L'entrevista. Ara parlem de Medi Ambient amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Cornellà. Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de Medi Ambient. Avui tenim els estudis a la ràdio a David Calabuig, cap de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cornellà. Bona tarda. Bona tarda. I avui ens vens a parlar de salut planetària. Veritat? Sí, ens anem més juny.
Sí, sí, ja no ens quedem a Cornellà, anem molt més enllà, volem parlar de la salut del planeta i ho farem amb l'ajuda de Marta Paísa, que és ambientòloga i directora del Centre de Desenvolupament de Salut Planetària, una iniciativa conjunta entre l'IESA Global i la Fundació Sanitària Mollet. Bona tarda, Marta.
Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé, gràcies. Moltes gràcies per connectar-te un cop més a aquest espai de medi ambient i en aquesta ocasió és per parlar de la salut del planeta. Com podríem definir què és la salut planetària? Doncs mira, el concepte de salut planetària néix el 2015, de fet és una publicació que ha de l'ANCED i juntament amb la Rockefeller Foundation, i el que fan és...
definir que la salut planetària és aquest assoliment més alt dels estàndards de salut, benestar i equitat a nivell mundial, atenent els sistemes polítics, econòmics i socials que moderen els límits dels sistemes naturals de la Terra, dins dels quals la humanitat pot prosperar. És una definició una mica complicada, però en resum el que ve a dir és que la salut humana i la salut del planeta van juntes i haurien d'anar juntes.
Molt bé, molt interessant. Doncs quins aspectes s'avaluen per definir la qualitat d'aquesta salut? Doncs mira, el concepte de salut planetària molts cops s'explica a partir dels límits planetaris. Els límits planetaris el que fan són, diguéssim, nou processos que s'identifiquen, nou processos naturals que s'identifiquen a la Terra, que el que fan és definir un espai operatiu segur,
i estable amb les condicions ambientals que coneixem, les condicions de l'Uloger, són les condicions que han permès no que la humanitat floreixi, que tinguem el desenvolupament que tenim actualment i el benestar que tenim actualment. Doncs ja aquest benestar o aquesta estabilitat del planeta està definit
per nou processos, nou processos naturals de sistemes naturals de la Terra, com el canvi climàtic, la integritat de la biosfera, l'ús de l'aigua, el canvi en l'ús de l'aigua dolça, o fluxos biogeoquímics, o la civilització dels oceans. Aquests nou sistemes naturals de la Terra, el que està passant en aquest conjunt de límits planetaris, que són nou, els estem sobrepassant, estem sortint d'aquest espai operatiu segur, i això el que fa és que posa en risc
que la humanitat pugui continuar desenvolupant-se i prosperant també les generacions futures. Com s'avaluen aquests criteris, aquests nous processos que mencionaves abans d'avaluació de la qualitat de la salut planetària? Doncs mira, aquests nous límits planetaris tenen dins seu unes variables de control que el que fan és definir com una mena de panells indicadors d'aquesta estabilitat terrestre,
Per exemple, el canvi climàtic té dues variables de control, la concentració del CO2 a l'atmosfera o el forçament radiatiu, que és l'escalfament, l'acumulació de calor a la superstícia de la Terra. Llavors, aquests valors, aquests indicadors, el que fan és definir-los si aquest límit planetari l'estem traspassant o no. En el cas, per exemple, del canvi climàtic, la concentració del CO2 a l'atmosfera, tots sabem que l'hem sobrepassat, que està fora del llindar que es considera segur,
I el que hem de fer és tirar una mica endarrere i canviar la nostra forma de funcionar, de produir, de forma que funciona el CO2 actualment, per tal de reconduir aquest indicador, per exemple, la concentració del CO2, de l'actual límit que hi ha. Ara estem a 423 parts per miliós.
I hauríem de tenir unes 350 parts per milió, que és la concentració de CO2, que a l'atmosfera ens permet mantenir les condicions climàtiques de seguretat que teníem fins ara.
