Gènere per tal de transformar aquestes realitats.
Mateix salari, mateix reconeixement, mateix tracte.
Iguals vol dir iguals.
8 de març, Dia Internacional de les Dones, Diputació de Barcelona.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El proper dijous, 2 de març,
coincidint amb el 33è aniversari de Ràdio d'Esvern,
Estrenem programa!
La plaça Mireia, a partir del 2 de març, cada tarda de 5 a 7.
Que per què la plaça?
I la Mireia?
Descobriu vosaltres mateixos, dijous, 2 de març, a Ràdio d'Esvern.
Tant et costa separar la brossa?
Tant esforç és llençar cada cos al seu lloc?
No, tot el mateix covell, tota la mateixa pila.
Esclar, no hi tens espai a la cuina, oi?
Però si no ens hi posem, aviat no tindrem espai sense brossa.
A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem.
Fins quan?
Redueix, reutilitza, recicla, reacciona.
Amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio, Generalitat de Catalunya.
Radio Tazver, Duranta Vuit.u
El poema Radio Tazver, Duranta Vuit.u
Seixanta i més
Amics oients de Ràdio d'Esvern.
Seixanta i més, torna a la sintonia del 98.1 de la freqüència modulada
per passar una estona de ràdio amb tots vosaltres.
Música, història, temes curiosos, biografies de personatges il·lustres...
En fi, una estona d'entreteniment pel capvespre del dimecres
i en segona audició els dissabtes al matí.
Música, història, temes curiosos, biografies de personatges il·lustres.u
Després d'un diumenge animat,
amb la celebració dels tres toms
i la benedicció dels animals de companyia,
hem tingut un temps d'allò més variat.
Sol, escalfureta, bé, núvols...
Un temps més de primavera que d'hivern.
Així estan les pobres plantes i arbres,
ja gairebé completament florits.
I a la vall d'Aran, l'os pare,
sembla que ja ha sortit de l'hivernació.
Bé, que estem en un temps variat
que no sabem si gaudir-lo o bé enfadar-nos.
Música, l'equip de 60 i més,
la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles
i una servidora, la Joana,
us saludem i esperem que passeu l'hora
que ara comença d'allò més entretinguda.
Endavant, 60 i més.
Música, l'equip de 60 i més.
a març, commemorem una data veritablement dolorosa
pel record d'un fet dramàtic i salvatge
que va acabar amb la vida d'un grup de dones valentes
que defensaven els seus drets
com a persones i com a treballadores,
membres de la societat industrial
que, pel fet de ser dones,
les condemnava a ser l'últim graó
de l'escala productiva.
Elles es van tancar la fàbrica
i el gerent no va trobar un mitjà més adient
que calar foc amb elles dintre.
Un fet horrible,
però que va servir per remoure
algunes consciències.
Però han passat molts anys
i encara no és peritari
el paper de la dona
en la societat actual.
O així m'ho sembla a mi?
Fins demà!
Informació apareguda al botlletí municipal
sobre futures transformacions
a la carretera Reial
i als polígons Sud-Oest i Pont Reixac.
Un passeig verd
unirà Collserola i el parc de Torre Blanca
a través del polígon Sud-Oest.
El projecte permetrà recuperar la riera
i crear nous espais de descoberta ciutadana.
Sant Just és verd
ha de mirar més cap al parc natural de Collserola
i potenciar aquest gran pulmó verd
entre la trama urbana del poble.
Aquest és un dels reptes del projecte bàsic
que la regidoria de la política territorial
ha encarregar recentment
a l'àrea metropolitana de Barcelona.
A l'any passat, però,
a l'àrea metropolitana de Barcelona
ja va estar redactant un estudi previ
del corredor verd Torre Blanca-Collserola
on es potencià l'espai natural de Collserola
i la seva connexió amb Sant Just és verd.
L'estudi preveu un àmbit d'actuació
de 10 hectàrees que s'inicia al parc de Torre Blanca.
Segueix pel polígono industrial Sud-Est,
continua pel passeig de la Riera
i el carrer 11 de Setembre
i, finalment, enllaça amb la bona aigua
i el parc de Collserola.
En aquest àmbit d'actuació,
delimitat per la conca hidrogràfica
de la Riera de Sant Just,
es vol fomentar un desenvolupament paisagístic
sostenible que millori la conservació de la Riera,
potenciï nous espais de godí
i descoberta ciutadana
i ajudi a connectar diferents infraestructures
i espais del territori
com el barri de Mas Lluí.
Un element capdalt del projecte,
donada a la seva proximitat amb Collserola,
serà el parc de la bona aigua,
que ja s'està tornant a redissenyar
amb aquest nou concepte de via verda
dins de la trama urbana.
Gràcies a aquesta iniciativa,
la ciutadania disposarà en un futur
d'una trama urbana més cohesionada
i integrada amb la serra de Collserola
i d'un polígon industrial
més respectuós i cohesionat
amb la conca de la Riera.
Fruit del corredor verd,
la ciutadania veurà
com neixen nous espais per caminar,
anar amb bicicleta,
observar la natura
o bé, fomentar el respecte
pel medi natural.
Els edificis anomenats verds
són la clau de l'estalvi.
Això ens pregunta Viviana Llaveria.
Qui no sap posar les mans al cap últimament
en veure la factura de la llum?
Tot, i que tenim més cura que abans
amb la despesa a casa,
tots podríem estalviar molt més
si els nostres habitatges
estiguessin ben acondicionats.
