No, no, no, no.
60 i més.
Avui és dimecres 12 de desembre de l'any 2012. O sigui, fixeu-vos, 12 del 12 del 12. O sigui que és una xifra molt, molt que crida molt l'atenció. Ens ho han recordat aquest matí per televisió a les 12 i 12 minuts del migdia. Doncs jo en aquell moment no tenia la televisió en marxa. Per fer-ho més rodó. Però, i sentir la ràdio també ho comentaven. També, també. Sí.
És el dia de la Mare de Déu de Guadalupe i vigília de la Festa de les Lletres Catalanes. És el 347è dia d'aquest any de traspàs. Ens en queden poquets, eh, Joana, per acabar l'any? Només 19! Demà, com hem anunciat, és la nit de Santa Llucia, considerada la vetllada literària més important de la llengua catalana.
Els orígens es remunten a 1951, quan Josep Maria Crozet, editor i fundador de la llibreria Catalònia, va decidir posar en marxa un certamen literari. Es tractava d'anar més enllà dels premis que es lliuraven en aquella època.
tots destinats a obres escrites en castellà. El Nadal, el Planeta, el Ciutat de Barcelona, tocava doncs ja un premi Joanot Martorell o un premi Josep Pla. I també demà, a dos quarts del vuit del vespre, tindrem, a Sant Just, ballada literària. En la prodigiosa veu de Joan Margarit, que recitarà poemes del seu darrer llibre, es perd el senyal a la biblioteca que porta el seu nom.
festegem de moment el que queda de dia 12 i felicitem a les Guadalupe, els Àlex, els Donats i tots els qui celebreu el vostre aniversari. I per endavant a totes les Llucies, Llucietes i Lucies del nostre entorn. I recordeu que en altres temps com és la patrona de les Modistetes. Allavòs era un dia molt gran, mai a la vida he passat tant de fred
Com dos anys que vam anar de llucietes i ens ho passava amb pipa!
Me'n recordo perfectament de les llucietes, era una festa molt celebrada. Anàvem a la catedral, fèiem una cua espantosament llarga i després ens anàvem a dinar a la Barceloneta. Encara la pots fer, demà la cua a la catedral. Hi ha una celebració especial, saps si hi ha capella de Sant Llucia i a més hi ha una missa concebrada dedicada a la santa. I també a vegades hi ha misses per persones sud-americanes, en especial o per mexicans o per colombians.
a les 7 de la tarda. Jo he coincidit a les 7 de la tarda. És una santa molt venerada a Amèrica Llatina. Repetim, felicitats també a les Lucies. Us saludem des d'aquí a Ràdio Desvern.
on vivim amb tu, amb tots vostès, s'enjust en directe. Des de 60 i més a Ràdio Desvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans i a tothom qui ens vulgui escoltar de qualsevol edat. Molt benvinguts uients desvernians. Recordem com sempre algun fet que va succeït el dia com avui fins i tot
Alguna cosa interessant o divertida que us hagi passat a vosaltres i ens la vulgueu explicar. Sabeu que ens podeu trucar al 93 3 7 2 36 61 aquí a Ràdio Desvern. Ah, i no oblideu que ens podeu escoltar sempre des del vostre ordinador. Ara mateix estem davant la webcam, o sigui que si voleu ens podeu veure.
Després ja no, quan ens consulteu només ens podeu sentir. Estan molt guapos, encara que siguin petitets. Sí, se'ns veu molt petitons, això sí. Tots els programes d'aquesta emissora són a la vostra disposició quan vulgueu i des d'on vulgueu. A la web ràdio-desvern.com, clicant la ràdio a la carta. A qualsevol hora, de qualsevol dia, podeu escoltar 60 i més o el programa que més us agradi de ràdio-desvern. Bé, i ara posarem música.
Bé.
Esdeveniments que van tenir lloc un dia 12 de novembre al nostre país. De sempre, de sempre no tornis enrere.
He dit novembre. Doncs mira, en el guió escrit per mi posa-t'hi dezembre. Dezembre, però mira, devies estar pensant el mes passat. Parlo de memòria i mira, se't creu una paraula per una altra. Espero que això no sigui un creuament de cables, només un despista lleuger. Doncs bé, 12 de desembre, tal dia com avui al nostre país i en altres indrets del món. En ple any 1408,
El Concill de Perpinyà declara la legitimitat del Papa Benet XIII de Vinyó. I el 1509 el bleu, el regne de França s'hi signa el tractat de bleu. Ho dic bé això? No, oi que no? Jo diria que és bleu, però no em facis gaire cas. Doncs vinga, el tractat de bleu, que aquí la Joana sap idiomes
No, no, no. És peruïdes, em sembla. Doncs bé, pel qual s'assegurava la successió a la Corona de Castella de Carles d'Absburg. També era un 12 de desembre de l'any 1794, quan el monjo dominic Fernando Teresa afirma en un sermó a la ciutat de Mèxic que tant vàlida és una pregària al deu azteca que zalcualt, com a la Bèrgia de Guadalupe, o a algun sant cristià.
El Vaticà el va desterrar a Espanya on va ser jutjat per heretgia. Avui m'he informat més sobre aquest cas i he comprovat que va ser absol. Va ser jutjat per heretgia però va ser absol. Però si no l'haguessin cremat. Perquè van arribar a la conclusió que això era abans el Concil Vaticà primer, inclús. Pensa que estem a finals del segle XVIII. I aleshores es venerava a moltíssims sants. I van arribar a l'acord que els dominics, perquè la gent allà els fes cas,
Si a més de pregar tots els sants i santetes de l'Església catòlica no seguien pregant en els seus, no hi havia manera de convèncer-los. I aleshores van arribar aquí gent que estava informada de com es vivia allà. Li devia anar pels cabells.
