L'entrevista. Ara parlem de seguretat amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de seguretat. Avui, com és la setmana que es commemora el dia de les persones desaparegudes sense causa aparent, volem parlar una miqueta de què passa quan una persona desapareix i com els atenen des de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Cornellà. I per aquesta raó tenim el sergent Javier Parreño, que és el cap de la unitat d'investigació de Cornellà. Hola, bona tarda.
Bona tarda, gràcies per convidar-nos a aquest espai. Moltes gràcies a tu per ser-hi i, en primer lloc, a mi m'agradaria saber si hi ha un perfil més habitual de persona desapareguda.
Bé, en principi no tenim un perfil més comú de persones desaparegudes, són uns perfils bastant diversos, o sigui, podem parlar des de persones adolescents en èpoques més conflictives, podem parlar de persones que simplement volen trencar el seu entorn familiar per desavinences familiars o ruptures sentimentals i de més...
Podem parlar de persones d'avançada edat amb algun tipus de problema cognitiu, malalties com l'Alzheimer, demències, i també persones amb trastorns psiquiàtrics, persones que estan ingressades a centres de toxicomania, que és un perfil molt variat.
Sí que en altres àmbits geogràfics, com per exemple comissaries que es troben en territoris més rurals o entorns d'alta muntanya, doncs potser en aquells casos les desaparicions són més de persones perdudes o desorientades per factors climatològics, desorientacions i demés. La majoria dels casos es resolen ràpidament?
Sí, molt ràpidament. Les persones desaparegudes són localitzades o retornen pel seu propi peu en les següents hores o dies. Perquè ara, quan una persona desapareix, cal esperar 24 hores per fer la denúncia de la desaparició?
No, no cal esperar. Això és un mite o un boca a boca que ha corregut arrel, sobretot, jo crec que de les pel·lícules de Hollywood, però en el moment que l'entorn d'una persona té indici i sospita que aquella persona ha desaparegut, ha d'adreçar-se a una comissaria de policia i interposa la corresponent d'anúncia de manera immediata. I què és el primer que feu als Mossos quan una persona ve a la comissaria?
El primer que es fa és, lògicament, instruir la procedent denúncia, agafar la denúncia, i automàticament es dona als sistemes policials informatitzats un avís, el que diem, una mena de control específic, que el que fa és que qualsevol cos policial...
que identifiqués aquella persona en qualsevol lloc, doncs, sapigués que està desapareguda i ens ho pogués notificar per a nosaltres contactar amb ella. En funció, després, del territori en què ens trobem, ubicació geogràfica i tipus de desaparició, es pren unes mesures o unes altres. És a dir, si hi ha una persona que ha desaparegut en un entorn urbà però desconeixem
L'obligació geogràfica concreta es dona una difusió a les patrulles, tant de Mossos com de policies locals, de la fotografia d'aquella persona, de les seves característiques físiques perquè estiguin atentes i es faci una recerca. Però si parlem, per exemple, de persones que desapareixen en un entorn no urbà més rural, com havíem dit, d'alta muntanya, potser estem parlant de dispositius que requereixen la intervenció de bombers i d'equips de rescat. Llavors, en funció de cada tipus de desaparició o l'entorn del que estem parlant, es prenen unes accions o unes altres.
Aquests serien els recursos que s'activen en les primeres hores. Quin paper tenen les càmeres de seguretat i els telèfons mòbils en aquesta recerca?
