots...
Com els companys, els companys del grau, m'ajuden a entendre moltes paraules catalanes, que són molt tècniques pròpies del curs. Exemples, lliscament, escalfament, azulí... Són paraules que per parlar amb altres persones no les necessito, però els meus estudis són molt importants. Tinc una carrera d'enginyeria industrial al Perú, però està en procés d'homologació i no puc estar quieta, molt quieta. Bé, per complementar els meus estudis, he començat aquest grau amb moltíssima il·lusió.
Déu-n'hi-do! Escolta'm, jo estic al·lucinant amb la Caroline. Vuit mesos a Catalunya, vuit mesos a Cornellà, i a sobre està estudiant el grau superior d'Automatització i Robòtica Industrial. Déu-n'hi-do! Déu-n'hi-do! I esperant que t'aprovin aquesta convalidació d'estudis. Sí, l'homologació tarda dos anys...
I quan termini el grau superior d'automatització i robòtica industrial, ja ho tindré homologat. Clar, serà tot a la vegada. Molt bé, molt bé, fantàstic. John, explica'ns una miqueta sobre tu. Bé, jo treballo en una residència de gent gran, en cosergeria i seguretat de Barcelona.
En l'àmbit de la meva feina m'ajuda molt a parlar català. Tinc una anècdota en la qual vaig a poder salvar una vida. Una resident del meu joc de la feina es trobava malament, molt malament. Ella només parla únicament català.
Va trucar al mòbil de la consorgeria i em va explicar que necessitava una ambulància urgentment. I gràcies al que he fet ara per estar estudiant el curs de català vaig poder comprender-ho i resoldre-ho, entre altres coses, com gent atrapada en els sensors...
o que necessiten transport, taxis... I així puc resoldre qualsevol problema del meu dia a dia, de la meva feina. Uau, John, això és... No ho sé, frapa molt, perquè és veritat que a vegades no donem la importància del fet que la gent pugui entendre el català, però en el teu cas, a la teva feina, et vas trobar en una situació que realment va ser de vida o mort. És molt important, sí.
Molt bé, doncs ens quedem amb aquesta anècdota del John, que a més a més també parla molt bé el català, només porten aquí vuit mesos. I escolteu, sé que teniu una anècdota sobre una cançó. Què va passar amb aquesta cançó i quina cançó és?
Bona. La cançó és Bon dia dels peps. A la primera classe del Bàsic 1, la nostra professora, l'Helena, ens va recomanar que escoltéssim la cançó de Bon dia. Jo ni me'n recordava que havia fet aquesta recomanació. I el John la va escoltar moltes vegades perquè sempre li creia molt l'atenció a tot allò musical.
Durant les classes vaig veure que la Caroline tenia una veu especial i vaig imaginar-me que cantava. Vaig proposar a tot grup sense preparar tots junts la cançó per l'últim dia de la classe. L'única que va acceptar sense pensar això va ser la Caroline.
L'única que ho va acceptar d'assajar i tot va ser la Carolina, però jo he de dir com a professora que l'últim dia de classe s'emplanten amb una guitarra que havien estat assajant i la resta del grup projectant la lletra també ens vam animar a cantar-la tots junts. Va ser molt emotiu. Sí, a lo del John jo li vaig dir que tenia mala veu però no em va creure. Ja.
Tot això va ser per missatges de WhatsApp i després a la classe es va apropar i em va preguntar si m'animava finalment. També en dia era la Teresa, l'acompanya del grup, que és la meva tieta, i es va sumar a la idea. Aquí és habitual perquè, clar, la gent s'anima a apuntar-se a les cases de català també en família, tenim matrimonis, tenim fills, germans... Ah, sí? Això no m'ho havies explicat mai, que bo!
Què passa? Sempre hi ha una parella a classe que tenen algun vincle familiar. I això, la Teresa estava convidadíssima a la sessió d'avui també, però per motius mèdics no ha pogut venir i la convidarem un altre dia des d'aquí. Ai, quina llàstima. Jo li he dit, Teresa, cada 15 dies fem programa així que acabarà venint també. Des d'aquí li enviem un petó. També porta només 8 mesos a Catalunya la teva tieta?
