L'entrevista. Avui parlem de diversitat afectiva, sexual i de gènere amb el Servei d'Atenció Integral del programa de Colors de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou Espai de Colors. Avui volem parlar d'una activitat que s'està realitzant als instituts de Cornellà sobre la història de la comunitat LGTBI i del feminisme, la història també del feminisme. Per fer-ho tenim els estudis de la ràdio a Àngela López, que és la tècnica del Saïda Colors de Cornellà. Bona tarda. Bona tarda. I també tenim a Paula Moral, que és educadora del CIRT i referent de la Xagi.
Bona tarda. Recordem els qui no sàpiguen què és la xarxa de joves per la igualtat. Parleu-me una miqueta d'aquesta proposta que esteu fent als instituts de la ciutat que té a veure amb recuperar aquesta història del moviment LGTBI.
Bueno, com ja t'hem explicat altres vegades que hem vingut, nosaltres una vegada per trimestre anem als patis dels diferents instituts públics de Cornellà i fem alguna activitat relacionada amb el feminisme i amb tema també LGTBI i aquesta vegada ens hem decidit per fer una mica repassar events històrics, no? Perquè...
Creiem que justament ara estem en una època que, sobretot els joves, donen per suposat molts drets, sobretot dones o les persones del col·lectiu, o que escoltem molt com Franco se vivia millor, últimament sembla, i és com pots pensar això. I la idea és repassar aquests esdeveniments històrics per adonar-los que no fa tant de temps s'han aconseguit coses importants i que avui dia ens semblen...
la normalitat. Clar, estem parlant de joves que tenen entre 12 i 16 anys i que naturalment en el seu transcurs de la seva vida han tingut uns drets, unes llibertats que no vivien fa 40, 50, 60 anys i que per tant és important recordar tot el que s'ha assolit en el període de la democràcia. I a quins cursos feu aquesta activitat?
Doncs actualment ho estem fent a tota l'ESO, és a dir, dels 12 als 16 anys aproximadament. I a quins centres educatius heu anat de moment o a quins centres teniu previst anar? O sigui, al final aquesta activitat la fem als sis instituts públics de Cornellà i de moment ja ho hem fet el Francesc Macià, el Maria Aurelia Capmany i el Miquel Martí i Pol. Llavors ens quedaran tres encara per fer aquesta activitat.
Molt bé, doncs parlem una miqueta més de per què creieu que és important que els nois i noies coneguin aquests fets històrics. A veure, expliqueu-me amb detall el per què. Jo crec que, sobretot, és fer-los entendre que aquests drets que ells estan donant part suposat es van aconseguir no fa tant. Per exemple, en el cas de les dones, el moviment feminista ha hagut de lluitar per demostrar que som ciutadans de ple dret durant molts anys
i hem pogut així aconseguir els mateixos drets que els homes. Per exemple, no és fins al 1931 que les dones aconsegueixen el dret a vot, gràcies a figures com la Clara Campoamor, que va lluitar molt, inclús dins de l'esquerra, perquè hi havia moltes dones que pensaven que si les dones podien votar estarien massa influenciades pels seus marits.
Al final, el que s'ha tractat és trencar aquesta dinàmica que les dones siguin com éssers totalats o menors d'edat i que acabin sent ciutadanes de ple dret. Per exemple, durant la dictadura sí que les dones van rebre molta repressió, no tenien gairebé cap dret i estaven molt subllogades al marit o al pare.
I no va ser fins l'any 1975 que van poder conduir sense el permís del pare o el marit o van poder tenir un compte bancari propi, que són coses que potser ara no podem ni imaginar, però que fa realment 50-60 anys estaven passant.
I inclús si anem més endavant en el temps podem veure que oficialment fins al 2010 no es va reconèixer el dret a l'avortament lliure segur i gratuït. Però si podem veure una mica la trampa en el sentit de per llei està garantitzat però realment hi ha molts hospitals públics en els quals encara no es pot accedir perquè si tot l'equip mèdic fa objecció de consciència realment tu no pots avortar en aquell hospital.
Per tant, veiem això, que tot i que els lleis avancin per una banda, les lleis avancin per una banda, la societat a vegades no ho fa de la mateixa manera. I una cosa que a mi em va sorprendre molt quan estàvem fent la recerca de...
els drets i les lleis que s'havien aprovat en aquesta activitat, és que va ser el 2015 quan es va prohibir el matrimoni infantil a Espanya. És a dir, fins fa 11 anys la llei permetia que els menors de 16 es casessin fins i tot amb gent adulta. Per tant, com estava dient l'Àngela, és com... Coses que van passar relativament fa 4 dies. 4 dies, no? I coses que ara no farien marxa enrere, no? Mhm.
