L'entrevista. Ara parlem de Medi Ambient amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Cornellà. Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de Medi Ambient. Avui dediquem el programa a parlar d'instal·lacions fotovoltaiques a la ciutat de Cornellà. Per fer-ho tenim a l'altra banda del fil telefònic Arnau Alarcón, gerent de projectes de fotovoltaica de l'Energètica. Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda. Bona tarda, Arnau, i a l'estudi tenim en David Cadabuig, que és cap de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament. Bona tarda. Bona tarda. Bé, doncs avui ens veniu a explicar aquesta instal·lació fotovoltaica que estrena l'Institut Esteve Terrades, però primer de tot, Arnau, per què no ens expliques una miqueta qui sou els de l'Energètica? Sí, molt bé. L'Energètica és una empresa pública creada a l'octubre del 2022 amb l'objectiu de descarbonitzar la Generalitat de Catalunya i tot el seu sector públic.
Què vol dir descarbonitzar? Vol dir que cada dia que la Generalitat i el seu sector públic puja a la Palsiana per exercir la seva activitat, ja sigui obrir un hospital, obrir un institut, depurar aigua a les plantes depuradores o fer circular els trens de perguerir la Generalitat, per exemple, les emissions associades a aquesta activitat siguin neutres. L'assoliment d'aquest objectiu passa per la instal·lació de 1.000 megawatts de potència renovable d'aquí a 2040.
a través de les diferents tecnologies existents, el que són parcs eòlics, parcs fotovoltaics, fotovoltaica sobrecoberta i instal·lacions hidràuliques. L'objectiu d'energètica principal és executar d'aquí a 2040 aquests 1.000 megawatts que són necessaris per descarbonitzar la Generalitat com a institució i que tota l'activitat derivada sigui neutra de carboni.
Molt bé. I aquí a Cornellà, recentment, s'ha inaugurat la instal·lació que s'ha fet a l'Institut Esteve Terrades. Parla'ns exactament de quin és el projecte que s'ha realitzat en aquest institut. Sí, a l'Institut Esteve Terrades, concretament, s'hi ha executat una instal·lació fotovoltàica d'autoconsum col·lectiu d'una potència de 122 kWp, que està formada per 214 mòduls de 570 watts.
on es tracta d'una instal·lació d'autoconsum col·lectiu, que és el model majoritari amb el qual executem les instal·lacions des de l'energètica, perquè mitjançant aquest model ens permet que tota l'energia que generem es quedi dintre de l'entorn generalitat, perquè el que fem és, com és el cas d'autoconsum típic o d'institut, ens trobem que a la instal·lació tindrà excedents, perquè el nostre criteri és aprofitar al màxim la capacitat de la coberta,
Si ens trobem amb què tindrà excedents, doncs buscar consumidors públics que estiguin a una distància inferior a dos quilòmetres de distància, que és el que ara mateix la normativa actual ens permet compartir energia i aprofitar aquests consumidors propers perquè aquest excedent que es genera en aquests edificis no ens hauria aprofitat d'alguna manera.
Arnau, et podem demanar que et treguis els auriculars si portes auriculars posats perquè s'escolti millor la teva veu, sí? Perdoneu, un segon. Sí, que segur que s'escoltarà molt millor si t'apropes el telèfon. Ara t'escoltem molt millor. Doncs aquesta instal·lació que s'ha fet a les teves aterrades, dius que té 214 mòduls. Això és tota la coberta de les teves aterrades? Quants metres quadrats estem parlant de què ocupa aquesta instal·lació? Estaríem parlant...
d'uns 550 metres quadrats per 9. Molt bé. I per què s'ha fet en aquest institut? Perquè es tracta d'un dels 1.400 edificis que formen part del patrimoni de la Generalitat de Catalunya i que hem d'executar abans de l'any 2030. Perquè abans al principi us he parlat d'aquests 1.000 megawatts, monitor 2040, doncs d'aquests 1.000 megawatts tenim calculat que 200 són sobrecoberta. O sigui que la Generalitat...
