L'entrevista. Ara parlem de Medi Ambient amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de Medi Ambient. Avui tenim els estudis de la ràdio David Calabuig, cap de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cornellà. Bona tarda. Bona tarda. I tenim a l'altra banda del fil telefònic Manel Rivero, que és el coordinador tècnic d'Intiam Ruay, l'empresa amb la qual parlarem avui de com reduir el consum i l'import de la factura de l'electricitat. Bona tarda, Manel. Molt bona tarda.
Explica'ns una miqueta què és Intiam Ruay i quins projectes esteu desenvolupant. Mira, nosaltres som una empresa petitona que ens dediquem a la formació i difusió, divulgació i consultoria energètica. No venem cap producte, no som comercials, ni volem que la gent ens compri res. Fem un servei d'atenció ciutadana en la qual ajudem empreses, comerços i particulars a entendre els conceptes complexos de l'electricitat
o de l'energia. És una empresa que s'ha centrat en Rubí, i Rubí té un projecte que Rubí brilla, no, Manel? Que vosaltres sou animada a aquest projecte i ha fet que Rubí sigui un dels municipis líders en temes d'estalvi energètic i de, sobretot...
també involucrar molt a la ciutadania per aquest nou model, aquesta transició cap a l'energia més verda, més renovable i sobretot molt d'eficiència, que podem posar moltes energies, però sobretot el que hem de fer primer és eficiència i eficàcia.
I quina és la vossa relació amb Cornellà? Què és el que feu a Cornellà? Nosaltres a Cornellà portem anys, fem activitats, hem anat a les escoles de Cornellà, hem fet activitats en les festes, la festa del riu, que venim més o menys cada any, i també fem activitats ciutadanes als barris amb tallers d'eficiència energètica, rebut elèctric, rebut del gas, o sigui, ajudar la gent a entendre aquests conceptes i estadiar. Al final, com deia David, el nostre principal motiu és l'eficiència.
Doncs anem a parlar d'aquests conceptes de la factura de l'electricitat, que és molt complexa d'entendre. Què ens cobren en la factura de l'electricitat? Ens cobren l'energia que consumim bé i l'energia que consumim malament. O sigui, aquí entra tot. Què ens cobren? El rebut elèctric, moltes vegades, sembla un forat negre i l'únic que veu la gent, l'únic que mira la gent, és l'import final. Però pel mig hi ha moltes coses. Què ajudem amb el tejer? Una...
a entendre que tenim una potència contractada. Si la tenim malament, que vol dir que tenim més potència de la que necessitem, inevitablement pagarem més. O sigui, moltes vegades ens queixem que la companyia es cobra molt. No, no, és que no tenim una potència adequada moltes vegades.
i ajustem la potència a la necessitat real, podrem pagar menys. Què paguem? La energia. I aquí és on entra el concepte d'aquest d'eficiència. Si ho fem malament, tenim mals hàbits, tenim electrodomèstics vells, ineficients, que funcionen malament, doncs la suma d'un equip, un aparell ineficient més un mal ús...
farà que inevitablement consumim més energia, més quilowatts hora. I això acabarà el nostre rebut elèctric. I després d'aquests dos grans conceptes, potència i energia, tenim uns impostos. Ojo, els impostos és només un de cada 4 euros, són impostos. A vegades la gent ens diu, està carregat d'impostos. No, no és cert.
Un de cada quatre euros són impostos. I aquest, un de cada quatre euros, també va en funció de la potència contractada. Si tinc més i tinc un mal contracte, doncs pagaré més. Si consumeixo més energia, doncs pagaré més. I al final, l'impost
que sembla un fix, però és un variable. Perquè, com que depèn molt del principi, si jo tinc malament en potència i tinc un consum excessiu, el que acabaré pagant és més impostos al que toca. Però si està tot ben ajustat, teòricament serien tres conceptes, potència, energia i impostos.
