Seixanta i més...
Avui dimecres és dia 21 de novembre de l'any 2012. Dia mundial de la televisió. I també, amb molts indrets, el dia de l'ús prudent dels medicaments. Això m'ha fet molta gràcia. Això és molt interessant, eh? Sí, a més, ho he vist aquesta tarda a internet. És el dia mundial dels medicaments a molts llocs dels Estats Units i d'Amèrica Llatina. Però aquí em penso que no. Doncs també seria interessant. Molt interessant seria. Almenys recordar-ho, perquè sabem que hi ha gent de la nostra edat, i segur que algun més jove també,
que fa ús i abús dels medicaments. Tinc mal de cap, una altra pastilleta. No m'ha passat el mal de cap, una altra. No, no. És que passa que som tan hedonistes, ja, a la nostra societat.
Que no volem patir ni una mica de dolor. No suportem el dolor. I llavors, l'altre dia mateix vaig llegir un article que es fa un ús i abús del paracetamol. Com que no em passa una altra pastilla. No, no, a mi és que com no fa res ja fa anys que no el prenc. Tota pastilla de més a una taca al fetge. I tant. I en consonància després els ronyons.
Bé, bona nit, bon dia si és el dissabte, seguim amb el programa. Portem ja 326 dies d'aquest any de traspàs i ens en queden només 40 per finalitzar l'any. Des d'aquí, per fer-vos companyia, tornem amb vosaltres i esperem que els temes que tractarem avui siguin del vostre gust. Avui, festivitat de la presentació de la Verge Maria.
Sant Albert, Sant Cels, Sant Demetri i Sant Nicolau, entre d'altres. Molts altres, perquè no sé per què avui n'hi ha moltíssims. Si veieu el diari veureu que hi ha un bé de Déu de Sants. Molt bé. Felicitats a totes i a tots els que celebreu avui el vostre Sant o el vostre aniversari. Us saludem des d'aquí, a Ràdio d'Esvern, on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant Just, en directe. Des de 60 i més a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, posem la mirada en tot allò
que ens sembla que pot interessar a les persones grans i també als més joves, als joves que ens vulgueu escoltar. Benvinguts, oients desvernians. I dic oients perquè avui, precisament llegint el llibre de la Pilar Rahola i Josep Cuní, o Cuní i Rahola, que és esplèndid, i a més molt, molt recomanable per a la gent que treballem a la ràdio o a la premsa...
parlen molt de quines paraules, tot i sent correctes, no queden bé a les orelles. No sonen fonèticament, clar. Per tant, encara que sigui més correcte oïdor, per exemple, hem de fer ús de les paraules populars. Sí, sí, sí. Perquè quan anem de culto, així per dir entre cometes... A vegades semblem una mica estranys. Ens canvien de dial. Recordem, com sempre, algun fet que va succeir tal dia com avui, fins i tot alguna cosa interessant o divertida,
que us hagi passat a vosaltres, i ens la vulgueu explicar, sabeu que ens podeu trucar al 93 372 3661, aquí a Ràdio d'Esvern. O també escrivint a la web de la ràdio. Si escolteu el programa enllaunat, bé, enllaunat és una forma ja massa antiga de dir-ho. Diem que el podem escoltar virtualment. Això queda més bonic. Que queda més de avui en dia.
Però si voleu trucar, ho repetim. 93 372 36 61. I no oblideu que ens podeu escoltar sempre des del vostre ordinador. El Pere ja ho acaba de dir. Tots els programes d'aquesta emissora municipal són a la vostra disposició.
Quan vulgueu i des d'on vulgueu. Tan senzill com escriure el vostre cercador radiodesvern.com i clicant tot seguit la ràdio a la carta. A qualsevol hora, de qualsevol dia, podeu escoltar 60 i més o el programa que més us agradi de Ràdio d'Esvern.
esdeveniments que van tenir lloc un dia 21 de novembre al nostre país i en d'altres dindrets del món. Tal dia com avui, però de l'any 1344, comença la construcció de la catedral de Sant Vito a la ciutat de Praga, a Txèquia, on el vitrall del Fons Muixa és un dels seus grans atractius i que, per cert, a les agències de viatge d'aquí es plugues hi ha ofertes per visitar Praga per majors de 60 anys. Ah, molt bé. Anirem a Praga, tu.
Un altre 21 d'aquest mes, Thomas Edison crea el fonògraf, un dels primers instruments per reproduir música. També era un 21 de desembre de l'any 1949 quan l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar a Nova York una resolució en què va afirmar que Líbia es convertiria en independent a partir del dia 1 de gener de l'any 1952. La primera xarxa de computadores precursora d'internet
Va ser creada el 21 de novembre de l'any 1969 per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units i era coneguda com ARPANET, sigles que volen dir Advanced Research Projects Agency Network.
Internet també en anglès vol dir alguna cosa així com xarxa de xarxes internacional. Si ho tradueixes a l'anglès, ens sortirà la traducció exacta. O sigui que el que diem noves tecnologies ja van pels 50 anys. El que passa és que ens hi anem afegint a poc a poc, però ja no són tan noves.
El mateix dia de l'any següent, els Estats Units envien una sonda per estudiar el planeta Venus. Es confirma que cap dels planetes que giren al voltant del Sol, o cap d'ells, és habitat per persones, a excepció de la Terra. Mira que és molt singular. Tot i així, hi ha gent que diu que no, que n'hi ha d'habitats però que són més lluny. O sigui que si vénen els extraterrestres vindran de molt, molt, molt lluny.