disposa de 1.400 edificis en els quals s'hi poden instal·lar 200 megawatts. Llavors, l'Institut Esteve Terraden és un d'aquests edificis. Llavors, gran part dels projectes desenvolupats fins ara per l'energètica han estat en instituts, ja que normalment es tracta d'edificis senzills i que es poden executar força ràpid. I també cal tenir en compte que d'aquests 1.400 edificis aproximadament la meitat són instituts. O sigui, n'hi ha molts i per això es va tenir en compte aquests
terminis tan ajustats amb els que treballem, vam començar el desplegament precisament per instituts. Sí, a Cornellà, per exemple, un dels potències que n'hi ha són les escoles, perquè són terrats molt amplis, amb no moltes instal·lacions i que normalment no tenen molta ombra, no? I crec que és el cas també de l'Esteve Terradas, no té edificis al voltant que li facin ombra,
i són instal·lacions... Evidentment sempre han d'estar enterrats que estiguin en condicions, que no hi hagi goteres, que les instal·lacions estiguin actualitzades, que hi hagi línia de vida, etc. Llavors han d'escollir-se aquests terrats, no, Arnau? Sí, exacte. És un cas molt similar al de les escoles.
Nosaltres, abans de començar qualsevol feina, fem una avaluació prèvia, on analitzem la idoneïtat de la instal·lació, perquè, com molt bé diu el David, hi ha cobertes que no són aptes, perquè o són ombrejades o perquè tenen guteres i cal fer una rehabilitació prèvia i, per tant, no són aptes ara, però ho seran en el futur. Aquests també els deixem de banda inicialment i l'Estevaterrades complia totes les condicions perquè tenia una coberta sòlida, no tenia guteres per al lloc,
i el que comentes de la línia de vida també és important. En el nostre cas no és una cosa limitant això perquè, com que des de l'energètica el nostre model és que ens encarreguem de la inversió i també de l'operació i manteniment durant 30 anys, tota la vida útil de la instal·lació, encara que no tingui línia de vida, nosaltres ens encarreguem de col·locar durant la fase d'obra una línia de vida
I també, en cas que no hi hagi accessos a la coberta, ens encarreguem de col·locar accessos perquè la instal·lació pugui accedir. Què és això de la línia de vida que no entenem? Perdona. Pels que no som experts. La línia de vida és el típic cable, és un cable metàl·lic que es col·loca a la pròpia coberta i serveix perquè els operaris que hi treballen, tant en fase d'obra com en fase d'operació i manteniment, mitjançant un arnès, s'hi puguin enganxar,
i puguin treballar en condicions de seguretat. És un tema que és normatiu, és obligatori, que totes les cobertes que tenen, que el mur perimetral sigui inferior a 90 centímetres, en disposin de línia de vida per circular. Llavors es col·loca per normativa, bàsicament, i per seguretat, evidentment, és el motiu número 1.
Un altre risc que hem de tenir en compte també és el tema d'aquest canvi climàtic que ens està fent que els vents siguin més intensos o amb més força i de forma més sobtada. Llavors, en les instal·lacions hem d'assegurar molt que aquestes plaques no surtin volant.
Sí, exacte. A més, ara és un tema molt escaient perquè justament amb les ventades que hi ha hagut en els darrers temps sí que ha posat molt a prova tot allò que està ubicat a les cobertes dels edificis, que és, a més, on acostuma a haver-hi més l'afectació del vent. A totes les instal·lacions que executem ara li hem aplicat un extra de coeficient de seguretat i a l'hora de calcular-les, o sigui, calcular, en el cas aquest de les teletarrades, per exemple,
Es tracta d'una instal·lació coplanar, això vol dir que les plaques estan col·locades a la mateixa inclinació que la coberta i van ancorades. Per tant, sí que té un punt d'ancoratge, per tant esforada la coberta, que les característiques d'aquests ancoratges assegurin amb un factor de seguretat molt gran que puguin suportar tots els vents. És a dir, que si nosaltres mirem des de fora l'edifici no veiem aquestes plaques solars perquè són absolutament planes.
Correcte, es veuen des de dalt. L'impacte visual és molt baix. Però igualment, en les cobertes planes, les plaques actualment ja es col·locen a una inclinació tan baixa, s'acostumen a col·locar entre 5 i 10 graus, que ja és complicat que es vegin des del carrer. I d'aquesta manera queden molt més integrades a l'edifici. I per altra banda, evitem també, o sigui, disminuïm la càrrega de vent. Que la càrrega de vent...
és aquest efecte vela que es produeix quan una placa que està inclinada li impacta el vent per darrere, i quanta més inclinació té la placa, el mòdul, més càrrega de vent té, i per tant has de posar més contrapesos de formigó, les característiques dels ancoratges han de ser millors, llavors en aquest cas de les teves aterrades seria el cas en què té menys càrrega de vent, perquè les instal·lacions coplanars
La càrrega de vent és pràcticament nul·la perquè no li pot passar el vent per sota i succionar-lo cap a fora, que és el que és realment perillós. Sé que ja has comentat al principi, Arnau, les característiques d'aquesta instal·lació, però podries tornar-nos a explicar en detall quina potència té aquesta estructura que heu muntat i quanta producció es preveu?
