L'entrevista. Ara parlem de seguretat amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Cornellà.
Bona tarda i benvinguts a un nou espai de seguretat. Avui volem parlar de la ciberdelinqüència, volem parlar d'estafes per internet. I ho farem amb l'ajuda dels Mossos d'Esquadra, concretament de l'agent Juanjo Martín, que tenim als estudis de la ràdio. Bona tarda, benvingut. Bona tarda, Mireia.
Moltes gràcies per venir a parlar-nos d'aquestes estafes que avui en dia representen un gruix important de les denúncies que teniu allà a la comissaria d'estafes. Parla'ns una miqueta de quina és la realitat avui en dia del que es denuncia d'estafes a la nostra ciutat. La realitat és que antigament les estafes es produïen cara a cara, com si diguéssim. Tots coneixem estafes tipus el tocomocho o l'estampita, les antigues estafes. Però ara la majoria d'estafes que es denuncia a una comissaria
Jo diria que més del 80% tenen a veure amb l'entorn d'internet o l'entorn mercari i la majoria són fetes per internet.
missatges que ens arriben al telèfon mòbil, que ens donen pressa perquè, per exemple, ens arriba un paquet però no tenen l'adresa correcta, o que hem de fer una gestió perquè si no ens tanquen el compte bancari, coses d'aquest estil són el dia a dia del que arriba a la vostra comissaria, perquè al final algunes persones acaben picant en aquestes estafes.
Cada vegada més, desgraciadament, i nosaltres el que indiquem a les persones és intentar com a mínim no ajudar els estafadors a que es facin l'estafa. Com ho explicaríem de forma breu i senzilla? Imaginem que tenim una porta tancada i que algú es pica la porta,
i que si no obrim aquesta porta ningú entra a casa nostra. A internet funcionaria una mica igual. Tenim un SMS, un correu electrònic, una trucada telefònica que ens arriba, i si nosaltres no obrim aquest enllaç, no agafem aquesta trucada, no donem segons quines dades personals, podem evitar ser partícips d'aquesta estafa. L'estafador generalment necessita de la nostra ajuda
per poder accedir, per poder demanar les nostres dades, per poder portar-nos a una pàgina que sembla una pàgina real però que en realitat no ho és. O sigui que aquest clic que fem és gairebé en el 90% de les estafes la clau per no caure.
I habitualment el que juguen els estafadors és amb les nostres emocions, amb la pressa, amb l'urgència. És un missatge que diu que tancaran el teu compte amb 48 hores o que és una gestió que s'ha de fer de manera urgent. O també fins i tot apel·len a vegades a la nostra copdícia, perquè a vegades ens diuen que hi haurà un premi, un regal, si cliques un enllaç...
Igual que si anem de pesca, hem de posar un parany, no? Llencem la canya i posem un parany, doncs l'estafador el que posa a nosaltres és també un parany. Que pot ser, com bé tu dius, la nostra codícia, una cosa que ens regalaran, una cosa que és del nostre interès, o també pot ser que sigui una cosa del nostre interès, però la motivació sigui que cancel·laran el compte corrent, que ens tallaran la llum, que ens tallaran el gas,
que és d'extrema necessitat d'arreglar o donar-li solució a aquella problemàtica que ens genera l'estafador per acabar donant les nostres dades personals o fer un petit pagament o donant les dades de la nostra targeta. Aquí sí que és bàsic sempre, sempre, sempre dubtar de qualsevol o trucada telefònica o SMS o correu és igual al mitjà pel que sigui. Si alguna persona ens demana dades personals hem de sospitar.
perquè les companyies elèctric, les companyies del gas, el nostre banc, mai, mai, ni per trucada, ni per SMS, ens demanaran aquest tipus dades. I en tot cas, contrastar. Si és veritat que el banc ens ha enviat un correu, contrastar-ho primer per una altra via que no sigui aquell mateix correu electrònic. Efectivament. Revisar quina és l'adreça de la persona que ens envia aquell correu, o també, per exemple...
intentar no córrer. És a dir, prendre'ns les coses amb calma, ens ha arribat aquest missatge, anem a veure si ho podem fer alguna consulta, alguna comprovació per un altre canal i a partir d'aquí decidim si aquest missatge que ens ha arribat és un missatge que té credibilitat o no.