I per tots els amants de la música, va ser força important el 21 de novembre de l'any 1975, perquè va sortir a la venda el quart òlbum de Queen, amb el marxós títol de A Night At The Opera. Recordem que el nom Queen va ser proposat per un dels components,
el molt recordat Freddie Mercury. Recordem un parell d'efemèrines més i escoltarem a Freddie Mercury o a Queen mentre ho busca el Marc. Perquè molt celebrat va ser també el 21 de novembre de l'any 1993 quan els minyons de Terrassa carreguen per primer cop a la història del món casteller el 2 de 9 amb folre i manilles. Aquesta fita marca l'irici de la segona època d'or de la història dels castells que els cronistes anomenaran època de platí.
Un altre 21 de novembre de l'any 2004, a Cruïna, Víctor I. Novakovic, el candidat governamental, hi guanya unes eleccions presidencials que, el dia 3 de desembre, el Tribunal Suprem declararà fraudulents i en proclamarà guanyador el candidat de l'oposició, Víctor Iushenko.
I avui, fa un any, el 21 de novembre del 2011, el popular polític, mai millor dit perquè és del Partit Popular, Mariano Rajoy, jura el seu càrrec com a nou president del govern al Palacio de la Zarzuela.
Això no sé si és un aconteixement, que té també la seva part de discurs. Per segons qui? Exacte, exacte. Sí, cadascú té la seva opinió. Per segons qui ha fet grans innovacions i per segons qui, com deiu en el programa anterior, no sé si s'entera gaire de les misèries que hi ha actualment al país. Bé, potser per oblidar-les una mica, escoltem, no sé si he trobat el Marc, a Queen o a Freddie Mercury. Home. Endavant. Is this the real life?
Is this just fantasy Caught in a landslide No escape from reality Open your eyes Look up to the skies And see I'm just a blue boy I need no sympathy Because I'm easy come
Recordem el malograt Freddie Mercury cantant estupendament bé amb la Montserrat Cavaller Barcelona. Barcelona.
que va ser l'himne dels Jocs del Mediterrani, bueno, no, dels Jocs Olímpics, fets aquí a Barcelona. Va ser un aconteixement fabulós i ells encara van contribuir amb aquella cançó a prestigiar-los més. Inoblidable més, Freddie Mercury va ser un dels creadors de Queen, o sigui que Queen i Freddie Mercury han anat units durant moltíssims anys. Fins que va morir, no va morir gaire després dels Jocs Olímpics, no pensis, estava molt malalt.
però la seva força cantant no la va perdre fins a l'últim moment. Va aguantar fins al darrer dia. Sí, sí, sí. Bé, persones que van passar a la història i van néixer tal dia com avui. El 21 de novembre de l'any 1694 naixia a prop de París el gran filòsof francès del segle de les llums, François Arouet, més conegut com Voltaire.
Al costat de D'Alembert i Diderot va ser un dels creadors de l'Enciclopèdia Francesa i màxim exponent d'aquell moviment en què van créixer les arts i les ciències anomenat Il·lustració. Un altre 21 de novembre de l'any 1852 neixia a Vilareal, a la Plana Baixa, el compositor i guitarrista valencià Francesc Tàrrega. Era conegut
per a molts com el sarassate de la guitarra. I ja a finals del segle XIX, el 21 de novembre del 1898, naixia a la ciutat de Brussel·les el pintor surrealista René Magritte. Hàbil i meticulós en la seva tècnica, va ser un dels creadors del realisme màgic. Entrant ja en ple segle XX, recordem que el 21 de novembre de l'any 1922 naixia a la Corunya l'esplèndida actriu Maria Cassares,
Pel fet de ser filla d'un conegut polític republicà, en Santiago Casares Quiroga, es va exiliar a França, on va triomfar plenament tant a la Comédie Francaise com al Teatre Nacional Popular. L'any 1976 va tornar a Espanya i la vam poder veure al Teatre Capsa de Barcelona protagonitzant la Defesio de Rafael Alberti. Exacte, sí, sí, vam poder gaudir d'aquesta magnífica representació dirigida per Pau Garçavall.
I un 21 de novembre de l'any 1930 naixia el poeta xilè Alfonso Calderón. Primer consejo a los arcángeles del Viento és el seu llibre de poemes més conegut. Va ser molt crític amb la dictadura de Pinochet. Onze anys després, el 21 de novembre de l'any 1941, naixia el polític Julio Anguita, secretari general del Partit Comunista d'Espanya entre 1988 i 1998. Durant el seu mandat,
Va ser quan la coalició que presidia va tenir més èxit electoral. I ben proper tenim a la memòria el cantant, compositor i actor Carles Sabater, que va néixer un 21 de novembre de l'any 1962, en la seva curta vida, perquè va morir el 1999, els 36 anys. Però ens va deixar cançons tan memorables com Boig per tu o Concert de mitjanit. Potser si el Marc en troba alguna d'aquestes, també d'aquí un moment la podem escoltar.
I com sempre també recordem alguna necrològica. Dos grans poetes van morir tal dia com avui. Eduardo Marquina, avui tan oblidat, però que va ser tan popular als anys 50 i 60. Tan representat que va ser en aquesta època que dius. El 1910 va estrenar al Teatre Espanyol de Madrid, En Flandes se ha puesto el sol.
per Diaz de Mendoza i Margarita Xirgo, no, perquè Margarita Xirgo... És posterior. És posterior, evidentment que sí. Com es diu aquesta gran actriu del teatre espanyol? Maria Guerrero. Ara m'ha sortit. És que quan citem les coses de memòria i no les portem escrites, ai, ai, ai. Però aquí jo sí recordo quan va venir el Teatre Comèdia de Barcelona, que ara és aquest cine horripilant. Per fora és molt maco, però per dins és un multicines...
arquitectònicament desastrós, doncs va venir aquí l'any 61, jo llavors era de claca, de la claca, molta gent de l'Institut del Teatre, i si no recordo malament, la va estrenar Carlos Lemos i altres actors de l'època, Fernando Guillén també hi actuava, i Luisa Sada. Bé, i ben present tenim a la memòria també aquell 21 de novembre de l'any 2000, en què l'economista i ministre de Sanitat, Ernest Lluc,
Va ser víctima d'un atemptat mortal al garatge de casa seva. Reivindicat per ETA. Ernest Lluc va destacar com a defensor del diàleg, com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans i la pau a Euskàdic. És medalla d'or de la Generalitat de Catalunya. Recordo que va ser una mort molt sentida, molt injusta i que no hi ha dret que aquestes persones morin d'aquesta manera. Moltíssim. Doncs avui el recordem perquè...
