L'entrevista. Ara parlem de la xarxa de biblioteques de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de la xarxa de biblioteques de Cornellà. Avui volem parlar del Dia Mundial de la Poesia, que es comemora demà 21 de març. Per aquesta raó tenim els estudis de la ràdio a Irene Galvez, que és la directora de la Biblioteca Central de Cornellà i la coordinadora de la xarxa. Hola, bona tarda. Molt bona tarda.
Moltes gràcies per venir als estudis de la ràdio. I avui ens vens a parlar de poesia. Demà és el dia 21 de març, és el dia que es commemora el dia de la poesia. I per què es tria el dia 21 de març, tu ho saps? De fet, és un dia que va triar l'UNESCO. Llavors, desconec per què concretament el dia 21 de març.
Sí que des de l'any 2008 la Institució de les Lletres Catalanes i altres entitats del país promouen aquesta diada escollint un poeta i un poema escrit per ell. Llavors, en guany, a l'Institut de les Lletres Catalanes ha escollit el poema Foc d'Ocell, de Blai Bonet, que és un poeta mallorquí.
que va néixer el 1926, va morir el 1997. Si algú està interessat en conèixer aquest poema, doncs nosaltres a la web de biblioteques hem fet una notícia del Dia Mundial de la Poesia. Doncs allà, si cliqueu, podreu llegir el poema complet. Molt bé, molt bé. Promovent la plana web de la biblioteca. Biblioteques.correia.cat Exactament.
Fantàstic, doncs. Dia Mundial de la Poesia, bit diu de març. A més a més, avui véns amb una bona selecció de llibres que tots són de poesia. Sí, avui toca poesia. Volia comentar, podem començar si et sembla bé, perquè ahir van otorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a un poeta que es diu Villel Mesquida, que és un poeta mallorquí, i a la biblioteca,
Central tenim aquest poemari que es diu Carpe Momentum, del Biel Mesquida. Després a la xarxa podeu trobar més llibres de l'autor, però concretament aquest el teníem a la Biblioteca Central. Aquest reconeixement del Premi de les Letres Catalanes? Sí. Aviam...
Il·lustra'ns una miqueta de què escriu via el mesquida perquè ens fem una idea. Doncs el veurem molt breu, que m'ha semblat interessant perquè es titula, a més, La vida com a poema, que diu, a canostra eren pobres, però no ens faltaran mai els llibres, ni el menjar.
Són poemes per reflexionar. Sí, sí. A més, el que dona a entendre és que primer els llibres i després ni el menjar, com a secundari. Que l'aliment més important és l'aliment de l'ànima. Exacte. Molt bé.
Molt bé, doncs aquí aquest petit poema d'en Viel Mesquida, però sé que al llarg de l'espai d'avui ens portaràs molts més llibres, perquè, per exemple...
Aquest any es commemoren els 50 anys de la mort de Clementina Arderiu. Sí. A veure, és una poeta nascuda a Barcelona, catalana, per tant. Doncs això, aquest any es commemoren els 50 anys de la seva mort.
Va néixer en una família d'argenters, Clementina, però va decidir que ella no volia continuar amb el negoci familiar i que es volia dedicar a les arts. Llavors es va casar amb un poeta, el Carles Riba, que era una figura molt influent de l'època i que la vam animar o encoratjar a desenvolupar aquesta vessant de poeta.
darrerament s'ha fet com una relectura de la seva obra i es considera que és molt més profunda i més reflexiva del que en un principi es va interpretar o es va pensar sobre ella. Farem
a biblioteques alguna activitat relacionada amb la Clementina Arderiu. Estem treballant en això. Molt bé. Fantàstic. Doncs alguna activitat relacionada amb aquesta commemoració dels 50 anys de la mort de Clementina Arderiu. Per cert, Irene, ens saps dir quins són els llibres més prestats de poesia de la xarxa de biblioteques? Sí.
A veure, n'he portat un parell, n'hi ha més, eh? A la Biblioteca Virtual de Diputació de Barcelona, bibliotecavirtual.ca, hi ha un especial de poesia que podreu veure tots els títols més prestats de poesia. Hem escollit dos, un de la Gloria Fuertes, Lo que pasa es que te quiero,
que després el podem... T'afanejar una mica, sí. I després una altra que és... Aquesta és la meva carta al món de l'Emily Dickinson. És un recopilatori que ella mateixa va realitzar de la seva obra poètica. Molt bé, molt bé. Doncs aquests són alguns dels més prestats. Jo crec que he seleccionat un fragment, no? La Gloria Fuertes.
