Fins demà!
Seixanta i més
Amics oients de Ràdio d'Esvern, molt bon capvespre, encara amb petits reflexos de sol.
Som en un no dimecres i els components de l'equip de 60 i més desitgen comptar amb la vostra audiència durant aquesta hora que ens apropa al sopar.

En Joan Maria García Puigdevall, en Carles Hernández i Rius i una servidora, la Joana Algarra, estem a punt d'iniciar l'audició d'avui de 60 i més.
El centenari de l'Ateneu arriba en un moment dolç per l'entitat.
Suma més de 400 socis i sòcies.
I compta amb una programació activa, més d'una quinzena de seccions consolidades,
i recentment ha incorporat la Ginesta, formada per joves que volen afegir molta cultura a la manera de ser del poble i de la gent de l'Ateneu.
Al municipi, només una altra entitat ha celebrat 100 anys de vida, el Cor, l'Aubom de Flors, que de fet es va integrar a l'Ateneu en l'any 1947.
L'Ateneu commemora aquestes efimeride en plena forma, tal com s'ho ralla el president de l'entitat.
L'entitat està molt viva i estem forts, amb molta gent que té ganes de tirar endavant i oferir una programació estable.
Tot i això, també apunten alguns reptes, com ara que els joves es puguin integrar a l'Ateneu
i trobin en aquest espai un lloc on desenvolupar les seves activitats creatives
i que hi hagi un enllaç més fort entre seccions en comptes de treballar per separat.
Un dels punts forts de l'Ateneu és que ha estat pioner en obrir la cultura a la ciutadania.
Aquesta idea de cultura popular és la que defensa precisament el col·lectiu jove La Ginesta, que ha nascut aquest 2016.
Aquesta idea de cultura popular és la que defensa precisament el col·lectiu jove de la ciutadania.
Solidança, 20 anys de compromís social.
Solidança és una entitat social que es va fundar l'any 1997 i que va adquirir un ferm compromís social i mediambiental.
Es dedica a la inserció sociolaboral i a la formació professional de persones en situació de vulnerabilitat social
i ofereix serveis en el sector ambiental i en la gestió i revalorització de residus urbans.
Per exemple, Solidança és l'empresa que s'encarrega de la gestió de la deixalleria municipal,
de recollides de mobles vells, la recollida de contenidors roba amiga,
imparteix cursos de formació en l'àmbit de gestió i prevenció de residus,
programes de cooperació laboral que han permès contractar 10 persones a l'any 2016.
La festa de la pau ja té 18 anys i continua congregant entitats, veïns i veïnes i col·lectius associats
per tal que tothom reflexionem durant una jornada sobre les injustícies i desigualtats
que tenen lloc en la nostra societat i en aquell món que vivim.
La plaça de la pau és el lloc idoni on ens trobem ubicades les parades,
on es desenvolupen tallers i activitats adreçats als infants,
però també amb l'interès de despertar la nostra consciència i ser crítics
amb les situacions injustes.
Enguany, sota el lema acollint persones migrades i refugiades,
es farà una simulació a la plaça de Camoapa
que recordarà el difícil camí de les persones refugiades
han de fer per arribar fins a Europa.
Tallers, xocolatada, actuacions dels gegants, del drac, dels diables,
una botifarrada i una encesa de llums molt especial
que es desenvoluparan durant la tarda del dissabte 20 de maig.
A les 17 hores, precisament, a la plaça de la pau.
Festa de la pau. Us hi esperem a tots.
Vuitenes jornades de la vinya i el vi a Collserola.
Aquest mes de maig s'ha iniciat la vuitena edició
de les jornades La vinya i el vi al Collserola.
Unes jornades que organitzen a partir de la voluntat
dels representants de tots els municipis del parc
i que busquen posar en relleu un passat agrícola comú de gran rellevància.
A finals del segle XIX, la vinya ocupava tot el cantó del Baix Llobregat,
d'Esplugues, el Papiol, el vessant del Vallès fins a Montcada
i també valls interiors com el de Sant Medí i el forat del vent.
Només a Santa Creu de l'Orda, en aquella època,
al municipi independent, s'hi conreaven 380 hectàrees de vinya.
El protagonisme de la vinya als vessants assolellats
de la serra acabà cap als anys 60 del segle passat.
Per això, ara encara som a temps d'escoltar els testimonis
d'aquells nostres veïns que van conrear les vinyes.
Van regar amb el seu brou bordolès, van fer vi i arrop.
Tenien cura dels ceps, dels cubs i les princes.
Acabaren a primers d'agost de Sant Cugat del Vallès.
