L'entrevista. Ara parlem de la xarxa de biblioteques de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de la xarxa de biblioteques de Cornellà.
Avui parlem del cicle de sensibilització pel Dia Mundial de les Persones Refugiades
i de totes les activitats que preparen les biblioteques de Cornellà
organitzades en col·laboració amb el Departament de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Cornellà.
Per parlar-nos de tot plegat, tenim els estudis de la ràdio a Rubén Sencerric,
director de la Biblioteca Sentit de Fons. Bona tarda.
Bona tarda.
Moltes gràcies per haver vingut als estudis de la ràdio.
Avui parlem d'una part del dia a dia de les biblioteques que normalment no expliquem gaire,
però és que és aquesta vessant comunitària que tenen les biblioteques.
Exacte. Des de fa un temps sencer, les biblioteques hem deixat de ser com aquest refugi pels estudiants
i ens hem convertit, si més no, en espais on passen coses, en espais comunitaris.
En aquest sentit, la nostra missió vindria a ser generar un espai de transformació de l'entorn
que es compromet amb l'equitat, el benestar a les persones i a la societat en general.
conservant la nostra essència, això sí, que seria el foment de l'hàbit i la competència electora,
però innovant en les metodologies de com prestem els serveis.
Per exemple, ara, al llarg del mes de juny, hi ha un seguit d'activitats que s'emmarquen
en el cicle de sensibilització pel Dia Mundial de les Persones Refugiades,
que esteu fent en col·laboració amb l'Ajuntament.
Exacte.
Expliqueu-nos una miqueta més.
Doncs mira, per commemorar el Dia Mundial de les Persones Refugiades, que és el 20 de juny,
hem col·laborat amb el Departament de Cooperació i Solidaritat de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat,
programant un seguit d'activitats per sensibilitzar la població de la importància
de l'acollida d'aquestes persones migrants que sovint han d'abandonar els seus països d'origen
o les seves llars per qüestions diverses.
En aquest sentit, hem organitzat un parell d'activitats de fotografia
i després també activitats adreçades als més petits de casa.
En aquest cas, una sessió de comptes i dos tallers.
Fantàstic. Doncs anem a parlar de tot plegat,
però primer de tot saludem a l'altra banda del fil telefònic.
Tenim Eva Parell. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Eva, hola. Bona tarda.
Moltes gràcies per connectar-te a aquest espai de Ràdio Cornellà,
que avui dediquem a parlar d'aquest cicle de sensibilització
pel Dia Mundial de les Persones Refugiades,
de dues exposicions que s'estan fent a la nostra ciutat
i que són exposicions que contenen fotografies teves.
És així?
Sí, així és.
Sí, per una banda, a la Biblioteca Sant Tildafons,
hi ha un treball documental,
que és les temporeres del bosc,
que està obert al públic des del dilluns d'aquesta setmana.
L'altre treball és les filles de Durga,
que serà el dilluns que ve quan es podrà visitar,
i serà la Biblioteca Marta Mata.
De fet, l'exposició que hi ha a la Biblioteca Sant Tildafons
ens comentava el Rubén abans de començar l'entrevista
que és en primícia,
és a dir, que és la primera vegada que la presentes.
És així?
És així, sí, sí.
Bé, això m'ha vingut donat
perquè jo tinc un treball
en què porto cinc anys treballant
a l'Azulat Suriat,
que en ara vol dir
jornaleres sirianes,
i que hi ha un documental també,
que és Amelat,
jornaleres de la guerra,
i llavors, doncs, bueno,
la idea era poder posar
l'Azulat Suriat
aquí a Sant Tildafons,
però al final estan a Sant Adrià
en aquests moments,
i llavors, com que el mes de febrer
vaig estar en els assentaments
dels Papores del Sant Maduixer
a Huelva,
doncs va sortir aquesta idea
de fer una exposició orientada
cap a aquesta biblioteca.
Eva, tu ets fotògrafa,
a més, també videògrafa,
les dues coses,
les dues professions.
