This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
60 i més. Ja hi tornem a ser. El juny, la fals, el puny.
I la gent gran en marxa sempre disposada per tirar endavant el que calgui. Avui és el Dia Mundial del Medi Ambient i, per tant, tocarà parlar altra vegada de com poder estimar millor el nostre planeta blau, començant per les coses més properes. També és el temps en què els avallots s'encarreguen de fecundar la reina. Ho fan dins les arnes o els ruts,
Colmena, que en diuen en castellà. Per tant, com que estan molt enfeinades, no tenen previst picotejar-los. Jo no m'atreviria a dir això. Això sí, aneu en compte de no apropar-vos a cap rusc. Les abelles obreres vigilen que no entri a destorbar la feina cap mena d'intrus. Veus com ja estava previst això de que el rusc... No t'hi acostis perquè sortiràs perjudicat. No t'hi apropis mai sense anar ben protegit.
i que no entri cap intrus a les vostres tomaqueres, ja que la tomata o tomàquet, com li vulgueu dir, és la gran hortalissa de l'estiu. Ai, no hi ha festa millor que la de compartir una bona amanida de tomàquet amb els amics, amb bocinets de formatge camembert i un bon ratx d'oli d'oliva verge, extra, extríssima.
Que bé, no? Ja això ens fa venir a salivera. I tant. Doncs vinga, d'això i moltes coses més parlarem avui aquí, a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui, dimecres, dia 5 de juny, on una vegada més la sàvia veu de Joan Algarra i el bon domini tècnic d'en Carles Hernández i Rius us faran companyia.
No, i també en Marc, que acaba d'arribar i estarà amb nosaltres. O sigui que s'ho tornaran, això de posar els discos. Dos tècnics, millor que un. Agafo un mirable. Benvingut, benvingut Marc Pere Arnau. També el ninotaire, xerraire i de vegades rondinaire Pere Oliver anirà dient la seva que per alguna cosa va ficant al nas a Facebook i altres invents que fan bullir l'olla de Mr. Zuckerberg. Per si encara hi ha algú que encara no hi ha ficat al nas a internet,
que n'hi ha pocs, però a Berlosailos, el senyor Sacherberg, com ho has pronunciat això jugant, ha deixat que ha retribat, és el creador de Facebook i encapçala un molt rellevant grup en què figuren els qui porten les regnes de Google, Yahoo i molts altres dominis que ens permeten navegar per la xarxa. Benvinguts ullents d'Esvernians, què gaudiu força d'aquest dia 5 de juny, que és el 156è dia de l'any del calendari gregorià,
i en 209 dies encara para endavant per anar trampejant el 2013. És el moment de felicitar a totes i a tots els que celebreu el vostre sant o aniversari. Avui Sant Bonifaci de Magúncia i Sant Esanaida, demà Santa Paulina i Sant Bertran, divendres Sant Robert i dissabte dia 8, que sortim en segona audició, Sant Kilian i Sant Kevin, que són uns noms que ara es porten molt. I tant que sí.
Ara el que posarem és música, sisplau.
Ara sí, amb la sintonia d'Star Wars, la guerra de les galàxies i aquí acompanyats per en Jordi Domènech i Marc Perarnau, mai havíem tingut tants tècnics a la cabina com avui, esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. Començarem parlant de futbol, ja que aquell 5 de juny de l'any 1907, alguns dels nostres avantpassats de la Vila de Gràcia de Barcelona
van decidir que calia millorar les fites del futbol català. Llavors, dos modestos clubs, el Provençal i el Madrid, els dos del mateix barri, van decidir fusionar-se i fundar el Futbol Club Europa. El primer president en la història de l'entitat fou Rodolf Colell, qui la va dirigir fins al 1911 quan va passar a presidir la Federació Catalana de Futbol. Del futbol passem a la política, ja que el dia 5 de juny de l'any 1947
A la Universitat de Harvard, George Marshall presenta el seu pla d'ajuda als països europeus afectats per la Segona Guerra Mundial. El pla Marshall es va dur a terme arreu d'Occident fins a la primera meitat dels anys cinquanta.
i aleshores els espanyols del règim de Franco es van fer molt amics, molt amics dels americans. Sí, però em fa l'efecte que arribar-hi molta ajuda no va arribar. No, no va arribar gaire. Ben satiritzat que està la pel·lícula de Berlanga, bienvenido Mister Marshall. I les banderetes corrent riu avall a l'aigua del desguats. Total, que van passar de llarg. I d'Europa anem cap a l'orient mitjà on el dia 5 de juny de 1967
comença la guerra dels 6 dies entre Israel i els països àrabs veïns. També era un dia 5 de juny de l'any 1968, quan va tenir lloc a Los Angeles, a Califòrnia, l'atemptat mortal contra el senador per Nova York i candidat a president dels Estats Units, Robert Francis Kennedy.
era el segon germà més jove del president John Fitzgerald Kennedy. I seguim a Los Angeles, Califòrnia, on el 5 de juny de 1981 s'hi publica un informe mèdic sobre cinc homes homosexuals que presenten una mena de pneumònia de teologia desconeguda. Estudis posteriors conclouran que es tracta de la sida, acrònim de síndrome d'immunodeficiència adquirida. I de Califòrnia cap a Polònia.
on el 5 de juny de l'any 1989, Solidaritat vens el Partit Comunista en les primeres eleccions lliures
40 anys després de la Segona Guerra Mundial. I tornem al futbol. Després no diran que al nostre programa no parlem mai de futbol. Un dia és un dia. Doncs recordem que el 5 de juny de l'any 2004, a Jerez de la Frontera, a Cadis, al Llevant, hi aconsegueix els punts necessaris per tornar a primera divisió de la Lliga Espanyola. Lliga Espanyola que seguia fent història aquell 5 de juny de l'any 2008 en què Pep Guardiola signa el contracte com a tècnic del primer equip
del Futbol Club Barcelona i s'inicia una de les etapes més brillants tant per a la entitat com per al gruix de l'afició. El triplet ha aconseguit amb la Copa Lliga i Champions. La temporada 2008-2009 va fer guardiola mereixedor de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Ai, ai, que verd!