En tot cas, sempre parlem de ciència, sempre parlem d'estudis, sempre parlem de coses valuables, no parlem d'opinions. Quan estem dient que hi ha més concentració, hi ha més concentració. No és interpel·lable, no és discutible, encara que en diferents moments o directives o governs s'opinin coses que no són opinables. És ciència.
Marta, digue'ns una mica més d'aquestes variables de control. És un criteri de l'1 al 10, de l'1 al 100. Com sabem quan un està suspès, per exemple, d'aquestes variables de control del canvi climàtic? Actualment, quina nota tenen?
Doncs mira, d'aquests límits planetaris, actualment, dels nou límits planetaris, n'hem superat set. És a dir, només dos límits planetaris segueixen dins de l'espai segur, aquest espai operatiu segur. Quines són? Mira, l'acidificació dels oceans encara està... Perdó, l'acidificació dels oceans justament es va superar aquest estiu i els límits planetaris encara estan, diguéssim, dins de l'espai operatiu segur.
és la reducció de l'osó estratosfèric i la càrrega d'erosols atmosfèrics. Mira, precisament, i aquesta és una notícia que a vegades val la pena tenir en compte, l'any, no sé si us en recordeu, del protocol de Montreal, segur que el David sí que se'n recorda, el protocol de Montreal va ser un acord que es va fer als anys 90, precisament per reduir, vam detectar que hi havia una reducció de l'osó troposfèric, i el que vam fer va ser fer un acord de...
de forma que tots els països van posar-se a actuar per reduir els productes químics de síntesi humana que provocaven aquesta reducció de la capa d'ozó. Tots ens recordarem del famós forat de la capa d'ozó. Doncs ens vam posar d'acord per evitar i per...
entrar en acció per tal que aquest oso es recupereix a l'atmosfera. I s'ha aconseguit corregir gràcies a l'acció dels humans. Exacte. És a dir, que quan ens posem d'acord som capaços de prendre acció i d'atendre aquestes necessitats
Cada vegada entenem que som del planeta i entenc que una mica per aquí volia anar el David quan comentava aquesta mirada científica que la ciència no té color polític. Però sí que ens hem de posar d'acord en que quan actuem som capaços d'atendre aquests émits planetaris i, per exemple, tant l'ozó com la càrrega de sols atmosfèrics és un émit planetari que està controlat. Però la resta dels altres set estan o en zona de risc o en zona de molt risc.
Sí, hi ha moltes maneres d'actuar i de planificar. Els governs, quan es reuneixen com a Montreal, però ara fa poc, en el COP30, tenen l'oportunitat de fer unes directrius que manin. En aquest cas, aquesta última ha estat una mica decepcionant, perquè inclús no s'han posat d'acord per posar un límit al tema de les combustibles fòssils, una cosa que és evident i és la causa de molts dels problemes, no?,
Però que encara que després a nivell gran no es posin d'acord en algunes coses, després els governs més petits sí que es posen d'acord en altres o tenen més iniciatives. S'actua des de molts nivells. És una pena per això que, per exemple, en aquest COP30 no s'hagin arribat a unes conclusions o unes directives més grans.
Marta, explica'm com afecta, si afecta per igual a totes les zones del planeta aquests processos que estan en un procés greu o molt greu. Bé, segur que tots haurem sentit que el canvi climàtic afecta a les zones més vulnerables del planeta i que acostumen a fer, o que realment són aquells països o aquelles zones que tenen menys responsabilitat per exemple en quant a emissions de CO2,
són aquest 10-50% de la població mundial que menys responsable és de l'acumulació de CO2 a l'atmosfera, els que rebran un major impacte d'aquest impacte del canvi climàtic. Això és així i és profundament injust. Per això, quan es parla solplanetària, es parla de...
Límits planetaris segurs i justos, no? Llavors, en aquest sentit... Digues, digues, David, perdona. Sí, no, perdona tu. Que també és persones, no? O sigui, el Mediterrani és de les zones que més afectarà el canvi climàtic.