Seran 10 propostes diferents,
detallers d'estampació de segells,
tàmfores, jornades de portes obertes,
experiències d'embotellar, vi i dissenyat,
etiquetes, xerrades, tasts, exposicions
i mostres d'eines antigues
que fins a les rutes de les masies i passejades.
Les activitats són gratuïtes i obertes a tothom.
Un any més s'oferirà la targeta de fidelitat
que premiarà amb obsequis cedits
per diferents ajuntaments
l'assistència a una tercera part dels programes.
A Can Coll es realitzarà un matí d'activitats
amb el títol
Del terrors a l'ampolla
aquest mes de maig.
L'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esvern
ha programat per la propera setmana
dues activitats
tant pels seus socis i veïns
com per la resta del poble
que vulgui assistir-hi.
Totes dues creiem que mereixen
la qualificació de molt interessants.
El proper dimecres, dia 24,
una visita guiada
al Palau de Capitania de Barcelona
un magnífic edifici del segle XIII
primer com a convent mercedari
després destinat a col·legis
i més tard a casernes
i finalment a seu de la quarta regió militar.
Ja que el grup no pot excedir
de 25 persones
dades...
A l'acabuda del lloc
del lloc
en el cas d'haver-hi llista d'espera
formarien un altre grup
per la propera tardor.
Això mateix.
L'altre tema proposat
pel proper divendres, dia 26 de maig
a dos quarts de sis de la tarda
és potser
més interessants
tant per a totes les persones grans
com per a les que encara
estiguin en edat laboral.
L'estat actual
i el futur
de les nostres pensions.
La qüestió estarà a càrrec
de la secretària general
de la UGT
de Unió Bages-Bergadà
la senyora
Mercè Gómez-Seba.
Recordeu la data
26 de maig
divendres
a dos quarts de sis de la tarda
al mil·lenari
creient
que per motiu
de les actuals circumstàncies
del panorama laboral
i pel futur
que espera
els nostres pensionistes
aquest tema
és interessant
per a la nostra població.
Tothom
podrà fer
totes les preguntes
que desitgin
i esclarir
tots els dubtes
que puguin tenir
sobre el seu cas
en particular.
He escoltat
un noticiari
de l'entorn
del nostre poble.
Bé, senyora Lina
ja tiene usted
a punto
todas esas cosas
que nos explica
que a veces
se nos ponen
los pelos de punta
No, bueno
no ven denos fantasmas
perquè ja
ja hi som
Però no
Que som fantasmas
Que dius
No, continuo
amb la meva
xerrada
sobre Barcelona
diu
La mala sort
de l'exposició
internacional
de 1929
Dos fets
van contribuir
a la idea
de celebrar
una nova exposició
a Barcelona
L'èxit
aconseguit
en 1888
i l'intenció
de fer
un pas més
a l'expansió
de la ciutat
I així
el 1905
l'arquitecte
Josep Puig
i Cadafalch
va presentar
un projecte
per a una nova
exposició
internacional
En un inici
s'havia pensat
en la possibilitat
de construir
el recinte
a la zona
del Besós
tot i que
el 1913
es va canviar
el seu emplaçament
per la muntanya
de Montjuïc
La seva obertura
es va preveure
per al 1917
Però
la primera guerra mundial
va provocar
un ajornament
Aquest entrebanc
només seria
el primer
de molts
Quan les sobres
es van enllestir
en 1923
la instauració
de la dictadura
de Miguel Primo de Rivera
va provocar
de nou
una aturada
Amb tant
en derrediments
el tema central
de l'exposició
que era el fenòmeno
de l'electricitat
havia perdut
el seu impacte inicial
Llavors
l'esdesveniment
es va voler batejar
amb el nom genèric
d'exposició
internacional
de Barcelona
però
un conflicte
d'interessos
faria
perillar
aquesta denominació
Per què?
Per què podeu pensar això?
Per què?
