14 de febrer, a partir de les 6 de la tarda. Fins aquí al Cornellà Notícies d'Avui. Fem ara una petita pausa publicitària, però seguim a Ràdio Cornellà amb més informació, en aquest cas relacionada amb la salut.
El dissabte 21 de març, a les 6 de la tarda, l'Auditori de Cornellà s'omple d'emoció. Veus, talent i solidaritat. Un concert benèfic amb els joves talents de la Vox Kids 2024. Un esdeveniment solidari per recaptar fons per a la Fundació Tots Som D'Acord i donar suport a infants amb alta dependència i diversitat funcional, perquè la música pot donar esperança i el talent també pot transformar vides. Entrades ja a la venda a auditoricornellà.com.
Recorda, el dissabte 21 de març, els joves de la Vod Kids t'esperen.
Per conèixer de primera mà els temes més destacats del dia a dia de la ciutat. Aj.Cornellà. Segueix-lo.
Fins demà!
Bona tarda, estimados estudiants de Radio Cornellà. Som la Mònica, la Yulia, la Arianna i jo, la Eli. Som estudiants del Ciclo de Auxiliar de Infermeria de l'Institut Miquel, Martí y Pol. Avui venim a parlar d'un tema molt important, la prevenció primària dels problemes cardiovasculars.
Doncs sí, és un tema molt interessant, perquè un problema cardiovascular és una malaltia que afecta el cor o els vasos sanguinis i fa que la sang no circuli correctament pel cos. Moltes vegades no som prou conscients dels riscos que comporta i per això és clau fer prevenció consciencial. De fet, segons l'Organització Mundial de la Salut, amb les últimes dades del 2022, 19,8 milions de persones van morir a causa de la malaltia cardiovascular.
Ara Mònica començarà amb el primer consell que us proposem. Gràcies, Ariadna. Per començar, una de les coses més senzilles i efectives que podem fer és caminar cada dia. Ara que fa fred, podem aprofitar les hores de sol i a l'estiu és millor quan surti...
o en la fresqueta. Caminar no només millora la circulació i manté les articulacions actives, sinó que també reforça el sistema immunitari i l'ajuda a reduir l'estrès. A més, molts estudis indiquen que només 30 minuts de caminada diària ja poden disminuir el risc de patir malalties cardiovasculars i alhora sentir-los millorar anímicament.
M'encanta aquest consell, Mònica. De fet, vaig veure un documental on alguns metges deien que caminar és fins i tot millor que fer peses al gimnàs o sortir a córrer. Ara bé, perquè sigui realment efectiu, aquest hàbit ha d'anar acompanyat d'una alimentació saludable, ja que el que mengem cada dia també influeix directament en la salut del cor.
Correcte, Julia. Per això, abans de caminar regularment, també és molt important...
Mantenir una dieta equilibrada. Un buen ejemplo es la dieta mediterránea, típica de los países que envoltan la mediterránea como España, Italia y Grecia. Es coneguda porque es sana, variada y completa. A més, està especialmente recomendada a persones amb risc cardiovascular. Y es considerada una de les millors dietes del món, segons la OMC.
És clarell i per això és perquè es prioritza els aliments frescos i poc processats. Per exemple, menjar moltes verdures i fruita cada dia, lleguns, peix i fruits secs i utilitzar oli d'oliva com a greix principal en lloc de mantega o fregits. D'aquesta manera aportem greixos saludables i menys sucre i sal, cosa que ajuda a cuidar el cor i les artèries.
Perfecte, Ari! I a més de moure'ns i menjar bé, també hem de tenir en compte el descans, que és imprescindible perquè tant el cos com la ment treballin com toca. Quan dormim, el nostre organisme es recupera, recarrega energia i prepara per l'endemà.
Dormir prou ens ajuda a tenir millor humor, a concentrar-nos millor i a tenir més força per afrontar el dia. A més, també redueix l'estrès i contribueix a prevenir malalties. En resum, descansar bé ens fa sentir millor i ens ajuda a estar més sants.
I justament en aquesta línia de cuidar-nos no només depèn del que fem nosaltres cada dia, sinó també de revisar com està la nostra salut. Per això, un altre punt clau és anar al metge encara que ens trobem bé. I això és important perquè moltes malalties poden començar sense donar símptomes. I només un professional sanitari pot detectar aquests canvis de temps.
