Ràdio Cunit
El 107.0
Hola, aquí Ràdio Cunit i sóc el màgic Andreu.
Oh, t'hem preparat un programa de ràdio genial.
Es diu Si l'encerto, l'endevino.
Qui serem?
El màgic en té un servidor de vostès, després el Tete Faner, fantàstic, fantàstic,
i la tieta Enriqueta que no us la podeu perdre tots els dimarts de 12.30 a 1.30.
I a més a més, atenció, perquè va de trucades, fer unes preguntes superfàcils,
i si les responeu, atenció, premis divertidíssims.
Enporteu-vos el premi. Pràcticament segur que us l'emportareu.
Heu de connectar amb el dial de Ràdio Cunit.
I més que s'ha oblidat.
Ens veiem, ens veiem.
107FM.
107FM.
Ara, ara.
Ens veiem, ens veiem.
No us ho perdeu.
No us ho perdeu, veniu.
Adeu.
Peixateria Cunit.
Ens trobaràs al carrer Empanadal número 18.
Peixateria Cunit.
Peixos, mariscos frescos, rots de peix, congelats.
Es neteja peix.
Tot i posa encàrrecs.
Repartiment a domicili.
Sense cap costa per Cunit i popes del voltant.
També hi ha restaurants.
Truca al 692 191615 692 191615.
Estem oberts de dimarts a dissabte, de 9 de matí a 2 de migdia.
Peixateria Cunit.
La teva peixateria de confiança.
Per fil, de cara i d'aquena.
La marina està morena.
La pantina sonatena.
La bodegueta a la plaça Sant Cristòfol de Cunit.
Just davant de la nostra església.
La bodegueta de dimarts a diumenge, si voleu gaudir, heu de tastar el nostre avi.
Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa.
Boutique Charcutería Iberic Family Barcelona.
Especialistas en jamones y quesos.
Boutique Charcutería Iberic Family Barcelona.
Nos encontrarás en la calle San Medí número 34.
En el barrio de Sants, Barcelona.
¿Qué le voy a hacer si yo nací en el Mediterráneo?
Rusticería Llorenç.
Ens trobaràs a la carretera del banderill número 7, a Llorenç del Penedès.
Rusticería Llorenç.
Matins i diumenge estan bé.
Encarrega paelles.
Cullits per encàrec i molt més menjar.
Rusticería Llorenç.
Ens trobaràs a la carretera del banderill número 7, a Llorenç del Penedès.
Telèfon 977 69 87 75.
977 69 87 75.
La teva rusticería.
Ràdio Cuní.
El 107.0.
I bon dia, amics i amigues.
Bon dia, bon dia, bon dia.
si veieu el vostre rellotge i veieu que són les 12.33.
Si realment esteu en la 107 de la FM,
és que sou a Ràdio Bonet en el programa
Si l'encerto, l'endivino!
També podeu dir, si l'adivino, l'encerto.
I si no, cagada pastoreta.
La cosa va ser...
No, no, és un programa...
No, no, atenció, és que...
És l'increïble programa de ràdio
que ara, a partir d'ara, es dirà, digue-li com vulguis.
O sigui, si l'encerto, l'endivino.
Si l'endivino, l'encerto.
I si no l'endivino, cagada pastoreta.
És un programa, intentem, de bon humor,
no posar-nos en coses complicades,
no ens posem en polítiques,
no ens posem en futbol,
encara que avui estem molt contents.
No parlarem de futbol, no, però...
I am very happy!
Happy!
Ho he dit mal!
Ho he dit mal i no dic res jo, eh?
Ale, ale!
Bé, doncs no ens posarem en futbol,
tampoc ens posem en política exterior,
per ser el trama i jo.
Va, perdó, no ens posarem d'aquestes coses
i intentem, intentem
no posar-nos en problemes de cap tipus
i ser una mica hermanos mags
que reien del seu humor,
això és el millor que hi ha.
Bé, és una hora de bon humor,
de concursos, tremis
i moltes vegades amb alguna sorpresa més.
És un programa presentat
i dirigit per Màgic Andreu,
amb Tete Fanneca, Déu-n'hi-do,
i la col·laboració...
Thank you, ladies and gentlemen!
I am very proud to be here!
I la col·laboració de l'estimada,
estimable, guapíssima, maquíssima,
una mica envellideta,
i ara la tieta Enriqueta!
It's me!
It's me!
Ara està parlant anglès!
M'he apuntat un cu!
Sí, allà, amb totes les senyores.
Amb totes les senyores.
Sí, algun senyor, eh?
Que hi ha per allà, també,
tu últimament vas una mica arreta per el món, eh?
També comptem amb el millor...
I això, podem dir que sí,
perquè ja no és que un tio sigui bon tècnic de so,
però si a més a més el tècnic de so
tens amistat amb ell,
senyores i senyors,
és que això, de veritat,
de veritat,
que és per celebrar-ho,
perquè ell és el millor tècnic de so!
Ja ho veus!
Fantàstic, l'amic Jaumic,
que ens ajuda, ens ajuda, ens ajuda molt, eh?
Ens ajuda molt.
Quan tenim algun rotllo que no sabem com solucionar,
ens el mirem i ell no sé què toca allà amb una cosa amb molts de botons, eh?
I ens ho soluciona.
Volem que durant aquesta hora,
no només ho passeu ells,
sinó que us emporteu algun dels regals que tenim sobre la taula
i que la tieta Enriqueta els està preparant.
Els podeu obtenir d'una manera molt fàcil i simple.
Us farem una pregunta.
Si no saps la resposta,
et donarem alguna pista.
I què heu de fer?
Res, cap problema.
Truca a 977-674918.
977-674918.
I respon a la pregunta que us formularem.
Benvingut, Jaia Enriqueta.
Benvingut.
Té, té, fan nens.
Vinga, fa!
Estàs confinat, nens.
Estàs confinat.
Estàs confinat, tu, ara que ja...
Estàs confinat, nens.
Oi, ara que ja teníem solucionat això del confinament, oi?
Sí, mira, però jo acabo de salir.
Estàs confinat, nens.
Però això he trobat a faltar la mascareta, nena.
I, tieta, com ha anat el confinament?
Ai, nen, això, estic avorrido, ja, eh?
Sí, clar.
Tanta història.
Jo et vaig trucar a les 6 del matí, nen.
I tu que et truques ara.
Sí, la...
Sí, no, no.
I a part ens va trucar el Tete, ens va trucar,
i ens va dir, escolta, que estem combinats.
Ai, combinats.
No, en aquell moment estàvem combinats.
No, en aquell moment estàvem combinats.
Ja m'ha explicat el nostre fet.
La combina.
Endavant, endavant.
Hi ha una trucada, hi ha una trucada.
Endavant.
Hola, bon dia.
Bon dia, guapíssima.
A veure.
Soc la Sílvia.
Home, Sílvia, Sílvia, quina veu radiofònica més maca que tens, eh?
A tu com et diuen, màgic o Andreu?
Com tu vulguis, mira.
Ah, sí, sí, sí.
Andreu, Andreu.
Andreu, sí, sí.
La Sílvia té una veu preciosa, tu.
Mira, jo era molt amic, era molt amic.
Bueno, ja no, perquè ja no ens veiem mai.
I l'amistat ja s'hava.
Però, de la Lluís a l'Olmó, i em deia, Andreu,
jo, con la voz, ya puedo decirte mucho de estas personas.
Escolta'm, i jo, a mes de que vaig fent ràdio i televisió i tot,
per la veu ja sé una mica com ets.
Per exemple...
Això és massa, eh?
Sí, tu, per exemple...
Això és massa.
Sí, sí, això és massa.
Déu ser millor.
Llavors, tu ja deus tenir uns quinquenis, eh?
Si te'n recordes el programa.
Sí, sí, sí.
Sí?
Bueno, me'n recordo molt poc, eh?
