Bona nit.
Ara escoltes ràdio d'Esfern Sintonitzes ràdio d'Esfern La ràdio de Sant Junts 98.1
Seixanta i més...
Avui, dimecres, dia 17 d'octubre de l'any 2012. Dia internacional per a l'erradicació de la pobresa. Això m'ha afectat tant que, mira, fins i tot s'entrava la llengua. Això de l'erradicació de la pobresa a vegades sembla un contrasentit, no? I és que resulta que en català és erradicació. Erradicació. D'acord.
però ser erradicació no sigui erradicació és tristíssim que estem com estem per favor, fer un dia d'això llegirem l'editorial de La Vanguardia perquè és punyent la quantitat de pobres que tenim al nostre país ja esperem bé, doncs portem ja 291 dies d'aquest any de traspàs i ens en queden 75 per finalitzar l'any des d'aquí, per fer-vos companyia seguim amb vosaltres
i esperem que els temes que tractarem avui siguin del vostre gust. Avui, festivitat de Sant Osees, profeta, i Sant Ignasi de Tioquia, entre d'altres. Felicitats a totes i a tots els que celebreu avui el vostre sant o aniversari. Us saludem des d'aquí, a Ràdio d'Esvern, on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant Just en directe. Des de 60 i més a Ràdio d'Esvern,
en el 98.1 de la freqüència modulada. Posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar les persones grans i també els més joves, els més joves que ens vulgueu escoltar. Benvinguts, oients desvernians. Recordem, com sempre, algun fet que va succeir tal dia com avui, fins i tot alguna cosa interessant o divertida que us hagi passat a vosaltres i ens la vulgueu explicar.
sabeu que ens podeu trucar al 93 372 36 61 aquí a Ràdio d'Esvern. Repetim, 93 372 36 61. Esperem la vostra trucada. I no oblideu que ens podeu escoltar sempre des de l'ordinador i altres dispositius mòbils. Tots els programes d'aquesta emissora municipal
Són a la vostra disposició, com vulgueu, i des d'on vulgueu. I a més, avui funciona la webcam, o sigui que ens podeu veure en directe. Ui! A més, això és tan senzill com escriure al vostre ordinador radiodesvern.com i clicant tot seguit la ràdio a la carta, a qualsevol hora. De qualsevol dia, podeu escoltar 60 i més o el programa que més us agradi de Ràdio d'Esvern. Posem un palet de música.
Esdeveniments que van tenir lloc un dia 17 d'octubre al nostre país i en altres indrets del món. Tal dia com avui, però de l'any 1147, a la ciutat d'Almeria, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV ajuda els genovesos a prendre la ciutat als Serraïms amb la tremesa de la flota catalana. Molt bé. Un altre 17 d'octubre de l'any 1822,
A Castellfollit, de Riu Bragós, a la comarca de l'Anoia, les tropes liberals comandades per Francisco Espoz i Mina assetgen el poble ocupat pels realistes, causant grans destrosses. Però no tot han estat desgràcies al nostre país.
El 17 d'octubre de l'any 1906 a Barcelona va tenir lloc la cluenda del primer congrés de llengua catalana, amb gran èxit de participació. I un fet ben recent del que tenim encara a bona memòria, el d'aquell 10 d'octubre de l'any 1986, quan a Lausana, a Suïssa, la ciutat de Barcelona és designada Seu,
dels Jocs Olímpics a celebrar l'any 1992. És aquell dia que en Samarang i en Pasqual Maragall van fer aquells salts d'alegria, no? Ah, i tant, sí, sí. A la ciutat de Barcelona. Molt bé, molt bé. Ah, senyor. I mira, era ahir mateix que els anunciaven i ja fa la tira d'anys que han passat. Sí, sí. I també era un 17 d'octubre de l'any 2004, quan l'illa Phillip, a l'estat de Victòria, a Austràlia,
Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme. Més esdeveniments que van tenir lloc un 17 d'octubre arreu del món. El 1919 s'inaugura la primera línia del metro de Madrid entre Puerta del Sol i Quatro Caminos. El 1931 el gànster Al Capone és enviat a la presó, però no pels seus crims i malfectes, sinó per evadir impostos.
És curiós, no?, amb la de maldats que va fer. Sí, però no els hi podien provar. I que precisament el va enganxar Isenda. Esperem que amb aquesta màfia, bé que no es diu màfia de tota aquesta... Ara ja n'ha après molt, n'ha après massa. Entre xinesos hi ha altra penya, tota aquesta penya que han agafat, a veure quins entraran per una porta i sortiran per l'altra, o quins realment els condemnaran, perquè algú han de condemnar, no amb tanta malifeta.
També tal dia com avui, del 1979, la mare Teresa de Calcuta rebia el Premi Nobel de la Pau. El 2003 a Bolívia, després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuitantena de morts, Gonzalo Sánchez de l'Osada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units. El succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
I el 17 d'octubre de l'any 2004 a Bielorússia, amb acusacions de frau per part de l'oposició, s'hi celebra el referèndum que modificarà la Constitució per permetre que el president Lukashenko es pugui presentar en un tercer mandat. Bé, posem una mica de música. En un rincón de l'alma
Fins demà!
Fins demà!