Fa anys que va néixer. I avui recordem també, si en Marc ha trobat alguna de les seves cançons, a Carla Sabater. La terra a mi va escriure Nena, estic boig per tu
em passo molts dies esperant a mi com em puc estimar si de mi estàs tan servil i elevat
sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ets tu però dins la meva copa
Bé, després d'escoltar aquesta preciosa cançó que a tothom ens agrada tant, bé, parlarem de coses que ens agraden.
Això, seguim parlant de coses que ens agraden, perquè celebrem aquests dies els 175 anys del naixement de Maria Fortuny, la ciutat de Reus des de l'estiu passat que ve organitzant exposicions, rutes, conferències i altres activitats. Però no és només a la ciutat natal del pintor, on per cert es pot visitar la seva casa i l'habitació on va néixer, on podem admirar la seva obra, sinó en diversos museus.
Alguns tan propers com el Museu Nacional d'Art de Catalunya, Montjuïc, on hi podem contemplar la vicaria. Fortuny va ser especialment famós per les seves pintures de gènere preciosista, l'anomenada pintura de casaques. Els professors d'història de l'art, quan nosaltres estudiàvem, en deien així. Deu ser perquè és tan minuciós quan pinta les casaques de...
De vellut i adornada de coses dorades. I perquè ell, tot i que vivia el segle XIX, li feia moltíssima gràcia pintar temes amb aquesta tècnica prodigiosa que representaven el segle XVIII. L'escena representada a la vicaria és la signatura d'un contracte de matrimoni en la qual incorpora elements que mostren la seva gran cultura i coneixements de la indumentària del segle anterior, com tu deies.
L'escenari representa el priorat de Sant Pere de Reus i el més curiós és que està pintat sobre fusta. Sobre això de Sant Pere de Reus tampoc tenen clar alguns investigadors de l'art si és exactament Sant Pere de Reus. Alguns creuen que va fer una barreja entre la decoració d'una parròquia de Madrid...
barroca, que podria ser Sant Blas o alguna d'aquelles, i Sant Pere de Reus. Va fer una barreja i va fer una obra de creació que ara costa molt identificar quina era. Al costat de la Vicaria també podem veure el Museu de Montjuïc, el Guardià de la Casba de Tetuán, el Botànic, l'Anacoreta i molts altres, sobretot aquests dibuixos, aquests apunts del natural, que són una meravella. Aquest gran pintor raussenc va tenir una vida breu, però intensa, amb una obra molt àmplia i de les més interessants de la història de l'art.
D'entre les exposicions organitzades, recomanem el record de Fortuny a Reus, que es podrà veure a la ciutat del Baix Camp fins al juny de l'any que ve, i també podeu visitar fins a finals d'aquest any la mostra Fortuny Gravedor
al Museu d'Art i Història de Reus. I si teniu possibilitat de viatjar, recordem que, a més de Reus i Barcelona, hi ha obra de Marià Fortuny al Museu del Prado de Madrid, al Palau Fortuny de Venècia, al Museu de Montserrat, al Museu Municipal de Villadiego a Burgos i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Potser encara me'n deixo algun, però si no, sempre tenim la possibilitat de teclejar Marià Fortuny al Google i ho veiem des de casa...
per internet. Això mateix. Ah, i si sou amants de la bona literatura, us recomanem tornar a llegir Incerta Glòria. És una bona manera de recordar el centenari del naixement del seu autor, Joan Sales, un dels grans de les lletres catalanes. Que, per cert, l'avantguàrdia de dilluns, d'abans d'ahir, portava un reportatge de dues pàgines interessantíssim. Molt bé. Posem música. Música
Bona nit.
Però que bé, no? La sacalla de l'alegria de la huerta. És que jo diumenge passat vaig veure doña Francisquita per la companyia de Barcelona. Ah, madrèmia, quin on veja com fas. I precisament estan preparando l'alegria de la huerta i el huésped del sevillano, però ja no a Barcelona. A Barcelona van acabar la setmana passada, després de representar la verbena de la paloma, cançó de Molina Guerra. Bueno, en aquest CD, l'anterior corte és el huésped del sevillano. Doncs el huésped del sevillano, si sou a Guadalajara,
queda una mica lluny, però la representen el proper cap de setmana a la mateixa companyia que estava diumenge al Coliseu. Doncs bé, parlem de més coses que ens agraden. La pedrera a la famosa Casa Milà del Passeig de Gràcia de Barcelona, obra mestra del genial Antoni Gaudí, segueix amb els actes de celebració del seu centenari en jornades de portes obertes.
conferències i visites guiades. La Pedrera va ser un edifici polèmic en el seu moment per les seves agosarades i ondulades formes de la façana de pedra i els ferros forjats que decoren balconades i finestres. Avui es valoren més que mai precisament per la seva originalitat. Ser creot diu i a la vegada pràctic i funcional eren les grans característiques de Gaudí. Ho podem veure en aquesta preciosa sala d'estar del segon pis de la Pedrera, ara obert al públic.