O sigui, tampoc s'ho s'han gran.
Ai!
Bueno, mira, com que no ens coneixem i ningú et coneix,
va, digue'ns l'edat i d'on truques.
Aviam.
53, eh?
Quants?
Jo soc de Barcelona.
53.
Ah, mira, mira, doncs igual que la meva dona, i t'ho prometo, eh?
Ah!
Sí, sí, sí.
Aviam si soc jo.
No, no, no, això ja t'ho asseguro que no, ja t'ho asseguro que no.
No, no, no, doncs sí, sí, i jo m'he casat exactament el mes d'agost, aquest farà un any que m'he casat, ni no he casat, eh?
O sigui que molt bé.
Felicitats.
Gràcies, gràcies, ma, que encara em tremola les cames, nena.
Vull allà.
Escolta'm una coseta, què et dediques?
Bueno, ara no estic treballant.
Bueno, això està bé, home, està bé, està bé, està bé.
O sigui, res canta la pampa, no?
Em dedico a viure.
A viure.
Bé, bé, bé, tu sí que saps, tu sí que saps!
Ets política, nena.
Tu sí que saps, tu què saps, eh?
I no fas res, tu.
Això està bé, home, aquesta veu.
No fa tu res, no?
Home, la Sílvia, jo sé el que pot fer.
Què? Què podria fer la Sílvia?
Sílvia, mira.
Què és això?
Sílvar.
Ah, Sílvar!
Sí, mira.
El té, el té, el té, està molt fi, el té.
Has esforçat de mitjana.
El pot Sílviar, el pot Sílviar, no?
Bueno, a veure, fem la pregunteta o no?
T'has pres la pastilla, eh?
No, però molt fàcil, sí.
El color preferit.
Vols ser una pregunta o no vols ser una pregunta?
Mira, la vols de circ o general?
Et deixo triar, pel teu bon rotllo.
Jo què sé, general.
General.
És més difícil.
Sí, el de circ més...
Bueno.
Mira, va, una facileta.
Ai, a veure, mira, com es diu, com es diu, atenció, eh, la criatura creada per Frankenstein.
El monstruo de Frankenstein.
El monstruo de...
Sí, fins i tot, tothom diu Frankenstein, però com es diu?
El monstruo de Frankenstein.
Sí, sí, a les pel·lícules.
A les pel·lícules.
Ah, doncs no tinc ni idea, com es diu?
Com es diu?
A veure, a veure, va, et dono la primera pista.
Què m'has dit, tu?
El monstruo de Frankenstein.
Com?
El monstruo de Frankenstein.
Sí, però tu primer m'has dit, no tinc ni... què m'ho has dit?
No?
Què has dit?
No tinc ni idea.
Vale.
Doncs només digues la primera paraula.
Què és?
No tinc.
No.
Ai, no, no.
No, doncs...
Molt bé, pregunta s'ha acertada perquè no té nom al Frankenstein.
Ai, aquesta ja pregunta trampa, eh?
Eh, sí, però escolta...
Et puc fer una pregunta, jo, a tu?
Em pots fer les preguntes que vulguis, Nulleta.
Però tenim tres opcions, va.
D'on treus tanta energia?
Bé, primer...
Ah, va, molt bé.
Vinga.
Alguna substància il·legal?
Vale.
Dos.
Bé, pocos màgics?
O C?
És un do natural.
Mira, ostres, molt bo.
Això és un compendi de dos.
Dos.
Primer, jo tinc polvos màgics.
O sigui, que això també és molt important, eh?
Clar.
Un altre que n'has dit, m'has dit?
Un do natural.
Un do natural.
Aviam, un do natural.
Sí.
Sí, jo crec que...
Jo crec que sí.
Jo crec que quan vaig néixer...
És que les tres són molt bones.
Jo quan vaig néixer ja feia...
Màgics, saps què?
Feia una mica el gilipolle, però no m'ha d'anar...
Ha guanyat, i ha guanyat el teu llibre.
Aquesta noia podrà esbrinar d'on t'ha fet tot això.
Ah, clar.
Com que ha guanyat el llibre, però és veritat.
Allà ho expliques molt bé.
Sí, sí, també és veritat.
Però escolta, jo crec que és un competi de les tres.
Ara, també et diré...
No, de les tres no, perquè...
Tema polvos talco, no els he provat a la vida.
No, no, no, no.
No he provat res, desgraciadament,
perquè algun dia em hauria agradat fotre una cosa...
Però la meva danya...
És natural, és natural.
Jo crec que és natural.
I després és estimar la vida, estimar el dia a dia, estimar la gent.
O sigui, el món es mou per amor.
Per amor.
Llavors, si tu li poses amor a tot, a tot,
està amb un gilipolle que passa amb el cotxe i et diu no sé què.
Està amb aquest, jo els hi tiro petons.
Vull dir que cap problema n'hi ha.
Sí, sí, sí.
Jo tinc un nas de pallasso al cotxe
i quan algú em diu
Oie, que no ves, que tu ja per què...
Em poso un nas de pallasso i em foto riu.
I acabem els dos rient.
És veritat, això, eh?
No, jo cuinaré amb amorcilla.
Eh, sí.
Què dius que fas, tu?
Que jo que un cuino poso amor.
Poso amor amb amorcilla.
Amb amorcilla.
Una mica amb amor, també, eh?
Doncs molt bé, escolta'm...
Bueno, moltes gràcies.
Com et deies, com et deies?
Sílvia.
Ah, ah, et dius igual que abans, no?
Vale, sílvia.
Sí.
I el cognom, sisplau?
No, no, no, el cognom...
Si vols no el diguis ara, el dius per...
No pengis, no pengis.
Pel telèfon, tu no pengis ara pel telèfon, eh?
I tu...
Jo també tinc gràcia, eh?
I ara no pengis el telèfon, clar.
Jo el que té la mà és el telèfon.
No sé què vol penjar.
Molt bé, escolta'm, gràcies, gràcies per relaxar-nos amb aquesta veu, eh?
I molt contents.
Gràcies.
Gràcies, gràcies per un sant, serà.
Vinga, i que tinguis una bona setmana.
Ah, però si no ens veiem, bona setmana santa.
Igual.
Bona setmana santa.
I bona anya.
I bona anya.
I bona anya.
Adéu.
També.
Adéu.
Al escolta, mira, que...
Sí, sí, diga, diga.
Al que he vingut...
Venía per aquí, y anàbam al coche, y me he parat aquí un taller, que hiuflan rodas,
cambian rodas.
Al Raquel y al Javi, que están aquí a la avenida Barcelona.
Ajá.
En 67.
Ajá.
Y tienen ruedas de todo.
Me he quedado parado, porque me he quedado mirando el estante de las ruedas, y tienen
ruedas cuadradas.
¿Qué dios?
Lo que quieras, ruedas cuadradas, redondas, triangulares.
Ay, coli, nen.
La Raquel y el Javi, tú.
Oye, tú, pues...
Quincunit, eh?
Habrá que ir a verlo.
Quincunit, tenemos que ir.
Tenemos que ir, tenemos que ir a verlo, sobre todo por las ruedas cuadradas.
¿Con fichón, eso?
No sé, tu vas allà, en canvi, en las ruedas, tú dius, las cuadradas.
O foten las cuadradas.
Coi, coi.
A tu enlliria bé, tieta.
Cloc, cloc, cloc.
No, que el conch ja fos uns cocos.
El meu ja...
Escolta una cosa.
El teu tira el tira.
Jo tinc una cosa que estic reflexionant.
La teva reflexió ens ho dius després, va?
Sí, perquè en truquen.
Perquè ens estan truquen.
I a mi una cosa que no m'agrada és fer esperar la gent per telèfon.
I a mi per què em fas esperar?
Ja m'ho, ja m'ho, ja m'ho.
Ja, diga-me, diga-me long.
