60 i més Tal com ja vam anunciar el dimecres passat avui és el dia mundial de la ràdio
Així ho va proclamar fa només tres anys l'Assemblea de les Nacions Unides, tot i que molts països ja tenien el seu dia per celebrar-ho i el nostre, durant bastants anys, festeixaven el Sant Patró. El Sant Patró que era Sant Gabriel Arcángel. Encara avui, segons l'Església Catòlica, Sant Gabriel Arcángel és el patró de la radiodifusió, de les telecomunicacions, dels carters, dels diplomàtics,
i dels ambaixadors, ja que es tracta de l'Àngel de l'Anunciació. I feien festa grossa el dia de Sant Gabriel Arcàngel. Fèiem festivals fins i tot al Palau de la Música. Naturalment, com deu de ser. Després parlarem una mica de com va començar tot això de la ràdio. La pantalla més gran del món, segons Orson Welles, perquè desvetlla la imaginació i dona ales a la inventiva. I tant que sí. Avui és dimecres, dia 13 de febrer,
i esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Us parla Joana Algarra fent el programa 60 i més, amb tantes ganes com sempre de compartir una estona amb tots vosaltres. I qui us parla, però li ve, faré costat a la Joana per dir alguna cosa d'aquest febrer que avança en aquesta hora de ràdio per les persones grans o de qualsevol edat que ens vulgueu escoltar. Escoltar o venir a dir-hi la vostra aquí al locutori o trucant
al 93 372 36 61 a Ràdio d'Esvern. Podeu opinar, criticar i proposar tot allò que teniu ganes de dir-nos. Per tant, no us talleu. Truqueu al 93 372 36 61 a Ràdio d'Esvern. Vosaltres teniu la paraula.
El nostre company Marc Pere Arnau, tècnic de so i una de les veus més maques i misterioses de l'emissora, us passarà de seguida amb nosaltres. Molt bé, ell no vol reconèixer-ho, però si no vol reconèixer-ho, nosaltres sí que ho diem. Que té bona veu, clar que sí. Benvolguts, oients, benvinguts tots, aquí a la sintonia de Ràdio d'Esvern. Passant uns sis minutets, sí, sis minutets,
de les 8 del vespre d'aquest 44è dia de l'any del calendari gregorià. Tenim per endavant 321 dies de 2013 per viure'ls tan bé com puguem. És el moment de felicitar
a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant aniversari. Avui, 13 de febrer, festivitat de Santa Lucrècia Bellini, Sant Esteve de Lió i Sant Martinià d'Atenes, entre d'altres. Ah, i molt important, avui és la vegínia de Sant Valentí, dia mundial dels enamorats. I dels que s'enamoraran. Des d'aquesta pantalla invisible, avui ja no tant, perquè ens podeu veure per la webcamp,
Estem aquí per viure i conviure i compartir aquest capvespre parlant de coses que ens agraden i esperem que us agradin. Ja sabeu que també ens podeu trobar a la web radiodesvern.com clicant la ràdio a la carta a qualsevol hora del dia o de la nit on teniu un bededeu de propostes dels variats programes d'aquesta casa. Aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
Fins demà!
I ara, esdeveniments que van tenir lloc, te'l diga com avui. De l'any 1352, la flota catalana derrota els genovesos a la batalla naval del Bòsfor, enmig d'una tempesta molt, però que molt violenta. Des de 1348, la República de Gènova estava en guerra amb l'emperador bizantí Joan VI Cantacusé. Pere, el cerimoniós, va decidir lluitar al costat de Venècia i de l'imperi bizantí.
va anomenar ponts de Sant Pau, capità de l'Estol, de 30 galeres que van conquerir la victòria després de moltes baixes. En aquella llibreria que a tu t'agrada tant del carrer de la Palla es poden trobar gravats d'aquesta... D'aquesta guerra, recordant aquesta guerra. D'aquesta batalla i moltes altres, perquè allò en aquella època es portava molt. De quan en quan surten aquells bitxets, les sardinetes... Sí, també, també. Platejades o blaves, però mira, sí, sí.
Un altre 13 de febrer de l'any 1668 assigna el Tractat de Lisboa, en el que Espanya reconeix la independència de Portugal, posant punt i final a la unió formal d'en dos països des del 1580 i a la Guerra Ensetada l'any 1640. Tal dia com avui de l'any 1839, a Mallorca, el pianista Frédéric Chopin, acompanyat de l'escriptora Georges Saint,
abandona la illa a causa d'una greu malaltia. De fet, el famós compositor polonès havia anat a Mallorca a refer la seva salut i va trobar refugi a la cartoixa de Valldemosa i als braços de Short Sant, en qui va conviure més de 10 anys. Allí va compondre, per cert, alguna de les seves famoses melodies i es conserva en perfecte estat el piano i l'estança que va ocupar. Jo hi he estat. Jo hi he estat fa 4 o 5 anys.
El que passa que Pobret no va poder superar la tuberculosi, però...
ens conformem amb una cosa molt important, i és que la seva música ha quedat per sempre més. Pobrissó, va morir molt jove, als 38 anys. I avui l'ordinador, si ens ho permet, perquè ens està fent de les seves, esportarem una miqueta de Chopin. Sí, perfecte, perfecte. Doncs endavant. No, tampoc no. No! Per celebrar el dia de la ràdio, aquest ordinador és el dia contra els ordinadors. Ja dic jo que a mi no m'agraden.
