i, com cada dimecres, a les 14.08 de la tarda. Adéu-siau. Un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
60 i més.
Com és ben conegut per la ciutadania de Sant Just, el programa Panorama Municipal d'Espluques Televisió informa del dia a dia al nostre poble i també dels municipis veïns, amb entrevistes als alcaldes, regidors i altres persones que ens tenen al corrent de nombroses propostes perquè, entre totes i tots, puguem anar a més i a millor.
Demà dijous, dia 12, el tema tractarà del balanç del mandat 2011-2015 i el senyor alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, respondrà a les preguntes que l'audiència vulgui fer. Això serà demà en rigorós directe al canal d'Esplugues Televisió del Baix Llobregat.
En el 98.1 de la freqüència modulada i dins el programa 60 i més, teníem previst de poder conversar amb el senyor alcalde i ell es va esclosar dient que no podia venir, però que ho farà ben aviat. Penso que avui mateix i a la mateixa hora té un acte al centre cívic. Per tant...
Clar, jo ja havia comentat la setmana passada que vindria si podia. Naturalment. Tu vas assegurar-ho molt, molt segur. No, mai. Si podia. Segur al 100% mai es pot dir res. Però com que amb experiència d'haver fet d'alcalde coneixem altres persones, avui tenim el goig de tenir amb nosaltres el senyor Lluís Segura, mestre d'educació infantil i primària, exalcalde del nostre poble,
Que poca broma. Va presentar els mil anys d'història de Sant Just. I tant, i tant que sí. I per tant és un home molt ben informat. Benvinguts, oients desvernians. Avui sí, dimecres, 11 de març, sortim en directe i podeu trucar, si us ve de gust, al 93 372 36 61. I amb molt de gust escoltarem els vostres suggeriments.
El butlletí municipal ens informa d'un nou impuls social, de les polítiques destinades a pal·liar els efectes de la crisi i com ajudar a les persones que han sortit més perjudicades. De nou, una servidora, la Joana Algarra, junt amb els meus companys, en Carles, Hernández i Rius i en Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estona de ràdio amb vostès i amb el nostre convidat d'avui, el senyor Lluís Segura.
«Jo no hauré mort, faré vacances», deia el cantautor, poeta i actor de cinema i teatre Ovidi Montlló, que ens deixava un dia 10 de març de 1995. Ahir va fer 20 anys. Direm algun dels seus poemes al final del programa, però ara tot just comencem.
Ovidi torna a ser notícia pels espectacles que tenen lloc aquests dies dedicats a la seva memòria. En parlarem a Ràdio Cultura i després d'aquesta pausa musical entrarà el nostre convidat, el senyor Lluís Segurà.
Ella em va estimar tant, jo me l'estimo encara. Plegats vam travessar una porta de...
Ella, com us ho podré dir? Era tot el meu món llavors. Quan a la llar cremàvem només paraules d'amor.
No havíem tingut massa temps per aprendre tot just despertàvem.
Del som dels infants en teníem.
El racionalisme i la recerca científica creixen paral·lels al capitalisme que, a mesura que avança el segle XIX i, sobretot, els primers anys del segle XX, enfronta sovint el pensament conservador amb el progressista. Molt especialment a l'estat espanyol, on a prou feines va fer forat la il·lustració. Jovillános va ser el més proper que vam tenir en Dalambert,
O un Diderot? O un Voltaire? Cap a on va el corrent socialista del segle XXI? Què va ser? Qui va ser el primer socialista al nostre país, Lluís?
Bé, la història remunta molt enrere, eh? Molt enrere. Del segle XIX, ja és cert. Gairebé 200 anys. Jo no podria dir, perquè no ho sé. Qui va ser el primer socialista? Perquè el moviment socialista surt...
del moviment obrer, és a dir, de la força dels obrers, com heu dit aquí... Dels falesteris. Exacte, en contra del capitalista. Per tant, eren moltes les persones que, sindicades o no sindicades, s'afegien en aquesta lluita per reclamar els drets dels obrers. Certament, en els albors ja del segle XX, va ser en Pablo Iglesias el que va donar forma des de la casa del poble, doncs...
al costat de Madrid, una organització que passés de ser una organització obrera a una organització política. Llavors va conformar el Partit Socialista Obrer Espanyol. I aquí, segons hem pogut llegir, almenys això diu la història, ja va agafar o va veure de les fonts d'un altre Pablo Iglesias, Pablo Iglesias Torrion, que era anterior a ell,
que va ser liberal executat l'any 1825 per soblevar-se contra el règim absolutista de Ferran Seté. Imagina't, per això dic gairebé 200 anys. Va agafar l'ideari... Corrents anteriors. Corrents anteriors i va dir això no pot ser perquè, evidentment, l'absolutisme a través de les monarquies fins a èpoques, com tu saps, molt avançades, ha acabat imposant-se. I, evidentment, si no hi havia una protesta des de baix a dalt, no es podia...
Un contrapunt popular, esclar, es veien absolutament desmans. Encara hi ha un altre Pablo Iglesias, no? Certament, aquest Pablo Iglesias és el Pablo Iglesias Torrión, nascut l'any 1978, secretari general de Podemos. I sí, sí, va néixer el mateix any en què alguns treballadors del món de la cultura celebràvem que ens fes costat el senyor alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván, conegut per la ciutadania, com tots vostès deuen recordar, como el viejo profesor.
que de viejo no tenia res. Era una persona gran d'edat, però d'esperit molt jove. Saps per què li deien? Perquè la majoria de gent, aleshores els comiqueros, roqueros, tota la gent que ell venia durant els dies de la movida, i com tu saps, Joana, jo a alguns d'aquests temps vaig estar treballant a Madrid i a la revista Opinion, i el senyor Tierno Galván apoyava tots aquests moviments juvenils, i esclar, la gent jove...