S'anava el porit.
Digue, diga-me.
Bon dia.
Bon dia.
I bona hora.
I bona hora.
Primer, amb qui parlo?
Amb qui parlo?
Amb una tocalla meva, segur.
Per la meva.
Soc Dolors d'aquí de Covid.
Hola, Dolors.
Olé, Dolors, quants anys sents, Dolors?
Com que no ens coneixem i no et veu ningú.
Sempre es pot dir.
Pots dir, clar.
Es pot dir.
75.
Mira, mira, que ets més jove que jo, eh?
Ai, va.
Ets més jove.
Sí, sí, sí.
Bueno, bueno.
Vostè sembla molt jove, eh?
No, vostè no.
Tu, tu, de tu.
Tu sembles millor, va.
Que som tu, canyos, carinyo.
Jo em faré 77 el 11 de juliol.
Ui.
Fixa't-ho, eh?
Carai, doncs no em sembla, no?
No, no, no, perquè és que em tracto molt bé.
Intento estimar-me molt bé.
Intento menjar, doncs, tot el que puc.
Sí, no, no.
Es pot un entrepà.
No, no, i des que menjo molt pa, saps què m'està passant?
Que el pit m'està caient, tu.
No ho entenc.
I menjo tan a gust que quan faig un rotet sembla que hagi trepitjat una rana.
No t'agobis, eh? Per l'operació biquini.
Eh?
No t'agobis, eh? Per l'operació biquini.
Per l'operació biquini.
Perquè ara a la platja la gent només mira el mòbil.
Clar, però tampoc et veu la panxa, o sigui que...
Escolta'm, i el teu nom és...
Dolors.
Ah, Dolors, que m'ho has dit. Perdona, perdona.
A veure, Dolors, pots triar una pregunta.
Mira, una del tete, que són senzilles, i les meves també són senzilles, però, clar, si l'encerto l'endivino.
Va, tete o màgic?
Màgic.
Vinga, som-hi, doncs. Una pregunta.
A veure, a veure, a veure, a veure...
I a veure, una, una, així per...
Jo miro molt per les edats, eh? Per les edats, també.
Sí, per les edats, perquè t'has...
Mira, quina ha estat l'obra francesa més llegida i traduïda a tot el món?
I tu la saps, i tu la saps.
Una obra francesa?
Sí, sí, la saps, la saps, l'has vist 40.000 vegades.
Jo et donaré alguna pistarrona, alguna pistarrona, perquè m'has caigut bé.
A veure, una pista.
Mira, una pistarrona, és un tio que va pel desert, i se li espatlla el cotxe, i llavors veu, diu, això és un barret.
Això és un barret.
Ah, i el petit princesc.
Molt bé!
Bravo, bravo!
Molt bé, molt bé.
Bravo.
Bravo.
I saps, Dolors, qui és l'autor?
Sí, Sánix Súperi.
Molt bé, Sánix Súperi, hola!
Escolta.
S'ha llegit aquest llibre a l'havia llegit.
L'has llegit, sí, sí, sí.
Aquest tio, per això, és un tio que té mala premsa, ho sabies o no?
Ah, no, això no ho sabia.
Aquest tio era viador de la Primera Guerra Mundial.
Sí, i, bueno, com que aquí no parlem malament de ningú, de ningú, saps què et dic?
Visca el vi, no, visca el pa, visca el vi, i visca la mare que ens va venir a tots, perquè som cius fantàstics,
i el que volem és trempar i riure, millor el primer que el segon, però això és important.
Doncs, escolta, t'emportaràs un llibre, ara no pensis, perquè el nostre Jaume X t'agafarà el nom
i et dirà com pots venir aquí a Ràdio Bonet a recollir un llibre meu, on explica una mica les meves vivències,
com va sorgir tot, i a dintre hi ha unes, dos fulles, que hi ha uns QRs.
Tu tens nets?
Sí, tinc què?
Nets, nietos.
Ah, dos, dos.
I quants anys tenen?
Dos, si no en tinc de net.
Ah, que no en tens, ah, que no, que no.
Va, doncs dir-li a la teva filla que faci alguna cosa, perquè això ens hi anirà molt bé.
Això, que hi ha un llibre.
No, que em faci, que els faci.
Ah, no en tens, ah, que no en tens, algú que em faci, home.
Adopta algú, home, adopta algú.
Ai, que et simpàtica, eh?
Simpàtica, dius.
Això, una xida, que adopti una xida.
Quin remei.
Adopta una xida, diu que...
No, adopla un de 18 anys i el tens de jardinet, que fas de filla.
Ah, també, també.
Sí, sí.
Escolta, ets molt simpàtica. Estaria molta estona parlant amb tu, eh?
Gràcies.
Sí, sí. Tu has de ser molt divertida, eh?
Home.
A què t'has dedicat, tu, la vida?
Bueno, jo he sigut sempre secretària.
Què dius, ara?
D'una oficina.
Oh, jo.
Multinacional.
A set nota, que ets multialegre, multinacional i tal.
Finta, finta.
Sí, sí, sí.
Molt bé, això, tu.
Però, bueno, sí.
Sempre estic contenta, normalment.
Oi, això m'agrada bé.
O sigui que no estàs casada, oi?
Sí.
Estàs contenta.
Ah, no.
Estàs casada.
Estàs casada.
Estàs casada.
Vale, vale, vale, és que ara ja em començo a interessar per tu, perquè és molt simpàtica.
És que m'encanta, aquesta senyora.
I d'on trucava, d'on trucava?
Dolors, d'aquí, em sembla, oi?
Que és de Conit.
D'on és vostè?
De Conit.
Conit.
Sí, de la part antiga.
Mira, i doncs...
Bueno, com ser de vellets tots dos.
Escolta, mira, que el dia 16 estem aquí al vendre, si vol vindre l'espectacle, eh?
Ah, bueno, a veure si puc, sí.
Tenim un espectacle el dia 16.
A veure, si pots, per què no pots? A veure, explica-m'ho.
Què diumenge?
Home, perquè és que tinc el meu marit que està una mica delicat.
M'encanta.
M'encanta, els marits.
Mira, t'hem de deixar...
És de vendre, és...
Sí, és...
O sigui, té una discapacitat del 75%.
I has d'estar molt benedit.
S'ha d'estar pel marit, nena, s'ha d'estar pel marit.
Tenim una trucada, per tant, un petó, un petó, un petó.
Moltíssimes gràcies per trucar, t'estimem.
No pengis.
Gràcies.
Pengis, no pengis.
El dia 16, tu, eh?
Tenim un espectacle aquí al vendre i a la sala de l'espai, eh?
O sigui, que ja podeu trucar per...
Aquí puc anar, nois?
I tant, home.
Que m'agradaria anar aquí al vendre.
Hello, hello.
On és això del vendre?
Està aquí al tret de l'espai.
Dígame, dígame, qui hi ha, qui hi ha?
Hi ha algú?
No, encara no hi ha ningú.
Miau!
Veniu?
Sí, ara sí, ara sí, ara sí.
Díau, díau, díau.
Hola.
Bon dia.
Bon dia.
Aquí parlo.
Aquí parlo.
Hello.
Hola.
Bon dia, com estic jo?
Bon dia.
No he parlat, no he parlat, no he parlat, no he parlat, no he parlat.
Ah, hola, digo buenos días.
Hola.
Hola, hola, buenos días.
Aquí, ràdio...
¡Hay alguien!
Hola.
Hola.
Hola, hola, hola.
¿Cómo estamos?
Y tendrías que bajar un poco la radio porque hay acoples.
Estupendo.
Sí.
Ah, sí.
A ver, yo soy un hija de espera.
Y pido que se le hable en castellano.
A ver, a ver, a ver, que no te he entendido demasiado.
Que le hablemos en castellano.
Buenos días, señora, ¿cómo estamos?
Buenos días, señora.