Sí, sí, aquí anava, que justament abans pensava a Màstica o a Màstia, amb entorns d'aquest estil, però també hem d'entendre que aquestes... Justament el que deia el David, hem de començar a parlar, i hauríem d'estar parlant, hi ha molta publicació que ja en parla, que a Europa nosaltres també patirem, o ja estem patint, de fet, aquests impactes en la salut humana. Hem de parlar d'onades de calor, ja hi ha morts i un augment de mortalitat per onades de calor, i també de la càrrega de malaltia a Europa,
També hi ha un augment de mortalitat i de càrrega de malaltia vinculat a la contaminació a l'aire a Europa i a Espanya. I l'afectació de fenòmens climàtics extrems, com és, per exemple, el cas de la Ghana a València de fa uns mesos, és evident.
que també afecta la salut i la salut humana a les persones i ens posa en risc. Bé, és un tema que dona molt de sí, que és una conversa molt profunda i molt interessant. Parlem una mica de com repercuteix la salut planetària en la salut humana. Sí, potser un petit detall. La salut planetària seria tot. És a dir, la salut planetària és explicar que la salut humana i la salut de planeta van juntes.
Llavors, en aquest sentit, justament, la salut del planeta o traspassar aquests límits planetaris que estàvem parlant té diferents efectes en la salut humana. N'hi haurien molts que ja s'han identificat o que ja s'identifiquen. Amb el canvi climàtic sabem que quan augmenta l'escalfament global augmenten els morts per calor, s'empitjoren les al·lèrgies, les infeccions, també afecta la seurea alimentària i també afecta els trastorns mentals.
Quan parlem del límit planetari, de la pèrdua de la biodiversitat, tenim menys veritat d'aliments, tenim més riscos d'infeccions, i quan parlem de la contaminació química, dels metalls pesants, dels microplàstics que causen malalties cròniques, càncer, o també problemes de desenvolupament. Si parlem de resols atmosfèrics, augmenta el risc de malalties respiratòries, cardiovascular, també augmenta les alteracions neurològiques, i quan parlem d'escassetat d'aigua, no ens pot afectar la higiene, l'alimentació i també la salut, especialment d'infants,
o de poblacions més vulnerables. Quan canviem l'ús del sol, quan passem de sistemes, d'ecosistemes naturals, d'ecosistemes de conreu, d'ecosistemes més urbans, estem afavorint la propagació de malalties i quan augmentem els nutrients, això que us diria que l'implanetari dels fluxos biogeoquímics, que vol dir que tenim més nitrogen i més fòsfor als sistemes terrestres, aquesta contaminació per fertilitzants pot afavorir també l'aparició de tumors o de problemes reproductius.
L'acidificació dels oceans, vaig pel vuitè límite, pot rebir la disponibilitat d'aliments marins i també pot impactar en aquest sentit a la nourició humana.
I la reducció de la capa d'ozons ja sabem que incrementa els càncers de pell i altres malalties relacionades. És complicat comunicar algunes coses del tema aquest, no? O sigui, com pot afectar una persona coses que estan lluny. Però, clar, tenim el deure d'explicar això. I a vegades és molt fàcil, no? Si l'aigua que beus no és potable, doncs moriràs.
Però explicar que perquè hi ha pèrdua de viabilitat la teva qualitat de vida empitjorarà no és fàcil, no? I tenim el deure de fer-lo. I per això, i ser global, i per això molts investigadors, per això és intentar lligar aquesta pèrdua d'aquesta qualitat a nivell global en les persones, en totes les persones, no? Si el complex que és la vida, que és el planeta, ho anem simplificant,
Cada cop tenim menys defenses. Cada cop, si ataca una pandèmia, és més fàcil que ataqui a més gent. Això és el problema. I a més, David i Marta, abans passava, o com a mínim abans teníem la sensació que estàvem parlant a llarg termini, a mig termini, coses que potser no ens afectarien a nosaltres mateixos, sinó als nostres fills o als nostres nets.