Sí, he seleccionat un que més parla de la poesia. Un dia com avui. Llavors es titula poètica. I diu així, la poesia no debe ser un arma, debe ser un abrazo, un invento, un descobrir a los demás lo que les passa por dentro. Eso, un descubrimiento, un aliento, un aditamento, un estremecimiento. La poesia debe ser obligatoria.
una gran mestra i a més que es va apropar molt als més petits per introduir la poesia entre el públic més jove Glòria Fuertes que evidentment és que la poesia és fer sentir sentiments que el comú dels mortals no sap expressar i un poeta sí que sap això és el que em passa a mi exacte
Sí, sí, doncs en aquest especial que comentava de la biblioteca virtual també trobareu còmics poètics, per exemple, una biografia portada còmic sobre Federico García Lorca, que es diu Vida i muerta de Federico García Lorca de Ian Gibson i Quique Palomo, o una altra sobre Walt Whitman, que es titula Whitman de Tito Alba.
Hi ha també un recull de poesia feminista i enfemení que m'ha semblat interessant. N'he escollit dos, una de Baltasar, que també és novel·lista, que va escriure per Magel, i ara ha fet una altra novel·la que es titula Peixos, que es diu Animals d'hivern, i una altra de la Mònica Ojeda, que és, si no m'equivoco, equatoriana, escritora equatoriana, que es titula Història de la leig.
També escriu novel·la, per exemple, no sé si és una mandíbula, o darrerament, Xamanes elèctricos de la Fiesta del Sol. Bé, és considerada, o bé, l'han anomenat com a gotico andino, el gènere que escriu. Interessant. És especial, sí, és diferent, és molt diferent.
Molt bé. Poesia LGTBI, alta funcional de Gloria Fortun, i de Mary Oliver, Devociones, una poetesa que va néixer el 1935, va morir el 2019, nord-americana, i el que comentaven de poesia per a infants, doncs hi ha l'abescedari poètic de Salvador Cumelles, o Bitxopoemas, que l'he portat per aquí, Bitxopoemas i altres bèsties, de Leire Bilbao, que a més a més és també dels meus prestats, aquest.
Un poema dedicat a cada pitxu, a cada insecte. Els voladors, poemes d'aigua, poemes rugents... Jo crec que pot ser molt divertit per introduir la poesia als infants a través dels animalons.
Fantàstic. Doncs aquestes són algunes de les propostes que podreu trobar a la biblioteca virtual. Sí, i volia fer dues propostes més sobre poesia, i ja està, que són dues webs que he trobat interessants. Una que es diu poeteca.cat,
És una recopil·lació de poesia feta en català, és una web mallorquina, que a més a més té notícies, té agenda, és superinteressant. O sigui que aquí estic interessat en conèixer el panorama actual de la poesia catalana i també té recopil·latore d'històric. I després un altre que és versos.cat, que és un bloc de poesia, que també trobareu entrevistes, trobareu articles i poemes. Molt bé.
Doncs aquí queden aquestes recomanacions. Però avui també ens vens a explicar algunes de les estadístiques del 2025 de la xarxa de biblioteques. Sí, canviem de tema. Ara els números. Hem passat dels versos i ara anem a les xifres. Les matemàtiques també tenen un punt poètic. O poden tenir. Poden tenir.
A veure, algunes xifres així global, 2025? Estem molt contents perquè les xifres són molt positives i a més han crescut respecte a l'any anterior, el 2024, per tant, tot indica que es fa un ús creixent de les biblioteques i dels nostres serveis amb la qual cosa no podem estar més contents.
Per exemple, algunes xifres que us puc dir són les visites presencials a tota la xarxa de biblioteques de Cornella, 283.529 persones. Això vol dir que vam tenir tres visites per habitants, és a dir, si tots els habitants haguessin anat a les biblioteques, haguessin anat tres vegades...
i 22 visites per usuari. Realment, dels usuaris que tenim,
van venir 22 vegades. D'acord, és a dir, que vosaltres teniu marcats quants usuaris teniu en total, no? Sí, exacte. Doncs, Déu-n'hi-do, no? Segur que hi haurà algun que va 100 vegades. Clar, clar. Però 22 vegades a l'any ja és bastant, eh? Sí, perquè gairebé, gairebé són dues vegades al mes...
una vegada cada dues setmanes. Està superbé. Trobo. No, no, que està molt bé. No, no, que està genial. Realment és gent molt fidelitzada. Sí, exacte. Tenim 32.369 usuaris inscrits.