Aquí...
¿Y usted?
Aquí Radio Conejo, ah, no, Radio Conejo, Radio Conejo, estamos...
Ya no sé qué es lo que ya...
Estamos estupendamente bien, estamos contentos, con ganas de regalarle un libro de magia para
usted, o si tiene hijos, o tiene nietos, o tiene...
Tengo de todo, tengo de todo.
¿Qué dice?
¿De dónde es usted?
Porque tiene usted un deje guapo, ¿eh?
Un deje así andaluciano.
Yo soy...
Yo soy conlovesa.
¡Fee!
Por farol.
Por farol.
Por farol.
Portuguesa del centro, ¿eh?
¡Felora!
No, no, es que yo digo, esta señora tiene una sal, tiene una simpatía innata.
Con nata.
Innata.
Con nata y fresca.
Nata, nata.
Nata.
Bueno, yo le voy a preguntar, ¿qué prefiere?
¿Que una difícil o una fácil de preguntar?
Hombre, una fácil, difícil, ya somos de por sí.
Pues entonces, entonces, Tete le va a decir la pregunta.
Atenta.
Le daremos alguna pista si no la sabe.
Tete, adelante.
Mire, esta es fácil, ¿eh?
¿Quién fue el domador de leones más popular de España?
Hombre, Ángel Cristo.
¡Bien!
¡Bien!
¡Bien!
¡Bien por la cordobesa!
¡Hola!
¡Sí, señor!
¡Qué señor!
¡La mano, sí, señor!
¡La mano!
¡La mano, sí!
¡La mano!
¡Sí, fuerza!
¡Sí, fuerza!
¡Fuerte, fuerte, fuerte!
¡Sí, cordobesa!
¡Qué alegría, qué alegría, madre mía!
¡Oye!
Que te veo cuando vienes a Cuní, ¿eh?
¿Me ves, eh?
¡Oh, qué bien, qué bien!
¡Me encanta que me veas, eh!
¡Me encanta!
Bueno, dime algo.
Algún día me dirás.
¡Hola, soy la cordobesa!
¡Ah, ya te lo diré, ya!
¡Ya te lo diré cuando vengas!
Estamos contentos, contentos, porque somos internacionales aquí.
Llámanse de todos los lados.
De todos los lados, llámanse.
Cariño, no cuelgues y Jaumix te va a pedir los datos para que vengas a la radio y te lleves como premio este libro de la Mágica Andreu,
donde también puedes hacer magia, verás mi historia, muy divertido.
Con dibujos geniales.
Muchas gracias.
Ahora me voy a meter, ahora me voy a meter a artista.
A mí está y tantos, ¿eh?
Venga, a cuántos, cuántos, cuántos, cuántos, porque tú eres joven, tienes una voz muy joven.
¡Ay, está y tantos!
¡Estoy tantos!
¡Estoy tantos!
¡Estoy tantos!
Pues mira, nos...
El 46 del siglo pasado, ¿qué te parece?
Ah, pues mira, tienes dos más que yo.
Solo dos.
El año que viene, bingo.
¿Bingo?
Sí, este año no, el año que viene, sí.
Eso que te digo, eso que te digo.
O este año o el que viene, sí, sí.
Bueno, muy simpático.
No, este año no, el que viene, el que viene.
Muy simpático.
Sí, sí, sí, pues nada, tenemos que dejar cariñito nuestro porque tenemos otra llamada.
Muchas gracias.
Un beso para la Córdoba y para toda Córdoba.
Y para toda Córdoba.
Adiós.
Adiós.
¿Tenim prou fibras?
¿Tenim prou fibras?
No sé cuántas llamadas van.
Sí, sí, cuántas llamadas van.
Al final regalaremos una rueda cuadrada, ya verás.
Sí, sí.
Hola, hola, hola.
Ah, tenemos, tres, tres, tenemos, tenemos libros.
Hola, amb qui parlo, amb qui hablo.
Hola, bon dia, Andreu.
Hola, bon dia.
Avui només truquen.
Senyores amb la veu maca, tu.
Sí.
Sí, tu també tens una veu maca.
Com et dius?
Ai, jo em dic remei.
Us truco de Barcelona.
Ole, mira, que lluny, que lluny.
Mira, avui teníem a la Dolors, que té Dolors, i la Remei, la Remei.
I la Remei que no arreglarem.
La Remei que no té remei ni per ella mateixa.
Bueno.
Una mica difícil.
Escolta'm, quants anys tens, Remei?
Que quins ara sabem?
Digueu, eh?
Com que he tingut bé un remei.
De la Nova Florada.
De la Nova Florada?
Era Queen.
68.
Ah, no, home, bona edat, home.
Ah, l'any que ve serà el teu any, home.
L'any de la Sop.
Sí.
No, però ho dic pel Sant Andreu, perquè és l'any de la Sop.
Escolta'm, Remei, carinyo, de quin barri et truques?
D'on truqueu?
De Sant Andreu.
Ai, de Barcelona.
Mira, quan em vaig casar la primera vegada, perquè ja m'he casat moltes vegades,
hi havia un fotògraf que tu el coneixes, que ell es diu Espadaler.
Et sona?
Sí.
Doncs l'Espadaler ens va fer les primeres, les segones, les segones de la boda.
I jo vivia a Sant Andreu.
Doncs mira...
Al carrer Coroleu.
Ostres, doncs pràcticament veïns Meridiana, ja em diràs tu Ignasi Eglésias i Coroleu.
Al costat, on està, bueno, on estava la, ja et diré, Correos, on estava Correos?
Sí.
I ara ja no està allà Correos, eh?
Doncs ahir, en front de l'Adira.
Ah, molt bé, eh?
Sí, eh?
Mira, mira tu.
Veïns, veïns.
Ah, fixa't.
Quines amistats, eh?
Quines amistats.
Sí.
Escolta'm, doncs, vols una pregunta fàcil?
Home, jo vull una pregunta molt fàcileta, perquè avui tinc el dia una mica espès.
Doncs llavors, el Tete.
Si deixa'm anar a trucar amb aquesta bona gent, que té ganes, bueno, de passar-s'ho bé,
si tens-ho passar bé, dic, va, aviam si l'encerto.
A veure, aviam, si l'encerto l'endevino.
Molt bé.
Atenció, que va la pregunta, Tete, vinga.
Mira, aquesta és molt simpàtica, perquè no és una pregunta.
Tu tens que seguir la cançó, vale?
Mira, aviam.
Dice...
Mi barba tiene tres...
¿Seis?
Sí, diu...
Mi barba tiene tres...
Tres barbas.
A veure, la cançó dels payasos de la tele, a veure si te'n recordes, quan deien...
Mi barba tiene tres...
Pèl·lo...
No, lo diguis!
Ai, ai, ai...
Que us ho he dit, que estic molt espessa avui, eh?
No, no, espessa no, estàs pitjor que jo, perquè jo vaig i dic, i dic la...
M'han donat una bufeta ara, cada un!
Escolta, tres pèl·los deu ser, no?
Sí, no, espèl·lo...
Home, perquè...
No, no, no, perquè t'ho he dit, no, no, no, t'ho he dit.
No, no, que no t'he sentit.
Oh, oh, m'han donat dues bufetades per culpa teva els braços.
No, que no, que t'ho has semblat. Això és la teva màgia, que deus estar...
No, no, mira, el Tete t'ha de fer una altra i jo em poso la llengua on m'hi càpiga.
Vinga, va.
Vinga, a veure, una fàcil, vinga.
Si jo te digo...
Hola, don Pepito.
Hola, don José.
Ara sí!
Al mord de...
No estava amb la onda d'aquesta pobra gent, eh?
No estava amb la onda d'aquesta pobra gent.
Encara viu algú d'aquests, eh? Encara viu?
Sí, sí, sí.
I tant.
Doncs molt bé, carinyo.