Sí, i que també ens sorprèn molt, no?, perquè portem aquesta activitat als patis i diem el matrimoni infantil i les joves diuen, no, això es va prohibir el 1900, no, realment fa 11 anys que es va prohibir. O, per exemple, el matrimoni entre dues persones del mateix sexe, que fa poc es va celebrar els 20 anys, no?, d'aquesta famèrica. Exacte, va ser el 2005, sí, sí. Ara també farem com un repàs, no?, per les coses que han passat en... Sí, sí, sí, no us vull tallar.
Però sí que és molt fort, sobretot en els joves, nosaltres ens ho preníem fent la recerca, però els joves et diuen com una data d'això fa molts anys. És com, no, carinyo, fa molt poc temps. I crec que és interessant perquè surten també converses com molt guais amb les joves, ho veníem comentant, no? També no digues que potser han patit algun tipus de violència i t'ho acaben explicant, o inclús també fent això dels patis hem aconseguit que...
persones que eren gais o que estaven dins l'armari o persones trans ens ho expliquin i també puguin venir al SAI a parlar i com que d'aquí han sortit coses molt bones, així que estem contentes amb la feina que estem fent. A més és que sabeu que aquesta activitat la feu als instituts però ens aniria bé a totes les edats. Aquest recordatori, aquest petit recordatori de fa només 15 anys que s'ha prohibit això, fa només 20 anys que tenim aquest dret.
El faci servir o no el faci servir, perquè tu no l'has de fer servir, però la ciutadania està protegida en aquest sentit des de fa tant de temps. Parlem-vos una miqueta més, Àngela, d'aquesta història dels drets LGTBI a Espanya i arreu.
Bé, podríem començar parlant sobre que abans la llei penava, sobretot el fet de ser homosexual, que a la llei del 1928 estava escrit com actors deshonestos, i conforme van passar els anys ho van modificar, però al final era el mateix. Qualsevol persona LGTBI, la policia podia anar, et podia...
portar a la presó, pagar-te, no?, de tot. El 1954 es va modificar la llei que era de vagos y maleantes, que també incluïa les persones homosexuals, i, bueno, de les persones trans potser no hi ha tanta informació perquè al final no estaven ni visibilitzades, no?, era com...
ni les dones lesbianes, era com, los gays, i ja està, perquè era com el més visible, potser. I, bueno, després ja... Potser era una vida en un entorn amb l'estrat social més baix perquè no podien visibilitzar-se de cap manera i no tenien cap tipus de dret.
I, per exemple, amb les dones lesbianes o bisexuals era una mica com passar más desapercibido, no? Lo típic de, bueno, són dos amigues i potser no sospitava tant la gent perquè està més normalitzat com el carinyo i la cosa més física amb les dones, però també passava. Si parlem fora d'Espanya, no?, el 69 es va produir els disturbis a Stonewall, a Nova York,
que amb això va canviar una mica la història perquè hi havia un bar on anaven totes les persones LGTBI i sempre feien redades policials dient que hi havia droga i tal. I al final les persones LGTBI es van com defensar, per fi, no? I llavors d'això ja es van fer manifestacions a Nova York i va començar com tot el moviment de l'orgull i el 70 va ser la primera commemoració, tot i que a Catalunya fins al 77 no va ser.
I també parlant de lleis, amb el franquisme es va crear una llei que era la de perillositat social, que castigava les persones LGTBI. I també amb això volia fer una recomanació d'una sèrie que es diu Les Notches de Tefia, perquè això jo no ho sabia fins que va sortir aquesta sèrie, però durant el franquisme hi havia camps de concentració on tancaven a moltes persones dissidents i sobretot els homes gais. I aquesta sèrie parla de tot el que patien els homes gais en aquests camps de concentració. A vegades pensem que és com...
dels nazis, d'Alemanya, però realment... Com es diu aquesta sèrie? Les Noches de Tefia, que és una sèrie espanyola, i ja està molt bé perquè reflexa la realitat. Tefia és un poble? O és el nom de la presó? Sí. I llavors, bueno, explicar la història d'aquestes persones és molt interessant.
I ja, seguint una mica amb la història, el que dèiem el 77, el primer orgull aquí a Barcelona, durant la dècada dels 80 es van conformar moltes entitats i col·lectius LGTBI, associacions, com que va agafar molta força el fet d'unir-se. Després, el 91, es va produir el que es considera el primer delictador d'odi a Espanya.
que van assassinar una dona trans a un parc, crec que era el de la Citadella, un grup de neonazis, i aquesta dona es deia Sonia Rescalvo. I, sobretot, això marca l'inici de quan per fi es va considerar un delictador d'Espanya.