Li devien anar pels cabells perquè es veu que algú li va traduir el significat d'aquest nom. Que és alcohol. Exacte. I es veu que ve a dir una serp que lluita contra el mal. I com que dins de la teologia cristiana o mitologia, digue-li el que vulguis, hi ha una serp que també representa el mal. La mare de Déu la trepitja. La trepitja amb el peu. Llavors li van veure un sentit i van dir que per això no podem cremar.
I més proper tenim el 12 de desembre, mira, ara anava a dir novembre també, és clar que tinc el novembre al cap encara, de l'any 1903 quan el Congrés dels Diputats a Madrid aprova el projecte de llei que estableix el descans dominical arreu del territori espanyol. I un any després, al 1904, el polític, matemàtic, poeta i dramaturge José de Echegaray obté el primer Premi Nobel
Concedit a un abutor espanyol. Obres seves com El gran Galeoto o El hijo de don Juan van ser traduïdes i representades en gran èxit
a Londres, París, Berlín o Estocolma. Llavors era plenament vigent. Ara trobem una mica ranci la seva manera d'escriure. Han passat més de 100 anys. Sí, però hi ha autors de més de 100 anys que són més actuals. Un altre 12 de desembre de l'any 1946,
La cinquantena sessió plenària de les Nacions Unides recomana que el govern feixista del general Franco sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels ambaixadors a Madrid fins que es constitueixi un nou govern just i acceptable. I Quènia s'independitza del Regne Unit 1-12 de desembre de l'any 1963. I l'estat espanyol
Poc després de la mort del dictador Carlos Arias Navarro era nomenat president del govern el 12 de desembre de 1975. Tal dia com avui de l'any 2004 a Brussel·les, a Bèlgica, els ministres de transport dels 25 països de la Unió Europea donen el vistiplau
el sistema de localització via satèl·lit Galileo, que s'estrenarà el 2008. Ben present tenim encara el 12 de desembre de l'any 2007 a Badalona on es desallotja l'hospital Trias i Pujol, més conegut com Can Ruti, a causa d'un incendi als soterranis.
va ser distribuït pel sistema de ventilació afectant diverses plantes.
Recordem que això ja fa anys, va ser el 2007. No tants anys. Fa anys però no fa gaires. 5 anyets. Però és que allà on sigui, perquè aquí a la Creu Roja es va declarar un incendi fa parell d'anys i és molt aparatós, sobretot perquè es tracta de traslladar uns malalts i que per l'assumpte de la ventilació passa tot el fum. Ja sabeu que si hi ha algun fet
que vosaltres recordeu que us sembla que seria bo d'explicar-lo a la ràdio, ens podeu trucar al 93 372 3661. I ara Marc, escolta'm una cosa, pots posar aquella musiqueta del website Story? Tens a punt?
A l'estiu de l'estiu de l'estiu.
Música meravellosa de Leonard Bernstein. Magnífica. I que ens porta records perquè hi érem aleshores. Aquesta camèria també la recorrem molt bé perquè hi érem. Fa temps però hi érem. Vaig veure l'estrena al Cine Arribau de Barcelona mentre jo el veia al Cine Avenida de Melilla. Que vejos!
No, era molt habitual en aquella època fer la mili, la cosa més normal del món. Ara no saben què és la gent que els envien a Sidi Ifni? El meu marit va anar per tot el Mediterrani, va baixar fins a Cabo Verde i després va traslladar les tropes amb el seu barco fins a Sidi Ifni, quan la guerra del 56.
Tornem a West Side Story que està més cap aquí i seguim amb aquesta informació, un fragment només de l'avantguàrdia del diumenge passat 9 de desembre que deia així. El cinema Arribau de Barcelona, una de les poques grans sales supervivents, celebra el cinquantè aniversari amb una reposició nostàlgica del musical West Side Story. Mit segle la cartellera, està molt bé. L'Arribau és una sala de gran amplitud.
Està exactament encara igual que aleshores, i de modern estil en el que s'han tingut en compte totes les exigències del confort. Aquest nou cinema, sorgit pel afany realitzador del senyor Pedro Balanyà, va estendre la seva zona de sales d'estrena fins a l'esquerra de l'Eixample, on els locals havien estat fins aleshores de relativa modèstia.
Veig que jo tenia l'edició en català i tu la tens en castellà. Llegeix-ho com vulguis, que vingui més de gust. Sólo con su presencia... No m'havia adonat. Sólo con su... No, és que nosaltres la vam comprar a Girona. Com que hi ha dues edicions... Sólo con su presencia esta zona de la ciudad se prestigia y elegantiza. Així, arrencava la pàgina 45 de la vanguardia del 9 de desembre de 1962. Fins i tot, la retolació dels banyos
que conserva l'estil d'aquella època. 50 anys després, la sala va tornar a posar la catifa vermella i va reposar la primera estrena, la guanyadora de 10 Òscars. Llavors, l'arribau era un lloc únic i avui ho torna a ser. Mil seients i escaig, entrades exaurides.