Sí, mira, té una potència de 122 quilowatts pic. Els quilowatts pic és la potència de mòduls, les instal·lacions fotovoltaiques, els mòduls fotovoltaiques generen electricitat en corrent continu, i després hi ha un altre element, que és l'inversor, que és l'encarregat de transformar el corrent continu que generen els mòduls en corrent altern, que el corrent altern a 400 volts és el corrent altern, és el tipus de corrent que consumim a les llars, als instituts, a tot arreu.
La corrent que circula per la xarxa és corrent altern. A l'Institut Esteve Terrales hem col·locat un inversor de 100 quilowatts, això se li diu la potència nominal, que sempre és una mica inferior que la potència a pic. Per tant, nosaltres estem introduint a la xarxa 100 quilowatts nominals que ens permeten generar aproximadament uns 170.000 quilowatts hora l'any. Aquesta seria la previsió que tenim de generació d'aquesta instal·lació
que aquestes previsions es fan en fase de projecte amb software específics que normalment són bastant fiables. I perquè, ens fem una idea, l'Esteve Terrades podrà funcionar a partir d'ara només amb aquesta energia que es generi en el seu terrat? O no? Quanta energia necessita l'Esteve Terrades per funcionar en el seu dia a dia? Són 170.000 quilowatts hora l'any o no?
Dependrà del dia, evidentment. Si és un dia d'estiu amb molta producció, segurament no només produirà per si mateixa, sinó que produirà un excedent. En dies que hi hagi molt núvol, que segueix produint, però una miqueta menys, aquí sí que potser no arriba aquest consum.
i després, evidentment, depèn de l'hora del dia. Mentre estigui funcionant les plaques no hi haurà problema, però quan hi hagi nit no hi haurà producció.
Doncs s'ha tallat aquesta trucada. Sí, s'ha tallat. Però ara tornarem a contactar amb l'Arnau i continuem la nostra conversa. Mentrestant recuperem la conversa, si vols, el que podem fer... Respecte a això de la producció, perquè ho entenguem una mica, no? Ell parlava de 170.000 quilowatts. Per exemple, una casa normal té un consum de 3, 4, 5.000 quilowatts a l'any.
Quant? 3? 4? 3, 4, 5.000, clar, depèn de cada casa, no? Però al voltant d'uns 4.000 quilovatges a l'any. Per tant, si són 170.000, podem parlar que unes 40 habitatges o una mica més seria el consum que estan produint. 40 habitatges, no és poc. I per un institut, doncs,
Sí que és veritat que l'Estat de Tarrades té un consum respecte a altres, una mica més alt perquè és molt gran, sembla que té 120 professors, 1.500 estudiants i després hi ha molta part tecnològica, té reparacions de cotxes, té molts cicles tècnics que també té més consum que altres centres similars.
Per tant, és molt adequat. Quan parlem també del profit, que ara a veure què ens pot explicar l'Arnau del tema de quantitat d'economia que ens estalviem o emissions també a l'atmosfera, hi ha una part clarament pedagògica. És un institut
que podrà tenir el monitoratge, perquè ara totes les instal·lacions venen amb la seva app que tu pots anar mirant, entretenir-te amb tota la producció que s'està fent, amb el consum que pots enviar a la xarxa o a altres edificis,
i amb tot l'històric, és una eina no només d'estalvi econòmic, d'estalvi d'emissions, sinó que és una eina pedagògica, educativa, que pot servir molt en un institut com aquest, que és d'un caire molt tecnològic i molt...
Molt pràctic. I que hi haurà un estalvi energètic molt important, que això es podrà destinar a altres coses que facin a l'institut. Correcte, exacte. Molt bé, doncs sé que hi ha altres edificis municipals que tenen plaques fotovoltaiques. Ens pots explicar quins són?
Sí, encara ens queden recorreguts, tenim molts terrats. Com dèiem abans, sempre hem de mirar els que tinguin totes les condicions favorables, que no són, evidentment, tots els terrats. Hi ha alguns que, pel que sigui, o defectes o orientacions o càrregues, que també això ho ha comentat l'Arnau, el primer que has de mirar quan poses pes a sobre és si l'edifici no té inconvenient en suportar aquest pes.