El 90 també tenim Justin Fasano, que va ser el primer futbolista en declarar-se gaire públicament. Malauradament, després de vuit anys, per tot el bullying que va patir, es va suïcidar. Però arrel d'això, com que cada 19 de febrer es commemora el dia contra la llei d'eufòbia a l'esport, aquí a Cornellà sempre es fan activitats. Cada any diferents entitats desplegant la bandera, es fa com un discurs i és una ciutat implicada en aquest sentit.
I després, per acabar una mica, tenim el 95 l'abolició d'aquesta llei de perillositat que comentàvem durant el franquisme, per tant, ja no estaven perseguides les persones LGTBI. Com deies abans, el 2005, la primera llei que permet el matrimoni entre dues persones del mateix gènere i el 2007 la primera llei que permet el canvi de nom de les persones trans, que el que estàvem dient existien des de sempre, però fins al 2007 no ho van aconseguir com el seu primer dret, no?
I el 2023, fa poquet, es va aconseguir que la primera llei trans, en la qual una persona no havia de tenir un diagnòstic mèdic per poder fer el canvi de nom, perquè abans t'havies hormonat, t'havies de... Bé, una psicòloga o un psicòleg t'havia de dir que tenies una malaltia per tant de poder començar a hormonar-te i fer la transició. Clar, que això t'anava a dir, Àngela, que no sé en quin moment es va deixar de catalogar el fet de ser homosexual com una malaltia.
Clar, això també va passar arreu dels 90, més o menys. Amb tot això de la perillositat social, com que va acabar una mica, però clar, és que no fa tants anys, no? I sobretot amb les persones trans. És que 2023 és quan s'ha aconseguit això, fa dos dies, literalment. I ara justament volia comentar també que han fet una nova llei aquí a Catalunya i va ser aprovada al Parlament fa un parell de mesos, on sobretot han...
Com han penat de forma més greu els delictes de LGTBI-fòbia, estan incorporant polítiques públiques com l'accés a l'habitatge perquè hi ha moltíssimes persones LGTBI que estan en situació de sincerisme perquè les famílies les expulsen de casa, tenen dificultat per trobar feina i és una cosa que això també s'ha de reforçar molt.
I per últim, ja com a última novetat, que fa molt poquet també, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre una sentència que obliga a que els estats membres de la Unió Europea reconeguin el matrimoni entre les persones del mateix gener, tot i que en aquest país concret no sigui legal. O sigui que situat Casas Espanya, aquest matrimoni serà legal dins de la Unió Europea, però si vas a un país on no és legal, doncs es tindran que aguantar.
I això és una mica com el repàs fins a l'actualitat. Déu-n'hi-do, doncs sí que hi havia coses a dir d'aquest repàs de la història. I què n'opinen els nois i noies quan aneu als instituts a fer aquesta activitat?
Doncs nosaltres estem veient una rebuda bastant positiva, és a dir, quan anem a l'institut moltes vegades no saben ben bé situar, perquè és veritat que són persones molt joves, que ja per exemple als anys 90 els sembla que van passar fa moltíssims anys, no? I sí que tenen una mica de liu, però al final acaben situant-ho i s'acaben sorprenent que faci tan poc temps que tenim aquests trets assolits, no?
I també fer aquest reforçament que aquests drets no s'han assolit perquè sí, sinó que ha sigut com una lluita constant de col·lectius que han posat la seva vida, el seu cos i han acabat a la presó, han acabat morts per tenir aquests drets que nosaltres ara donem per suposats. Clar, clar, clar.
A més, normalment als llibres d'història ja els costa arribar al segle XX, parlar de la Guerra Civil, òbviament, parlar de l'actualitat o dels anys 90, doncs és molt difícil que arribin amb els programes a aquesta època i, per tant, està bé aquesta proposta per tal de fer arribar aquestes dades als joves de la ciutat de Cornellà. Teniu altres propostes que feu amb els joves dels instituts?
Bé, justament el trimestre anterior, per part meva el que vam fer és com l'octubre va ser el mes de l'octubre trans, el dia de la memòria trans, feia una activitat de relacionar persones referents d'abans i de l'actualitat i que relacionés una mica la imatge amb la biografia d'aquesta persona. Sobretot ara que amb TikTok i a les xarxes hi ha moltes persones trans que estan donant visibilitat, doncs aquestes potser sí que les coneixen una mica més, però...