Bueno, mira, si vols t'explico una anècdota, perquè justament aquesta setmana la meva dona va rebre una trucada, suposadament de la seva entitat bancària, en la que una persona que es feia passar per una treballadora de l'entitat, en aquell moment no li demanava les dades, però sí que li deia que havia de canviar algunes coses sobre el compte bancari, donar alguns permisos...
i va quedar en trucar-la el dia següent, perquè en aquell moment la dona estava treballant, no la podia atendre. Bé, després el que vam fer va ser la comprovació a través de l'entitat bancària, i que ens van comentar que efectivament no es tractava de l'entitat bancària que ens havia trucat, sinó que possiblement una persona estafadora ens havia fet aquesta trucada. No van tornar a trucar, però com a mínim ho van intentar. Llavors, sempre és millor això de, mira, ara no puc parlar,
jo faré la comprovació i la faré amb la meva entitat bancària, trucaré jo al telèfon que tinc de la meva entitat bancària o del subministre de la llum o del gas, faré la comprovació i si és així ja veurem quines dades personals puc donar i quines no. En tot cas, la millor manera d'intentar evitar les estafes, sobretot si estem parlant d'estafes per internet i de ciberdelinqüència, fins ara la millor opció és prevenir. Intentar ser molt prudents
amb les dades que facilitem, sobretot no facilitar comptes bancaris, però també vigilar molt amb el tipus de contrasenyes que fem servir a les nostres xarxes socials. No repetir contrasenyes, allò típic, o ficar contrasenyes molt senzilles, estil 1, 2, 3, 4, 5, 6. Sí, o el nostre nom i la nostra de naixement, que és una també contrasenya. Jo entenc que de vegades és difícil de tenir una contrasenya
per cada lloc on entrem i recordar-nos de totes les contrassenyes. Però bueno, existeixen gestors de contrassenyes que ens poden fer aquesta feina. Una contrassenya que sigui vàlida hauria de contenir mayúscules, minúscules, números i algun símbol, també, i que sigui llarga.
Costa de recordar els meus tipus de contrassenya, bé, podem servir alguna fórmula, com per exemple una frase que ens identifiqui a nosaltres, no? No ho sé, m'agrada molt el carnestoltes de Cornellà, i a partir d'aquesta frase, doncs seré una contrassenya pròpia que sigui llarga i que contingui tot allò del que acabem de parlar, per exemple.
També important, per exemple, implementar els factors de doble autentificació, per exemple, que això està molt bé perquè obliga a tenir dos claus perquè comprovar que som nosaltres els que estem fent aquella gestió. És aquesta operació que quan la estem fent a través d'internet
no només posem la primera clau a l'hora de començar l'operació, sinó que el banc ens fa una segona pregunta, una doble verificació que nosaltres som els que estem fent aquella operació. Hi ha estafes en les que l'estafador ens truca, ens està demanant les nostres dades personals i que ens arriba a demanar aquesta doble verificació.
I nosaltres caiem i li facilitem a la persona, pensant que estem arreglant un problema que tenim al compte, quan en realitat l'estafador està en aquell moment fent la compra amb les dades que nosaltres li hem proporcionat, per exemple.
Això de les estafes online va tan ràpid i tot va tan de pressa que és difícil parlar de casos concrets perquè tot va evolucionant setmana rere setmana i els delinqüents informàtics se les empesquen de totes les maneres possibles. Aleshores, vosaltres, des dels Mossos d'Esquadra, quins consells de prevenció doneu? A més, feu xerrades a escoles i per famílies.
Parleu-nos una miqueta de quins són aquests consells que doneu en general a la població i concretament als nens i nenes o a les seves famílies. Cada vegada tenim més demanda de fer aquest tipus de xerrades a les escoles, sobretot perquè cada cop els nens comencen més d'hora a utilitzar la telefonia mòbil. Utilitzar un telèfon mòbil, un ordinador, una taula, qualsevol dispositiu que estigui connectat a la xarxa implica també que s'han de seguir unes normes.
que notem que els menors desconeixen. Llavors, intentem fer xerrades d'internet segura i xarxes socials. Expliquem primer la importància que té la preservació de les dades personals d'un mateix, ja sigui dades personals o sigui, per exemple, fotografies,
expliquem que els menors no poden fer servir fotografies d'altres menors sense consentiment, per exemple, de les famílies, expliquem la importància que té de no passar moltes hores amb els dispositius i deixar de fer altres coses, expliquem quines problemàtiques o quins perïsos es poden trobar a la xarxa com poden ser les estafes, perquè si les estafes ens arriben als adults,
també li poden arribar als menors i sobretot que es poden trobar o poden facilitar dades personals a persones que tenen un interès que és maliciós pels menors. Expliquem per exemple que és el grooming, que és el mètode que podria utilitzar
una persona, un pedòfil, un pederasta per aconseguir fotografies o vídeos amb contingut sexual, de la importància que té de no facilitar fotografies que estiguin relacionades amb el sexting, que és l'intercanvi de fotografies de contingut sexual entre persones. Tot això s'intenta explicar d'una forma
amb un llenguatge deixat a ells, però que vagin prenent consciència que internet i les xarxes és important a l'hora de relacionar-te, però que també s'han de prendre una sèrie de mesures. Exacte, que internet obre moltes possibilitats
i té les seves avantatges i les hem d'aprofitar, però també té els seus inconvenients, per exemple, amb aquestes suplantacions d'identitats, que en el cas de menors que accedeixen a internet, doncs poden no veure el perill que hi ha al darrere.