Perquè es deia
de Barcelona
i a més internacional
i aleshores
Sevilla i Bilbao
també volien realitzar
les seves respectives
exposicions
durant aquell mateix any
La polèmica
es va acabar
amb una distinció
de títols
Sevilla
tindria
l'exposició
niveroamericana
i Bilbao
una de
maquinària
i indústria
i Barcelona
la internacional
L'exposició
es va inaugurar
finalment
el 20 de maig
de 1929
en la presència
d'Alfons
Tracer
i de Primo de Rivera
però la mala sort
continuaria
donant la seva existència
perquè el crac
de la borsa
de New York
que va esclatar
el 29 d'octubre
del 29
impactaria
de manera negativa
amb l'influència
de visitants
Quan es va idear
l'espai
de l'exposició
el consistori
només disposava
d'un 14%
de terrenys
en la zona
que es volia ocupar
i que tenia
118 hectàrees
per això
una de les primeres
accions
que van tirar endavant
l'Ajuntament
va ser
l'expropiació
de la resta
d'espais
que li calia seguir
al projecte
de Puig i Catafalc
un gran grup
d'arquitectes
va bonificar
tots els edificis
a més
de Puig i Catafalc
va ser
Lluís Domènec
i Montaner
Enric Senyer
i Agust Font
i cada un d'ells
tenia el seu equip
i feia les seves coses
d'aquelles construccions
que queden
i que es van fer
va ser
el Palau Nacional
de Montjuïc
sí que ara és el museu
a l'Estadi Olímpic
la Font Màgica
el Teatre Grec
i el Poble Espanyol
l'exposició
que havia costat
130 milions
de pessetes
va acabar
en números vermells
i tot
que no va tenir
l'èxit econòmic
que va tenir
l'anterior
va aconseguir
certa projecció social
internacional
de Barcelona
i al contrari
de la primera exposició
els edificis
d'aquesta segona
sí
que es van deixar
intactes
com a elements
permanents
del paisatge
de la ciutat
molt bé
almenys ja sabem
va ser una cosa
una cosa
ben feta
ben feta
perquè la llàstima
la llàstima
és que de la primera
de la primera
queden molt poques mostres
poques
que l'altre dia
jo ho dèiem
a l'altre dia
jo vaig anar
mira el dissabte passat
vaig anar a Gràcia
i passava
perquè Gràcia
anava a uns
la vaig anar a veure
bueno és igual
total
que passo
per diversos carrers
que estava
pleníssim de gent
sí
amb festes
i no sé què
i no sé quantes
però allò era
un batibull
sí
i bueno
però el que us dic
us en recordeu
que vam llegir jo
d'aquelles fonts
de Wallace
sí
sí
que té les quatre
cariatides
bueno
doncs estava buscant
una d'aquelles
perquè hi havia
unes fonts
i li deia a la meva filla
mira a veure
què diu aquesta
no no
està a la cantonada
Passeig de Gràcia
Gran Via
no no
però eren dintre
d'aquestes placetes
Passeig de Gràcia
Passeig de Gràcia
Gran Via
sí
sí sí
a val
sí
i l'altre està
al carreró
que entres
al Museu de la Zera
darrere
l'etapa
l'estàtua
a Frederic Soler Pitarra
sí
l'etapa
a la Rambla
al cap de vall
de la Rambla
sí
les altres
són imitacions
més o menys
intenten ser
per l'estil
però són imitacions
bueno
i ara venen
senyors
continuem
les històries
de fantasmes
aquí no surten
fantasmes
però diu
el gremi
maleït
ja sabeu
el que és un gremi
no?
sí
sí
diu
el carrer
Corders
rep aquest nom
perquè hi estiguen
establerts
els fabricants
de Corders
si era obligatori
que les forques
fossin construïdes
exclusivament
de fusta
de maller
de roure
o de pollancra
perquè consideraven
arbres
maleïts
també els Corders
de les quals
penjaven els
ajusticiats
havien de complir
certs requisits
i la seva qualitat
calia que fos
immillorable
per tal d'evitar
que es trenquessin
en rebre
l'estrebada
i el pes del cos
clar
llavors se salvaria
el pobre
de la injustícia
els familiars
dels condenats
de vegades
subornaven
els Corders
perquè aquests
coneixien
tècniques
precises
per confeccionar
sogues
que aparentment
eren resistents
i posseien
l'aspecte
que corresponia
a la seva funció
però es trencaven
el poc de penjar
i el reu
a la qual cosa
aquest
quedava lliure
segons
la normativa
judicial
de l'època
però abans
de l'execució
el butxí
solia passar
pels carrers
de Barcelona
amb la soga
a l'espatlla
i permetia
que tothom
l'examinés
i contestés
que era ben trenada
els parents
de les víctimes
del condenat
a mort
mai no es perdia
en aquest ritual
d'exhibició
per controlar
la qualitat
del cànam
n'arrencaven
bocins
i el mastegaven
potser
un era
perquè la deixés
insuïntu
i un altre era
per assegurar-se
que penxaven
el familiar
no?
això
i se'l traien
de sobre
diu
quan el boireball
sabeu que allò
que havíem dit
allò
que quan passava
on deia
boireball
no?
