L'entrevista. Ara parlem de consum. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cornellà i la Diputació de Barcelona.
Molt bona tarda i benvinguts al primer espai de consum d'aquesta temporada que fem en la col·laboració del Departament de Consum de la Diputació de Barcelona. I per aquesta raó avui tenim els estudis de la ràdio a Daniel Cebrian, que és tècnic del Servei de Suport a les Polítiques de Consum de l'Àrea d'Atenció a les Personals de la Diputació. Bona tarda. Bona tarda, Mireia.
Moltes gràcies per venir, Daniel. Avui volem parlar d'un tema que segur que preocupa molta gent que han compratades per espectacles, per concerts o han tratat per anar a un parc d'atraccions i després, doncs, sorgeixen després de la venda o en el moment de fer la...
al concert o d'anar a aquell espectacle, tenim certs dubtes de quins són els nostres drets com a consumidors. Bé, Daniel, avui farem com una mica de resum de les quatre coses que hem de tenir presents a l'hora de comprar entrades per espectacles. Per exemple...
El tema de les despeses de gestió. És un tema que sempre genera molta polèmica. Sembla que cada cop són més altes aquestes despeses de gestió total per un correu e-mail, no? Digue'ns, explica'ns una miqueta com funciona això. Doncs mira, ja em fiques en un embolic, eh? Em fiques en un embolic perquè és un tema que és discutit. En principi jo et comento com està la normativa i cadascú que prengui les seves conclusions.
En principi, en normativa general, no es pot cobrar per un servei que no està efectivament prestat. Si ens facturen alguna cosa és per algun servei real. I aquest servei ha de ser un servei, si en facturen extra, ha de ser un servei diferent a l'intrínsec del propi servei.
el tema d'entregar una entrada per si mateix no és un servei extraordinari. És a dir, jo necessito aquest bitllet per poder accedir al recinte, amb el qual no es podria facturar per aquest servei. I en tot cas, el que mai podria ser, si realment existeixen aquestes despeses de gestió, és perquè hi ha una altra possibilitat. És a dir, jo puc comprar aquestes entrades per una altra mitjà. Si no és així, aquestes despeses...
Abans sí que la gent anava físicament a una cua per adquirir els seus tiquets. Això ja va passar a la història fa molts i molts anys. I ara tothom compra les entrades online. A més, normalment en aquells concerts s'esgoten en pocs minuts les entrades, sobretot si qui ve és una gran figura, una gran estrella. Aleshores, dius que això de les despeses de gestió ens ho hauríem de mirar una miqueta.
Jo, si m'apures, jo diria que no és legal. El que sí que és cert és que els preus són lliures. Vull dir, em poden cobrar 50, 60, 80 euros per una entrada determinada en un lloc determinat. I no passa sudant, res. Però el fet de cobrar aquestes despeses de gestió a part, a mi em grinyola. Em grinyola i molt. I hi ha persones que presenten una queixa per aquest tema?
No, no és una queixa habitual. No, ens hem acostumat, ho entenem que és una cosa normal i en principi... Mira, tenim queixes d'aquestes despeses de gestió quan, per exemple, hi ha anul·lacions. Quan hi ha anul·lacions i l'empresa o el promotor ha de retornar els diners.
Llavors s'escuden que retornen el preu de l'entrada, però no aquestes despeses de gestió perquè ja s'han fet. Si el concert s'anul·la, una entrada per a un espectacle és un contracte. Si vostè m'anul·la el contracte, m'anul·la tot allò pagat, pel concepte que sigui. I aquestes despeses de gestió, això sí que no hi ha cap dubte, en cas d'anul·lació s'han de retornar completes.
Daniel, un cas que ens ha succeït aquest mateix cap de setmana. Una sala de Barcelona, no diré el nom, un espectacle musical que se suspèn just en el moment de l'inici de l'espectacle amb tota la platea ja plena i la gent esperant perquè surtin els artistes i indiquen que l'espectacle queda cancel·lat i que es tornaran els diners.