Una casa amb la qualificació energètica A
permet estalviar fins a un 85%
respecte a les llars menys eficients,
categoria G,
que són la majoria
en el parc residencial espanyol.
A l'hora de construir un edifici
és molt important
tenir en compte
l'orientació.
Una ubicació correcta
permet aprofitar
molt millor
l'energia natural del sol
per escalfar l'interior
durant els mesos d'hivern.
També
convé tenir en compte
l'utilització
de l'aigua de pluja
i altres fons d'energia pròpies.
Per exemple, com panells solars.
L'energia geotèrmica
que s'obté de la calor
amagatzemada a l'interior de la Terra
cada vegada s'utilitza més
fins i tot en edificis públics
com l'Hospital de Sant Pau de Barcelona
i en negocis
com les caves Garamona
de Sant Sedorní de Noia.
Un habitatge ben aïllat
és un habitatge més sostenible.
Fer servir doble vidre
a les finestres
i llames minerals
com els aïllants
permet estalviar
fins a un 50%
de l'energia
i malgrat que la inversió
no és barata
el preu actual
pot quedar amortitzat
en 7 anys.
En finques grans
un altre aspecte important
és l'estalvi
és l'utilització
de llums de baix consum
a les zones comunes
i així
com l'ús de calderes
de condensació.
Aquesta permet
estalviar
entre un 15 i un 30%
de gas
segons el tipus
d'instal·lació
i el seu ús.
i ara que ja
tenim
aquestes normes
per estalviar
el màxim possible
que crec
que és bastant difícil
ara
l'Elina
parlarà
d'altres temps
que no s'estalviava tant.
però si mirem
el rebut
si mirem el rebut
de la llum
ens han fet una jugada
extraordinària
espantosa.
I tant.
Resulta
que el que paguem
de fixa
és a dir
encara que no
que tenguem tots
els llums apagats
el pagues igual
la potència
sí
doncs de vegades
si per exemple
un viu sol
pagarà més quasi
de fixa
que pas del gas
sí i tant
no ho dubti
en definitiva
això
és una verdadera estafa
bueno
llavors jo tinc
un comptador intel·ligent
amb el qual
jo no hi puc intervenir
perquè la meva lectura
es fa
des de la companyia
des de la central
des de la central
que ho regenta
sí
fins ara
tu donaves la lectura
del que marcava el teu
ara no
ara nosaltres
ens el s'estan canviant
també
intel·ligent per la butxaca
de l'amo
sí
per nosaltres
no
ells s'estalvien
que una persona
hagi d'anar
a tot
sempre s'estalvien tot
això
tot s'estalvien
me'n recordo
quan venien a cobrar
quan si no pagaves dos vegades
venia l'inspector
que et miraven al comptador
no senyor
tota aquesta gent
ja no treballa
i tot això s'estalvia personal
i volen crear llocs de treball
com
com
doncs cada cop
bueno i ara amb els robots
deixem-ho córrer
ja
val
bueno tindrem temps per llegir
senyors
però els robots hi ha algú que els afabrica també
i són engeniers
sí, sí, és el que deia jo l'altre dia
i que guanyin més
sí
o estudiem més
i fem carrera
o els pobres dels nostres nanos
no tindran cap futur
home, futur sí
futur sí
Dolce Farniente, no?
això, va
va
aviam, què ens dius?
bé, doncs avui continuant
amb aquestes històries de Barcelona
que són molt xules
diu
quan d'una guerra es va treure un himne
ah
diu
entre 1640 i 1652
els catalans es van veure embolicats
amb una crua guerra
amb el poder central
us us sona d'alguna això?
com sempre
els motius
més d'un
a Barcelona augmentava la crispació
entre les classes dirigents
per la tendència centralista del govern de Madrid
que no només posava en perill les institucions
sinó que també feia trontollar
els privilegis
dels quals
gaudien des de la baixa edat mitjana
al mateix temps
la pedagogia
estava farta del règim
senyorial
del qual eren víctimes
per part dels terratinents
tant de Madrid
com de la mateixa Barcelona
i per acabar-ho d'adobar
la petita burguesia
observava impotent
com les exigències
de la capital de reina
es podien traduir
en augment d'impostos
i surt aquest senyor
conte d'Uc d'Oliveres
no?
l'Olivares
sí
que aquest li va dir
que
no el tradueix
sí, home
és el que diu el conte d'Uc
d'Olivares
d'Olivares
i no d'Oliveres
val
és lo mismo
però
sí, és igual
les Oliveres
tu
que donin olives
i negres
sí pot ser
bé
total que aquest
volia que les coses
fossin més favorables
per les castelles
no?
cosa rara
sí
diu
el dia de Corpus Vermell
i aquest dia de Corpus Vermell
és perquè l'exèrcit
de Felips IV
es dirigia cap a França
per participar
en la guerra
de 30 anys
i per arribar
esclar
tenia que passar
per Catalunya
no?
