Ara comença l'alcalde Respon. L'alcalde Respon, un espai de participació ciutadana. Els nous projectes de ciutat, els serveis públics, la cultura, el civisme... Tot això i molt més a l'alcalde Respon. Línia directa amb l'alcalde de Cornellà. Trucant al 93-377-8055.
Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes a un nou programa de l'alcalde Respon, en aquest cas corresponent al mes de novembre. Un espai radiofònic que avui, per motius d'agenda, serà gravat telefònicament. Antonio Belmont ja ens acompanya a l'altra banda del fil telefònic. Bona tarda, alcalde. Bona tarda.
En la propera mitja hora intentarem parlar de diversos temes d'actualitat a la ciutat de Cornellà. Abans de començar, repassem l'equip que fa possible aquest programa. A la direcció, Mireia Navarro. A les vies de So, José Antonio Castillo. I Hugo Sánchez. I a la producció i a l'estudi, Verónica Tómico. Alcalde, comencem aquest programa parlant sobre economia, perquè en el ple municipal d'octubre s'han presentat els pressupostos municipals de cara al proper any. Uns comptes de 112 milions d'euros. Com descriu vostè aquests comptes municipals?
Bé, són unes propostes d'actuació pensades pel 26 i per el 2027, perquè avui en dia garantir que les circumstàncies econòmiques i les dinàmiques que es poden produir són estables, jo crec que un va ser no sempre prudent, sinó tindre la previsió,
que permeti assegurar que allò que és un compromís es pugui tirar endavant. I el pressupost, fonamentalment, és una característica de continuar la transformació de la ciutat, de continuar actuant en diferents àmbits, i crec que aquest reforç del que estem fent en un pressupost ampli, que no tan sols és el de l'Ajuntament, sinó el de les empreses municipals, les fundacions...
crec que ratifica una gestió de la ciutat pensada fonamentalment per dues coses. La primera, per afrontar els reptes que tenim per davant relacionats amb els temes de seguretat, de convivència, de respecte a l'espai públic i d'intervenció també d'evitar el conflicte, no?
Això vol dir que es ha de treballar en l'àmbit cultural, en l'àmbit social i en l'àmbit econòmic. I el segon és la política d'habitatge. La política d'habitatge que, quan ja mai ha deixat de realitzar i tirar endavant projectes per anar reduint la demanda viva que tenim a la nostra ciutat, el que sí que hem fet és ampliar tota aquesta política d'habitatge, però, evidentment,
en molts sectors socials. Crec que això és el resultat que planteja aquesta proposta econòmica. A l'apartat d'inversions el consistori destinarà 5,6 milions d'euros. Quines destacaria vostè? Jo vull destacar el que he comentat abans, no el tema en concret. Nosaltres ens vam comprometre que la ciutat
ha de tenir dues vies d'actuació, dues vies de recorregut. La primera són les grans actuacions que s'estan fent per continuar consolidant i conformant una nova ciutat més respectable i més respectuosa en la natura. I la segona és, hem treballat també, he evitat,
el deteriorament de l'espai públic. Per tant, posarem en marxa tot el tema de polítiques de moleres, posarem en marxa dues polítiques de reparació del projecte productiu i posarem en marxa també nous sistemes d'eliminació de la ciutat.
Alcalde, a nivell de fiscalitat li havia augmentat un 3% el proper any. Bé, la fiscalitat està relacionada sempre amb l'aportació que han de fer els ciutadans al progrés de la teva ciutat. Cal recordar que aquesta aportació que es fa per part del ciutadania de Cornellà al conjunt de tota la despesa econòmica que es realitza en la ciutat
representa sobre cada euro 18 cèntims, no? I jo crec que això s'ha de mantenir. Nosaltres intentem garantir que d'aquí no passi i que la ciutat pugui funcionar, no? Per tant, és una fiscalitat continguda, actualitzada només, perquè, com tothom sap, malauradament, la inflació...
té un pes molt important en la determinació dels preus i de tot el que passa a la ciutat. Aquest any també es recuperen el projecte dels pressupostos participatius. La ciutadania podrà decidir a què es destinen 600.000 euros dels recursos públics en el període del 2026-2027. Per què s'ha decidit tornar a fer aquest procediment?