No pensis, no pensis, perquè ara et prendran nota.
no sé com, o enviar-t'ho o tal, o una cosa o altra et faran.
Però tindràs aquest llibre que és fantàstic i que t'encantarà, perquè hi ha una mica la meva vida
i després una sèrie de jocs de mans i una sèrie d'històries.
O sigui que moltes gràcies, carinyo, per trucar. Salut.
Doncs moltes gràcies a vosaltres, al vostre equip i que continueu amb el bon rotllo de sempre que esteu fent.
Bueno, doncs penso que molt bé, eh?
Esperem, esperem que sí.
Adéu.
Gràcies, carinyo.
A tots.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu, don José.
Hola, don Pepito.
La nostra, sí.
Pasoste ja por casa.
Jo he ballat molt, això, eh?
A su abuela jo la vi.
Adiós, don Pepito.
Adiós, don José.
Que única cançó, eh?
Que bonica cançó, eh?
Que guapo, que guapo, tu.
Quants sorolls pel carrer i tot ara veníem.
Des d'aquest temps per aquests barris que vivim per aquí.
Sí?
Ahir vam anar a Barcelona.
Quin soroll, quin soroll.
Ai, nen, quin atabalament.
Sí, no?
Sí, sí, sí.
I per aparcar i tot això, no?
Sí, sí, sí.
Escolta'm.
Digue'm.
Podríem fer cotxes elèctrics, oi?
Què fem ara, aquestes coses rares?
Que te'n poden atropellar sense sentir-los.
Que ho heu sentit?
Sí, sí, sí, sí.
Tant i tant.
Però i per què no fan amb les aspiradures?
I la batadura?
I els taladros?
Té, tu tens raó, no?
Ens hem de fotre els sorolls a casa,
però en canvi...
A fora et poden atropellar, no?
Per favor.
És que el món...
No creieu que els aparells de casa fan molt soroll?
Molt.
És de l'Alexa, fa soroll, nena.
L'Alexa.
L'Alexa.
Fes-ne, vinc.
Escolta'm, ara què dius això de l'Alexa?
Aquella em fa por, aquella...
Aquella em fa por a mi, eh?
Nosaltres l'hem tret i l'hem desendollat.
Sí, no?
Mira, parlar amb ella de dir,
escolta, hauríem de canviar aquesta porta,
que fa soroll i tal.
I als cinc minuts,
pel telèfon,
ja comencem a tenir anuncis de portes.
No em diguis.
Us juro.
Escolta, eh?
De veritat, de veritat, de veritat.
A mi em passava amb la meva sàvia.
Sí?
Jo estava dormint i...
Deixa un cop.
El peto.
Ai, ai.
Negro.
Endavant, déu-me una trucadeta.
Digue-me-la.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola, hola.
Qui ets?
Hola.
Hola.
No ho sé si dir-ho.
Ahí va.
Bueno.
Mira, a mi em sona, a mi em sona.
Aquesta veu.
Si em sona, se sona, eh?
Abans que res, una forta abraçada a tots dos, eh?
És aquí, eh?
És el del Vendrell.
Julián.
Julián.
El Julián, el Julián.
Mira, que tens la veu.
Oye, chaval.
Has de portat.
Ja veurem quin premi te podem donar.
Tu de què vas, chaval?
Llamant els telèfonos.
Tu, el Julián, el Julián, el que no ho sap, el que no ho sap, a veure, vas trucant amics, allò, per fer brometre i tal, però és que el Julián és molt bon mag.
És un dels millors mags d'aquest país que fa el joc de les cordes millor.
I les gomes.
Oh!
Les gomes, se li va escapar una a l'ull d'una senyora encara a plorar.
Però, no, no, ara no és broma.
És un mag que viu per aquí a la plena.
Jo hi dic una cosa, eh?
I ell ho sap.
Per mi, és el millor professor de màgia que hi ha.
Tu ho he dit sempre o no?
Sí, és veritat.
Sí, és veritat.
És veritat.
És veritat.
Agradeixo-ho enormement.
Vosaltres me mireu amb bon lloc.
No, això és veritat.
Jo crec, però gràcies per les vostres paraules, gràcies mestres, perquè sou mestres per jo.
I la veritat és que no he pogut resistir-me quan he estat escoltant el programa.
Dic, intentaré a veure-me si l'obro i no, no vos engana, no.
Doncs, escolta, a veure si un dia podeu, els radioigents, hi podeu veure el Julián.
El nom de guerra és Julián?
O sigui, oi?
Mac Guai.
És veritat, Mac Guai.
Mac Guai, Mac Guai.
És veritat.
Si veieu Mac Guai anunciat, escolta, hi ha un joc de les cordes que heu vist.
per televisió, però quan ho vegeu al natural flipareu.
Escolta'm, quan et vegi, perquè és amic, reclama'm el llibre, perquè ja és teu.
Va, genial, genial, t'agraeixo molt.
De totes maneres, t'anava a dir, vosaltres crec que estareu per aquí, pel vendrell.
El diumenge, Julián.
El diumenge a l'Espai Teatre.
El dematí tenim molt poques entrades.
No, el dematí està quasi un ple.
El dematí, em diuen ja que està pràcticament ple, i per la tarda sí, que hi ha alguns assentos també.
És que jo a la tarda faig feina, però volia a lo millor, ho he de parlar amb la mare,
però volia a lo millor apropar-me a la meva neta fins allà.
Si tinc ocasió...
T'estarem esperant.
Ah, ja està, ja estaré.
T'estarem esperant, Julián, gràcies per sentir-te.
El Julián també té una veu radiofònica.
I a mi m'agradaria tenir el tipus que té el Julián,
perquè és com un espatec.
És com un espatec, eh?
No en greixo, la meva dona intenta fa 33 anys i no ho ha lograt.
Llarg, llarg, llarg, llarg.
No s'acaba mai, no s'acaba mai.
No, no, no, no.
Escolta, Julián, digue'm.
Julián, és a l'espai, eh? Ja ho saps, no?
Sí, sí, sí, sí, a l'espai teatre.
Que no es poden comprar, les entrades.
Heu de ser tothom a l'espai teatre el proper diumenge,
dues actuacions, el de matí i a la tarda, del Màgic Andreu.
Sí, senyor.
Fixa't, fixa't, fixa't.
I, a més a més, a més, segurament, segurament,
veureu a la meva senyora, que això serà, això farà una estrena total,
que fa un exercici de mentalisme.
Que flipes.
Que flipes, res, res, uns minuts, eh?
Però no sabreu com ho fa, perquè hasta ni ho sé.
Bien.
M'han internat després de casar-nos, tu.
Que tenia poders.
Jo també.
Té poders de convenció, però...
Exclusiva, exclusiva, exclusiva, exclusiva, exclusiva, exclusiva.
El nostre Jaume, és fantàstic.
Escolta, doncs, t'esperem a tu i sobretot a tu, però, bueno, la neta,
i els que vulgueu, a la tarda, a l'espai del Vendrell, queden entrades.
Una hora i quart de riure's i passar-s'ho bé.
Digue'm, digue'm, Julián.
Una abraçada fortíssima a tots dos.
Adéu.
Bueno, i molt d'èxit.
Adéu, petonet, petonet.
Adéu, adéu, adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Què et sembla?
El Julián.
El Maguai.
Sí, sí, el Maguai, el Maguai.
Jo és de les...
El joc de cordes millor, millor que he vist mai, eh?
De veritat, és un tromete.
Escolta'm, digue'm una cosa.
Què penseu que no acaba de sortir-se'l mai?
En aquest país, sempre, sempre...
El sol?
El sol ara ha sortit, però hem tingut molta pluja i molta història.
Sí, té raó.
Però escolta, sempre he pensat jo que aquí els estius entraven abans, no?
Aquí em deien que hi havia microclima.
A Conit.
Clima, clima, com no et posis de calor i de freda.