Bé, continuem, llavors. Si no hi ha música, doncs mira, no hi ha música. Són les vantatges i les vantatges del directe. A veure, vinga, vinga, endavant. Vinga, xopem.
Fins demà!
Meravellosa la música de Chopin. Molt bé, molt bé. Meravellosa. I sobre l'ordinador, escolta, una recomanació als companys de la ràdio, aviseu els de Místic Informàtica, que a mi m'ho van deixar com nou, a veure si aquí no tenim... Amb els bons tècnics que tenim... Però escolta'm, tu no saps que hi ha... Són maquinotes. No, hi ha un personatge petitó, petitó, que si fica dintre de les màquines, a casa tenim el duende del hogar, i aquí tenim el duende de los ordenadores. I a les editorials i als diaris, el duende de la imprenta, que ja està de tota la vida.
També era un dia 13 de febrer de l'any 1917, quan el servei d'espionatge francès deté, en un hotel de París, la famosa Matahari. Recordem que Matahari era el nom artístic de la ballarina, cortesana i model de pintors holandesa Margareta Gerdruditzel. Iniciada en l'art de les danses sagrades,
Es veu que, tot i ser una holandesa, devia venir descendència hindú perquè ella era molt morena i recordava una deesa índia, segons diuen els textos que ella ha dit avui. Era una dona de món i d'una gran bellesa. Compaginava les activitats artístiques amb missions d'espionatge al servei d'Alemanya durant la Primera Guerra Mundial.
Jutgada en Consell de Guerra per un saber tribunal militar, fou afusellada la matinada del 15 d'octubre de 1917. Hi he llegit també per què es va dedicar a l'espionatge.
Ella no pensava ni remotament dedicar-se per un disgust que va tenir, es veu el perdre un fill o una filla. Ah, en una circumstància de la seva vida, però devia ser en la guerra. Sí, sí, sí. Devia ser contra la guerra, diguéssim. Exacte, va perdre un ser estimat i això amb ella la va trasbalsar de mala manera i per oblidar cada un
Sí, té una manera de... Reacciona d'una manera diferent. I ella, doncs, davant d'això, es va llançar a fer el que fos per oblidar-ho, no? Des de les seves actuacions... Doncs se li va costar car, eh, pobreta? Sí, des de les seves actuacions més desmanegades, en què va fer de tot, fins a l'espionatge, que li va costar caríssim. Sí, perquè la pobra, abans que l'afusellessin, va estar més de mig any a la presó, on a més li feien de tot, totes les maldats. A veure si pot haver... Sí, aviam si parlava, no? Sí. Bé,
també va fer de les seves aquella formació política, l'única del règim franquista que aquell 13 de febrer de 1934 es fusionava amb les juntes d'ofensiva nacional-sindicalista. Ens referim a la Falange Española, fundada per José Antonio Primo de Rivera. I que la gent de la nostra generació...
Era la signatura obligatòria, no? La formación de l'espíritu nacional. Era una de les tres maries que obligatoriament havíem d'assistir a elles. T'adverteixo que perquè em van aprovar per la primera, perquè no em vaig recordar dels 26 punts mai a la vida.
I més present tenim el 13 de febrer de 1976, quan una manifestació familiar i pacífica a la ciutat de Sabadell va ser dissolta per una càrrega policial que va causar nombrosos ferits, sobretot dones i nens. La ciutat es va paralitzar i els obrers van aconseguir algunes de les seves reivindicacions. Recordem finalment el 13 de febrer de l'any 2006, quan va tenir lloc el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil
que per primera vegada celebrava a la ciutat de Barcelona i que ha quedat actualment o s'està fent o està a punt de fer-se no sé si és la setmana que ve o la propera a finals d'aquest mes i a més més gran que mai perquè ja no caben a l'espai de l'avinguda Maria Cristina i l'han traslladat a la part de dalt de la fira ja ho sabeu, aquest any recordeu que la telefonia mòbil és a Montjuïc a l'altura de la Gran Via
I passem ara als naixements de persones que han passat a la història. Tal dia com avui, 13 de febrer de l'any 1894, naixia a Castelló de la Plana l'escriptor valencià Àngel Sánchez Gonzalvo. Gozalvo va ser un dels signataris de les Normes de Castelló de 1932 al costat de Carles Salvador i Pompeu Fabra. És, per tant, un dels autors del Diccionari Català Valencià Balear.
I una mica més lluny, el 1903 a Lieja, ho feia l'escriptor belga en llengua francesa Georges Simenon. Novelista d'una fecunditat extraordinària, va escriure centenars d'obres i va tenir vendes milionàries arreu del món. El seu personatge, l'inspector Megre, és tan famós com el seu creador. I si ens posem el 1950, tenim el naixement del popular cantant, músic i compositor britànic de rock
Peter Gabriel. Fundador del grup Genesee, amb els seus companys d'escola Tony, Anthony i Mike, quan estudiava secundària, és tan conegut per la seva música com per les seves labors humanitats.
I recordem, finalment, un altre cantant ben proper que va néixer un 13 de febrer de l'any 1973. Ens referim a Miguel Poveda. Tot i ser criat a Badalona i sense cap mena descendència andalusa, està considerat un dels millors cantaors de música flamenca. A més, canta copla, bolero, tango i fins i tot fado amb la seva prodigiosa veu. Aviam si el podem escoltar. No. No, no, no. Em sembla que no. El Marc diu que no, que el senyor...