Bé, perquè en el seu moment, cal recordar que van arribar a les crisis, que van derivar aquestes crisis en una situació econòmica molt inestable, i per tant teníem que afrontar primer, ho vaig explicar al principi d'aquest mandat, a terra a la ciutat, doncs saber perfectament qual era la seva fortalecia econòmica. Ara s'ha de marxar aquesta nova edició, i està molt relacionat amb ells a intentar ser més àgils. Per tant, per si jo...
es marquen quantitats econòmiques que estan relacionades amb poder aprovar-les i executar-les el més ràpidament possible.
Doncs ara, alcalde, canviem de tema i parlem d'una altra qüestió que també preocupa bona part de la ciutadania i que vostè també ha comentat com un dels eixos dels pressupostos municipals, i és l'habitatge. L'Ajuntament ha anunciat que modificarà el planejament urbanístic per, entre d'altres, eliminar els pisos turístics de Cornellà el 2028. Per què s'ha decidit aquesta mesura?
Bé, doncs per evitar un col·lapse en la ciutat, no? I si la ciutat de Barcelona i altres ciutats decideixen que el seu municipi no n'hi hagi, doncs evidentment la nostra proximitat de Barcelona, la nostra situació, ens obliga a saber que aleshores nosaltres podem tenir una major demanda i una major presència, i per tant hem d'evitar-la.
Aquest canvi del planejament urbanístic també regularà qüestions com les residències d'estudiants i els alberts, no? Bé, és una qüestió general que estem fent tots perquè tractar l'assumpte dels apartaments turístics, doncs vol dir també tractar l'assumpte de tots aquests edificis que es destinen a una altra forma que no és l'habitatge permanent.
Doncs, d'altra banda, en relació amb l'habitatge, sabem que s'està avançant en la primera fase de rehabilitació extensiva al barri de Santildefons. De moment s'han sumat 49 comunitats de veïns i de veïnes i es podria arribar a 150. Ara que ja és visible aquest canvi en algunes comunitats, com valora la rebuda de la ciutadania? Bé, jo crec que el que estem fent és una cosa més que una actuació immediata. Ja s'he dit, hem de treballar...
implicada a moltes administracions públiques i també a moltes persones, només a fer una cosa, que aquests habitatges tinguin vida per quatre dècades més, no? I, per tant, això és molt important. I el més digne és que són els espais, les condicions en les quals aquests edificis es poden aportar a terme aquesta funció que ha de tenir l'habitatge, no?
i que evidentment ho tens d'adaptar a les noves realitats que n'hi ha ara. Per mi és un tema que forma part des de fa molts anys de l'agenda municipal i que haver-lo iniciat i poder continuar fent aquesta activitat és una gran motivació.
En relació amb aquest tipus de rehabilitació extensiva als habitatges del municipi, en un futur es podria ampliar aquest tipus d'actuacions a d'altres vivendes en altres barris de la ciutat? Ara estem aquí i això costa molt. Això portem més de 15 anys. Això no ha començat ahir. Ahir el que comença és veure, el que no es veu, tota la feina que s'ha fet. Tots els entrebans, dificultats que hem superat.
Són 15 anys treballant perquè això sigui realitzat. Per tant, ara estem ahí, continuem i fem-lo possible.
En la darrera entrevista vostè va confirmar que el consistori preveu que fins al 2031 a la ciutat es faci una inversió global de 2.000 milions d'euros per a la transformació de Cornellà en matèria d'habitatge amb inversió públic-privada. Es preveuen al voltant de 3.000 habitatges, dels quals 1.800 estarien projectats al sector de Riberes Salines i 300 més a l'espai que ocupava el Llobregat Centre. És així, oi?