En aquesta exposició,
que ja podem veure
a la Biblioteca Sant Tildafons,
retrates com és el dia a dia
de les dones que treballen
o que viuen en els assentaments
juntament als camps de Maduixes
a Huelva.
Explica'ns quins testimonis
t'has trobat.
Bueno, aviam,
he visitat força d'assentaments
al voltant de Palos de la Frontera
i l'Oceana del Puerto,
que és on hi ha, diguem-ne,
més barraques i més assentaments.
cada assentament té un nom.
I, de fet,
el títol de l'exposició
Tamporeres del Bosch,
qui conegui una miqueta
aquella realitat,
sap que hi ha tres assentaments
que són Bosque 1,
Bosque 2 i Bosque 3.
Però, bueno,
al final tot són zones boscoses i tal,
i llavors també volia fer
una relació, diguem-ne,
una miqueta més poètica.
Llavors, he volgut fer
un enfocament cap a les dones,
perquè, malauradament,
sempre són elles les que pateixen més, no?
I en aquest cas,
doncs,
se n'ha parlat molt
de les condicions penoses
o d'abusos o d'assetjament
que elles pateixen
per part d'alguns agricultors
que no compleixen,
com haurien de complir,
tant amb la llei com, en fi,
amb el tractament, no?,
amb bones condicions
i poc se'n parla
de quines són les condicions
en els assentaments, no?
És veritat que l'any 2019,
no sé si recordareu,
que el relator de les Nacions Unides,
Dylan Stone,
bueno, va quedar...
va quedar aterroritzat
a les condicions
dels assentaments,
a l'EPE,
sobretot, no?
Us sona?
Sí, sí, sí, sí, sí.
I, bueno,
aquí,
els assentaments a l'EPE,
tot allò es va desmuntar,
s'han creat uns alberts,
tant per dones com per homes,
però aquesta,
encara queda
per fer aquesta feina
tant a Palos de la Frontera
com a l'Oceana del Puerto, no?
A les madres
no hi ha dones directament.
Llavors,
elles són un percentatge
molt petit
i en molts casos
viuen solas
i en d'altres,
doncs,
viuen,
si s'han emparellat
amb alguna persona
que segurament és
d'origen subsaharià,
doncs,
viuen,
conviuen
amb aquesta persona.
I llavors,
doncs,
bueno,
volia conèixer una miqueta,
doncs,
les dificultats
i la quotidianitat
d'aquestes dones,
no?
Sobretot,
també m'interessa molt
en tots els meus treballs
quines són les causes
a l'origen
que empenyen
aquestes persones
a venir aquí
i en aquest cas
a quedar-se
i,
bueno,
o sigui,
de fet,
elles han entrat
en un contracte
en origen,
o sigui,
ja sigui que vinguin
de l'est d'Europa
com si venen del Marroc,
entren,
no?,
en un contracte
i en acabar la temporada
haurien de tornar,
però per qüestions
variades
com poden ser
la pobresa,
la violència
de gènere
o la soledat,
decideixen
quedar.
Doncs,
aquest retrat
d'aquests
assentaments,
Bosque 1,
Bosque 2,
Bosque 3,
a Palos de la Frontera,
que podem veure
des d'aquesta setmana
a la Biblioteca
Sentil de Fons
de Cornellà.
Eva,
tu també
ets l'autora
de les fotografies
que es podran veure
a la Biblioteca Marta Mata
a partir de la setmana vinent
que es diu
Les Hijes de Durga.
Durga
és una part
de la ciutat
de Mumbai?
Durga,
és una deessa.
És una deessa
creada
pels déus
que formen
la Trimurti,
per Xiva,
bramadismo.
Llavors,
la van llotar
de moltes armes,
és una deessa
que té
vuit braços
i és una deessa
molt venerada
a Mumbai,
sobretot.
Llavors,
a Mumbai,
que és l'escenari
on està
creat,
diguem-ne,
aquest treball,
sobretot
es va anerar
a Ganesha,
que és un déu
també creat
per Xiva,
no,
és fil de Xiva
i, bueno,
amb cap d'elefant
perquè el propi Xiva
no el va reconèixer
i li va tallar el cap
i tal
i el va substituir
per un cap d'elefant
i,
però les dones,
no,
les dones
amb què
moltes de les dones
que vaig entrevistar
i que formen part,
diguem-ne,
d'aquests testimonis
que estan recollits,
doncs,
veneren també
a la deessa d'urba,
no?