L'arquitecte va crear arcs parabòlics, va jugar amb les línies corbes, va concebre petits saltells i ens sorprèn amb un gran sentit de la il·luminació. Hi ha més espais oberts i visitables. Diumenge passat la visita era gratuïta, o sigui, hem d'estar a la white quan n'hi ha una altra de propera gratuïta, perquè si no val els seus euracos.
no es perdin aquests apartaments on hi van viure les famílies més possibles de Barcelona. Fotografies de l'època deixen constància de com vivien, i encara n'hi ha qui viuen, aquelles senyores i senyors que van donar vida al Passeig de Gràcia dels anys XX del segle XX. Un altre lloc sorprenent que es pot veure de nou és la monumental cafeteria de l'estació de França
que ha tornat a néixer amb el nom de The Station, i ara és un bar de música en viu. Molts el consideren el bar de línia fèrria amb més personalitat de Catalunya. Realment és admirable. Ara fa goig de debò. Amb les seves taules de marbre renovades entre velles columnes de ferro, ara serveix també com una mena de club de jazz. Ah, perfecte. De dia, bar d'esmorzars i tapes, amb servei de restaurant al migdia, de nit, sopars i música en viu.
el seu horari de dos quarts de set del matí fins a les tres de la matinada. No n'hi do! Tenim temps d'anar-hi, sí, sí. I ja que ens trobem vora el barri del Born, si us veu un dia de gust conèixer els banys àrabs, són el Passeig de Picasso número 22, una casa de banys que rescata la tradició bilanària de la relaxació a través de l'aigua i els massatges, en un espai singular i únic. El lloc queda molt a prop, també, d'allò que ens agrada tant. El Museu de la Xocolata
que és el carrer del Comerç número 36, estació de l'Arc de Triomf al metro de la línia 1. Propostes, doncs, molt agradables, que ben prou que ens ho mereixem. Un espai agradable, entre tantes coses que no ens agraden tant. I tant!
Quan la gent gran tenim a sobre aquestes espases de democles, que si ens abaixaran la pensió, que ja li han dit no sé qui, de quin govern de la Unió Europea, li han dit al senyor Rajoy que si no rebaixa les pensions, o sigui, ens posen la por al cos. O sigui, que ens mereixem, després d'haver treballat tota la vida, fer un dia el petit sacrifici, o el petit goig, com es midi, no? Anar al museu de la xocolata i donar-nos un bon...
Un bon gust. No sé què va primer, si la xocolata i després el bany i el massatge, o fer-ho a l'inrevés. I què et sembla si anem al carrer Patritxol? I a la banda de basc, veiem això, de la Sala Parés. També, també. Aleshores podem prendre aquells suïssos tan bons. Encara ho tenim més a prop. Sí. O sigui, recordem que demà la Sala Parés organitza la segona presentació de l'acte Meridatge Art i Ví.
que tindrà lloc, com diem, demà dijous 22 de novembre de l'any 2012, a les 19.30 hores. Serà conduït per Arnau Marco, sommelier de Càtem, i Joan Antoni Maragall, director de Sala Parés. Se celebraran al mar de l'exposició Obre Recent, tardor, en els espais 1 i 2 de la Sala Parés. Dues cultures, la de l'art i la del vi, troben les seves afinitats en una nova experiència pels sentits. Marvellós.
Entre els pintors exposats, destaquem, hi ha molts, per no fer la llista tan llarga, la Carme Galofré, el Miguel Macalla, el Josep i el Ramon Moscardó, la Glòria Muñoz, l'Àlex Prunés i el Xavier Rodés, entre molts d'altres.
O sigui que tenim pintura, vi, xocolata... I tant, el sommelier ens explicarà les bondats dels vins i tot. Podem fer un dia joiós. I un altre detallet, sabeu que de llibres també ens agrada parlar-ne, i avui, precisament, avui surt a la venda, a 17 euros, el darrer llibre del papa Benet XVI, La infància de Jesús. Destaca el caràcter poètic d'algun passatge evangèlic i, en certa manera, es carrega la iconografia del pessebre.
afirma que no hi havia cap bou, ni cap mula, ni cap altra mena d'animal. És la tradició la que ha portat fantasia al fet que Jesús neixés poc. I tampoc no hi havia neu, ni hi havia res de tot el que posem. Però això ha provocat un veradeu de tuits que ha entrat a internet i ha dit, però, quina revolució? Gent que protesta, gent que li sembla molt bé, teòlegs que ja diuen que per què no eliminem els villancicos, que són molt carrinclons, altres que diuen que són tradicions, cada u hi diu la seva. I tant.
I em fa molta gràcia l'edunteòleg que diu que no hi ha millor data que treure un llibre sobre la infància de Jesús precisament ara que s'acosta Nadal, el mes que ve, no? Sí, però és contra els pessebres, tu, no hi ha dret. No, no, no, però diu que el criticar coses que són nimietats respecta la més important, que és que va venir Jesús a salvar els homes al món. I aleshores diu que és una estratègia de màrqueting. Però tot contribueix...
Escolta, amb aquella il·lusió de posar la mula i el bou i amb aquella estampa que s'hi donen amb el baf que escalfen el nen Jesús. Precisament jo pensava en aquests teòlegs que critiquen l'infantilisme d'aquestes coses.
Perquè no ens tornem tots, infants. Hi ha un altre teola que li contesta precisament. Però si Jesús deia, si no sou una mica infants, no podreu entendre el meu regne. Heu de ser una mica criatures, com deia... Jo a vegades el sant pare, que em perdoni, però a vegades té unes sortides que són per comentar. Però el...