i per mel
i aleshores
els tenien que donar
i les lleis
que deien
que tenien que donar
sal
vinagre
aigua
i llit
però esclar
aquests volien llit
suposo que volien llit
menjar
i tot el que sigui
llit
llit con cuixa
d'acompanyat
bueno
diu
després de moltes baralles
persecucions
i alguns intents frustrats
van arribar a un acord
el 7 de juny
de 1640
dia de Corpus Christi
i aleshores
va haver un alçament
del camp
perol tan violent
que va envair la ciutat
com una ona
d'ira continguda
i l'història
es va convertir
d'aquest fet
en el dia
del Corpus
de Sant
aquest dia
el virrei de Catalunya
del Mau de Caral
mor en circumstàncies
poc clares
a la platja
de Barcelona
davant de Montjuïc
alguns autors
afirmen
que l'home
va patir
una caiguda
mortal del cavall
i que un cop
a terra
sense vida
la gent del carrer
l'apunyalà
i altres creuen
que del Mau
va ser assassinat
fos accident
o violència
a l'exèrcit
felipista
troba l'excusa
perfecta
per atacar
a la ciutat
aquí
es torna
el que posa
i aquí
diu a la sala
el castell
el president
de la Generalitat
en Pau Clarís
arriba a proclamar
la República Catalana
amb el suport
d'institucions
però després
d'un any
de setxa
i amb l'arribada
de la pesta
Barcelona
cau en mans
dels forans
en 1652
amb la derrota
Catalunya
torna a reconèixer
Castella
com a sobirana
d'aquesta
trista aventura
n'hi ha un final
dolorós
i és quan neix
els Segadors
l'himne nacional
de Catalunya
la llavor
del càntic
la trobem
amb diverses cançons
coetànies
els fets
que van circular
entre la gent
fins ben entrat
al segle XIX
i en 1892
la tornada
es va fer pública
per primera vegada
amb una adaptació
musical
i literària
del compositor
barcelonís
Francesc
Elió
era una cançó
llarga
que recollia
més o menys
les tornades
i estrofes
més populars
i en 1899
en plena època
renaixentista
la Unió
catalanista
organitza
un concurs
que premia
la millor lletra
que simbolissa
les aspiracions
nacionalistes
de Catalunya
i el concurs
el guanya
un text
del poeta
i traductor
Emili
guanyavents
titulat
Els segadors
i ara
si voleu
fem allò
de
bon cop
de fals
bon cop
de fals
i aquí s'acaba
la història
defensors
de la terra
defensors
de la terra
i sobretot
aquella de
Catalunya
triomfant
vinga
no canto més
perquè
aniria bé
que plogués
però ho deixem aquí
no
diu que a final
de setmana
em sembla
no
a final de setmana
o no
no
el Carles
fa un gest
un tanto
el Carles
que és l'home
del temps
veu de ho saber
oh
depèn
si plourà
o no plourà
no ho saps
no plourà
diu
no plourà
doncs que no plogui
que plogui
no plogui
però ens va bé
a nosaltres
i ara anem
per aquelles coses
que són
els fantasmes
de Barcelona
i aquí
sempre queden
ui els que n'hi han
per dir
i els fantasmes
que viuen ara
tu
encara ho parlem
bueno
aquest és
el mal caçador
i diu
s'esventra
el gos
lladrant
la llebre
fuig
votant
i el caçador
al darrere
corres
i corraràs
mai més
t'aturaràs
i aquesta és la sentència
i això és
d'en Joan Margall
i diu
conegut per tota
la geografia catalana
de vegades
amb altres noms
com ara
del caçador del rei
o caçador negre
aquest espectre
purga un pecat
comès
segons sembla
a molts llocs
alhora
entre ells
l'ermita de Santa Eulàlia
de Porvençana
a uns 500 metres
de la Rambla de Badal
cantonada
amb el carrer de Pavia
la veïna ciutat
de l'Hospitalet Llobregat
rere els seus
perdiguers
perseguint
una llebre
que sempre
se li escapava
el mal caçador
corre eternament
pel cel
i baixa a la terra
cada set anys
és un any
considerat
infaust
per les collites
la seva presència
que només es detecta
a les nits
de tardor
és auguri
de tempesta
i ha donat nom
a un ben conegut
per tota Catalunya
que la identifica
amb els lladrucs
dels gossos
i els crits
i xiulets
del caçador
s'allunyen
amb el vent
perdent-se
en un moment
els crits
la fresa
el rastre
aquesta ànima
en pena
que sobrevola
sovint
aquesta zona
deu de ser
el seu estat
natural
el fet que un dia
que era
missa major
a Santa Eulàlia
una llebre
va saltar
a prop de la porta
i l'home
embogit
per la seva
deida
de casar
en el mateix
instant
de la consegració
de l'Eucaristia
abandona el temple
rere la llebre
i li esvitxa
un tret
el moment
queda condenat
per tota l'eternitat
i s'eleva
pels aires
amb la seva
gossada
segons
unes altres
versions
el dissortat
es trobava
a missa de gall
en el moment
en què va passar
aquest cas
raó
per la qual
resta prohibit
casar
la nit de Nadal
so pena
de quedar
encantat
com ell
en qualsevol cas
és evident
que aquests fets
es remunten
a una època
no tan llunyana
com pugui semblar
en què els voltants
de Barcelona
eren camps oberts
i boscos
de casera
i l'escritora
d'això
diu
però entemo
que actualment
la llebre
fantasmagòrica
del mau caçador
sigui l'única
de la seva espècie
que s'atreveix
a córrer
per entre els fums
i la pol·lució
d'aquesta zona
tan industrial
i tant
tota la rata
amb una rata
por i jo per allà
però el que és
amb una llebre
de llebre
és res
ara que parlem
de llebres
aprofito
per explicar
una anècdota
no
la llebre
del Pirineu
és completament
diferent
de totes les llebres
del resto d'Espanya
del resto d'Espanya
la resta d'Espanya
una llebre
és una mica
més grosseta
que un conill
i amb el camp
la veus
perquè la llebre
com corre
fas saltirons
va saltant
de manera que
si vas
amb el cotxe
jo he procurat
sempre
no esclafar
però de vegades
no sé
encara que no vagis
60 o 70
no pots
evitar
és que queden
com encantades
davant dels penals
no van corrient
però si passes
el cotxe
pel cim
encara que les rodes
no la xafin
com que precisament
salten
es desnuquen
al tocar
al març
ai pobres
ai pobrissones
i sents
cloc, cloc, cloc
al tocar
al baix
llavors
he frenat
he posat els intermitents
i mira
llebre per sopar
mira
o per dinar
què ha passat
amb la llebre?