No, la meva tieta tinc 15 anys. 15 anys, sí. Molt bé. Doncs endavant, continueu explicant-me aquesta anècdota que m'estàveu explicant. Llavors, tots tres, el John, la meva tieta... Clar, el John amb la guitarra. La meva tieta, jo i Alfred, acompanyant-nos, vam preparar un dia al parc. En un banc ens va posar a practicar. Resulta que no em vaig equivocar. En el primer acord vaig sentir la seva voz...
Em vaig quedar preparat. Result que tota la família de Carolenç són músics. No, jo penso que el Joan està exagerant. Ah, que va, ara sentireu i jutgareu-vos vosaltres, em donarà la raó. Però és veritat que hi ha algun músic de veritat a dins de la teva família? Sí, el meu avi tocava la guitarra. Ah, bé. Molt bé.
Molt bé, molt bé. Doncs, escolta'm, ara ens heu posat la mel als llavis i ara necessitem escoltar una miqueta d'aquesta cançó. Veig que has portat, John, que has portat la guitarra. Tu t'hi havies preparat. Sí, sí, sí, des de els 15 anys, que m'agrada molta música. M'agrada molt l'element musical i un amic em va ensenyar una cançó a l'escola.
I des d'aleshores vaig aprendre a tocar la guitarra. Va sortir el meu amor per la música, molt més pels deures. O sigui que portes gairebé la meitat de la teva vida tocant la guitarra. Després vam crear una banda musical a l'escola i fèiem concerts, dies especials, com l'aniversari de l'escola. Al principi no teníem nom.
Pero quan va acabar la escola, la banda continuava unida i va començar a ser un project més important. Tenien propostes i contrataban festes. Necessitaban la banda de ella al otro lado del cassette. Va durar fins del 2023, des del 2015.
Però si a l'època que tu vas començar no existien ja els cassets, o sí? Sí que existien. No, no, no. Era una cosa nostàlgica. Durant la pandèmia també ens deixàvem voler trucar. Ostres, com es diu la teva escola? Els companys de la teva escola, de quina escola són, de l'Equador? L'escola, el nom és Vicente Rocaforte.
De quina població? Guayaquil, Ecuador. Bueno, doncs un fort aplaudiment per aquest grup de música i l'autre lado del casset, no? Fantàstic, aquí un record per aquests companys de l'altra banda de l'Atlàntic. Som-hi. Anem a començar amb la cançó quan vulgueu, vosaltres. Deixem que el John agafi la guitarra, que es prepari, que això porta uns segons, perquè ja la portava ben afinada i preparada...
I quan estigueu llestos, podeu començar. Va? Va, doncs. Un, dos, tres. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra. Tot cantat, les primeres persianes. Sobran feixugues, va.
El café te asegura que no era penal. Y esta es fa la conversa. Igual que el sucre del talla. Buen día. Ninguno ademana profa. Buen día. Llamo un escapo, un sol ven insulene. Ilumina descarado el espectacle del ayer.
Fins demà!
La vea Josep nos deixa perdre a cap d'etat. I amb les guardes preguntar quants dies mes queden.
Bon dia. Ninguna demana profa. Bon dia. Damos un escapo, un sol, ven insulene. Ilumina descarat tot el espectacle del allent. Bon dia. Ninguna demana profa. Bon dia. Damos un escapo, un sol, ven insulene. Ilumina descarat tot el espectacle del allent.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Enhorabona! Clar, o sigui, ara enteneu que jo, com a profe del Bàsic 1, l'últim dia em fan aquesta sorpresa. Ja vaig pensar, ja m'inventaré un programa de ràdio, però això ha de sonar, de ràdio. Vaig arribar a casa i vaig dir a la meva parella que em va encantar, que havien assajat els pets. Això ho hem de portar a la ràdio. Increïble, ho heu fet espectacular.
Sí, moltes gràcies. A més, us hem de dir una cosa. Aquesta cançó que heu tocat i que heu interpretat vosaltres és una cançó que per Ràdio Correia té molt de significat. Això no ho sabia. Sí, sí, per què? Té significat per tothom, però explica, explica. És veritat que molta gent pot fer-se seva, aquesta cançó. És un himne. És veritat, és un himne. És un himne, està claríssim. Però en el cas nostre, el tècnic que teniu a l'altra banda, el tècnic del control, és el José Antonio Castillo, que és el presentador del programa musical del matí que es diu Bon dia. Exacte.