I ara cada cop es veu que està tot més a sobre, més imminent, i que les conseqüències de les nostres accions les podem veure gairebé en directe. Per tant, això ajuda a conscienciar la gent, per una banda, però no sé si suficient.
Et diria que no és un tema de conscienciació. O sigui, que també és un tema de conscienciació, però si no estem conscienciats o sensibilitzats és que anem tard. Estem en una època que toca passar l'acció, no? I per això hi ha, per exemple, sistemes sanitaris de Catalunya i d'altres països que s'estan posant molt les piles, per exemple, per...
per descarbonitzar la pròpia assistència sanitària. De vegades pensem que cal curar... Per això és que t'incloem la salut humana. La salut humana va per davant dels ecosistemes, però no entenem que els ecosistemes, quan em malalteixen, també ens em malalteixen a nosaltres. En aquest sentit, quan parlem de salut, si comparem, per exemple, en una recomanació de salut, que seria no fumar, si comparem els morts pel tabac,
i els morts per la contaminació de l'aire són molts més els morts per contaminació de l'aire. En canvi, des d'una consulta sanitària no diem no respiri, senyor, sí que li diem no fumi, però no diem no respiri, quan actualment, en termes de salut pública, hi ha 9 milions de morts per contaminació de l'aire versus 7 milions de morts a l'any només per fumar. És a dir, també aquesta mirada del vincle entre la salut...
i el medi indient, quan parlarem de la Constitució, ha de canviar. I a més també, i crec que també és una altra part d'oportunitat, quan parlem de salut, i això també recordant també el comentari que feia el David abans, quan parlem de salut no hi posem color polític, no és un tema de creure o no creure en la salut, com encara es parla de creure o no creure en el canvi climàtic. És a dir, estem ja en un moment en què davant de la salut, davant de l'argument de la salut,
és el millor argument per fer aquesta transformació sostenible, aquesta transformació ambiental que les nostres societats necessiten. Llavors, per això hi ha molts ambientòlegs com jo o altres professionals del medi ambient que ens estem acostant precisament al sector salut per dir, mireu, l'argument de la salut és el que ens permetrà fer aquesta transició ambiental que fa anys que els ambientòlegs o la gent que treballa en temes ambientals estem demanant la transformació ambiental
a renovables, a transformació dels sistemes, a transformació cap a l'economia circular, a transformació de la mobilitat humana, a transformació de l'alimentació humana. Amb l'argument de la salut humana, haurem d'abordar tots aquests canvis sistèmics que necessitem. Marta, hi ha possibilitat de patir noves pandèmies?
Sí, clar, el risero no existeix. Sí, sí, clar que n'hi ha. Mira, l'últim informe de The Lancet Countdown, que és un informe que es fa de forma regular, no només a nivell global, no també a nivell europeu, l'últim informe de The Lancet Countdown a Europa, precisament ens explica que no només hi ha hagut un augment de mortalitat a Europa vinculada amb la calor,
no també que ha augmentat la possibilitat que hi hagi transmissió de malalties com el dengue o com la malària a Europa mateix.
A més, tot va més ràpid. Ara mateix, inclús estava parlant d'una pandèmia de grip per la quantitat del gran presentatge que hi havia de malalts de grip en aquests dies. Però estem amb la peste porcina, etcètera. Hi ha molta mobilitat cada cop hi ha més accions, més activitats, més intercanvis, més moviment en general i, per tant, això també possibilita que hi hagi més.
Què podem fer la ciutat... Perdona, Marta, t'he tallat. No, digues, no, endavant. No, no, ho dic perquè queda tot just 5 minutets i m'agradaria que féssim alguna proposta de cara a la ciutadania per millorar l'estat de la salut planetària. Alguna cosa que puguem fer nosaltres mateixos sense delegar en el govern, en la presa de decisions, per exemple, en unes reunions d'aquestes de la COP, sinó coses que puguem fer nosaltres.
