Música de la Música
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Al Justa lah Fusta, parlem de tot el que passa a Saint Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre
Si se l'ha pagat de la seva butxaca
ningú li pot dir
Busco sempre aquella notícia una mica positiva
Tant d'èxit de públic
que està omplint gairebé cada dia
Si volem veure un d'aquests grups més de casa
hi ha moltes oportunitats, molts festivals
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid
pots quedar crucificat a per vida
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona
Just a la fusta
Vivim Sant Just en directe
Cada matí de 10 a 1
60 i més o menys
Amics oients
Molt bona nit
Si ens escolteu en dimecres
O molt bon dia si ho feu en dissabte
En primer lloc
Felicitem els qui avui
Celebreu el vostre sant
Els irineus
Els nemesis
Les escolàstiques i els silbans
I si avui és dissabte
Felicitem els benignes
Viridianes
Gregoris
Jordans
De nom propi s'entén
Maures
Gimers
Engràcies
A tots i a totes
Moltes felicitats
Bé amics
Després d'aquests dies de rauxa
De carnestoltes
De rues de carnaval
I en segons quins llocs
Sobretot a Vilanova i les Altru
Guerres aferrissades
De caramels
De caramels
I molta disbausia
Que és el que permeten
Aquestes festes
Això
Inhibició
Alegria
A vegades
Mostren la part
Més jaranera
Entre cometes
De nosaltres mateixos
Ha arribat
Un temps de
Reflexió
De seriositat
Ja que avui és
Dimecres de cendra
Hem refrenat els instints
Hem enterrat la sardina
I hem recordat
Unes nostàlgiques
Paraules
Llegides
Fa molt temps
En un llibre
Antic i abandonat
En alguna vella
Prestatxeria
I que no hem tornat
A recuperar
Memento
Memento
Homo
Les estrelles han muerto
En una noche
De carnaval
I també han passat
Dos dels festivals de cinema
Més importants de la península
Els Gaudí
De Barcelona
I els Goya
Jo, admiració
La pel·li que ha rebut
Més premis
Han estat la mateixa
En tots dos estamens
Truman
D'en Cesc Gai
Premi
El millor primer actor
El director
El millor actor
De repartiment
I crec
Que el guió
I l'altre
No me'n recordo
En aquest moment
I com que
Cada any
Les cerimònies
Han estat llarguíssimes
Passadetes
Igual que
Igual que
I la que queda
I la que queda
I la que queda per celebrar
O sigui
La dels Òscar
Però
Estem contents
Perquè a banda d'aquest film
Truman
D'altres
Realitzats
Completament
O en part
De Catalunya
També han rebut
Merescuts premis
La qual cosa
Vol dir que
Malgrat els IVA

Que deixen menjar-les
Un bon paquet
De pelomites
Ja que hem deixat anar
Ja que hem deixat anar
La parrafada
Passarem
A saludar
Els companys
L'Alina
La Montse
I
En Joan Maria
En Joan
Avui
Té molts exàmens
Ja ho va dir
Que quan tingués exàmens
Que no podria venir
Ha enviat la seva col·laboració
I com no
També saludem
El nostre estimadíssim
Carles Hernández Rius
Que com sempre
Controla el so
I ens posa les músiques
Qui us parla
La Joana
Saluda tota l'audiència
I diu
Endavant
Seixanta
I més
O menys
I aquesta és la col·laboració
D'en Joan Chirivella
Les efemèrides
I ens diu que avui és
10 de febrer
El 10 de febrer és
L'41è dia de l'any del calendari
Gregorià
Queden 325 dies per finalitzar l'any
Aquest nano no sé per què s'encaparra
En posar els números d'aquesta manera
És que és molt, molt, molt complicat
Bé, avui dia 10 de febrer de 1909
Fa anys que va néixer a Penàguila
A Collà
L'activa defensora dels més necessitats