Persones que van passar la història i van néixer tal dia com avui. El 17 d'octubre de l'any 1867 naixia a la ciutat de Barcelona un dels arquitectes que havia de canviar la seva fesomia, el prestigiós Josep Puig i Cavafalc. També un 17 d'octubre de l'any 1894 naixia a Santiago de Xile el poeta i periodista Pablo de Roca. En un petit poble italià anomenat
Forno di Canale, a la província de Veneto, naixia el 17 d'octubre de l'any 1912 al que arribaria a ser papa, amb el nom de Joan Pau I, Albino Luciani. Tal dia com avui de l'any 1915 a Nova York, naixia el dramaturg Arthur Miller.
un dels autors més representatius del teatre contemporani, ens ha deixat obres memorables com Les bruixes de Salem, Mort d'un viatjant, Tots eren fills meus, que després parlarem en la secció de Cultura, o Panorama des del Puente.
Sí, que d'aquesta versió, en castellà, todos eran hijos míos, o todos eran mis hijos, mejor dicho, todos eran mis hijos, perquè si no seria una traducció macarrònica, està editat per un... recomanat per 60 i més. Sí, o sigui, per editorial, està publicat per editorial Tusquets. Sí.
I seguim amb l'art dramàtic, perquè un 17 d'octubre de l'any 1920 naixia l'actor estatunidenc de teatre i cinema Montgomery Cliff. Per cert, el mateix dia que naixia Valladolid, un dels més brillants escriptors de la literatura espanyola de postguerra, en Miguel de Libes. A tots ens ha impactat llegir Cinco hores con Mario, La sombra del ciprés es alargada, El hereje o Los santos inocentes, per citar noms,
per citar només alguna de les seves obres. I com que el món del circ tampoc ens és indiferent, recordem que el 17 d'octubre de l'any 1944 naixia a la ciutat de Huelva un dels més populars i mediàtics domadors de lleons i tigres, un habitual de la premsa del cor, Ángel Cristo. Acabem les efemèrides amb algunes necrològiques.
El 17 d'octubre de l'any 1174 moria a la ciutat de Barcelona la reina Peronella d'Aragó. També deixava aquest món a València el 17 d'octubre de l'any 1793 el compositor de música barroca Francesc Morera Icots. Un altre compositor universal moria un 17 d'octubre de l'any 1849, el memorable Frederic Chopin. I un poeta de qui recordarem algun dels seus versos al final del programa,
ens deixava un 17 d'octubre de 1898. En Vicente Barrantes. Com tu m'has dit, recorda molt a Zorrilla amb els seus versos cantarins. Però és curiosa veure aquesta mètrica del segle XIX, no? I recordem, finalment, a tot un Premi Nobel de Medicina que moria a la ciutat de Madrid un 17 d'octubre de 1934, en Santiago, Ramon i Cajal.
podríem acomiadar-los amb música de Chopin en aquest adaptat assenyalat.
I ara parlem de cultura. Tot felicitant el guardonat amb el Premi Planeta 2012 Lorenzo Silva per la seva novel·la La marca del meridiano i també la finalista Mara Torres per La vida imaginària. Recordem que el Premi Planeta està dotat amb 601.000 euros. 601.000 euros? Sí, sí, sí. Bé, haurem d'escriure una novel·la important. Aviam què passa.
És a l'abast de tothom, eh? Si pot presentar a tothom qui vulgui que escrivi un bon llibre, però clar... Ja ho sabem, s'ha d'escriure un bon llibre. S'ha d'escriure un bon llibre, sí, sí. Avui parlem de fotografia. Un art a l'abast de tothom, però del que només alguns en saben treure un profit gairebé màgic que fins i tot de vegades...
subratlla llums i ombres que desafien superar la realitat. La Fundació Fotocollectània acull una mostra que recupera el projecte fotogràfic sobre la ciutat condal que l'editor Carlos Barral va encarregar a un juveníssim Leopoldo Pomés l'any 1957, però que, malgrat la seva qualitat i intensitat, no ha sortit a la llum fins ara. Lluny de retratar una ciutat de parador pomés,
va plantejar un recorregut per la veritable essència de la Barcelona de finals dels 50, oferint la seva mirada sobre una ciutat sorprenent que, de ben segur, els més grans podem reconèixer i causar admiració als més joves.
Es pot visitar fins al 25 de gener del proper any a la Fundació Colectània, al carrer Julián Romea, número 6 de Sant Gervasi. És a tocar de la via Augusta, molt a prop de l'estació de Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat. I ja que avui parlem de fotografia, us recordem una altra mostra força interessant que es pot veure...
encara fins al 25 d'aquest mes, o sigui, el dijous de la setmana que ve, al Palau de la Virreina, a la Rambla de Barcelona, a prop de l'estació de Liceu de la Línia 3. Es tracta d'una sèrie de fotos i documents d'aquella cultura bohèmia que va crear Andy Warhol i la gent del seu entorn a la factorí.
Un lloc on hi assistien des de persones que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood i gent adinerada o aristòcrafes. A la mostra hi trobem treballs originals del mateix Andy Warhol i també d'altres grafistes, dibuixants i fotògrafs com Richard Abaddon, Stephen Shore, Jones Mekes i tant altres que van donar vida a un fenòmen social de rellevança històrica.