Els dos principals i més grans és la potència de l'energia. I aquí és on ara us explicarem una mica què podríem fer per estalviar. Molt bé. Però per començar, abans de com podem estalviar, explica'ns quina és la diferència entre una companyia distribuïdora i una comercialitzadora. Aquest és un dels líos que molta gent té.
La companyia distribuïdora és la que gestiona el nostre comptador. Vol dir que gestiona averies, altes i baixes, i és qui gestiona tota la xarxa municipal. Municipal vol dir dintre del municipi, no només la pública, sinó tota la xarxa de cables. La que vegin a vegades pel carrer o les línies ja dintre de ciutat. Això es diu distribuïdora.
I és molt interessant entrar dintre de la distribuïdora. Tenim accés, podem entrar sense pagar més diners, i tenir totes les dades del nostre consum.
La distribució, molta gent no parla amb ella mai. O sigui, la nostra relació sempre és la comercialitzadora, que és qui ens envia el rebut elèctric cada mes. Però la comercialitzadora no ens envia el rebut elèctric si la distribuïdora no li dona la dada cada mes. O sigui, cada mes estan sincronitzats tots els comptadors i és una dada digital que ens envia directament a la comercialitzadora. Qui és qui ens pot facturar, per així dir-ho.
I llavors aquí és on entren, tenim més de 300 comercialitzadores en el nostre país, però distribució només tenim una. La distribució no es pot canviar, però la comercialitzadora sí. I quins criteris s'han de considerar per escollir la companyia comercialitzadora? El primer criteri que tothom vol és pagar menys, la més barata. Jo sempre explico que no hi ha companyies econòmiques. El que hi ha són companyies que ens poden oferir un servei a un preu raonable. Si ho tenim bé...
i tenim la potència adequada. Tenim el consum adequat, pagarem poc. Què passa? Moltes vegades la gent com que pensa que és un liu, això de canviar li costa molt, les grans companyies ho saben també, que a la gent li costa molt de canviar, moltes vegades no estem en la millor companyia.
Què vol dir tenir un bon criteri? Una, jo sempre explico que el millor és no estar amb grans companyies, perquè no ens ajudaran. La gran companyia no té cap interès en que la gent pagui menys. Tot el contrari, si pot, farà el possible a través de manteniments o permanències que ens quedem amb ells i acabem pagant més.
Primer criteri, preu, és veritat, és interessant saber-ho. Segon criteri, que ens atenguin, per exemple, que puguem trucar pel telèfon i algú ens agafi el telèfon. Fixeu-vos que això no seria un criteri energètic, però és un criteri humà, que els ciutadans tinguem una bona trucada, una trucadeta, puguem fer per un dubte, i ens atenguin.
Tercer criteri, que les companyies ofereixin energia 100% renovable. Això és possible, podem escollir-ho. I aquí és on tenim dos tipus de companyia. Les companyies que subministren 100% renovable, que són petites, i tenim aquí a Catalunya, tenim unes quantes, i les companyies que són petites però que en vez de ser una companyia mercantil, una SL, diríem, és una cooperativa, que en tenim cooperatives també, també es poden escollir.
O sigui, en el sector hi ha grans companyies, petites companyies i cooperatives, que també són companyies, però que tenen uns certs valors que difereixen una mica del que seria la comercialitzadora convencional. I això és molt fàcil veure-ho a la factura de l'electricitat, perquè hi ha, igual que els electrodomèstics, que et pots comprar un A, B, C, una categoria energètica, amb les companyies també a la factura hi ha tot, inclús amb els colors...
tot un diagrama fàcil d'entendre, i el que passa, el que ha dit el Manel, les companyies més grans normalment es mouen en lletres molt baixes, que vol dir que no tenen fons d'energies renovables o verdes, i les companyies més petites la majoria tenen el 100% d'energies renovables, no? Exacte. Això es veu a la tercera pàgina de la factura. És una pàgina que molta gent ja n'hi arriba a mirar, perquè mirem al principi, mirem l'import i ens quedem aquí.