sí
boireball
passava
per aquest carrer
totes les cordieres
eren tancades
a pany
i forrellat
perquè la gent
solia remetre
contra els seus propietaris
i retreure'ls
que si no hagués
enfilat la soga
el pobre reu
s'hauria salvat
d'una mort
tan espantosa
per tot això
els dels corders
havien d'estar
sempre
un gremi
havien estat sempre
un gremi maleït
sobre els seus membres
circulaven
tota mena
d'oscurs
rumors
que els diumenges
els sagnava
el malic
que se'ls podia
reconèixer
que se'ls podia
reconèixer
perquè movien
les orelles
i que les seves
escopinades
naixien
de les seves
escopinades
naixien
cucs
repugnants
i jo faig
un incís
aquí
perquè
amb el meu home
sempre
quan eren
els nanos petits
li deien
va Joaquim
mou les orelles
o sigui
que no sé
si el meu home
seria un corder
o no seria un cordet
crec que no
que va
bueno
es deien
que amagaven
una cua
d'aspecte demoniac
els pantalons
fet
que atribuïa
les seves arts
ni
gromàntiques
les quals
el permetien
fabricar
cordes
encantades
per controlar
el vent
la discriminació
era tan gran
que només
se'ls
permetia
caçar-se
entre ells
i no se'ls
deixava entrar
a les iglèsies
obligant-los
a escoltar
la misa
des del carrer
també
també
se'ls acusava
de laprossos
i de jueus
que són els dos
qualificatius
que els pobles
europeus
han aplicat
sempre
a les classes
marginals
l'origen
de totes aquestes creences
probablement
és que en el segle XIV
època en què se remuntava la creació del gremi
molts dels cordillers
eren musulmans
convertits al cristianisme
pobres
el pobre
és que s'acarreguen sempre
és que sempre
avui no han sortit fantasmes
però han sortit
sí, sí
no sé
ojo
a les escopinades
una demostració
de quanta falta de cultura
hi ha hagut
segles enrere
no voldria tornar mai més
amb aquelles condicions de vida
i aquelles coses tan estranyes
escolta
no creguis
però jo crec que avui dia
encara també n'hi ha misses negres
i n'hi ha molta cosa d'aquesta
molta cosa i sotèrica
però escolta
és un cercle
molt
molt reduït
i aleshores
eren creences
així molt
per l'amor de Déu
molt consolidadades
sí, i tant
bé
ara posarem la sintonia
de la biografia
avui us oferim
la biografia d'un personatge
que ha omplert
moltes hores
de lectura
extraordinària
quan tots aquells
a qui ens agrada
llegir
gairebé
des del bressol
perdoneu
per l'exageració
hem passat hores inolvidables
amb les seves obres
de ciència-ficció
malgrat
haver estat escrites
fa més
de 150 anys
ens referim
a Jules Verne
Julio Verne
tal com el van conèixer
en les nostres
primeres èpoques
de lectors
Jules Verne
va néixer
en Antes
l'any 1828
aquest escriptor francès
durant molt temps
va ser considerat
el pare
de la novel·la científica
va estudiar
lleis
a París
però sentia
tan poca afecció
per la seva carrera
que no va trigar
gaire
a canviar
les lleis
per les lletres
primer
va escriure
obres teatrals
i operetes
en col·laboració
amb Michel Carré
però totes
aquesta producció
no li va produir
ni fama
ni diners
encara que
mentrestant
ja havia començat
a escriure
relats de viatges
i temes fantàstics
publicats
a la revista
Le M.C. de Familié
Familié
no?
Sí
en aquell moment
tenien publicades
diverses novel·les
en les quals
desenvolupava
magiestralment
les possibilitats
tècniques
i científiques
que brindava
el futur
i que moltes
es van complir
senyors
moltíssimes
eh?