Quina importància té el futbol al nostre país? La té perquè, mira, jo aquest matí, quan he sortit al carrer, el primer que he vist és una veïna amb els seus dos fillets bessons de la mà cantant l'himne del Barça, els dos nens. Això ho feia jo. Això ho feia jo quan anava a buscar el meu net al tiktak. I veníem cantant a l'himne del Barça. O sigui que mira... Ro del món i torna al born. Tot el camp és un clam, som la gent blaugrana. Això mateix. Bé, posem música.
Dicen que por las noches no más se liba y impuró llorar. Dicen que no dormía, no más se liba y impuró tomar. Juran que el mismo cielo se estremecía al oír su llanto, como sufrió por ella que hasta en su
Cuc Rucú, Paloma, és una cançó preciosa, una de les rangeres més famoses i més sentimentals. Ara esperava que la cantéssim tu i jo a tort, però no ens hem atrevit. No, aquest cap de setmana és obligatori que faci bon temps. Deixa't estar que ha de fer un sol espaterran. Doncs endavant. Va, naixements que van tenir lloc un dia 5 de juny de l'any 1723 a Escòcia
ho feia Adam Smith, l'economista i filòsof britànic que va iniciar al llarg camí del socialisme utòpic. També era un dia 5 de juny de l'any 1878 quan va néixer el revolucionari mexicà Pancho Villa, que va ser tot un mestre per Emiliano Zapata. I molt estimada arreu del món segueixent l'obra de Federico García Lorca, que va néixer a Fuentebaqueros, a la província de Granada, un dia 5 de juny
de l'any 1898. A dos anys del començament del segle XX va arribar al món Federico, un dels poetes més estudiat, investigat i admirat tant per la seva vida com per tot el que ens va deixar escrit. Destacats hispanistes com ja Gibson, entre d'altres, han escrit nombrosos estudis sobre García Lorca, un dels més recents al publicat per Planeta dins la col·lecció España escrita
que, prenent el títol d'un dels seus poemes, Caballo Azul de mi Locura, analitza la personalitat de l'escriptor i les vivències d'amor i desamor i també les situacions de conflicte que va tenir amb alguns dels seus contemporanis. Al final del programa direm algun dels poemes lurkians que tenim memoritzats. Lorca és un dels grans poetes que, com Machado, Alberti, Margall, Espriu o Verdaguer, són vius a la motxilla de paraules
que ens donen ànims pels camins de la vida. Hi n'hi ha molts altres, però si fem aquí una llista... No tenim prou amb tot el programa. No acabaríem mai. També, com sempre, recordarem algun personatge històric que ens va deixar tal dia com avui. A Los Angeles, California, el 40è president dels Estats Units i actor de teatre i cinema Ronald Reagan moria el dia 5 de juny de l'any 2004. Diuen els crítics que mai no va arribar a ser un gran actor.
Tant el teatre com el cinema feia papers secundaris, però tenia una bona dicció i cert poder de convicció. Menteix bastant bé, deia un destacat periodista, però no té cap mèrit. Altres polítics que no han estudiat art dramàtic també ho fan.
va destacar per potenciar el pla nuclear amb aquella iniciativa de defensa estratègica coneguda popularment com la guerra de les galàxies. Però aquí hem sentit figurat, no? Res a veure amb la pel·lícula ni amb la novel·la Star Wars. Perquè allò és molt fantàstic. Aquí, per cert, va destacar tota mena de dubtes entre la comunitat científica que no estaven gens d'acord amb el senyor Rigan. Recordem finalment Henry Manyo.
copilot del català Nani Roma mor en un accident durant el ratll de Marroc el 5 de juny de l'any 2006. I molts més altres que van morint a aquesta data però, com diem sempre, triem al nostre gust alguns que ens semblen molt importants però no podem fer un llistí de telèfons. Tenim tots a la nostra memòria aquells que estimem i hem perdut. Això mateix. Bé, posem música.
De matinada han trucat. Són el replà de l'escala. La mare quan surt a obrir porta la bata posada. Què volen aquesta gent que truquen de matinada? El seu fill que no és aquí n'és adormit a la càmbara.
Què li volen al meu fill? El fill mitja es desbanllava. Què volen aquesta gent? Que truquen de matinada. La mare ben poc cansada.
Entreteniments a Dojo. Però és que ara m'havia encantat escoltar en Serrat, em pensava que sentiríem tota la cançó. Doncs vinga, entreteniments a Dojo. Va, entreteniments. Avui va de persones grans que ens fan sentir joves als que ens anem fent grans. Perquè ens va arribar a l'ànima la notícia publicada a l'avantguàrdia fa pocs dies sobre l'actor professional de més edat a Catalunya. En Jaume Pla. Pla de ball?
Els seus 85 anys acabadets de fer és un dels protagonistes de tot un clàssic del bodevil francès. La meva ismènia, d'Eugène Labiche, que podem veure al Teatre de la Seca, Espai Brossa, al carrer de Flaçades número 40, molt a prop del carrer Princesa, al barri del Born de Barcelona. Fins el 23 de juny del 2013 sou a temps de veure-la. Jo la vaig veure diumenge passat i vaig disfrutar moltíssim. Fins al camí de la vida,
com els astres a l'espai, sense presses, a la teva mesura, però sense parar mai. El coneixes aquest poema de qui és?