El senyor ordinador no li dóna la gana de treballar aquesta nit. El Marc estava buscant a Peter Gabriel o a Miguel Pobeda. I parece ser que ni el uno ni el otro. Ho estem mirant, eh? Ho estem mirant. Això té l'intríngulis del directe. Ara veurem què ens sorprendrà. Alguna cosa sortirà. A veure...
Cuando el vuelo duca bote, pinta a Verónica el trote del toro en el redonde. Parece la maestra, una academia de danza. Cortillo de... Cuando la lua del toro pinta, él trae granallos, como ensaltando un clavel.
i en tus brazos soñadores, alfileres de colores. Ole, ole, ole.
I tant, sembla realment un gitano, eh, cantant, aquell esperit, aquell ànima. Però no, no, és una cosa que li surt en vell del fons de l'ànima, i a més, però fa molts gèneres, a més, una meravella, m'agrada molt. L'escoltaria més estona, però l'ordinator avui només ens permet els trossets que ens permet. No tentem la sort. No tentem la sort, encara gràcies que n'escoltem una mica.
I també, com cada setmana, tenim algú per recordar que va deixar aquest món tal dia com avui. El 13 de febrer de 1837 moria a Madrid el polític i escriptor romàntic Mariano José de Larra. El mateix dia, de 1883, a Venècia, el músic alemany i compositor de famoses òperes Richard Wagner. I més proper encara, l'any 1999, a Vilafranca del Penedès, el cantant del grup musical Sau
i admirat actor Carles Sabaté. Una vida molt curta i unes cançons que quedaran per sempre. I en aquest instant el Marc està buscant a veure si l'ordinador li pot permetre escoltar Wagner, Carles Sabaté, o vés a saber què. Fem les dues, fem primer Wagner i després boig per tu. Aviam. Aviam si tenim sol. Estamos en él.
Fins demà!
Fins demà!
La terra mi descrita, nena esti poc per tu, en basul tia, es farà la morni. Com a buc esti,
Fins demà!
Prodins la meva copa veig, reflexada en la teva llum. La luna, la luna, la luna, la luna, la la luna, la la luna, la la luna, la la luna, la la luna, la la luna, la la luna, la la luna.
Veus? Ja no ens podem queixar de l'ordinador. No, no, no. Aquesta vegada no s'ha fet enfadar. I hem de reconèixer que tenim aquí dos molts bons tècnics i experts de ràdio. Perquè aquí ha tret el nas el Jordi i el Marc i entre els dos tenim aquí dos autèntics artistes i tècnics. Escolta, amb ells no se'ls escapa res. Els hi passa una mica com quan jo vaig començar que ho fèiem de tot a la ràdio. Posàvem música, muntàvem programes...
fèiem discoteca, fèiem teatre, tot. Però el Jordi Domènech també és un polifacètic. També, porto dir que roda el món i torna el born. És actor, és tècnic, fa lo que lege. Clar que sí. I el Marc ni igual. No cal dir, no cal dir. Gràcies a la joventut podem fer aquest programa. Endavant. Aniversaris a Dojo. Avui fa 25 anys, el 13 de febrer de 1988, comencen els Jocs Olímpics d'hivern
de Calgari, al Canadà, que transforma la ciutat. L'esquiador italià Alberto Tomba va ser el gran triomfador. I a punt de fer-ne sent, el 15 de febrer de 1913 s'inaugura la primera exposició internacional d'art modern a Nova York. 1.250 pintures i escultures d'artistes europeus s'exhibeixen per primera vegada a Amèrica. Força més temps fa d'aquell febrer de l'any 313,
L'acord entre els emperadors Constantí i Licini
assegurava la llibertat de culte i la devolució dels béns confiscats. O sigui que, segons com es miri, el cristianisme és una religió antiquíssima i, segons com es miri, és molt modern. És molt nova, perquè veient l'edat de l'espècie humana i l'edat del món i l'edat de la Terra és una religió novíssima. I d'un invent relativament modern, poc més de 100 anys, en fem ús cada dia i a totes hores, la ràdio. Les bases teòriques de la propagació de les zones electromagnètiques
van ser descrites per primera vegada per James Clerk Maxwell l'any 1873 i posades en pràctica per Heinrich Rudolf Herz el 1888. L'any 1895 a Itàlia, un jove de tot just 20 anys, Guglielmo Marconi, obtenia la primera patent del món sobre la ràdio i emetia els primers sons a través de les ones. Deu anys després, el dia de Nadal de 1906, Reginald Fessenden,
Emitia des de massa justets el primer programa de gran audiència. Déu ens va donar l'enteniment i la paraula. Al principi era el verb, i aquí estem nosaltres, per difondre'l. Iniciava el seu programa llegint un passatge de la Bíblia.
O sigui, ens va passar ja davant a nosaltres. Sí, nosaltres el llegim ara també i mira... En el programa de la parròquia, hem igual que el senyor Reginal. També al principi era el verb i diem la paraula, llegim la paraula. I també era l'any 1906 quan va començar la primera fase d'experimentació de Radio Ibèria a l'estat espanyol. Fins al 1924, quan Radio Barcelona, l'emissora de Cana, començava la seva programació. Molt aviat van seguir Radio España de Barcelona...