la primera
d'una sèrie
molt llarga
va ser
5 setmanes
en globus
publicada
el 1863
per l'editor
Netzel
en el magazín
magazín
de l'educació
i la recreació
va ser
tan fenomenal
l'èxit
que es va veure
d'avui
per demà
ple
d'honors
i amb una celebritat
llarga
i també
inesperada
perdó
aquest treball
li va
seguir
viatjant
al centre
de la Terra
de la Terra
a la Lluna
la Isla
Misteriosa
la Volta al Món
en 80 dies
la Terra
de la Terra
a la Lluna
Miguel Estroboff
20.000 llegües
de viatge submarí
els fills
del Capità Gran
aventures
de 3 russos
i 3 anglesos
les tribulacions
d'un xinès
a la Xina
la Casa de Vapor
i d'altres
que en el primer moment
no van ser
tan llegides
però que més tard
van accentuar
la popularitat
aconseguida
de les primeres
a la meitat
de la seva vida
Jules Verne
o Julio Verne
com gairebé
el coneix tothom
era l'escritor
més llegit
no solament a Europa
sinó arreu del món
les edicions
de les seves obres
traduïes
a tots els idiomes
oficials
quedaven esgotades
els pocs dies
d'aparèixer
i encara
alguns escriptors
i científics
d'aquells
que tenen
la qualificació
de savis
suposaven
en la seva obra
dient que ella
només era
literatura
d'entreteniment
la veritat
és que l'acadèmia
francesa
va acabar
donant-li suport
tot destacant
l'accentitud
de dades científiques
d'alguns
dels seus títols
i va imposar
el seu criteri
sobre el tancament
de visió
de futur
d'aquella
intel·lectualitat
tan curta
d'horitzons
distingit
per diverses
institucions
franceses
i estrangeres
va ser
nomenat
membre
de la legió
d'honor
la fama
de Jules Verne
no se sustenta
solament
en els seus
inductables
mèrits
de literat
amb el seu
estil senzill
i amèr
els diàlegs
amb xispa
i gràcia
sinó també
amb la pregona
humanitat
que trobem
en totes
les seves
narracions
la imaginació
fresca
i exuberant
i sobretot
aquestes qualitats
i de manera molt especial
les genials
anticipacions
respecte al futur
i com a través
de les seves novel·les
va contribuir
a inculcar
en el jovent
que les llegia
l'estimació
pel bé
i la ciència
aquest sec sentit
que l'inspirava
la percepció
de les tècniques
del futur
el portava
a descriure
màquines
i projectes
que en un dia
es convertirien
en realitat
també va impulsar
amb les seves fantasies
i vulgaritzacions
vulgaritzacions
a nous
a no pocs invents
de la seva època
i també
posteriors
en projectes
que un dia
van ser
realitat
va preveure
la navegació
submarina
més o menys
com la van tendre
els constructors
de submergibles
del primer temps
va ser
per aquesta raó
que els nord-americans
van batejar
el seu primer
submergible
atòmic
amb el nom
de Nautilus
com el submarí
del capità Nemo
de 20.000
llegües
de viatge submarí
Jules Verne
va alvirar
la possibilitat
de probar
les vols a l'espai
a la seva novel·la
de la Terra a la Lluna
fet que va ser
realitat
l'any 1969
va projectar
probar
probables
agències
de viatge
perfilades
amb la volta al món
en 80 dies
i fins i tot
se'l podria considerar
prefussor
de l'espeleologia
si seguint
fil per randa
les descripcions
de la seva novel·la
viatge
al centre
de la Terra
cal reconèixer
que malgrat
les grans
produccions editorials
d'especialitats
actuals
de tota mena
de gèneros
ciència-ficció
thrillers
divulgació científica
etc.
etc.
encara ens agrada
enormement
la lectura
de les novel·les
de Jules Verde
igualment avui
com fa
150 anys
Miguel Estrogóf
La volta al món
en 80 dies
van ser portades
al cinema
ja fa uns quants anys
el fill del Capità Gran
el teatre
amb gran èxit
envoltat d'honors
popularitats
èxits
i reconeixements
a nivell mundial
va morir
a la ciutat
d'Amiens
l'any 1905
ciutat
que en homenatge
al seu il·lustre veí
li va erigir
un monument
l'any
1909
a la ciutat
música
per gaudir
avui
escoltarem
una de les pàgines
més alegres
del teatre líric
espanyol
el pas doble
matge
de la
sarsuela
la orgia dorada
millor que sarsuela
es pot qualificar
aquesta obra
de revista
en 19 quadres
que va
composar
en estricta
col·laboració
Jacín Guerrero
i Julià
Benlloc
amb llibret
de Muñoz Seca
Pérez Fernández
i Borràs
tots ells
molt famosos
allà pels anys
entre 20 i 40
del segle passat
concretament
aquest pas doble
soldadito
espanyol
degut a la inspiració
de Jacín Guerrero
músic
nascut
a Jofrin
a Toledo
becat
per la Diputació
Provincial
d'aquesta capital
va a completar
els seus estudis
musicals
a Madrid
on va triomfar
tant per la vàlua
de les seves obres
com per la tasca
pedagògica
i pública
feta
a la capital
de l'Estat
va construir
un dels teatres
més destacats
del seu temps
el Coliseu
com a regidor
del consistori
Madrid Lenn
va fomentar
l'educació musical
a les escoles
municipals
ja que segons
les seves paraules
els nostres
infants
i jovent
es fan
culturalment
i artísticament
a l'escola
també va presidir
la Societat General
d'Autors
la seva fama
va ser enorme
i té
entre les seves obres
les més populars
l'Alsaciana
la Rosa de la Zafran
l'Oésped del Sevillano
los Gavilanes
i moltes més
aquesta interpretació
del Soldatito Espanyol
de la Banda Sinfònica Municipal
de Madrid
és un homenatge
a Jacint Guerrero
en la celebració
del centenari
del naixement
del músic
que va contribuir
a la fundació
i fama
d'aquesta formació musical
la dirigeix
Enrique García Asensio
d'aquesta formació
d'aquesta formació
i fama
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
d'aquesta formació
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no ben bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
allò que!
em sentem!
poc demà!
mengem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que ella diu!
o sigui un plat d'anciam i tot això
representa que podia anar molt bé!