Prenent de Goethe aquest consell formidable, en Jaume Plal ha fet seu, i al llarg de la seva carrera fent d'actor i de perfumista, entre Schehoff i Berthold Brecht, Mirúrgia i César Imperator, estudis de televisió i teatres de totes les dimensions i formats, ha deixat empremta a les nostres vides. Encara recordem aquelles cartes a l'avantguàrdia d'espectadors
que no volien que desaparegués de la sèrie, al cor de la ciutat, el personatge Ferran, enamorat de Regina, tot un cant d'estimació i respecte a la gent gran. Aquell Ferran era en Jaume Pla. Com ho han estat tants i tants personatges que des d'aquella teta gallinaire de Francesca, un perdó, que li vam veure a la agrupació dramàtica de Barcelona. Aleshores era al centre del cercle artístic de Sant Lluc, com ho va ser després el Tec,
Doncs ja vas valutar el galliner i la censura, i fins avui mateix ens ho ha fet passar d'allò més bé ara, ja dir, aquests dies, fent el paper de pare de la dolça i entremaliada ismènia. Del tot recomanable aquesta ismènia dirigida per Hermann Bonin, on el llenguatge nu, essencial i transparent, retraten la naturalesa humana. A més de Jaume Pla, la resta d'actors, Mingu Ràfols, Lina Lambert, Teresa Urros,
i Anna i Cobalceta estan esplèndids i divertits interpretant els seus personatges. De veritat que molt bé, Teresa Urróz.
és com si destapessis una ampolla de xampany i comés a sortir espuma, xispes, alegria... Molt bé, molt bé. Això fa falta avui dia, que normalment la cosa més bé és grissa. Aquest tipus de representacions val la pena. Això és per passar-s'ho bé. A més està molt ben fet, aquest Teatre Petitó, que és l'espai brossa des que està restaurat, està molt bé, molt bé. A més, en una sala, que és a la sala brossa, estan fent la meva ismènia, i a l'altra sala, la sala Fregoli, al fons del calaix, que aquesta no l'he vist,
però té pinta d'estar molt bé, que està interpretada per la Mariona Casanovas i Rubén Serrano. Rubén Serrano és aquest noi que fa el fill dels Flaquer a la sèrie de La Riera. Aquí fa un personatge completament diferent.
i posats a trobar gent gran de protagonistes i de manera admirable, ens ha semblat molt adequada i oportuna la pel·lícula de Jax Royer, un amigo para Frank, on un home d'edat avançada amb pèrdues de memòria i necessitat d'atencions troba un amic d'allò més especial, no direm de qui es tracta, que el pot ajudar a portar una vida sana o no. Consulteu la cartellera i recordeu que al cinema Renoir
fan un bon descobte a la gent gran de dilluns a divendres a les primeres sessions. I a la Filmoteca, recordeu que la Filmoteca de Catalunya, que és a la plaça de Salvador Seguí, al cor del Raval,
Per 3 euros només els jubilats podem veure cada dia sessions. Aquesta setmana dues de passolini per 3 euros. Tota la setmana cicle passolini. A qui li agradi passolini? A mi m'entusiasma. Vaig veure l'altre dia ocellani e ocellini.
ocellets i ocellots, pajarracos i pajarites, com vulgueu, que és una autèntica prioritat. Va de dos ciutadans que fan camí per la vida i es troben a Sant Francesc que els encomana que vagi a evangelitzar ocells. Per una banda a Corts i per l'altra per dalt. I em va semblar preciosa. A mi personalment no m'agrada gaire. O sigui que ho sento.
No estic d'acord amb tu. Contragustos no hay nada escrito. A mi Pasolini em conmau tota la seva poesia, m'emociona, em fa riure, em fa plorar, és un dels meus autors predilectes. Què hi farem? He vist totes les seves pel·lícules, he llegit els seus poemes... Jo he vist una sola i vaig dir prou, ja en tinc prou.
I a més he tingut el goig de poder-me acatar una vegada per planeta a escritos corsaris, que si algú va i cerca el llibre, que em digui si això és literatura de qualitat, és poesia de qualitat i amb una intensitat meravellosa. I allà passa totes les seves intensitats ideològiques i la manera de pensar i de sentir. Ja, ja, ja. Bé, posem música.
Ya no me acordaba cómo tocaban mis dedos esa guitarra que era para mí tu cuerpo. Ya no me acordaba lo que sentía cuando acariciaba tu pelo. Ya no me acuerdo
si tus ojos eran marrones o negros. Como la noche o como el día que dejamos de vernos. Sólo recuerdo que llovía y que quedamos en la parada del metro. Deixa'm dir una cosa.
que fa que un gran admirador dels Estopa hi ha un còmic preciós editat per Panini que parla dels germans Estopa. Són un gran número especial sobretot de la joventut. I de molts grans, són un fenomen mediàtic contemporani. Uns grans poetes i uns grans músics.
Bé, haig de dir que dissabte passat, a la galeria Cobassa del carrer Mallorca 235 vaig assistir a una visita guiada de l'exposició fotogràfica Just Kids, o sigui, Justo Niños en castellà, just nens. Tal com diu el seu nom, és una interessantíssima exposició fotogràfica on el tema és exclusivament la mirada infantil en diferents circumstàncies de la vida.
Un bon nombre de fotògrafs i fotògrafes, 50 en total, han captat l'expressió d'uns nens, l'estat d'ànim d'unes criatures quan passen per davant de l'objectiu d'uns càmeres experts que són, alhora, verteders genis de l'art fotogràfic. Aquest material forma part de l'ampli fons que la galeria Cobassa guarda als seus arxius. Els fotògrafs són tan nacionals com estrangers.