Onda Cero, Madrid, Estació en Castilla, Ràdio Càdiz i algunes altres fins que el 19 de gener de 1937. I en plena Guerra Civil fou creada Ràdio Nacional d'Espanya. Josep Torres i Vilalta, Toresqui, va ser un dels primers locutors de ràdio català. Actor, transformista i ventrílog, va crear el personatge d'Emilio de gran popularitat. I tant! Enrique Sadamón, a la dècada dels cinquanta...
va seguir les seves petjades amb l'inolvidable Pau Pi, aconseguint una audiència extraordinària, similar a radioteatre i les novel·les per capítols de sobretaula que abans de la televisió seduïen el públic.
Va ser des d'acabada la guerra fins als anys 60, abans que la tele arribés a totes les cases i ens invadís pertot arreu, quan les veus de Ricardo Palmerola, Maria Matilde Almendro, Sencarna Sánchez, Isidro Sola, Fernando Parés, Juan Manuel Soriano i tantíssims altres eren conegudes i estimades per tothom. Encara avui podem escoltar-los quan emeten per televisió cinema clàssic en versió doblada
I les grans estrelles de Hollywood parlen en castellà de castella de claríssima dicció. Posem una mica de música. Posem música. Ara fallarà o no fallarà?
Anirem tots cap al cel, que toquin les trompetes. Anirem tots cap al cel, amb les mans ben netes. No ens caldrà portar bastó, ni sandàlies ni serró. Tu que estàs tan cansat, tot d'un plegat trobaràs que has volat. Anirem tots cap al cel,
que toqui el bateria, anirem tots cap al cel amb crits d'alegria. Sonarà per a tot el món el so dels d'un vibrafó quan toquem els estels anirem tots cap al cel. Música
I si sou amants del cinema contemporani, una vegada més, us recomanem que consulteu la web cinemabaix.com. I ben a prop de Sant Just, al centre mateix de Sant Feliu, el Cinema Baix us ofereix una bona programació. Les millors estrenes del moment. Pel·lícules com Lincoln, Amur o Django desencadenado segueixen encara en cartell. I si voleu donar un cop d'ull a l'Star System de la cinematografia clàssica, la cultura contemporània i l'ambient dels anys 30...
No us podeu perdre la mostra a la Sala del Mau de Barcelona, carrer Consell de Cent 349, a tocar del Passeig de Ràcia, on el pintor holandès Jan van Eden ens porta fins a Hollywood. I una vegada més, perquè s'acaba el 24 de febrer, recomanem, si encara no hi heu anat, aquest Passeig pel Paral·lel de Barcelona al Centre de Cultura Contemporània.
Aquesta mostra, sumament divertida i engrescadora, ens mostra els millors anys de la popular avinguda, plena de cafès, de teatres, de varietats... Ai, podreu escoltar de nou Raquel Meller, Aladi, Mari Sampere, Vella Dorita i tants altres artistes que van divertir diverses generacions. L'altre dia a la ràdio van fer una biografia, un migdia, em sembla que va ser dissabte de fa dues setmanes, i em feia molta gràcia perquè cantava la Vella Dorita.
I me'n recordava que jo, molt joveneta, havia tingut l'ocasió, l'honor, d'haver treballat amb la vella Dorita. I d'haver-la entrevistada. Sí, va venir a cantar a Ràdio Espanya de Barcelona. Molt bé, molt bé. I va dir, bueno, hi havia un públic, doncs molt senzill, senyores que venia a veure el nostre programa, que el fèiem amb l'Stanis González. I resulta que se m'acosta i cantava Nonoleta.
amb un llaç a darrere, era una cançó que havia guanyat el Sant Remo, i se m'acosta així i diu, filla meva, mai a la vida havia interpretat aquesta cançó
davant d'un públic tan selecte. No, molt bé, molt bé. Aquí està molt bé perquè aquesta exposició és molt viva, o sigui, tu pots asseure d'allà còmodament amb una butaca, ja dic, milionari de dilluns a divendres, perquè als festius hi ha molta gent.
però dilluns a divendres i a primera hora del matí quan obren és una delícia perquè està mig buit et pots seure allà en una butaca veure les imatges i et poses uns auriculars com aquests que tenim a la ràdio i allà et pots escoltar el cantant que vulguis d'aquella època famosa molt bé hi ha un monòleg d'Aladi que és una autèntica delícia és una autèntica delícia és que em va emocionar i tot perquè Aladi li posa un punt sentimental també barreja
Fa cosa de riure, però té un tic sentimental, com tu dius. I a més són tots irrepetibles, eh? Jo vaig estar escoltant i dic, no hi ha ara ningú que faci el que feia la Mari Sant Pere o el que feia l'Adi o el que feia Belladorita. Cadascú té la personalitat. La seva personalitat i no hi ha ningú que s'hagi pogut. Però la manera en què ho deien, totalment irrepetible. I si voleu una bona actuació amb viu i en directe, recomanem el proper dissabte a les 9 de la nit al Palau de la Música l'actuació de Estrella Morente. Estupenda!
dins el Festival de Cajón. I també en directe pels enamorats del còmic de totes les edats, demà dijous, dia 14, a dos quarts de vuit del vespre, a l'EFNAC del Centre Comercial Les Arenes, a la plaça Espanya, editora de TVOS, la que abans era glenat, presenta Apocalipsis segons San Juan, a càrrec de l'editor Hernán Migoya. Molt bé. Perquè veigis que amb còmic es pot fer de tot... Sí, però és en sèrio o és en broma?
