L'entrevista. Ara l'espai Cornellà Cuida. Amb la participació de la Fundació per a l'atenció a persones dependents i amb el suport de l'Ajuntament de Cornellà, el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i l'Obre Social de la Caixa.
Bona tarda. La cura de persones amb dificultat de mobilitat representa un repte important per a les persones cuidadores. Les mobilitzacions d'un familiar dependent del llit a la cadira són un acte fonamental dins del procés d'atenció, ja que permeten millorar la comoditat del pacient, prevenir complicacions físiques i promoure el seu benestar general.
Aquestes mobilitzacions han de ser realitzades amb suma cura i tècniques apropiades per a garantir la seguretat tant del pacient com de la persona cuidadora, assegurant una transferència eficient i sense risc de lesions. En aquest context és essencial conèixer les estratègies adequades i els recursos disponibles per a realitzar
aquest tipus de desplaçaments de manera efectiva i respetuosa. I per aquesta raó hem convidat el Cornellà Cuida dues fisioterapeutes dels caps de la ciutat, concretament a Llaiza Casas i Maria Nicolás, fisioterapeutes del Martí Julià i del Cap Gavarrà. Bona tarda a les dues. Hola, bona tarda. Bé, parleu-nos. Per què és important tenir eines de maneig per les persones cuidadores de persones amb nivell d'autonomia reduïda?
Doncs, bàsicament creiem que és molt important disposar i conèixer aquestes eines de maneig perquè les situacions de dependència poden generar malestar físic tant per les persones que pateixen aquesta limitació d'autonomia com pel cuidador mateix, que si no sap identificar i anticipar-se a les necessitats aquestes, doncs també acabarà patint les conseqüències físiques de forma de dolor o una futura lesió. Per tant, de quin tipus d'estratègies esteu parlant?
parlarem de pautes d'intervenció respecte al maneig, és a dir, respecte a les transferències dels cuidadors cap a les persones dependents. Per una banda, parlarem molta atenció a les eines que utilitzem per a la preparació de l'espai, per a la comunicació amb les persones, i d'altra banda, treballarem de forma activa les transferències, ensenyant i practicant estratègies per mobilitzar les persones, evitant la sobrecarga de les estructures com l'esquena o els braços,
que són punts, normalment, de lesió molt habituals en els cuidadors. Suposo que és allò on es concentren les lesions, és al braç, al canell, a l'esquena... Per tant, quin és l'objectiu que coneguin aquestes tècniques? Doncs, l'objectiu seria poder garantir la seguretat, la higiene postural, l'autocura, entre altres aspectes,
per tal que se sentin més segurs emocional i físicament les persones cuidadores, acompanyant aquestes persones que tenen la limitació d'autonomia i que ells també se sentin més segurs. Perfecte. Doncs que sapigueu que la Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents s'organitza de manera regular xerrades
sobre diferents temàtiques de la cura de familiars dependents i, entre d'altres, expliquen les tècniques per mobilitzar un familiar dependent del llit a la cadira, tal com s'han explicat avui molt amablement les fisioterapeutes del cap Martí Julià Igarra, Llaiza Casas i Maria Nicolás. Aquí els donem les gràcies. Moltíssimes gràcies per haver vingut a l'Espai Cornellà Cuida. Gràcies a vosaltres. Gràcies.
Sabies que si vas en cotxe pots anar sempre escoltant Ràdio Cornellà? Tot i què, vagi a Vigo? O a Almeria, on vagis. Amb l'app de Ràdio Cornellà és molt fàcil. Així no deixaràs d'escoltar la teva emissora preferida amb la millor qualitat de so. Ràdio Cornellà, sempre al teu costat.
L'entrevista. Ara parlem de consum. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cornellà i la Diputació de Barcelona.
Molt bon dia i benvinguts a un nou espai de consum. Avui, al ser el mes de març, comemorem el Dia Mundial del Consumidor. I enguany la Diputació vol que aquest dia serveixi per donar a conèixer els trets lingüístics dels consumidors. Per parlar-nos-en, tenim els estudis de la ràdio a Daniel Cebrian, que és tècnic de Polítiques de Consum de la Diputació de Barcelona. Bona tarda. Bona tarda, Mireia. I gràcies per convidar-me a estar aquí amb vosaltres.