Podem destacar alguns noms com són francès, català roca, Oriol Maspons, Ramon Massachs, Xavier Miscedats, Joan Colom o Flor Garduño, o quan als nacionals. I el donant, Bouat, R.I., Cartier-Bresson, Marion Michel, Jussuf, Sogodogo, Paolo Bertoni, George S. Simbel i molts més, alguns dels quals, ja desgraciadament, no hi són amb nosaltres.
Els guies, molt ben informats, ens van traslladar mitjançant l'avertent humanista de la fotografia al passat segle XX, tot fent un repàs de la història i l'evolució a través de la mirada innocent dels 50 nens i nenes que ens van mostrant un estat d'ànim que ens entendreix o ens sorprèn per la seva sinceritat. Aquesta expressió, exposició Jazz Kids, Just Nens,
Es pot visitar de dimarts a dissabte totes les tardes de 16 a 30, dos quarts de cinc, fins a dos quarts de nou del vespre. Si us interessa visitar-la, recordeu que és a la galeria Cobassa, Mallorca 235, i que romandrà oberta
Fins al 3 d'agost. Entre quins carrers? Mallorca 235, entre quins carrers? No me'n recordo perquè em van portar en cotxe. Home, mira que bé. És que no me la vull perdre perquè a mi la fotografia de tots els fotògrafs que s'ha anomenat, dels quals he vist obre i conec pràcticament de tots. No, si la llista són 50. I és dels millors del món. El que passa és que, com dèiem abans, si aquí estem
anomenant tots, llavors no tindríem prou amb l'espai d'avui. Bé, doncs si no aneu en cotxe i us han de portar amb autobús, comproveu per internet entre quins carrers cau o amb una guia al carrer Mallorca 235. Suposo que com sempre, en aquell espai que tant Consell de Cent com Mallorca tenen totes les sales d'exposició. O sigui entrarà amb la Catalunya i Passeig de Gràcia? Més o menys. Doncs ja ho miraré perquè no me la vull perdre. Jo la que vaig veure també i que recomano però molt molt molt és aquesta exposició que porta per títol
que la tinc apuntat aquí, espera, multiversions que es pot veure també a la sala d'exposicions de la Filmoteca de Catalunya on us divertireu moltíssim perquè veureu tot el que la censura va arribar a treure de moltes pel·lícules que nosaltres hem vist. Per exemple, de Cortina rasgada van treure una escena en què surt Paul Newman al començament de la pel·lícula i el censor va posar que el torso de Paul Newman és terriblemente
Sempre hem parlat dels sensors d'aquella època. Eren absolutament incomprensibles perquè hi ha coses que no es comprenen. Però és que a vegades només que canvien la paraula ja et passava el text.
Però jo em vaig tractar algun ascensor perquè els TVEos havíem de passar per censura. Jo parlava, imagina't tu, als guions de ràdio Fèmina, de Ràdio Espanya. I anava i, bueno senyorita, com sempre, em posaven el segell i el reandoc cap a dos números més avall. Però és que quan et posaven algun inconvenient, l'absurt que posaven era tan bèstia i tan burro i tan absurd, a mi em van retirar quan estava, els dos anys, que a mi em sembla dos anys i mig de redactor amb cap del petofet,
van retirar tots els còmics o revistes del quiosc per un article sobre tot esperant Godot perquè el censor va dir que era irreverent i blasfemo perquè Godot traduït segons el cap d'aquell censor volia dir diosote. Palabra que no he visto escrita en lugar alguno. La culpa no era en ells, era de qui els va donar
el poder de fer aquestes desgràcies. Ells tenien un codi d'instruccions, tant pel cine com per la literatura, tot per tot. Que deien, lo que atente a la moral, lo que atente a las buenas costumbres... Tu imagina com funcionava la cosa. Imagina't com anava la cosa. Jo, a Ràdio Joventut, vaig ser l'encarregada per part de la direcció de controlar i censurar les novel·les
o els guions que ens preparaven els guionistes per fer-los en radioteatro. Imagina't jo una mofa de 15 anys perquè deia que com era una persona molt entenimentada que veuria tranquil·lament les coses que no eren radiables. Però això ens dona fins a quin punt la idea que dins de les empreses ja hi havia autocensura per veure què dirà
a la censura. A llavors, de vistes tan ingents o tan innocents com el TVO, que sabien que tenien un equip censor de pes com el del Padre Vázquez i sus muchachos, ja ells mateixos deien, no, no, no, això no ho fem. I resulta que ells anaven per una altra banda. Allà on tu et pensaves que no hi havia res, veien un pom d'escala que els semblava en formes unividioses. Jo ja et dic, amb quinze i setze anys vaig tenir l'autoritat suficient i ja no anàvem a portar ni les novel·les.
ni els guions, a censura, perquè jo ja ho havia fet. O sigui que mira, aquí tienes una ascensora. Jo ho deixava passar tot perquè no em semblava tot molt bé. Ara parlem una miqueta d'aquesta estupenda exposició d'escultura de la Sala Paris. És que sempre fas el recorregut de la Sala Paris. Donant la volta, començo pel passeig a Valmes
Passeig de Gràcia, tot aquell entorn dels carrers de les sales d'art i després me'n vaig a Rambla Catalunya. Després de Patriciol segueix pel Pès de la Palla, traspassa la via Laietana, passa per davant de la Catedral i arribes fins a Sant Lluc al Baix a l'esquerra del carrer Marcadès i veuràs una exposició preciosa també. A més a Sant Lluc, tots els primers dissabtes d'aquest mes, jornades de portes obertes,
a les 12 del matí, fins a la primera hora de la tarda, perquè ens trobem a dinar tranquils, a estudi de pati obert. O sigui, amb models del natural... Si allò és una altra cosa... No, no, però obert a tothom. Tu pots veure des de fora com dibuixem, com escrivim... El taller de la setmana que ve, per exemple, és de figura nua. Hi ha un noi nu i una noia nua que posen perquè facis apunts. Tothom, qui vagi, qui vulgui. Ja pot fer els apunts que vulguis.