No, no, no, el text és el que és i les vinyetes, doncs, té la seva part d'humor i té la seva part de... O sigui, és una mica d'adaptació al còmic. Sí, és una adaptació total, és una visió, els dibuixants són Lluís Ot i els guionistes del Migolla i està fet, però clar... Però vull dir que és en sèrio, no? Ningú no es pot molestar.
Ah, si es poden molestar o no, ja no ho sé, perquè a l'apocalipsis es pot interpretar de moltes maneres. Jo no l'he vist, el còmic. Ah, bueno, ja ho diràs. Si el vas a veure, ja ho diràs. Si tinc ocasió d'anar-hi demà i aconsegueixo un exemplar, ja ho comentarem. Molt bé. Demà passat, dia 15, divendres, a dos quarts de sis de la tarda, les pensions en un estat propi. Present i futur. Recordeu, al Centre Social, al Milenari.
I si teníem aquí aquest programa de la pel·lícula The Master, si ho veu? The Master. The Master, no? Sí, es diu dir quan la propera paraula comença en vocal. Ah, veus, hi ha de ser una cosa més. O sigui, si l'haguessin traduït seria el mestre, no? El mestre. El maestro. Perquè, clar, és el mestre d'una mena de secta, d'una mena d'organització, i és un antic soldat de la Segona Guerra Mundial, que està totalment desorientat en aquest món,
i cau en mans d'aquest ciutadà, d'aquest màster. És una interpretació magnífica, i la pel·lícula és boníssima. Ai, a tu que t'agrada. Si vols practicar anglès, no t'ho perdis, perquè parlen molt a poc a poc, tens temps de llegir subtítols... Sí, i llavors pots comparar si és com tu penses que és. A més, gairebé tota la pel·lícula és un diàleg apassionant entre aquests dos actors, entre els dos protagonistes, que són el... Sí, el Joaquim Fénix,
i el Philip Seymour Hoffman, i aquesta debo ser l'actriu, no?, la Peggy Dot.
Amy Adams. Sí, exacte. És la dona del cap de la secta aquesta. Que el cap de la secta què és? Deu ser el Philip Seymour Hoffman. Sí, sí, que fa el paper de l'Ancaster. Sí, perquè el Joaquim Fènix és maco. És jove, vull dir. I a més, ja hem dit, tant al Baix Llobregat, com el Renoir, si la voleu veure en versió original, segueix en cartell, com hem dit, Django Desencadenado, de Quentin Tarantino, i aquestes dues meravelles que han estrenat ara fa poc,
la de Hitchcock, on Anthony Hopkins fa un recré. No, jo aniria a veure-la per l'Anthony Hopkins. A mi m'encanta l'Anthony Hopkins. Doncs no te la perdis, perquè si ell està meravellós, la que fa el paper de la dona, d'Alma, que era la dona de Hitchcock, interpretada per Helen Mirren, és encara millor. I després una pel·lícula que és pura història, Lincoln, d'Estiu en Spielberg. Molt bé. Bé, digues.
Ja està? Bé, llavors ara posarem... Has trobat les flors de Matxo, la Llevantina, no?
No pot ser? Ho hauràs de cantar tu, Joana No, que no, que plourà Ara que portem uns dies que sembla que farà bon temps Tenim un cap de setmana amb anticiclona Tenia jo una versió per al disc que estava tan fent malbé que no m'hi ha atrevit a portar Però tu volies recomanar que el cor o el pom de flors necessita més penya voluntaris perquè s'estan fent vells però tots ens fem grans Tots ens fem grans
i necessitem saba nova. Hi ha molta gent que li agrada la cançó poblar catalana, perquè no continuem les nostres tradicions.
Doncs aviam, acosteu-vos. Cada vegada la gent li fa més mandra en els assajos i en aquesta mena de coses. Hem tornat com a dones i dius, no, no, no, hem de perdre aquest mal costum de, ai, he arribat a casa, has carxofat davant la tele. Sí, jo comprenc que la gent, doncs, esclar, està cansat i l'obligació cada setmana d'assajar és molt, molt feixuga, però no, i després surten aquelles cançons tan maques i veus que la gent disfruta tant
Que val la pena. I a més hem comprovat una cosa, eh? O sigui que quan estàs dret, el cos, la circulació agafa una altra mena de moment. No, no, i a més que cantes, que surt de dintre del cos aquella cançó tan maca. Hi ha dies que estàs fent pols, però després...
Vas a sejar, o vens aquí a la ràdio, o vens a fer una activitat, col·labores amb una taula rodona, vas a la parròquia a fer una lectura, qualsevol activitat que sigui, i que t'obligui a estar dret i a moure't et dona més vida. Al principi sembla que estiguis cansat, però veus que a mesura que ho fas... No, reacciones. Reacciones. Sí, sí, sí. Bé, doncs, encara que no tinguem el disc, parlarem de Josep Encel Clavé, l'home que va animar els obrers a cantar. No es pot parlar del socialisme utòpic
ni de la fraternitat sense esmentar un dels personatges més populars i emblemàtics de Barcelona. Josep Anselm, clavé, nascut al barri de la Ribera, va ser un autodidacte de la música, de la poesia i de la política. Des de molt jove, rondava pels cafès de Barcelona amb una guitarra cantant les seves pròpies cançons. El seu talent li obria portes i li donava oportunitats. Una d'elles va ser la de dirigir un grup de músics anomenat
l'Aurora, que també cantava pels cafès i feia serenates. Va treballar amb ells per aconseguir que s'unessin realment bé i així va néixer la primera coral de Barcelona i d'Espanya l'any 1850.