Per exemple, amb una simple revisió pot descobrir una cardiopatia mitjançant un electrocardiograma. A més, fer controls regulars permet reduir complicacions, rebre orientació personalitzada i assegurar que si en algun tractament comenci, com és més aviat possible.
Gràcies, companyes, i fins aquí els nostres consells. Esperem que aquest recordatori us anime a continuar cuidant-vos i mantenint bons àmils cada dia. No deixeu passar aquestes malalties ni espereu que els símptomes s'empitjorin. La prevenció i l'atenció a temps són les vostres millors aliades. Així que ja ho sabeu, seguim movent-vos, menjant bé, descansant i escoltant el vostre gos. Ens veiem aviat i, sobretot, cuideu-vos molt.
Les notícies d'actualitat i tots els programes per escoltar-los quan vulguis a radiocornellà.cat i a l'app gratuïta. Les notícies de la ciutat al minut. Ràdio Cornellà. Xarxes socials. La ràdio al teu costat. Sempre que vulguis.
L'entrevista. Ara parlem de salut amb la col·laboració del Centre d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva a CIR, el Centre d'Higiene Mental de Cornellà, el Servei d'Atenció i Tractament d'Addiccions CAS Font Santa, els Centres d'Atenció Primària de Cornellà, el Centre d'Urgències d'Atenció Primària CUAP i l'Ajuntament de Cornellà.
Molt bona tarda. Avui al programa parlarem d'una qüestió que preocupa moltíssimes persones i que sovint no associem directament amb la salut. És l'habitatge. L'accés o la manca d'accés a un habitatge digne té conseqüències directes sobre el benestar físic, mental i social.
Per parlar-ne, avui ens acompanya la Maria Cuc, metgessa d'Alea Absentil de Fons i membre del seu equip de salut comunitària. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda i benvinguda a la ràdio. Moltes gràcies per venir al programa a parlar-nos d'aquesta temàtica, que és un tema que sempre és un tema candent. Primer de tot, benvinguda a la ràdio.
Moltes gràcies per haver-me convidat a venir. Molt bé. Quan parlem d'habitatge, normalment ho fem en termes econòmics o socials. Per què és també una qüestió de salut? Bé, perquè l'habitatge és molt més que un sostre. És el context on vivim, on descansem, mengem, aprenem, cuidem i ens relacionem. Quan aquest espai és insegur, inestable o inadequat, això acaba tenint un impacte directe en la salut física, mental i emocional de les persones.
De fet, a Catalunya en general, i Cornellà no n'és una excepció, els problemes d'accés a l'habitatge digne són una de les principals preocupacions de la població. I això es tradueix en problemes de salut que veiem cada dia a les consultes. L'habitatge és un dret reconegut legalment, però sovint sembla molt lluny de fer-se efectiu. Quin marc legal tenim?
L'habitatge és un dret humà reconegut internacionalment. Ho recull l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i també ho recull la Constitució de l'Estat espanyol a l'article 47. I a més, no només hi diu que totes les persones tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat, també s'hi afegeix que són els poders públics els que tenen l'obligació de garantir aquest dret i impedir-ne el seu ús com a eina d'especulació. Però la realitat sovint és molt diferent. Exacte.
A vegades, quan parlem d'aquests drets que s'han de garantir, costa una mica com aterrar-los de la realitat. Si mires la frase, doncs en si queda molt maca i difícilment algú s'hi posarà en contra. La veritat és que la gent assumeix que viurà tota la vida sota un sostre. Però sabem que la realitat és que actualment hi ha milers de famílies de l'estat espanyol en situació d'inseguretat residencial. Què significa exactament la paraula inseguretat residencial?
Són totes aquelles situacions com, per exemple, dificultats de pagament de l'hipoteca o el lloguer, estar en processos judicials per un desnonament, haver estat desnonats, viure en allotjament sense atitud legal... Totes aquestes situacions comporten una situació d'emergència habitacional.