I els altres dies és fruita o pomes, un altre dia són bodegons, un altre dia és paisatge urbà. Aquesta exposició és feta en materials naturals. El prospecte que he portat, perquè ara ja són uns prospectes d'una sola pàgina, que són uns cartronets molt macos, és tot materials.
en fusta d'Olivera i Venus. Que bonic. Això és el que els italians et deien un cartonato mínimo. I tant mínimo. A mi em fa molta gràcia la paraula cartonato perquè és una cartolina i és forta. És una cartolina forta. Aquí tens que pots entrar a la web i tot.
Veus aquí mateix, tu insertes a la web i pots veure l'exposició tranquil·lament a casa teva o a l'ordinador. Però si és que és a l'ordinador, el que passa és que em mareja i em perjudica la vista mirar quadres per la pantalla de l'ordinador. Si et fixes en vals de talls... Això no són quadres, són escultures. És igual, però quan aquesta imatge la veus al natural... És molt remenut. A l'ordinador és molt remenut. No, però sigui remenut o gran, quan ho veus al natural et transmet unes emocions.
quan ho veus plasmat a la pantalla de l'ordinador, que és com abans quan fèiem els llibres d'art, que treien unes diapositives enormes, de 17x24, de mida molt gran, perquè després es poguessin reproduir molt bé, que aquestes diapos, per cert,
amb el temps en caducat i s'han picat totes, les guardàvem com a oi això serà per sempre forever, tot es deteriora. Jo tinc dia positives que ara no valen per res. Me les van regalar dels arxius, et quedes aquí una còpia... Es fa malbé, passa com els ceders, també tenen data de caducitat. Tu tens un disc de pedra de l'any 20 o 30, sonarà molt malament, tot el que tu vulguis, però està intacte tal com es va gravar, els de pedra.
però tens ara ja els TDs i les cintes com es diu, no em surt ara, del UHF i tot això i a la llarga es fan malbé, s'haurien de conservar amb bones temperatures i tot. I el paper, fixa-t'ho, el paper ben conservat encara és de les coses que dura molt, perquè saps que dijous i diumenge passat, que era corpus, hi ha molts llocs que van fer dijous
i que va ser jornada de portes obertes a molts museus el dijous i a molts altres el diumenge, va anar al museu Marés i saps que a la part de dalt hi ha aquella sessió de col·leccionista on pels enamorats del còmic allà està l'origen de la historieta il·lustrada.
es conserven historietes, auques, si són en català, aleluia, si són en castellà, de la primera i segona meitat del segle XIX, que estan en perfecte estat de conservació. I estan posades a dins d'un vidre. Sí, protegida de la temperatura, de la humitat. No les pots tocar per res. No, perquè es desfan. Per tocar-les, hi ha tant aquestes com d'altres. A més, fan servir guants i tot. Has de demanar permís
És com el... Sí, és molt complicat. Ho sé perquè ho he fet. Lo cero es de papel i la història del còmic parlo dels anys 70, després dels anys 90, fet per un altre senyor, tant una que va fer Luis Gasca, que és editor, com Antonio Martín, que és un gran editor historiador que ha fet la història del còmic espanyol. Les vam treure d'allà de l'arxiu i esclar, posant-se guants,
una foto, una diapo, tornant al seu lloc i anant-hi a l'hora que et diuen i tal, quan vas a fer un treball d'aquest tipus, quan vas a la Biblioteca Nacional, quan vas a Montserrat, ho saps perfectament, perquè et deixin tocar una peça, necessites... No, no, no, no tan fàcil, eh? Jo vaig intentar fer un apunt, un trist apunt, a Florencia, en un museu, i em va venir un senyor que deia per menys, o per menys, o per menys... Jo dic, ui, que he fet de mal fet. Total perquè prenia un apunt, no? Em va veure dibuixar, partint d'un dibuix,
I això està prohibitíssim, si no demanes permís perquè poden arribar a creure que tu amb el teu tras, que no s'assemblarà a res el que hi ha allà, que pots ser capaç d'endur-te l'original i deixar allà penjat. Doncs no t'estranyis, el cul potser ho ha fet. Ara tenim de notícia aquest senyor que va robar una imatge romànica, es veu que no la va poder vendre mai i l'ha tornat amb una mosse d'escombraries al seu propietari. I com l'ha tornat? Escolta, que fa veritable pena que costarà un realero de recuperar-la. No hi ha dret.
Recordem que les obres d'art de totes les catedrals i museus amb el tresor que tenen... No es conservaria mai. Aquest tresor és nostre i necessita una restauració permanent. Vaig anar l'altre dia amb una visita guiada a Santa Maria del Mar, Catedral del Mar, com li diuen ara a la novel·la d'Ildefonso Falcones,
i la quantitat de diners que hi ha invertits en els terratrèmols que hi ha hagut al llarg de la història. Les quantitat constantment estan en restauració. A més, com tots els grans edificis es gronxen. Clar, és que s'ha de saber la tolerància de gronxament que dius tu que tenen els edificis. El monument de Colona, restaurat de nou, on s'hi pot tornar a pujar, també es gronxa. Clar, calar que sí. Posem-vos-hi cap a poser, no hi queden vosaltres.
How many roads must a man walk down before you call him aware? Guessing how many scenes must a white dove say before she sleeps in the sand?
Yes, and how many times must the cannonballs fly Before their forever band? The answer, my friend, is blowing in the wind The answer is blowing in the wind
Una cançó preciosíssima.
reivindicativa i la recordarem tota la vida. I tant que sí. Flotant el vent. La Joan Bae feia una versió extraordinària.