Molt bé, m'agrada que fos aquesta pregunta per acabar amb un to positiu. Doncs mira, a l'entorn del MediIndient, jo quan dic que no fa falta sensibilitzar, clar que fa falta sensibilitzar, però sobretot fa falta per selecció i entendre que el MediIndient, com deia el David abans, no és una qüestió de salut, no és una qüestió de voluntat, de ser més o menys verds, sinó que és una qüestió de salut. Llavors, en aquest sentit, diguéssim, els científics han identificat quins són
una qüestió dels cobeneficis, que són aquelles intervencions en les quals fent-la tenim un impacte en la salut ambiental i en la salut humana. És a dir, aquelles intervencions que milloren la nostra salut i la salut del planeta. Hi ha tres coses que podem fer per abordar aquestes solucions de salut planetària que estem comentant avui. Una és atendre la mobilitat. La segona és
l'alimentació. I la tercera és la contaminació de l'aire. És a dir, els individus, com en aquest cas els polítics, els governs, que els decidim nosaltres, que també els donem sempre les culpes, però decidim nosaltres qui ens vana. Llavors, si abordem, si treballem aquestes tres temàtiques, si ens posem a intervenir en aquestes tres temàtiques, amb l'alimentació, la nostra mobilitat, i en aquest cas també la contaminació de l'aire en la mesura del possible, és a dir, no protestar
o no rondinar, quan es converteixen carrers a la nostra ciutat, en carrers peatonals, per reduir la contaminació a l'aire, això no és només un tema ambiental o que mouen des del Departament de Merimient i de Cornellà, des de l'Ajuntament, és un tema de salut. Llavors, aquesta part de la contaminació a l'aire, com us deia, és fonamental. Després també aquesta transició a tenir una alimentació...
més saludable i més sostenible, que vol dir més proteïna vegetal, que vol dir precisament potser no menjar tanta carn, tanta carn d'origen animal, bueno, carn d'origen animal, òbviament, si em referia a tanta proteïna d'origen animal, sinó més proteïna d'origen vegetal, i després la part de la mobilitat. Incorporar més transport públic, incorporar també una utilització que ens movem més a peu, que ens movem més en bicicleta,
Per tot això, és aquesta manera dels beneficis que us comentava. És a dir, això millora la nostra salut i la salut del planeta. Molt bé, consum local, ara que ve Nadal, i consum responsable, que no comprem més del que necessitem i, sobretot, reutilitzem molt. Això de comprar coses noves està molt bé, però les coses usades tenen potser el mateix ús, la mateixa utilitat i poden durar moltíssim.
Doncs ha estat un plaer de nou escoltar-te, Marta Païssa, ambientòloga i directora del Centre de Desenvolupament de Salut Planetària, que és una iniciativa conjunta entre l'IES Global i la Fundació Sanitària Mollet. Tenim més preguntes a fer-te, però això ja quedarà pendent.
per un altre programa i que ens donis també consells, més consells per millorar la salut del planeta des de casa, des de les nostres accions quotidianes, però també podríem parlar del que poden fer altres actors com empreses i governs. Marta, moltes gràcies. Merci a vosaltres, que teniu un bon dia.
Que vagi bé. I, David, doncs, com sempre, propostes molt interessants les que es portes a aquest espai de medi ambient. Nosaltres ara deixem aquesta entrevista aquí. Ja no ens veurem fins al 2026. Correcte. Que passeu molt bon Nadal. Us desitgem que tingueu. Que feu un consum responsable, local, de proximitat, i tot això.
Perfecte, doncs us desitgem unes bones festes i, sobretot, aprofitem aquestes dates per fer comerç de proximitat, comerç local. Moltes gràcies per escoltar-nos i ara us deixem amb el programa Era Vinil.