Llavors,
el que
el que s'explora
en aquest treball
són les possibilitats
que tenen
les dones
possibilitats
d'autonomia,
sobretot
quan es tracta
que són
caps de família,
no?
Llavors,
a l'Índia
la situació
de la dona
és molt complexa
perquè
és com
ciutadana
de segona classe,
no?
I llavors,
quan no hi ha
un consort,
elles passen
cap de família,
però això
en els pobles,
que és una societat
molt tradicional,
és molt difícil
i, en canvi,
la ciutat
de Mumbai
és molt cosmopolita,
moderna,
doncs,
sí que ofereix,
no?,
aquest espai.
I has fet
unes fotografies
doncs,
amb molt d'impacte.
Primer de tot,
dir-te que
les hem pogut
ja veure
a través
de la teva
plana web,
evaparell.com
i són unes
fotografies
molt impactants
de dones
en el seu
dia a dia,
algunes
amb algun
uniforme
de la seva
professió,
d'altres,
doncs,
a la seva llar.
Explica'ns una miqueta
què podrem veure
en aquesta exposició
de la Biblioteca
Marta-Mata.
D'acord.
Per una banda,
hi ha dones
vídues
i ja llavors,
doncs,
bueno,
han estat forçades
a ser cap de família
i a mi
això m'interessava molt
perquè,
bueno,
se n'ha parlat molt
de les vídues
que migren
a Vindravan,
que li viuen
la ciutat
de les vídues,
però, clar,
estem parlant
de 30.000 vídues
que se'n van
a Vindravan
i hi ha milions,
no?,
milions de vídues
en tot el país,
no?,
llavors a mi m'interessava
molt
saber què passava
amb les altres vídues,
no?,
i com deia,
no?,
el...
Sobretot el treball
també recull
relats,
o sigui,
tot està centrat
en dones
que han migrat
del camp
o famílies,
no?,
que han migrat
del camp
a la ciutat
i com
s'estan adaptant
també,
no?,
i llavors
la pròpia ciutat
els ofereix
moltes oportunitats
perquè
és una ciutat,
podríem dir,
com Nova York,
no?,
Espats Units,
doncs Mumbai,
Bombay,
ho és a la Índia,
no?,
és la ciutat
de les oportunitats
i encara que sigui
en economia
submergida,
doncs,
gairebé
tothom treballa.
Llavors,
també hi ha,
com deies,
hi ha dones
que estan d'un informe
que són dones
policia.
Vaig visitar
també
diverses ONGs
que treballen
allà localment,
sobretot m'interessen
centres comunitaris
que fan feina
de cara a les dones
i els fills
i les filles
de les dones
que estan fora
tot el dia treballant
i hi ha
una casa
d'acollida
que autant
creada
per una parella
que no podia
tenir fills
i van decidir
obrir,
això,
una casa
d'acollida
i això,
no?,
o sigui,
diferents
testimonis,
no?,
tant...
Sí que hem de dir
que està orientada
sobretot
al 60%
de la població
que viu
en els eslums,
o sigui,
un altre cop
en assentaments
informats
que es creen
sota la ombra
del protacel
i,
per tant,
o sigui,
també una mica
s'explora
el somni,
no?,
el somni
mumbai-car,
no?,
o sigui,
el que projecta
la gent en allà,
les possibilitats
d'educació
de cara
als joves
i les joves.
Hem de dir,
per entendre millor
la feina
que està fent
la Eva,
que ella és
antropòloga
social i cultural,
també té un postgrau
en fotoperiodisme
i en
assaig social
i que t'has anat
especialitzant
al llarg
de la teva carrera
en aquesta fotografia
documental,
en fer de reportera,
en fer de realitzadora
audiovisual
i, per tant,
viatges arreu del món
seguint
aquestes històries,
no?,
aquestes històries
de gent,
doncs,
sobretot de dones,
però també,
en general,
de persones
que han quedat
al marge
de la societat.