Quan els primers moviments d'alliberament gai van parlar amb veu pròpia, tot i que aleshores encara no es feia servir l'expressió sortir de l'armari, però es van fer saber escoltar. Parlant de sortir de l'armari, recordem el gran Oscar Wilde, del qui el proper dissabte podem veure una de les seves obres més interessants, Un marit ideal.
per la companyia Just Teatre, dirigida per Maica Duenyes, a la sala municipal de l'Ateneu, aquest dissabte, dia 20, a dos quarts de 10 de la nit. No s'ho perdeu. Molt interessant i preciosa aquesta obra. I bé, abans que dissabte, vi divendres, i recordeu, ens ho han recordat els nois del casal de joves, nois i noies,
que el divendres, o sigui, demà passat, 19 d'octubre, a dos quarts d'onze de la nit, hi ha una projecció de l'esplèndida pel·lícula Los Vengadores, digue-ho en anglès, que tot sona de meravella. No, no, no, ja, està traduït, està traduït. Està traduït, però es diu The Avengers, no? Sí, més o menys. Aquesta, com sabeu, és un dels còmics guapíssims de la Marvel, potser després d'Spiderman i els quatre fantàstics i Hulk,
El gran èxit posterior va ser Los Vengadores amb el personatge Nick Furia, agent de la Shell. Una agència que lluita per la pau mundial des de fa la Tilla d'Anys. En la ficció. No se n'ha sortit, eh? En la ficció. Molt recomanable, eh? La pel·lícula. Això sí, llegeix, llegeix quins actors la interpreten, perquè això sí que ho pronunciaràs molt bé. Mira, el Robert Daphne Jr., Chris Hemsworth, Scarlett Johansson,
A mi aquesta pel·lícula em va encantar, em va entusiasmar des del primer últim pla. Jo soc molt comiquero i aquesta pel·lícula interpreta a la perfecció l'esperit dels primers còmics de Los Vengadores però amb un llenguatge del segle XXI o del segle XX. És preciosa.
Bé, podem recordar també que encara és vigent l'exposició a tres llocs diferents de l'I Cadaqués, un vincle captat per Joan Veí a les Corts. Podeu veure-la a la Roca Barcelona Gallery, a la sala de Pedralbe Centre i a la plaça, el que és l'Ajuntament de les Corts.
Aquí podem dir que el districte de les Corts és a la plaça Comas 18, la Roca Barcelona Gallery al carrer Joan Güell 211 i 213 i Pedralba Centre a l'Avinguda Diagonal, ja ho sabeu, al 615. És a baix, al soterrani. Bé, i com parlàvem també del llibre abans, fem una mica de sinopsi, no? Et sembla? Sí, hem recordat que tots eren fills meus en la versió castellana...
Todos eran mis hijos, Tosquets ha publicat l'obra de teatre i ho traiem d'aquí, de la crònica de llibres de les revistes... Ens la recomana 60 i més. 60 i més. Todos eran mis hijos és una de les primeres obres d'Arthur Miller que va dirigida en su estreno por Elia Kazan i puesta en escena innumerables veces en el mundo. En 1948 fue llevada al cine por primera vez de la mano de Edward G. Robinson y Berlán Caster.
En esta obra se condensan ya los motivos sobre los que volvería el autor a lo largo de su carrera, las conflictivas relaciones entre padres e hijos, la responsabilidad social e individual y la necesidad de vivir según unos principios, un drama que adquiere una asombrosa actualidad en estos tiempos en los que parece que rige el sálvase quien pueda y pocos son,
los dispuestos a assumir las consecuencias de sus actos. Com ja hem dit abans, ho publica Tusquets Editores, precisament és una edició molt moderna d'aquest any, i el preu és relativament baratet, 13 voretes.
Sí, els llibres actualment estan entre els 15 i 25 euros, o sigui que la cosa va per aquí 13 euros i si se'n tapa dura i passa dels 20 i tant si és... Ah, no, perdó, si se'n tapa tova i passa dels 20 i tant si se'n tapa dura. Aquí com el que s'ha de llegir és el que hi ha dintre, tant se val que sigui tapa tova com tapa dura. I tant que sí.
Ah, i si us ve de gust una passejada fins al castell de Montjuïc, hi podeu veure una interessant mostra fotogràfica sobre la vida i obra de l'històric president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, 72 anys després de que va ser fusellat al fossà de Santa Eulàlia. El bus 150, que surt de l'Avinguda Maria Cristina, us deixa davant mateix del castell. Aquest bus també té parada enfront del Museu Olímpic de l'Esport i la Fundació Miró.
Dos espais molt agradables de visitar. Jo hi vaig anar diumenge passat, que feia un sol esplèndid, i hi havia una visió des de dalt del castell, una meravella. Jo tinc una foto del meu marit i jo, que se la va fer el meu fill, des del mirador del castell, quan encara no era museu, i havia deixat de ser museu de l'exèrcit, però encara no estava arrenjat com ara, i sí, sí, és gloriós, perquè darrere nostre hi ha un mar immens, amb algun barquet,
No, està bé. Ara és una preciositat als jardins que hi ha en el fossà, que hi ha entre...
la paret, la morada i l'edifici del castell. Molt, molt agradable i molt bé. A més, després podem agafar el transbordador i fer una passejada sobre el port. No, no. No, si ara és d'una seguretat extraordinària. Està molt bé, molt bé, molt bé. Molt agradable, eh? Molt agradable. No et quedaràs penjada allà. A més, si et quedes penjada, vius una aventura esplèndida. No, no, no, estic per aventures i a la meva edat. Et vénen a rescatar els bombers i tens una cosa que explicar als nets amb alegria. Sí, mira, també podem anar...
al Parc de la Torre Blanca. Aviam. Això ho tenim a prop. Aquests dies que hi ha vaga d'autobusos, recordeu que tota aquesta setmana, però això s'ha de recordar que entre les 9 i les 11 hi ha serveis mínims i després entre les 4 i les 6 de la tarda també. Sí. És una visita guiada al Parc, al Jardí Romàntic i als arbres singulars. El proper 21 d'octubre, d'11 a 13 hores.