Provocar un ser rebomboric fa que se'n parli, i això és important. L'altre dia ho deia Risto Mejide, que és un gran publicitari, molt bon publicitari. Un company meu deia, i el cas és que parlin de mi, encara que parlin malament. Si no molestes, si no generes molèsties, no et fa cas ningú, i això és molt important. O sigui que, per tant...
dels sermons en què sempre tot és bo. Si sempre ens diessin a l'Església que tots som bona gent i que tot va formidable, no sortiria la cosa endavant. Per tant, s'ha de posar la part negativa perquè brolli l'altre. Sí, sí, molt bé. Bé, i ara sí que posarem aquelles notes que han sortit primer. Sí, que ja se'ns ha escapat una mica la música abans, però ara la posem de debò. Així es nota que... ... ... ...
Eran dos tipos requetefinos, eran dos tipos medio chiflaos, eran dos tipos casi divinos, eran dos tipos desbarataos. Si se encontraban en una esquina o se encontraban en el café, siempre se oía con voz muy fina el saludito de don José.
Això ens recorda que ens ha deixat una meravella d'home, una meravella d'artista, una meravella de músic i una meravella de comunicador, que era...
ja l'únic representant viu dels pallassos de la tele. El gran Emilio Aragón, Miliki, que va néixer el 1929 i ha mort, ara fa poc, aquest any, com hauran vist en tots els mitjans de comunicació que tots n'han parlat força. Nosaltres precisament ens referíem a un article de Víctor Amela a l'avantguàrdia del passat dilluns dia 19 i sobretot ens remetem tots a les experiències viscudes personals.
els que eren nens aleshores i els que eren pares i els nostres nens els feien una il·lusió. Però els pares també miraven la televisió. Miràvem la televisió. I miraven i reien amb els pallassos. I abans tu explicava que en l'època que eren famosíssims i actuaven molt en directe els pallassos de la tele. Sí, tant a la tele com al teatre. Tant a la tele com al teatre o al circ.
Un cap de setmana, jo aleshores treballava molt a Madrid, i un cap de setmana que estava a Madrid va venir la meva dona i la meva filla, que llavors era molt petitona, molt petitona, i quan els vaig preguntar què us fa il·lusió veure de Madrid, va dir, los payasos de la tele. I vam anar a veure en directe una actuació de Fofó, Gaby i Miliqui. Em sembla que Miliquito encara no actuava aleshores. Això va ser quan el Fofó, que va morir molt jove també, i quasi...
arran de l'èxit, de poc de l'èxit, quan ja començava esveïr-se una mica, va morir el fofó. I realment allà es creava un fenomen, quan en viu i en directe preguntava aquell ¿Cómo están ustedes? Sí, ja has vist el... ¿Cómo están ustedes? Bien, más fuerte. I llavors es creava un clima, era una cosa realment... Sí, sí, però és que enganxaven molt. A més, aquestes tres persones...
que els dos, el Fofó va morir primer, molt jove, i el Gabi també, Déu n'hi do, eren els tres grans músics
grans presentadors, eren fantàstics. Recordem que eren descendants de Popov i Teddy, que ja van ser els pallassos de la nostra infància, ells han estat els nostres fills. I de tant, la nostra infància. I aquí precisament ho comentava aquest periodista que deia en Víctor Amel a la Vanguardia, deia que l'estir de Miliki, segons ell mateix ens va relatar en una ocasió, semblava una genealogia bíblica d'artistes de circ. Tot va començar amb el gran Pepino, Gabriel Aragón, avi de Miliki, un seminarista que ho va deixar tot
per una tal Virgínia Furó, per la qual va entrar el circ, una ballarina que evolucionava sobre el llom d'un cavall al tron. Era Culler, sí. Exacte. Culler, era això, sí. El llegendari Pepino va engendrar 15 fills, entre ells els grans pallassos Pompof, Teddy i Emic. Emic va engendrar Gavi. O sigui, és com la Bíblia quan diu que va engendrar tal fins que arribem des d'Abraham a Jesús. Diu, Fofó i l'ara desaparegut Miliki.
Milik i el seu torn va engendrar Rita Irasema. Irasema, una gran cantant. Una gran cantant amb qui va compartir programes televisius als anys 90 i Emilio Aragon Júnior durant anys conegut com a Milikito. Milikito va debutar en el circ familiar als tres anys d'edat a l'Espanya de la postguerra. El seu oncle Teddy el va animar així. No tothom té el privilegi de ser pallasso. El circ va emigrar a Hispanoamèrica l'any 1947
contractat per la televisió cubana, la primera que matia el continent després de la nord-americana. Ens referim a Miliki. A Miliki. I allà es va casar amb una cubana descendència historiana i allà va néixer, en 1959, el seu fill Emilio. Després van treballar a Puerto Rico, l'Argentina, i van recórrer Sudamèrica sencera, acumulant experiències televisives
fins a tornar a Espanya a mitjans dels anys 70, on van assolir una fama mediàtica enorme. Extraordinària. I aquí és d'on recordem les nostres vivències quan les vam començar a veure a la televisió i tothom es moria de ganes de veure els actual naturals. Sí, sí. Doncs ja hem fet la nostra ressenya a aquesta figura que ens ha deixat el passat diumenge.
Susanita tiene un ratón, un ratón chiquindí, que come chocolate y turrón y bolitas de anís. Duerme cerca del radiador, con la almohada a los pies.
Y sueña que es un gran campeón jugando al ajedrez. Que és única aquesta cançó. Potser és una de les que m'agraden més de totes les que van publicar en aquell moment. És que és una cançó que té molta cosa, eh? Tiene su aquel, tiene mucha amiga. I la música és...
volien fer una versió una mica sinfònica, havien comentat l'altre dia per la ràdio. Ells eren uns grans músics. Havien estudiat tots al conservatori. Tots, són músics de conservatori. Persones que tenien un coneixement en profunditat de la música. Per tant, a vegades feien coses molt elaborades i després feien allò tan difícil quan un comporn música o també quan un escriu, que és sintetitzar. Explicar una cosa en quatre paraules, en lloc de fer-ho en dues centes, de vegades costa molt. En música igual...