Bé, són elements de molta utilitat en qualsevol tipus d'investigació i també en les investigacions de persones desaparegudes. En el moment que nosaltres tenim coneixement, per exemple, d'un itinerari aproximat de la persona desapareguda, posem per cas que és una persona que per anar i tornar a l'escola o de la feina agafava el transport públic,
doncs gràcies a les càmeres de seguretat podem obtenir una traçabilitat del recorregut d'aquella persona, veure si realment, per exemple, ha anat a treballar o no, si ha tornat, si ha arribat fins al barri, i llavors aquella persona pot ser que estigui fins al barri, si no ha agafat el transport al sortir de la feina,
I pel que fa al tema de telefonia mòbil també és molt important. Sempre, potser no tant a Cornellà perquè és una comissaria local, però quan les persones vagin a l'entorn rural a fer excursions, a fer pujades a les muntanyes o inclús una sortida en barca a entorns marítims, recomanem sempre portar telèfons mòbils ben carregats de bateria perquè hi ha opcions... Amb alguna aplicació en concret o activada o alguna opció del mòbil? No.
No, simplement que portem bateria. Pensem que és important portar el mòbil amb bateria carregada perquè en el moment que nosaltres sentim que ens hem perdut o ens hem desorientat, va estar una trucada de la persona desorientada, perduda o desapareguda al 112,
en el moment que entra aquesta trucada directament des de l'1-2 obtenen unes coordenades GPS geogràfiques que ens facilitarien immediatament. Llavors seria una localització molt fàcil. I després recomanem sempre portar molta bateria perquè inclús en casos
en entorns rurals on no tinguem cobertura, existeixen possibilitats, a través de certs equips dels que ara mateix disposa bombers, per fer una localització del terminal telefònic. Llavors, són eines bastant útils en casos sobretot de desaparicions d'alt risc, en què hi ha un risc per a la integritat de les persones. Bé, en quin moment és quan decidiu fer crida pública i demanar la col·laboració ciutadana?
Això ho fem en situacions en les quals la desaparició es considera d'alt risc, en les quals hi ha uns indicis o unes sospites clares que hi ha un perill per a la integritat física de la persona i en la qual hem esgotat les línies convencionals de la investigació.
Llavors és una mica com una mena d'últim recurs o un recurs complementari al sol·licitar la col·laboració ciutadana. Som bastant curosos amb aquest procediment perquè hem de recordar que una persona major d'edat pot desaparèixer si vol i marxar del seu entorn. Llavors, emetre la seva fotografia i fer difusió pública ha d'estar basat en un risc real i concret per a aquesta persona.
Com s'acompanya la família en aquestes situacions des de la comissaria, des dels Mossos d'Esquadra?
Nosaltres en el moment que tenim una investigació per una persona desapareguda, tenim un canal, una línia directa amb la família. Normalment sol haver-hi una persona que actua com a interlocutor de la família, del qual disposem un telèfon, un pare, una mare, un cosí o inclús un company de feina, amb el qual contactem de manera habitual, no només per fer-li un retorn de com va la investigació, sinó que en ocasions necessitem obtenir informació que ens sigui útil a nosaltres.
des de si tenia targetes de crèdit o possibles numeracions o en quins bancs tenia els seus comptes per poder fer una traçabilitat, si és necessari, després de moviments bancaris. I llavors és un contacte molt fluid i directe mentre la investigació està en marxa. I també cal fer uns passos al jutjat.
En principi les famílies o diguéssim a l'entorn de la persona desapareguda no passaran pel jutjat. La part judicial diguéssim el que són la instrucció de les diligències la fem nosaltres. Nosaltres notifiquem amb un atestat a l'autoritat judicial que hi ha una persona que està desapareguda
i notifiquem a l'autoritat judicial quines són les gestions i si la persona en el moment que la localitzem hi apareix. Però com havia comentat abans, desaparèixer no és un delicte, a no ser que existeixi en casos molt minoritaris alguna acció criminal darrere. En circumstàncies normals, una desaparició de risc limitat normal no és un delicte. Per tant, es fan unes diligències informatives al jutjat per prevenció, però les famílies
no han de passar generalment. El protocol sí que és diferent en el cas de menors. El protocol de recerca i investigació de persones
diguéssim que els procediments són els mateixos, l'únic que sí que ens marca que el fet que la persona desapareguda sigui menor d'edat i sobretot menor de 14 anys, augmenta el nivell de risc de cara a nosaltres establir les prioritats a l'hora d'investigar. Vull dir, totes les investigacions s'investiguen, però el que mirem sempre més que a l'edat és la situació de risc real que té aquella persona. Ens podem trobar amb una persona, per exemple,
menor d'edat, que desapareix sense causa parent, és una desaparició del risc, s'estableixen unes prioritats molt clares, però podem tenir factors que limiten aquest risc com que sigui una persona que potser té tendència o és reincident en aquest tipus d'escapuliments del domicili, en èpoques de portar les notes a casa...