El cinema de l'Eixample és una de les poques grans sales que han sobreviscut a les noves modes. Sí, perquè, malauradament, una de les sales més precioses d'aquesta ciutat, el Comèdia, va ser el primer que van destrossar per convertir-lo en multiscines. És aquest sent una destrossa. Per fora és preciós, però per dins és una veritable ficció. I l'Arribau, els hem de felicitar almenys per tenir la valentia de conservar una sala
tal com era. Diu que als camins del temps van quedar el Boliche, el Vergara, el Rex, el Casablanca, l'Història, el Savoy, el Fantacio, el Femina i fa poc, desgraciadament,
El Renoir, Les Corts. I encara es deixa en el París, el cinema París, que va anar el dia que el van acomiadar al portal de l'Àngel. Ah, també, també. Aquest dia de les modistetes vam acabar la festa al Cine París. Sí, i a més al Cine París, l'última projecció, les persones que van ser ens van entrevistar pel canal 33 de la televisió de Catalunya. Ah, molt bé. Llavors que jo dic no hi havia televisió. Estic parlant del dia que van tancar el París. Deu fer 3 o 4 anys, no ho sé, és que passa el temps volant.
Si l'Aribau va sobreviure a la ferotge competència del vídeo, les grans superfícies comercials, les minissales de multissines de perifèria, va ser gràcies a aquesta cartellera que va conjugar el gust de la crítica i del públic. I perquè es va saber adaptar al 2000, va obrir quatre sales a la vorera de davant perquè hi hagués rotació de pel·lícules. O sigui que ara a l'Aribau hi ha una pel·lícula que és la que
Considerem que és més comercial, que la fan a la sala gran i a la sala d'enfront hi ha l'arribau amb quatre sales més i on estava el cine Glòries a la gran via hi ha dues sales més petites. Ja ho diu, les voreres de davant. O sigui, són unes multisales fetes amb intel·ligència i això és molt d'agraïd. I tant. Podem sentir unes notetes més de West Side Story? No, posem una altra música.
Dissos aquel que tiene la casa flote, la casa flote, a qui del mar remete
Aquest amor u de...
i un llentó prea i un llentó pèlera. A la rústia de l'ango serà l'antera, i un llentó prea i un llentó pèlera. A la rústia de l'ango serà l'antera,
Molt bé, no? Marina, que fa ben poc temps l'hem pogut veure al Teatre Coliseum de Barcelona, gràcies a la Companya de Zarzuela siglo XXI, amb direcció artística d'Antonio Ramallo, que ens porta aquests espectacles tan magnífics... Mira, és rememorar-los i val la pena tornar-los a posar en actualitat. Clar que sí. Ara doncs parlem de persones que van passar la història i van néixer tal dia com avui. El 1812, a Quartell, al Campo de Monte Brede,
José Polo de Bernabé Borràs, político i empresari. El 1820 neix Almendralejo, a Badajoz, Carolina Coronado, l'autora romàntica considerada com el bèquer femení. Un any després, el 1821, a Rouen, neixia una altra gran figura universal de les lletres, l'escriptor francès
Avui tenim poetes i escriptors a Dojo. Hem fet una tria només de tres pel final del programa perquè n'hi ha molts. Seguim amb la literatura, ja que el 12 de desembre de 1883 neixia a Dublín el poeta romàntic irlandès, digues-t'ho el seu nom.
He intentat trobar alguna obra d'aquest senyor i totes les he trobat amb irlandès i amb anglès. Deu haver traduccions però jo no les he trobat. I traduir-lo per la nostra conta no trobaríem la rima. Seguim amb les lletres. En aquest cas la de famoses cançons. Alguna d'elles tan populars com Strangers in the night.
I és que el 12 de desembre de l'any 1915 neixia a Nova Jersey, als Estats Units, el molt recordat actor i cantant Frank Sinatra. Doncs el recordem avui també aquí, a Ràdio Desvern.
Was so inviting, something in your smile Was so exciting, something in my heart Told me I must have you
I un altre actor, molt més proper de teatre i cinema, que a més és guionista, director, humorista, i que va debutar amb la companyia La Cubana, i el veiem en nombrosos programes de la tele al costat d'Andreu Buenafuente i Berto Romero. Va néixer un 12 de desembre de l'any 1965 al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet. Segur que ja s'ha endevinat de qui estem parlant, Joana. I tant, i tant. Del polifacètic José Corbacho.
Doncs el felicitem des d'aquí. El felicitem. I alguna necrològica recordem també avui. Un estimat escriptor i editor ens deixava un 12 de desembre de l'any 1989, l'infatigable Carlos Barral, una de les persones més inquietes i amb propostes innovadores al món editorial. I, a més, ens ha deixat una formidable obra literària. Años de penitencia o cuando las horas veloces
són alguns dels bellíssims poemes d'aquest poeta català en llengua castellana que recordem en tant defecte totes les persones que l'hem conegut. També conmemorem cinc anys d'un altre traspàs molt important. La Comissió Ciutadana Huerta Esclaveria conmemora el cinquè aniversari de la mort del periodista publicant, amb el suport logístic i econòmic de l'Ajuntament de Barcelona,
guia informal de la Barcelona dels anys 70, de José María Huerta Esclavería i José Martí Gómez. Un recorregut per la Barcelona del tardofranquisme en companyia de Manuel de Pedrollo, Paco Candel, Nestor Luján, Josep Maria Espinás, Víctor Mora, Pere Caldés, la presentació
serà demà dijous a les 19.30 a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Doncs val la pena perquè obert a esclaveria estic segur que també moltíssimes persones el tenen present, tant els seus escrits com ell en persona. Jo me'n recordo que vam parlar del seu traspass en el moment que ell va morir, mira si ja fa temps que estem xerrant tu i jo davant d'aquests micros,
i, realment, vam comentar de la seva bonomia i del seu saber fer. No hi ha més. La gent que hem treballat en el món editorial, tant a Carlos Barral com a Huerta Esclevería, els hem conegut personalment i són persones que les trobes molt a faltar. Sortosament, el punt d'escapacitat encara són amb nosaltres, el José Martigó, més l'he vist fa gaire, que ha escrit sempre aquests articles preciosos a la vanguardia i que per molts anys pugui seguir escrivint aquestes coses magnífiques que ara escriu per internet.