Punt de trobada, porta a la carretera reial, sense número 1. Descobrirem els secrets d'un dels jardins històrics més màgics del Baix Llobregat. Recordeu que cal inscriure's. Organitza el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Per informació i reserves, podeu trucar al 93 256 22 20.
I l'adreça electrònica... És l'adreça de la web, és activ, A-C-T-I-B, museuciències, arroba bcn.cat. Tornem a repetir el telèfon, per si us interessa visitar-ho, perquè val la pena que us expliquin. Una cosa és veure-ho a cop de vista per tu mateix, i una altra cosa és que algú t'expliqui el significat de segons quines coses. El telèfon és... aviat.
93 256 22 20 i tu repeteixes l'adreça electrònica si poseu a Google Museu de la Ciència us surt tota la informació sense cap mena de problema perquè dir lletra per lletra una web quan és tan llarga a més és que poses a Google Museu de la Ciència ho he comprovat, ho he verificat i és així mateix doncs molt bé, posem una mica de música
Bonica cançó, eh? I a més, ara que hem anat veient durant aquesta primera mitja hora de programa com es feia de nit, un efecte maquíssim amb aquests núvols rogents, que vol dir cel rogent, pluja o vent, que és el que ha dit el servei meteorològic, doncs sí, però valia la pena, perquè...
ja pot venir el pintor millor del món, que com la natura, res. Ah, no, com la natura no hi ha res. Res de res. Res de res. La natura, el paisatge, com la figura humana, tot és esplèndid. A més, des que s'ha anat el sol, ara no fa reflex al vidre. Ah, sí, podem veure el nostre entorn, perquè si no aquí quedaven gairebé a les fosques. I veiem el nostre tècnic, que avui està més guapo que mai. S'ha de dir, s'ha de dir. No ho diem, que és molt tímid. És que avui s'ha feitat.
Ah, és per això. Li ha sortit aquesta cara de nen que té. Està més jove i més guapo. I és perquè s'ha afaitat. És que amb els reflexos del vidre no ho veieu. No, no es veu. Des d'aquí, ni a la Carme al dematí, ni amb ella a la nit, no se'l veu. Ara sí que... És que realment tenim uns tècnics i uns... Són joves, carinyo. Són joves i macos.
Entre la part jove de la ràdio i la part gran hi ha un gran abisme d'edat. Nosaltres també som guapos. Sí, però amb molta més edat. Això de complir anys és meravellós, tu. És que la meitat de la plantilla de la ràdio és veintianyera i l'altra meitat són cogenaris. Guanyen els joves. Guanyen els joves, sí, sí. Aviam, continuem.
Bé, doncs ara parlarem d'un tema més seriós, perquè avui, com hem dit al començar el programa, és el Dia Internacional per l'Eradicació de la Pobresa i llegirem un text editorial que va sortir fa un parell de dies a l'Avantguàrdia que posa de manifest l'abast d'aquest problema. Aquí hi ha pobresa. Una enquesta realitzada per la Diputació de Barcelona amb dades del 2011 ens acara amb una realitat fins ara només intuïda, si bé estremidora.
El 29,5% dels catalans, és a dir, 2.200.000 persones, estan en situació de risc de pobresa. Ens referim a l'enquesta de condicions de vida i hàbits de la població que s'elabora cada 5 anys i constitueix una de les millors fonts estadístiques disponibles sobre la situació socioeconòmica catalana. Paradoxalment,
La mateixa enquesta posa de manifest que el nivell de renda per càpita dels catalans s'ha duplicat en els últims anys. L'estudi de l'any 2005 apuntava ja una dada alarmant. El 21,9% de la població catalana tenia llavors uns ingressos per sota de la renda considerada suficient. Tot fa pensar que aquesta condició s'ha ampliat per la crisi,
Però tampoc és menys cert que estem parlant d'una realitat estructural de la nostra societat amb una peculiaritat que si abans la principal bossa de pobresa es localitzava entre els jubilats amb rendes més baixes, ara és la població infantil la més afectada pels rics d'exclusió. L'enquesta també mostra que Barcelona i l'àrea metropolitana
retenen el nivell més gran de renda familiar disponible a Catalunya, mentre les àrees de l'Ebre, Tarragona i Girona registren indicadors de pobresa per sobre de la mitjana. Ves enllà de l'afredor de les xifres, hauríem de pensar que una societat més rica, però amb més pobresa, no és una societat justa de la qual puguem enorgullir-nos. Realment és una veritat
Com un temple. Bé, posem una mica de música.
El veu de despuntar, el major lluminar, a la nit més joiosa...
Els usanyets cantant, a festejar-lo van, amb sa veu malindrosa.
Quina veu tan meravellosa de Josep Carreras. I la cançó és preciosa, també, el cant dels ocells. Sí, és ja un gran clàssic. És una cançó popular adaptada per molts i molts músics. Bé, no parlarem ara precisament d'un tema. És necessari i és com una justificació. Ja sabem que hi ha partits que estan en contra de la casa, de la...
del petit dels animals, de tot això. Però aquí ens ha arribat un folletó de la Federació Catalana de Caça, representació territorial de Barcelona. Hem escollit uns paràgrafs.
perquè justifica la caça controlada, sobretot a Collserola. Aquí, si tinguéssim pressupost, portaríem un membre d'aquesta associació i un membre del Partit Animalista. Llavors tindríem un debat de lo més sucós. Suposo, suposo. Nosaltres aquí... Bueno, cap de tots dos tornaria el seu braç a torsa. Ah, no, no, no, no, perquè això estaria molt radicalitzat en les seves postures. Cadascú amb l'oceà. Però el que sí que és evident, i més que demostrat, la caça és el...