I aquesta també s'inclou, per exemple, haver de viure en condicions de muntagament, o sigui, viure en situació en què hi hagi un accés de persones en un mateix pis, o en situacions de pobresa energètica, que seria que no puguis mantenir el teu habitatge a una temperatura adequada,
o també directament el fet de no tenir una oportunitat d'accedir a un habitatge assequible, tant per d'entrada no poder complir les condicions que et donen abans de signar un contracte, com en moltes ocasions la discriminació teòricament il·legal que existeix a l'hora de llogar pisos a persones que tenen unes determinades característiques, posant, per exemple, que tinguin un color de pell diferent o un nom o cognom que no es considera occidental.
Aquesta diferència entre el que seria el marc legal i la realitat de l'habitatge només s'explica pel fet que en lloc de considerar-se com el bé essencial que és, l'habitatge segueix considerant com un producte, un bé de mercat amb el qual se'n pot fer negoci o també en moltes ocasions treure un extra per suplementar el sou o la pensió que s'ha quedat curta al costat de l'encariment del cos de vida.
i com que ve essencial a vegades també és una de les expressions que acaben sent una mica abstractes, és necessari parlar de l'efecte que té l'habitatge en la salut de les persones i la comunitat on viuen. Doncs per això aquest espai de salut el dediquem a parlar d'aquesta qüestió. L'habitatge és un element de salut. Per entendre aquesta relació, primer hauríem d'aclarir què entenem per salut, no? Doncs sí.
La veritat és que és un tema, perquè hi ha moltes definicions de salut al llarg de tota la història, i cadascuna des d'una perspectiva diferent. Ara, últimament, com totes es posen d'acord en que tenir salut no és només no estar malalt, no tenir una malaltia.
S'entén més aviat com un estat físic, mental i social que et permet mantenir una vida el més autònoma possible perquè puguis desenvolupar la teva identitat com a persona que forma part d'una comunitat. És llarga la definició, sí.
És a dir, que en realitat el que vol dir és que salut varia en funció de cada persona i depèn moltíssim del context en què vivim. Aquí entren en joc els determinants socials de la salut. Què són exactament? Són...
tots aquells conjunts de factors que ens envolten, siguin socials, econòmics, ambientals, que ens poden influir tant positivament com negativament en la nostra salut, perquè afecten a l'accés a recursos i a les oportunitats per mantenir o recuperar aquesta salut que es pot haver perdut. Posa'ns alguns exemples.
També hi ha molts models d'això, també és un altre tema de debat, però dels diversos models que s'han descrit, hi ha alguns que expliquen i que parlen de capes. En tenim una de molt bàsica, que serien les característiques individuals de cada persona, per exemple, com l'edat o la genètica.
Llavors, per sobre d'això, tenim els factors que influeixen els estils de vida, com serien l'alimentació, l'exercici, el consum de tabac o alcohol... Per sobre d'aquesta capa, tindríem les xarxes socials i comunitàries on desenvolupem el nostre dia a dia. Les amistats, les veïnes, la família, companyes de feina...
Per sobre d'això, les condicions en les que vivim, de treball, d'habitatge, de tipus d'aliments disponibles, d'accés a serveis... I ja per sobre de tot això, el macro és el moment històric en què ens trobem, el sistema econòmic en què ens movem, la cultura, el medi ambient, les decisions polítiques que es prenen en relació a l'educació, la salut, el nostre entorn...
I es coneix fins a quin punt arriben a influir aquests factors sobre la nostra salut? Un bon sistema sanitari pot coms? La veritat és que clar que tenir sistema sanitari que funciona bé és important i no vull que sembli que m'estic tirant aquí pedres a sobre, però s'estima que un 80% dels factors que afecten la nostra salut queden fora del sistema sanitari. Sabem que si aquí paréssim la nostra salut a un pastís,
i el dividíssim en deu trossos, la capa on el tall del sistema sanitari ocuparia dos talls d'aquest pastís. I els vuit restants es distribuïen entre l'entorn físic, que s'enduria un tall, l'estil de vida, que s'enduria tres, i aquests factors socioeconòmics com l'educació, la feina, l'habitatge, els ingressos, que seria...
Una part de quatre talls. O sigui que aquest 40% de factors socioeconòmics serien l'educació, la feina, l'habitatge i els ingressos. I això és per a tothom, igual?
O sigui, tothom es veu afectat per aquests determinants. El que passa és que poden tenir un efecte més positiu o més negatiu sobre la teva salut. I el que acaba passant és que hi ha determinants grups poblacionals que tenen més possibilitats de viure en unes condicions més bones i, en canvi, hi ha uns certs altres grups poblacionals que tenen més possibilitats de viure en unes condicions més dolentes.