diu
la meva dona
l'ha fet
amb una picadeta
d'all
d'allò
d'allà
d'allà
d'allà
d'allà
d'allà
no l'has de deixar
reposar
si no
no te la menjaràs
qualsevol animal
de casa
t'has de deixar reposar
aquesta
les llebres
normals
i correntes
però la del Pirineu
que per exemple
les alberes
l'Empordà
ja n'hi ha
un dia
em pensava
que havia
matat un gos
perquè les llebres
del Pirineu
fan 80 o 90
centímetros
d'alt
són grossíssimes
em vagi a matar una
i dic
m'ha de dir
ho he matat
un goset
no no
era una llebre
del Pirineu
que per cert
està prohibit
matar-la
és protegida
és una espècie
protegida
però escolti
Joana Maria
si t'has de llebre
es volies suïcidar
tu que era
competent
has de posar
davant el cotxe
no no no
però portant-ho
el cotxe
a mi em va dir
miri
un senyor
s'enverinen
amb uns cinquè pis
arriba a terra
pràcticament mort
però vostè
li dona un cop
amb el cotxe
vostè
és culpable
d'haver matat
aquella persona
perquè no està
al CSI
tu
no ho sé
no no
perquè
representa
que portes
un arma
letal
a les mans
i portes
un cotxe
bé doncs
ara farem
la música
jugar per gaudir
Tornem a escoltar
una composició
del rei del vals
Johan Strauss
fill
aquest famós
compositor
va estudiar
en secret
les primeres
lliçons
de música
perquè el seu pare
Johan Strauss
popularíssim
director d'orquestra
i compositor
d'oparetes
i sobretot
de valsos
no volia
que els seus fills
continuessin
la carrera musical
però
no se'n va sortir
perquè tots ells
i fins i tot
el seu nebot
van ser
més o menys
populars
en l'ambient musical
de la època
encara que
Johan Strauss
fill
fos considerat
el rei del vals
també va
composar
algunes operetes
d'èxit
destacat
com
Die Fladermaus
el murciélago
en el seu repertori
de música
de ball
a banda
dels balsos
també figuren
algunes polques
com per exemple
Tristras polca
que podem escoltar
tot seguit
interpretada
per la orquestra
de la òpera
de Viena
dirigida
per Alfred Schultz
de la òpera
de la òpera
de la òpera

de la òpera
de la òpera
de la òpera
de la òpera
de la òpera
de la òpera
de la òpera
de la òpera
Us oferim ara
l'espai
Biografies
de personatges
il·lustres
Avui fragments
de la vida
d'un poeta
sensible
autor teatral
notable
i gran lluitador
per la llibertat
i el progrés
del seu país
la Índia
ens referim
a
Rebindranat
Tagore
Aquest insigne
escritor
va néixer
a Calcuta
el 6 de maig
de l'any
1986
dins d'una família
que ja havia donat
prestigioses figures
al renaixement
del territori
de Bengala
va iniciar
va iniciar la seva carrera
literària
quan encara era un adolescent
amb el propòsit
d'estudiar la carrera
de dret
viatjar a Anglaterra
però la seva inclinació
de tota la vida
per l'escritura
li va fer canviar
per la llei
per la ploma
va prendre part
molt activa
en el moviment
nacionalista
de Bengala
escrivint cançons
patriòtiques
i tractats
polítics
però va abandonar
aquestes actituds
un tant
revolucionàries
l'any
1907
per continuar
la seva tasca literària
que el portà
a donar
conferències
arreu del món
sobre temes
literaris
i filosòfics
l'any 1921
va fundar
una universitat
internacional
a Belpour
amb el nom
de Solidaritat
Internacional
a la que
a partir d'aquell moment
va dedicar
tots els seus esforços
amb aquesta universitat
tenia
com a objectiu
fomentar
la pau
i l'harmonia
entre
els homes
i estava
dotada
de tots els
moderns
avenços
en les diferents
seccions
integrades
a l'escola
especial
Institut
d'investigacions
Escola
d'Arts
i Oficis
Conservatori
de Música
un centre
agrícola
i forestal
on s'estudien
matèries
com matemàtiques
ciències físiques
i naturals
música
història
geografia
idiomes
agricultura
i moltes més
les cançons
i poemes
que escrivia
profusament
es van
popularitzar
a la Índia
abans
que a Anglaterra
o a Amèrica
són d'una
profunditat
i bellesa
lírica
extraordinàries
i dels últims
anys
de la seva vida
d'un to
espiritual
i idealista
sense
parangó
l'any
1913
va ser premiat
amb el Premi Nobel
de Literatura
i més tard
de l'import
econòmic
d'aquest guardó
va destinar
40.000 dòlars
per fomentar
la marxa
de la seva
universitat
l'any
1915
el monarca
anglès
el va anomenar
cavaller
moltes
de les seves
obres
les va traduir
a l'anglès
ell mateix
de la traducció
de l'obra
de Rebindranat
Tagore
al castellà
existeixen
unes traduccions
extraordinàries
fetes
per
Zenobia
a Camproví
l'esposa
de Juan Ramon
Jiménez
també
és molt destacable
la traducció
al català
feta per
Maria de la Quadra
i editada
per publicacions
de l'abadia