Patrocini a Gulló i Soler
Nascuda al País Valencià
Als 14 anys arribar amb la família a Sabadell
I començar a treballar
I començar a treballar de modista
Poc temps després
Va crear l'escola nocturna de la parròquia de la Puríssima Concepció
Per a noies treballadores
Que va animar i dirigir durant més de 25 anys
Va promoure la construcció de la parròquia de Can Rull de Sabadell
On va impulsar moltes activitats
En benefici de la gent del barri
Tota la vida va estar compromesa
Amb la lluita per la convivència
La solidaritat
I l'ajut al més necessitats
I ho feu amb una gran senzillesa
I amb molta generositat
Sempre fan falta persones
D'aquesta manera de ser
Perquè realment
Al món
Som tots
I tots ens hem d'ajudar els uns als altres
Bé, i ara, Alina, tu, aquí, ens explicaràs
Aquelles curiositats
Curiositats curioses
Curiosíssimes
Començarem avui parlant dels colors
I diu que sembla evident
Que les dones tenen menys dificultat
Amb els colors que els homes
O sigui, distingir els colors
Diu, quasi, només que un 0,5%
De la totalitat de les dones
Són deltòniques
En verds
Hi ha quasi un 8%,
És a dir, 7,5% d'homes
Que no poden distingir els colors
O sigui, que si el marit li diu
Que ho veu verd
Que no s'amoïni
Que potser és vermell, eh?
Que es vigili a l'hora de passar
El problema són els semàfors
Era això que anaves a dir, oi?
El tanto, el tanto, digues
Com se't se miren del permís
Una de les coses que te miren
Principalment
És per si distingessis els colors
Els colors
Una carta i te diuen
A veure si veus els números
I si és deltoni
Que no els veus
Ja
Per tant, hi ha una criba
Una crib
Bé, és a dir
Si anaves el carnat, sí
Però vull dir, potser
El més acusat
I quan estan així
Més en el punt malsim
És aquest
De la diferència entre el verd
Perquè si no
Tots tenim una mica
De deltonisme, eh?
Vols dir?
Sí
I llavors diu
Segur el color del cristal
Com que se mira
També n'hi ha una mica d'això
Bé, una altra cosa també són
Diu, vida curta
Diu que
Quasi totes les cèl·lules
Del cos humà
Doncs van substituïdes
De seguida
Per unes altres
En el transcurs
De la seva vida
I les cèl·lules
Que es regeneren
D'una manera
D'una més rapidesa
Que unes altres
Són la dels budells
Que només que sobreviuen
Tres dies
Però les que ens són fidels
Durant molt, molt, molt
De temps
Són les del cervell
Aquestes, a vegades
Duren tota la vida
Això, no sé
Està a quin punt és bo
Perquè si tenim
Aquelles coses degeneratives
De l'alcem
I totes aquestes coses
Seria bo també
Que es renovessin
Es renovessin
Totes aquestes
Una altra cosa curiosa, no?
I ara que s'ha posat una mica
O està en el candelero
La cosa de les vacunes
Doncs aquí diu
Cap preguntar-se
Si l'exèrcit
Prussiar
Hauria pogut guanyar la guerra
Contra els francesos
Sense l'ajuda de la medicina
Entre 1870 i 1871
Els francesos van perdre
Més de 20.000 soldats
A causa de la verola
Mentre que en el bando prussiar
L'epidèmia no es va cobrar
Només que potser
Com a màxim
300 víctimes
Degut a que els soldats prussians
Tenien l'obligació
De vacunar-se contra la verola
Vull dir que aquesta lluita
Que n'hi ha ara entre els pares
Que no volen que
Que es vacunin
Però tanta vida
Que han salvat les vacunes
D'acord
Que un tant
Una milionèsima banda
Una persona
Entre un milió
Potser sí que
Té un problema
Amb una vacuna
Però contra un milió
De persones salvades
No hi ha color, eh?
