L'entrevista. Avui parlem de diversitat afectiva, sexual i de gènere amb el Servei d'Atenció Integral del programa de Colors de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts al primer espai de colors d'aquesta temporada. Ens acompanya a l'estudi de la ràdio Àngela López, referent del SAI de Colors de Cornellà. Bona tarda. Hola, què tal? Molt bona tarda i benvinguda. Un cop més a la ràdio, amb aquesta temporada radiofònica, vindràs, com sempre, a explicar-nos temes relacionats amb el que treballeu des del SAI de Colors, no? Sí.
I avui ens vens explicar dues dates importants que han succeït al llarg del mes d'octubre. La primera és que durant tot el mes d'octubre s'està commemorant l'octubre trans. Concretament, el tercer dissabte del mes, el dia 18 d'octubre, es va commemorar el dia de la despatologització trans. Aquesta data té com a objectiu visibilitzar la lluita perquè les identitats trans deixin de ser considerades malalties o trastorns. És així?
Exacte. Clar, pensa que, per exemple, fins ara, quan tu eres una persona trans i et volies fer el canvi de nom del DNI, et demanaven un informe psicològic conforme tu tenies una malaltia o un trastorn, que és la disfòria de gènere. Per tant, a poc a poc s'està aconseguint que les persones trans siguin vistes com persones que no tenen cap malaltia, però encara s'ha de lluitar perquè el discurs actual encara continua sent molt d'aquesta manera, no?
I llavors és un dia molt important. Bé, es commemora durant tot el mes, realment. Aleshores, per exemple, fins fa no molt, per fer el canvi de nom i sexe al DNI havien de portar un informe psicològic i ara no és necessari. Exacte.
Ara només, si tu vols, pots venir al SAI perquè t'informin, però si tu com a persona transat pots fer el canvi de nom, has d'amplinar una sol·licitud, l'has d'emportar al padró municipal, que pots anar a qualsevol, i allà et diuen com és el tràmit, però que no et demanen cap informe psicològic, com que ho pots fer sense acreditar cap cosa. Mhm.
Bé, estarem aquests dies commemorant aquesta data als instituts de Cornellà i com ho fareu?
Estem fent una activitat a l'hora del pati, dinamitzant una dinàmica sobre persones referents que siguin trans, perquè potser les persones joves coneixen les persones més actuals o més famoses de les xarxes socials, però crec que també és important com conèixer una mica la història de les persones trans i és una mica que han de relacionar la imatge d'una persona
de la història trans o també de l'actualitat, amb la seva biografia, el seu nom... I, bueno, és una forma com és entretinguda de poder parlar d'això. D'acord, doncs parla'ns una miqueta d'algunes d'aquestes persones que surten a l'activitat. Bueno, una de les més importants és la Sònia Rescalvo, que va morir el 1991 i va ser una dona trans que va ser víctima del primer assassinat considerat
crim d'odi pel fet de ser trans a Espanya i el seu assassinat es va convertir en un punt d'inflexió a partir del qual es van intensificar les denúncies contra els crims d'odi i es va enfortir la resposta social tant a Barcelona com a la resta d'Espanya. O sigui que, malauradament,
que no hauria de morir cap persona assassinada per aquest tema, però que almenys la seva mort va servir una mica per aquest punt d'inflexió i a partir d'aquí que les coses comencesin a millorar o a visibilitzar-se també. Molt bé. Parla'ns d'altres referents, en aquest cas d'altres països o internacionals.
No sé si iré molt bé els noms, perquè la pronunciació pot ser, però tenim la Rita Hester, que va ser una dona afroamericana trans i que va ser també assassinada a Boston el 1998 i en el seu honor el 20 de novembre es commemora el Dia de la Memòria Trans. Tenim també la Gwendoline Ann Smith, que és una escriptora, dissenyadora gràfica i activista trans, que va ser precisament la creadora del Dia de la Memòria Trans per honrar aquesta dona, Rita Hester.
Tenim també, per exemple, el Michael Dillon, que va ser un metge britànic conegut com el primer home trans més famós de la història, per dir-ho d'alguna manera, i va ser pioner a parlar sobre la disfòria de gènere com una realitat humana i la primera persona a realitzar-se una faloplàstia.
Tenim també la Lili Elbe, que va ser una de les primeres dones trans conegudes de la història, també pionera en fer-se una cirurgia de resignació de gènere, el 1930.
I, bé, potser coneixes la pel·lícula que es diu La noia danessa. Sí, sí. Doncs la seva vida va inspirar aquesta pel·li, no?, i es va convertir en un model i musa dels quadres de la seva esposa Gerda. I va ser com un dels primers entrats de la història de l'art on apareix representada una persona trans. O sigui que va ser una figura molt important.