Com ara i abans, quan veuen un senyor de la nostra edat, o inclús més jove, el veuen com un venerable anciano, no? És el que hi ha. Precisament en Terno Galvanya, que parlant d'ell, era del Partit Socialista Popular. Els socialistes de l'estat espanyol no han estat des dels inicis plenament unificats o d'unes sigles, sinó que han anat apareixent moviments corrents, etcètera.
En els moments de democràcia, en els moments en què hi ha hagut una participació a través del vot, han procurat aquests diferents partits presentar-se sota cartells únics, de manera que la visió socialista, aquesta visió socialista,
que germana els homes, que busca la igualtat, que potencia els de baix, iguala des de baix cap a dalt, doncs aquestes sigles s'han pogut unificar. Sí, perquè els programes més o menys eren bastant afins.
Tenim el mateix exemple a Catalunya. Sí. Volíem preguntar a Catalunya què tal. A Catalunya què tal? A l'any 1977, primeres eleccions democràtiques, després de la mort del dictador, dos anys abans, i mesos abans, pocs mesos abans, abril, les eleccions eren al juny,
van aconseguir la decisió de presentar-se en un mateix tàndem, en un mateix cartell electoral, el PSC, és a dir, el que era, no Partit Socialista, que és d'ara, sinó Partit Socialista de Catalunya, Congrés. Congrés, exacte, sí, sí, el famós Congrés. Amb la Federació Catalana del PSOE.
Ja, clar. El Partit Socialista de Catalunya Congrés estava encastelat per en Joan Reventós, la Federació Catalana del PSOE estava encastelada per en Joan Maria Triginer. I si em permet un incís, paral·lelament, els sindicats, la Unió General de Treballadors...
Aleshores, a les empreses teníem molt de pes. Quan érem dels comitès d'empresa, comissions, UGT i fins i tot CNT, teníem molts punts en comú perquè lluitàvem per les mateixes coses.
Hi ha hagut la tendència de veure, no sé si ha hagut exactament així, però hi ha hagut una corrent que estimava que l'UGT era més propera als partits socialistes i comissions operes... Els comunistes, sí, sí. Els altres d'UGT hi ha anarquistes de...
No, ja hem de mena. Unes arrels venen del Bakunin i el Protokin, les altres venen de Lenin i Marx, i les altres, evidentment, venen de la revolució socialista, que a més té també uns pioners ben marcats, com aquí hem citat. Doncs aquesta presentació...
de socialistes de Catalunya, se'n deia així, va aconseguir guanyar la nostra comunitat autònoma. Sí, sí, sí, les eleccions. I va ser la primera força a nivell català. Això va provocar que un any més tard, el 1978, es plantegés ja la unitat socialista. Llavors, la Unió la formaven al PSC Congrés, aquest mateix,
El PSC reagrupament, el partit socialista de Catalunya reagrupament d'en Joan Pallà. Que tenien diferents logotips, clar, perquè els grafistes ens fixen sempre en els logotips. I que havien anat l'any anterior amb Esquerra Democràtica de Catalunya, etcètera.
i la Federació Catalana del Sol. De manera que totes aquestes sigles van desaparèixer i en va quedar una amb un nom nou, Partit dels Socialistes de Catalunya. El PSC. El PSC, que és el que coneixem ara. Sí, sí. En tots els entrebancs, en totes les vicissituds que vulgueu, però ha representat la unitat dels socialistes catalans que...
a través, sobretot, de la força dels ajuntaments, ha promogut una renovació a casa nostra molt notable, tant des del punt de vista urbanístic com des del punt de vista de participació cultural, etcètera. Això és totalment cert, però en canvi vist des de la gent del carrer i quan sents els comentaris de molta gent, com que fa tant de Molladé la televisió i els mitjans d'informació, bueno, Molladé i
és informació molt concretes sí, però a la vegada ja també s'afareix perquè això forma part de la televisió com a espectacle aleshores es dona molt una imatge que ara hi ha tropecientos criteris socialistes que cadascun va per la seva banda i això potser no és ben bé així
El socialisme sempre ha tingut més present la qualitat de vida, la potencialització del món obrer, la capacitació d'aquests treballadors, etcètera. Per exemple, en les èpoques de govern a l'estat espanyol, que ha sigut encapçalades per el president Felipe González o José Luis Rodríguez Zapatero, és quan...
fites històriques com l'extensió de la Seguritat Social a la universalitat de tots els treballadors? Sí, sí, cert, cert. I ara em portes a la memòria una cita d'un ciutadà que tu també deus haver conegut, que va morir jove, Alfonso Carlos Comín,
que era el Partit Socialista Unificat de Catalunya, i quan li preguntava si se sentia més socialista que comunista, deia que primer se sentia cristià, després socialista i després comunista, que ja té la seva complexitat, això. Em sembla que deia cristians a l'Església, comunistes en el partit. Sí, exacte, exacte. Aquesta mil·lència espiritual amb una mil·lència política. És que ell partia d'una cosa que, curiosament, l'han dita.
Jo ho he sentit en mítins i en entrevistes fetes per publicar amb llibres, que la base, això ho han dit tant comunistes com socialistes com àcrates, que la seva base, els seus arrels, estan els fets dels apòstols quan deien que tot ho tenien en comú. Aquesta aspiració a la fraternitat ho posaven en comú, ho posaven en comú, de tenir-ho ja és una altra cosa, perquè era molt difícil...
És difícil, clar, l'ésser humà té la seva personalitat. O sigui que aquesta lluita per la fraternitat universal està segurament des del principi del temps, però que és difícil, no?, aconseguir-la molt. En relació a això que deies, Pira, de l'estat actual, diguem-ne, i potser és...
sentit d'esmembració o de fuga... No, sí, es comenta allò de la fragmentació. Aquí hi ha hagut una qüestió, és que la política catalana dels últims temps, dels últims tres anys, per exemple, ha girat a l'entorn de la bandera, a l'entorn del dret a decidir, a l'entorn del catalanisme, del sinalisme, de l'independentisme, etcètera.