Però per exemple!
Però si no el deixereix bé!
Abans d'anar a dormir no mengis coses crues!
Cruvités no!
Res!
Res!
Jo em sento fatal!
Menjar cuit!
I què tens tu?
Ho no?
Ha preparat!
Jo aquesta vegada...
No has treballat molt?
Sí!
Ah!
M'estranyava!
Ja he fet els de l'altra setmana i tot!
Ui!
Molt bé!
Molt bé!
Estic convençut que la majoria de persones
associen la bicicleta al lleure
si bé d'altres la van utilitzar com a medi de transport
per anar a col·legi o bé anar a treballar
Com tota la vida anar amb bicicleta
els anys pretèrits va dependre de l'època
de les teves necessitats, dels teus gustos
de les teves possibilitats monetàries
al lloc on vivies, etcètera, etcètera.
Així, doncs, podrien convenir que la bicicleta
va ser el medi de transport més utilitzat a la postguerra
per les classes treballadores, tret de Barcelona
i la seva àrea metropolitana
que disposaven del metro i una extensa xarxa d'abusos.
L'arribada de les primeres motocicletes
i la fabricació després dels cotxes populars
Renault va ser la primera a fabricar a Espanya
el seu Renault 4x4
Després arribaria la Seat amb el seu 600
Fabricat a la zona franca de Barcelona
Ah, el meu 600et, que maca!
De mica en mica va anant arreconant les bicicletes
fins a ser emprades quasi per fer esport o anar a passejar.
Els darrers anys estem veient la forta revifada de les bicicletes
En aquest cas especialment en la ciutat de Barcelona
per l'arribada de les empreses de lloguer de bicis
al boom turístic i a la saturació del trànsit automobilístic
Benvinguda sigui la nova arribada de les bicicletes
Per una part ajudarà a reduir la contaminació ambiental
i per l'altra millorarà la salut cardiovascular
de les persones en fer esport
Caldrà que els ajuntaments prenguin mesures
per ordenar el trànsit
per on poden circular o no
mesurar la seva velocitat, els seus aparcaments
i sobretot molta prudència i civisme per part de tots
Dels automòvils, perquè mira aquesta setmana
s'han emportat del grup de cinc, s'han emportat tres, eh?
Sí, sí, i a mi vosaltres en una altra banda
No, les respecten, les es compren a vegades
A Sant Just, a la carretera real, a la vorera dreta
que va de la Rambla fins al Súper Caparabo
Aprofitant que fa baixada, sovint les bicicletes van massa de pressa
amb veritable perill pels ciutadans
amb la greujant, que és una zona de circulació d'infants
que van al col·legi Montserrat
A pareu meu, a la dita vorera s'hauria de prohibir la circulació de bicicletes
tant de pujada com de baixada
crec que no és compatible un camí escolar en circulació de bicicletes
i que sobretot, hi ha moltes que van massa de pressa
ho dic per experiència
ja van dues vegades que per poc
m'esclafen a la dita vorera
per accés de velocitat a les bicicletes
Sí, sí, és veritat
un veí meu de l'esbassa de Sant Pere
em va dir que el havien atropellat aquesta setmana passada
o sigui que entenc que pot ser un problema
més greu de quan s'assemblem
i per això avui abans de venir a la ràdio
he portat una nota a l'Ajuntament
en el regidor de circulació
explicant-li quin és el problema
de la cartera real del camí de l'escola
que almenys ho sàpiguen
Sí, sí, realment és molt difícil
però escolta'm
o sigui, al carrer que és molt de baixada
també
una persona sortia al carrer Badó
que és molt de baixada
sortia una mama amb el cotxet del nen
i el xicot a contradirecció
per això
gairebé se'n porta la mama i el nen
o sigui, els que porten cotxe
han de tenir molt de respecte
jo m'he fixat molt amb això que dius del cotxet
i hi ha un problema aquí
perquè la mama empenya el cotxet
però porta el cotxet davant
davant
davant
o sigui, aquí
va estar a punt de
va estar a punt de
de petre malgrat a la criatura
el primer que treu el nas
és el cotxet
sí, sí
no ella
el cotxet
sí, sí, sí
que no són prou amples
com per exemple
n'hi ha moltes a Barcelona