No hi ha cap novetat del que vaig dir el mes d'octubre. Cada mesó es mou tot. Les coses són valoradament més lentes perquè implicaran, com ja vaig comentar, aliances i aportacions de privats, d'inversors i de gent que vol continuar invertint en aquesta ciutat.
Això no pot sortir dels recursos públics. Seria, aleshores, impossible portar-lo a terra. Precisament parlar d'aliances i de recursos que provenen d'altres administracions. El nou pla de barris de la Generalitat oferirà inversions als ajuntaments. En el cas que Cornellà finalment es pugui beneficiar, on es destinarien aquests recursos? Fins que no tingui clar que nosaltres...
són una de les ciutats que poden dir endavant aquest tema, jo crec que no cal, n'hi ha cap tipus d'especulació. Molt bé. Doncs, alcalde, ara és el moment... Ho dic perquè al mes de desembre és quan, en principi o finals, s'abren i, per tant, ho podré confirmar o no.
Perfecte. Doncs ara és el moment de sortir al carrer per conèixer les preguntes o els suggeriments de la ciutadania. Un mes on hi ha diferents tipus de preguntes d'arreu de la ciutat. Escoltem la primera. Estic aquí una vecina de Cornella y mi protesta, por decirlo de alguna manera, es que yo, por ejemplo, vivo abajo en Cornella, en Martí y Juliá, y tengo mis padres, que son mayores, en El Padró.
¿Qué pasa? Que los fines de semana, cuando tengo que acudir para ayudarlos, a levantarlos y, bueno, echarles una mano, con los pivotes estos nuevos que tenemos ahora, que no sé el por qué se han puesto, tengo que dar toda la vuelta por San Juan de Espí. Pues me gustaría que, por ser ciudadana de Cornellà, que esto no me pasara a mí. Es que no le pasa, es decir, como supongo que tenemos los datos de esta persona, ya se le llamará...
Esa idea que desde el principio, como ha pasado entre los barrios, que eso se puso en marcha, ella puede hacer eso. Nada más dado de alta su matrícula, puede hacer eso. Segona pregunta.
Soy un vecino de aquí, de Cornellà, para ser más exacto, de aquí, de la calle Campoamor, y lo que me estoy dando cuenta es el asentamiento o ocupación, no sé cómo llamarlo, que está habiendo aquí en los huertos que lindan entre Cornellà y Samboy, y todo lo que genera, que genera una gente...
pasando de arriba para abajo, todo borracho, con bolsa de basura, dejándola en las papeleras, que sabemos que las papeleras no son contenedores, y generar un malestar que, por lo menos a mí como vecino, no me hace ni chispa gracia. Comparto lo que es este vecino. Llevamos meses trabajando en erradicar esta situación y la semana que viene
empezaremos a ver los frutos de nuestras actuaciones. Molt bé, següent pregunta. Jo soc una veïna del barri de Centro i parlant amb alguns veïns estem d'acord en que el que és la carretera es plugues. Fa uns anys es van posar uns arbustos on només s'acumula botícia, els gossos es pixen i surten moltes rates. No sé de quin espai parlem. No sé...
crec que es refereix a la zona de carretera d'Esplugues que està més a tocar del barri centre. Ja, però és que no sé què vol dir rates o gossos. Els gossos es pitxen malauradament en totes les ciutats i malauradament en rates hi ha totes les ciutats. Si és un espai concret sempre es pot actuar, però no sé que té cap duració...
Següent pregunta.
Bon dia, la meva queixa és que a la carretera Esplugues, direcció Cornellà-Centre, amb la intersecció amb Iscla Soler, el carrer Iscla Soler, n'hi ha poca visibilitat. I, a més, com n'hi ha un aparcament, quan hi ha cotxes aparcats no veus si passen bicicletes o patinets, que tampoc se'ls veu si no n'hi ha cotxes aparcats i és molt difícil, no? Però aquesta és la meva queixa. No ho sé, el podem mirar. Quan tenin les dades, ja el miraré.
