L'entrevista. Ara parlem de seguretat amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de seguretat. Avui, el dimarts 25 de novembre, es comemora el Dia Internacional per a la dedicació de la violència vers les dones. I per aquesta raó, a l'espai de seguretat d'avui volem parlar de la violència que pateixen les dones. No només per part de les seves parelles o marits, sinó de la violència masclista en general. És a dir, tota violència que pateixen les dones per part d'homes, ja siguin familiars, companys de feina o desconeguts.
Parlem de violència de gènere amb l'ajuda d'Olga Ciòrdia i Puri Morales, capurala i agent del cos de Mossos d'Esquadra de la comissaria de Cornellà i Sant Joan d'Espí. Bona tarda a les dues. Bona tarda. Com sempre, un plaer tenir-vos a la ràdio. Malauradament, avui per parlar d'aquest tema vinculat al 25N, aquest moment en què hem de parlar de tots els feminicidis que es
que es pateixen encara a dia d'avui a Espanya. Em sembla que si la xifra no la tinc mal apuntada són 75 a Espanya, 5 a Catalunya. Potser les xifres poden ballar perquè depèn de com es faci el recompte. El cas és que aquestes xifres hem d'aconseguir reduir-les a zero.
És molt difícil aconseguir-ho, però avui volem parlar del paper que feu des de les comissaries dels Mossos d'Esquadra per a l'atenció a les víctimes. D'acord? Aleshores, en primer lloc, expliqueu-nos una mica quin és el protocol que segueixen els Mossos d'Esquadra quan reben una denúncia, quan...
Quan ve una dona a denunciar. Nosaltres les atenem, sempre intentem atendre-les nosaltres i les informem de tot el procediment. Primer, policial, què representa posar una denúncia, quin camí portarà aquesta denúncia i després què significa arribar al jutjat, tenir un judici ràpid i què es trobaran.
bàsicament informem de tot això perquè a vegades quan van al jutjat aturen fan frenada i no continuen amb el procediment i és una pena perquè tornen al mateix tornen al mateix domicili tornen a viure el mateix fins que tornen a demanar ajut i tornen a venir o sigui que és complicat però intentem informar-les de tot
Quines mesures es poden aplicar per protegir directament aquestes persones que són víctimes de violència? Quines són les mesures que es prenen des de la policia? Bé, nosaltres sí que és veritat que com a policies el que agafem és la denúncia. Després, si el jutge li dona una ordre de protecció a aquesta víctima, llavors nosaltres fem un seguiment per confirmar que aquesta ordre es compleix, que la víctima està bé i tot això.
Depèn del nivell de risc que sortís d'aquesta víctima, perquè es fa com un qüestionari que valora el risc d'aquesta víctima. Si surt un nivell molt alt, s'ha de fer ja un seguiment molt més exhaustiu. Hem de demanar dades d'on treballa, on van els fills. Saber més dades per poder tenir-la més protegida per si l'agressor apareix en qualsevol lloc, en qualsevol moment.
Per tant, hi ha una gran coordinació entre diferents serveis. Aquí estem parlant de jutjats, estem parlant de serveis socials, hospitals, ajuntaments... Hi ha molts actors involucrats. Sí, tenim una xarxa que treballem en xarxa, com dic, i està molt bé perquè quan passen per Mossos,
Tant si denuncien com si no, les informem del centre de la dona, en el cas que necessitin algun servei de la localitat, del poble, i també, depenent del que necessiti, informem d'un recurs o d'un altre.
Hi ha molts mites, suposo que sobretot a les persones maltractadores els interessa difondre o que passaven un seguit de falses creences entre aquestes dones maltractades. Quins són aquests mites, per exemple? Doncs, per exemple, les amenacen o li posen la por al cos que ells es quedaran amb els fills, per exemple, perquè potser elles no treballen o potser no tenen la documentació en regla.
Llavors és molt clàssic, seria bàsicament això, que es quedaran amb els fills, o que es quedaran amb el pis, o totes dues coses, coses així. Fins i tot que si elles representen que no han cuidat aquests fills perquè s'han deixat maltractar, per dir-ho d'una manera, que s'hi denuncien, llavors serveis socials els traurà els fills. I nosaltres els expliquem, no, no, tot el contrari, el que volem és protegir aquests fills, si estan millor protegits, si et separes d'ells, que si segueixes amb ells.
I a vegades ha passat del maltratador o d'un amic, una amiga, que algú li diu alguna cosa que jo crec que això funciona així, i nosaltres sempre els diem. Qualsevol cosa que us diguin, parleu amb algú que entengui, ja sigui amb nosaltres, o per exemple, poden anar al centre de dona, que hi ha una advocada per fer-li consultes, i que es treguin aquest neguit, perquè és que és clàssic sempre, el dels fills és un clàssic.
A més, la violència vicària, que ara ja tenim com aquesta etiqueta, és una violència que està en creixement. Vosaltres heu vist una evolució del tipus de casos que us arriben a l'AUAC? A veure, el que passa és que sí que és cert que el gruix de les persones que veuen les notícies es queden amb les...
malauradament amb les morts d'aquests infants. Però la violència s'exerceix des del minut zero, que s'han separat i l'altra part... Com que ja no li pot fer mal directament, com a persona, li fa mal a través dels fills, tant sigui insultant-la o fent accions...
en contra dels fills perquè amb ella li dolgui. I aleshores no és només el final aquell, sinó que hi ha graus i hi ha molts infants que són maltractats, encara que sigui psicològicament, que això fa molt mal, per fer-li mal amb ella.