Això no ho sabia, no he investigat prou. I durant molt de temps, doncs, la sintonia del programa, vam aprofitar aquesta cançó dels pets. És que els pets fan màgia i aquesta bona gent que hem portat aquí també. Molt bé. Doncs enhorabona a John i Caroline, ho heu fet espectacular. I bé, ja ens explicàveu una miqueta la relació del John amb el tema de la música.
Se suposa que no anàveu a parlar molta estona, però escolta-ho, això ho he enroscat, eh? Us he posat aquí a parlar, a parlar... Jo, sent compassiva, no volia posar-los gaire pressió, però crec que tenen encara alguna cosa més per explicar. Així que, Carola, si tu també ens vols explicar, doncs té relació amb la música, que tot això recordo, que és un guió que hem preparat conjuntament i no és el...
que jo com a tècnica he volgut que expliquessin, sinó que els he ofert també que parlessin del que els venia de gust compartir. Sí, us comento un poc. La teva història, la història del John, és molt semblant a la meva. Però abans d'això, quan era molt petita, jo i la meva cosina cantàvem tot tipus de cançons, en castellà, en anglès, fins i tot en català.
Jo aquí, perdona que talli, quan estàvem preparant el guió vaig dir, Carola, no t'inventis que cantaves en català de petita, però no s'estava inventant. La filla de la Teresa, estem parlant. Sí, sí, sí, exacte. Sí, la filla de la Teresa. En aquella època... Com es diu? Com es diu la filla de la Teresa? Victoria. Molt. Sí. Sí.
En aquella època miràvem Polseres Vermelles. A recordar, Polseres Vermelles, aquesta sèrie... Aquesta sèrie va arribar també a Perú? No, la meva cosina va venir a Catalunya, molt petita, i va tornar al Perú en les cançons d'aquesta sèrie. Sí que es va adaptar a més països. La van adaptar a la sèrie. No la feien els mateixos actors de Catalunya. Com una transformació. La transformaven i la feien... Com a mínim als Estats Units segur que en van fer una adaptació.
Sí, sí, sí. Et sona, però no sabem si vam fer-ne una per un, no ho sabem. Continua, perdona. La meva cosina va tornar al Perú amb les cançons d'aquesta sèrie i després a la secundària els meus companys i jo vam entrar a un concurs d'imitacions musicals.
Érem del gènere cúmbia i vam quedar en segon lloc. Després vam canviar el gènere a salsa i vam quedar en primer lloc. També, igual que el jo, ens va contractar a escoles, a un hospital... La mateixa escola ens va contractar dos anys per al seu aniversari. El grup, després... Com es deia, grup. No tenim nom. No tenim nom.
Sí, no tenim nom. Jo em vaig pujar a estudiar i els meus companys van viatjar i fer altres coses.
Sí, i és tot. Però, escolta'm, però és una superhistòria, això, tot plegat, eh? Jo t'ho juro que li vaig dir que l'any no cal que t'inventis que cantaves en català i no, no, i em va dir que no, que no, que la meva cosina va tornar carregada amb pulseres vermelles. Molt bé, molt bé. Molt bé, jo no vaig seguir aquesta sèrie, ser l'argument, però no la vaig seguir i no sé quines cançons sí cantaven, no sé si hi havia algun grup que et va agradar més. No sé...
Si hi havia un grup... O eren cançons pròpies de la sèrie. Crec que sí. Jo crec que sí. Eren pròpies de la sèrie, però el grup sí que tenia un nom i jo no me'n recordo, perquè la meva germana era molt fanàtica i jo no tant. Bé, doncs aquí queda. Ho haurem d'investigar. Ho haurem d'investigar. Molt bé, doncs... Tot un plaer haver conegut en John i la Caroline. No sé, John, tu vols afegir alguna cosa més? Sí.
Sí, sí, jo... Jo vull fer una proposta a tot el Consorci, fins a PNL. Ens interessa... Apunteu, atenció. No estem parlant que feu una proposta al Servei Local de Català, no. Al Consorci. No, directament vosaltres us atreviu a fer una proposta a tot el Consorci. Jo després els passaré enllaç als meus superiors amagant la proposta del joc. A veure, això és com s'ha de fer.
No s'ha d'anar a tirar petit. S'ha d'anar al màxim. Primer ho explico a la ràdio i després...
Bé, ens interessa molt la música i ens agradaria implementar una idea, inspirada en la meva experiència com a estudiant d'anglès a l'Ecuador, que quan acabe el curs es faça una celebració, una festa final del curs, en què cada grup faça una mostra artística i posa en pràctica el que han après. Podria ser d'altres pobles i ciutats...