I després també tenim, per exemple, la Roberta Cowell, que va ser una pilota de carreras britànica i pilota de combat de la Segona Guerra Mundial, i va ser la primera dona transbritànica coneguda a sotmetre's a una cirurgia de resignació del sexe. La Roberta, que a més a més pràcticament va ser una dona centenària, perquè va néixer el 1918 i va morir el 2011, Déu n'hi do.
I també tenim altres referents, per exemple, l'Alan L. Hart, que va ser metge nord-americà, que va descobrir els grans avenços per lluitar contra la tuberculosi. Alan va ser també el primer home de la història a fer-se una histerectomia. I, per exemple, tenim també la Marcia P. Johnson, que va ser una activista afroamericana del moviment d'alliberament LGTB.
veterana dels disturbis de Stonewall, va ser una figura popular a l'ambient LGTB i també a l'ambient artístic de Nova York de les dècades dels anys 60 i 90. Al costat de la seva amiga Sílvia Rivera van cofundar el Street Travestite Action Revolutionaries, no sé si ho estem pronunciant bé, però comprometent-se a ajudar a joves trans sense allar.
Doncs hi ha uns quants referents. I algun d'ells el coneixen els joves d'avui en dia? Clar, d'aquests que estem parlant no, però sí que ara m'agradaria com nombrar algunes persones més actuals i que, bueno, una d'elles ha passat per aquí, la Valentina Berg, que justament l'any passat va venir per l'Octubre Trans, que vam fer l'entrevista amb ella...
És una persona molt important, no?, que ha donat veu a la seva vivència, a la vivència de les persones trans, va escriure el llibre de resposta a tot el que pregunta la senyora tia trans. Tenim l'Ugo Marlo, també, que vam celebrar el Dia contra la Legitifòbia, que és cantant, va sortir a Got Talent, per exemple, no?
I després com a persones més conegudes, potser influencers una mica, tenim la Samantha Hudson, que és una noia trans, també que té podcast, fa moltes coses realment, és una artista, també canta i dona molta visibilitat al col·lectiu trans, la Jedet, que és una actriu i cantant, també influencer, va sortir a Paquita Sales, a Veneno...
Potser et sona. Tenim la Brisa Mora, que és ionista, productora espanyola, va treballar vis-à-vis, a Respira, i també el Bruno León, que és un escriptor i periodista, i creador d'un contingut. I ja fora d'Espanya tenim actrius com la Hunter Scalfer, que surt a Eufòria, que també ha sigut una persona molt important en el món trans, o Elliot Page, que és un actor trans,
que va començar la seva carrera com a dona, no? I després, com que de forma mediàtica es va viure tota la seva transició, però que ha donat molta visibilitat a aquest col·lectiu.
I la segona data que ens volies explicar avui, Àngela, és que el passat diumenge 26 d'octubre es va commemorar el Dia de la Visibilitat Intersexual. Tothom coneix les sigles LGTBI, però poques persones saben realment a què pertany la lletra I. És un dels col·lectius més oblidats i avui voleu parlar-nos una mica d'aquest col·lectiu de persones intersexuals.
Bé, primer, fer l'aclariment que potser estic dient coses que no estan del tot bé, o... O sigui, ho estic tensmetent de la millor manera que sé, però clar, és un tema com una mica desconegut, que jo m'estic intentant formar, però com que moltes coses encara no se saben...
perquè no es dona veu aquesta part del col·lectiu. I per entendre què és la intersexualitat, primer hem de parlar del sexe biològic, que això fa referència a les característiques biològiques i físiques quan naixem. Per exemple, els cromosomes, que tenim XX o XY, que això és el que ens han dit sempre. Veurem que les persones intersexuals no tenen aquests cromosomes, o no sempre. Després tenim les gònades, com els ovaris, els testicles, les hormones, els òrgans reproductius o les característiques sexuals secundàries.
Llavors, la classificació que ens han ensenyat sempre a l'escola és sexe femení, cromosomes XX, ovaris, óvuls, júter, trompes, hormones com la progesterona, tanivulva i taniclítoris, i el sexe masculí, cromosomes XXI, tasticles, esperma, testosterona i després penis, tasticles, etcètera.
Però aquí és on entra el sexe intersexual, que és una diversitat en el desenvolupament sexual que dona lloc a altres combinacions cromosòmiques. Per exemple, seria XXI o X0, o sigui, és com una barreja entre el cromosoma femení i el cromosoma masculí, no?