Esa es una buena pregunta. No, que yo le diría al alcalde que se dé una vuelta por Cornellà, pero por San Gil de Fonso, vea cómo está el barrio y si hay algunas deficiencias, que las arregle porque las hay. Sobre todo con la basura y algunos parches que hay, algunas calles que es deprimente, pero que están ahí. ¿Parches se refiere a socavones o problemas en el suelo? Correcto, sí, muy bien. Y si quiere le doy mi nombre para que me llame el alcalde y no hay ningún problema. Pues muy bien, estuve el lunes pasado dando vueltas...
Pues siempre hay cosas que arreglar, evidentemente. La basura, volvemos a lo de siempre, como a los perros, como a todo. Quien las deja no es el ayuntamiento. Esa es buena pregunta.
Creo que deberíamos de incentivar siempre el transporte público y es importante tanto para ir en bici, para utilizar autobuses, metros, tren, pero según qué carreteras, como por ejemplo aquí la carretera de Esplugas, el hecho de que se haya hecho más vía verde y se haya quitado un carril de conexión donde solo va a haber autobús más el coche, hace una congestión tanto a primeras horas de la mañana como la tarde para ir y...
No lo comparto. Esa es buena pregunta. Bueno, eso es lo de siempre. Es decir, limpiar se limpia.
Hemos llegado un momento que algunos tenemos esto como un recurso, ¿no? Que te pasas ahora para la paz de Cataluña y ya de que me digas que está sucia, porque no está sucia. Y por lo tanto limpia está. Molt bé, doncs alcalde, allà que parlem de neteja, està en marxa des de fa unes setmanes la campanya informativa sobre el nou sistema d'obertura dels contenidors intel·ligents. Com està sent la rebuda de la ciutadania? En principi el que esperava, no? Està en un 75%,
de la gent que, evidentment, trobes i comença a practicar ja aquest servei, serà a poc a poc i, per tant, està anant bé. Doncs, alcalde, canviant de tema i parlem d'igualtat, perquè justament demà es commemora el Dia Internacional per a l'erradicació de la violència envers les dones. Cornellà, novament, es torna a sumar la reivindicació. Bueno, és evident que...
Penso bé, però estem tot l'any treballant per evitar, no? I crec que això és el que fan moltes persones a aquesta ciutat, que és, no tan sols un dia, si no està permanentment a sobre, evitar que es puguin produir situacions irreversibles, no?
provocades per homes que pensava que són potents i són els més impotents que hi ha a la Terra. I per altra banda també, perquè crec que la sutilitat de la violència es practica no tan sols d'una forma física, sinó es practica manualment de moltes formes. Fa anys que jo ja parlo de violència...
fa anys que parlo d'aquest creixement de l'indústria cosmètica, sobretot en gent jove, i que no favoreix, diríem, el reconeixement de la normalitat i de la vida. Per mantenir una bona relació humana no cal forçar...
la màquina estètica, que ha forçat, en tot cas, la màquina de les emocions i la màquina del coneixement i la màquina del respecte. I, bueno, tornem una altra vegada per fer la evidència que ha passat durant un any i, evidentment, continuar afrontant aquesta situació lamentable.
Com vostè diu, aquest any la commemoració se centra en la violència digital, un àmbit on els més joves són els principals actors. Li preocupa la percepció que puguin tenir els més joves de la ciutat sobre aquesta xacra social? Em preocupa si... l'adulta no dona sempre. I em preocupa si alguns el que fan és aplicar estereotips i no establcar resposta per dir-li
que aquest no és el camí, no? Que aquí no n'hi ha ni dones ni homes que siguin inferiors o superiors. Aquí només n'hi ha persones. I que les persones se li estimen per les seves emocions i pel que ens aporten, no? Les persones no se li estimen per fruit de la teva potencialitat o de la teva força física, no? I jo crec que això s'ha de tenir present.