Aquesta tendència a tenir diferents oportunitats pel fet de pertanyar a un grup amb unes característiques concretes és el que s'anomena inequitat en salut. Aquestes fan que els recursos per enfrontar-se als determinats socials negatius siguin més limitats, fent que aquestes persones siguin més vulnerables perquè les conseqüències d'estar malalt són molt més greus.
Un exemple d'aquesta inequitat és el que comentava abans, que les persones racialitzades es troben amb una dificultat afegida a l'hora que se'ls accepti com a possibles iogaters. Doncs, a veure, ara que explicaves aquest tema, recuperem el tema de l'habitatge. On el situem dins d'aquests determinants?
L'habitatge és clau. Forma part, tant de la capa aquella que comentàvem, de les condicions de vida, com de la capa de l'estil de vida. És l'espai on es desenvolupa la vida quotidiana i és on construïm el nostre projecte de vida. No parlem només de parets i sostre. Parlem de la llar, de les condicions de l'habitatge i de l'entorn social. Aleshores, quina diferència marcaries tu entre casa i llar?
Si quan parlem de casa ens referim potser a l'espai físic, quan parlem de la llar li donem un significat emocional i social. És un lloc d'estabilitat i de seguretat que entenem com a propi, que ens permet desenvolupar la nostra vida amb autonomia i amb privacitat.
Al final és el lloc on descansem, on cuinem, on compartim el dia a dia, on construïm records i vincles. I especialment i relacionat amb la salut, on cuidem i som cuidats. En definitiva, és un lloc que ajuda a construir la nostra identitat. O sigui que la llar és un lloc on trobem l'estabilitat i la seguretat. I què passa quan aquesta llar es perd?
Doncs que ens afecta, evidentment, i ens afecta sigui quina sigui l'etapa en què estiguem a la vida. Si no tenim una llar, ni l'entorn social que l'envolta, no poden passar la sèrie de coses que s'hi desenvolupen habitualment. Així, posant exemples, per un infant és l'espai on s'aprenen els hàbits de neteja, d'alimentació, i és on s'aprèn a jugar.
Ens preocupa l'accés de pantalles durant la infantesa, però realment, si l'únic espai segur que es té és una habitació compartida amb dos adults i un germà, probablement acabi resultant en l'únic cos impossible. Si anem a l'adolescència, doncs importantíssim poder gaudir de la pròpia intimitat, de descobrir el que t'agrada, el que no, que a poc a poc es vagi formant la teva personalitat, especialment a través del contacte amb les teves amistats.
Si t'has d'anar mudant cada poc temps per l'increment dels lloguers o perquè t'han desnonat, el teu cercle es trencarà una vegada i una altra i provocarà dificultats en aquest desenvolupament. Per no parlar de l'efecte que tindrà sobre els estudis i la motivació per continuar-los. I ja, si ens posem en la pell d'una persona en edat avançada, la llar és un espai que coneixes, on potser ja has viscut gran part de la teva vida adulta.
I és un espai que pots anar adaptant a mesura que van apareixent limitacions a l'hora de fer tasques del dia a dia, amb unes veïnes que et coneixen, et saluden, et pregunten com estàs i que es poden acostar en un moment si necessites res.
I tot això és el que no passa si no tens una llar. Però si ens posem a parlar de diagnòstics en concret, el que s'ha vist en els estudis és que perdre la llar o que aquesta sigui insegura empitjora el control de malalties cròniques, per exemple la diabetes o la hipertensió, incrementa el dolor crònic, evidentment provoca més ansietat i depressió i multiplica el risc de suïcidi.
Déu-n'hi-do, eh? Són coses que no acostumem a fer aquestes reflexions. I tot això sense parlar de les condicions físiques de l'habitatge que comentaves. Evidentment. I probablement és el que relacionem més com un problema d'habitatge. Condicions com la humitat o la mala ventilació s'associen a malalties respiratòries, l'amuntament augmenta el risc de transmissió de malalties infeccioses, i un exemple claríssim és la tuberculosi...
però també empitjora l'ansietat i la depressió. I aquestes temperatures extremes relacionades amb la pobresa energètica incrementen les malalties cardiovasculars i respiratòries. I el soroll constant afecta el son, l'estrès i la salut mental en general. Parlaves també de la comunitat. Davant de tot el que ens has anat explicant, quin paper té?