Bé, ara passarem a exposar que m'ha arribat la revista de Sant Just Solidari, Baula, i parla d'una gran obra que s'ha fet a través de Sant Just Solidari, la Casa de la Mujer, Nuestra Senyora de Montserrat, de Camoapa. La Casa de la Mujer de Camoapa està formada per un grup de dones valentes que, lluny de la resignació davant d'un context ben dramàtic,
s'han convertit en llavor i punt de referència per a les dones de la població, que en bona part són l'únic puntal econòmic i organitzatiu de famílies ben nombroses. Va obrir l'any 2000 per donar resposta a la situació de vulnerabilitat en què vivien moltes dones i que es transmetia a nivell generacional. Ha estat una organització de caràcter pluralista, ampli i democràtic.
que no ha tingut en compte les tendències polítiques de les dones que la integren. La iniciativa d'aquest projecte va sorgir de les pròpies dones de Camoapa, que la van fer arribar a diverses entitats de Sant Just d'Esvern. Sant Just Solidari, juntament amb Just Dones i Fin Casamat, s'hi va implicar perquè es tractava d'un projecte de millora de les condicions de vida i de les relacions de desigualtat entre homes i dones,
van finançar la compra del terreny i la construcció de la seu. Des de bon principi, a la Casa de la Dona, un equip de voluntariat va oferir suport i assessorament legal per lluitar contra la violència de gènere, la violació i per donar conèixer als drets humans. També s'hi va organitzar activitats de capacitació i formació. D'aquesta manera generava un ambient més obert per prendre consciència i debatre sobre temes
que fins aleshores eren silenciats.
Amb el temps, les dones de Sant Jus Solidari van considerar que calia donar un nou impuls al projecte, per tal que la Casa de la Dona tingués una presència més ampla i significativa dins de la comunitat de Camoapa. És per això que l'any 2008, un grup de 30 dones joves amb força empenta van formar una associació i es van construir en cooperativa. O sigui, eren dones natives, nadiues d'allà...
i amb l'ajuda de Sant Just Solidari vam fer aquest projecte. Recordem ja que fa molts anys va venir aquí el rector de la parròquia de San Francisco de Camuapa, no sé si ho recordes, i va parlar precisament de com era necessari tirar-ho endavant. I amb els anys això s'ha arribat a fer realitat gràcies a la iniciativa d'aquestes dones de Camuapa i de les dones d'aquí, de Sant Just. Entre el personal encarregat
Es troben dones que han après a elaborar pa a la Casa de la Mujer. Una persona que anteriorment va treballar en un forn de pa i una altra es va ocupar d'oferir comandes a cases comercials. Textualment, diu Alina Salazar, que és la presidenta de la Casa de la Mujer de Camuapa, diu, és un projecte que ens llena d'il·lusió i, d'alguna manera, mostra que és possible avançar, que la solidaritat acerca de les persones
Es un sentimiento de hermandad, de identificación con la causa. Esto revela el avance de sentir que poco a poco las personas que van conectándose y tomando como suya la tarea de ayudar a otros, demostrando sobre todo que podemos cambiar la realidad, es un esfuerzo mutuo y solidario.
Quan surts per fer viatge cap a Icaca has de pregar que el camí sigui allà
ple d'aventures, ple de coneixes, has de pregar que el camí sigui allà
que siguin moltes les matinades, que entraràs en un por que els teus oig ignoraven i vagis a ciutats per prendre dels que saben. Escoltaríem aquest viatge a Itaca de Lluís Llach per haver de continuar. Bé, el proper diumenge és el Dia Internacional
de l'eliminació de la violència masclista i nosaltres, aquí a Sant Just, el celebrem demà dijous. A les set de la tarda, a la plaça Verdaguer. Lectura de textos amb acompanyament musical amb l'Institut de Sant Just. Dansa i música amb l'escola de dansa Renata Ramos París.
Lectura del manifest contra la violència masclista. Organitza el Consell Municipal de les Dones i l'Ajuntament i col·laboren Just Dones, l'Institut, Esproceat, Cabiga i Escola Dança Renata Ramos. Recordeu, demà a les 19 hores a la plaça Verdaguer. I també aquí a Sant Jus celebrarem el dia de Santa Cecília, que és la patrona de la música, el proper dissabte, a també Sant Jus,
a les 19 hores a la sala del cinquantenari de l'Ateneu amb la intervenció del Corp Lopom de Flors l'Orfeó Enric Morera i el grup de Can Gregorià de l'Ateneu de Sant Just. Això si torneu en forma després de la sortida per anar a buscar bolets, no? Que crec que és aquest mateix dia, el dissabte 24 a les 8 del matí des de l'aparcament de Can Ginestà Ja veurem quins... Bé, sí, potser sí
ara ja com ha plogut aquests dies i ha fet sol, potser algun hi trobarà. Sí, i després del cansament que agafes per allà, per la muntanya, que si trobo un bolet, que si és bo, que si no ho és, després de la fatiga tornar relaxat a escoltar, a casa descansar i escoltar la celebració d'un concert, quina meravella. Bé, i ara parlarem del vi. Abans parlàvem d'aquest agermanament art i vi, i ara parlarem precisament de la vinya.
Mitigar el canvi climàtic. La vinya no és immune a l'augment de les temperatures. Alguns viticultors ja estan planificant l'adaptació de les vinyes a les conseqüències del canvi climàtic, que farà, per exemple, que els ceps facin un vi diferent. Catalunya s'ha convertit en la comunitat autònoma líder en elaboradors i transformadors ecològics amb un total de 606 operadors, segons dades que maneja el Ministeri d'Agricultura.