Nosaltres parlem del àmbit musical perquè és el que ens agrada, però pot ser que altres alumnes els interessen el teatre o alguna altra activitat. Ens sembla molt bona idea, el que dic el John.
Crec que hem acabat. Ens ha encantat ser aquí a la ràdio amb vosaltres i explicar una mica sobre nosaltres i, clar, compartir un poc de música. També tenim una sorpresa, no sé...
Moltíssimes gràcies per donar-nos l'oportunitat de formar part d'aquests espais, integrar-nos a l'idioma d'aquest país que, no sé, ha obert les portes. Ostres, gràcies a vosaltres. És que no hi ha res més a dir. Helena, tu què opines d'aquesta proposta? Què et sembla?
Clar, jo, que a mi em presentes com a tècnica de comunicació, a mi si m'encarreguen organitzar-ho, jo ho intento. Molt bé, molt bé. Finalment. Com a servei, clar, el més fàcil és fer-ho com a servei, ja en parlarem. Molt bé, molt bé. La sorpresa? Ah, sí, la sorpresa. És per a l'Helena.
Elena. Ui, jo ara no estic actuant. No sé què és. És la millor persona i professora de tot el món. Gràcies. Gràcies.
No hi ha res més a dir, ja està, eh? O sigui, Helena, t'has quedat sense paraules, de veritat? Orgullosa, orgullosa. Molt orgullosa, clar que sí, no m'estranya, perquè amb alumnes així, clar, un es queda... És que és un plaer venir a treballar, és un plaer.
Doncs ha estat un plaer conèixer-vos a tots dos. Abans de començar no havia dit els vostres cognoms, ara sí, els dic Caroline Sánchez i John Montenegro, tots dos estudiants de Bàsic 2 del Servei Local de Català de Cornellà. Moltíssimes gràcies a tots dos per explicar-nos aquestes anècdotes tan interessants i per cantar-nos la cançó Bon dia dels pets. I Helena, ens veiem d'aquí 15 dies.
Moltíssimes gràcies. Sé que com cada programa... Faig ser que aquesta última recomanació, sí, que sabeu que estic allò, aprofitant aquest programa per dinamitzar una mica el canal de Spotify que té el CPNL. Això ho tenim com a consorci. Tenim el canal Spotify, es diu tal qual, CPNL, i tenim un munt de llistes públiques. Cada dia en recomano una concreta i així, doncs,
podeu tafanejar-ho directament i anar a sentir la que us recomano. A veure, avui indiscutiblement he de recomanar una llista que es diu Comencem Bàsic 2, en tenim unes quantes Comencem i un altre nivell, perquè la Caroline i el John estan estudiant el nivell Bàsic 2,
I com sempre, això sí que ho tenen totes les llistes, hi ha una diversitat de gèneres i d'estils, però totes les cançons el que tenen en comú és com que estan pensades per alumnes del Bàsic 2 o d'aquest nivell,
que narren històries senzilles, fent servir temps verbals i estructures més o menys senzilles, lèxic, aquí potser no diria senzill, però sí de la vida quotidiana, de tots els àmbits que es treballen a nivells bàsics, casa, descripció, menjar, família, aquests temes així més del dia a dia, i acostumen a ser una mica lentes, són bastant clares, i és una selecció molt diversa, eh?,
Anomero alguns dels grups que hi trobareu, que són els que a mi més m'agraden, però n'hi ha molts més. Tenim els pets, evidentment. Manel, Mishima, Judith Nederman, Charango, Gerard Quintana, Ginastà, Lil Dami, els Amics de les Arts... I això, la llista es diu Comencem Bàsic 2. Avui el Johnny i la Caroline han interpretat els pets, així que jo recomano una cançó en concret d'aquesta llista, que també és dels pets, L'exèrcit que vindrà.
Doncs ens deixem amb aquesta cançó que ja sona de fons. Moltes gràcies per haver vingut tots tres al programa i fins aviat. Gràcies. Gràcies. L'exèrcit que vindrà no voldrà medalles. No farà soroll de sabres ni canons. No jugarà bruta amb cartes marcades.
Fins demà! Fins demà!
No tindrà el pes d'un passat tan indecent. I no tindrà por de dir amb paraules la vergonya i la tristó que el temps s'acaba.
I sense por diran paraules que mai ens tindran cap curts que a partir d'ara