discussions amb famílies i demés. Llavors, mirem aquests... tractem d'establir una sèrie de prioritats o uns indicadors de risc en cada desaparició. Però sí, lògicament, la desaparició a un menor d'edat eleva molt el nivell de risc. I quin és el paper de l'oficina d'atenció a les víctimes de les persones desaparegudes?
Es tracta d'una oficina que està conformada per funcionaris i funcionàries del cos de Mossos d'Esquadra, són policies els que estan allà, i diguéssim que és una oficina de caire més assistencial, més multidisciplinar,
que el que fa és un assessorament continu a les famílies de persones desaparegudes en contacte amb la unitat investigadora, no és una oficina que investiga, és una unitat que assessora. Dona assessorament jurídic orientant la pressa de decisions, deriva a serveis especialitzats amb les famílies,
I així com també fem nosaltres des de la unitat d'investigació, ells tenen informades a les famílies dels avenços que hi ha en les investigacions, si necessitem també alguna informació concreta. En casos determinats, si és necessari, es desplacen fins al domicili de les famílies perquè aquest assessorament sigui més personal i personalitzat. I és una oficina molt útil perquè inclús a les unitats d'investigació ens facilita aquests canals de comunicació amb les famílies.
Per tant, diríem que la investigació la porta, en aquest cas, a la comissaria que sigui i ells s'encarreguen d'assessorar i d'acompanyar les famílies. Així és. Molt bé. I ja per acabar, com es gestionen les expectatives de les famílies en casos de llarga durada?
Bé, doncs mantenint el canal obert en tot moment. O sigui, mentre dura la investigació estem parlant de, no de delictes, sinó de fets, com deien, que afecten a la vida i a la seguretat de les persones. Llavors, totes les denúncies, lògicament, que afecten a la integritat de les persones es mantenen obertes.
algunes s'allarguen més o menys en el temps i es tracta de mantenir un contacte constant o periòdic amb les famílies i conjuntament amb l'oficina de persones desaparegudes, anar fent acompanyament, anar resolent dubtes i anar-nos comunicant i intentant atendre i donar resposta a tot allò que les famílies necessitin en cada moment. Teniu una pauta o un protocol o unes normes de cada quant s'ha de contactar la família?
No concretament, sinó que cada cas, és el que dèiem, cada cas marca unes prioritats o uns contactes més o menys freqüents, però ja ho vas veient en cada cas, o si a demanda de la mateixa família, hi ha famílies que potser truquen més a elles i ens requereixen. Com està això? I et truquen cada dos dies, cada tres dies, cada dia, cada cinc.
N'hi ha altres que esperen que des de l'oficina de persones desaparegudes se les truqui o des de la nostra unitat d'investigació, però en tot cas tenen el contacte de l'oficina de persones desaparegudes i sempre tenen un telèfon de contacte de la unitat investigadora per mantenir aquesta doble línia de comunicació.
Doncs avui hem pogut parlar de com s'atén a les famílies en casos de persones desaparegudes sense causa aparent i ho hem fet amb l'ajuda del sergent Javier Parreño, cap de la unitat d'investigació de la comissaria de Cornellà Sant Joan d'Espí. Moltíssimes gràcies per haver vingut als estudis de la ràdio. Moltes gràcies, un plaer. I fins a la propera. Fins a la propera, gràcies.