Doncs el passat dia 15 de març es va commemorar el Dia Mundial del Consumidor. És una data assenyalada en el vostre calendari? Sí, és una miqueta l'excusa per posar o per difondre allò, consells de consum, campanyes de sensibilització, i és un dia sí, és un dia especial en el nostre àmbit.
I, a més, des de la Diputació sempre trieu alguna temàtica més específica per fer reforç durant aquell aniversari, durant aquesta efemèrida. I en aquesta ocasió voleu parlar de l'etiquetatge i també de la retolació, la senyalització i, en definitiva, de tot el que té a veure amb l'idioma en relació amb els consumidors.
I per això avui vens a parlar-nos de si les persones consumidores aquí a Catalunya tenim dret a que les coses estiguin etiquetades o senyalitzades a les botigues en català. Per on comencem?
Mira, t'explico una miqueta. S'has introduït el tema de la campanya. Cada any, aprofitant amb l'excusa del 15 de març, triem una campanya de sensibilització, com t'he comentat, que compartim amb els ajuntaments de la demarcació. En aquest cas, Cornellà és un dels ajuntaments que s'ha adherit a aquesta campanya.
La campanya es basa, com bé has explicat, en el tema dels drets lingüístics, però, sincerament, va una mica més enllà, en el sentit que convidem la ciutadania a que utilitzi el català en les seves relacions de consum, foment del català.
Amb el que estaves comentant, temes de drets lingüístics. Al nostre país, a Catalunya, tenim una riquesa i és que tenim diversos idiomes oficials i això està regulat per normativa. T'explico una miqueta com funciona. En primer lloc, tenim dret, tenim dret, insisteixo, la paraula dret a ser atesos en la llengua que escollim.
en qualsevol de les dues llengües oficials i l'arenès a la Pall d'Aran, tant en català com en castellà o espanyol, com li vulguis dir. Què vol dir això de que tenim dret a que ens atenguin? Doncs tenim dret a que ens atenguin de totes les maneres possibles, és a dir, oralment, per escrit,
i de qualsevol manera. Què s'entén per l'atenció oral? L'atenció oral és que jo m'adreci a un comerç o vulgui contractar un servei en qualsevol establiment comercial i ho pugui fer en la llengua que jo triï. O sigui, que no tingui l'obligació de canviar perquè no m'entenen o perquè hi ha qualsevol inconvenient. Això no vol dir
que la persona que m'està atenent tingui d'utilitzar forçosament la meva llengua. El que sí que està obligat és entendre'm i atendre'm. Molt bé. Doncs queda clar. Això, tant a l'escrit com a l'oral. Sí. Doncs, aleshores, els establiments han de tenir català com a mínim, per exemple, la rotulació que hi ha a l'exterior de les botigues, no?,
Sí, sí, i la llei en aquest sentit és estricta, i va més enllà. Tota la rotulació fixa ha d'estar, almenys, diu la normativa, almenys en català. Això no treu que pugui utilitzar altres i demà, però almenys o forçosament ha d'estar en català tant la rotulació fixa de les botigues que la rotulació fixa. Quan anem a un supermercat, els indicadors o els avisos, la rotulació fixa
i qualsevol invitació de compra, publicitat, i condicions contractuals. Tot això ha d'estar, com a mínim, en català. Els listats de preus? També. Per exemple, mira, amb el cap, la reclamació més habitual és en temes de restauració. Les cartes han d'estar obligatoriament en català.
I també els pressupostos o les factures? A petició de l'usuari. En principi tenim dret a rebre aquesta documentació amb l'idioma que triem, però sempre és a petició de l'usuari.