Busqueu, totes les companyies estan obligades a enviar el que se'n diu la lletra energètica de l'energia que comprem. I les companyies petites majoritàriament són per 100% renovables, no totes. Això ho podem veure, com us deia, en la tercera pàgina, i es certifica de la A a la G com una nevera. Quan comprem una nevera o un electrodomèstic que hi ha lletres i colors, doncs,
Podem comprar en una companyia que sigui lletra A i de color verd. I això sense pagar més diners. O sigui, no és més cara, la companyia. Fins i tot, moltes són més econòmiques que les que coneixem tradicionalment.
Cornellà, per exemple, l'Ajuntament té una companyia que és tot verd i renovable. Molt bé. Aleshores, a veure, ara ja coneixem una mica la diferència entre companyia distribuïdora, la comercialitzadora, tipus de comercialitzadores, les companyies, les cooperatives, que són més petites però que tenen l'energia 100% renovable, algunes d'elles. Ara anem a veure, anem a aquesta factura de la llum.
Quina és la potència més adequada per a un habitatge del tipus que podem tenir a la ciutat de Cornellà? I ens hi imaginem, Manel. Aquesta és una molt bona pregunta, perquè molta gent pensa que la potència que té és la que necessita. No és cert, us explico. La potència contractada té a veure amb la simultaneïtat d'equips que posem alhora. O sigui, vol dir que...
Si jo arribo a casa i vull posar tots els aparells a l'hora, necessito molta potència contractada. Què ens passa? Però si ho poso tot a l'hora i tinc molta potència contractada, acabaré pagant molts diners, molts més. Perquè, com us deia abans, la potència contractada és un cost fix. Si nosaltres gestionem la potència, vol dir...
Que no ho poso tota l'hora, perquè moltes vegades si ho poso tota l'hora, només per una hora al dia necessito tenir molta potència contractada. I això és que, si gestionem bé la potència, què vol dir? Que els aparells grans, rentadores en calent, si els rentadores en fred, això no pesa a nivell de potència. Renta vaixelles, termos d'aigua, elèctric, si és que el tenim elèctric, si és de gas, oblidem-se. Cuinar.
vitroceràmica, inducció, el que sigui, si ho poso tot alhora, necessito molta potència, però si gestionem, i per exemple, posem una rentadora abans de cuinar, després cuinem, i després poso un rentavaixelles, imagineu-vos, la potència contractada pot ser petita. Quina és la més adequada? Jo sempre recomano a la gent tenir una potència adequada, però també recomano gestionarla.
i és un pis mitjanet d'aquí de Cornellà, per exemple, doncs amb una potència entre 3 quilowatts i 3,5 quilowatts n'hi ha de sobres per a la majoria de la gent. Si gestionem bé, què pot passar si un dia no gestionem, que se'ns oblida? No passa res, no és res greu.
pot saltar un dia al comptador i ens quedem sense llum durant mig minut. Nosaltres només hem d'anar al quadre general i, com que no haurà saltat allà, perquè el que ha saltat és el comptador, l'únic que hem de fer és pujar i baixar, o sigui, baixem, perquè no ha saltat cap dels nostres automàtics, baixem al general, un, dos, tres segons i torna a pujar. I torna la llum.
Vol dir que el comptador ha limitat, perquè teníem una potència menor contractada, però aquí és on entra ell. Què passa si salta una vegada o dos a l'any? Si ens estalviem 50, 80, 100 euros l'any, val la pena que salti una vegada l'any? Que també ens ajudarà a entendre que no ho estem fent bé. És que ho he posat tot a l'hora. I aquí és un bon motiu d'estalvi que la gent tingui la potència adequada. Tampoc recomano baixar molt.