I ja he dit que des del punt de vista socialista val més la qualitat de vida i l'estat del benestar que altres visions més de llibertat política i estructural. I això i aquesta discussió sobre...
la realitat catalana ha agafat una mica els socialismes amb el peu canviat, és a dir, no han estat al capdavant d'aquest moviment. Al revés, han anat una mica a la rèmora, a rastres, i això sí que ha provocat, certament, que alguns s'hagin manifestat més des del punt de vista nacionalista i hagin
Bé, abandonat el partit, o bé, fundant altres tendències més nacionalistes. És que els ismes es barregen. I aleshores hi ha una barreja d'ismes que cada persona agafa els que segurament... Cada persona i cada grup els que li van més a tot. Perquè aquí, parlant del que dèiem dels obrers empresaris i sindicats, que és un terme que ha estat sempre...
vivíssim i a primer terme, en el món actual hem passat dels autònoms als packagers als freelance, o sigui que veiem que en moltes empreses, per exemple el món del periodisme i el món editorial i el món on el treball estava molt dependent els uns dels altres, amb redaccions enormes, amb molta gent, i que hi havia uns comitès d'empresa forts, actualment
són freelance, són persones autònomes que són a la vegada empresaris, obrers, aprenents, treballadors i estan separats entre si. Això fa molt difícil la unió perquè tenen d'abans ser una pantalla i aquest món del treball és cada vegada més virtual. Aleshores, jo que soc d'una associació, l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya, cada vegada veig més gent que està desolada perquè
no veu qui són els seus caps, no veu qui són els seus enllaços... Te'ls coneix. Exacte. Els veus tot a través d'una pantalla i, esclar, en aquest món... No la tractes amb ella. És el que et vol dir en aquella pantalla.
La tecnificació, en aquest sentit, del món de les noves tecnologies, ha representat una segona industrialització, no? La revolució industrial. La primera va significar d'aquestes grans fàbriques de producció...
amb el qual, doncs, aquest pas de la producció... Manual. No, diguéssim, agrícola, aquest món rural, el món industrial, va facilitar la unió dels treballadors. I la feia que era més artesanal. I tot tenia les mateixes, diguem-ne, tasques i mateixes condicions. Ara, amb les tecnologies de la informació...
Hi ha un tal grau d'especialització, d'esbembrament, que tothom fa feines diferents i és molt difícil aconseguir la unió dels treballadors. Però això passa en tots els metges i tot. L'especialització just dintre del mateix ram o de la mateixa matèria és tan brutal.
que el del company s'han de fer unes reunions especials tipus comitè per al mateix pacient, cadascú dir la part que li correspon d'aquella malaltia que s'ha de superar. És una forma de treballar en equip, això és correcte. És en equip però és un molt especialista, molt especialitzat.
A més que ara no parlem tant de l'atenció als clients, per dir-me, a l'usuaris, sinó als treballadors com se sentien fent força davant les seves propies empreses. Evidentment. Perquè ara l'empresari ets tu mateix. Ara fixeu-vos, o fixem-nos, que els moviments més interessants des del punt de vista social dels darrers temps, social, no independentista, serien...
Els transversals, és a dir, quan la gent el 15 de maig, fa 3 anys, va sortir als carrers i a les places dient, estem indignats, no eren els treballadors de l'ensenyament, no els metges, tots. No, no, no, era tot un conjunt. Era tot el conjunt. El poble, sí, sí. I d'aquells béns han sortit d'aquestes tan pastats, no? Ara hi ha un partit que intenta
copar una mica i ser hereu d'aquell estat de coses que llavors se li criticava que precisament no hi hagués un partit que el se suplogués quantes vegades hi ha hagut revoltes en el nostre estat que per manca de lideratge s'han perdut s'han perdut, s'han desfet s'han desvistat la setmana tràgica ara t'ho anava a dir la setmana tràgica és un fet històric que va quedar
enorreat i pèrdues de vides humanes per res, i això és el pitjor que pot haver, no vull donar la vida per res. I no aconseguir les fites que s'havien proposat. O tenir la suficient estructuració per capitalitzar la força de les manifestacions
i lluitar, enfrontar-se, encara que no guanyis, però lluitar, enfrontar-se... Sí, perquè tens una idea i la mà... Que són els teus rivals. Clar, clar que sí. Certament. Molt interessant i molt ben explicat. I parlant una mica de present i futur, com veus aquí, a Sant Just, el futur del socialisme a Sant Just, està ara gaudint de bona salut, el veus en pla positiu, el veus fort? De fet, jo he de parlar una mica...
de passat, actualment no estic en el rovell de l'ou ni dintre la militància del Partit Socialista de Catalunya perquè per altres raons de tipus representatiu he preferit servar una certa distància per evidenciar una neutralitat
Això està molt maco, perquè així un ex queda molt bé, perquè els ex han de parlar com un ex. No, sobretot si aquest ex li han demanat que faci algunes feines d'home de pau o de... Ja no tens una tendència. De conciliació, etcètera.
Sembla magnífic. Bé, en tot, però, com una ciutada més, puc opinar sobre el que em preguntaves, Pere. I tant. Com veig socialistes d'aquí a Sant Just. Bé, hi ha hagut una certa fuga, una petita fuga, de persones militants, persones...
de la causa, diguéssim, que han anat a altres tendències aquestes que hem dit. O bé cap a Vencem, o bé cap a Podem, o bé cap a Gollem, o cap a... Sí, més Esquerra, bueno, etcètera. Sí, sí. Però, el gruix de la gent s'ha quedat amb la capçalera. Ah, això està molt bé, vol dir... Amb el PSC. Sí. I, per tant, presentarà candidatura...
els ajuntaments de Sant Just, amb el cap de llista del mateix alcalde actual, del qual jo no he sentit parlar malament a ningú de Sant Just, sigui del partit que sigui. Per tant, aquesta és l'oferta.
que el PSC presentarà públicament d'aquí a poc. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt ben explicat i, a més, molt ben aclarit. Aclarit o esclarit, com és més correcte? Tu que domingues en català... No, no. Aclarit. Perquè l'esclariment és una cosa quan hi ha hagut un succès greu, una cosa així. És altre tema. Molt bé. Alguna cosa més, Joana, que li vulguem preguntar?