El 12 de desembre de 1990 moria a la ciutat de Madrid la inoblidapa cantant de copla i actriu valenciana Concha Piquer. Ningú com ell ha interpretat amb tanta força Sospiros d'Espanya, Ojos Verdes o La Maradueta, que avui podem escoltar a la seva casa natal de València convertida en Museu Concha Piquer.
per a tots vostès, la mare de Vuelta. En un huerto alegre cuajado de flores, en la vega hermosa que Leturia caricia, era un himno eterno de los ruiseñores.
jardín encantado de toda la delicia. Allí en la barraca nació mi santeta que a las mismas flores envidia les daba y allí cierta noche dió cita indiscreta.
a una humilde artista que fiel la adoraba. Y ante los encantos de Musa tan bella fue el amante de ella el pobre escultor que esclavo del arte que en su alma sentía, así le decía, temblando de amor.
xiqueta, xiqueta veua jo ta imatge vull copiar seràs la mare de bueta. La mare de bueta més volguda i boniqueta que es venera
Quina meravella. Valia la pena sentir la cançó? Molt bé. Queda es trasbalsat de meravellosament que canta aquesta senyora. Que cantava. I a més a la gent que teniu arrels valencians, que de xiquets ens parlaven en valencià i anàvem amb les nostres aüelles a Bòria, Conxapiquer, mos arribem a dins.
Potser a mi la que em crida més l'atenció, em posa més els cabells de punta, és Sospiros d'Espanya. Sospiros d'Espanya és que ja de petita a mi em feia pensar molt. Totes les coples que interpreta... Havia d'anar a la farmàcia a buscar vi com si fos una medicina. I per cantar la cançó a mi em posava els cabells de punta. Si visiten la ciutat de València està molt bé el museu Concha Piquer
és a l'estació del carrer de Reus de la línia 6 del tramvia. Molt bé. A València. Bé, seguim coses que ens interessen. Sí, hem llegit un llibre d'allò més curiós publicat per Ariel.
Aquest llibre i molts altres, els trobareu avui, ve precisament el suplement dels dimecres de la vanguardia de llibres que es poden adquirir per Nadal, que són, evidentment, moltíssims. Entre ells, un d'una persona que tu admires molt. Un llibre d'Arthur Ramon, de l'historiador i galerista.
Sí, sí, a la Vanguardia va sortir l'altre dia una ressenya. Doncs avui també en parla. Cosa molt curiosa, que fins i tot parla de com Carabatjo va estar a Montserrat, cosa que jo no sabia. No, ni jo tampoc no ho sabia. Doncs he llegit un llibre molt curiós, publicat per Ariel, que es titula Pecata Minuta. Ja ens fa endevinar que el tema va desbrinar l'origen de moltes frases que tots fem servir. Tres professors de llatí. Aquella preciosa llengua que abans era obligatòria.
i un ministre de cultura la va desterrar tot dient menys llatí i més esport. Molt ben fet. Molt ben dit. Perfecte. Precisament devia ser el de cultura. Sota el seu dònim de Víctor Amiano han recuperat un munt de paraules
perquè sapiguem el seu significat. Moltes persones es pregunten per què serveix el llatí. Doncs per descobrir una cultura matriu de la nostra, per entendre la lògica interna del català o el castellà, cosa que ens ajuda a pensar millor. Què queda del llatí en la nostra parla? Un munt de locucions, per exemple, a priori, que vol dir per endavant, in albis, estar en blanc, in situ,
al lloc, ipso facto, en el mateix acte, in extremis, a l'últim moment. I a quants llocs trobem escrit òpera prima, que tots entenem que és la primera obra d'un autor, o bé, post mortem, que vol dir després de la mort. L'Església catòlica fa anar encara alguns llatinismes. Recordem el Sancta Sanctorum, al lloc més sant, o algun fonema com sentiament, que ve de dir ràpidament la frase
Espíritu sancti amén. I encara avui a moltes persones grans i també algunes de joves, esclar, els hi dius Ave Maria gratia plena Dominus tecum i et seguiran perfectament dient. Benedicta tu in mulieribus.
et benedictus fructus ventristui, Jesus". I això és perquè abans les dèiem de memòria, aquestes coses en llatí, com la Salve Regina, que per cert encara avui segueix vigent les esglésies. Doncs milers de paraules i frases amb el seu origen llatí les trobem a aquest llibre apassionant i divertit, el podeu trobar a totes les biblioteques públiques, naturalment a la biblioteca Joan Margarit, o adquirir-lo a recenya o a qualsevol llibreria, el seu títol, Pecata Minuta.
i ja que hem citat aquestes paraules que ens porten també a abocar velles tradicions, no ens oblidem dels pastorets i passebres vivents que podrem veure aquests propers dies nadalencs. Sobre de nou el recinte de la Penya del Corb on fa 50 anys que es representa des del dia 1 de desembre i fins al 12 de gener el passebre vivent de Corbera. Preciós! Tots els caps de setmana, dissabte i diumenge,
i a representació a les 6 i a les 7 del vespre. Amb horari especial per a Nadal, Cap d'Any i Reis, que podeu consultar a la web amicsdecorbera.cat. El preu és de 8 euros per a la gent gran, 12 euros per a majors de 8 anys i menors de 64 i gratuït per als més petitons. I si consulteu la web Pastorets a Catalunya trobareu encara una pila de propostes a la base de tothom. Els que tenim més a prop, aquí al mateix Ateneo de Sant Just a la Sala Gran.
