L'entrevista. Ara parlem de Medi Ambient amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de Medi Ambient. Avui volem parlar del Pla de Prevenció i Gestió de Residus de Cornellà.
Per aquesta raó tenim els estudis de la ràdio a David Calabuig, cap de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cornellà. Bona tarda.
Bona tarda. I també tenim de convidada a l'altra banda del fil telefònica Susana Pérez, coordinadora d'estudis de Resero, que és la fundació que ha redactat el Pla de Cornellà. Bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda, Susana. Bé, per començar, explica'ns una miqueta què és la Fundació Resero perquè ens fem una idea.
La Fundació Resero, som una fundació sense ni de lucre que ens dediquem a promoure la prevenció de residus i de tòxics en diversos àmbits de la societat.
Tenim seu a Barcelona i a Balears, tot i que actuem a tot l'estat espanyol, i les nostres feines es basen en la generació de coneixement, la incidència política,
l'execució de projectes en prevenció de residus i la creació de sistemes de reutilització, així com també fem assessorament a agents socials, econòmics i administracions en matèria de prevenció de residus.
Molt bé, molt interessant, Susana. Quins serveis oferiu? Ja ho has explicat una miqueta, però diguem, explica'ns una mica més extensament quins són aquests serveis que oferiu, per exemple, a l'administració.
Nosaltres treballem en diversos àmbits de treball, però d'una banda tenim l'àmbit de la reutilització d'envasos, també tenim un àmbit que li diem l'àmbit de la salut, que és bàsicament de prevenció de tòxics,
també tenim l'àmbit de consum, l'àmbit d'estudis i informes, que és més com d'investigació, i després tenim els àmbits d'incidència política i legislativa i l'àmbit de comunicació.
Aleshores treballem tant amb agents públics, que són les administracions, com privats també, amb empreses i altres agents socials,
desenvolupant estudis d'investigació sobre generació i prevenció de residus, dissenyant projectes i fent pilots per implementar aquests projectes en sistemes de reutilització d'envasos,
també fem campanyes de sensibilització i de promoció de la prevenció de residus i del malbratament alimentari.
Tenim també una llarga trajectòria desenvolupant plans de prevenció de residus municipals, que és el que hem desenvolupat a Cornellà, en aquest cas.
Déu-n'hi-do.
A més, per exemple, a Cornellà vau fer aquella campanya de comerços, la xarxa de comerços verds, que volien donar-li veu, altaveu, a tots aquells comerços que tenen components interessants a nivell ambiental,
que utilitzen productes a granel, venen productes a granel, o minimitzen els envasos, etcètera.
Llavors vam fer tota aquella campanya.
Molt bé.
Bé, doncs ara l'Ajuntament, concretament el ple municipal, ha aprovat el pla de prevenció i gestió de residus de Cornellà pels propers anys.
Per què calia fer un pla de residus, David?
Per què? Doncs perquè estem malament.
Estem molt malament.
Per una banda, a nivell particular, Cornellà no passa d'un 34% de recollida selectiva.
O sigui, produïm poquet, perquè estem al voltant d'un quilo, la mitjana autonòmica metropolitana està superior,
però la situació no és bona, però no només a nivell local, a nivell global, els residus seguixen sent un problema molt greu.
Cada cop els hem de portar a dipòsits més llunyans.
Estem perdent recursos.
Molts dels residus que llancem són recursos.
I a part tota la qüestió de contaminació que poden provocar a tot arreu, en l'aire, en la terra i en l'aigua.
Evidentment, són plans que normalment els fan la majoria d'Ajuntaments.
Per què? En general, un pla es fa per ordenar les coses.
Perquè al final també, quan repasses tot el que fa l'Ajuntament o qualsevol altra administració,
hem fet moltes coses, però a vegades desordenades o descoordinades.
Els plans serveixen per repassar tot el que fas, per avaluar en quina situació estàs,
i després poder plantejar nous reptes o reformular els que no has acabat de fer bé.
Nosaltres ja teníem plans anteriors, en els quals primer va ser de prevenció.
L'últim, que era del 2023, va acabar l'any 2023, era també de gestió.
I calia renovar-lo, calia actualitzar-lo, perquè en aquests últims moments també hi ha hagut molts canvis.
Estem amb una obligació de penalitzar les persones que no ho fan bé,
de fer més control a través d'un porta a porta,
a través de contenidors intel·ligents, entre cometes,
contenidors tancats, i llavors tot això implica que també diversifiques molt
les actuacions que fas en temes de residus,
i per tant més necessari és estructurar i ordenar tot el que ens cal fer.