Sí, perquè a més utilitzen a vegades coses que per a mi són, per exemple, jo m'he trobat casos que diuen que ha d'anar d'excursió, de colònies, de fi de curs, alguna cosa així, i el pare es nega i necessiten l'utilització dels dos pares. O es nega a pagar, o es nega que viatzi, i clar, el perjudicat és aquest menor. De rebote, òbviament, estava adjudicada la parella, però el perjudicat és aquest menor. I li fan coses aquestes, o amb els regals, o amb la roba, o amb coses aquestes.
Quins consells li donaríeu a una persona que vol rebre assessorament vostre, que arriba a l'oficina de la comissaria per explicar-vos el cas amb el que es troba?
Doncs el primer que fem és que li diem que té el seu dret de denunciar els fets. Si té proves, molt millor, perquè després s'ha de trobar en el jutjat per provar allò que li està passant, si té un informe mèdic, doncs...
Això és una de les proves, no?, potser, però si té missatges i tot allò que pot ser escrit o de paraula, millor que sigui escrit o que tingui algun àudio, perquè després, malauradament... Això s'ha de portar a un jutjat. Clar, s'ha de portar a un jutjat i s'ha de provar que allò t'està passant, perquè si no queda que és la teva paraula contra la de l'altre. I...
I sí que aconsellem que, si pot ser, en la mesura del possible, que aporti totes les proves que pugui. I després, consell, sobretot, que vagi al centre de la dona perquè seran superben ateses, tenen una psicòloga, tenen una treballadora social i tenen una lletrada que assessora. I es troben molt bé acollides allà.
Quines accions preventives feu des del cos de Mossos d'Esquadra per tal de conscienciar la població en general de la violència de gènere? Vosaltres oferiu, per exemple, xerrades a instituts, oi? Sí, nosaltres fem... al principi s'ofereixen totes les xerrades que tenim i llavors els instituts haurien de demanar i nosaltres aniríem allà a fer-les.
I també en moments puntuals, per exemple, si hi ha un col·lectiu de persones, una entitat que demana una xerrada d'aquest tipus, també. Sí, sí, sí. A qualsevol entitat que vulgui demanar o que cregui que necessiten els seus afiliats una xerrada nostra, doncs nosaltres encantades anem a fer-la.
I quan vosaltres us traveu amb aquests col·lectius els que aneu a veure, quins són els dubtes que normalment genera el fet que vingueu vosaltres com a Mossos d'Esquadra a impartir aquesta xerrada? Què us pregunten? Què és el que més intriga del procediment de tot plegat?
Jo et diria que, o almenys la sensació que tinc, és que moltes vegades tenen... Quan una víctima ve a denunciar és perquè ja no pot més, però això no vol dir que hagi desfet tot el lligam que té amb aquest agressor. I una de les coses que els preocupa és el tema de la presó, per exemple. Que si aniran a presó...
per denunciar, pel fet de denunciar, o si els perjudicarà, si per exemple estan tramitant la legalitat dels seus papers a nivell administratiu, també si els afectarà. Jo les dues que més em trobo són aquestes dues. Nosaltres els expliquem que a presó normalment no van. Si no hi ha algun fet molt greu, no van a presó. Llavors en aquest sentit,
Sí que es poden quedar ageugerides perquè per elles no és fer-los tan mal a ells, però per altra banda també estan menys segures perquè ell està lliure, diguem-ne. Per això els donen l'ordre de protecció. A vegades la pena del delit que han fet comportaria una pena de presó, però els canvien per l'ordre de protecció.
Estem avui parlant i reflexionant sobre violència de gènere amb l'ajuda dels Mossos d'Esquadra, de la comissaria de Cornellà Sant Joan d'Espí, i se'ns estan acabant els minuts de temps. Sempre és un plaer parlar amb vosaltres perquè ens ajudeu a entendre millor com és el vostre dia a dia, des de l'oficina d'atenció a la víctima, i no sé si voleu afegir alguna coseta més per acabar l'espai.
Doncs, per recordar que estem aquí a la comissaria de Mossos d'Esquadra del Carre Travessera 11 de Cornellà i que estem per assessorar, com a mínim, tots els dubtes que tinguin referent a aquesta... Que vinguin tranquil·les, que nosaltres estem allà per assessorar. Si elles no volen denunciar, no les obligarem. Però que estem allà... Home, depèn del fet delictiu que t'expliquessin...
Podríem actuar d'ofici, però normalment s'ha de respectar perquè és el seu procés i per això moltes vegades prefereix anar primer al centre de la dona i parlar amb la psicòloga i estar, doncs, elles més fortes i després tornar. Doncs gràcies a totes dues per haver vingut als Estudis de la Ràdio, Olga Ciòrdia i Puri Morales Capurala i a gent del cos de Mossos d'Esquadra. Gràcies a les dues. A vosaltres. Gràcies.