Si tampoc hem de baixar a 2,5 o 2, això no és recomanable. Però més o menys la majoria de gent amb 3,3,5 quilowatts arribaria, exceptuant si hi ha un vehicle elèctric. Si tenim vehicle elèctric en el nostre pàlquing, la potència contractada ha de ser una mica superior. Tampoc moltíssim més, però potser 4,5 o 5 quilowatts. Fixa't, si gestionem bé amb 3 quilowatts més o menys la majoria de la gent passaria.
I el contracte enmig de tothom és 4,4. O sigui, el mitjà que més o menys té tothom contractat en qualsevol municipi a Catalunya és 4,4. Vol dir que estem per sobre del que necessitaríem. Seria un motiu d'estat, eh?
D'acord, o sigui que la mitjana és que la gent tingui un 4,4 de quilowatts contractats, i en canvi hauria de ser una miqueta més baixa, d'un 3,5, per exemple. Sí, entre 3 i 3,5 la majoria de la gent pot passar.
I depèn, Manel, també depèn del nombre d'habitants de l'habitatge. Imaginem-nos d'una casa que passa... havia estat vivint quatre persones, però ara ja només en viu dues. Aquí hem de reduir la potència contractada perquè se suposa que, clar, fan menys rentadores, fa menys despesa de cuinar... Què ens dius? Clar, totalment.
en el moment que hi hagi menys gent a casa, és normal que utilitzem menys equips a l'hora. I això vol dir que és més fàcil baixar la potència. Però fins i tot, vivint 4 a casa, una potència de 3 dona per a tothom. Si gestionem bé, aquí és on entra el, bueno, no m'ho posis tot a l'hora, tot el que sigui...
El que se'n diu resistiu, vol dir caleu, sempre que apliquem calor, una rentadora en fred apenès gasta energia. És molt eficient. Una rentadora en fred són 30 graus, per exemple? No, una rentadora en fred és temperatura ambient de l'aigua. El que vingui, l'estiu són 18, 19, 20, i l'hivern són 12, 13 graus. El que vingui, temperatura ambient, és simplement que treballi en fred, es diu. D'acord.
a 30 graus comença a ser una rentadora que ja ha de preescalfar poquet però ha de preescalfar aquesta aigua llavors entra en marxa les resistències de la rentadora sempre recomanem rentar en fred sempre que es pugui i si esporàdicament fem algun dia un any calent doncs una mica més endavant us explicaré com utilitzar millor la neve però en aquest cas la rentadora en les hores més econòmiques de la setmana
Molt interessant. Bé, seguim endavant amb aquest repàs, perquè si ens anem a fer les preguntes a la rentadora, ja aquí obrim un altre programa sencer. Manel, com podem reduir els nostres consums? Bé, el primer, entenent el rebut elèctric, clar, quants quilowatts d'hora he comprat, més que mirar només el cost, quant he comprat? He comprat molts, he comprat poc...
Dintre del rebut elèctric, en la primera pàgina, més o menys cap al mig, a la dreta, hi ha el nostre gràfica mensual. Acostumem a tenir pics a l'estiu i pics a l'hivern, que són els dos moments que tenim més diferència de temperatura entre l'exterior i l'interior, és on necessitem més energia que entri a casa. Primer això, veure una visió global, quan gastem l'any. Segon...
Quins són els aparells que més consumeixen de casa? I aquí és on haurem d'aplicar més estalvi. Un exemple. Moltes vegades...
Parlem de reduir el puntet vermell de la tele. Segur que l'heu escoltat, tothom ha escoltat això. Evidentment que s'ha de fer, però això n'està poquet. S'ha de fer, sí. S'ha de mantenir tallat, clar, perquè seria com mantenir una aixeta oberta amb un filet d'aigua. I que no ho deixem, i que no ho fem, no. Amb un router, una tele, no cal deixar-ho encès quan no el necessito, si el necessito, sí. Però si no el necessitem quan dormim, quan no estem a casa, tot això s'ha de quedar completament apagat.