de Montserrat
Tagore
també
fa un gran
novel·lista
destacant
d'entre
les seves novel·les
La llar
i el món
i Gora
aquesta última
reflecteix
la vida
d'un nen
fill
de pares
anglesos
però educat
a la Índia
l'amor
a la pàtria
era també
una de les grans
virtuts
de Tagore
que sempre
reaccionava
vivament
contra la injustícia
l'any 1931
amb motiu
de la cruel
repressió
de la policia
anglesa
contra la població
hindú
va renunciar
a totes
les condecoracions
que
el rei
d'Anglaterra
li havia concedit
perquè no
les considerava
un honor
sinó
més bé
un deshonor
fins a la seva mort
l'any 1941
va persistir
en la mateixa
actitud
envers el domini
britànic
a la Índia
desgraciadament
no va arribar
a gaudir
de la lliberació
del seu país
gràcies
a la resistència
passiva
de l'altra figura
gegant
de la Índia
el Madhama Gandhi
de tota la immensa
producció literària
de Rabindranath Tagore
podem destacar
en la lírica breu
la lluna nova
el jardiner
i ofrenda lírica
i del teatre
el carter del rei
el rei i la reina
el rei del celofosc
i contes
de com
Misha
o molts més
una novel·la
les hi ha
anomenades
la llar del món
i Gora
de les moltes
expressions poètiques
que va deixar escrites
destacarem
algunes
com
miro vagament
el seu rostre
cat paraula
no és pronunciada
la quietud
del cel
ho envolta tot
el jove caminant
avança
per la carretera
en la rosada
boira
del matí
sé
que té estels
que li parlen
i un cel
que es decanta
de Verzell
per distreure'l
amb els seus núvols
i els seus
arts
de sant matí
quan et porto
calorides joguines
fill meu
comprenc
per què hi ha
tants jocs
de colors
als núvols
i a l'aigua
i per què són pintades
les flors
en tants
matisos
fill meu
en esguardar-te
el rostre
m'aclapar
el misteri
tu
que pertanyes
a tots
has esdevingut
meu
la fada
dels somnis
setança
volant
a través
del cel
capvespral
mira
el llac
és pregon
i ple
la seva
aigua
negrosa
és semblant
a un ull
de corp
i s'il·lumina
l'herba
tendra
en la pendent
ribera
aigua
Fins demà!
I ara la salut, que ens la presenta la Montse.
Vinga, amunt.
Salut i gust amb la teva taula.
Molt bé.
Els aliments de l'hivern s'assumen ja les primícies de la primavera,
que anuncien dies més llargs i l'arribada del bon temps.
Per exemple, les algues són riques en minerals.
I, perdó, perdó, com he perdut.
Les algues, acelgues, perdó, les bledes.
Vinga, amunt.
Aviam.
Salut i sabor amb la teva taula.
I, per exemple, aliments que l'hivern s'assumen ja a les primícies de la primavera,
que anuncien dies més llargs i l'arribada del bon temps.
Les bledes, riques en minerals, pocs aliments hi ha que portin tantes poques calories,
23% amb 100 grams, proporcionen a la vegada tants nutrients.
La bleda, portada a Espanya pels àrabs, ells li deien acilca,
és una font de ferro.
Una reacció de 150 grams procura més d'un 20% del que precisa al dia,
junt amb la seva riquesa amb altres minerals,
com calci, potàsio i un gran aport de vitamina a 39 mil·lígrams per 100 grams.
Aquesta la converteix en una verdura remineralitzant,
adequada en casos d'anèmia.
A més, aporta vitamina A, vitamina B, àcid fòlic
i és molt substanciosa al vapor, amb oli d'oliva
i es pot afegir, crua o escaldada, amb una amanida,
amb un xorret, amb un bocinet, no res,
unes gotes de llimona per aprofitar millor les seves vitamines.
Aquesta és la recepta de la bleda,
que generalment la trobem poc atractiva.
A mi m'agrada, però...
Jo la trobo atractivíssima.
Sí, amb patata, xerroneta...
Oh, que bona.
I un bon oli, un bon oli.
Parla com a recomanable, la poma fugi,
que un altre dia llegirem això.
I també llegirem l'alfalfa.
O sigui, el que aporta l'alfalfa, què seria?
O serba, o serba.
O fals, l'o serba, o fals.
Però per avui ja n'hi ha prou.
Sí, sí, ja està bé de haver-ho.
Un platet de bleda, segurament.
Un platet de bleda, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Ben condimentada.
I ara, el reportatge aquest, que ens ha portat, no?
Deies que quasi se t'ha quedat en blanc,
menys mal que tenies el pendrive, oi?
Exacte, si no, m'assemblava tot l'emborri, sí.
Ai, per aviós.
Ah, endavant.
Bé, doncs, l'article és
El transport de viatgers del futur ja ha arribat.
Ah, sí?
Amb un extracte de l'article firmat pel senyor Xavier Garcia en el diari Expansión,
en el qual explica que Hyperloop, l'start-up del transport ferroviari,
ha triat la ciutat francesa de Toulouse
per instal·lar el seu primer centre d'investigació fora dels Estats Units.