I ens han donat d'alta, aquest any 2025, 3.087 ciutadans a les biblioteques. Aquests estan inclosos des dels nadons, que es poden fer el carnet. No sé si hi ha persones que ho desconeixen, però no hi ha una edat mínima per tenir carnet de biblioteques fins a gent gran. Disposem de 170.118 documents,
Aquí hi ha llibres, revistes, DVDs, videojocs, tot tipus de document. I han prestat 192.028... O sigui, s'han fet 192.028 préstecs. Això suposa que hem fet 2,1 préstecs per habitat i 107 per usuari que ha fet servir el servei.
És a dir, si tots els habitants de Cornellà haguessin fet ús del servei de préstec, ho haguessin fet dues vegades. Exacte. I realment els que han fet un ús real del servei de préstec ho han fet 107 vegades. Però això és increïble, Irene. 100 préstecs de cada usuari? Sí, sí, a l'any. No, no, molt bé. Sí, sí, dos al mes, més o menys.
Sí. Déu-n'hi-do. Sí, sí. Dos préstecs al mes. Mare meva. Molt bé, molt bé. Sí, per això et deia que estem molt contents. I aquí t'entren tot tipus de documents, des que t'endús una revista, un DVD, un CD de música, una pel·lícula, un llibre, el que sigui. Sí, sí, exacte. I en quant a documents prestats, doncs gairebé 60.000 hem prestat.
Després hi ha una vesa que són els préstecs virtuals de gent que fa servir l'Ebiblio, la plataforma Ebiblio de documents electrònics, doncs gairebé 19.000 préstecs de documents electrònics. I tenim l'ús d'internet i del wifi. Internet l'han fet servir gairebé 12.000 persones, que Déu-n'hi-do perquè considero que
Molta gent ja té a casa disposa del seu wifi o del seu ordinador, però tot i així és un servei molt important perquè hem de procurar millorar aquesta bretxa digital que puguin tenir molts ciutadans. I després el servei de wifi s'ha fet ús 30.000 vegades.
Ja dic que totes aquestes xifres incrementen les del 2024. Estaves dient abans que eren 107 préstecs per usuari a l'any. Això dèiem dos, no? Són 10 al mes, quasi.
Perdó, són quasi 10 documents al mes per usuari. Sí, que jo t'he dit, ho he calculat malament. Però escolta'm, és una barbaritat, igualment, és una passada. Molt bé, estem molt contents.
Doncs ara acabarem aquest espai de la xarxa de biblioteques repassant algunes de les properes cites que tindrem a la ciutat, sobretot vinculades a activitats infantils, exposicions, i comencem, si et sembla, per les activitats dirigides al públic familiar. Sí, perquè tenim diversos tallers.
avui mateix aquesta tarda a la Biblioteca Sanell de Fons hi ha una creació que els diem així als tallers infantils que es diu Do it yourself robots doncs aprendran conceptes bases de robòtica, electrònica de disseny de robots amb motor, amb llums no cal cap coneixement previ que ningú s'amoïni i les edats adequades són de 8 a 12 anys
Aquesta tarda també a la Biblioteca Clara Campoamor hi haurà una creació que es diu Els vitrals de Gaudí aquest any, que es comemora l'any Gaudí, comencem amb activitats relacionades i es decorarà la sala infantil imitant la tècnica del trencadís per donar una mica de color a l'espai.
Això avui. Llavors ja passem a la setmana vinent, tenim una creació que es diu Papers Circuits Codi Morse, a la biblioteca també clara, a Campo Amor, el dijous 26 a dos quarts de sis, a càrrec d'eixos creativa. Aquí el que es farà és experimentar com funciona un telégraf,
Bé, no sé, els més petits segurament ni saben que és un telègraf. Hi ha prou feina, saben que és un telèfon fixe. Correcte. Doncs abans del mòbil hi havia telèfons fixes i abans del telèfon fixe hi havia altres sistemes de comunicació.