és una de les formes de supervivència. Sí, simplement és un instint, una tradició, una cultura, una forma de vida vinculada directament al benestar del medi ambient. Bé, llegirem aquests paràgrafs, així escollidets. La Federació Catalana de Caça, representació territorial de Barcelona, és conscient de l'evolució que té l'activitat cinegètica a l'entorn de la serra de Collserola i concretament a la seva zona de caça controlada.
La finalitat de l'edició d'aquest follet no és una altra que difondre a la ciutadania que una gestió de casa sostenible és tan necessària com qualsevol altre programa per preservar el benestar en el medi natural. La importància de la Casa Collserola. Últimament es produeixen uns fets que poden arribar a punts no desitjats per a ningú, com és la proximitat i els contactes de les persones...
donant de menjar als animals salvatges, com és el cas del senglar. Totes les persones que hi entenen desaconsellen aquesta relació, doncs altera lo natural i pot provocar situacions perilloses, tant pels homes com pels animals salvatges. És necessària la gestió cinegètica, ja que hi ha espècies que per elles soles, o mitjançant altres, no regula el seu augment d'individus. Per tant,
a una sobredensitat que pot arribar a l'extinció dels mateixos per malalties, com ja s'ha donat algun cas, o també la desaparició d'altres espècies per l'excessiva pressió dels seus depredadors. Un factor rellevant en el parc de Collserola és la presència de zones agrícoles, ors, vinyes, conreus en general, que demostren com necessària és una caça sostenible, tant en caça major com en menor.
Els drets dels agricultors també han d'estar presents i poder regular de forma natural la pròpia ecologia. Bé, aquí són les amenaces.
Hi ha un clamor, digues, digues. Sí, sí, hi ha un clamor popular anticassa. Veus això? És el que comentàvem, perquè aquest clamor popular anticassa ha estat alimentat per uns defensors dels animals, una defensa que jo diria que ha arribat a uns punts d'exageració total. Sí, molt exagerat. Jo ho dic perquè quan la Festa Major de la Mercè vaig parlar amb algunes persones de les que en l'àrea aquesta que hi ha a la Plaça Catalunya, on totes les associacions hi tenen el seu lloc per poder-se expressar,
donaven una visió tan idíl·lica dels animals que sembla que parlessin d'una pel·lícula... Sí, que ja els hem de posar al llit nostre i tapar-los amb una manteta. Sí, d'una pel·lícula de Walt Disney. I un senyor va arribar a explicar allà públicament que tots els animals haurien de morir de vells, que és una injustícia que matem els pollastres i les gallines, i aleshores, escolta, què hem de fer? Que un porc senglar el tenir-lo a caseta, com si fos porca misèria, no? Home, com va sortir la porca misèria?
I el tenien allà com a animal de companyia. Allò no era un porc senglar. Però no deixa de ser un porc, per molt que fos un porc asiàtic. No deixa de confondre també moltíssimes persones que arriben a creure que qualsevol animalós pot tenir a casa. Hi ha gent que li va de posar a casa... Hi ha boas, piton, que es fiquen per les toveries i surten a altres cases. Com dèiem, hi ha un clamor popular anticaça per una part de la societat, que, per desgràcia, no és coneixedora del medi...
ni de la fauna, practicant una publicitat injustificada i danyosa en contra del col·lectiu de caçadors i de la caça a Collserola. Hi ha aquestes amenaces. Els accidents de trànsit. El port senglar no pateix apenes malalties i no té de predador natural. La pressió cinegètica s'ha vist reduïda considerablement provocant dos problemes. Una superproducció i un increment d'accidents de trànsit de diferents
Després hi ha el cas del furtivisme. És una amenaça constant que augmenta en la mesura que creixen les zones de seguretat. Els caçadors intenten posar tots els mitjans al seu abast per evitar-los. Aquí hi ha una fotografia que ensenya un llaç col·locat per un furtiu, que pot enganxar també a una persona que pot passejar o caure. Bé, respecte. Es fa necessari que la resta d'usuaris del parc
respecti la natura i la caça. Tots hem de tenir els nostres drets i obligacions. Molts pensen que, en el seu gaudi, no han d'haver limitacions ni obligacions. Per millorar la gestió, finalment us demanem que, si ens voleu fer arribar els vostres sugeriments, informació, denúncies, queixes, fins i tot molèsties d'anys a l'agricultura o accidents de trànsit, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a les següents adreces.
Federació Catalana de Casa. Representació territorial de Barcelona, que és a la Via Leietana, número 9, quart tercer. Evidentment, de Barcelona. El telèfon és el 932-682-307. L'email info arroba...
fedecazabarcelona.com O sigui, repetim, fedecaza, o sigui, com en castellà. Tot junts, sí, amb lletra menuda, com minúscula, com sempre, les adreces. fedecazabarcelona.com I la seva web és la mateixa, les tres dobles Bs, fedecazabarcelona.com Bé, posem una mica de música.
Fins demà!
Una meravella aquest himna, l'alegria, és...
És que posa els cabells de punta. Molt bo, molt bo, molt bo. I a més, realment em fon alegria. I a més, molt bona introducció per aquesta recepta de l'àvia tan bona que has portat avui. Oh, que ens posa molt alegres, també. Un dels meus plats predilectes, eh? Llagostins, quina meravella. Llagostins amb rom. Això ara per sopar, quina delícia. Els ingredients, per preparar-ho, comencem amb els ingredients perquè aneu fent boca, mig quilo de llagostins.