Sí,
tot i que també
m'interessa molt
el poder
de resiliència.
M'interessa
molt
posar el focus
en històries
de superació.
Realment,
sí,
sí,
en històries
de superació,
no?,
i en aquest poder.
També m'interessa
molt,
i relacionat
amb l'atropologia,
en les estratègies
d'adaptació
que tenen
les cultures
quan es mouen.
hi ha un treball,
bueno,
el primer treball
que vaig fer així
antropològic,
fotogràfic,
el de Benzalés,
que també
va estar exposat
a Cornellà
fa anys,
jo crec que el 2009.
Sí,
sí,
sí,
Benzalés,
llavors Benzalés
està centrat
en la història
d'una família
encapçada
per una dona
que va tenir
18 fills
en el seu poble
a Romania,
tres pòs de petitons
van morir,
no?,
i d'aquests 15,
doncs s'anaven movent
per diferents ciutats
d'Europa,
no?,
i una d'elles
va ser Barcelona
on els vaig conèixer,
no?,
llavors,
a mi això,
hi ha una part,
com us deia,
entendre
les causes
que originen,
que empenyen
a la gent
a migrar
i després
a com
des de la seva cultura
s'adapten,
no?,
a la societat
d'acollida.
Eva,
ha estat un plaer
parlar amb tu,
recordem aquestes dues exposicions
que podrem veure
al llarg del mes de juny
a la ciutat de Cornellà,
les Hijes d'Hedurga
i també
les temporeres del Bosc.
Moltíssimes gràcies
per haver-te connectat
a aquest espai
de ràdio Cornellà.
Moltes gràcies
a vosaltres,
ha estat un plaer.
Moltes gràcies
també a la Biblioteca
Sanit de Fons,
al Rubén,
també a la Biblioteca
Marta Mata
i a l'Ajuntament
de Cornellà.
Gràcies.
Moltes gràcies,
Eva.
Té-me en contacte.
Vinga,
sí.
Doncs això,
recordem que
les expos
les podreu visitar,
les temporeres del Bosc
les podreu visitar
a la Biblioteca
Santil de Fons
fins al 28 de juny
i les filles
de Durga
a la Biblioteca
Marta Mata
del 2 al 30 de juny.
Fantàstic.
Doncs, Rubén,
sé que tenies també previst
parlar-nos
d'altres activitats
que fareu
de caire familiar
amb motiu del cicle
de la sensibilització
pel Dia Mundial
de les Persones Refugiades.
Quines són?
Exacte,
breument.
Tenim programades
a diverses biblioteques
activitats
per sensibilitzar
sobre la cooperació
i el fet
de la migració
i per posar en valor
la diversitat.
Concretament,
tenim una sessió
de comptes
que es farà
a la Biblioteca
a Tres Apàmies
el 6 de juny
i que s'adreça
a infants
de 5 a 8 anys
i després tenim
dos tallers.
Un que es farà
a la Biblioteca
Clara Campoamor
el 12 de juny
que s'adreça
a infants
i famílies
de 7 a 10 anys
i després
un altre
que farem
el 18 de juny
a la Biblioteca
Sant Tildefons
i que s'adreça
a infants
de 8 a 12.
Totes aquestes activitats
necessiten inscripció
prèvia?
Exacte,
que ja poden fer
a través de la web
de les Biblioteques
a Cornellà
o bé
directament
per telèfon
amb les biblioteques
on es fan
l'activitat.
Fantàstic,
doncs,
Rubén Sencerric,
director de la Biblioteca
Sant Tildefons,
moltíssimes gràcies
per haver vingut
un cop més
als estudis
de Ràdio Cornellà.
Gràcies a vosaltres.
I ja amb tu
ens acomiadem
fins a la propera temporada.
Exacte.
Moltes gràcies per tot.
I nosaltres
deixem aquest espai
de ràdio aquí.
Ara us emplacem
a escoltar
el programa
Era Vinil
a partir de les dues
de la tarda
i us desitgem
un molt bon cap de setmana.