Exacte, i sobretot això, marcar aquests objectius que són el que volem aconseguir com a ciutat
de cara als propers anys.
Doncs Susana, explica'ns, com ha estat el procés de redacció del pla?
Sí, doncs com comentava en David, la redacció del pla principalment
se s'ha centrat en analitzar quina és la situació actual al municipi
pel que fa a la generació, la prevenció de residus i la gestió dels residus,
és a dir, fer una diagnosi del que actualment s'està fent al municipi,
i a partir d'aquí, un cop tenim aquesta radiografia dels residus al municipi,
hem dissenyat una sèrie d'actuacions desenvolupant els anys de vigència del pla,
que és fins al 2030, que es basen en la promoció de la prevenció de residus al municipi
i la millora de la gestió de residus que es fa, no?,
de manera que s'adequa el màxim possible a les necessitats que té Cornellà
i, a més a més, també s'adapten al marc normatiu actual
i als objectius que marca la legislació.
Els objectius que tingui Cornellà són molt semblants als que pot tenir Esplugues,
Sant Boi, és a dir, tots els municipis de la corona metropolitana de Barcelona.
I quantes persones o qui ha participat en la redacció del pla?
En principi, evidentment, ha estat el Departament de Medi Ambient el que ha liderat el procés.
La redacció, com estem dient, l'ha portat de zero.
Hem agafat el pla anterior, hem vist, a veure, aquesta, què fem amb aquesta?
La repetim, la reformulem, l'eliminem.
Per sort, del pla anterior, n'hi havia 27 accions, només una no es va fer,
però la resta sí que, o totalment o parcialment, o a vegades accions que són contínues.
Hi ha accions que les hem fet durant molt de temps, compostatge,
hem repartit compostadors fa molt de temps, des del 2008 crec que vam començar a repartir-los,
doncs seguirem fent-lo, l'estem fent i seguirem fent-lo.
És una aposta interessant que l'hem de fer.
Evidentment, un paper molt protagonista ha estat el Consell de Medi Ambient.
En el Consell de Medi Ambient, recordo que hi ha representants de sindicats,
de partits polítics, d'entitats i també persones interessades en temes de medi ambient.
El Consell és una eina molt important a la nostra ciutat
perquè fem, debatem, es proposen diferents aspectes
i llavors a partir d'aquí també es creen altres propostes.
Per exemple, Esquerra Republicana ha tingut un paper important
perquè ens va fer una sèrie d'observacions i propostes,
però també, ja et dic, dintre i fora del Consell
surten moltes aportacions.
Ara, per això, després d'aprovar-lo,
també hi haurà un apartat d'al·legacions,
un apartat en el que tothom, qui vulgui,
ciutadania, entitats, el que sigui,
també podrà seguir aportant fins que fem l'aprovació definitiva.
Molt bé. Ara deies, David,
que s'havien fet en total 27 accions en el pla anterior
i quantes accions estan previstes en el pla actual?
Doncs no ho sé, Susana, ho tens més present?
Sí que hi ha vuit línies estratègiques
i cada línia estratègica es desenvolupa amb diferents actuacions, no?
A veure, tenim 18 actuacions, si no conto malament.
Sí, hi ha vuit línies estratègiques,
cada línia té un parell d'actuacions,
algunes en tenen 3 o 4, però més o menys sí.
Molt bé.
És això.
Bé, doncs això es va portar en el ple municipal
del passat mes de maig, finals del mes de maig.
Ara, com deies, està obert el període d'al·legacions.
David, quan serà l'aprovació ja definitiva del pla?
Suposo que en un parell de mesos,
en un parell de mesos 3, com a molt,
doncs ho aprovarem definitivament.
Com hi ha hagut força participació,
però en tot cas sempre poden haver qualsevol observació
que nosaltres estarem atents i fomentarem.
I a partir d'aquí, doncs, ja...
Això ho diem a la ràdio, per això farem més difusió,
perquè si hi ha persones interessades,
sí que el pla són feixucs,
són documents molt llargs amb molt d'allò,
però que podem explicar de forma sintètica,
o la intenció també que tenim és anar per sectors.
Evidentment, hi ha molts sectors implicats aquí,
els comerços, la ciutadania...
Una part molt important és que nosaltres aquest pla
el puguem difondre i impregnar
a tota la resta de departaments de l'Ajuntament.
