L'entrevista. Ara l'espai Cornellà Cuida, amb la participació de la Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents i amb el suport de l'Ajuntament de Cornellà, el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i l'Obre Social de la Caixa.
Molt bona tarda. Avui a l'espai del Cornellacuida volem parlar d'alimentar la teva salut. Aprenem a llegir etiquetes. I és que quan anem al supermercat sovint omplim el carro sense parar gaire atenció a la informació que porten els productes. Les etiquetes dels aliments són plenes de dades que poden ajudar-nos a entendre millor què mengem, com s'ha elaborat el producte, el valor nutricional i els ingredients.
additius o reclams publicitaris conviuen en un espai petit que no sempre sabem interpretar. Doncs avui parlarem de per què és important mirar les etiquetes dels productes envasats, aprendrem a fixar-nos en el que és més important i a saber quina informació és la que hem de tenir més en compte a l'hora de triar quan fem la compra.
I ho farem amb l'ajuda d'Anna Plazas Villa i Paula Vilés Arrufat, dietistes nutricionistes del CIAP Sentil de Fons, Jaume Soler, Martí Julià i Gavarra. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. I benvingudes a la ràdio. Avui veniu a parlar de les etiquetes. Per què és tan important saber llegir les etiquetes dels aliments?
Llegir les etiquetes és molt important perquè ens permet saber realment què és el que estem consumint. Sovint pensem que estem menjant d'una manera saludable, però si no parem atenció a la informació dels productes envasats, podem acabar escollint opcions que no són tan sanes com aparenten. Les etiquetes ens ajuden a identificar els ingredients, la quantitat de sucres, de greixos o de sal, i també la presència d'adictius o al·lèrgens.
Més enllà dels reclams de l'envàs, ens donen la informació necessària per fer les seleccions més conscients i poder cuidar millor la nostra salut. En què ens hauríem de fixar de les etiquetes? En primer lloc, hauríem de comprovar la llista i revisar-la, la llista d'ingredients d'allò que conté. Allà podem veure quins són els ingredients que es troben en major proporció perquè s'ordenen de major a menor quantitat.
L'ideal seria que compressin productes que al seu llistat siguessin curtets, que contingui al voltant d'uns 5 ingredients. Per altra banda, una altra part que ens dona molta informació és la taula de composició nutricional. Allà és on podem veure si el producte és a l'engreixos, o a l'ensucre, o la quantitat de sal. I aquestes dades són les que donarem durant el dia de la xerrada.
Són tots els aliments envasats poc saludables? Doncs la veritat que no tots. El que s'ha de tenir clar és com saber diferenciar entre quins ho són i quins no ho són tant. Com hem dit anteriorment, hi ha productes processats que són més bons que d'altres. Per exemple, una llauna de tonyina es consideraria un envasat i un processat, simplement pel fet d'haver-la tallat, la tonyina, haver-la posat en oli i haver-la posat dins d'una llauna. Per això seria un exemple de bon processat.
En canvi, quan tenim altres aliments, com per exemple unes galetes, unes patates, que normalment contenen més de 5 ingredients en el seu llistat, consideraríem que aquests no són bons processats, sinó que són mals processats. I aquests tipus d'aliments són els que n'hauríem de reduir el seu consum.
Hem de tenir por a tots els additius? No ens hauríem de fer por, i la veritat és que actualment hi ha moltíssima por a tot el que són els additius, ens arriben moltes preguntes d'aquest tema, però tenen una funció coherent moltes vegades. Per exemple, és necessari que un iogurt de maduixa tingui un colorant de color rosa per reconèixer que és de maduixa? No és necessari.
No faria falta, simplement només pel color. Doncs això seria un exemple d'additiu innecessari. O, per exemple, si comprem un producte envasat, ultraprocessat, que en el seu llistat d'ingredients, doncs podem veure que té més de 5 additius, doncs clar que s'hauria de tenir cura.
vol dir que necessita d'aquests additius perquè es conservi, ja que és possible que la seva composició no sigui molt estable. En canvi, un antioxidant, per exemple, en un guacamole, doncs seria un bon exemple d'additiu, perquè aquest està evitant que el producte es faci malbé i no s'oxidi. D'acord. I quins errors més habituals cometem quan llegim o interpretem les etiquetes dels aliments?