Divendres dia 21 a les vuit del vespre i el diumenge dia 23 a les sis de la tarda, els contrapastorets de Pep Albanell dins de l'espectacle titulat, és teu? Abans però, demà mateix esperem comptar en la vostra presència, ja que l'associació de gent gran de Sant Just ofereix el concert de Nadal de la coral Harmonia,
a la sala polivalent del centre social El Milenari. Recordeu, demà dia 13, a dos quart de sis de la tarda, ens trobarem en aquest acte de caire nadalenc, que no serà l'únic, ja que la propera setmana, el dia 21, hi ha també un acte, no? Sí, tindrem cinema. L'anunciarem amb més detall d'aquí a avui dia, sembla bé? Sí, sí. Què, posem una miqueta de música, que hem parlat molt.
Yo adivino el parpader de las luces que a lo lejos van marcando mi retorno.
son las mismas que alumbraron con sus pálidos reflejos ondas horas de dolor. Y aunque no quise el regreso siempre se vuelve al primer amor. Aquí esta calle donde el eco dijo tuyo es su vida, tuyo es su querer. Bajo el burlón mirar de las estrellas
con indiferente y ple de volver, volver. Con la frente marchida, las nieves del tiempo latearon mi silla. Sentí que sonzó pro la vida,
Parlem ara de coses que ens agraden. Continuem parlant de coses que ens agraden.
i que val la pena que tinguem en compte poder gaudir d'elles. Aquí tinc tant el prospecte de mà del Teatre Romea Incendis com de la pel·lícula Una Pistola en Cada Mano, o sigui que tenim clara segura per partida doble. Una Pistola en Cada Mano és de Cesc Gai, un retrat en clau de comèdia irònic i ple de pudits corrosius. Una radiografia de la vida amorosa de vuit homes que agrada molt a les dones.
I a més, en el repartiment hi trobem una esplèndida clara segura que aquests dies la podem veure també al Teatre Romea, de nou, en incendis, que ja és un altre tipus de representació, perquè incendis segons... jo no l'he vist, eh? Sí, sí, jo l'he vist, jo l'he vist. Però segons tinc entès, és fortament... que cala molt dintre. És una tragèdia. Hi ha veritats que només poden ser revelades amb la condició de ser descobertes.
Heu obert el sobre, hem trencat el silenci. Això ens deia al principi en el programa Clara Segura perquè veiem l'obra. És la protagonista absoluta al costat d'aquest magnífic actor que és Julio Manrique. Un actor, director, productor, que també és un gran personatge del teatre. I també amb Xavier Boada, Xavier Ricard, Xavier Rubano, Márcia Sistaró i Clàudia Font. O sigui, un espectacle espectacular.
plèndid, tres hores de teatre intens i magnífic, i amb actors sempre a l'escenari i visquent la tragèdia amb tota intensitat. En canvi, res a veure, una pistola en cada mano, que és en clau de comèdia, i veiem una clara segura, divertidíssima, amb una escena amb el Javier Càmera, que és una autèntica delícia.
Ai, si sou amants de la música folk, que no se'n passi. Demà passat, divendres dia 14, a les 10 de la nit a la plaça del rei de Barcelona, actuació en directe del grup Bauma, amb l'espectacle a Xopluc, perquè escolteu i balleu en peces populars d'arreu del món. Ara, un petit tast de Bauma.
Bona nit. Bona nit.
No, no, no, no.
És una música que entra dins de l'ànima. Fan agafar ganes de ballar, no? I tant que sí. I seguim a la plaça del rei, perquè a la plaça del rei hi ha un museu d'història que és una autèntica meravella, i que el vam veure néixer l'any 43, jo recordo que el pare ens hi portava de petit, és una preciositat de model, i ara l'han restaurat, és el Muba. Museu d'història de Barcelona. Museu d'història de Barcelona, exacte. Que exposa restes que van des de la barcina romana, un segle abans de Crist,
i fins a la barxinona bisigòtica set segles d.C. El conjunt es completa amb el Palau Reial, la capella de Santa Agata i la casa Padellàs, que acull exposicions temporals. La visita la condueix al visitant per un recinte de més de 4.000 metres quadrats, bona part dels quals estan situats al subsol.
El llegat conservat permet apropar-se a la vida comercial de la ciutat, així com alguns dels seus centres de producció artesana. Hi ha la superfície, el Muba, museu d'història de la plaça del rei, inclou els edificis que formaven l'antic Palau Comtal, després Palau Reial, mostra l'arquitectura romànica i gòtica i escenari de l'expansió de Barcelona durant els temps medievals.
Realment és un lloc interessantíssim i aquí hi ha una mica de història de les exposicions que es preparen. Indianes, orígens de la Barcelona industrial. Laboratori Muba, col·leccionem la ciutat. Aquesta es pot veure fins al dia 1 d'abril de l'any vinent. L'altra és del 3 de març fins al 3 de març de l'any vinent.
Després, finalment, el món, Catalunya i Barcelona, el 1714, que deu ser interessantíssim, a l'octubre del 2013 fins a l'octubre del 2014. Tenim temps d'anar explicant-ho. Hem d'anar a veure les darreres exposicions. Jo hi he estat l'any passat però hi havia unes altres exposicions. Jo allà vaig anar a veure una exposició sobre les monedes i segells de Barcelona. Aquesta la vaig veure. Sí, una preciositat.