Actualment, Toulouse ja és un centre aeroespacial i tecnològic d'Europa
i, per tant, és l'ubicació ideal
pel fàcil accés de personal de talent
i per tenir una completa red de proveedors locals,
explica el senyor Dirk Alchborn,
conseller delegat d'Iperloop Transportation Technologies,
una de les empreses que han seguit la petxada
del senyor Elon Maash per l'execució del projecte.
El futur del transport ja ha arribat a Europa,
mitjançant l'empresa Hyperloop,
que està desenvolupant un futurista sistema de transport de viatgers
amb tubs capaços d'arribar a una velocitat
propera als 1.000 km per hora.
Ai.
Segons càlculs de la companyia,
un viatge en cotxe a 120 km per hora
actualment té una durada de 90 minuts a dues hores,
depenent del tràfic.
amb Iperloop es tardarà de 15 a 20 minuts,
perquè el tràfic és absent,
com que vam dintre un tubo,
doncs no intervé.
És una veritable revolució
i, menys important,
els costos d'instal·lació i de manteniment
són molt més barats
que les actuals reds ferroviàries d'alta velocitat,
que normalment no són viables econòmicament.
funcionen perquè remen importants subvencions
per part dels estats,
com el cas espanyol de l'AVE.
L'empresa ja té firmat un contracte
amb la República Txeca
per connectar les ciutats de Praga amb Bratislava.
Tot un exemple d'empresa disruptiva,
del segle XXI,
és a dir,
que trenca amb la manera de fer
i de treballar de fins ara,
i que ens portarà a un futur immediat
totalment diferent del que coneixem.
Hi ha altres exemples disruptius,
com les companyies de lloguer de cotxe sense xòfer,
els rebots intel·ligents,
que també ja són aquí.
Esperem que tot plegat
ens faci la vida més agradable.
I recordo que en aquesta vida
res s'acaba,
tot es transforma,
som simplement energia.
Fins a la setmana vinent, si deu vol.
Molt bé, estupent, no?
Doncs avui,
en la contraportada de La Vanguardia,
surt un físic quàntic,
i al final diu que dintre de 3 anys
ja no necessitarem ni el cos.
Ah, no? Volarem?
Tot va per energia.
O sigui,
ens quedarem com si fóssim un fil de la llum, tu.
No, no, no, no.
...
Bona nit
Bé, i ara parlarem d'aquells temes interessants
que, bueno, ens semblen interessants
perquè val la pena, val la pena saber-los.
Diu, jo sempre havia pensat que el iogurt i perdó
per anomenar una marca, concretament Danone,
era de procedència francesa.
Doncs no, no, no, amics neus.
Si seguim la història de la marxa industrial del nostre país,
que devem a la Catedràtica de Ciències Socials,
la doctora Mercè Tatger,
ens podem enterar que el tal Danone té un antepassat,
el kefir, que és un producte originari de la regió del Cauca,
la serralada que marca la frontera entre Europa i Àsia.
Aquest és un producte làctic fermentat,
del qual s'obté un aliment líquid, escumós i de consistència cremosa.
Podem dir que diverses empreses ja havien iniciat la producció
a les darreries del segle XIX.
Una de les primeres marques va ser el kefir colomer,
que fou comercialitzat com a llet quallada búlgara,
molt apropiada per un desinfectant intestinal.
A partir de 1911 ja van anar apareguent,
de manera més quotidiana, els iogurts,
que es venien conjuntament a les típiques granges,
de les quals hem parlat en altres ocasions,
amb l'elevat nombre d'entre 300 o 400 iogurts
i uns 120 o 125 de kefirs.
Però, atenció al detall.
El pioner de la producció d'iogurt, en grans quantitats,
va ser el senyor Isaac Carassó,
comerciant grec d'origen safardita,
establert a la ciutat contal des de l'any 1917.
Dos anys més tard,
va obrir un petit local al carrer dels Àngels
i va començar a vendre.
I ja hem arribat al nus de la qüestió,
uns deliciosos iogurts amb el nom de Danone.
Aquest nom, que rebia com el sobrenom carinyós,
per part de la família,
el seu fill, Daniel.
El senyor Carassó va patentar poc després els productes,
com a llet coellada i fermentada, Danone.
La tenim, ja tenim l'origen,
però l'èxit comercial li va arribar gràcies a la promoció publicitària
que consistia en donar a tastar al públic aquell producte
que tothom trobava d'allò més exquisit,
sobretot si s'acompanyava d'una corelladeta de mel.
Els seus contactes amb els professionals de la medicina
serien fonamentals,
ja que aquells es recomanava el consum
per la seva eficàcia terapèutica.
Dins i tot el famós,
fins i tot el famós doctor Ferran
va publicar per una marca, Danone,
uns comprimits terapèutics
que van contribuir a difondre la marca significativament.
L'any 1923,
el Col·legi de Metges va començar a recomanar el iogurt
com a remei apropiat
per guarir les molèsties gastrointestinals
i es va vendre a les farmàcies.
Per fer-ho més assequible,
el senyor Isaac Carassó
va negociar en tramvies de Barcelona
per tal que els cobradors de les diverses línies
distribueixin els iogurts a les farmàcies corresponents.
El producte es va fabricar,
o sigui, el fabricaven de nit,
es repartia a primera hora del matí
i el client el podia obtenir per esmorzar.