Amb aquesta experiència, Clavé va trobar una activitat en la qual podia reunir a la gent humil que tenien només un capital, la seva veu. Sempre deia que li feia molta mandra de veure els homes que no tenien feina, desgraciadament, tampoc en aquella època, que eren molts, asseguts a les voreres o davant dels cafès, i sense ferra diu, és una manera de portar-los pel bon camí.
El cant coral s'expandiria per tota la classe treballadora. Clavé va intentar dur els seus cors i valls al Passeig de Gràcia. Però la burguesia barcelonina li va presentar una fèrria oposició. No podien permetre que el poble ras envaís el que fins aquell moment era el seu terreny. Després d'algunes detencions causades pel seu activisme polític republicà, va organitzar espectacles als Jardins d'Euterpe amb un èxit sense precedents.
va començar a publicar un follet titulat Eco d'Euterpe, on hi figurava el programa d'espectacles, esdeveniments culturals i fragments literalis. El 1860 es va fundar l'associació Euterpense, una agrupació dels diferents cors que havien anat creant-se al voltant de la ciutat. Molt bé, doncs posem música.
Bona nit.
Fins demà!
Bé, doncs, nosaltres volíem enllaçar el cor de Clavé amb aquesta cita de l'agenda que diu que tots els dissabtes del 12 de gener al 2 de març de 18.30 a 20.30 es fa el 27et curset de Sardanes que organitza l'agrupació sardanista Sant Just. Informació i inscripcions, centre cívic Joan Maragall, però clar.
com el senyor ordinador no li ha donat la gana de posar la sardana, doncs ho fem sense música, i continuem parlant de Sant Just. Les escoles uneixen forces per millorar l'educació en salut. Les escoles i l'institut, amb el suport de l'Ajuntament i de l'àrea bàsica de salut, han sumat esforços per millorar la Setmana de la Salut, que se celebrarà de l'11 al 17 de març, i oferir un programa més complet
i coordinat d'activitats, amb la intenció que tothom, alumnat, professors i famílies, se'n puguin beneficiar. El centre educatiu, com a espai natural per l'aprenentatge, l'educació i la formació integral de la persona, és també el lloc on es manifesten els signes d'alerta sobre problemes de salut. La detecció precoç i l'educació per la salut és fonamental per la prevenció de possibles malalties i la corresponent actuació.
Amb la celebració d'aquesta Setmana de la Salut es vol remarcar la importància a nivell escolar i general de la prevenció, al mateix temps que es promouen hàbits saludables i l'educació en la salut. I bé, també una cosa molt interessant per a la gent gran. Nous descomptes familiars per a punts turístics del Baix. El Consorci de Turisme dels Baix Llobregat impulsa de nou els cupons d'escompte per visitar els principals
punts turístics de la comarca. Enguany, l'itinerari Jujol. L'arquitecte a Sant Joan d'Espí s'afegeix als altres punts d'interès. Colònia Güell i la cripta de Gaudí. Estupendo. El Canal Olímpic de Catalunya. Els espais naturals del Delta de Llobregat. El Museu de Sant Boi. El Parc Arqueològic Mines de Gabà. Les coves de Salnitra de Collbató. Preciós. Catalunya en miniatura a Torrelles de Llobregat.
els Museus d'Esplugues i el Museu Agbar de les Aigües. Estupent! O sigui que val la pena treure aquests cupons i fer aquests recorreguts perquè realment
Són una meravella. Perquè hi ha punts que nosaltres els tenim a tocar i realment no els coneixem. No és que un recorregut turístic pel Baix és molt, molt interessant. És que al Baix Llobregat i Hospitalet tenim coses molt, molt interessants i que a vegades ens les passem per alt perquè tenim tendència d'anar sempre cap a Barcelona. Sí, o altres llocs més llunyans. Perquè me'n recordo que el Manel, el meu marit, es va quedar esturat. Anaven amb el grup d'homes que anaven a caminar els dimarts
que ara ja els genolls no li permeten, i van anar tota la llera del Llobregat fins dalt, fins a Martorell. Tu saps, com ara està molt netejat i molt net, tu no saps la quantitat d'aus noves que he vist
De plantes aquàtiques precioses. Diu, és que mai a la vida em podia pensar que el Llobregat guardés aquesta harmonia i aquestes coses meravelloses. I mira, el tenim aquí, hem de baixar una miqueta a Sant Feliu. Sí, el que de vegades el que tenim més a prop és allò que dius, ai, no, vull anar més lluny, no? Per veure...
Sí, a veure món, a veure món, com deia en Capri, no? A veure món, exacte, a veure món. A veure món, sí. I aquí recordeu que, per exemple, ara ve la memòria, el tecle sala de l'Hospitalet, que és una meravella, el Museu de Gabà, que és una altra partit. També, també. I els tenim aquí, a tu, que? El que dèiem aquí, sí, aquest sí que l'anomeno. El d'Itinerari Jujol a Sant Joan d'Espí. Bueno, és aquí a la Baixada, eh? A la Baixada, sí, sí. I a la Torre, em sembla que es diu la Torre Negra o alguna cosa així.
que és una preciositat. O sigui, si esteu en forma per caminar, doncs endavant a veure coses maques. I tant. Posem una mica de música.
Fins demà!
No, no hem programat el passadoble només que per fer una mica d'agrés amb el follon ahir del Parlament. No del Parlament, del Congrés.