Tot això es mira i en el cas de Corriat tenim la pèrgola de Senyel Fons, allà a la plaça Senyel Fons, l'escola Martinet i el pavilló Senyel Fons. En aquests dos casos, la pèrgola és una instal·lació petita,
però el martinet i el pavió sí que són similars a la instal·lació que s'ha instal·lat a l'Esteve Terrada, de 100 megawatts. I també amb un consum compartit amb altres edificis. Per exemple, el martinet ho compartim amb el club de futbol Almeda, de la brigada, i una acció social, que és un departament de l'Ajuntament, o el pavió Senyel Fons, amb la biblioteca Senyel Fons.
Per què? Doncs el que dèiem abans, hi ha moments que la producció no es pot consumir en el moment, però sí que ho poden consumir altres edificis. És a dir, que es pot traspassar, diguem-ne, per una altra manera. D'alguna manera, sí. I en projecte tenim altres edificis, com per exemple el dipòsit de l'Ignasi Iglesias, un dipòsit de...
que és un pàrquing i tenim el dipòsit de vehicles a sota, que és una instal·lació de 400 megawatts, que això està en procés de poder tirar un debat que seria molt interessant perquè és un edifici molt gran.
Arnau, ja et tenim aquí una altra vegada a la conversa. Sí, per la meva, ja no sé què ha passat, que està penjat. No patiu. Doncs estàvem comentant que ara heu fet l'Institut Esteve Terrades, a Cornellà hi ha altres edificis que ja tenen instal·lacions als terrats de plaques fotovoltaiques, però suposo que la idea de la Generalitat és acabar de completar fins al 2030 tots els instituts, que sigui possible. Correcte, sí, sí. En això estem precisament ara,
planificant tota aquesta execució massiva d'aquests al voltant de 700 instituts, que ara ja en portem uns 130 fets i ens en quedarien uns 550 per executar d'aquí a 2030. Ja estem visitant edificis, redactant projectes, etc. La intenció és això, fer-los d'aquí al 2030.
I ara ens explicava en David que en aquestes instal·lacions fotovoltaiques que hi ha a la ciutat de Caire Municipal, l'accedent que es genera a cada edifici es comparteix amb altres edificis municipals. En el cas de l'Institut Esteve Terrades, què es farà amb l'accedent d'energia?
Doncs mira, la instal·lació de les teves tardes està legalitzada com a autoconsum col·lectiu i es comparteix l'energia amb la comissaria dels Mossos de Cornellà, amb un coeficient del 16% per l'institut i un 84% per la comissaria, perquè nosaltres utilitzem un programa informàtic
que ens calcula aquests coeficients amb el criteri de maximitzar l'aprofitament de l'energia generada. És a dir, que de fet, de tota la coberta de les teves aterrades, un 84% d'aquesta energia anirà a la comissaria o quan es generi excedent, si no he entès malament? Sí, ara mateix els coeficients, aquests de repartiment de l'autoconsum col·lectiu, són coeficients estàtics, són iguals tot l'any.
Això què vol dir? Doncs que del total que genera la instal·lació, el 16% està assignat a l'institut i el 84% està assignat a la comissaria. Això per què és així? Perquè els instituts tenen un perfil de consum que és una mica particular, perquè justament quan hi ha més producció solar que és a l'estiu és quan tenen menys consum perquè tanquen. I el mateix passa amb els caps de setmana...
amb les vacances de Nadal, de Setmana Santa... I això fa que en aquests mesos, en aquestes temporades, doncs pràcticament tot sigui excedent. Llavors, en canvi, hi ha edificis com són els CAPs, com són les comissaries, o com pot ser ja a gran escala un hospital o una fanta depuradora, que tenen consums molt més contínuos i que t'asseguren que... O sigui, no tenen aquesta intermitència que tenen als instituts i t'asseguren...
doncs que aquest aprofitament de l'energia sigui més elevat. D'acord. Dic que és així ara perquè es preveu que en el futur s'aprovi una modalitat d'autoconsum que sigui molt més lògica, que permeti compartir només els accidents. O sigui, que l'institut o l'edifici que allotja la instal·lació fotovoltaica aprofiti tot el que necessiti, sempre, sempre que necessiti energia la pugui agafar,
i quan hi hagi excedent, si és cas de setmana o a l'estiu, aquest sí que es distribueixi a través de consumidors propers. Això és una modalitat que ara mateix no preveu la normativa, però sí que ja està en tramitació, i tots creiem que, tot el sector creiem que veurà la llum d'aquí aviat, una modificació d'aquest reial decret que permetrà compartir només els excedents. Com si fos una bateria virtual. Sí, correcte. Sí, sí, semblant.