Per primera vegada, Catalunya ha assolit el tercer lloc entre les comunitats autònomes en superfície de valor ecològic, després de superar Extremadura i després de col·locar-se per darrere d'Andalusia i Castella-la-Manxa. Les vinyes ecològiques van assolir a Espanya durant el 2011 79.016 hectàrees,
un 38% més que el 2010. La vinya és el principal cultiu ecològic de Catalunya, 27% del total de superfície, i el seu cultiu, 5.306 hectàrees, es va incrementar un 15% el 2011. Espanya ja és líder de la Unió Europea en nombre d'hectàrees destinades a l'agricultura ecològica, amb un total d'un milió...
845.039 hectàrees, un 11.076% més que l'any 2010. Avui, entre el vi i el xocolata, ens hem fet agafar gana, eh? A més, són dos plaers que hem dit
amb el seu just quantitat, doncs val la pena. Una bona xocolata negra d'aquesta, acompanyada amb vi mosquatell. I què et sembla si ara parlem una mica de les amanides per contrarrestar aquest excés de calories? Per desengreixar una mica. Això mateix. Surt a la revista Tardó, que publica la FATEC, i és el racó de la Pepita. La senyora Pepita Fabregat
ha escrit aquesta recepta que és deliciosa. Les amanides, diu la senyora Fabregat, que és dietista, són un dels plats amb més possibilitats de variacions. Poden ser d'una sola hortalissa, com unes fulles de verd, enciam llarg o escarola, endívies, creixents, enciams icebergs, enciam trocadero, enciam fulla de roura i fins i tot unes fulles tendres, crues, d'espinacs.
També un tomàquet, ja sigui dels de maní, a vegades una mica més verds, o dels de branca, més vermells, o dels xerri, que són petits i s'hi posen sencers. També hi ha el tomàquet Montserrat, dit tomàquet de rosa, que és com buit i s'utilitza per farcir-lo. I tant! O un tros de pastanaga, rodanxes o ratllada. L'amanida admet ceba crua, rabes, blat de moro, espàrrecs, espàrrecs verds, fruits secs, olives, etcètera.
Com més variada i acolorida, sigui més gran la varietat de vitamines, minerals i antioxidants a part de la fibra. I remolatge, que va molt bé per la sang. La pastanaga, amb el seu color taronja, així com el groc intens del blat de moro, ens aporten beta-caroté o provitamina A, que l'organisme converteix en vitamina A quan se'n necessita.
L'avantatge de consumir beta-caroté en comptes de vitamina A és que un excés d'aquesta vitamina A... Amb pastilles. Amb pastilles, amb pastilles, s'acumula del fetge i podria ser tòxic. El vermell del tomàquet i del pebrot és degut al licopé, amb propietats semblants als beta-carotens de la pastanaga, que té propietats anticanceroses i redueix el colesterol.
També és interessant qualsevol aliment cuinat amb salsa de tomàquet, ja que la cocció ajuda a alliberar el licoper i en facilita l'absorció per l'organisme. Si a l'amanida se li afegeixen glúcids, per exemple, arròs, llanties, mongetes, mongetes seques, cigrons o patates tallades a trossets molt petitets,
i unes proteïnes, trossos, trossets petitons de carn, pollastre, tonyina, allò que sobrepagades que el nen no s'ha acabat de menjar, llavors, peix, ou, també...
després una peça de fruita, això ja pot ser un àpat complet. Diuen els dietistes i les dietistes que amb una bona amanida d'aquestes completes, un iogurt a la nostra edat és el millor per l'hora de sopar. O sigui que el que hem dit abans del xocolata i el vi deixem-ho pel matí al migdia o per berenar. O de tarda a primera hora. Però ara a la nit... Una bona amanida... Coses suaus. I tant. Bé, posem una mica de música.
Fins demà!
És preciosa aquesta música, m'encanta. Bé, i ara parlarem d'una cosa que no agrada tant. La cimera dels pobles i els fracats de riu 20. I això ho traiem de la guia Parc de Collserola. Això mateix. De res han valgut els informes previs a la cimera de la comunitat científica, alertant del necessari fre al creixement de la població mundial i al consum voràs que portem.
ni l'informe previ de la ONU alertant de canvis sense precedents a la Terra. Els caps d'Estat, amb absència deliberada d'Estats Units i Anglaterra, s'han enrocat en la crisi econòmica per no comprometre's en res, en no diagnosticar els mals i en enfrontar el problema des de l'arrel. El sistema capitalista demostra en aquesta cimera el seu esgotament i la impotència mostrant-nos a les clares
que no té solució de continuïtat. En paral·lel, la cimera dels pobles, que es va celebrar els mateixos dies a Rio, ha avançat en un altre món possible i fent-se responsable dels treballs preparatoris i els efectuats a Rio més 20, ens assenyala la direcció per un planeta de tots i per a tots. En un document rubricat per Global Network, a Science Academies, que engloba acadèmies de ciències de 105 països,
dels riscos del consum en els països del primer món i de la manca de control demogràfic, principalment en les nacions en vies de desenvolupament. La declaració difosa per la comunitat científica parteix de dates sagnants com aquestes. Actualment,
Pels carrers i autopistes dels Estats Units circulen 3 vehicles a motor per cada 4 habitants. En les últimes 4 dècades, el consum d'aliments en el planeta ha augmentat un 15% en termes de calories, mentre 1.000 milions de persones continuen mal alimentades. La població mundial arriba avui als 7.000 milions d'habitants,
I la previsió, amb l'actual ritme, és de 9.500 milions per l'any 2050. Aquest creixement es donarà principalment en els països subdesenvolupats, podent-ne rebassar la xifra anterior i arribar als 11.000. Tot això no és positiu, tenint en compte que aquests països no estan preparats ni tan sols per resoldre els seus problemes actuals. I que més població
Aquests problemes no faran res més que agreujar-se. Hem de pressionar-hi el document localment per tenir comportaments de consum més sensats.