Això, aquesta feina,
l'hem de fer urgentment
i que hi hagi molt feedback amb tots,
sobretot amb el departament que gestiona els residus,
perquè nosaltres, des de Medi Ambient,
sobretot el que volem és prevenir residus,
però qui ho gestiona,
qui recull contenidors
i qui gestiona els camions que van per la ciutat,
és espai públic, no?
La brigada de manteniment, no?
La clàssica, el departament
que fa tots els serveis municipals del carrer, no?
Llavors, ells s'han implicat moltíssim en aquest pla també,
perquè l'hem literat nosaltres,
però al final, sobretot la part de gestió
és una qüestió que ho porten pràcticament exclusivament.
Nosaltres sí que coordinem reparades de seguiria, etcètera,
però són ells qui ho gestionen, no?
I més amb tot el nou sistema de contenidors tancats,
de targes que s'hauran de repartir
amb la nova taxa, no?,
que ens ha fet que la tarifa de l'aigua
i, per tant, la factura de l'aigua augmenti
i esperem que de fet d'infusió
de tots els beneficis que podrà tenir això,
perquè les persones que obrin el contenidor marró
més vegades o el contenidor gris,
el del rebuig, menys,
tindran bonificacions, no?
Per tant, tot això hem de difondre-ho
i tot això està plasmat en el pla de residus.
Doncs anem pam a pam,
perquè són moltes coses que acabes d'anunciar, David.
Sí.
Anem per primer, Susana.
Quines línies estratègiques incorpora el pla
i a quins sectors de la població afecta?
Doncs et diria que afecta a tots els sectors de la població,
perquè al final els residus és una cosa que tothom ho toca, no?
I, excepte els residus industrials,
aquest pla només es basa en residus municipals,
on els industrials no hi entran.
Per tant, tots els sectors de la població
es veuen afectats més o menys
per algunes de les mesures de prevenció i gestió de residus
que s'han incorporat al pla.
Estem parlant principalment de ciutadania, evidentment,
també el sector dels comerços,
l'administració pública també,
el canal Horeca, és a dir, restauració, etcètera.
Sectors comercials concrets, per exemple,
com els mercats municipals,
els equipaments municipals també,
entitats promotores d'esdeveniments,
s'han incorporat alguna actuació
de prevenció de residus en esdeveniments municipals,
també els centres escolars,
la brigada municipal també,
que té un paper important
en moltes de les actuacions de residus del municipi.
Bé, com a sectors afectats,
diria que pràcticament tothom.
I com a línies estratègiques,
comentàvem abans que tenim
vuit línies estratègiques principals
de les quals surten,
es desglosen en diverses actuacions.
Si voleu, us faig una enumeració
de les vuit línies estratègiques,
així perquè tinguem una mica una idea.
Tenim una primera línia estratègica
de millores del sistema actual de gestió de residus,
de reducció del malbaratament alimentari,
que també es considera un residu que podem evitar
de forma bastant fàcil,
sobretot a nivell de conscienciació de la població.
Després, una tercera línia estratègica
de gestió preventiva de la fracció orgànica i vegetal,
que aquí entra del tema del compostatge, etcètera.
La quarta línia estratègica
és de foment de la reutilització
per evitar els productes d'un sol ús,
que aquí és un calaix desastre
de molts productes d'un sol ús
que tenim al dia a dia
i s'han fet diverses línies d'actuació
per evitar aquests productes
i promoure les seves alternatives reutilitzables.
Una cinquena línia estratègica
d'expansió de la vida útil dels productes,
que aquí hi té un paper important,
la deixalleria, les reparades, etcètera.
Una cinquena línia estratègica
de l'impuls del residu zero
en àmbits específics de la societat,
que aquí, per exemple, és el que us comentava,
de promoció del residu zero
en esdeveniments públics, per exemple.
La setena línia estratègica
és de participació, governança
i generació del coneixement,
és a dir, que tothom participi
de la governança dels residus al municipi,
i es generi coneixement
perquè arribi a la població,
el que comentava el David fa un moment.
I la vuitena línia estratègica
és sobre normativa i fiscalitat.
Molt bé.
Doncs a partir d'aquestes línies estratègiques
s'han dissenyat un seguit d'accions
o actuacions,
unes setge, d'ihuit actuacions.
Quines destacaríeu?
Totes, no?
No, totes no.
Per exemple, hi ha una...
Ara, per exemple,
hem fet el canvi d'armari, no?
Sempre que fem el canvi d'armari
es fan bosses de roba
que vas de portar a algun lloc
o has de donar a algú.