Home
Per l'amor de Déu
No, no, diuen
Quan
No sé si va veure un reportatge
Que diu
Quan vaig veure que li posaven
Aquella agulla tan grossa
Vaig pensar
Això en va estar un nen
Que dius
Bueno, vale
Mira
És molt trist això
Que va passar
La diptèria de l'altre dia
Bueno, és a l'època
Que a mi em van vacunar tot
Em penso
Sí, sí, sí
A l'època, sí
Les vacunes
Bueno, sobretot a la polio
Quan va venir l'estralla
Aquell que va venir la polio
Això ja van ser els nens
A mi no
Però tu te'n recordaves
Quan et feien
Que et quedava aquell atac
Aquí al braç
Una fava
Com una cremata
I ho feien
Com una plomilla
Us en recordeu?
Sí, en rascauen
Sí, feien una rascada
I posaven allò
I a mi per dues vegades
Ja treballava
I quedava una bona senyal
Jo en tinc una bona senyal
Diu
Una altra cosa
Que també és molt xula
Avui estem debat
Això una mica
De medicines
Diu
L'exèrcit
De les plantes
L'exèrcit format per plantes
Diu
Un gigantesc exèrcit
De plantes
Està preparat
Per combatir
Les malalties
Dels sers humans
Durant anys
De treball
L'Organització Mundial
De la Salut
Ha pres nota
De totes aquelles plantes
Amb efectes curatius
Que haguessin
Ells ho haguessin apreciat
I estudiat
Més d'alguna vegada
Aquest compendi
Ha recorregut
Bàsicament
Un llibre
O ha format
Un llibre
De plantes
I medecines
Molt antics
I recetes
Que s'han anat
Transmitint
D'una manera oral
El resultat
És sorprenent
S'han registrat
Més de 20.000
Tipus de plantes
I encara
No s'ha acabat
O sigui
Que n'hi ha plantes
Paradar
I Venders
No, no, ja
Mira
No cal
Que anem a la fira
De Sant Pons
Que aviat
Es farà
L'11 de maig
Sí, oi?
L'11 de maig
Sí, el maig
L'11 de maig
Sí, Sant Pons
Només que entres
Per allà
Al carrer hospital
Tot el carrer
Són parades
Oh, fa una oloreta
Allà de la Rambla
Entran per la Rambla
Sí, sí, sí
Bueno, i l'última d'avui
Pedres en el ronyó
Espero que cap de vosaltres
Tinguin pedres en el ronyó
Diu
El doctor
Henry Arthur
Metge britani
S'ha adjudicat
La proessa
D'haver estret
En una operació
La pedra més grossa
De la ronyó
Que s'ha conegut mai
Doncs passat
Amb una balança
Feia
Ni més ni més
Que 6 quilos
Que digui
10 grams
Diu
Cap imaginar
Que el seu pacient
Que tenia 80 anys
D'edat
Va de sentir-se
Molt feliç
Quan en 1952
Va aconseguir
Lliurar-se
D'aquest lastre
D'aquest pes
Aquest pes
Diu
No estava gras
Era la pedra
Que tenia
El pobre
Això
Ara això
Li aniria bé pel vent
No?
Dic jo
Suposo
Suposo
És un bon enquadre
Bé, nens
Fins la propera
Molt bé
Tampak
Tampak
Tampak
Tampak
Tampak
Fins demà!
I ara, informacions més properes. Aviam, comença l'Ina.
Fins al dia 28 de febrer, Can Ginestrà acull l'exposició Persona.
El títol d'aquesta exposició es diu Persona.
Aquesta exposició Personas és la primera edició d'un projecte organitzat pel Casalt de Joves de Sant Just d'Esbert
que acull a joves creadors locals i reflexiona sobre la idea de Persona des de les diferents disciplines artístiques.
Persona té com a matriu una exposició col·lectiva que té lloc a dos espais de forma simultània,
el celler de Can Ginestà i la sala d'art del Casalt de Joves,
i compta en diferents propostes escèniques com a activitats paral·leles.