No, em sembla que he parlat marvellament bé. Jo voldria saber més, encara que estigui en el partit, però la història del socialisme és apassionant. Mundial, ja. D'això no en tinc cap mena de dubte, perquè ja li deia a la Joana, que a més he tret aquí les preguntes, que una vegada vaig col·laborar amb la història de les ciències socials amb el doctor Felip Cid.
I clar, uno que es DFP, quan treballes amb una persona que sap molt, sempre aprens coses, no? I aleshores ara m'he estat repassant i revisant coses i dic quina meravella l'evolució de les ciències socials, primer a Europa, després al nostre país.
Jo quan veig d'altres cultures que això no ho hem tingut, malauradament no ho hem tingut, ara veiem el salafisme i veiem aquestes tendències, que tornen a uns ideals del segle VII o del segle VIII amb una tecnologia actual, dius, senyor, però aquests senyors no saben el que va ser l'hospital de la Sal Petrier, no saben el que va ser el naixement de l'antropologia, que té a veure amb el socialisme,
No saben l'evolució de les ciències socials perquè comencen amb la Revolució Francesa, no?, al segle XVIII, i després van progressant al llarg del segle XIX amb moltíssimes lluites, moltíssimes lluites perquè el primer era que les persones de coneixement havien d'ensenyar, de llegir, d'escriure qui no en sabia.
I aleshores els obrers cultivats podien fer més coses que els obrers que no sabien res de res. Aquels líders naixien gairebé sempre d'obrers instruïts, o sigui, no d'un obrer telòs que deia anem a cremar tal. Ja n'hi havia algun, però sempre sortia malament aquesta clama. Exacte.
anava a dir, ni de gent de classe B. No obstant, aquí a Catalunya, els moments forts del socialisme, és a dir, la reforma i la aprovació de la Constitució i dels estatuts, anava a dir estatuts perquè n'hi ha hagut diversos, eh? Sí, sí, i tants, diversos...
El de Núria, el de Sau, etcètera, etcètera. Sí, sí. Fins el 2006. Igual hi ha hagut diverses constitucions, o sigui, hi ha gent que parla dels estatuts i les constitucions com si fos una cosa inamovible, no? Constitució inamovible. I tot és movible. Es van incorporar, precisament al PSC, gent de la classe mitjana... I tant, entre l'actuals i benestants i benestants.
La família Maragall, la família Maragall és una cita... I molta gent que deien els nois de Serrià i realment és que moltes famílies de Serrià s'havien incorporat a aquest document. No deixa de ser un honor per ells, tenint una mica la vida solucionada, voler lluitar perquè altres tinguessin també la vida solucionada. Tinguessin llibertat
Tots els que es van unir a la caputxinada l'any 66, gairebé tots estudiants, simpatitzants del socialisme i del comunisme, i tots van rebre el suport dels freres caputxins, i aleshores estava assajant el Cercle Estic de Sant Lluc, una obra de teatre, i el conciliari Jordi Llimona, caputxí i... I socialista. I socialista. I socialista. I tant.
i hereu dels germans Llimona, fundadors del Cercle, els va posar al front d'una revolta, d'una veritable revolta de gent que es van posar l'hàbit i van anar a defensar amb hàbits que ells, com a sacerdots i com a religiosos, defensaven el moviment social.
I quantes reunions no hi ha hagut a Montserrat. A Montserrat. Els benedictins, els dominics, moltes ordres religioses han apujat precisament els moviments socialistes. I per noques de Barcelona... Sant Elia, Sant Madí... Sí, sí, sí. Que se'n deia de suplència, però permetien
que cristians o no cristians es reunissin allà com l'únic espai on podia estar tolerat una reunió. Encara que després els engempaven a la sortida. Sí, però escolta'm, i llavors si eren més de tres persones no podies fer reunions. Excepte quan les reunions eren a Sant Miquel de Coixar, perquè allà no arribava la policia. I aleshores teatreros i polític ens trobàvem allà.
I les obres de teatre, que aquí ens les prohibíem, les anàvem a fer al sud de França. I aleshores allà ens trobàvem amb gent de tots els partits, de totes les tendències. I, clar, és una època... El tardofranquisme molt maca. Vostè també anàvem a veure alguna pel·lícula. També, clar, clar. Teníem molta propaganda i quan es va poder fer aquí va ser una desil·lusió. No, és que venia una senyora i et deia...
Sabeu que després d'anar a veure la vostra obra al Teatre Lliure he anat a veure Penetracion i oh, oh, quina cosa, quina meravella. I després, esclar, quan aquí van venir les revistes de Destape i el Cine X, ja ningú em feia cas. Va caure pel seu propi pes. Tenia molt més atractiu dibuixar la noesa artística, la figura humana, tal com és en la seva bellesa, que aquestes vulgaritats i aquestes bestieses. Però és lo que hi havia en aquell entonces. I tant.
Molt bé, doncs, quan vulgueu, podem tornar-hi. Sí, sí. Llavors, vindríeu una mica més preparat. Jo he portat aquí una sèrie de llibres. Ja s'ha dit tot el que s'havia de dir, més o menys. No, si a més pots recomanar els seus títols, perquè són a la biblioteca i els podem rellegir. Pots dir els seus títols. La pàtria dels humans, molts vam llegir, és un llibre preciós. La pàtria dels humans, eh?