n'hi ha problema
però aquí
però precisament
on tu dius
aquella vorera
és molt ample
aquella
el que passa
és que és una zona escolar
aviam
jo me'n recordo
jo he anat amb bicicleta
tota la meva vida
i encara hi vaig
jo he anat amb bicicleta
no vaig en contra
igual que el de les motos
també he anat tota la meva vida
i el cotxe també igual
ara s'ha de mirar
de buscar
hem de tenir respecte
al d'ahir
respectar
jo me'n recordo
anys enrere
ningú podia anar
per les voreres
no
i ara passa a tothom
i ara resulta
que tothom pot anar
per les voreres
jo em penso que ho hauríem de fer mirar
i en el cas de Sant Just
que tampoc són massa amples
segurament passa
perquè les bicicletes
igual que els ciclomotors
passin per allà on van els cotxes
i els monopatins
i els monopatins igual
però és molt perillós
que hauran d'anar més a poc a poc
sí
és que els cotxes
tampoc han de anar 60 per hora
per dintre
no, jo diria que no
jo diria que seria obligatori
anar a 30
com a marxa
si els cotxes van a 30
que crec que jo
que haurien d'anar
al marxa
no hi hauria cap problema
que anessin
juntament amb la bicicleta
clar que sí
tota la raó
els trams
que són dintre
de la ciutat
del poble
i bueno
un dels puestos que hi ha més
circulació de bicicletes
del món
és a Amsterdam
i a Amsterdam
veus allà
que passen
els tramvies
i passen
centres de bicicletes
totes
a molt poca velocitat
i no passa res
això era
fins fa un temps
jo hi he anat
i quan vaig anar-hi
em vaig quedar
meravellada
però escolta'm
la gent ha començat
també a perdre
l'educació
o sigui
que no sé
a què deu ser dugut
tenia en compte
la velocitat
sí
m'inserga
m'inserga
de la ciutat
de la ciutat
de la ciutat
Ve需要
una malhergín
kum
a
infraestructura
de la ciutat
i
moltes
Vietjant per Catalunya
Avui anirem a Sant Llorenç del Munt i la Serra de Lubac
El Bages i el Vallès Occidentals
limiten l'extensió del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de Lubac
Castellsapera, amb 952 metres, és l'altitud màxima de la Serra de Lubac
des d'on es veu la Mola, el cim més alt de Sant Llorenç
De Skyline no en tenen més que a Nova York
Nosaltres també en tenim
Un a Terrassa
I d'aquest, des de Terrassa o Castellà
destaca el perfil singular de Sant Llorenç del Munt
És una muntanya diferent a les muntanyes que dibuixen els nens a l'escola
No és forma cònica perfecta i verda, sinó com diu Vicenç Villatoro
És una mena de gran pastís de pedra seca, ribatejat d'un verdor aspre i aixuta
Pla en el seu cim i amb un monestir magnífic que és la Mola, a 1.104 metres d'altitud
És, en qualsevol cas, un perfil
Una muntanya inconfusible
Que ens acompanyen amb un telèfon
Amb un teló de fons
Amb un teló de fons
Home, pots anar amb telèfon tranquil·lament
Si tens cobertura
Amb un móvil si et mous
Si no tens cobertura no pots anar amb telèfon
Un tan discret que hi són sempre i que sempre fan companyia
I que ens recorden on som nosaltres i allà on són ells
Jo he de dir que he pujat la muntanya aquesta caminant, eh?
Vull dir que...
Sí, però sense telèfon
No, sense telèfon, esclar
Per això, per això
Amb companyia però sense telèfon
Ens recordo que fa uns anys vam anar a buscar bolets a la zona de Berga
I uns, com sempre, es va despistar
Havien d'anar a dinar les dues
Els paràvem allà mateix
Eren les quatre
I el desgraciat encara
No li ha arribat
Tenia telèfon
Sí, sí
Comunicàvem i parlàvem
Però no sabia on era
I deien
Dic, aquí el bosc
Però on tens aquí?
Aquí
I el veu
Diu, obres
Ai, per l'amor de Déu
Això és un perill, eh?
Fins a les sis de l'atada
Que ja es feia fons
No van poder trobar-lo
I gràcies, aquí hi viu una moto d'aquesta muntanya
Que ens va ajudar
Ai, per Dios
Bueno, estem a la moda
Montse
Segueix
El Vallès és un passadís ocupat per les ciutats i les fàbriques
Dens i obert
Sortim d'aquest Vallès
Camí del Bages
I en moments s'acaben les cases
I hi ha...