Com, per exemple, els telegres que feien servir un codi, que es deia Morse, on s'explicaran, jugaran i experimentaran. Després, una altra creació el divendres, 27, que es titula Fem un conte. Com diu el títol, s'aprendrà a fer un conte des de les imatges de la història. Això tindrà lloc a la biblioteca Teresa Pàmies,
I pel que fa a tallers infantils, fins aquí, al mes de març. I després hi ha un descans menescut de Setmana Santa. Però parlem de les exposicions que teniu obertes. Sí, tenim, doncs, diverses exposicions. La veritat és que és un mes que ha vingut carregat d'exposicions. A veure, a la Biblioteca Central tenim fins al dia 4 d'abril una exposició de Joan Vallonrat i Sadurní.
de Cornellà de Llobregat al romànic. A la mà de l'Avenç de Cornellà s'exposa a alguns plafons il·lustratius i també a explicacions d'aquest pintor i cartellista de Cornellà.
que va treballar per la salvació de pintures romàniques catalanes. Sí, sí. Era l'encarregat, diguem, de fer el dibuix perquè quedés abans de fer el trasllat del mural. Molt important. Molt important, sí.
Després de la Biblioteca Clara Campoamor hi ha una exposició de gerència de biblioteques de Diputació de Barcelona que es diu Música Ilustrada, que m'ha semblat molt original. Un il·lustrador que es diu Xavi Ramiro combina l'art gràfic i la música i la literatura. Llavors ell proposa una sèrie de cançons que es poden escoltar a l'exposició
I uns codis QRs amb les lletres. I ella ha ideat per aquesta cançó i aquesta lletra una imatge gràfica. Per exemple, n'hi ha Desmids, Pau Riba, Fangoria, Maria del Mar Bonet, Björk... Eclèctic total. Molt bé. Que pot estar molt interessant. Estarà fins al dia 27 de març. Encara teniu una setmaneta.
Després, a la Biblioteca Tres Apàmies, una exposició berretina que està itinerant per les biblioteques de Cornella, és el torn de la Biblioteca Tres Apàmies, i podreu veure els cartells de diferents edicions d'aquest festival de Sèrie B, fins al 28 de març. I, per últim, Biblioteca Marta Mata,
tenen una exposició dels 10 anys de Micro Cornellà Teatre. Bé, no cal que les presenti, no? No, no, a més aquí a Ràdio Cornellà les coneixem molt bé, a la Montse i a la Laura, perquè tenen el seu propi espai radiofònic amunt al taló. Doncs fins al 26 de març podreu veure aquesta exposició per commemorar els 10 anys del grup. Fantàstic.
Doncs ja per acabar aquest espai radiofònic ens hem de fer ressò d'una presentació d'un llibre. Sí.
Hi ha una presentació d'un llibre el dilluns 23 de març a dos quarts de set de la tarda a la Biblioteca Marta Mata. Es titula Submissió, opressió, superació, nancoronaisa, de Gemma Gómez Pastor. És un llibre nascut d'un projecte de sensibilització que 25 dones expliquen les seves experiències dintre d'una relació on malauradament existia violència masclista.
hi haurà la presència de l'autora la mateixa Gemma Gómez Molt bé, doncs amb aquesta proposta relacionada amb el 8M tanquem aquest espai de ràdio Irene, moltíssimes gràcies per haver vingut Gràcies a vosaltres a explicar-nos tot el que feu des de la xarxa Biblioteques de Cornellà i nosaltres deixem aquest espai de ràdio aquí, ara us emplacem a escoltar el programa Era Vinil i us desitgem un molt bon cap de setmana
No sé pa' qué si me lo sé de memoria. Me hiciste daño y así te extraño. Y aunque sé que un día te voy
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Camisa transpirada, melena mojada, me puse los zapatos, me pegué una perfumada. Me voy a la bailanta a tomarme una cuanta, soy el rey de la noche y hoy salgo con lava.
Que juegue la banda A mi me gusta la morocha bien bonita
Bona nit.
De que te saque a tirar unos pasos, vamos paso a paso, me tomo un par de vasos. Y saco, saco a bailar a la brocha que se muere de ganas. No puede hacer todo el campeón, quiero que juegue la banda. Y que alguien saque a bailar a la brocha que se muere de ganas.
Són les dues.