La mateixa estructura i funcionament del partit està recollida en el llibre El partit dels socialistes de Catalunya, d'en Gabriel Colomer, d'edició 62. I hi ha un àlbum, Àlbum del socialisme català i de la Catalunya Popular, on, a base de fotografies, recull tota aquesta trajectòria que us dèiem abans, des de mitjans del segle XIX fins les dates més recents.
que els trobareu a la Biblioteca Nacional de Catalunya i probablement també a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just. Si vols el podem mostrar, aquest que és més gros per la webcam, per si algú s'està veient per la webcam, el Carles ho l'està enfocant, perquè aquest és un llibre històric. A la Biblioteca de Catalunya és el que hi és. Per les miríades de gent que estan mirant ara la webcam. No ho diguis amb broma, home.
Sí, sí, que ens veu molta gent. Si no són miriades, els poquets que ens veuen ben agraïts que els estem. I tant que sí. I l'últim és de la Catalunya solidària a l'Europa unida. Els socialistes han tingut un parell de fites, d'objectius molt clars. Una va ser...
la restitució de la Generalitat. Encara que fos una Generalitat provisional. Sí, sí, però va ser la Generalitat. La tornada del president Terradellas. I tant, data històrica, ben guapa. Ja teníem líder. Ja teníem líder. En l'etapa democràtica anterior. Com dir...
Ha sigut un passatge, un parèntesi. Sí, sí, un impàs. Un parèntesi de 40 anys, que Déu-n'hi-do. Però nosaltres estem aquí amb les nostres institucions. I l'altre ha sigut la Constitució Europea. La gent que milita, que pensa des del punt de vista...
pensa en engrandir les fronteres. Per tant, estan a favor... Eliminar-les gairebé. ...d'una Europa unida i d'una Europa que estigui a favor de les classes populars. I què penses? Que Europa ja és una cosa diferent, però se m'ha... Ara, amb això de l'europea, que algú ha proposat fer un exèrcit de la Unió Europea?
Això ha sortit... Sí, però escolta, malament quan comencen a apuntar-se idees d'aquest tipus. Sí, esclar, l'unió política hauria de ser unió política econòmica i no cal que sigui militar. I fiscal. Bé, d'acord.
Fiscal, perquè per militar ja hi ha l'OTAN, no? Sí, sí, però l'OTAN no li adueix. No, però l'OTAN, recordeu que és l'organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, i que aleshores l'OTAN té molt de pes a Europa, però amb altres latituds que ens intenten fer la punyeta ja no la té tant.
i aleshores ara el problema que tenim aquí has vist recentment que això té el seu pes que som 200.000 milions corregeix-me si m'equivoco de gent de cultura cristiana i gairebé la mateixa de cultura islàmica
una mica menys, però estan fent una militància desbocada... Sí, sí, sí, estan fent una militància desbocada perquè... No, no, en el món. A Europa estan intentant que molts europeus es converteixin a l'islam. I a vegades s'ho aconsegueixen. Moltíssimes, malauradament moltíssimes. De tota manera, si fos una conversió per les conviccions personals, etcètera, pacífica... O si fos pacífica i tant, hi haurà res a dir. Molt respectable. Absolutament res a dir. Ara està, unes...
Que ens vulguin... A través de les armes? Sí, de les armes i de la violència, no? Terrible. Evidentment, perquè estem tranquils, només és una branca de les moltes que té l'islam la que és violenta. Afortunadament, eh? Afortunadament. Perquè va contra ells mateixos, eh? Clar, però la violenta és la que fa mal. I la que fa més respecte, potser, perquè la tenim més a prop, són aquests conversos o aquestes islamitzacions de gent jove
Sí, sí, aquests, aquests. Els suburbis de les ciutats europees. Vols dir que si hi hagués feina per tothom es deixaria entabanar? No, no, no. Si hi hagués feina per tothom, si les ciutats estiguessin ben dotades... I hagués una veritable justícia social, jo crec que no cal dir. I amb una educació que arribi a tots els nivells, el que ahir deia la consellera Rigau, trobo que és molt encertat.
que una... però clar, això s'ha de fer a poc a poc, però vull dir una ciutadania primer multilingüe, i que a la vegada s'apigués també llengües orientals, però clar, això no es aconsegueix d'un dia per l'altre. Jo que sàpiga, aquí a la ciutat de Barcelona, que algú em digui si n'hi ha alguna més, gent que domini les llengües orientals, està l'equip de Dual i l'equip de Daruma,
que són catalans que parlen i escriuen àrab, xinès i japonès. Però això són grups molt... I també hi ha àrabs. I hi ha àrabs que parlen català, clar, sí, sí. I hi ha àrabs catalans que hi ha nascut aquí de família que potser eren islàmica o és igual...
Però que ara, sabent el català, fan aquesta mediació. Sí, evidentment que sí. Davant de les institucions, i tant. Sí, sí. Davant dels mitges. Sí. Perquè hi ha moltes persones arribades que no ho saben, no tenen el mínim... No, o sigui, concretament, en el ram de la medicina és molt difícil, a vegades, si no tens un mediador...
que aquella persona sàpiga expressar la malaltia davant del metge. I el metge ha de tenir molta vista per intentar esbrinar aquella persona la malaltia que té. Ha citat un tema perquè l'epistemologia, ho dic bé...
Primer bé l'etimologia, després l'epistemologia. En el camp de la medicina té una complexitat de paraules, i ho dic perquè jo vaig veure l'exposició que em vas recomanar d'anatomia al clínic. Clar, una cosa és, quan estudies anatomia per dibuixar, que tela, si t'equivoques, dius, mira, jo faig aquest estil, perquè és de víscera, l'exposada malament, et corregeixes i fas un altre dibuix, o potser tires per un món estilitzat, sí, s'ha estudiat anatomia, però...
i després cada dibuixant i cada pintor la fa al seu aire, a no ser que sigui un hiperrealista com el germà Sant Hilari. Però en medicina, si t'equivoques només una dècima de mil·límetre i no entens el nom d'aquella petita vena i talles-la del costat, el desastre que fas allà...