I l'any 1927,
la producció de Danone
va passar a una gran planta
totalment mecanitzada
i amb un modern laboratori
que ocupava un quart d'illes de cases.
Dos anys després,
l'empresa va fer el Gran Salt a França
amb una factoria de gran èxit
sota la direcció del fil gran Daniel Carassó.
Era l'inici de la gran expansió internacional de Danone,
que gaudia, a més a més,
del prestigio adicional
que li va proporcionar la condició
de ser proveïdor de la Casa Rial.
Distinció,
feta tota ella...
Facilitada.
Facilitada
per la infanta Isabel,
germana del rei
i gran consumidora de iogurt.
Però,
arribar a la Guerra Civil
i l'empresa va ser col·lectivitzada
i la família va haver de marxar a l'exili,
concretament a França.
El fundador d'aquesta gran empresa,
Danone,
moria l'any 1939,
dos dies abans que acabés la guerra.
Però no acaba aquí
l'alteració del negoci,
ja que amb l'ocupació de França
pels alemanys
durant la Segona Guerra Mundial,
Daniel Carassó,
per la seva condició de jueu,
va haver de fugir de França
i va traslladar l'empresa
a Nueva York.
I l'any 1941
es va crear
la Societat Danone,
o sigui,
Societat Anònima,
i valgui la redundància,
una de les novetats importants
va ser la de canviar
el tradicional envàs de porcellana
per el de vidre.
I l'any 1963
va ser inaugurada
una nova fàbrica de Danone
a València,
que amb els anys
esdevindria
una de les plantes
de producció
més modernes
de la companyia.
L'any 1968
va ser introduït
un nou envàs
de parafina
que arriba
als nostres dies.
L'expansió
de l'empresa
no ha deixat
de produir-se
any rere any
amb la creació
de nous productes.
I ara sí,
malgrat que Danone
va néixer a Barcelona,
en un petit local
del carrer dels Àngels,
número 16,
és en l'actualitat
una gran multinacional
francesa
i la casa central
és a París.
Doncs ja ho sabeu.
Doncs ja ho sabeu.
Bé,
ara,
i que consti que a mi personalment
em sembla molt bé,
protestant
per les brutícies
que a vegades
trobem als carrers,
sobretot
per les deposicions
canines,
per les parets
guixades
amb garigots,
per algun perfum
espès
d'algun racó.
Però,
us puc comentar
un article
que escriu
Xavi Cancinos
en el seu llibre
sobre històries,
curiositats
i successos
de la ciutat
com tal?
En el capítol
41
diu
quan es prohibia
fer
puntes suspensibles
i diu així
els porxos
de Fontseré
i l'església
de la Concepció
conserven
antics rètols
que adverteixen
els barcelonins
que no s'han
d'embrotar
al carrer
sota pena
de multa.
Sembla mentida,
oi?
Avui que,
sobretot,
els turistes
fan allò
que els sembla
més pertinent
a estacions
de metro,
balcons,
voreres
i allà
on t'arribin,
eh?
Doncs bé,
seguint amb l'article
que diu
fins no fa gaires
dècades
era freqüent
la presència
a Barcelona
de senyalitzacions
de contingut
escatològic.
Al transport públic
es podia llegir
aquella cosa
que prohibia
escopir
en l'interior
dels cotxes
al costat
de la que també
hi havia
i advertia
de pronunciar
la paraula
suez
sota pena
de multa.
És a dir,
que no solament
era escopir
sinó també
dir paraulotes,
eh?
I tant.
En molts racons
de la ciutat
també era abundant
un altre vist,
el que prohibia
ensuciar-se,
forma pronominal
del verb
que antigament
s'utilitzava
com a sinònim
de fer les necessitats
irrefrenables
del cos humà.
Segurament
seria degut
al mal costum
que,
segons sembla,
tenien els ciutadans
de Barcelona
d'alleugerar
el seu cos
en plena via pública.
En aquesta mena
d'advertències
ja no s'utilitzava,
ja no s'utilitzen,
tot i que encara
és possible
trobar-ne
amb algunes
que es resisteixen
a desaparèixer
en alguns llocs
de la ciutat
com a homenatge
als redactors
de les antigues
ordenances municipals.
Un parell de mostres
d'aquesta
cartelleria
peculiar
són visibles
en l'actualitat
als porjos
de Fonseret.
L'edifici
va ser construït
a finals
del segle XIX
en terrenys
que havia deixat lliure
l'enderrocament
de la fortalesa militar
de la ciutadella.
El seu autor
va ser
l'arquitecte
Josep Fonseret
i es caracteritzava
per uns elegants
porjos
que presideixen
la façana
corresponent
a l'actual
passeig
de Picasso.
En dues
de les cantonades
dels porjos
es pot llegir
que
por orden
de l'autoritat
se prohíben
associar-se
en estos
pòrticos
bajo la multa
de cinco
pesetas.
Un dels cartells
pintats
directament
a la paret
es pot
llegir
íntegrament.
L'altre
ha perdut part
de l'esquerra.

restes
d'una
advertència
similar
al passatge
de la banca.
És banca.
Sí, sí,
de la banca.
Doncs bé,
això em fa pensar
que amb l'incivisme
que impera
en el nostre temps
potser seria
una bona
i profitosa
idea
per l'arari
públic
emoltar
totes les
malifetes
tant
escatològiques
com d'altres
menes
que es fan
a hores d'ara
a la via
pública.
Ara entenc
perquè això
és
l'edat
mitja
l'antiga
i a segle XIX
i a principis
del segle XX.