Però clar, hi ha, com al Museu d'Història de Catalunya, un espai que sempre es fixa i després hi ha unes exposicions temporals que es van renovant. I les exposicions itinerants, com si diguessin. Bé, doncs ara posem una mica de música i parlarem d'una cosa que ens agrada a tothom, suposo. Pessament
Bésame mucho. Cette chanson d'autrefois, je la chante pour toi. Bésame, bésame mucho. Comme une histoire d'amour qui ne finirait pas.
On l'a chanté dans les rues Sous des ciels inconnus Et dans toute la France On l'a croyé, oublié Pour mieux nous aimer Voilà qu'elle recommence Mais ça m'aime Mais ça m'aime mucho Si dans un autre pays ça veut dire en vrai
Aquest Bésame Mucho té molta marxa, però ara parlarem d'un altre producte que ens agrada a tothom, excepte el Pere. Em pensava que anaves a parlar de la revista de còmics Bésame Mucho, que va tenir tant dèxit en els anys. Això del còmic és cosa teva, no cosa meva. A mi m'agraden segons quin còmics, però no tant. Vols parlar del calçot que és la ceba més dolça? Això mateix. Doncs endavant.
S'han escrit moltes coses sobre els calçots i les calçotades, sobre la seva història, el seu origen i un munt d'anècdotes i curiositats que reals o imaginades formen part de la nostra cultura. Aquesta festa gastronòmica ha tingut ressò més enllà de les nostres terres pels qui valoren
aquesta ceba de gust dolç i suau al tast que és apreciada igual o més que un bon tros de carn. Però què voleu dir quan parlem d'autèntiques calçotades? Què hi ha de les falses? Per nosaltres totes ho són d'autèntiques i tant les que celebren el pati de casa com les que fem al restaurant del Lluís, del Ferrano o de la Montse, totes són festes fetes entre amics familiars
O totes dues coses? Això ho llegim de la guia Parc de Collserola. Precisament d'aquest mes? Precisament d'aquest mes.
si en algun moment faig una pausa de més, és perquè com està amb un paper coixer que brilla, de tant en tant, veig un reflex sobre el calçot. I a mi els calçots ja no m'agraden gaire. No m'agraden gens, ni els calçots ni la ceba. Després farem sopa de ceba, que tampoc t'agrada gens. Sí, però sé que hi ha moltíssima gent que li agrada. Hi ha gent que fins i tot es menja una ceba crua i tan feliços. A mi em senta malament. No és que no m'agradi, em senta malament.
Això sí, la gent que tenim certs problemes digestius no és massa recomanable, segons quin tipus de ceba.
Per qui té l'estómac en forma i els agrada, la temporada de calçots ja és a punt de començar. L'entrada del fred és la senyal. Aquesta estació és plena de sabroses receptes que cal aprofitar una bona escudella, un plat de sop amb galets, carxofes a la brasa... Tot això sí que m'agrada en bogeria, veus? Un plat de sop amb galets, carxofes a la brasa, llenties amb porc i xoriço... M'agraden amb passió, però les tinc prohibides. Doncs vinga, vinga, enrotlla't amb la ceba, va.
Com molts de nosaltres ja sabem, a Collserola se'n fan les millors calçotades. Els menús especials per tal esdeveniment us estan esperant.
perquè els testeu molt ben acompanyats. Els pitets i la salsa ocupen el primer lloc. Això és el que em recordaves l'altre dia de quan ens van convidar a calçots a l'Ateneu. Sí, amb una celebració precisament de ràdio d'Esvern. No sé si van ser els vint-i-tants anys. En tiempos de vacas gordas, quan la ràdio ens convidava. Ja vindran temps millors. Sí, vindran temps millors. Jo recordo que aleshores sí que vaig provar el romesco, que m'agrada molt, però va ser amb una manida que em van preparar.
doncs tornem als pitets, que això és el més divertit del menjar calçots. Les carns i el bon vi, això també, això hi ha d'anar sempre, tot i que hi ha qui prefereix els postres, veus? Jo sí, jo soc d'aquests, que prefereixo els postres. Certament, molts dels restaurants de la nostra muntanya ja els ofereixen des de fa un temps. N'hi ha d'altres, però, que s'estrenaran al llarg dels mesos que vindran. Així que, feu una ullada a l'ampli ventall de possibilitats que us ofereixen, tant en preus
com a serveis. Aquest any s'han adaptat com mai a les necessitats dels seus clients. Perquè tot surti perfecte heu de tenir present quants sereu, si el lloc escollit disposa d'aparcaments suficients, també és interessant saber excursions o passejades que es poden fer al seu voltant i sobretot no ho refieu. Reserveu taula amb prou entel·lació que tot i els temps que corren
us podeu endur alguna sorpresa i quedar-vos sense lloc. Les calçotades són moments de gaudi i companyonia. Això sí, és el millor que tenen, eh? Ah, i tant! Que són els... Clar, quan un embolica els dits i els morritos i tot... I el menjar amb companys de feina, companys de treball, de la ràdio, on sigui, això és tan o més important que el bon menjar, el bon beure i tastar allò que ens dona la terra, que també és força important, i gaudir com si d'un exquisit àpat es tractés.
Pels qui disfruteu com ho fem nosaltres, des d'aquí us desitgem unes bones calçotades. I bé, aprofitant que parlem de la ceba, parlarem d'una altra manera de menjar la ceba. Avui has vingut ensabada. Sí, sí, és que a mi sí que m'agrada. Ensabada i encebollada. Doncs endavant amb la sopa de ceba. Les onions també m'agraden. Sí, sí, vinga, vinga, doncs sopa de ceba, va.