Bé, ens fan falta molts contenidors de tèxtil
o ampliar aquest sistema.
Jo crec que és una mesura molt important
a nivell de quantitat,
a nivell de la ciutadania,
doncs, que tingui a l'abast
algun lloc per poder-lo tractar,
perquè és un tèxtil que recordem,
recicla, es utilitza, etcètera.
Com deia la Susana,
el malbaratament alimentari,
una de les línies importants, no?
Més de 25 quilos, 26 quilos cada any
desmalbaratem els ciutadans,
cada persona.
Són molts quilos, no?
No sé, anem a un restaurant
i demanes el que sigui
i després et ve un pla
i dius, ostres, jo vull la meitat.
Bé, doncs, per què no demanem
unes quantitats exactes?
El tema de la carmanyola
està una mica implantat, no?
Hi ha qualsevol lloc
que et sobra alguna cosa
i ja t'ho pregunten.
Bé, però hem de seguir insistint en això
perquè hi ha molt de menjar
que es llança
i el primer que hem de fer,
evidentment, la prevenció
és absoluta prioritat en tot, no?
Hem, per exemple,
com deia, les restes vegetals,
intentar-les aprofitar,
el compostatge que hem dit ja
un parell de vegades,
el que produïm a casa
ho podem compostar
encara que sigui en un contenidor petit
i en una casa petita.
Això és important.
Hi ha algunes accions
que em fan una mica d'il·lusió, no?
Una biblioteca de les coses.
Què és això de la biblioteca de les coses?
Doncs és un lloc on tu, per exemple,
tens el típic taladro,
l'eina que utilitzes a casa
per posar algun utensil
però que l'utilitzes un cop l'any,
doncs anar a algun lloc
que t'ho puguin prestar.
Això seria molt interessant.
Això no és el servei.
Això seria molt bé.
Que funciona en altres llocs,
aquí no ho tenim
i, bueno, jo crec que seria molt interessant.
Crec que va lligat també una mica
amb que les instal·lacions
d'eixayeria reparades
puguem les millorar, no?
Perquè si no tenim condicions,
això no ho podrem fer.
Però crec que és una qüestió
molt interessant.
També els esdeveniments,
les festes,
fem moltes festes
i produïm molts residus.
Encara queda molt per fer.
I fem molts residus
i no reciclem,
en general,
les festes.
Acabem,
volem acabar ràpid.
Bueno,
jo crec que també és un tema
crec que molt important,
que portem molts anys
intentant picar pedra
però no ho aconseguim del tot.
i també un tema
el qual no hem,
diguem-ne,
tractat molt
des de l'Ajuntament de Cornellà,
en algun cas sí,
a nivell de joventut,
per exemple,
en les instituts ho fan,
és el tema de la higiene personal,
fomentar l'acopament menstrual,
fomentar els bolquers
reutilitzables,
també no només a nivell
de nens petits,
sinó també a nivell de gent gran,
cada cop som més gent gran
que petits.
Per tant,
és un tema
que no és fàcil
en alguns casos
però que també
hem d'intentar
trobar solucions
perquè el volum de residus
que es genera
és molt gran.
No sé,
hi ha altres accions
però en general
podríem destacar aquestes.
Molt interessant.
No sé, Susana,
si...
Susana,
vols dir alguna cosa més?
Que per mi
la meva preferida
és la de la Biblioteca de les Coses,
sense cap mena de dubte.
Sona molt bé,
aquest nom és molt creatiu.
Sí, sí, sí.
I a més és un servei
que ja està funcionant
a Barcelona,
hi ha diverses biblioteques
de les Coses
en diferents barris
i funciona molt bé.
A més,
també,
sobretot,
bueno,
se sol implicar
com una vessant molt social,
no?,
en aquests tipus de projectes
que hi ha persones voluntàries
que hi van atendre
les persones
que volen agafar
algun objecte en préstec,
vull dir que es crea també
com un teixit social
interessant,
és com una excusa
per dinamitzar
la part social d'un barri,
no?
Susana,
digue'ns alguns exemples
de coses que es poden prestar
dintre d'aquesta Biblioteca
Sí,
en aquestes biblioteques
hi ha diverses,
a Barcelona i municipis
de fora de Barcelona
també n'hi ha,
per exemple,
a Tiana n'hi ha una,
a Pineda de Mar també n'hi ha,
a Matarú s'està creant una altra,
bueno,
a poc a poc
això es va com expandint
pel territori,
no?