Però quin és el principal consum d'una casa? La calefacció. El segon consum és l'aigua calenta. Clar, si apliquem mesures d'estalvi amb la calefacció i l'aigua calenta, ja estarem estalviant moltíssima més energia que si traiem el puntet vermell de la tele, que com us deia, sí que s'ha de fer, però el seu pes energètic és petit. Un exemple amb la calefacció, què és el que hauríem de fer? Doncs aïllar a casa nostra. A poc a poc anar-la preparant cap a
el que li diem la resiliència climàtica. Ens hem de preparar perquè els ciutadans, al final, patim les conseqüències del que passa a l'exterior. Si la nostra vivenda està mal aïllada, estem malament preparats i necessitarem molta energia per refredar i escalfar. I això és el que hem d'evitar. Un exemple, aïllar una vivenda, parets i finestres, és més important que canviar segons quines màquines. O sigui, a vegades la gent diu, m'agradaria canviar la nevera. Doncs és més important posar una...
finestra nova. I jo recomano a la gent anar canviant les finestres una cada any. Mira, és que totes alhora no puc. Bé, doncs anem fent una cada any i al cap de 4 o 5 anys estan totes canviades, o 6 anys, o els que toqui. Clar, què vol dir? Estalviar la calefacció ens estalviarà molta energia i molts diners. I, per exemple, una altra mesura d'estalvi molt important és la dutxa. L'aigua calenta, que és més important que la calefacció, podem aplicar mesures. La primera...
estalviant el temps de la dutxa. Un exemple. Molta gent pensa que... oblida que la dutxa és un element de molt consum energètic. Diari, a vegades no estem en casa en tot el dia, però ens hem dutxat, o abans o després, o sigui, l'aigua calenta, i a vegades no he obert ni la nevera en tot el dia, però la dutxa ha passat. I si reduïm la nostra...
temps que estem a la dutxa, jo recomano, per exemple, i això com que treballem a les escoles i expliquem als nens, que la dutxa hauria de ser el temps que duri la cançó que més t'agradi. Entre 3 a 5 minuts, no més. Una dutxa ràpida, superefectiva, farà gastar molta menys energia, i això farà que gastarem menys aigua, menys aigua,
I a més gastarem, que el rebut de l'aigua és un altre més important a les famílies, i revirem molt la demanda, sigui de gas, sigui elèctric o com sigui. I fixa't que la pregunta, gas o electricitat? Doncs molt millor elèctric, sempre que puguem escalfar l'aigua amb electricitat, sempre que puguem fer la nostra calefacció amb electricitat. Perquè al final de l'electricitat no ens puguem despendre, però del gas sí.
El gas, a futur, va fora de la ciutat. És que no hi ha més gas. El gas que queda és molt car. O sigui, queda gas? Sí. Queden ganys de gas? Que sí. Però molt car. No podrem ajudar les famílies. El gas és el primer efecte que tenen les famílies vulnerables. Qui no pot pagar un rebut de llum no pot pagar un rebut de gas. El rebut del gas és més car. I per un ús
esporàdic, una dutxa al dia. La gent paga quasi tant de rebut de gas com d'elèctric, per un ús només. Així que s'entén millor el car que és el gas. A més, les calderes són...
molt ineficients, hi ha més contaminants. Clar, el gas, cada vegada que el cremem, estem emitent aquelles emissions que van a parar a l'atmosfera i són les que estan generant el canvi climàtic, sense voler, sense mala intenció. Però estem accelerant el canvi climàtic mentre es mantinguem el gas. Per això, elèctric sempre, el futur serà tot elèctric, ens agradi o no? Serà tot elèctric. I a més amb l'elèctric el podrem ajudar.