Doncs mira, un dels errors més habituals és fixar-nos només en els reclams que té l'envas, com per exemple les etiquetes de light, natural o sense sucres afegits, i no fixar-nos en el llistat d'ingredients que és realment l'important. També és freqüent no tenir en compte les racions, ja que els valors nutricionals sovint fan referència a una quantitat menor de la que realment estem consumint.
A més, moltes vegades no sabem interpretar l'ordre dels ingredients que us expliquem que apareixen de major a menor quantitat segons la llista va avançant. O passem per alt el contingut real del sucre, sal, greixos i aquestes cosetes que són bastant importants. Tot això pot fer que tinguem una percepció errònia de com de saludable pot arribar a ser un producte.
Doncs esperem que amb aquesta conversa us haguem ajudat a pensar una mica més a l'hora d'anar al súper, a l'hora de comprar els nostres dinars, sapats, sopars, etcètera, perquè és important fixar-nos en les etiquetes. Alimenta la teva salut perquè, d'aquesta manera, com millor mengem, millor serà la nostra salut. Exacte. Com a mínim intentem-ho.
Doncs moltíssimes gràcies, Anna Plazas i Paula Vilés, dietistes-nutricionistes dels EAPs de Cornellà. Gràcies per haver vingut a la ràdio i fins a la propera. Gràcies a vosaltres. Gràcies, adeu.
L'entrevista. Ara parlem de seguretat amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Cornellà.
Bona tarda i benvinguts a un nou espai de seguretat. Avui volem parlar de la ciberdelinqüència, volem parlar d'estafes per internet. I ho farem amb l'ajuda dels Mossos d'Esquadra, concretament de l'agent Juanjo Martín, que tenim als estudis de la ràdio. Bona tarda, benvingut. Bona tarda, Mireia.
Moltes gràcies per venir a parlar-nos d'aquestes estafes que avui en dia representen un gruix important de les denúncies que teniu allà a la comissaria d'estafes. Parla'ns una miqueta de quina és la realitat avui en dia del que es denuncia d'estafes a la nostra ciutat. La realitat és que antigament les estafes es produïen cara a cara, com si diguéssim. Tots coneixem estafes tipus el Tocomocho o l'Estampita, les antigues estafes. Però ara la majoria d'estafes que es denuncia en una comissaria
jo diria que més del 80% tenen a veure amb l'entorn d'internet o l'entorn mercari i la majoria són fetes per internet, sí, sí.
missatges que ens arriben al telèfon mòbil, que ens donen pressa perquè, per exemple, ens arriba un paquet però no tenen l'adressa correcta, o que hem de fer una gestió perquè, si no, ens tanquen el compte bancari... Coses d'aquest estil són el dia a dia del que arriba a la vostra comissaria, perquè, al final, algunes persones acaben picant en aquestes estafes. Cada vegada més, desgraciadament...
i nosaltres el que indiquem a les persones és intentar com a mínim no ajudar els estafadors a que es facin l'estafa. Com ho explicaríem de forma breu i senzilla? Imaginem que tenim una porta tancada i que algú es pica la porta
I que si no obrim aquesta porta, doncs ningú entra a casa nostra, no? Doncs a internet funcionaria una mica igual. Tenim, no sé, un SMS, un correu electrònic, una trucada telefònica que ens arriba, i si nosaltres no obrim aquest enllaç, no agafem aquesta trucada, no donem segons quines dades personals...
podem evitar ser partícips d'aquesta estafa. L'estafador generalment necessita de la nostra ajuda per poder accedir, per poder demanar les nostres dades, per poder portar-nos a una pàgina que sembla una pàgina real però que en realitat no ho és. O sigui que aquest clic que fem és gairebé en el 90% de les estafes la clau per no caure.
I habitualment el que juguen els estafadors és amb les nostres emocions, amb la pressa, amb l'urgència. És un missatge que et diu que tancaran el teu cop d'en 48 hores o que és una gestió que s'ha de fer de manera urgent. O també fins i tot apel·len a vegades a la nostra copdícia, perquè a vegades ens diuen que hi haurà un premi, un regal, si cliques un enllaç...