I exemples d'objectes
que es poden agafar,
doncs,
per exemple,
una màquina de cosir,
que és una cosa
que si tu no coses
de forma habitual
potser necessites un cop
cada,
no sé,
any i mig
per fer-te una bola
d'uns pantalons
i ja està.
o una tenda de campanya,
potser jo no cal
que en tingui una a casa
perquè la pot servir
només un cop a l'estiu
o un cotxet de nen petit,
doncs,
clar,
és una cosa
que té una durada
i una utilitat concreta
de quan el nadó
necessita el cotxet,
no?,
però ja després
no el faré servir mai més.
Coses d'aquest estil,
un trepant
per posar un quadre,
no ho sé,
inclús una panificadora
per fer a casa,
coses de l'estil
que no són d'ús diari
i que no cal
que tothom tingui
una cosa de cada casa seva,
sinó que pot ser
d'ús compartit
entre les persones
que conformen
un barri,
o una associació
de veïns,
etcètera.
Totalment d'acord,
perquè a més és que
no podem amortitzar
el cost que tenen
aquests
electrodomèstics.
Exactament,
i a més també té
una obsolescència associada
que segurament
s'acabaran espatllant
o perdent la seva,
acabant la seva vida útil
abans del que ho puguem
amortitzar,
per tant,
acabaran sent un residu
sense que realment
aquell objecte
s'hagués fet servir
el temps que s'hauria
d'haver fet servir.
Aleshores,
també estem estar viant
residus d'aquesta manera.
Recordem també
que tenim
el servei reutilitza
a Cornellà
que no és ben bé
la biblioteca,
la biblioteca és una cosa
que, com la biblioteca,
els llibres,
que els agafes
i els deixes,
els tornes.
En aquest cas,
el reutilitza
són en certs coses
que tenen encara utilitat
i qualsevol pot anar
a la web nostra
i reservar-los
i recollir-los gratuïtament
a la deixyeria.
Sí, diguem que el reutilitza
seria una cosa
que algú decideix
que està en bon estat
i decideix deixar-la
en aquest servei municipal
i que una altra persona
la pot aprofitar.
Però, en el cas de la biblioteca,
seria com un préstec
d'un llibre, no?
Exacte.
I amb un temps limitat,
doncs això,
jo agafo la màquina de cosir
durant una setmana
i després la torno.
Doncs seguim parlant
perquè el David
ha mencionat
un parell de temes
que crec que són
el que realment
afectaran
al nostre dia a dia
a tothom
i és, per exemple,
el tema dels contenidors.
Ja la normativa
de la Unió Europea
ens marca que el 2030,
que és justament
quan està previst
que s'acabi aquest pla
o la duració
d'aquest pla
de prevenció
i gestió de residus,
de Cornellà,
doncs la Unió Europea
indica
que hauríem de reciclar
el 60%
dels nostres residus.
Això,
avui en dia,
ens queda molt lluny
aquesta xifra
en la majoria
de municipis
de l'àrea metropolitana
i aquells municipis
que han començat
a fer el canvi
cap a contenidors
tancats
han notat
un increment
en la recollida
selectiva
adequada.
David,
explica'ns una mica més
quan es farà
aquest canvi
a la ciutat.
Sí,
en principi
la previsió
que hi ha
és del setembre
al gener
fer el repartiment
de targes.
Això vol dir
que a partir
de l'1 de gener
pràcticament
es podrà
comptar
aquests beneficis
que deia jo,
si obres poc
el de rebuig
i obres
molt
el de matèria
orgànica
això es
comptabilitzarà.
També,
per una altra banda,
qui utilitza
les deixyeries
reparades
també tindrà
una bonificació
en la taxa.
Què ha passat?
Doncs que la Unió Europea
obliga
a que
els diners
que es gastem
en residus
s'equiparin
amb els
ingressos.
Per tant,
s'ha hagut de crear
una taxa
obligatòriament.
Aquesta taxa
compensa aquest dèficit
que n'hi havia
tan gran.
Però,
al mateix temps,
és bon aprofitar
que hi ha la taxa
per intentar
beneficiar,
bonificar
a les persones
que tenen
un bon comportament.
Per tant,
a partir del gener,
en lloc
d'apretar
el botó,
prem el botó
i que desbloqueja
el contenidor,
el que hi haurà
és una tarja
que desbloquejarà
el contenidor.