No, és perquè ha sortit així perquè és una música molt alegre i, escolta, val la pena alegrar-nos també una estoneta. És una música del poble i, a més, ballar pas dobles és una cosa popular 100% i és un ball que agrada la immensa majoria de les persones. Per tant, no té res. Sí que té vegades. Ja sé que l'hem aplicat a la festa taurina, però el pas doble, al marge de la festa taurina, s'ha ballat els embalats de les festes majors de tots els pobles d'aquest país.
Molt bé, i ara parlarem d'una cosa que no és tan alegre, però acabarà sent molt adequada, que és la banca ètica. Endavant. És un reportatge, un article, que escriu l'economista Enric Pareta a la revista Tardor de la FATEC. En una economia desenvolupada, la competitivitat es veu com un element de progrés i de creació de valor.
Però portar aquesta competitivitat fins a un extrem conculca aquests mateixos valors, genera enveges i ganes de participar en la corrupció i la baixa moralitat. Així veiem com les greus crisis financeres de 2008-2009, fruit de l'especulació i del diner fàcil, ens han dut fins on estem en aquest moment. Els bancs centrals continuen reclamant la regularització de les especulacions financeres
i l'aportació per part de les autoritats monetàries de reformes estructurals ambicioses i d'ajustos fiscals profuns, en els quals imperi la progressivitat dels impostos, és a dir, que pagui qui més té i menys els més desafavorits, tot al revés del que estem vivint. La banca pot finançar projectes solidaris i concedir crèdits als més pobres,
els anomenats microcrèdits, especialment els països més endarrerits. En tots els casos, els consumidors, els inversors, les empreses i els bancs actuen com sempre, però les seves accions generen actes solidaris. Els diners ètics els gestionen els bancs ètics, dels quals ara parlarem. El banc ètic intenta assolir alhora finançar activitats que tinguin un impacte social positiu
i obtenir beneficis. Si compleix aquestes dues condicions, un banc ètic és més que un banc, paga als estalviadors uns determinats interessos de passiu i, per altra banda, deixa els recursos recaptats a d'altres persones o institucions que, cobrant una taxa d'interès superior
La diferència entre l'un i l'altre, descomptades les despeses de gestió, constitueixen els seus beneficis. Banca ètica és un nom polèmic perquè deixa entendre implícitament que la resta de bancs no ho són. Per això, alguns prefereixen el nom de banca social o banca alternativa. En el fons, no deixa de ser un problema semàntic. Els bancs ètics són gestionats per banquers, per professionals del negoci bancari,
que tingui ja alguna experiència, però no per fer el que potser sempre han fet, sinó perquè han de demostrar una bona sensibilitat sobre temes com els drets humans, el medi ambient o la solució social. Com qualsevol altre banc, estan sota la supervisió i el control del banc central del país on han estat autoritzats per exercir la seva activitat. Excepcionalment i en contra d'aquest principi general,
El fundador i creador del Grammy Bank de Bangladesh, el banc dels pobres, no era banquer, però la seva forta personalitat el va portar a la fama mitjançant els préstecs a la gent pobra sense recursos i a l'obtenció del Premi Nobel. El secret de l'èxit de la banca ètica es fonamenta en una total transparència de gestió i un creixement sòlid, però continuat en el temps.
És allò que diem els catalans, menja poc i paí bé, o el que diuen els italians, piano, piano, si va lontano. Piano piano piano
Ví?
I ara continuarem parlant de llocs que estan a prop i que són molt macos de visitar. De la revista de Collserola parlem del pantà de Can Carbonell, que és més a prop. El Consorci i l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès han iniciat el procés de recuperació dels entorns del pantà de Can Borrell i per facilitar-ne la visita al públic. L'objectiu és millorar l'accés al pantà tot respectant el marge occidental.
el més ben conservat naturalísticament i paisagísticament. En una segona fase, està previst restaurar la presa per tal de fer-la transitable. Durant el primer trimestre del 2013, està previst iniciar el projecte amb l'arranjament dels camins d'accés al pantà, permetent així que s'hi pugui arribar sense dificultats. L'actuació inclou, a més, senyalitzar un itinerari des de la Messia de Can Borrell. En una segona fase, està previst
tancar l'itinerari, fer-lo així circular. Serà necessari construir una plataforma de fusta per sobre de la presa ara intransitable que hi permetrà el pas de manera segura.
Un element important del projecte és que manté intacte el marge occidental del pantà, la zona més ben conservada naturalísticament gràcies, en part, a la seva inaccessibilitat. Quan arriba la gent, la cosa ja comença a complicar-se. L'embassament de Can Borrell és un lloc d'aigües permanents i amb força menys pressió de visitants. Per això es manté encara maco. És relativament petit,
2.200 metres quadrats. I segurament està força rebler de llots. Recull les aigües del torrent de les Monelles o de la Rabassada
a més de les de la font de Can Borrell i de la pluja. És un punt amb un gran interès ambiental, paisatgístic i naturalístic, situat al cor d'una de les zones més ben conservades del parc i ben a prop d'un dels itineraris més emblemàtics de la serra, el Camí de Sant Madí. Es construeix, junt a començar del segle XX, per assegurar el rec dels camps de Conreu de la massia de Can Borrell.
En aquell moment, l'activitat de la Masia era exclusivament agrícola i, per tant, tenia grans necessitats d'aigua. Per la seva localització, enmig de l'antic camí de Sant Cugat a Barcelona, ha estat un lloc de pas molt transitat. Actualment, la Masia és un dels restaurants més concorreguts de la zona.