Per exemple, la cosa ja... Com, com? Sí, perdona. Amb el gas hi ha tota la part aquesta estratègica internacional. Hem vist en les crisis que el gas és de les primeres coses que té un impacte.
en les relacions entre països i estratègicament, si el gas ve d'Argèria, si ve de Rússia, Estats Units amb tot el que està fent, i la guerra d'Ucrània també té una base en tot això. Al final el gas contamina, estratègicament està produint conflictes i és molt millor l'electricitat perquè podem generar-la a casa.
Clar, podem generar la casa, la podem generar en un bloc de pisos proper, la podem generar en un sostre públic, la podem generar en el municipi, en la província, en la comarca, en el país. El gas no, el gas ve de fora. El gas depenent una mica d'aquestes relacions estratègiques entre aquests grans mandatòris, que a vegades veiem que estan com molt bojos,
I a vegades explico que és un mal acompanyant nostre, en la nostra dutxa diària, perquè cremo gas, sigui botano o gas natural, és un mal acompanyant aquests mandataris que mai pensaran en nosaltres. L'elèctric els podem ajudar. Tenim un bo social elèctric, que ara us ho explicaré si voleu,
Podem ajudar la gent que no pugui arribar, però amb el gas no, no tenim cap possibilitat. Doncs és interessant tenir-ho en compte. Estem entrant final del programa i no volem deixar sense comentar precisament el tema del bo social i qui el pot tenir. Si et sembla, Manel, fem això primer perquè no ens quedem sense minuts i després continuem la conversa. Què és el bo social?
El bo social és una ajuda a famílies que de veritat ho necessiten. Sempre explico que és millor no tenir-ho, perquè si puc demanar el bo social vol dir que tinc molts baixos ingressos. Està molt orientat a tenir pocs ingressos.
A pesar que hi ha el de família numerosa, tenim, per exemple, un bol social que està adaptat segons quines famílies. Per exemple, una persona que viu sola, jubilada, i necessita el bol social perquè té pocs ingressos, el bol social té una limitació de quantitat d'energia que pots gastar.
en una persona jubilada que viu sola, és menor que en una família nombrosa. Llavors, el bo social s'adapta al consum. Una, baix ingressos, i dos, quantitat de quilowatts hora anuals. Clar, qui pot demanar el bo social? Qui tingui baixos ingressos.
Aquí més o menys, pel que ens entenguem, els baixos ingressos d'una família depenen també, si està jubilat ja saps el que tenim, les jubilacions mínimes totes poden demanar al bo social, sense cap dubte, i molta gent no ho fa perquè no ho coneix. El bo social és molt interessant. Serveis socials és qui canalitza i pot tenir qui no a través d'una cosa que es diu l'informe rare, si és que és vulnerable o vulnerable a severa,
I és una ajuda directa, vol dir, és una bonificació en el rebut elèctric. Actualment, a principis del 2026, i ja parlo perquè això va canviant, cada any va canviant. Per exemple, veníem des del 2020, des de la pandèmia, que hem tingut fins i tot bonificacions del 80%. Però actualment no, això ja s'ha anat reduint. I més o menys ens quedarà 25% de...
Descompte en famílies vulnerables i 40% de descompte en famílies vulnerables severes. I això a serveis socials ho expliquen i recondueixen a la gent perquè es pugui demanar. A més, pot consultar per internet, només cal dir social i surt una pàgina que ho explica tot. I a més a més, la documentació que es necessita és relativament fàcil.
Però clar, has de poder justificar i acreditar que tens baixos ingressos. El que hem de recordar és que només ho poden fer a través d'empreses que estan en el mercat regulat, perquè són les empreses que precisament estan regulades. Vol dir que l'Estat diu com ha de cobrar, amb quines tarifes, llavors sí que s'aplica el bo social, en les que no estan regulades no.