Sí, sí, no, no, no.
Escolta, sí, també és veritat, sí, sí.
El bidet, el bidet, per refrescar.
El bidet, el bidet, el bidet, a mi se m'ha acabat...
Bé, a mi no, a la meva dona i a mi se'ns ha trencat el...
Com es diu ara?
El termos.
El termos, el termos, el termos.
I, bueno, portem quatre dies, de veritat, eh?
Que jo no...
No sabem el que tenim fins que no se'ns trenca alguna cosa.
I tant.
Amb un covell, amb un pot tirant.
M'ha caigut el covell, avui li he posat el peu a dintre, m'ha caigut.
El pot m'ha sortit de la dutxa, per poc em trenco...
No, no, no, de veritat, i avui ens han arreglat.
Menys mal que hem trobat una bona persona.
Sí, endavant.
Oi, oi, si em sembla que tenim algú.
Adelante, adelante, diguin, diguin.
Hola, bon dia.
Bon dia.
És un concurs, oi, que feu aquí?
No, no, no, no, no.
L'encerto, l'endivino, o alguna cosa així.
No, acabes de trucar als Estats Units, a Washington, i...
No ho crec, eh?
La trucada et sortirà.
És un concurs, sí senyora.
Digue'm el teu nom, carinyo.
A veure...
Elvira.
Elvira.
Elvira, sí que ets cert.
Elvira, d'on truques?
A Barcelona.
Molt bé.
Com ens agrada que ens truquin de lluny, de lluny.
Molt bé.
Que sí.
A més, sóc del Barça.
Olé, molt bé.
Olé, doncs anda, que deus estar trista, no?
Ui, molt, sobretot molt.
Escolta, escolta, i com veus el Barça per ser campió de Lliga?
Molt bé, fantàstica.
Aquest dia que tenim, som els millors del món.
El dillous o el dimecres?
El darrere.
Quan és el darrere?
El dillous o el dimecres?
No, no, no.
Dillous.
Dillous.
Dillous.
O sigui que el dillous es pot cantar la Liron.
depèn de tot, no?
Espero, espero.
Que no ens facin la punyeta els pericús.
Bueno, bueno.
Bueno, de vegades això ja no se sap.
Tampoc passa res, és el futbol, eh?
És el futbol.
Mira, a mi que et dic una cosa, home, quan diuen que ha guanyat el Barça, fa gràcia.
Però et dic, home, clar, perquè el Barça sabem que és més que un club, etcètera.
Però a mi el futbol, ho dic la veritat, jo em sembla que no he vist mai un partit de futbol sencer, t'ho juro.
Ja?
No, de veritat?
Ho dic de veritat, ho dic de veritat.
Però mira, és que els mags, la majoria som uns friquis.
Jo em passo...
Escolta'm una cosa, a mi no m'agrada el futbol.
A mi només m'agrada el Barça.
Això hi ha molta gent com... Mira, la meva dona, igual, ja entre els fills que li calenten els cascos i ella, el dia que hi ha Barça, a casa meva, jo em tinc d'anar amb els coloms i el coneix a donar una volta per la cuina i...
Jo fa 56 anys que sóc sòcia del Barça.
Que lluny!
Ole, guai!
56!
Escolta, quina gràcia a tu.
Mira, mira que content està el Jaume, eh, fixa't.
Escolta'm una cosa.
Pregunta de futbol, pregunteu-me.
Una pregunta de futbol, si li he de fer jo una pregunta de futbol...
Com es diu?
El noi que gauleja, que encara no té la majoria d'edat.
Del Barça.
A què?
Del Barça.
Ole!
Mira, ja ho hi ha.
Jo crec que aquí, quan truca algú, només per trucar, ja li hem de donar alguna cosa.
És el concurs.
Aquest concurs és una caixa.
Què et sembla, tu, la Minyamal?
A mi, molt bé, fantàstic.
Ah, que sí?
I el Rafinha i el Pedri, eh?
Però no solament el la Minyamal, eh?
Tots els nens a la Masia ho fan molt bé, eh?
I el Rafinha aquest any està a casa surt.
Ei, el Guardiola està perfecte, nena.
Ah, no, que s'ho donen a traure.
Si sempre se m'enpassa...
Si el Guardiola ja no és el tru.
És entrenador i ja està jugat.
Ha patinat, ha patinat.
Perdona, perdona.
Perdona, una cosa, saps el Tete, quina és la seva...
Bueno, la seva professió?
Està tota la vida.
I qui?
El que ha parlat, el que ha dit el Guardiola.
El senyor que ha parlat.
El entrenador, no l'entrenador.
No, no, no.
El Tete no, el Tete fan né.
El Tete fan né, el que ens està parlant per l'altre amic.
Aquí som tres.
La tieta Enriqueta, el màgic Andreu que soc jo, i el Tete.
Saps quina és la professió del Tete?
No, qui és?
Diga-li.
Pallasso.
És un...
És pallasso.
Són pallasso.
I què veniu cada dimarts aquí a fer un concurs?
Sí, cada dimarts, com que ens encanta i no ens paguen,
doncs venim aquí pagant.
perquè ens agrada.
No, no, escolta.
L'important a la vida és divertir-se.
Escolta, diu no, no juraràs en vano.
I jo t'ho juro i no en vano.
Aquest programa no cobrem un duro.
Bueno, però ho passeu bé, no?
No, però t'ho explicarem.
Això és un programa pilot que estem fent amb la meva companyia.
O sigui, amb la meva companyia em refereixo amb l'empresa que jo estic treballant.
i és un programa pilot per portar-lo amb una ràdio que pot ser aquí, amb una altra.
I ara això són proves.
Això no ho sap ningú, eh?
Ho he dit avui per primera vegada.
El Jaume ho sap.
Bueno, el Jaume, si ho sap, i l'Ajuntament de Calafell.
Ai, de Calafell, de Conill.
És que...
De Conill, de Conill.
És que, bueno, és que vas amb línia de regla i vas topant poc, poc, poc, poc, i penses que són els mateixos.
Doncs, és una prova pilot que fem, variem de vegades els concursos, variem tal, i, bueno, estarem unes setmanes més
i farem la prova pilot fins que ens vingui ja el que són les gires d'estiu, la gira d'estiu com la del Tete i com la meva.
I us va bé, us va bé, el concurs i això, teniu gent que truca i això?
Sí, no ho parem.
La veritat és que no ho parem perquè de ser un concurs una mica seriós és un caixón d'eu.
Llavors ens ho passem bé i, bueno, ens ho passem molt bé, tothom està molt content, tenim molts likes.
Bueno, molt bé, molt bé.
I quan acabem això, llavors ja farem una altra història, segurament aquí o amb algun poble de la vora, o Catalunya Ràdio, o ja en parlarem.
D'acord?
És que sou de Barcelona o sou de per aquí de la zona aquesta?
Mira, nosaltres érem de Barcelona, però degut, bueno, jo sóc de Barcelona de tota la vida, de l'Eixample, del carrer Florida Blanca, imagina't,
però degut com està Barcelona, com s'està posant, jo m'estimo molt Barcelona, però m'estimo la meva Barcelona,
no la Barcelona que ha sorgit com està sorgit.
Bueno, però tot canvia la vida, escolta, allò ja no vindrà mai més.
No, bueno, però llavors jo encara vull estar tranquil i feliç, perquè soc un tio molt feliç,
llavors m'he anat a un lloc que estic a 25 metres de la platja, i això és veritat,
és veritat, on no hi ha quasi cotxes, no hi ha quasi res, pago menys que pagava a Barcelona,
i no és que pagués massa, perquè jo no compro res, jo sempre és de lloguer, i soc un tio feliç,
visc molt bé, visc amb la meva dona, i em puc permetre, doncs, venir aquí a la ràdio i fer un programa pilot.