200 grams de tomàquet triturat, 100 grams d'ametlles torrades, 100 grams d'avellanes torrades, un got de rom, pebre negre amb pols, oli d'oliva i sal al vostre gust. Sí, sí, però és que realment és molt senzill de preparar. Per començar, farem, posarem la paella a escalfar al foc amb un bon raig d'oli, ni poc ni massa.
que no sobrepassi però que no falti. Un cop l'oli estigui calent, agafarem els llagostins, els fregirem i els deixarem a banda amb un platet. Mentre preparem una bona picada amb les ametlles, les avellanes i el tomàquet triturat, posarem l'oli dels llagostins en una cassola amb la picada que hem preparat i quan veiem que es va espessint,
afegirem els llagostins i una culleradeta de pebre amb pols. Si no us agrada molt picar, no en poseu molta. Justet. Ho remanarem fent voltar la cassola i deixarem que es baixi fent uns minuts. Passat aquests minuts, afegirem el got de rom per damunt. Testeu el punt de sal i el plat ja està llest per degustar. És un bon primer plat i si suqueu una miqueta de pa...
Escolta'm, potser platònic, eh? Bé, doncs que molt bon profit. M'agrada molt aquesta recepta. Ara mateix, vinga... Però és que és molt senzilla. Apa, doncs, vinga, acabem el programa i l'anem a fer i ens mengem una ració de llagostins. Llàstima que no sé on anar a comprar els llagostins. Convidem el Marc. Sí, mira, anirem al Corte Inglés que està obert fins...
Fins a les 9, quarts de 10, i mira, comprarem els llagostins. Avui que s'ha feitat, jo no veia perquè estava més jove i més maco, però la Joana... Jo ja m'hi he adonat, compte. S'ha adonat de per què era, i és perquè s'ha feitat. Hauries de posar la webcam un rato mirant cap a tu. No, diu que no. Ja t'hi he dit que és molt tímid. No és tímid, és molt reservat. Ara parlem de coses del nostre ajuntament. Vinga, doncs, què diu el nostre ajuntament? Coses molt interessants. O sigui, primer, primer que tot,
Aquí. Subvencions per empreses locals que contractin persones aturades del poble. L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern impulsa i finança un programa experimental d'orientació, formació i inserció laboral per una vintena de persones en atur que siguin contractades per empreses del poble. Aquesta actuació s'emmarca en el Pacte de Govern Municipal 2011-15,
que té com un dels seus principals objectius donar suport a les persones perjudicades per la crisi econòmica. Així, s'atorguen subvencions a empreses que desenvolupin la seva activitat o part d'aquesta a Sant Just d'Esvern i que es comprometin a contractar persones en atur del municipi amb la voluntat de crear ocupació de qualitat i estable, prèvia orientació i formació.
L'Ajuntament mitjançant unes bases reguladores subvenciona el 50% del cost de la contractació durant sis mesos i la formació d'aquestes persones en les empreses que acullin el programa i que es comprometin a garantir l'estabilitat en la contractació.
l'adaptació del programa a les necessitats de l'empresa, etc. Les bases i els terminis que regulen aquest programa es podran consultar a santjust.cat. Posem una mica de música.
Fins demà!
Una meravella, aquest tema de l'ara, de la pel·lícula Doctor Tibor. És una meravella. A més, la pel·lícula ens va impactar en el seu moment. És curiós, ara, quina llàstima em fa veure els cinemes tan buits. Potser és perquè hi ha un accés i sobredosis de cinema per televisió, perquè la gent hi ha vist molt de cine...
Això va a èpoques. Gairebé està tot explicat. Els guions són molt fluixos. Últimament, les pel·lícules americanes, amb un tant per cent molt gran, tot és a base d'efectes especials i sang i fetge. Americanes i franceses i italianes. Potser les franceses en salven una mica. No hi ha efectes especials, però repeteixen molts temes. Sí, adapten uns temes antics.
Però, de totes maneres, potser és l'alcina que se'n salva més. Ahir vaig veure a Roma con amor, o a Roma amb amor, perquè la fan també en català el Palau Alanyà, i en castellà l'Arenes, i en d'altres cines, i hi ha que veure, que Woody Allen...
ha de fer una pel·lícula l'any, caigui qui caigui, peti qui peti, i amb dos o tres gags i un guió superflu... Sí, ja tenen una pel·lícula. Ja té la pel·lícula feta. Jo vaig veure la de Barcelona i, escolta, el que vols que et digui, sí, és una pel·lículeta, no és per tanta...
publicitat del personatge. La de Roma és molt més avorrida, encara. Encara més. Sort que, mira, tots són vistes de Roma i et vas recrear. Això ja et compensa una mica. La plaça Novara, la plaça Espanya, el Capitó. Això val la pena. Sí, sí, perquè encara que hi vagis moltes vegades, sempre trobes coses boniques a veure. Bé, doncs continuem amb coses del nostre municipi. Endavant.
nous habitatges i espais públics al carrer Raval. Aquest agost ha començat, ja van començar l'agost, les obres de promoció privada al carrer Raval. Suposen l'enderroc d'algunes finques existents per fer-hi nous habitatges i l'urbanització d'alguns espais destinats a vialitat. El projecte preveu la construcció d'una placeta amb jardineria immobiliària urbà entre els carrers Raval de la Creu i Mercat i tindrà accessos des d'aquests carrers
i des del passatge del Raval. El veïnat de la zona ha estat informat de les actuacions que s'hi estan fent. Sí, perquè realment ja sabem que quan hi ha endarrots i tot això suposa una miqueta de molèstia, però els hi quedarà un barri preciós. Bé, posem una mica de música.