Talleu les cebes en juliana, a trossets ben petits. Bé, primer donarem els ingredients. Vinga, jo dono els ingredients. Per 6 persones. Talleu les de lluny que no us facin plorar. 4 cebes grans, 100g de mantega, 15g de farina, 100g de formatge Gruyere ratllat, jo em quedo amb el Gruyere, m'agrada amb bogeria, 6 llesques fines de pa, una mica sec, això sí,
i 3 litres, anava a dir 31 litres. Per sis persones trobo que són massa litres. És el reflex de la llum sobre el paper coixer. 3 litres de brou de pollastre i la sal ja depèn. Si sou hipertensos, poquíssima i si no... Si sou hipertensos, cap ni una, que les coses ja tenen la seva sal. Ara farem la manera de fer-ho.
Talleu la ceba Sant Juliana a trossets ben petits i sofregiu-les en una cassola amb la mantega. També podeu substituir la mantega per oli fins que quedin ben tovetes a foc ben baix perquè si no s'os cremarà. Però que ho fareu així fins que no hagin agafat color. Afeixiu la farina a la cassola remenant bé i deixeu que cogui amb la ceba dos minuts aproximadament. Després, aboqueu el brou
i deixeu-lo coure una mitja hora. Per acabar rectifiqueu de sol, de sal, al vostre gust, perquè sol era en anglès.
Ah, molt bé, veus? Em passa perquè a vegades em creuen els caples. Com estudies anglès, perfecte. Ja et passaré després un text que estic escrivint perquè em tradueixis amb anglès. Ah, el títol? No, no, un títol només. Seguim amb la seva. A l'hora de servir distribuïu la sopa en cassoletes individuals de fang i a sobre de cadascuna poseu-hi el pa amb formatge al damunt.
Després, poseu-les al forn ben calent i gratineu-les fins que el formatge quedi ros. Podeu servir la sopa amb una mica de julivert per damunt. I bon profit. I bon profit. Això per sopar es pot fer tranquil·lament. Bé, bon profit. Posem una mica de música.
que ya no sé qué hacer sin ti. Este dolor me mata y me tiene sin vivir. ¿En dónde estás, amor? ¿No ves que ya no puedo más?
i hasta el reloj retrasa i m'hi oculta la verda. Cansons d'una època tan llunyana, però sempre són maques. Depèn de la mesura del temps.
Clar, l'univers representa una infinidesimal parte, però no hi. Bé, com ja us hem recordat el concert de la Coral d'Hormonia, que serà demà al mil·lenari, ens recordem un altre, bé també tot això en el bulletí que avui hem distribuït per tot el poble, que és el Concert Benèfic de Nadal,
que és un grup de gospel que serà dissabte que ve, dissabte vinent, 15 de novembre, a les 9 del vespre, a les 21, a l'Església dels Sants Just i Pastor, en benefici del banc d'aliments de càrites de Sant Just d'Esvern. Bé, un altre concert de la Coral Sant Jordi, Coral Ponent i Coral Terrassa, amb l'Orquestra de Càmera Musicae. El diumenge, dia 16 de desembre,
a les 18 hores, a l'Auditori de Barcelona, un lloc molt important, amb motiu del centenari del naixement del mestre Rafael Ferrer i Fitor, compositor de la suite Una nit de Nadal per a l'Orfeó Enric Moreira.
organitza l'Orfeó Enric Moreira. Ja sabeu que l'Auditori està en front mateix del Teatre Nacional de Catalunya. Això mateix. Des d'aquí, per anar-hi des de Sant Just, tenim bona combinació. Sí? Sí. Jo sempre hi he anat en cotxe. Ah, perquè tu hi vas en cotxe. Queda una mica lluny. És que queda lluny. Queda una mica lluny. Hem d'agafar un bus des d'aquí i aleshores agafar un bus que vagi fins al Nacional, o sigui el 50. El bus 50.
i el que era abans, el 56, ara passa pel Plaça Espanya però ve de Magòria. O sigui que has d'agafar 3 o 4 autobusos per anar-hi. A no ser que vagis amb el just metro fins a la zona universitària i allà el 7. El 7 passa per davant del Teatre Nacional de Catalunya i de l'Auditori. Deixa molt a prop a la gran via. Ara parlarem d'activitats infantils i de joves.
23a trobada de Nadal, dimecres 19 de desembre a les 10 h del matí al Parc de la Torre Blanca. Activitats per a les escoles del Baix Llobregat amb espais lúdics i esportius. Informació i reserves al telèfon 93 685 20 39.
organitza el Consell Esportiu del Baix Llobregat. I també, al proper dimecres de la setmana vinent, 19 de desembre, l'hora del compte, muntem el Passebre, amb gina Clotet, a dos quart de sis de la tarda, a les Golfes de Can Ginestà, per infants a partir de tres anys, a forament limitat.
Entrada amb tiquet que es repartirà el mateix dia a partir de les 4 de la tarda a la consergeria de Cànginestà. Organitza Biblioteca Joan Margarit. Bé, i recordeu que el Passebre vivent i escenes nedalenques entorn a la plaça l'Església. Per participar de figurant, pots apuntar-te abans del dia 21 de desembre a l'adreça
Ajuntament arroba Santjust.cat. Aquesta crida no és per participar a la cabalgada, és només que per fer de figura en el Passebre Vivent. Doncs ja ho sabeu. Ai, per cert, el Passebre Vivent que m'han anunciat...