Home entra en un món de rieres
A partir de la torre de l'Àngel
Tots seguint la terrassa
Entrem en el món dels boscos i les masies
Dels noms en metàfora
De les coses, com per exemple
Camí dels monjos
La cova del drac
El paller de tot l'any
Dels bolets
Del boig de Grévol
Del romaní
I de la molsa
I de la molsa pel pessebre
Per pessebre
De totes aquelles coses
Que la naturalesa
Ens dona de franc
Els amants del bosc
Van en peregrinació
Normalment els diumenges al matí
Pel gaudir d'aquestes meravelles
Que ofereix la natura
És una manera de mantenir
L'escassa relació
Dels urbanites amb la terra
Amb l'olor dels alzinars
El tacte punxegut dels esbersers
A vegades recollint una mica de romaní
Per mastegar-lo
Tot i baixant per camp poble
Disposats a fer una costellada
Camperola
Però compte
Si és autoritzada
I debodament controlada
En aquests llocs
Que ja estan disposats
Per fer-la
12 poblacions
Envolten el massís
De Sant Llorenç de Munt
Entre ells
Castellà del Vallès
Mata de Pera
Que des d'aquí és on jo vaig pujar
Terrassa o Mura
En aquesta última
Destaca l'església de Sant Martí
D'estil romànics
I ja estem en disposició
D'iniciar la ruta
Dels Tres Cims
Aquest massís
És el gran desconegut
Malgrat l'excursionisme
Que en els últims temps
Compta
Cada cop
Amb més adeptes
Aquesta és l'excursió
De les excursions
Aquest atractiu
Part natural
La més panoràmica
De totes
Amb les dues
Cerçalades
Que la formen
La de Sant Llorenç
Damunt
I la del
Ubac
Aquesta darrere
Sovint injustament
Relegada
A un segon terme
Com acabem de dir
Ja tenim a punt
La ruta
Que ens pot oferir
La possibilitat
Descendir
Els tres cims
Principals
Del massís
Segons el ritme
I les ganes
Que hi posem
Amb la caminada
Just a sota
De l'antiga masia
De la barata
Comencem a caminar
De bon principi
La vegetació
Ens envolta
I pràcticament
No veiem res
Fins que arribem
Al collet
Estret
No ens donem compte
Que la pujada
Ha valgut la pena
Clar que sí
Sant Llorenç del Munt
Com Montserrat
És una muntanya
Agresta
Malgrat els seus
Relleus
Arrodonits
Quan ara fa
Entre 35
I 55 milions
D'anys
Es van aixecar
Els Pirineus
I es va rebrir
De sediments
Al mar interior
Que s'estenia
Al sud
De la Serralada
Grans masses
De conglomerats
Es van acumular
A les vores
D'aquest antic mar
I van constituir
La base
De l'estructura
De Montserrat
Del Montsant
I de Sant Llorenç
Del Munt
L'aixecament tectònic
Posterior
I l'auració
S'encarregaren
De modelar
La seva superfície
Formant abundants
Canals
De buidar-los
Per dins
Creant-hi
Nombrosos
Nombrosos
Escoves
I avens
I de permetre
La instauració
De microclimes
Sortosament
En arribar
Al collat
Estret
Hi ha una fita
Que ens indica
Clarament
El camí
A Castell
De Pere
I al coll
Dels Tres Creus
A Montserrat
No?
No, espera, espera
Mira, saps què?
Com ara ja
Ens hem quedat
Sense temps
Deixarem el final
De l'excursió
I l'enganxarem
Per l'altre cantó
No, no
Ara tenim que descansar
Sí, perquè
I agafeu el telèfon
Per favor
Sí, sí, sí
Home, ja que ens ho has dit
Doncs mira
Però ja t'estic cansada
Tu ja estàs cansada
De tant ascendir
Oh, per tothom
El coper
I tant
Bé
Senyores
Senyors
Després d'aquesta excursió
Tan completament
Accidentada
Tornem cap a Sant Just
I els hi diem
A tothom
Senyores
Senyors
Moltes gràcies
Per la seva atenció
Molt bona tarda
Si els escolteu
En dimecres
O
Molt bon dia
Si ho feu
En dissabte
Bé
Adéu-siau
Adéu-siau
Gràcies Carles
Gràcies Montse
Adéu
Bona tarda
Joan Maria
I Lina
Fins la propera
A això
Busca-vos tot per bé
I això que són numerats
Els papers
El just a la fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
Soc una urbanita
Ho reconec
Jo també soc molt urbanita