I've made up my mind To live in memories Of the lonesome time I can't stop wanting you It's useless to say
Bé, és música dels anys 70, però són cançons molt boniques. Són ja clàssics. Sí, sí, ja estàndard. Ja música estàndard, exacte, sí, sí, els clàssics del segle XX. Sí, tant. Bé, ara parlarem d'una cosa que és bastant, bastant...
Bonica. Sí, perquè parla del segon Congrés Internacional de la Felicitat. O sigui, que es facin ja congressos perquè puguem ser més feliços em sembla formidable. Formidable. La informació procedeix també de la revista 60 i més. Bé, diu... La felicidad está en los genes. Nos pasamos la vida intentando ser felices, buscando la ansiada felicidad que algunas personas consiguen. Las claves para llegar a ella...
Nos la han contado un grupo de expertos de la psiquiatría, la psicología, la ciencia, la medicina y la religión, quienes han debatido sobre este estado de ánimo que al parecer está en los genes y que debería de ir acompañado del pensamiento de que la vida merece la pena. Estas son algunas de las conclusiones a las que ha llegado un grupo de especialistas en distintas facetas profesionales de la sociedad.
Entre ells, el psiquiatra Luis Rojas Marcos, el budista Mathieu Ricard, la monja de clausura Sor Lucía Caram y Carmelo Vázquez, catedrático de psicología, que han participado en el II Congreso Internacional de la Felicidad organizado por el Instituto Coca-Cola de la Felicidad. Ja és molt que una gran marca faci obres d'aquest estil.
Si su eslogan es la chispa de la vida, pues la chispa de la vida es la felicidad continua. Durante su intervención, el psiquiatra Luis Rojas Marcos señaló que cada uno tiene una definición distinta de la felicidad. Por eso, cuando la estudiamos en mi universidad, no utilizamos esa palabra, sino satisfacción con la vida en general.
La felicidad está en los genes. Todos nacemos con el potencial de ser felices. La selección natural elige aquellas cualidades que nos ayudan a sobrevivir. Si la humanidad pensara que vivir no merece la pena, ya hubiera desaparecido. La sensación de bienestar es genética. Es la única forma de explicar por qué luchar. Cuando alguien me pregunta ¿qué puedo hacer para ser feliz? Yo le pregunto
Tú tienes motivos para ser feliz. La desesperanza, la ira o el miedo afectan al aparato circulatorio y, por el contrario, la alegría protege el sistema cardiovascular. Leamos, pues, protectores de la felicidad. El primero es hablar, narrar en general, un factor que es el más frecuente. También las conexiones afectivas con otras personas nos protegen.
el ejercicio físico que estimula las endorfinas y sabemos que ayuda a prevenir la diabetes, la hipertensión y la depresión y supone estar ocupado físicamente. La flexibilidad y la resistencia. La vida es cambio y el cambio es vida. Necesitamos un protector para estos cambios y otro protector ante una situación de crisis
Es pensar que controlarla depende de nosotros mismos, no de la suerte ni de otros factores externos. El pensamiento positivo a ello nos ayuda a recordar retos pasados y ver que hemos sido capaces de superarlos. La autoestima basada en valores sociales y genuinos. Diversificar y compartimentar. Hay que diversificar las parcelas de felicidad. Por un lado, mis hijos.
Por otro, la familia, el trabajo, los amigos. Por ejemplo, las personas que se enfrentan a una ruptura los superan mejor si son felices en el trabajo. El sentido del humor ayuda también a proteger nuestra felicidad, nos da una nueva perspectiva de la situación y nos permite conocer sus contradicciones.
A la taverna d'en Mallol s'hi riu i plegueja. A la taverna d'en Mallol molts hi entren en l'una i en sorten en sol.
A la taverna d'en Mallol s'hi veu i s'hi juga. A la taverna d'en Mallol, dels diners que hi entren no s'en torna un sol. No, no, els diners que hi entren no surten ni morts. Ni a la taverna d'en Mallol, ni a gairebé ni a lloc. Bé, ara continuem amb les receptes de la felicitat.
también sacado de la revista 60 y más. Las conexiones afectivas con otras personas
Protege nuestra felicidad. El humor y el ejercicio nos hacen también felices en momentos difíciles. Ampliar el amor altruista es el camino hacia la felicidad. El secreto de la felicidad está en dar más que en recibir. Está en amar la vida y en compartirla cada día. Cuando uno es feliz, transmite esa felicidad a los demás y a la inversa ocurre lo mismo. La vida se nos da y nos la mereceremos
Cuando existe alegría, se extiende la dopamina.
Hace que sintamos alegría y esta es la clave de la confianza. La felicidad es belleza si queremos vivir en ese jardín. Nosotros somos los que tenemos que plantar las flores. La felicidad es una historia donde las cosas sencillas son las que dan acceso a eso, a sentirnos felices. Y plagiaré a un compañero de la radio que decía háganme el favor de ser felices. Eso no es plagiar, eso es seguir un buen consejo. Y dale.
posem ja potser la sintonia de la poesia. Vinga, que avui tornem a mitjans del segle XIX, o sigui que estarem molt romàntics.