És extraordinari. I a més he vist que a la facultat de Medicina hi ha actualment metges de tots els països del món. I tant, que venen a fer màsters aquí. El coneixement de llengües ha de ser molt complex, perquè una cosa són les llatines, que tenen semblances, i l'altra cosa és entrar dins els canjis, els iraganes... I després amb el moviment de gent, amb un i avall els erasmus i altres plans, i també les situacions...
Digència econòmica és el país que ha fet que molts joves es desplaçessin a l'estranger com a mitjà de vida, de subsistència, fa que l'anglès es vagi imposant cada vegada més. Sí, sí, lamentablement sí. Ja fa molt de temps que l'anglès...
no, no, l'anglès s'inveït tot, tots els tecnicismes tots estan en anglès exacte, tecnològic hi ha molts neologismes anglesos moltíssims i això, un cert domini d'una única llengua mundial a mi em sap greu oh clar, i a mi també perquè es perden quantitat industrial de parlars i de llengües de comunicació de països petits i el nostre no és tan gran
No, el dos és petit. I més quan sents dir en algunes persones, i ho he sentit dir a més de quatre i del meu ofici, dient per què us preocupeu els catalans? Con el castellano i l'inglès poden ser per mediomundo. Jo domino el castellano i l'inglès. Et diuen, no? I llavors, soy bilingüe,
i ja estupendo. I los alemanes i los franceses que s'espavinen. Dic, no, home, això tampoc és, això tampoc és perquè si vas al col·legi alemán, al col·legi alemán sí que són plurilingües. Al col·legi alemán es donen classes en alemán, en castellà, en anglès, en francès, però no de llengua, de geometria, per exemple. I aleshores, clar, si vas tu de convidat, et canvien la llengua i els alumnes han d'entendre que llavors la fan en castellà o en català perquè tu l'entenguis.
Posar-nos avui en dia està clar, força clar, que l'anglès s'ha de conèixer. Naturalment. Indispensablement. Com per anar-lo imposant, que substitueixi altres parlars, etcètera. És a dir, tots els anuncis del carrer, dels mitjans de comunicació, haurien de ser en la llengua del país. Clar. Sí, sí, però cada cop mires les revistes tant de modes com de cine, tots són neologismes d'anglès, tot. Sí, sí, sí.
O sigui, si et fixes, sobretot a les miscel·lànies que surten els diumenges i tot això, és terrible. I si treballes en un grup editorial fort en llengua espanyola, pots comprovar que tot el seu intent és per dominar el mercat espanyol i d'Amèrica Llatina al màxim en llengua espanyola. I aleshores, quan fan edicions multilingües amb altres cultures...
hi ha el gran invent des de fa molt de temps, que els llibres, tota la part que és d'en color, val igual per totes les llengües. Llavors la part en negre està sobreposada, llavors veus que d'un còmic se'n fan 500.000 per França, 10.000 per Espanya o 2.000 o 3.000 per Espanya, llavors tants per Amèrica Llatina, tants per Alemanya, tants per... Bueno, és correcte això. Això és molt correcte.
i està molt bé perquè s'aprofita la tecnologia en un sentit positiu però després ve l'altre, el de la part literària que veus les tirades en castellà i en llengua anglesa a quines xifres arriben ara parlo de literatura, no de còmics en còmics és aquesta altra tècnica que he dit primer i veus que evidentment el que es fa en anglès i en castellà és d'un volumen
d'un volum molt superior al que es pugui fer en català, i ja si vas en un editorial del País Valencià ni te cuento, no? Ni te cuento... De totes maneres, cada cop més, les editorials fan la seva part en llengua catalana. Aquí he tingut un encert terrible als dos diaris punters de Catalunya, el Periódico i la Vanguardia, que han fet l'edició en català.
I també em dedica a les editorials en llengua castellana. Quan el grup Planeta partia, ja ho hem explicat diverses vegades, de l'any que va guanyar el Planeta Xavier Vangarel en Vicària i Cària, de seguida es van posar a publicar en català i van treure el premi Ramon Llull. O sigui, aleshores va seguir Planeta en castellà i Ramon Llull en llengua catalana. O sigui que les editorials d'aquí en llengua castellana, quan van veure que el català també tenia sortida, també editen en llengua catalana.
És una qüestió econòmica. Sí, sí, sí. Qüestió de mercat. Sí, sí. Qüestió de màrqueting. Ja utilitzem una paraula en anglès, màrqueting. Bueno, jo he dit mercat. No, tu has dit mercat, però el nostre amic ha dit màrqueting.
Mercadotècnia també s'utilitza. Mercadotècnia. I en català com és? És que en català no l'he dit mai. Jo sento que diuen marketing o mercadotècnia. No, és com a pàrquing, com a taxi, com que s'han introduït ja dintre de la nostra manera de parlar. No ens referim a aquestes, eh? Aquestes són reconegudes formacions dels estudis catalans. En el seu moment, no. Incorporades. Estan incluso paraules incorporades, ja són part del llenguatge. Són més dubismes.
L'altre dia que parlàvem del palau, aquell palau que vaig portar, posava networking. Per què networking? Un sistema de treball o una taula per treballar? Però, Joana, dins del món laboral avui, són conegudes així, d'aquesta manera, amb aquestes paraules? I això s'ha fet a nivell internacional. Mira que tot el llenguatge informàtic
Hi ha alguna paraula del món informàtic que sigui en català o en castellà, si totes són en anglès? Des que vam entrar al Windows, tothom sap que Windows vol dir finestra, però si dius miro la finestra de l'ordinador... No passaria res. No t'entendrien. En el món informàtic, no, Joana. Es nota que no treballes en el món informàtic ni en una empresa on siguin els ordinadors els que tenen la veu cantant en la producció de treball.