Exacte. I això és una reivindicació de fa anys que fem, els que ens dediquem a aquestes coses, que hi hagi més companyies que puguin oferir. Per exemple, companyies 100% renovables. Actualment, el bo social no és compatible amb tenir una tarifa 100% renovable. Com veia David, només es pot fer amb companyies regulades, que són les grans, les que coneixem, les tres noms que tothom coneix,
Les més grans són les úniques que poden conferir el mercat regulat. Això, si per internet busqueu mercat regulat de l'electricitat, ja ho surten les companyies. I tothom té dret a estar en el mercat regulat. No cal ser vulnerable, eh? O sigui, també és un mercat possible. És dels més econòmics que hi ha a l'any. I a vegades explico que davant del dubte, mira, és que no sé quina companyia contractar. El mercat regulat és un bo.
perquè el preu és el més ajustat que té anualment de totes les companyies. Bé, doncs, Manel, ens has ajudat a aclarir molts dubtes dels que teníem sobre com reduir el consum i l'import de la factura d'electricitat. I només per acabar, un consell o una apreciació que ens puguis fer sobre quins períodes és més barat consumir electricitat.
Bé, mira, els períodes d'electricitat també tenen a veure amb el contracte que tinguem. La majoria de la gent té un contracte de preu fixa, o d'un preu que se'n diu tarifa plana, o similar, que és que tothom paga les hores al mateix preu. Pagar les hores vol dir pagar l'energia...
La consumeixis quan la consumeixis al mateix preu. Jo recomano tenir una cosa que se'n diu preu indexat, que és indexat a les hores, indexat a les franches orelles més cares i més barates. Quines són? Les hores més cares del dia són de dilluns a divendres.
entre les 10 del matí i les 2 de la tarda. Són les hores cares, és on hem d'intentar consumir menys. Consumirem igual, perquè tindrem rentadores, o tindrem, a vegades tenim la nevera, la mateixa nevera, que no es pot desconnectar, tindrem el ruteu si estic a casa, si no estic a casa s'ha d'eliminar. I després tenim a la tarda, des de les 6 de la tarda a les 10 de la tarda o les 10 de la nit, són les hores més cares, són aquestes dues franges, de 10 a 2 i de 6 a 10 de la nit.
Aquestes franches són les més cares, vol dir, intentem no introduir o no posar màquines que consumeixin molt, rentavaixelles, rentadores o similars. Però després tenim aquesta franja horària entre setmana, de les 8 a les 10 del matí...
de les dues de la tarda a les sis de la tarda, i de les deu de la nit a les doce de la nit. Serien com tres franches que són de preu mig, i aquestes són molt interessants de consumir. Si puc cuinar a les dues de la tarda, millor que a l'una i mitja. Vull dir que a les dues és una mica més econòmic. I després tenim el període més econòmic de tot l'any, i de tots els dies i de tots els mesos, que és el nocturn, de zero hores a vuit del matí entre setmana, i tot el cap de setmana, dissabte i diumenge sencer.
Les 48 hores del cap de setmana. Què vol dir? Que el cap de setmana sempre cuinem més, rendem més, i podem deixar pel dissabte al dematí fer aquella rentadora de la manta, o dels gens sols, o que ja ho fem, si moltes vegades familiarment ja ho fem, perquè és el millor moment. Però això ens aprofitarem sempre i quan tinguem una tarifa indexada, una tarifa que s'adapti als tres períodes de facturació.
Perquè ens en vinguem, l'hora cara val uns 20 cèntims de mitja i l'hora barata val uns 10 cèntims de mitja. Fixeu-vos, la meitat podem pagar si consumim en les hores que toca, en les hores més econòmiques, que és nocturn entre setmana i cap de setmana sense. Doncs moltes gràcies per tots aquests consells, Malent Rivero, coordinador tècnic d'Intiam Ruay. Moltíssimes gràcies per haver estat present a l'espai de Medi Ambient. I, David, t'esperem d'aquí 15 dies. Perfecte. Moltes gràcies, Manuel. Gràcies a vosaltres.