Doncs dels més importants. Una de les conseqüències de la inseguretat residencial és el fet que provoca un recanvi constant de la població que viu en un lloc i, per tant, una pèrdua de la xarxa social. No conèixer l'entorn físic i social del lloc on vius acaba generant sentiments de por i d'inseguretat i dificulta que vulguis sortir de casa.
Això, a la llarga o a la curta també, acaba comportant un deteriorament dels hàbits de les persones, per exemple, reducció de l'activitat física, i més tendència a l'aïllament social. I, per tant, genera un increment de solidaritat no esitjada, que habitualment ho associem a l'agenda d'edat avançada, però s'ha vist que afecta a qualsevol grup poblacional. A més, tot això afecta de retruc el manteniment dels espais físics i a l'economia local.
Si se t'ha fet malbé un pantaló i coneixes la senyora Joana de la marceria, probablement t'hi acostaràs un dia i li encarregaràs que t'ho cosi. Però si no coneixes els comerços de la zona ni tens cap vincle, potser optaràs per llençar aquells pantalons i anar a comprar-ne uns altres a una botiga de fast fashion pensant que així no et compliques la vida. I des del sistema sanitari, què s'hi pot fer?
Bé, d'entrada, tenir present que és una problemàtica molt freqüent i entendre des de la consulta que a vegades les nostres prioritats no són les mateixes que les de la persona que tenim al davant.
Per exemple, si tenim aquesta perspectiva de determinats socials davant d'una persona amb diabetis que segueix tenint el sucre molt alt, tot i insistir-li a tot i a dret que ha d'alimentar-se adequadament i haver-li anat pujant la medicació, potser ens acabem trobant que està menjant nàpats precuinats, que no són una alimentació equilibrada perquè no té un espai per cuinar en lloc on viu.
En segon lloc, això seria a nivell de la consulta, com de cara a l'atenció de les problemàtiques de diagnòstics que nosaltres acostumem a tractar. En segon lloc, de cara a aquesta persona, és important animar-la a que busquin el seu espai dins de la comunitat on viuen.
Viure en una situació d'inseguretat habitacional provoca sensacions de vergonya, d'incertesa, de fracàs personal i, sobretot, sentiments d'indefensió davant la muntanya de burocràcia i pressions a les quals la persona s'acaba veient sotmesa i que s'acaba convertint en una experiència de descontrol sobre la pròpia vida.
Davant d'aquesta problemàtica d'habitatge creixent que ja porta ben bé des de fa moltes dècades, però intensificada des de la crisi del 2007, hi ha hagut moltes comunitats que s'han organitzat per poder-se acompanyar les unes a les altres en aquests processos, formant xarxes de suport mutu, associacions de veïnes, sindicats de barri...
que a base de donar-se aquest suport i reforçar l'autonomia de les persones afectades, sovint han donat resposta a situacions que ja s'havien donat per perdudes i han retornat una mica aquesta sensació de control a aquestes persones.
I ja per últim, i en realitat el lloc on més força també hem de fer, és el fet que l'atenció primària i comunitària participi d'espais de treball conjunt amb representants de la comunitat, amb representants municipals, amb representants de totes les entitats i membres que formen part de la ciutat, que a Cornellà existeixen aquests espais,
per seguir insistint en que ja es promoguin i es mantinguin polítiques públiques que garanteixin aquest accés a un habitatge digne i assequible, com a pas imprescindible per garantir el dret a la salut de la nostra població.
Doncs un gust per sentir-te a parlar, Maria. Avui hem reflexionat sobre la importància de l'habitatge en la salut i ho hem fet amb l'ajuda de l'Ea Absentil de Fons, de la Magessa de Família Maria Cuc. Moltíssimes gràcies per haver vingut als Estudis de la Ràdio per explicar-nos tot el que feu des d'aquest equip de salut comunitària i sobretot per fer-nos reflexionar en veu alta sobre aquesta necessitat de la millora de l'habitatge.
Moltes gràcies per estar aquí i oferir aquest espai. Doncs nosaltres deixem aquest espai de ràdio aquí. Ara us deixem amb la millor selecció musical del programa Era Vinil.