I a més fixa't ens serveix de prefàcil per parlar de cultura física, activitats per gent gran que fan a la bonaigua i també la cultura que ens serveix per posar en marxa les neurones. El centre de formació de persones adultes que ens ve la informació al bulletí que acaba de ser distribuït abans d'ahir dilluns. Em penso que abans d'ahir dilluns el repartien per totes les bústies. Em sembla que a casa meva no ha arribat. El tindré que demanar.
Si no l'Ajuntament el teniu a la vostra disposició. A més correus ja saps que no és això. No reparteix correus. T'arribarà. Parlant de la cultura física, a la Bonaigua ja ho hem dit tres vegades fan activitats per la gent gran, per gent de totes les edats, però n'hi ha algunes com l'Aqua Suau, que és una activitat aquàtica d'intensitat baixa on es treballa flexibilitat, força, equilibri i coordinació i va molt bé per persones grans.
Aquestrenxing, activitat aquàtica d'intensitat molt baixa. Aquesta encara per gent més gran, perquè evidentment n'hi ha per gent... O més gran o poco àbil, com jo. O poco entrenada. Parlem de gent gran, parlem de gent que va des dels 60 o una mica menys... Fins als 95. Fins als 95 o més. Potser ja no, però déu-n'hi-do.
Perdona, hi ha una senyora de 96 anys que va cada dia de l'any al Club Natació Atlètic Barceloneta, ho he vist jo, i la veig nedar cada dia de l'any. Si és clar, si fa molts anys que ho fa, ja ha estat prou entrenada. Des que era una nena, i no ho deixa mai de fer. Diu que no s'ha encostipat en la vida. Ja, ja, és molt natural. Aquangak, activitat aquàtica d'intensitat alta dirigida a treballar
els glutis, abdominals i cames. Aquesta veu són pels que estan més en forma, gent gran però més en forma. I l'aquacip que també és d'insensitat molt baixa, que dins de l'aigua vas fent moviments molt suavs i tocant de peus a terra, no es tracta de netar. Es tracta de fer ara aixecar un braç, ara en aixecar un altre... És per tenir el cos i ment en forma. I què més? Doncs la tonificació per gent gran
Un esport que tu ja el fas, que cada dia li posen un nom nou, això fa molta gràcia, ara es diu indoor cycling. Mira que és l'indoor cycling. Sí, activitat cardiovascular en una bicicleta estàtica en la que pedaleges a ritme de la música, indicat per reduir el percentatge de graça corporal.
Recomanable l'ús de pulsòmetre. Com veus això ho pots fer apuntat a la bona aigua i jo sé d'alguna persona que ho fa... Jo m'apunto al meu despatx cada dematí. Que ho fa a casa seva tranquil·lament, es posa la música que vol o la tararé. No home, jo poso les notícies i quan donen aquelles notícies tan antipàtiques o van contra nosaltres, pedalejo més fort. Clar. No pedalejo més poquet a poquet. Clar que sí. I està també el Cardiobox, que són sessions coreografiades d'al impacte treballant braços i cames simultàniament.
Per als vostres nets o netes, aeròbics infantils, sessions adaptades per a nens, nenes, adolescents al ritme de la música. Doncs ja ho sabeu. A la bona aigua, ja sabeu on és la bona aigua. On hi havia abans una font, ara hi ha un complex esportiu. Passeig de la muntanya, 25 de Sant Just,
Teniu la web labonaigua.com i allà trobareu tota mena d'informació que vulgueu. Molt bé, perfectament. I ara parlàvem del bulletí, les preinscripcions per al Centre de Formació de Persones Adultes. Del 20 al 28 de juny és el període de preinscripcions per als diferents cursos que ofereix el Centre de Formació de Persones Adultes.
que des del mes d'abril presta servei al nou equipament les escoles. El 5 de juny de 10 a 1 al matí, o sigui això és pràcticament ja no? Pràcticament avui. Avui ha començat.
i des de les 4 fins a les 7 del vespre hi haurà jornada de portes obertes al centre o hi ha hagut jornada de portes obertes al centre. Això ja ha passat. Noi, doncs ens va arribar el bolletí abans d'ahir. Sí, si no dic que a casa meva no ha arribat encara. Doncs bé, segurament en dies següents també us ho deixaran veure. Coincidint amb el trasllat de l'escola a les noves instal·lacions i amb la receva recent transformació en centre, s'amplia l'oferta formativa amb noves possibilitats educatives
que permeten alhora millorar coneixements i obtenir un títol. Entre les novetats formatives del proper curs hi ha la preparació per les proves d'accés a cicles formatius de grau superior i el curs per obtenir graduat en educació secundària. Més informació al mateix centre Carrè Montserrat 4 al telèfon 93 473 97 48
o bé al Departament d'Ensenyament, Serveis Territorials, el Baix Llobregat, el telèfon 93 685 94 50. I si no, ja ho sabeu, ho trobareu al Bulletí on hi ha aquesta oferta educativa per al curs 2013-2014. Llengües, anglès, horari de tarda.
Graduat, educació secundària, nivell 1 i 2, horari de tarda. Proves d'accés a graus superiors de cicles formatius, matèries comunes, horari de matí. Informàtica, nivell inicial i 1, horari de matí i tarda. Per gent de totes les edats, aquí no hi ha excusa. Mentre el CAP funcioni podem fer servir les neurones cada vegada millor. Molt bé, perfecte. Posem música.
Gràcies per atendre'ns.
que l'oblida la taulada vermella i la finestra amb flors, l'escala fosca i la imatge vella que s'amagava en un racó, i el llit de fusta negre i foradada i els teus llançols tan nets.
i l'arriba suau d'una matinada que ens desperta més bé. Però no vull que els teus ulls plorin, digue'm adéu, que el camí fa pujada i me'n vaig a peu.
