L'entrevista. Avui parlem de diversitat afectiva, sexual i de gènere
amb el Servei d'Atenció Integral del programa de Colors de Cornellà.
Molt bona tarda, benvinguts a un nou espai de ràdio de Colors.
amb l'oportunitat que tenim de parlar amb l'Àngela López, referent del SAI de Colors de Cornellà.
Bona tarda. Hola, què tal?
Benvinguda a la ràdio un cop més. Ens vens a portar un tema i ho vens acompanyada de la Paula Moral,
que és educadora del Centre de la Dona de Cornellà del CIR. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Benvinguda a la ràdio. Paula, Àngela, avui ens veniu a parlar d'una mica
quina és la tasca que està fent la Paula actualment al Centre de la Dona. És així?
Sí. Bé, jo m'encarrego principalment de l'àmbit de la prevenció de la violència masclista en joves
i estic fa uns quatre mesos en el càrrec. Llavors, la meva funció principalment és elaborar
i fer el seguiment de programes de prevenció de la violència. En aquest sentit, actualment
estic a dues línies treballant. Per una banda, la XAGI, que és la xarxa activa de Joves per la Igualtat
i és un projecte de la Plataforma Unitària contra la Violència de Gènere i és en col·laboració amb l'Ajuntament de Cornellà.
Llavors, la XAGI actualment es troba a Cornellà, Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Masquefa.
És un projecte de coeducació i, en aquest sentit, els joves poden crear les seves pròpies comissions de gènere
dins dels instituts i fan accions contra la violència de gènere, reben formacions també
i es converteixen en agents d'igualtat. I, per l'altra banda, també estem amb l'Àngela
dinamitzant els patits dels instituts i la nostra funció consisteix a proposar jocs i activitats
als alumnes que vulguin. I, a través d'aquest, treballem sobre temes com la LGTBI-fòbia i la violència masclista.
Sí, una mica la idea era que, clar, sempre tenim el mateix problema que encara hi ha moltes persones
que no coneixen el cervell, llavors és com, doncs, anem on estan les persones, no?
I la idea era anar als patis, que puguin conèixer el cervell. I també, clar, jo crec que estan més sensibilitzats
en tot el tema de la violència masclista, perquè els instituts com que s'han posat molt en siro
en aquest tema, però encara el tema LGTBI com que costa, no?, una mica. Llavors va ser la idea de dir,
bé, ens unim una mica, juntem les forces i potser és una forma més fàcil d'atreure gent.
Si comencem a parlar de violència masclista, que saben més, i després es queden i parlem sobre el tema LGTBI.
Està molt bé, està molt bé. Sempre, si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya, no?
Exacte.
Molt bé. Com està sent l'experiència de dinamitzar els patis? Què us hi trobeu?
Doncs ens estem trobant una mica de tot. Per una banda, ens trobem gent que està molt, molt conscienciada
sobre el tema i que està molt posada en el feminisme, en el col·lectiu LGTBI. I d'altra banda,
també ens trobem algunes persones que no estan tan connectades amb el tema, però estan obertes a escoltar.
I per últim, sí que hi ha persones que tenen realment discursos d'odi molt fort i que rebutgen tot el que tingui
a veure amb aquest àmbit. Llavors hem vist que els discursos d'odi estan creixent molt, sobretot en els joves
i molt joves, i cada cop més petits tenen idees molt racistes, masclistes, homòfobes.
Nosaltres el que entenem per discurs d'odi és qualsevol forma de comunicació, ja sigui verbal o de comportament,
en relació a una persona o a un grup, per raó de gènere, orientació sexual, origen, religió, etc.
I llavors estan duent a terme alguns estudis entre els col·lectius més joves
que confirmen que hi ha un auge d'aquest discurs discriminatori cap a aquelles persones que no són
homes, cis, heteros, blancs, etc.
Llavors, per exemple, a l'informe Estat de l'Òdio, que el va fer la Federació Estatal LGTBIQ+,
es documenta que un de cada cinc persones LGTBIQ+, ha batit assetjament durant l'últim any.