També he de dir que jo segueixo treballant, segueixo fent els meus bolos, les meves gales,
i mira, i soc content, i soc un tio content, content, i vosaltres esteu contents o no?
I tant, i tant.
Ai, jo estic molt contenta d'estar aquí, eh, conit.
I mira que en 80, quanta, ja no me'n recordo més.
Ja t'has deixat 10.
Eh, bueno, quasi 90, quasi 90.
92!
O sigui, que...
Qui en quadres este?
Tu estàs 92.
92?
La tia té riqueta, i tu ets feliç, i tu ets feliç.
Jo soc el tio més feliç del món.
Amb un nas, ja fas riure.
Això, això, sí, sí.
Saps que el nas és la màscara més petita del món,
i és la que et permet fer tot el que vulguis?
Ho sabies, nena?
És molt maca, la màscara del nas, eh?
Trobo que és molt maca.
A mi m'agrada.
Mira, i ara la pròxima pregunta,
que et truqui una altra persona,
li faré jo la pregunta,
que no et truco explicar,
perquè si no la gent truca,
però mira a Wikipedia.
I si segueixes sentint, ho sentiràs.
T'enviem un petó als tres.
Un petó!
Mua, mua, mua.
Moltes gràcies, guapos.
Jo també us envio un petó ben fort.
I a veure si el Barça el dijous és campió.
I tant.
A veure, a veure, escolta'm, no pengis,
que el Jaume et prendrà...
et prendrà els teus datos
per fer-te arribar el llibre.
D'acord?
Molt bé.
Doncs moltes gràcies, eh?
A tu, Monica.
I bona setmana
i encantada de conèixer-vos.
Adéu.
Adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Escolta'm,
però com no guanyi el dijous,
el culillo, eh?
Ai, el culillo.
Adéu, adéu.
Quins digus.
Quins digus tindria.
Cuidado, eh?
Cuidado, que tenim els merengues molt contentets.
Calla, calla.
Que ells encara ploren, eh?
Preporten moltes coses que han perdut, eh?
Cuidado, eh?
Cuidado, cuidado.
Cuidado que vien.
Estàs aquí, de cop, de cap allà, eh?
Escolta'm,
coneixeu alguna fàbrica aquests
de salxitxes
o de pa amb vim,
bueno, vim bonó,
de molla, perdó.
Tinc una suggerència.
Aviam què us sembla a vosaltres.
Diguem-lo.
Mira,
aquests fabricants del pa de mollo,
tots sabeu què fa el biquini.
Sí.
El biquini va néixer a Barcelona.
o no ho sabeu?
Sí, sí, sí.
Ah.
Doncs venen en pac de sis
per fer el Frankfurt aquell.
Sí.
Tu vas al supermercat
i compres aquells panets,
tubets,
hi ha sis unitats.
Sí.
Però en canvi,
agafes el pac de salxitxes
i quantes hi venen?
Cinc, no?
Ai, cony.
I què hem de fer?
Sí, sí.
Un no menja pa.
Un no menja pa, eh?
Una salxitxa trista.
Això és perquè ha compris més salxitxes
i sempre més pa.
Però s'han de posar d'acord.
Sí, sí, per això.
Ai, que s'haurien de posar d'acord.
Quin penseu?
Això?
Ai, això, ai, això.
Ai, què arriu el tete?
Bueno, perquè
menys de 10 en 10 les salxitxes.
Collons.
I va contestar.
Qui té que fer-ho, això?
Això que hi va haver, el salxitxero.
El salxitxero?
Ho han de posar més?
Sí, sí.
Ho han de posar menys?
El del pa.
El del pa.
Com va això?
Aviam.
Veritat, qui va ser primer, el gallo o la gallina?
Què opines?
No, el gallo o la gallina no és de bloc.
Molt bé.
Així m'agrada.
El que se li fa l'olla, sóc jo.
El gallo o la gallina.
Avui s'ha portat un porro, eh?
Bueno, avui el dia no sap si és gallo o gallina.
Bueno.
S'ha portat un porro, eh?
No, encara que ells.
Però els pollastres els veig.
El cocó o el quic, quic, quic.
Avui s'ha portat un porro.
Oi?
Jo anava a dir a l'ou, a l'ou o la gallina, a dir el pollastre.
No, pollastre, no ho has dit.
Has dit...
Què hi ha dit?
La gallina o el pollastre.
Oh, la gallina.
La gallina.
Un gallo o la gallina.
La gallina turuleca.
Avui el màgic.
No ho sé.
La gallina turuleca.
T'has fet les pastilles, nen.
Oh, quina gràcia.
El gallo o la gallina.
Això és per preguntar-la.
Perquè ja ho hem sentit.
Però dic...
Què...
Mira, aquesta pregunta la farem la setmana que ve.
Què va ser?
El gallo o la gallina?
No!
Que veig així!
L'hem de fer així.
No, però ho han sentit tot.
Ja no val.
Per això t'hi...
Vaig a l'aguja, a l'aguja.
El gallo o la gallina?
I si diu la gallina.
Jo no tinc ni idea quin punt.
Ai, quin tip de riure, el gallo o la gallina.
Saps què em va passar l'altre, tia?
Què, tia?
Em vaig trobar una amiga meva, que feia molt de temps que la veia.
I em diu...
És en castellano, eh?
Per què?
No em faci riure que no ho puc explicar.
I és seriós el tema.
És en castellano.
Ai, que maquio.
Un mal de coll.
Perquè si comemos lo mismo, tu eres flaca i jo soy gorda.
I dic, ai, coi, aquesta pàgara.
Dic, escolta, depèn de la Constitución.
No?
I diu, i en què article de Constitución?
Dice que jo soy la gorda.
i se'n van a tota ofesa.
Tens unes...
Unes...
Unes amiques genials, eh?
Bó, bó, aquesta ens ha agradat, tieta.
Jo, d'on treus aquesta vitalitat?
La tieta, enriqueta, eh?
I és veritat, té 92 anys.
Això sí, l'hem d'anar a recollir amb cotxe, eh?
I l'hem d'anar a recollir amb cotxe.
Però és que condueixo jo!
No, no, no.
Podria apuntar-me?
No, no, no.
Per què no?
No, no, tu apuntes el serial de la tarda i prou.
No, m'agradaria conduir-me.
No, i està bé, eh?
Està bé, està bé, està bé.
Està ben conservada, fa el seu rei.
O em compraré un tricicle?
Sí, doncs mireu, jo me l'he comprat, eh?
Saps?
Sí, sí, sí, ja.
Sí, sí, jo m'he comprat un tricicle,
perquè la bicicleta, tu, jo, amb 77,
hi ha la bicicleta i jo aquí,
he anat amb moto, amb Harley tota la vida,
però tu, amb 77 anys,
passen els patinets
i em vaig anar a buscar un tricicle, tu,
i és el home més feliç del món.
Quin grup més xulo.
Que me'l baixaràs.
El tricicle, quin grup, eh?
Home, home, home.
Quins humoristes, eh?
Bestials, bestials.
Saps que vam fer la primera gala,
la primera gala junts?
No ho vas dir?
Sí, sí, sí.
La primera gala que jo treballava,
en un escenari,
vaig treballar amb el tricicle
i me'n recordo sempre.
Jo tenia una caixa de màgia
que apareixia una pilota
i el Carles, sense voler,
va donar un cop
i va caure a terra i me la va trencar.
I és l'anècdota que sempre l'expliquem.
Quinze anys, quinze anys.
Ui, ens estan dient
que tenim una altra trucada.
Trucadetes.
Hola, hola.
Endavant.
Hola.
Amb qui parlo?
Què passa aquí?
Amb qui parles?
I jo, amb qui parlo, jo?
Ui, ui, ui.
Aquesta veu?
Qui és vostè?
Amb això, en aquesta veu?
Ui...
Qui és vostè?
Ui, això...