Escoltàvem en Serrat, i la cançó era preciosa, però és clar, és que el temps ens empeny. I ens agrada parlar de tantes coses, ara ens ha vingut a la pensa que a les piscines del Club Esportiu Mediterrani de les Corts, el proper cap de setmana, dies 89 de juny de 2013, 45è campionat de Catalunya de natació amb aletes. Això va molt bé per aprendre a nedar, perquè des de dalt veus molt bé
Com la persona es desenvolupa? Doncs això és dura des de les 9 del matí fins a les 5 de la tarda. O sigui, que es pot veure natació. Evidentment participen tots els equips de natació de Catalunya. El lètic Barceloneta, el mediterrani, natació Sant Just, que també hi és, el Molins de Rei, el Sant Feliu, etcètera, etcètera. Això és el carrer Regent Mendieta, 14 i 20, a tocar de la Riera Blanca, final del bus 157. Molt bé. Doncs posem una mica més de música.
Molt bé, molt bé Marc Pere Arnau. Ara s'ha quedat el Marc solet. Teníem un B de 10 de tècnics que era massa i ara l'han deixat sol. És igual, ja n'hi ha prou. Ell ho fa perfectament. I a més, com que hem dit que era el dia mundial del medi ambient, aquí tenim construcció sostenible que va molt bé pel tema del dia. El que passa és que hi ha sus més i sus menys.
Al 5 d'abril del 2013 el Consell de Ministres ha aprovat per fi la normativa relativa a l'energia en l'edificació que segueix l'estratègia Europa 2020 per cometre el problema del canvi climàtic amb objectius com la reducció d'emissions d'efecte invernacle, l'augment del pes de les energies renovables
i la millora de l'eficiència energètica de les vivendes. Cada dia, el sector edificatori a Espanya consumeix per al seu manteniment, o sigui, calefacció, refrigeració, consum d'aigua calenta sanitària, ventilació, il·luminació, aproximadament un 30% del consum d'energia final, un percentatge que tendeix a incrementar paulatinament. Per a dòter-me la directiva europea, el govern exigirà partir
ha exigit ja a partir de l'1, que ja fa dies, l'obligatorietat de disposar d'un certificat energètic, a més per personal tècnic qualificat,
per a totes les superacions de venda i lloguer d'immobles i locats. Bé, fa només quatre dies, encara arribarem a temps. Més aviat expliquem què és això de la certificació energètica. Mira, això ha sortit aquesta explicació a la guia Parc d'aquest últim mes de maig. Encara no tenim el de juny però el mes de maig ho explica molt bé. Igual que els electrodomèstics, els edificis hauran de disposar a partir d'ara
de la seva qualificació energètica que pot anar de la A pels més eficients fins a la G pels menys eficients. Això depèn de les emissions de CO2. De moment no s'existeix una qualificació mínima. Així, la certificació energètica és el procés pel qual s'assigna una qualificació a un edifici o casa en funció de les emissions de CO2 que produeix durant cada any d'ús o el que és el mateix.
La qualificació d'eficiència energètica és l'expressió del consum d'energia que s'estima necessària per satisfer la demanda energètica de l'edifici, casa o local, en unes condicions normals de funcionament i ocupació. El certificat energètic és un informe que inclou la qualificació energètica a una escala A, B, C, D, E, F i G.
i una sèrie de mides d'actuació de caràcter voluntari que poden millorar aquesta qualificació en una o dues lletres. Els apartats de la certificació permetran saber quins són els elements o sistemes que més penalitzen la certificació concreta de tal o qual immoble i és en aquests punts on s'hauran de centrar les mesures de millora.
Seran redactats i firmats per un tècnic certificador habilitat i tindran una vigència de 10 anys
sempre que no s'alterin les condicions energètiques de l'immobili. L'etiqueta energètica serà el resultat de la qualificació que obtingui cada vivenda, casa o local i serà un resum gràfic de l'informe. Haurà d'estar inclosa en tota oferta de venda o lloguer, promoció dirigida a la seva comercialització, construcció i venda de tot tipus d'immobles. Haurà de figurar sempre, de forma clara i evident, el consum energètic que es preveu per a aquell edifici, vivenda,
casa o local durant el seu cicle de vida o funcionament, de manera que l'usuari podrà escollir fàcilment entre els productes oferts al mercat, igual que s'obsoeix ja amb els electrodomèstics o amb els cotxes, sent precisament l'etiqueta energètica un magnífic aval per situar-se en els costos fixes propis al manteniment dels immobles. Bé, realment és un tema que s'ha d'estudiar molt,
i que s'ha de portar a terme a poc a poc perquè imagina't amb totes les cases que ja tenen 10, 7, 15, 30 anys per aconseguir aquesta certificació
Realment s'han de fer uns estudis molt a fons. A menys aquesta és la meva opinió. I a més això és un tema que complica les reunions de veïns. Les reunions de veïns representa que aquest certificat s'ha de pagar. Hi ha una sèrie de coses que a vegades penses que ja no és per la millora del medi ambient.
és per la millora de la butxaca dels impostos. I tant que sí, perquè la sostenibilitat dels edificis i de les vivendes és una cosa molt complexa, perquè tots els edificis, tots, acaben tenint malalties, fa pocs anys que estan construïts. Les coses més elementals, fins i tot les més bucòliques, jo trec el cap a la finestra, a la 5 del matí, i veig una alfombra de tòrtures a baix. Oh, que bonic! Miro cap amunt i veig un B de Déu d'Oranetes. Miro cap a l'altra banda i veig
Tot una altra mena d'ocells. Garces, falciols... Tot això és molt bonic. I els detritos que deixen. I els terrats com queden. Hi ha on fan els nius moltes d'aquestes bèsties. Lo seu és fer-ho al camp. Però són acostumats a fer-ho. I aleshores els nius d'oranetes que estan per dins de totes les cornisses de totes les cases, del doble paret de fons,
Tot el que ha de fer aquestes bèsties són humitats que transmeten a les parets de l'edifici. I per contra hi ha la creença popular que allà on s'hi fica un niu d'oranetes que porta sort. I qui el desfà?