Bé, sobretot als patis ens trobem persones que ens expliquen, no?, doncs sí,
a mi sempre s'estan rient de mi per la meva orientació, o jo què sé, els meus pares no ho accepten,
i és una forma que coneguin el cervell, però que també tinguin l'espai de parlar i compartir una mica, no?,
perquè potser dona por donar el pas de parlar amb algú, però si, com has dit tu, no?,
si ja estàs allà i hi vas, és més fàcil que s'obrin i expliquin una mica les seves vivències.
Però, bueno, com diu la Paula, també ens trobem persones que directament com ens fan comentaris o, jo què sé,
hem viscut situacions una mica incòmodes, però jo crec que és important que estiguem presents,
perquè és com una forma de dir, bueno, encara que et molesti, estarem aquí, no?, la bandera.
Ja el fet de portar la bandera als instituts ja com que molesta una mica algunes persones,
i, bueno, sobretot perquè no hem de normalitzar els discursos d'odi,
perquè al final està com blancaja una mica aquesta violència, no?,
i l'estem normalitzant i no ha de ser així.
Amb quina freqüència aneu als patis?
Doncs estem intentant anar un cop al trimestre, cada pati,
llavors el que vam fer el trimestre passat va ser que vam dinamitzar-ho conjuntament,
llavors anàvem les dues cadascuna des del servei,
i aquest trimestre sí que ja ho estem fent en dies separats,
llavors l'Àngela va un dia i fem un mural com de suport pel dia contra la LGTBI-fòbia.
I llavors jo també estic portant un passaparaula feminista,
i llavors es tracta de dir els conceptes
i que els nens puguin anar dient quines paraules són a partir de les definicions.
Molt bé. A través del joc sempre s'arriba molt més aviat a les persones, no?,
perquè calin els conceptes.
Aleshores, a part de la dinamització dels patis,
quines altres activitats concretes esteu desenvolupant per a combatre els discursos d'odi?
Bé, recentment va ser el 17 de maig, el dia contra la LGTBI-fòbia,
i aquí a Cornaia vam fer un concert de l'Ugo Marlo, que és un activista trans,
i també vam llegir el manifest, i durant tot el mes de maig hem fet activitats.
Per exemple, estem anant als Casals de Llengran, que també és com, moltes vegades es creu que el tema LGTBI és de joves només,
i estem formant els avis i les àvies perquè han de ser al dia també de tot això, no?,
i també poden aportar com una perspectiva molt real de les experiències que han tingut amb persones properes.
També des de la joventut es van fer moltes activitats,
van col·locar armaris a la ciutat per escriure els comentaris que arriben les persones LGTBI,
una mica per reivindicar el sortir de l'armari,
i s'estan fent moltes coses.
També vam estar des del SAI a Cap Mercader, el Dia de les Famílies,
perquè es conegui el servei, però també perquè els nens poguessin pintar les seves famílies,
tinguessin dibuixos de la diversitat de famílies, no?,
i una mica això.
Podem aprofundir una mica més en aquestes sessions que feu als casals de la gent gran?
Com reaccionen aquestes persones?
Bé, a mi m'està sorprenent molt.
És veritat que venen més dones que homes, això sí,
però molt bona acollida, eh?
O sigui, sobretot com que tenen experiències de
ay, pues mi vecino vivía con un amigo, pero todos sabíamos que ahí había algo,
o no sé, ho tenen bastant normalitzat.
Hi ha conceptes que no tenen ni idea perquè fem un joc de relacionar conceptes
de, per exemple, què és ser cisgènere i què vol dir, no?
I es queden una mica com parats, però és guai perquè volen entendre i volen aprendre.
Llavors, l'acollida està sent molt bona, eh?
I d'aquesta manera poden parlar el llenguatge que parlen els seus nets i netes.
Exacte, perquè m'expliquen de si ara el meu net porta les ungles pintades i no sé què,
i com que també tenen dubtes i no ho tenen clar, no?
I és una forma de poder expressar i van parlar i, per exemple, em diuen
doncs ara li preguntaré a la meva neta, a tu t'agraden les noies o als nois, no?
Com una forma de normalitzar.
Llavors jo crec que està anant molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Paula, vols afegir alguna cosa més?
Sí, a mi m'agradaria explicar una miqueta més en profunditat el que fem a la Xagi,
que, com ja he explicat abans, treballem amb joves dels instituts i creem agents d'igualtat dins dels instituts.