En comptes de dir PC, que vol dir personal computer, podem dir OP, ordinador personal, per exemple. Sí, clar, clar. Jo ho utilitzo. Sí. Clar que sí. No m'entén, però ho faig servir. I a més, jo veig que totes aquestes paraules surten en el primer llibre que va sortir, Informàtica per a Torpes, de Forges. No sé si l'heu llegit perquè és molt útil i molt pràctic per entrenar al món informàtic. I, esclar, està en castellà i parla d'ordinador personal, parla d'aquestes paraules...
Però, clar, després, quan sents en el món de l'empresa, ningú les fa servir. Perquè és més còmode. Més des que va començar el computer to play, que és com es treballa en el món de la premsa, ningú diu de la computadora la planxa, que és com seria correcte en català, no? La meva computadora, no el meu PC o el meu Macintosh, perquè saps que el Mac...
Els grafistes diuen Mac, ja no diuen ni Macintos perquè és l'ordinador de disseny, i el PC és l'ordinador d'escriure, i aleshores és també per simplificar, perquè si cada vegada dius el meu ordinador personal, el meu ordinador de disseny... El meu ordinador, el meu portàtil, ho podríem dir... Sí, això amb el llenguatge... El meu mòbil, com a parell de telefonia...
Però dins de la rapidesa que hi ha dins el món... Perquè no direm el cel·lular. No. Al principi es deia. I no, clar, es va acceptar més el mòbil. És muy argentino el cel·lular, muy veroamericano. Molt bé. Doncs... Germans, jo... Moltes gràcies, Lluís. Ara farem una miqueta de radiocultura. Hem començat parlant de moment obrer i acabem parlant...
de tecnologies i d'anglès però això és un diàleg entre els locutors de ràdio un diàleg obert tertúlia i a més com que portem tots ja bastants anys fent ràdio ens hi trobem a gust i ja està gràcies a tu per haver vingut esta mañana ya no me acordaba como tocavan mis dedos
Esa guitarra que era para mí tu cuerpo. Ya no me acordaba lo que sentía cuando acariciaba tu pelo. Ya no me acuerdo si tus ojos eran marrones o negros.
la noche o como el día que dejamos de vernos solo recuerdo que llovía y que quedamos en la parada del metro pero haciendo un gran esfuerzo hombreo
Mirada en cada espejo de cada ascensor, donde cada noche me suba hasta el cielo. La cançó és maquíssima, però ara posarem un espai per la radiocultura. Bajemos del cielo y pasemos a radiocultura.
Avui toca parlar de còmics molt i molt antics, de prehistòria del còmic. Caixa Fòrum mostra 200 peces de l'extraordinària cultura Mochica, antecessora dels incas al Perú. Des d'enguany i fins al 7 de juny.
Si fins ara teníem les primeres representacions gràfiques explicades en la successió narrativa d'imatges en els relleus de l'Obelisc de Nimbó, que el podeu veure, per cert, al Museu del Louvre de París o per internet a la pàgina web del Louvre,
o en la columna trejana a la ciutat de Roma, un origen encara més antic es troba a les peces procedents de la cultura moche en els primers segles de la nostra era, procedents del Museo Arqueológico de Lima. La segona col·lecció més gran del món d'art precolumbí i la primera en cultura mochica la podem veure ara perfectament conservada i, a més, resulta propera, entenedora i divertida.
Mitjançant trobades, conquestes i assimilacions, inces i motxiques es van succeint i superposant, i ens han deixat la crònica de les seves vides en gerres de terrissa. I si voleu prendre part d'una forma més actual de narrativa il·lustrada, el proper cap de setmana, dies 14 i 15 de març, tindrà en lloc les jornades de còmic i autoedició de Barcelona a l'espai La Fontana, al carrer Gran de Gràcia número 190,
Molt bé.
Vull repassar també una miqueta una exposició, no, va ser una mostra d'antiguitats, tendències art a les dreçanes, que tot és fama, fira d'art modern i antic de Barcelona.
Va ser una preciositat. Ja no es pot veure perquè va ser el cap de setmana, però em va deixar tan satisfeta que val la pena. Ens ho va recomanar el teu amic Artur Ramon per la televisió, ho va recomanar. Mobles, quadres, estàtues, tot, tot el que entranya l'art.
I el que sí que tenim temps encara de veure, ja que hem citat la galeria Artur Ramon, és l'exposició del germà Sant Hilari, que ja és una veritable meravella. És preciosa. I com que no hi ha setmana que no parlem de cinema o de teatre, no ens podem estar de comentar l'esplèndida actuació de Lolita Flores a la Plaza del Diamante, que gràcies a la iniciativa de Just Dona vam poder veure el Teatre Atrium de Viladecans el dissabte passat.
No us amoïneu si no heu trobat entrada. L'espectacle va de gira per diverses poblacions i no trigarà gaire a fer temporada al Teatre Goya de Barcelona del 9 d'abril al 3 de maig. Natàlia, la colometa, és la protagonista de la plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, obra que va transformar i adaptar Joan Oller en un monòleg intimista ple de significat, fet a la mida de Lolita Flores, que en fa una gran creació.
Estrenada l'any passat al Teatro Espanyol de Madrid, ara es pot veure Catalunya. Tot i que l'actuació de Viladecans no va arribar al final per indisposició de l'artista. Actualment, ja recuperada, està en plena forma. I avui actuant a València. O sigui que haureu d'anar una mica més lluny si la voleu veure.
I els que s'hi segueixen en plena forma són els actors Albert Triola i Rubén D. Guia, que de nou els tenim al Club Capitol representant la divertidíssima història d'amor Smiley, de Guillem Clua. Del tot, del tot recomanable. És una producció de la sala Flickhart que té també moltes altres obres en preparació.
També hi ha una exposició molt maca de Carlos Marijuan, El paisaje humano. És a la sala d'exposicions, el 4, del carrer Rosselló, 193. O sigui que val la pena perquè aquell carrer també té moltes sales d'art. Certament.