Molt bé, doncs crec que ens ha quedat bastant clar aquest projecte de la Generalitat que executa l'empresa pública, l'Energètica,
I ara, per acabar el programa, a mi m'agradaria saber si ara que s'apropa el canvi d'hora, si feu la festa o la celebració o la commemoració del Dia del Planeta. Sí, l'hora del Planeta, perquè és una hora en què demanem... Això va ser una campanya que va començar a Adena,
el que era en Espanya, que és World Wildlife Fund, que és l'entitat aquesta de fa 60 anys va començar a fer ecologisme d'una manera molt global. Va ser una iniciativa el 2007 que va començar a Cine i va apagar un edifici emblemàtic de la ciutat. Això es va anar escampant una mica.
I a Cornellà també ho fem, tanquem les llums de la Torre de la Miranda, del Castell i de l'Ajuntament. De fet, fins i tot ho apaguem tot el cap de setmana. És una manera simbòlica, perquè al final tampoc és una quantitat molt gran d'energia.
però que veure la Torre de l'Eiffel o alguns monuments de la Torre de Londres, el pont de Londres apagat durant aquella hora fa cridar l'atenció i fa reflexionar del consum energètic que estem fent. Podíem, com hem vist, que hi ha un potencial brutal de fotovoltaica, però també d'eòlica, d'hidràulica,
i en aquests moments també hi ha dies que es produeixen més energies renovables que no de les altres. Per tant, es veu factiblement, es veu bé i és molt real que puguem dependre només d'energies renovables i d'aquesta manera
no depèn d'aquelles energies que estan provocant contaminació, guerres o altres dependències i altres problemes globals, ambientals, en tot el món. És una mica això, conscienciar de tots aquests aspectes, que la terra que tenim només és una i que l'hem de cuidar i comencem sobretot a tenir consciència del consum energètic.
del planeta és això, és una campanya en la que es pot adherir institucions, entitats, personalitats, persones, qui vulgui, i és una manera d'estalviar momentàniament, però sobretot prendre consciència. Doncs això serà el proper 28 de març, que és dissabte, i que es farà... Que coincideix amb el canvi d'hora, com deies. I es farà, a quina hora dius, a les 8? De 8.30 a 9.30. De 8.30 a 9.30.
Doncs una raó més, a part de l'ambiental, del canvi climàtic, el fet d'aquests dies tenir tantes males notícies per les crisis i les guerres arreu del planeta. I en gran part motivades pel consum de petroli.
Doncs una raó més per sumar-nos a aquesta hora del planeta. Arnau, ha estat un plaer parlar amb tu, que ens expliquis aquest projecte que executa l'empresa pública, l'Energètica, i esperem poder contactar de nou amb tu per rebre més notícies. Potser ben aviat ens parlareu d'altres instituts de la ciutat de Cornellà. Sí, sí, i tant, ben aviat, com a molt tard, que d'aquí a 2030 els haurem d'haver fet tots.
Per nosaltres, moltes gràcies per convidar-nos i estem a la vostra disposició quan necessiteu alguna cosa. Moltes gràcies a tu, que t'hem enganxat també avui així de forma sobtada. Cap problema. Doncs moltes gràcies, Arnau Alarcón, gerent de projectes de fotovoltaica d'energètica. Moltíssimes gràcies, David, per haver-nos portat aquesta iniciativa i tornem a veure'ns després de Setmana Santa. Sí, ja ho tinc el tema, però ja us avançarem.
La Festa del Riu Bé? La Festa del Riu va ser un festival. Avui fèiem repàs de les inscripcions, van ser més de 800, el que per un acte ambiental és una brutalitat, un ambient fantàstic, la gent superagraïda, els tècnics que portem són gent amb una passió sensacional, i això inscrits, però hi ha molta gent que no s'inscriu, que passa per allà, o sigui, per tant, la veritat és que va ser un gran dia.
Doncs enhorabona per l'èxit i ens tornem a veure d'aquí aproximadament tres setmanes. Gràcies. I nosaltres deixem aquest programa de ràdio aquí. Ara, a partir de les dues del migdia, us emplacem a escoltar el programa Era vinil.