Persones d'abans, com la Sonia Rescalvo, el que dèiem, aquesta dona assassinada, no la coneixien, però és una forma interessant que arribi una mica a la història, també. I la Paula... Sí, jo el que vam fer des de la línia de prevenció de les violències masclistes és que pel 25 de novembre vam fer un col·lage. Llavors, les joves havien de posar a la meitat del fui
Coses que, segons elles, creien que sí que era amor i en l'altra meitat del full coses que no eren amor sinó que eren situacions de violència. I sortien converses molt interessants perquè tenien moltes preguntes i com que es tractava una mica també d'esmuntar els mites de, per exemple, qui t'ha estimat farà mal o que tenir gelos és un acte d'amor, etc. Aquests estan aquests tòpics, no? Sí, i tant. Molt implantats.
Molt presents, i sobretot amb el tema del mòbil, crec que estem assolint unes dinàmiques molt controladores, òbviament no totes les joves, però hi ha aquesta facilitat a l'hora de controlar l'altre. És a dir, tu et refereixes a que si estan en parella, l'un controla la situació física, és a dir, el lloc on es troba l'altra persona a través del telèfon mòbil perquè es permeten aquesta recerca de la ubicació en directe.
Exacte, o sigui, s'està com normalitzant en algunes persones aquest control extrem de saber fins on estàs tota l'estona o, per exemple, tinc les teves contrasenyes d'Instagram i puc veure amb qui parles tota l'estona, etcètera, i jo crec que és una bona feina anar als patis i dir, ei, això no és normal, això es pot convertir en una situació de violència i llavors cadascú ha de tenir el seu espai d'intimitat i us heu de protegir també d'aquestes violències i vosaltres tampoc les heu d'exercir contra la vostra parella.
I és guai perquè ens pregunten bastantes coses, com que sento que quan es fan aquests tallers dins l'aula és un context potser més hostil i que no es poden obrir tant, però en el pati, com que al final no se'ns apropen 20 persones, potser són grupets de 5 en 5, doncs dóna temps a aprofundir-se una mica, que ens preguntin dubtes i podré parlar d'això en un espai que potser no...
Perquè aquestes sessions les feu als patis. Per exemple, avui veníeu d'un pati. Exacte. De quin centre veníeu? Del Maria Aurelia Capmany. Maria Aurelia Capmany. I justament ho parlàvem venint cap aquí, que unes noies ens estaven parlant d'experiences que havien patit com de violència i era com... A nosaltres, potser amb 16 anys, cap persona ens va dir que avortar era un dret que teníem i que ningú pot decidir per nosaltres. I és important que ho escoltin les noies. Clar.
El fet que tinguin persones referents que s'apropin, que no siguin ni els professors ni els pares i les mares, que a vegades sempre fem més cas, els adolescents sempre fan més cas a persones externes, en aquests entorns escolars o tal. I que aquestes persones els diguin, ep, això no és normal. Això no és normal que tu comparteixis la teva ubicació, o vigila, o aquesta actitud no és molt sana o molt...
Per cert, hi ha molta gent que us menciona això del franquisme, que amb el franquisme se vivia millor. Bé, ja de tot. Se'ns apropen persones molt receptives, però òbviament se'ns apropen persones que és com veuen la bandera LGTBI i ja se convierten en gais, i com que diuen missatges molt d'estar en contra d'aquestes coses, no?
Però al final també que s'apropin és una cosa bona perquè et dona peu de poder parlar, no? I quan comences a parlar una mica desmuntes els seus argumentos i és interessant també poder fer aquesta feina. O sigui, potser no servirà moltíssim, no? Perquè en parlar 5 minuts no canviaràs la teva opinió, però bueno, és una forma d'escoltar una cosa diferent a la que potser escoltes a casa o a l'institut. Clar, però és que, Àngela, 5 minuts són molt de temps perquè avui en dia el problema és un TikTok de 20 segons, no? Que amb 20 segons...
Ficant una idea al cervell i a partir d'aquí sí que és difícil trencar aquesta idea que se t'ha implantat, no? Sí. Per tant, aquesta feina que feu en els instituts es fa al llarg de tot el curs, no? A vegades amb unes propostes, a vegades amb d'altres i ara esteu desenvolupant aquesta proposta per donar a conèixer la història del feminisme i la història de la comunitat LGTBI. Eh...
Moltíssimes gràcies a totes dues per haver vingut a la ràdio, Àngela i Paula. No sé si teniu alguna cosa més a afegir. Només donar-te les gràcies per convidar-nos. Moltíssimes gràcies a vosaltres per venir i acabem aquest espai de colors aquí. Ara, en uns minutets, escoltareu la millor selecció musical de tots els temps amb el programa Era Vinil. Gràcies i bona tarda. Ràdio Cornellà