Aquí tenim dret a alguna compensació perquè hi haurà gent que ha vingut des de fora de Barcelona per veure aquest espectacle.
Per la via del consum, per la via administrativa, no. Vull dir, això és el que comentava, és un contracte. Una de les parts no pot complir. Què és el que ha de fer? Doncs retornar, o sigui, tornar a la posició inicial, retornar els diners. En cas que es pogués acreditar algun tipus de dany o algun tipus de... Això s'hauria d'anar al jutjat. Seria difícil. No, s'hauria d'anar al jutjat i que un jutge valoreix si realment existeix això...
quina és la responsabilitat del promotor, si ha fet tot el possible. Imaginem que aquest concert que m'estaves comentant resulta que l'artista o la persona que anava a cantar en aquell moment té un problema de salut. El promotor, no sé, difícilment se li podrà demanar responsabilitats per un fet que no estava al seu abast i que ha fet tot el que raonablement era possible.
Per exemple, ara cada cop, o és més habitual això de fer, agafar una ave i anar a Madrid per veure algun espectacle i tornar, doncs aquí, si l'espectacle queda cancel·lat en l'últim minut, doncs no hi ha res, només tornaran el preu de l'entrada i les despeses de l'hotel o del viatge, doncs aquí no s'hi pot fer res més. No és com en el bitllet d'avió, que aquí sí que els drets dels usuaris són diferents.
Perquè hi ha una normativa que regula específicament aquest tema. En el cas aquest que estàvem comentant d'un concert, hem de pensar també una miqueta... A veure, jo treballo en una oficina d'atenció al consumidor i estic clarament d'una part, però hem de pensar en l'equilibri de les parts. A quina culpa té el senyor que ha muntat aquest espectacle que jo en comptes de Madrid visqui a Barcelona i haia fet un desplaçament o...
En principi, tornem a insistir, aquestes despeses serien reclamables sempre per via judicial sempre i quan es pugui apreciar algun tipus de mala fe contractual per part del promotor, que no ha fet tot el possible perquè allò funciona correctament.
I en el cas d'un festival, per exemple, el Primavera Sound, etc. No diem noms. Si canvia el cartell, imagina't que nosaltres hem comprat unes entrades per un d'aquests festivals perquè volem anar a veure una gran estrella que després cancela aquesta part del concert. Tenim dret a que ens tornin els diners?
Mira, el dret de consum és un dret de sentit comú. El que us comentava, això és un contracte. Jo, a canvi d'uns diners, vostè em proporciona una sèrie d'artistes. Si vostè em canvia de manera substancial les clàusules d'aquest contracte, jo tinc dret a revocar-ho.
Quines clàusules serien fonamentals? Per exemple, el dia. Jo he contractat per anar el dia 28, si vostè pel motiu que sigui me'l canvia i ara és el dia que sigui 31, potser a mi no em vagi bé. És una clàusula bàsica.
Si el dia és bàsic, imagina el cartell. Jo volia anar, no sé, al Rockfest perquè m'agrada CDC i sortia CDC i és el grup de... I ara en comptes de CDC surt un altre, per molt bo que sigui, però no és el grup que jo havia contractat. Amb la qual cosa aquí jo tindré a la devolució total de les despeses que els incorren.
Molt bé. Parlem ara de, per exemple, quan anem a un parc d'atraccions. Aquí estem parlant, quan comprem l'entrada, què tindrien que tenir present? Hi ha alguna normativa específica pel tema de parcs d'atraccions o funcionaria igual que les altres espectacles?
Hi ha la regulació aquesta, la normativa en aquest sentit té un caràcter autonòmic. A Catalunya tenim una llei que regula el tema d'espectacles i en principi seria semblant, no és exactament el mateix, però la normativa seria la mateixa per un parc d'atraccions que per un concert que per una entrada a un cinema.