Ja ens ve de temps
els caganers
de Barcelona.
Això
de molts
de segles.
Que no hi ha
altres llorts
caganers.
Perquè
en els pessebres
els de Barcelona
hi posen els caganers.
Això mateix,
no siguis dolent.
Per recordar
alguna cosa.
Ens ve de mena.
Escolta,
Joa Maria,
són gent
que ha menjat
les bledes
que ens deia
el Montse.
Que ens va molt bé.
isk 지900.
I ara, recordant temps antics
que fèiem rodolins d'allò tan fins,
llegirem d'un llibre que diu
El llenguatge del lloro,
unes escenes que ajuden a que el nostre idioma
es parli una miqueta més bé.
Comencem. A la barberia.
És una escena de la barberia. I diu...
Vostè dirà, què farem?
Criticar una mica el règim i afaitar i tallar els cabells.
Quins cabells, si vostè és calbo?
És calb, el qui no té pèl.
Perdoni, és que feia conya.
Dir broma està molt més bé
i no ho farem els feministes.
Miri, si vol,
vens perruques,
veng perruques amb uns rissos,
que és un cel.
rissos, no.
O rulls o rínxols,
que és l'espiral dels cabells.
Un peluquin em proposa...
No, senyor,
no ho enteix bé.
El nom que he dit és perruca.
Doncs se la posa a vostè.
Apa, vingui,
que el remullo,
que de barba sí que en té.
Un moment,
que en trec les gafes.
Ulleres està més bé.
I cuidado amb la nevaja,
que tinc molt tendra la pell.
Cuidado no,
tenir cura.
Nevaja.
Nevajes?
Nevalla,
entens?
I allò de criticar el règim,
que em deia al començament...
Mentre es mafaita,
no xerro.
Un altre dia ho farem.
Molt bé, molt bé.
I, per acabar,
què us diuen aquests mots?
Superfoods.
Una mica en pla crític.
Ens ho diu Serafi Murillo,
ciber de diabetes i malalties metabòliques
associades a l'hospital clínic,
que els qualifica,
d'aquesta manera,
superfoods.
El cacau,
el té matxa,
les aigües,
la xia,
la cúrcuma,
el camu-camu
o el coco,
que han superat la categoria de simples aliments
i s'han posicionat en un ordre superior
als dels superaliments.
Com has dit,
camu-camu,
m'ha venit a la memoria una altra cosa.
Dic, això no és pas un aliment,
però vamos.
No, aquí ho diu, eh?
Camu, no m'ho invento.
El camu s'ho treure, mira.
No, no, no, no, és aliment, eh?
Diu,
molts asseguren que són aliments
amb una concentració de nutrients extraordinària,
per la qual cosa se'ls atribueixen propietats
gairebé increïbles,
molt per sobre de les que qualsevol altre aliment
pot oferir,
com reduir el risc de patir malalties cardiovasculars,
evitar l'aparició d'algun tipus de càncer
o una mica menys tangible
incrementar la capacitat de desintoxicació de l'organisme.
La realitat, però, és una mica menys optimista.
De moment, no hi ha evidències científiques
que indiquin que ni aquests aliments ni altres
tenen aquests magnífics poders nutricionals
que se'ls han atribuït.
En els últims anys, la recerca sobre nutrició
està prenent altres camins.
Cada vegada hi ha més proves
que l'efecte d'un sol aliment sobre l'estat de salut
d'un individu és molt limitat.
Per obtenir beneficis, a llarg termini,
cal recórrer a l'acquisició de patrons
o estils d'alimentació saludables.
És així com s'aconsegueix cobrir de debò
les necessitats de l'organisme,
mitjançant la contribució de molts aliments
que aporten diferents nutrients,
cadascun amb les seves particularitats
i els seus efectes beneficiosos.
En aquest escenari, els superaliments
no tindrien un lloc destacat,
ja que encara que certament són aliments molt saludables
i amb una interessant concentració d'alguns nutrients,
tenen un efecte que no pot anar més enllà
del que són aliments.
La necessitat d'oferir solucions
a problemes alimentaris comuns,
d'una banda,
i el màrqueting associat a la venda
d'aquests aliments és l'altre,
han aconseguit fer-los populars
entre la població general,
fet que els ha convertit
en una mena de remei
o fins i tot fàrmac
que es pot trobar fora de les farmàcies.
Doncs ja ho sabeu,
hi ha aliments però no són tals superaliments.
No són superaliments.
Bueno, doncs tants sobrealimentats...
I que descobreixen el que és el camu-camu.
Bueno, ja un altre dia ho mirarem.
Ah, però aquí diu camu-camu o coco.
Ah, vale.
Ho diu aquí.
Sí, però potser ho tindrem que preguntar.
No cal que ens trenquem el coco.
Bé, senyora, senyora...
Camu-camu, ja ho miraré.
Això mateix.
A la meva filla li preguntaré.
Aviam.
Amics, amigues,
després d'estar tan superalimentats
amb el camu-camu i una altra cosa...
Ja, el iogurt.
Ja, els iogurts també.
Avui estem d'alimentació.
Doncs ens acomiadem
i recordeu que el dissabte tornarem
a repetir aquesta audició.
Senyores, senyors,
molt bona tarda o molt bon dia.
Gràcies, Lina, gràcies, Montse,
gràcies, Joan Maria, gràcies, Carles.
A tothom.
Adeu-siau.
Bona tarda.
Adeu-siau.
Adeu-siau.