I si voleu anar una miqueta més lluny, podem anar continuant l'any de Pere Formiguera a Sant Cugat, que és comissariats i col·laboració de Pere Formiguera.
El Sant Cugat de Pere Formiguera, selecció de les seves exposicions com a curador que formen part del fons artístic de l'Ajuntament de Sant Cugat, com les exposicions d'Hombert Ribes, Martí Llorenç, Quim Manresa i la seva col·laboració amb Gemma Molera. O sigui que és fins al 9 de maig d'aquest any el vestíbul de l'Ajuntament de Sant Cugat.
Molt, molt interessant. Avui el que gairebé no hem tingut temps és de l'efemèride, però el temps és el que és i corre moltíssim. El que sí que voldríem recordar és que 2014-2004 a Madrid l'atemptat d'Atocha amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació de Madrid Puerta d'Atocha...
i fa 192 morts i 1.400 ferits avui arreu es commemoren actes en memòria de les víctimes el seu nom ha quedat gravat a la gran sala blava de l'interior del monòlit que els recorda i sobretot a la memòria dels seus éssers estimats bé, què més tenim?
Ah, l'Efemèride, jo volia recordar també que avui, mira, és que m'he vingut ara a la memòria, el nostre record més proper de l'humorista Eugeni, recordes? Eugeni Jofre i Bafallui. De nom artistic Eugenio, que va arribar a explicar més de 10.000 acudits, sovint amb una cigarreta a la mà, un got de whisky, ulleres de vidres fumats, camisa negra, aspecte introvertit, a tassiturn, i la frase... Saben aquell qui diu...
Gràcies.
I avui un record també per l'actriu Nadala Batista, que va morir el passat dijous dia 5. Una llarga carrera teatral que va començar a l'aula de teatre de l'Institut Montserrat, va seguir l'Orfeo de Sants, el Cercle Artístic de Sant Lluc, primer amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i després el Teatre Experimental Català, fins a fer-se coneguda al Centre Dramàtic de la Generalitat. A TV3 es va fer popular fent el paper de Conchita a la sèrie Vent del Pla. I amb altres també. Entre d'altres, i tant que sí. Bé.
I ara potser que podem posar una mica de música. Doncs endavant. Música
I ara informació del nostre poble de Sant Just, estreta del butlletí municipal.
Pistes escolars obertes als caps de setmana i durant les vacances. Des d'aquest mes de març, les pistes de les escoles Montserrat i Montseny s'obren durant els caps de setmana i períodes vacacionals per a ús lúdic i esportiu. Les pistes esportives dels centres escolars són un recurs proper i útil perquè famílies, infants i joves trobin un lloc adequat per passar un temps de lleure realitzant activitats a l'aire lliure.
Les pistes esportives escolars estan obertes tots els caps de setmana, els dies festius i els laborables dels períodes de vacances escolars, com la Setmana Santa, excepte els dies autoritzats per l'ajutament per dur a terme altres activitats i el mes d'agost. Un plafó a l'entrada de cada escola informa dels horaris i de les normes d'ús de les instal·lacions.
Bé, i ara també preinscripcions pel curs 2015-2017. Les preinscripcions per al nou curs escolar és del 10 al 17 de març per al segon cicle d'educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria.
El procés es desenvolupa en el marc d'una normativa de la Generalitat que estableix el règim d'admissió de l'alumnat, les normes d'accés als centres i un calendari que marca totes les seccions, des de la preinscripció fins a la matriculació. Més informació a sanjus.cat
Utilitza el carnet virtual de la biblioteca. Les persones usuàries de la Biblioteca Joan Margarit ja poden gaudir dels nous avantatges de l'aplicació mòbil de la xarxa de biblioteques municipals, Biblioteques XBM. La versió actualitzada ofereix dues noves funcions. S'incorpora el carnet
de biblioteca a l'APP i s'inclou un accés directe al catàleg Aladí, amb més de 9 milions de documents. O sigui que mireu si teniu coses a l'abast per veure. I ara potser que posem la sintonia de la poesia. Ah, sí, que el temps ens ha empaitat avui, eh? Vinga, doncs ja és l'hora.
Fins demà!
Ara, poesia en el nostre programa. Mentre el PP evita en reconeixer Montlló com a referent cultural valencià, nosaltres, al nostre país, vull dir, sí que l'hem recordat a tots els mitjans. Un llibre de Jordi Tormo recupera 400 poemes d'Ovidi Montlló. Així en teniu un petit tast. Encara, nois, encara. No riguis massa de pressa que se't pot glaçar el riure. Atenció a la jugada, que en pot ploure altra vegada.
Aquell que anava d'ocre, ara va de groc. Canvia poc. Aquella papallona, ara borinot. No surt del pot. Aquell que tan resava, ara va persant. Patim, patam. Aquell obrer del plom, ara plom i goma. De broma a broma. Aquell que dreta i dret, ara dret i dreta.
Toret, toretta. Aquell que aconsellava, ara ja fot grits. Estats Units. Aquell de la madura, ara duracràcia. Ves quina gràcia. Aquell de tisoreta, ara punyalet. El més finet. Aquell del no diàleg, ara parla amb tots. El joc del bord. Aquell dels hem guanyat, ara no han perdut. L'arròs ha eixut.
Aquells volen ser ells ara, abans, després. Ah, i aquell que no vivia, ara encara menys. I els borlis plens. No riguis massa de pressa, que se't pot glasar el riure. Atenció a la jugada, que ens pot ploure altra vegada.
Fins demà!
Bé, hem arribat a la fi d'aquesta audició d'avui de 60 i més. Doncs moltes gràcies a vostès per escoltar-nos, el Carles, el Lluís, a tu, Joana, un servidor. Sí, sí, sí, recordeu que el proper dimecres tornarem amb una altra audició nova i que podeu sentir-nos en segona audició el proper dissabte d'11 a 12 del matí. Fins a les hores, a reveure. A reveure.
Fins demà!