Ui, jo també, jo també.
Ui, ui, ui.
A veure.
Xau, sí.
El teu nom comença per R.
Per R de què?
Roc.
I després va una O.
Un O?
No, Roc no.
No, Roc no.
No està per R.
Em sembla que sí, em sembla que sí.
No pots fer.
No.
Andreu, on has deixat la moto?
Ai.
Sí, home.
Mira, després heu nascut.
Sí, sí.
Escolta, mira...
On has deixat la moto, Andreu?
Mira, et farem una pregunta, et farem una pregunta.
Com es deia el principal d'una pel·lícula de Rocky?
Com es deia l'actor?
L'actor?
No sé.
No sé.
No siento la pena.
No siento la pena.
Emilio Aragón.
No, però...
Estallones?
Estallones?
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
Bueno, Estallones no era...
Però sí, sí, sí.
És com a l'acto.
El nom?
Silvestre.
Com se deia?
Escolta, com a l'am?
Papet Estallones.
Papet Estallones.
Molt bé.
Molt bé.
Pot ser?
Pot ser Papet Estallones?
Vas bé, vas bé.
Escolta.
No sé qui és, però és divertit, aquest senyor.
Això és divertit, sí.
Qui va ser primer, el gall o la gallina?
Això?
No ho sé.
L'O de Sant Cristo.
Aquest és un caixón d'oners.
Un ou gros.
Hi havia un ou gros i va sortir de tot.
De més d'un ou d'oques.
L'ou de Colón.
L'ou de Colón.
D'on truques?
Prova-t'oful, prova-t'oful.
D'on truques?
Eh, en quin moment?
Estic fora de casa.
Però bueno, però...
Prova-t'oques?
De quina ciutat o poble?
Estic caminant des del meu poble.
Quina és?
Tens un poble que en diuen sovorence?
Ah, sovorence, sí, sí, sí.
Què, Andreu?
Què vol dir sovorence?
Sovorence?
Et faig la pregunta jo a tu, Andreu.
Què vol dir sovorence?
Sovorence?
Doncs mira, jo diria...
Segur que t'hi has passejat mil vegades.
Potser sí, potser sí.
Però avui no és el meu dia, tu.
No, avui no, eh?
Els anys s'han fotut al damunt, Andreu.
Molt, molt, molt.
Sovorence a Sitges.
Sitges?
Sitges?
Sí.
Ah, potser, potser, potser, potser, sí, sí, sí.
No, jo no hi vaig massa per Sitges.
Això que m'agrada, però hi va molta gent.
Perquè s'ha fet gran i no, però abans sí que hi he vist, ben i paeu.
Home, molt, molt.
No, no, i també hi vaig, perquè jo encara segueixo treballant i mira, no fa poc...
No fa poc, no fa poc, calla, home, calla, home, calla, calla, calla.
Escolta, aquest tio és un robot, eh?
Sembla que és un robot de la telefònica, aquest tio.
Digue'm.
Digue'm, Déu.
No, no, no, digue'm, digue'm, digue'm.
Que jo, jo...
No, tu, que aparellaves perquè la feia amb aquella merda de moto que tenies.
També és veritat, amb una mobilet, sí, senyor, sí.
Sí, sí, amb una mobilet.
Com te'n recordes, eh, de la mobilet?
No puido.
No puido.
Ens estan dient que...
No, no, no, alguna trucada.
La pregunta.
Una pregunta ràpida, vinga, va.
Hem de fer una pregunta ràpida, nen, va.
Ràpida, sí.
Sí, aquí la pregunta l'he fet.
El Silvestre Estalone.
Ah, el Silvestre Estalone.
Mira, nen, aquests d'aquí avui, no sé què els ha passat.
Sí, ja ha guanyat, ja ha guanyat.
Que us heu fotut el cafè?
Silvestre Estalone, és veritat.
Sí, ja li heu fet la pregunta, pobre, home.
Jo no, sí, estallone, estallone.
Estallone, eh?
Mira, com que veig un tio així, molt religiós.
Però no ens ha dit on...
Jo, religiós.
No, ens ha dit on...
Ah, sí, te sigues.
També ens ha dit on ens truca.
Estic patejat, així que vaig fer la comunió, sí, religiós, sí.
Està, molt bé, molt bé, molt bé.
Em vaig a la missa, eh, també.
Ja li he fet la pregunta, eh?
No, no, no, no.
Com que no?
Eh?
I tant.
De l'Estalone, però ara n'hi vull fer una altra.
Ah, va.
Digues, Andreu, digues, digues, Andreu.
Quina és la religió amb més fidels?
A veure quina parida em diràs, ara.
Fidels?
Compte, compte, compte, perquè va a un regalo, va a un regalo bestial, eh?
Cuidado, cuidado.
És trampa, eh?
Trampa, trampa, eh?
Mou metanos, aquests, o que sigui, no ho sé.
Mou metanos, no ho sé.
Fidels, escolta, els que són molt bons són els fidels de russió.
Ah, fallado, fallado, fallado, fallado.
Fallado, fallado, fallado.
Sí, no ho sé, no ho sé.
Ja està, com que la primera...
Oh!
No ho sé, i tant me'l fa, tant me'l fa.
Tant de fot, també és veritat, eh?
Sí.
Doncs jo, escolta...
Jo, com que sóc d'aquest papa nou, sóc d'aquest papa nou, doncs l'altre ja tant me'l fot.
Molt bé, escolta, que t'hem de deixar, perquè ens queden pocs minuts pel programa.
No pengis que et prendran la...
La mire.
La mire.
La mire.
Ja.
Que penguen la mire.
Et prendran la mire.
Quina mire?
No sé de on, però...
No sé de on, però...
No.
No, de la panxa.
De la panxa, no, perquè...
No, doncs no.
No, sabeu que quan s'adivina, doncs es parla per telèfon i se li diu tot, però al fallar-la...
Ah, no, que l'ha adivinat, és l'estalona, és veritat, n'hi hem fet una segona.
Vale, estalona, estalona, és veritat, és veritat.
No, no, és que qui controla el Jaume està molt, molt per tot, eh?
Molt per tot, més que nosaltres.
Vinga, doncs t'hem de deixar, perquè la cosa ja comença a ser justa.
Una abraçada molt forta i adéu-siau.
Adéu, adéu, adéu.
Adéu.
Tu saps de què és, això?
Sí, dels Heels.
Els Heels, no sé que ets un Heels.
Beverly Heels.
Helis.
Això és la...
Taputs, Randolph, Benny Heels.
Bé, amics, una hora passa molt ràpid.
Oh, ja ha passat una hora.
Hem estat encantats, perquè ens han trucat gent...
Molt maca.
Molt maca, molt divertida.
Gràcies a totes aquestes senyores amb aquesta veu.
I senyors.
I senyors també, gràcies per el que ens agrada, una hora d'alegria, de diversió.
Alguna parida més que una altra, però és que el món trempa i riure, i millor el primer que el segon.
Però si rius també t'està molt bé.
Em faig un fart de riure, jo, m'encanta.
Jo m'ho passo, jo m'ho passo.
Molt bé, molt bé.
Escolta, doncs res, tu, ja ha passat, ja haurem d'esperar una setmana més.
I tant.
Doncs tres persones que s'ho passen bé.
I bé gent, jo crec que sí, oi?
També, gràcies a Jaume X, si ens canta...
Gràcies a tots.
Oh, ens diuen que ens queden quatre minuts, no?
No, que no ens queda res.
Dic quatre que s'ho passen bé.
A quatre que s'ho passen bé.
Els Jaume X diuen quatre, tres i els Jaume X.
Gràcies, amics, que tingueu una setmana.
Amor, carinyo, comprensió, no us baralleu.
I poseu-se un nas de pallasso.
Adéu, Andreu, a la bàccia, adéu.
Adéu.
Adéu, Andreu, a la bàccia.