I, per exemple, vull explicar dues accions que hem fet.
Una pel 8 de març, que vam estar pintant samarretes amb lemes reivindicatius,
i també les joves van haver de fer un manifest que van sortir coses precioses.
La veritat, com deia abans, amb el discurs d'odi veus també que hi ha com una resposta
per part de joves que estan superimplicades i superreivindicatives.
I també, justament, fa dues setmanes, el divendres, vam organitzar la trobada anual de la Xagi
i ens vam trobar els territoris que conformem la Xagi, que al final som 5 territoris,
llavors érem 400 persones i 14 centres educatius, entre el professorat, l'equip Xagi i tal.
I llavors va ser molt maco veure com tots els joves estaven compartint l'espai,
vam tenir temps de crear un mural col·lectiu amb l'artista Clara Tenit,
sobre quines violències havien rebut els joves en els instituts,
i com s'imaginaven el futur, en clau també una mica d'humor,
i la veritat és que van sortir coses molt ingenioses i que estaven molt, molt xules.
I per mi va ser tot un orgull veure tot de joves que voluntàriament participen en aquest projecte,
que busquen la igualtat, que busquen com també reflexionar una mica sobre les seves actituds
i intentar canviar-les, per mi va ser preciós.
Paula, per tu què et dona més orgull de fer en la teva feina diària?
Ajudar a acompanyar aquests joves que s'estan formant com a agents d'igualtat
o intentar canviar aquests joves que tenen aquests discursos d'odi?
Clar, o sigui, al final jo crec que és més motivador el fet d'estar amb joves que ja parlen en un llenguatge d'inclusivitat,
de feminisme, perquè al final intentar canviar els joves que estan en un discurs d'odi és difícil i ho intentem i creiem que a vegades ens escolten,
però veure que noies i nens de 13 anys ja estan amb uns coneixements que jo a la meva edat no tenia ni idea i que estan superreivindicatius,
a mi m'omple de felicitat i d'orgull, la veritat.
Tot això els arriba a través d'internet i les xarxes socials, òbviament.
Sí, jo crec que sí que hi ha una gran part de xarxes socials, que és bastant alta,
però feines com les que fem a l'institut també ajuden com a normalitzar molt i sí que és veritat que,
tot i que coneguin l'àmbit, nosaltres també els ajudem com a posar nom als conceptes o com les idees que tenen
i jo crec que als instituts també, en alguns, s'estan fent projectes molt xulos,
com per exemple avui uns nens ens explicaven que a una assignatura fan com diversos tallers
i fan com visionat de vídeos i fan com taules rodones i parlant entre ells sobre temes com el feminisme,
el col·lectiu LGTBI i jo crec que en alguns instituts també estan començant a posar èmfasi en aquest tema.
Molt bé, i en relació als xarxes, quins projectes esteu portant a terme actualment?
Bé, estem, com et comentava, acabant de fer els tallers en casals de gent gran,
però també estem centrant-nos molt en fer el proper plan LGTBI,
que és com un recull d'objectius que es volen portar a terme a la ciutat durant cinc anys
a nivell de polítiques LGTBI.
Llavors també aprofitem l'espai per, que a tothom que ens estigui escoltant,
que necessitem la vostra col·laboració, sobretot si sou persones del col·lectiu,
i al nostre Instagram i a la web de l'Ajuntament podreu trobar un formulari
on podreu expressar una mica quines són les vostres necessitats com a persones LGTBI
o com a familiars, o si no sou del col·lectiu però creieu que hi ha coses que faltan
o que es podrien millorar, doncs necessitem això, la vostra opinió,
per veure quines mancances hi ha i com ho podem solucionar.
Pla LGTBI, la informació la trobareu a través del perfil de colors.cornellà
i també a la plana web de l'Ajuntament cornellà.cat.
Molt bé. Fantàstic.
Doncs avui ha estat un plaer poder parlar amb Paula Moral,
educadora del Centre de la Dona de Cornellà.
Moltes gràcies per venir als estudis de la ràdio.
Gràcies a vosaltres per convidar-me.
I amb l'Àngela López, referent del SAI que ha organitzat aquesta entrevista.
Moltes gràcies també a tu i ens veiem al mes vinent.
Sí.
Moltes gràcies.
Gràcies.