Daniel, i aleshores, quan entrem en el parc d'atraccions, podem portar beguda o menjada fora, per exemple, o en alguns jocs ja et diuen que no pots portar. Això, tenen dret a demanar-te que no pots portar la beguda? Aquest és un tema que és, bueno, controvertit, perquè, en principi, en principi, la normativa el que marca és, per garantir el tema de la competència,
és que si l'objectiu d'aquesta venda no és la principal, quan jo compro l'entrada per anar a un par d'atraccions, el que estic comprant són les atraccions, no altre tipus de serveis. Quan jo vaig a veure una pel·lícula del cine, el que estic comprant és l'accés per veure aquella pel·lícula, no les coses que van associades, les crispetes...
En principi, això no podria ser, però dic en principi perquè la normativa específica de Catalunya sí que permet que els promotors d'aquest tipus de sales, d'espectacles o de parcs de detecions limitin aquest accés.
Per tant, l'autonomia és una normativa o és una altra? No, no està en un tema d'economia. Resumint, a Catalunya no es pot entrar menjar, no es pot entrar crispetes en un cinema. Si vostè està a Murcia o a Sevilla, sí.
I en el cas d'un restaurant, quan ens posen a sobre de la taula el típic plat de les olivetes o del pa, això després apareix a la factura reflectit o no, però si és una cortesia és una cortesia, però si ens apareix aquí el preu del pa dintre del nostre etiquet de l'establiment, això què hem de fer? No és correcte i no es pot facturar.
Jo explico el per què, perquè això seria extensiu a qualsevol altre servei. En principi només es poden facturar en lloc que específicament hem demanat. Evidentment que el pa o les olives o el que sigui té un preu i es pot cobrar, sí, sempre i quan jo ho demani.
El que trobi, si jo vaig a un restaurant, el que trobi a la taula i jo no he demanat, he d'entendre que és cortesia de l'establiment. Si és cortesia de l'establiment, no es pot cobrar. Si vostè pot cobrar el pa, que està amb el seu dret, perquè és que té un valor, aquest preu està a la carta i s'ha d'esperar que jo li demani o vostè me l'ofereix. Què voldrà pa? Sí?
Llavors se'n pot facturar aquesta ració. Si no és així, no. El mateix seria amb unes olives que em trobo, com estàs comentant, unes croquetes o el que sigui. S'ha de demanar explícitament. Allò que no demani no es pot facturar.
I aquests restaurants que demanen de fer una reserva i deixar una targeta de crèdit, pagar com uns diners per avançat, s'ha fet, hi ha hagut una notícia, ha transcendit una notícia d'un restaurant que havia cobrat uns suplements a uns clients que van reservar taula i finalment no es van presentar. L'establiment va argumentar que eren despeses de gestió. També, doncs això, què és? És una pràctica legal, es pot fer?
Sí. El gremi de la restauració és un tema que hem comentat moltes vegades, el tema de les reserves. En el moment que jo, i especialment amb dates concretes, jo tinc una reserva d'una taula amb 20 comensals amb un menú tancat o no.
evidentment el restaurant està preparat per servir aquest producte. Si les persones no s'hi presenten, evidentment el restaurant entra en unes pèrdues que no... o podríem haver ofert aquesta taula a un tercer.
En aquest sentit sí que és correcte que, si no et presentes, cobrin unes despeses. Aquestes despeses, sempre diu la normativa, que han de ser raonables. I entrem aquí amb el tema subjectiu, que és raonable, no?
Però sí que es podien cobrar unes despeses pel dany que han sofert. El cas que comentes, que va sortir molt polèmic, és un restaurant que cobrava aquesta reserva però després no la descomptava del preu final.
Vostè, en cop em pot cobrar, pot retenir una part d'aquests diners precisament per poder cobrar-se aquestes espècies i jo no em presento. Però si jo em presento, el fet de fer una reserva, tornem-hi al tema d'abans. No és un servei extraordinari o diferent. Amb la qual cosa, aquests diners que jo he avançat, vostè després m'ho ha de descomptar del preu final de la minuta.
Molt bé, Daniel. Doncs amb aquesta última pregunta ja acabem aquest espai radiofònic avui. Daniel Cebrián, tècnic del Servei de Polítiques de Consum de la Diputació de Barcelona. Moltíssimes gràcies i fins aviat. A vosaltres.