De 90 objectius sols i avenços significatius en 4. Atmòsfera. L'objectiu de limitar l'escalfament a 2 graus centígrads s'allunya. La subvenció a l'energia fòssil és 5 vegades major que la de les renovables. Aigua dolça. El 80% de la població viu en zones amenaçades per la seguretat en subministraments d'aigua. O sigui que... Oceans.
El número de zones costaneres eutròfiques vol dir en proliferació de microorganismes per la contaminació. Ha augmentat considerablement des de 1990. Almenys 415 zones costaneres han donat mostres d'una eutrofització greu i d'elles sols 13 s'han anat recuperant. Com l'article és molt interessant, continuarem el pròxim dia
Perquè val la pena insistir en aquest tema. Sí, ens falta el quart apartat, que és la biodiversitat, que és el més llarg. Sí, i la resolució i d'allò que hem de pensar pel dia de demà. Bé, ara ja entrarem en la fase de la poesia.
Tenim avui un record per a Eduardo Marquina, poeta i autor d'obres tan memorables com Emporium, en català, o En flam de s'ha puesto el sol, en castellà. Tant l'una com l'altra porten més de 50 anys
sense que es representin a Catalunya. Llegim avui un fragment de En Flandes se ha puesto el sol, obra que alguns van poder veure, com hem dit abans, al Teatre Comèdia de Barcelona l'any 1961, dirigida per José Tamayo i amb Carlos Lemos, Luisa Sala i Fernando Guillén de protagonistes. Diu així. Capitán de los tercios de Flandes, señor capitán, el de la torcida espada, de la capa colorada
y el buen caballo alazán si la empresa fuera mía si mi honor no se oponía si diera mi fantasía rienda suelta en este día ya que partes capitán contigo yo partiría y a la grupa montaría de tu caballo alazán no me escuchaste cuitada ya ya va la cabalgada lanza en puño y rienda holgada detrás de su capitán clávame dueño tu espada del revuelto gavilán
y llévame amortajada en tu capa colorada soberbiamente plegada sobre el caballo balazán. Y allá lejos a los extraños reflejos del fosco cielo alemán cuando olvidados de los dejos de nuestros amores viejos me traiciones, capitán. Si favor tu boca espera de la blanca prisionera que una aventura guerrera libre indefensa en tu afán con la mano enclavijada
que la muerte hará sagrada, yo he de quebrarte la espada como una espiga tronchada por tu caballo al azal. Dueña mía, dueña mía, no me digas si te oía que estaba mi fantasía riéndose con mi afán. Para tu gloria y la mía, por tu nombre y mi hidalguía, con su tercio en este día, va Flandes, tu capitán. No me hables, dueña de olvidos,
que embriagados mis sentidos de tus hermosuras van, lloyados y escarnecidos, he de traerte rendidos diez corazones heridos en el arzón suspendidos de mi caballo alazán. Por tu honor, por mi honor y tu hidalguía, para tu gloria y la mía, contigo iré en este día a Flandes, mi capital.
Teníem avui dos poetes més. A veure si ens dona temps. Dos sonets molt breus. Un és de Luis Felipe Vivanco. Cuando la cálida voz despierta. Cálida voz despierta en tu dulzura. Tierno temblor en tu quietú florece. Y una experiencia virgen que se ofrece con el asombro de su nieve pura. Donde tu cuerpo anuncia sombra oscura.
La claridad más viva resplandece y su milagro recogido agrece toda la fe que mi dolor apura. Porque siempre detrás de tu mirada reina la sombra y misteriosa impera tu altiva convicción de ser amada. ¿Cómo soñar tu gracia verdadera si estás en mi ilusión acompañada por una oscuridad que no quisiera?
Finalment, de Alonso Calderón, huida del cuerpo. Recorriendo tus labios busco en cada beso un sonido a flor en vena consumido. Amoroso afán de un corazón vacío. En cada brazo que tristemente gime, un pájaro silencioso muere en tus dedos, anhelando aéreo, fugitivo, esa catarata de cabellos deshechos en ruidos de olvido.
¡Ay, la rumorosa ternura que sacude las manos cuando el cuerpo fluye gris y sin mirada por los ojos escapando hacia el cielo!
Bueno, i avui com hem recordat tan a Marquina i ens queda un minutet o dos, diem un altre poema de Marquina que porta per títol La novia. La casita escondía entre rosales la humildad de su gracia acogedora. La aldea apenas palpitaba en la hora de las primeras nieblas matinales. Desparramando un vuelo de pardales pasa la diligencia tronadora. Mira la casa el estudiante y llora su corazón volando a los cristales. Ella le ha visto
Entreabre la ventana y una mirada azul en la mañana pone el girón de su saludo tierno. Pasó hambre y frío en la ciudad distante, luchó, sufrió, mas para el estudiante fue todo el orbe azul aquel invierno.
Bé, hem arribat ja al final de l'audícia. Ens hem despatxat a gust amb Marquina, feia anys que ningú ho representava. Que no, doncs amb una miqueta d'homenatge, pobra. Avui l'hem tret, l'hem tret del bau de lo recordo. De lo recordo. Bé, ens acomiadem fins dimecres vinent, a l'hora de costum, de vuit a nou del vespre. Però recordeu que aquesta audició la podeu tornar a escoltar el dissabte vinent, de onze a dotze.
Doncs moltes gràcies a Mar Pere Arnau per la part tècnica, a tots vostès sobretot per escoltar-nos. Per escoltar-nos. I aquí doncs ens acomiadem Joan Algarra i Pere Oliver. Doncs fins al proper dimecres. Molt bé, fins a la propera.
Fins demà!