Sí, no és un pessebre vivent. Uns pastorets que hem anunciat abans a la Teneu també demanaven figurants. O sigui que ja ho sabeu. Si voleu fer de pastor o de qualsevol altre personatge del pessebre, el que gani no hi surt, us podeu apuntar. Recollides solidàries. Recollida solidària d'aliments a les escoles del 3 al 18 de desembre. Prioritàriament es necessiten oli, llegums, llaunes, cartons de bou, llet,
amb pols i condensada, productes d'higiénica, i es donaran a càrites i creu roja. Recollida solidària de joguines al mercat municipal del 10 de desembre al 2 de gener. Han de ser noves i es donaran a la creu roja. Molt bé, i ara posarem ja la música de la poesia.
Tres figures representatives de la poesia romàntica i un autor contemporani. Ens hem trobat avui a l'Esemèries. Algun dels seus versos us diem tot seguit. Dol Guardonat José de Chegaray, nacimos de un aura. Dicen que tienes trece primaveras y eres un portento de hermosura ya.
y que en tus grandes ojos reverberas la lumbre de los astros inmortal. Juro a tus plantas que insensato he sido, de placer en placer corriendo en pos, cuando en el mismo valle hemos nacido, alma gentil, para adorarnos dos. Torrente brota de armonía el alma, huyamos a los montes a cantar. Denos la sombra su inocente palma y reposo tu hermosura soledad.
De Carolina Coronado, a ti, dulce amor mío. Aquí estoy en la barca, triste y sola, aguardando a mi amado noche y día. Llega a mis pies la espuma de una ola y huye otra vez, cual la esperanza mía. Blanca y ligera, espuma transparente, ilusión que se torna desbarillo,
como hielas mis pies con tu rocío si asoma el desencanto indiferente. Tampoco es en el mar a donde él mora, ni por tierra ni por mar mi amor existe. Dime tú si en la tierra te escundiste o si dentro del mar estás ahora. Porque es mucho dolor que siempre ignores que yo te quiero ver, que yo te llamo solo para decirte que te amo, que eres siempre el amor.
i ara deixem la poesia
Romàntica, millor dit, de l'època romàntica, però que també està dins del tema romàntic, però d'un autor contemporani, el que hem anomenat abans, el gran escriptor Carlos Barral. I tu, amor mio. I tu, amor mio, ¿agradeces conmigo las generosas ocasiones que el amar nos depara de estar juntos? ¿Tú te acuerdas, casi en el tacto, como yo, de la caricia intranquila entre dos maniobras,
del temblor de tus pechos en la camisa abierta cara al viento. Y de las tardes sosegadas, cuando la vela débil, como un murribundo, nos devolvía casa muy despacio. Éramos como huéspedes de la libertad, tal vez demasiado hermosa. El azul de la tarde, las húmedas violetas,
que oscurecían el aire, se abrían y volvían a cerrarse tras nosotros, como la puerta de una habitación por la que no nos hubiéramos atrevido a preguntar. Y casi nos bastaba un ligero contacto, un distraído cogerte por los hombros y sentir tu cabeza abandonada. Mientras alrededor se hacía triste y allá en tierra, en la penumbra, parpadeaban las primeras luces.
No, no, no.
Aquest poema ens va dir que el va escriure Calafell. A Calafell? Sí, ell tenia una casa a prop de Calafell, li agradava molt el mar, tenia una barca, i les seves grans passions eren la mar, les dones i els llibres. Potser ho he dit en un ordre incorrecte, jo crec que seria al revés. Les dones, els llibres i el mar. No sé per quin ordre, però eren les coses... Les tres coses que més li agradaven. Tres coses que sempre estaven en la seva conversa i sempre estaven en les seves propostes. I a més,
El que l'inspiraven les dones i el mar ho reflexaven les poesies i els llibres. Encara ens queda un minut per una curiositat.
Jo ho he sentit a la ràdio però avui ho he vist amb curiositats que comenten els lectors en els diaris. En el 20 minutos, concretament. En aquest cas, en el 20 minutos. Doncs endavant. Amputarse el dedo. ¿Cuál dedo? La última moda en Estados Unidos es amputarse el dedo pequeño del pie, o sea, el meñiquito, para poder llevar zapatos de tacón sin molestia. La verdad es que el ser humano es sorprendente y la realidad supera sin duda la ficción.
Anteponer el hecho de llevar tacones cómodamente a tener el dedo meñique me parece una barbaridad digna de las películas de terror. ¿A dónde vamos a parar? Y firma Elena Miravilles. Això ha aparegut a 20 minutos i m'ha fet gràcia perquè és possible que arribi l'ésser humà a fer coses tan absurdament
Desastroses com tallar-se un dit per portar una sabata. I tant que sí, si la cultura japonesa... Es lligaven els peus d'aquella manera. I quan eren grans, amb aquells peus petitons, era espantós, però jo no ho entenc. I no parlem del sadomasoquisme, que és una pràctica que segueix vivent i que hi ha moltes persones aficionades.
Ja és una altra banda que se merece capítulo aparte. Sí, perquè ens queda un minut de programa, per tant, donem les gràcies al Marc Perarnau... ...que ens ha posat les músiques, ha cuidat del so... Joan Algarra, que ha posat la veu. I el Pere Aulí, que ha posat la seva. I sobretot a tots vostès per escoltar-nos. A reveure i moltes gràcies. Recordeu que us esperem dimecres vinent, de 8 a 9, o bé, si ens voleu tornar a escoltar, estarem amb vosaltres dissabte,
a les 11 del matí fins a les 12. Fins a les hores. A reveure. A reveure.