Exacte, i també fem incís, i és una cosa que interessa molt a les escoles i a les famílies, en el tema de menors que utilitzen la xarxa no com una eina positiva, sinó com eina de fer-li mal a altres persones. I aquí parlem del tema de l'assetjament o el ciberbullying, no? El ús indegut d'aquesta xarxa, no per positiu, no per fer coses bones, sinó per aprofitar-me d'aquest anonimat i fer-li mal als altres.
I què us diuen les famílies? Què us expliquen? Les famílies, quan fem les xarxes i els expliquem, el primer que els diem és que el dispositiu és una sessió voluntària que fan les famílies, els nens, els menors. En principi, un nen de sisè o de primer no hauria de tenir accés a les xarxes socials. De fet,
s'estan donant canvis, no? Fins i tot el govern diu que potser posen una edat mínima de 16 anys. Si jo soc un pare o una mare que decideixo que el meu fill o la meva filla pot servir xarxes socials, he d'exercir un control sobre allò que fan. El que no pot ser és que jo doni un mòbil i no hi hagi horaris ni hi hagi un control parental d'allò que fan els menors a les xarxes. És important. I és la principal idea bàsica que s'hi donem.
És una sessió voluntària, s'ha de fer un bon ús i qui ha de controlar que es faci un bon ús és el pare i la mare, és així. No pot ser d'una altra forma que tu ets el garant de la seva intimitat i d'allò que fan a les xarxes. Llavors és molt important, sobretot al principi, que vagin prenent consciència i que facin allò que tu com a pare o com a mare vols que faci.
Doncs avui hem estat repassant uns quants consells per garantir la seguretat en l'ús d'internet i dels telèfons mòbils i evitar estafes online, perquè hi ha unes quantes. No sé si pots comentar alguna que últimament, doncs, malauradament estigui més present en el vostre dia a dia.
de vegades sí que ens poden doblar la targeta i no sabem ni on l'han doblada ni com han aconseguit les dades i en aquest cas sí que no podem fer res, una estafa que ens arriba ens ha tret diners del compte, nosaltres no hem facilitat cap dada, podria passar
però en la majoria d'estafes nosaltres fem aquesta petita col·laboració. Bé, no sé, però comentaré una última estafa que va entrar aquesta setmana, que està relacionada amb l'ús de xarxes, en què una persona es posa en contacte amb un gurú, un gurú que coneix per internet, i a partir d'aquí es posa en contacte amb aquesta persona perquè a aquest gurú li faci un...
com et diria, com un conjunt, no?, per treure-li el mal d'ull, no sé si es diu en català així també. Sí, sí. Bueno, sí. Doncs li demana una sèrie de diners, aquesta persona paga i en el moment que pagues aquesta persona t'amenaça o que fas un pagament més alt o si no farà tot el contrari. Doncs bueno, és una forma de que de vegades parlem amb persones
que pensem que són experts en una matèria i que resulta que es tracta només d'una persona, un estafador, que potser ho està operant des d'un país de l'Àfrica en una nau i que es dediquen a això i que es posen en contacte amb persones d'aquí per intentar treure-li els diners. Seria un exemple de coses que es poden passar si no prenem la suficient cautela.
Doncs, sobretot això, molta prevenció, perquè els ciberdelictes seguiran augmentant exponencialment, pel que dèiem, que és molt senzill, i hem de tenir en compte que la millor eina per evitar-los és...
Prendre'ns les coses amb calma, intentar no córrer, no donar les nostres dades de pressa i corrents perquè no hi ha cap pressa, perquè si no estan jugant amb les nostres emocions. Intentar, doncs, comprovar, fer les comprovacions pertinents sobre qui ens està trucant o qui ens està contactant per una altra via, per un altre canal. Sí, per qualsevol via, sí, sí.
i a partir d'aquí segurament descobrirem que estan intentant fer-nos una estafa. No sé si vols afegir alguna cosa més, Juanjo. Bé, agrair-te com sempre que ens hagis convidat i si podem fer arribar a la ciutadania algun consell d'aquests i evitar que aquest, o canviar aquest 80%, que sigui un 50% només, alguna cosa haurem guanyat.
Doncs a veure si aconseguim evitar unes quantes estafes i, com a mínim, complicar la feina dels estafadors. Moltíssimes gràcies per haver vingut als Estudis de la Ràdio i fins a la propera. Doncs moltes gràcies a vosaltres.