És molt complex el tema. I les gavines? Les gavines ja es punten a part. Gaviota lejos del puerto peligra tu huerto. La gavina lluny del port perilla el teu o. Però és que ara estan a tot arreu i unes picotades... Hi havia una temporada que als molts terratges que hi havia roba estesa resulta que les senyores podien sortir a estendre la roba segons quines hores
perquè les gabinotes aquestes, les d'això les picotejaven.
en línia recta a la Marina de Sants, que per les gavines és un no-res, els humans tenim el port al mig, per les gavines van i venen, totalment prohibit que ningú mengi allà, no per raons més digents, sinó perquè es llencen en picat gavines, cotorres i altra mena d'ocells i piquen els nens. Clar, perquè volgues que no, les mulletes, les sanglonetes, tot això, doncs trau aquests bitxitos. Ho mengen tot. Posa una mica de música.
No!
Res de res. No.
De fet, aquesta és la sintonia de l'espai poètic. Però com ha passat tan ràpid el temps? Si no hem xerrat gaire avui. No, això t'ho penses tu. Ai, ai, ai. Doncs recordem, com hem dit abans, algun dels poemes més populars de García Lorca. De fet, en sus cantares populares, ell ho va escriure tot perquè fossin cançons.
El que passa, jo ja m'he entrenat a cantar una mica, i he vingut aquí entre los cuatro mundos... Molt bé, molt bé, continua, continua. Però la Joana va dir, no, que cantes molt malament. No, que plou, que plou, que plou. I aleshores, tot i que aquests cantars populars estan editats, i en el seu dia els va cantar l'Argentinita, els va cantar Margarida Chirgo, molts anys després els va també amb cançó i recitats el Juan Echenove. Els ha estrenat no fa gaire el Teatro de l'Arenal de Madrid i en el Teatre Espanyol dirigits per Mario Gas,
Els fa gent que sap cantar. Nosaltres, com que no cantem, els llegirem. Així per a tots vostès, Los Cuatro Muleros. De los cuatro muleros que van al campo, el de la mula torda, moreno y alto. De los cuatro muleros que van al agua, el de la mula torda, me roba el alma. De los cuatro muleros que van al río,
El de la mula torda és mi marió. ¿A qué vas a porlumbre la calle arriba si de tu cara sale la brasa viva? Los peregrinitos. Hacia Roma caminan dos peregrinos a que los case el papa.
porque son primos. Sombrerito de hule lleva el mozuelo, la peregrinita de terciopelo. Al pasar por el puente de la Victoria, tropezó la madrina, cayó la novia. Han llegado a Palacio, suben arriba y en la sala del Papa los examina. Le ha preguntado al Papa cómo se llaman. ¿Cómo se llaman? Él le dice que Pedro y ella que Ana.
Le ha preguntado el papa que queda tienen. Ella dice que 15 y él 17. Le ha preguntado el papa de dónde eran. Ella dice de cabra y él de antequera. Les ha preguntado el papa que si han pecado. Él le dice que un beso que le había dado. Y la Pelegrinita, que es vergonzosa, se le ha puesto la cara como una rosa. Y ha respondido el papa desde su cuarto.
¿Quién fuera peregrino para otro tanto? Las campanas de Roma ya repicaron porque los peregrinos ya se casaron. Seguimos con la guitarra. Empieza el llanto de la guitarra.
Se rompen las copas de la madrugada. Empieza el llanto de la guitarra. Es inútil callarla. Es imposible callarla. Llora monótona como llora el agua. Como llora el viento sobre la nevada. Es imposible callarla. Llora por cosas lejanas. Arena del sur caliente que pide camellas blancas. Llora flecha sin blanco, la tarde sin mañana.
y el primer pájaro muerto sobre la rama. Oh, guitarra, corazón malherido por cinco espadas. Baladilla
El río Guadalquivir va entre naranjos y olivos. Los dos ríos de Granada bajan de la nieve al trigo. El río Guadalquivir tiene las barbas granates. Los dos ríos de Granada, uno llanto y otro sangre. Para los barcos de vela,
Sedilla tiene un camino por el agua de Granada. Sólo reman los suspiros. ¡Ay, amor, que se fue y no vino! Guadalquivir, alta torre y viento entre los naranjales. Dauro y Genil, torrecillas muertas sobre los estanques. ¡Ay, amor, que se fue por el aire! Quien dirá que el agua lleva un fuego fatuo de gritos. ¡Ay, amor, que se fue y no vino! Lleva azar.
Lleva olives, Andalucía, a tus mares... ¡Ay, amor, que se fue por el aire! I acabem amb el poema de la Sigri Yachtada. Paisaje. El campo de los olivos se abre y se cierra como un abanico. Sobre el olivar hay un cielo hundido y una lluvia oscura de luceros fríos.
Tiembla junco y penumbra la orilla del río. Se riza el aire gris. Los olivos están cargados de gritos. Una bandada de pájaros cautivos que mueven sus larguísimas colas en lo sombrío. ¿Ves?
Hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui. I tenim moltes mà memoritzades de l'orca però ja seria un recital. No, ja seria massa. Un altre dia. Un altre dia que coincideixi amb algun acte perquè en té tant sobre l'orca que hi tornarem. Molt bé, doncs fins al proper dimecres de 8 a 9 de la nit o ben segona audició el dissabte de 11 a 12 del matí.
Moltes gràcies Marc Pere Arnau i moltes gràcies a tots vostès per escoltar-nos. Gràcies a tothom. A reveure.