Hi haurà
segurament
un parell
de targes
per,
diguem-ne,
per cada
comptador
de l'aigua,
igual que la tarifa
de l'aigua,
la tarifa de residus
està dintre
de la factura
de l'aigua,
també es donarà
dues targes
per habitatge
o els que,
diguem-ne,
el que paga l'aigua
tindrà
dues targes
i d'aquesta manera,
doncs,
sempre que vas
a llençar residus
hauràs de portar
la teva tarja
i així es podrà
comptabilitzar
a l'hora
de fer la bonificació
que ho esperem,
perdó.
molt bé,
és a dir,
que a partir del mes
de gener,
cada vegada que fem servir
el contenidor,
això quedarà registrat
i podrem saber
quantes vegades
obrim el contenidor
de paper,
quantes el de rebuig,
quantes el d'envasos,
etcètera, etcètera.
correcte.
Molt bé,
i quina,
ja per acabar,
perquè ens queden
només dos minutets,
Susana i David,
la durada del pla
és, com dèiem,
fins al 2030,
com s'anirà avaluant
la seva execució?
Bé,
tot els,
cada acció
que hem anat
anomenant,
moltes d'elles,
tenen indicadors
corresponents,
per exemple,
amb la recollida
de residus,
evidentment,
la quantitat
de residus,
percentatge de residus,
respecte al total,
però també,
per exemple,
impropis
en la recollida
de residus,
això són indicadors
que ja són molt antics,
impropis,
què vol dir?
Doncs que si
el d'envasos
hem llançat una cosa
que no són envasos,
són impropis,
són coses
que no haurien d'haver
anat allà.
Però cada acció
té un indicador
molt específic,
compostadors,
doncs quantitat
de compostadors
que hem repartit
a la ciutadania,
o la baixella,
doncs quantitat
de serveis
o quantitat
de plats i gots
que s'han alliurat
per el seu ús
i s'han retornat.
O amb el baratament alimentari,
doncs fer el càlcul
dels residus
alimentaris
que hem previngut
o que s'han recollit
pel seu ús social.
Evidentment,
doncs,
per fer aquesta avaluació,
doncs anirem veient
cada acció
amb aquests indicadors
i després hi haurà
una valoració
global.
Susana,
ja per acabar
i molt curtet,
què passarà
si el 2030
no hem aconseguit
aquest reciclatge
del 60%
dels residus?
Ostres,
això ja...
Una multa.
Rebrem una multa.
Clar, sí,
perquè això són objectius
que es marquen
al nivell europeu
i sí que,
bueno,
s'espera que els municipis
que no compleixin
amb aquest objectiu
de reciclatge,
doncs,
si se'ls multi
d'alguna manera,
no?,
hi hagi alguna repercussió
econòmica,
principalment.
Esperem que no sigui així,
que ja...
Bueno,
tot apunta
que amb el canvi
de la gestió
de residus,
no?,
amb els contenidors
tancats
amb targeta
Cornellà
pugui arribar
al percentatge
aquest que marca.
Esperem que sigui així.
Perfecte.
Hem de confiar
i en ajuntaments
propers
que els està passant això
i han augmentat
considerablement.
Potser no als 60,
però sí,
un percentatge
bastant més elevat.
Doncs,
esperem que sigui així.
Hem d'agrair
que hem tingut
a la coordinadora
d'estudis
de la Fundació Resero,
Susana Pérez,
a l'altra banda
del fil telefònic.
Moltíssimes gràcies,
Susana.
Gràcies a vosaltres.
I per explicar-nos
tot aquest pla.
I, David Calabuig,
moltes gràcies
per proposar-nos
aquest tema.
Avui és el darrer espai
de la temporada
radiofònica.
Sí,
qui pena,
no?
amb el que m'agrada
venir aquí
a explicar coses,
però bueno.
Tu sempre ets benvingut,
pots venir quan vulguis.
Així tenim temps
per preparar
i idear coses.
També tenim ganes
d'agafar
aquests mesos d'estiu
una mica
més tranquil·lament,
carregar piles,
i així,
quan tornem
al setembre,
doncs,
tornem les piles
ben carregades.
moltíssimes gràcies,
moltíssimes gràcies,
moltíssimes gràcies, David,
per tot l'esforç
que feu des del Departament
de Medi Ambient
per fer aquest espai
de ràdio
i fer-lo
sempre tan interessant
que de 15 dies
aquí a la ràdio
parlem de temes
mediambientals.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
I nosaltres deixem
aquest espai
de ràdio aquí.
Ara us emplacem
a escoltar
el programa musical
Era Vinil
a partir de les dues
del migdia.
Gràcies i bona tarda.