Recordem, com ja l'hem citat abans, el poeta estrameny Vicente Barrantes, contemporani de José Zorrilla. Nascut a Badajoz l'any 1859, va passar a Madrid la major part de la seva vida, on va escriure precioses balades, a més d'ensenyar llengua i literatura. Llegim de Vicente Barrantes El ciprés del buen retiro. Niñas, mis niñas galanas, que por tardes y mañanas
Pasear gozosos, miro, con vuestras madres ancianas por el Parque del Retiro. Torced a la izquierda mano, y cuando encontréis después un ciprés triste y lozano, os contaré en verso llano la historia de ese ciprés. Ese ciprés macilento, al columpiarse en el viento, dice en lánguido suspiro.
yo soy un remordimiento del palacio del retiro. Mis hojas lágrimas son con que Isabel de Borbón lloró con trita y cristiana su malograda pasión al conde Villa Mediana. De sangre y llanto nací, sobre una tumba broté, entre suspiros crecí, y aún dos almas aquí vienen a llorar su fe. En vano me azota el viento,
y un siglo y otro pasó, y tempestades sin cuento. Niñas, el remordimiento es eterno, como yo.
Ara pudeu escoltar El paje de la lanza. Que aquí voreu que és més zorrilla que nunca, no? Un fragment del tenorio. Doncs vinga, també de Vicente Barrantes, un fragmento, o sea, la balada cuarta del paje de lanza. ¿Por qué te calzas espuelas?
¿Por qué alzan los centileras el rastrillo? Porque a lucir la alborada partir debo, Elvira amada, del castillo. Que Dios te sirva de ejida. Pero me dejas sin vida, dueño amado. Si tú no fueras villana, hiciérate castellana de buen grado. Canta la alondra. Te alejas. Un hijo, en cambio, me dejas. Corre, corre. Le hago merced de una villa, un caballo, una travilla y una torre. En mis entrañas le guardo.
Sólo amor para el bastardo de ti imploro. Si tú no fueras villana, hiciérate castellana, que te adoro. Partir déjame contigo. Velar quiero, dulce amigo, por tu vida. Voy a fiestas y torneos. ¿No me ves estos arreos de partida? Seré tu paje de lanza. Iré del paje a la usanza tras tu huella. Mi escarcela toma el vida y más por tu nombre mira de doncella. ¿Qué es mi nombre?
¿Qué es tu oro? ¿La ausencia del bien que adoro me repara? No abrigues tal fantasía que ya el resplandor del día nos separa. Yo me cortaré el cabello, diré una argolla en mi cuello, un vasallaje. Villana, de enojo estallo, corre, pues tras mi caballo sé mi paje.
Evidentment, com que s'aproven els temps de Juan Tenorio. I això recorda moltíssim l'escena aquella del Tenorio i Lucía, de Juan i Lucía a través de la reixa. És el mateix estil de mètrica, el mateix ritme de vers. A mi aquests poemes, jo els trec de lliçons antigues de l'Institut del Teatre, perquè, clar, quan jo anava a l'Institut del Teatre,
estudiàvem aquestes coses. Oh, ja, ja. Va ser ahir mateix, oi? No, va ser ahir mateix, i a més, en aquells temps...
els poetes contemporanis es quedaven una miqueta... No, no, es quedaven davant d'acord. Absolutament, es van oblidar. No convenien, no convenien perquè havien coses massa clares. No, políticament no convenien. Ara hem passat d'un extrem a l'altre. O sigui, quan jo anava a l'institut, a tota hora recitava amb Peman, a tota hora recitava amb Eduardo Marquina i Manuel Machado, que també són poetes molt bons. El que passa que com eren de dretes i després amb la democràcia
S'han popularitzat tots els altres amb molta justícia i molt bé. Però és que podien conviure totes dues menes. Com a poetes són igual de bons. Sortosament el Museu Municipal de Madrid, abans de tancar-lo, que ara fa molts anys que està en obres, veurem què faran, es va acomiadar amb una exposició sobre la vida i obra d'Emmanuel Machado. I molta gent va descobrir, sobretot gent jove, però si és tan bueno com el seu hermano Antonio. És que tracten potser temes diferents.
Els segons cada idiosincràsia de cadascú han fet un tipus de poesia i un altre a l'altra. I amb aquella maleïda guerra civil estaven en el bàndol... Cadascú en un bàndol diferent. Aleshores, els poetes que en els anys 50, en ple franquisme, eren populars, després van quedar una mica sepultats. En aquells anys tothom representava...
a tots els teatres aficionats i professionals, el divino impaciente, por decir algo, y desde que murió Franco nadie ha representado más el divino impaciente, nunca más. Bé, esperem, fem una miqueta de creuada i esperem que es tornin a representar. Clar que sí, però que no sigui una santa creuada. De santa nada. Bé, ja estem a punt d'acomiadar-nos.
Us esperem dimecres vinent i, si voleu tornar a sentir aquesta audició, el dissabte podrem oferir-vos-la d'11 a 12 del matí. I a qualsevol hora del dia o de la nit, a través de la web i posant la ràdio a la carta.
Si no podeu esperar dissabte, demà mateix, quan vulgueu ens podeu tornar a sentir. Molt bé, moltes gràcies, Marc, per la teva col·laboració, moltes gràcies, Pere, i us esperem dimecres vinent o dissabte. I a tu, Joana, i a tots vostès per escoltar-nos. A reveure. Moltes gràcies a tothom, bona nit.
La ràdio de Sant Lluís 98.1
No hay cambio. No hay progreso. No hay cambio. No hay progreso. No hay cambio.
No hay progreso. Solo la adaptación capital.