Molt bé. Això funciona en el cas dels establiments i quan contractem un servei, per exemple, l'atenció telefònica, en tota l'atenció telefònica tenim dret a que ens entenguin en català i quan rebem les comunicacions d'aquestes empreses, per exemple, les de telefonia, llum, assegurances, doncs igual que a les botigues, és a dir, els contractes, les factures, els pressupostos, els extractes, tot això,
Correcte, sempre i quan, òbviament, ho sol·licitem i es faci en l'àmbit del territori de Catalunya. S'entén que la relació comercial és allà on viu el consumidor. Si jo una companyia telefònica que té seu en un altre lloc, que té seu, m'ho invento, a Madrid, m'està tenint a mi, que sóc un consumidor que visca, corre allà...
la quimpera és la normativa que hi hagi en aquest lloc, a Cornellà, amb el qual hem de complir amb tot això que està comentant amb els llocs lingüístics. I pel que fa a l'etiquetatge dels productes?
Etiquetatge és un tema que és particular perquè aquí la competència és de la Unió Europea. Llavors, la normativa el que diu és que l'etiquetatge dels productes estarà com a mínim amb la llengua oficial del país membre o de l'estat membre. En aquest cas, la...
L'etiquetatge ha d'estar, com a mínim, en castellà o espanyol, com li vulguem dir. Tot i que moltes vegades apareixen dos o tres idiomes. Evidentment, una cosa no es treu l'altra. Hi ha una petita excepció. La normativa contempla que quedaran eximits d'aquesta obligació aquests productes que siguin artesanals i es venguin en una zona molt concreta. A veure, m'explico...
Per exemple, estic pensant en un senyor que fa formatges al Pirineu, en un poble de manera artesanal i només ben allà. En aquest cas estaria accent del compliment de l'etiquetatge en castellà. Podria fer exclusivament en català. Però només aquests casos, eh?
Vaig afectar un seguit de preguntes que, a més, són de les més habituals que us fan. Com, per exemple, en la compra d'un habitatge tinc dret a que la documentació estigui en català? Sí, clarament, sí. Ho demano i notari, comprador, venedor, tothom té l'obligació d'escriure i tenen el mateix valor a nivell legal...
en català i castellà són llengües oficials, tenen el mateix valor i tenim el dret d'exigir-ho. Entesos. Es pot sancionar un establiment per no complir la normativa lingüística? Sí. La idea, o darrerament, t'ho comento perquè des de la Diputació estem fent força, en col·laboració amb ajuntaments, estem fent forces campanyes en aquest sentit. La idea...
que fem habitualment, t'explico... M'has preguntat si es pot sancionar. Sí, la resposta és sí, no hi ha voltada fulla. El que passa és que habitualment expliquem als comerços molt d'aquests incompliments són per desconeixement. Expliquem als comerços quina és la seva obligació, donem un temps perquè s'adaptin i en tot cas si reincideixen en no complir la norma és quan s'actua. Què puc fer si una empresa o establiment no respecta els meus drets lingüístics?
a Fulla Oficial de Reclamació i a l'Oficina d'Informació del Consumidor de Cornellà. I us trobeu en molts casos d'aquest tipus, Daniel? Cau, de tant en tant, cau alguna reclamació en aquest sentit, però no són molt habituals. I bàsicament la majoria de reclamacions que arriben a les oficines són de l'àmbit de la restauració. Això deies abans, no? El tema dels menús. Sí, correcte. O...
Això que estàvem comentant, el fet que m'atenguin, aquí és el punt d'aflicció, que suposo també que és per desconeixement. El fet que m'atenguin vol dir que m'entenguin, no que l'altra persona necessàriament hagi d'utilitzar la llengua que jo estic escollint.
Doncs avui hem volgut repassar quins són els drets lingüístics dels consumidors a Catalunya i ho hem fet amb l'ajuda de Daniel Cebrián, tècnic de Polítiques de Consum de la Diputació de Barcelona. Moltes gràcies per venir a la ràdio, gràcies per parlar-nos del Dia Mundial del Consumidor. A vosaltres, a vosaltres per convidar-me, ja t'he dit que avui, bueno, avui, tota aquesta època és molt especial per nosaltres. I t'esperem d'aquí un mes perquè...