Bona nit.
Bé, ja que avui estem de promocionar llocs fantàstics a prop del nostre poble i que els tenim molt a l'abast, per què no parlem...
d'aquest patrimoni cultural de Barcelona amb els seus museus i les seves sales d'exposició. Bé, si hem de recomanar tots els museus de Barcelona... No, s'anirem fent de quan en quan. Avui podríem dir, per exemple, l'art Santa Mònica, que el tenim molt a l'abast. Per anar a l'art Santa Mònica és agafar el just metro i després al metro i baixar a l'estació de Dresanes i deixar davant. Potencia el teixit de la indústria catalana del país.
La seva programació gira al ritme de les estacions i es desplega en un lloc de llocs. El quiosc, espai, transfronterer entre continguts i xarxa. El balcó de la Rambla, espai polivalent d'accions i debats. L'arxiu, sala d'exposicions de la memòria al claustre, espai d'exposicions de tesi, col·lectius...
L'anella, sala de recorreguts expositius, i el laboratori, sala d'exposició i de creació de projectes que relacionen l'art, la tecnologia i la ciència. Exposicions per a aquest any 2013, moltíssimes. L'erxiu de corresponsal de guerra, la postfotografia en l'era d'internet i la telefonia mòbil, Richard Warner i Adrià Gual, els plafons perduts de l'Associació Wagneriana.
La revolta poètica, 1964-1982. Art xinès contemporani. I després els grans contemporanis de la pintura, Dalí, Hamilton... I Duchamp. Evidentment. Bé, i també parlem d'un altre que està una mica més lluny, però també s'hi pot anar molt bé amb vos. La Fabra i Cots, no? Sí. És centre d'art contemporani de Barcelona. Sí.
Neix amb l'objectiu de promoure la producció, difusió i exhibició de projectes artístics contemporanis de creadors locals i internacionals. Fabric Coats, centre d'art contemporani de Barcelona, vol possibilitar la creació de projectes i donar-los visibilitat. A la vegada que aspira a professionalitzar la tasca dels artistes que s'ocupen, la zona de transició
entre els circuits de l'ant emergent i els espais on només tenen acció i accés les trajectòries artístiques consolidades. Recordem que és al carrer de Sant Adrià, número 20, i a la web bcn.cat, centre d'art, guió, fabreicoats, barra, centre d'art, trobareu tota la informació que vulgueu possible. És magnífic, perquè últimament...
una persona de casa que li agrada molt això, ha disfrutat molt en les exposicions d'aquesta sala. Bé, i ara ja posaríem la música de la poesia amb permís del senyor ordinador.
El poeta i crític d'art català Josep Palau i Fabra, aquest mes fa cinc anys que va morir.
Recordem algun dels seus poemes. I recordem també alguna de les obres de teatre que s'han pogut veure d'ell. No fa pas gaires anys, Marta Domingo va ser la protagonista de La Confessió, una obra magnífica d'aquest autor. Doncs recordem ara el poema Sol. A voltes, en llevar-se, l'home sol sent fred al cor, una dent que el mossega a causa de no haver sota el llençol durant la nit
un cos per a la brega. I és molt feixuc, amb la recança oberta d'abandonar un lligam que desconeix, i mira el llit de nou i empalideix, veient la companyia tan deserta. Viu amb el pensament a la trencat, com si tot l'univers modeix de ruta i no trobés una esfera segura. I va tot sol, i sent-nos al costat, algú que en el flanc dret se li d'atura, fent-li present la seva vida aixuta.
Sonet, en els cercles concèntrics del teu iris, com en l'aigua agitada per un roc, jo veig la meva imatge entre deliris, segur només d'haver arribat enlloc. La diminuta arena dels martiris i les pedres brillants de gel i foc encenen les ciutats de cementiris que habiten les fundàries d'aquest lloc.
El dia que es farà l'aigua quieta i el teu ull seranet com un espill, contemplaré la teva faç perfecta. I després del moment del gran perill, amb la boca negada i capgirat, vindré a raure el teu fons d'eternitat. La sabata. He donat el meu cor a una dona barata. S'empodria les mans. Qui l'hauria volgut? A les escombraries una vella sabata?
Fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut. Totes les noies fines que ronden amb avora no han tingut la virtut de donar-me el consol que dona una abraçada. Puix que l'home no plora pels ulls, plora pel sexe i... Vull que ho sapigueu bé, les parentes i amigues. Josep Palau no és àngel ni és infant model. Si tenien de mi una imatge bonica...
Ara jo els n'ofereixo una de ben fidel. No vull més ficcions al volant de la vida, aquella mascarada durat massa temps. Com que us angonieix que us mostri la ferida, per això deixo encara la sabata en els fems.
Bé, hem arribat a la fi.
d'aquesta audició d'avui, de 60 i més. I dispenseu si hi ha hagut alguna petita falla tècnica, però ja dic que... No, però ha sigut molt divertit, això. Són coses del directe. I gràcies a Jordi Domènech i a Mar Pere Arnau, que aquí són molt hàbils i ho han sabut arreglar tot a temps. Molt bé. Doncs si voleu tornar a escoltar aquest programa, sabeu que d'11 a 12 el proper dissabte torna a ser amb vosaltres, en segona audició. I si no, el proper dimecres, de 8 a 9 del vespre,
Estarem per fer un altre 60 i més. Fins aleshores, a reveure. A reveure.