Després tenim també estructures internes, com per exemple l'absència d'úter o de vagina, o també de genitals. Per exemple, tenim un microfalosòmia, que és un petit penis, i diferenciar-se les categories normatives de sexe femení o sexe masculí. Per tant, hi ha persones intersexuals que, per exemple, poden tenir penis i vagina a la vegada, que moltes persones quan s'ho imaginen és com això com ho pot ser, però és una realitat, és una diversitat del cos, però realment és una cosa biològica i que no és cap malaltia.
D'acord. Aleshores, quan parlem d'intersexualitat, a qui agrupa? Engloba tots aquells cossos que no estan dins de la definició de sexe masculí o de sexe femení i es refereix com a l'àmplia diversitat en el desenvolupament sexual, perquè, per exemple, hi ha persones que poden tenir un desenvolupament extern físic normatiu, per exemple, una dona amb vagina, però que després, a nivell intern, no té, per exemple, un úter.
Això podria ser una persona intersexual, també. O sigui, no és com que totes les persones intersexuals són de la mateixa manera, sinó que existeix molta diversitat a nivell cromosòmic, o sigui, a molts nivells, com el que hem parlat. I, per tant, això, no?, pot haver variació cromosòmica de genitals en els òrgans interns. Depèn de cada persona. D'acord.
Bé, fins a l'any 2006 no hi havia un consens clar sobre què fer en cas que un bebè naixés amb genitals intersexuals. Ara què es fa?
Bé, en aquell moment la solució més comú era, mesuraven el clítoris o el penis i segons si era més fàcil tallar una cosa o l'altra, doncs feien una operació a aquest bebé per adaptar-la a aquest cànon d'has d'encaixar en sexe masculí i sexe femení. Hem de tenir en compte que, clar, hi havia persones que potser després d'això, quan creixien, el plaer que sentien no eren el mateix que poguessin haver sentit de l'altra manera, perquè al final era mutilació el que s'estava fent.
Avui dia això ja no és legal, per sort, no? I, per tant, si les persones quan creixen sí que es volen fer algun tipus d'operació, ho poden fer, però no és com que ja des que naixen bebès es fa aquesta operació perquè s'adaptin, no? I, clar, algunes persones intersexuals neixen amb genitals que són funcionals i només s'operava per una qüestió estètica.
o també moltes persones han viscut la situació que no sabien que eren intersexuals fins que han crescut i, per exemple, no han tingut la regla, o s'han trobat situacions que no entenien què passava amb el seu cos i han sapigut en aquell moment. Clar, perquè com deies abans hi ha coses que no són visibles, com per exemple el centre no tenir úter. Exacte.
Molt bé, l'any 2006 és quan es va establir el consens de Chicago, on es va declarar els protocols a seguir en cas d'intervenir quirúrgicament a una persona intersexual. I en aquest cas, quines són les normes que es van establir o els consensos als que es van arribar?
Bé, el que es deia és que la família era qui havia de decidir el que s'havia de fer, no el personal mèdic, perquè abans sí que era com que directament els metges obligaven a fer aquestes operacions. I, bé, tot i que les famílies després ho trigaven, moltes vegades ho ocultaven als seus fills o les seves filles, i és això, no?, que després creixien i no entenien què era el que passava. Llavors, per sort, tot això, com que ha acabat. Però, bé, és una cosa que continua estant com molt invisibilitzada...
Les persones continuen pensant que és una malaltia el ser intersexual, o com una deformació, o no sé, moltes coses lletges que es diuen, però que no són veritat, al final és biologia. Doncs suposo que hi haurà moltes persones que s'han quedat amb dubtes després d'aquesta conversa, i si les teniu, us podeu adreçar.
al servei de colors de Cornellà, el SAI, on l'Àngela López, que és la referent del servei, us pot assessorar en els temes que necessiteu conèixer millor o dels quals tingueu dubtes i vulgueu preguntar.
I, a més a més, tenen actiu un perfil a Instagram on sempre fan difusió de les jornades que es fan al llarg de l'any per donar visibilitat a temes LGTBI i els podeu seguir a decolors.cornellà Instagram. Aquest perfil d'Instagram és...
Ells i elles fan difusió de diferents propostes, com per exemple les que ha vingut avui a explicar l'Àngela sobre l'octubre trans. Àngela, queda alguna cosa en el tinte per explicar? Jo crec que no, jo ho tenim tot. Com sempre, agrair l'espai, que és molt important que les persones puguin escoltar del que parlem aquí.
Jo crec que són temes dels quals cal parlar molt perquè hi ha molta desconeixença, tots tenim moltes coses a aprendre sobre aquesta matèria i, per tant, com més comuniquem, quantes més persones comuniquim, millor. Totalment. Doncs moltíssimes gràcies per haver vingut a l'estudi de Ràdio Correia i fins a la propera. Merci.