I els rols, no? Els rols han de ser equitatius, no poden ser desequilibrats, no? Alcalde, com vostè ja cornaia treballar diàriament per combatre aquesta violència vers les dones a través del CIRT, una tasca que properament podran realitzar les noves instal·lacions. Com van aquestes obres? Bé, sempre quan comences una obra trobes dificultats, no?
I es avisen que hem de fer millor el sentit de les coses que no hi ha hagut. Però anem bé, anem bé.
Molt bé, doncs canviem de tema perquè recentment s'ha celebrat la segona fira de l'ocupació a Cornellà on van participar una seixantena d'empreses i entitats socials i també del tercer sector que buscaven la contractació de perfils professionals diversos. Com valorar l'èxit d'aquesta convocatòria? Primer cal tenir present avui en dia que hi ha una mancança d'oferta per la demanda que hi ha.
Curiosament, ens trobem que per la demanda que les empreses i que els sectors econòmics necessiten, l'oferta està, diria, desequilibrada. D'aquí a que molta gent, en el sentit d'empreses i tal, la seva pretensió és que, quant més gent pugui incorporar-se a aquestes feines
Quanta més persones es puguin incorporar, que visquin a prop, això també ajuda molt a poder contractar gent. I, per tant, aquest dècid guarda relació amb la gran presència d'empreses i també amb molta gent jove que va anar a descobrir el futur del mercat del treball, de com pot comportar-se i on pot accedir amb garanties de poder començar la seva vida laboral.
En aquest sentit, la feina del consistori a través de l'oficina local d'habitatge d'establir aquestes sinergies amb les empreses també afavoreix molt la millora de l'ocupabilitat. No és important, aquesta tasca de relació amb les empreses? No, suposo que les ofències és l'oficina local d'ocupació. D'ocupació, perdó. Sí, sí, bueno, nosaltres també fa anys que estem treballant en tot el tema d'inserció, formació, i això ho tenim molt en compte, no? I és evident que...
Sempre he tingut unes bones dades d'inserció i hem de continuar per aquest camí. En relació amb l'ocupació i l'economia, fa un temps, a una entrevista al periòdico, vostè explicava que té la intenció de renovar també el teixit industrial de la ciutat. Com es pot fer això? Es pot fer, no? Però el que tens que llenar són les condicions. Tu has de pensar quines són les condicions de demanda per noves inversions en el futur.
La primera és que està relacionada amb tot el tema tecnològic, les condicions tecnològiques, la sensibilitat tecnològica. La segona és que has de pensar també en un tipus d'activitat econòmica que, malauradament, jo ho he explicat sempre, no sé, industrial, no? I per tant, això també li has de donar la volta. I tercer, hi ha un saber ara que pot haver un creixement...
La demanda industrial també hem de garantir la convivència entre aquesta realitat i el nostre entorn.
Una empresa que comença a funcionar recentment és l'Hospital Privat Vites de Barcelona, ubicat a Esplugues, però molt a tocar de la nostra ciutat. Un centre que ha acordat amb el soc la recerca de professionals de perfils sanitaris, però també no sanitaris, per cobrir la seva plantilla. Aquesta notícia beneficia cornellanencs i cornellanenques que buscaven feina a través del Servei d'Ocupació Pública. Se sap quants veïns o veïnes han aconseguit una feina gràcies a aquest conveni? No, no ho sabem.
Nosaltres no ho sabem, però bueno, vull dir, perquè encara no s'ha posat en marxa l'hospital i també a Cornellà n'hi haurà un altre i també en aquest grup sí que t'he ensinat un conveni d'inserció de persones a Cornellà. Es refereix a l'IMED Hospitales, que estarà al costat del centre comercial Esplau. De moment continuen les obres. Se sap quan serà una realitat aquest hospital? Hi ha previsió?