Igual que si anem de pesca, hem de posar un parany, no? Llencem la canya i posem un parany, doncs a l'estafador el que posa a nosaltres és també un parany. Que pot ser, com bé tu dius, la nostra codícia, alguna cosa que ens regalaran, alguna cosa que és del nostre interès, o també pot ser...
que sigui una cosa del nostre interès, però la motivació sí que cancel·laran el compte corrent, que ens tallaran la llum, que ens tallaran el gas, que és d'extrema necessitat d'arreglar o donar-li solució a aquella problemàtica que ens genera l'estefador per acabar donant les nostres dades personals o fer un petit pagament o donant les dades de la nostra targeta.
Aquí sí que és bàsic sempre, sempre, sempre dubtar de qualsevol o trucada telefònica, o SMS, o correu, és igual al mitjà pel que sigui. Si alguna persona ens demana dades personals, hem de sospitar. Perquè les companyies elèctriques, les companyies del gas, el nostre banc, mai, mai, ni per trucada, ni per SMS, ens demanaran aquest tipus dades.
I en tot cas, contrastar. Si és veritat que el banc ens ha enviat un correu, contrastar-ho primer per una altra via que no sigui aquell mateix correu electrònic. Efectivament. Revisar quina és l'adreça de la persona que ens envia aquell correu o també, per exemple...
intentar no córrer. És a dir, prendre'ns les coses amb calma, ens ha arribat aquest missatge, anem a veure si ho podem fer alguna consulta, alguna comprovació per un altre canal, i a partir d'aquí decidim si aquest missatge que ens ha arribat és un missatge que té credibilitat o no.
Bueno, mira, si vols t'explico una anècdota, perquè justament aquesta setmana la meva dona va rebre una trucada, suposadament de la seva entitat bancària, en la que una persona que es feia passar per una treballadora de l'entitat, en aquell moment no li demanava les dades,
Però sí que li deia que havia de canviar algunes coses sobre el compte bancari, donar alguns permisos, i va quedar en trucar-la el dia següent. Perquè en aquell moment la dona estava treballant i no la podia atendre. El que vam fer va ser la comprovació a través de l'entitat bancària. I ens van comentar que efectivament no es tractava de l'entitat bancària que ens havia trucat, sinó que possiblement una persona estafadora ens havia fet aquesta trucada.
No van tornar a trucar, però com a mínim ho van intentar. Llavors, sempre és millor això de, mira, ara no puc parlar, jo faré la comprovació i la faré amb la meva entitat bancària, trucaré jo al telèfon que tinc de la meva entitat bancària o del subministre de la llum o del gas, faré la comprovació i si és així ja veurem quines dades personals puc donar i quines no.
En tot cas, la millor manera d'intentar evitar les estafes, sobretot si estem parlant d'estafes per internet i de ciberdelinqüència, fins ara la millor opció és prevenir. Intentar ser molt prudents...
amb les dades que facilitem, sobretot no facilitar comptes bancaris, però també vigilar molt amb el tipus de contrasenyes que fem servir a les nostres xarxes socials. No repetir contrasenyes, allò típic, o ficar contrasenyes molt senzilles, estil 1, 2, 3, 4, 5, 6. Sí, sí.
O el nostre nom i la nostra de naixement, que és una contrassenya. Jo entenc que de vegades és difícil tenir una contrassenya per cada lloc on entrem i recordar-nos de totes les contrassenyes. Però existeixen gestors de contrassenyes que ens poden fer aquesta feina. Una contrassenya que sigui vàlida hauria de contenir mayúscules, minúscules, números i algun símbol, també, i que sigui llarga.
Costa de recordar els meus tipus de contrassenya. Bé, podem servir alguna fórmula, com per exemple una frase que ens identifiqui a nosaltres, no? No sé, m'agrada molt el carnestoltes de Cornellà. I a partir d'aquesta frase seré una contrassenya pròpia que sigui llarga i que contingui tot allò del que acabem de parlar, per exemple. També important, per exemple, implementar els factors de doble autentificació, per exemple, que això està molt bé perquè obliga a tenir dos claus, no?,