No perquè, com a l'Hospital d'Esflugues, aquest moment està tancat pendent d'autoritzacions. Per tant, no és difícil posar en aquests moments dates de finalització i de posar en marxa. Doncs estarem pendents de quan sigui una realitat poder parlar d'aquestes qüestions. Una altra notícia que hem conegut recentment, alcalde, és que Renfa ha adjudicat les obres de millora de l'estació de Cornellà. Com beneficiarà aquesta remodelació als usuaris i usuaris del tren?
actualitzarà. Nosaltres, en els últims anys, hem anat actuant nosaltres directament, però sí que hem intervengut des del punt de vista d'aquesta estació i crec que serà l'actuació que posarà al dia les ofertes de gestió d'aquest transport i, per una altra banda, es consolidarà l'edifici que és
En aquests moments és l'estació més antiga de refer a tot Espanya. Alcalde, a l'entorn de l'estació també hi ha previstes obres per transformar l'actual pas a l'abat. Què pretén fer l'Ajuntament en aquest espai? En aquests moments hem començat allà les obres d'urbanització, allà hi ha un hotel, hi ha habitatge...
de protecció oficial, anirà a l'habitatge lliure, anirà a un parc i per a trobar d'una passarel·la que connectarà aquest sector a la funció que fa ara, que és el tipus de la refe que es suprimirà i desaparecerà.
Doncs, alcalde, canviant de tema, parlem ara d'educació perquè l'Escola Municipal de Música Roser Cabanas ha anunciat que impartirà cursos els dimarts del matí a partir del gener. Aquesta és una aposta del consistori d'oferir més activitats a la ciutadania en horari més ampli, no? Bueno, jo fa temps que parlo d'una ciutat de 12 hores, no? I n'hem fet, ja tenim activitats a la ciutat,
que es fa matí i mig dia, aquí ara, a l'Escola de Música, també comencen a obrir aquesta possibilitat.
Doncs, alcalde, en els darrers minuts d'aquesta entrevista parlem també de la felicitació que ha fet el consistori, el Reial Club Deportiu Espanyol, pel seu 125è aniversari. Un comunicat on ha parlat de la convivència i del compromís que tenen les dues entitats, l'Ajuntament i el Club de l'Espanyol, amb la promoció de l'activitat esportiva i social. Com valora vostè l'impacte que ha tingut per acornar ja la instal·lació d'aquest estadi a la nostra ciutat?
Bé, jo crec que allà tenim perspectiva, no?, del que ha estat la presència d'aquest l'equipament esportiu, del que ha representat des del punt de vista econòmic, dels beneficis que va suposar en el seu moment aquesta inversió, que va ajudar a reconduir molts temes relacionats a la gestió estratègica de la ciutat, i a la convivència que implica tenir un estadi de primera, no?,
en la presència de milers de persones. Això ha anat bé, més enllà d'algunes situacions produeixen per minories, el comportament exemplar en les relacions entre l'Ajuntament i la institució de l'Espanyol és correcte.
En relació amb aquest tema que vostè ara comenta, s'ha conegut que es tancaran els bars a l'entorn del camp unes hores abans dels partits. Una mesura que sembla no ha estat ben rebuda pels hostalers que estan afectats. Què pot dir d'aquest tema? Ja passant. Nosaltres el que hem de fer és actuar...
des del punt de vista de millorar la convivència i evitar problemes que es puguin derivar en situacions ingobernables. Jo crec que això ja es va demostrar a l'últim partit que el que hem fet és correcte, està bé i per tant es mantindrà en aquesta posició. Molt bé, doncs alcalde, hem arribat al final d'aquesta entrevista. Li agraïm que ens hagi atès via telefònica en aquesta edició i tornem a parlar amb vostè d'aquí un mes per tractar tota l'actualitat cornellanenca. Gràcies.
Molt amable, gràcies a vosaltres. Nosaltres ara ho deixem aquí. Recordi que ara les dues arriba l'era vinil amb una bona selecció musical aquí a Ràdio Cornellà. Gràcies per la seva atenció i que passin molt bona tarda.