L'Ajuntament de Sant Just d'Esbert ha ajudat a més d'una trentena de famílies
amb el pagament de subministres durant l'any 2015.
33 famílies de Sant Just d'Esbert han rebut ajuts per pagaments de subministres i lloguer d'habitatges
durant l'any 2015.
El nombre total de rebuts pagats ha estat de 74.
Això ha suposat una despesa de 19.774,81 cèntims,
14.500 dels quals s'han destinat al pagament de lloguers.
I ara us convidem a visitar una estupenda exposició d'una veïna nostra
a la qual admirem moltíssim, a la senyora Mari Àngels Abad.
Exposa aquí mateix, al costat, la sala d'exposicions Robert Briggas d'aquí d'Esplugues.
O sigui, serà des d'avui fins al 18 de febrer d'aquest any.
I a més a més, aquí, a la portada del cartell, hi ha una carxofa tan especial, tan bonica.
I aquesta escarxofa, la Joana i a mi, ella que ens va convidar,
diu que és real, que existeix, que no és una cosa inventada.
Jo he vist exposicions de la Mari Àngels i són verdaderament realistes
i molt, molt, molt, et dóna la impressió que estàs veient l'objecte que pinta.
Fa fruites, rams, flors, ocells, coses molt xules, molt xules.
Val la pena.
I ara volia preguntar-li a la Joana si té que dir alguna cosa més sobre exposicions.
No, avui no, ja la portaré la setmana que ve.
Perquè, esclar, esclar, com no he dit res d'allà de la Casa Parés...
La setmana, la setmana que ve.
...ni parla de Petrichol.
Aquí, al costat del Brilles, també n'hi ha un lloc que fan xocolata bo.
També, molt bo, i fan de tot.
Allà, al meu poble, fan de tot, eh?
O sigui, la cosa, la cosa com ho sé.
Ui, que la Joana es desplugues, eh?
Tantos, senyors.
Això, això.
Bé, i ara vols que comentem alguna cosa sobre la Dona León?
Bueno, Dona León, segurament tothom és una escritora,
que en realitat és estadounidense, és americana.
Però viscut arreu del món, eh?
Es va fincar a Venècia.
Sí, vint i tants anys.
I més.
I, aleshores, a Venècia, o sigui, els seus llibres no es publiquen en italià.
No.
Perquè, esclar, a vegades es fiquen coses de màfies i...
Sí, sí, i polítics.
I polítics.
Sí, sí.
I, aleshores, ell té...
Tothom la coneix, perquè el que no ha llegit els llibres,
que són molt interessants,
ha vist reportatges, ha vist sèries d'aquestes curtes...
Bueno, i sobretot sèries...
Del Brunetti, del comissari Brunetti,
que estan molt ben caracteritzats,
perquè està el comandatore, que és el que mana...
Sí, sí, sí.
Aquesta és la crítica sobre...
I, aleshores, aquest és...
Sí, la intel·ligència dels caps.
És curda de...
No, no de Gambals,
però si no,
no crec que està per una cosa burocràtica.
Sí, sí, sí.
Ara, la dona Leone està molt preocupada...
Bueno, Leone, no Leone.
Leone.
Està molt preocupada,
perquè, esclar,
té por del desgel,
i que a Venècia,
diu que quedarà bastant inundada.
No i tant inundada.
I, aleshores,
ella passa temporades a Suïssa.
I li agrada per la netetat de...
De diferents sistemes.
de Ginebra,
o a algun altre lloc,
no ho sap,
no sé on està,
però està així.
I escriu,
i continua escrivint.
I ha guanyat el premi...
Bueno, i ha guanyat el premi...
Pepe Carballo.
Pepe Carballo de la novel·la.
Amb la novel·la
Les Agües de la Eterna Juventud,
que serà la propera novel·la
que li publica Seix Barral
la setmana que ve.
Qui vulgui veure alguna...
Perquè ara ho fan, actualment.
Sí, ho fan a la 8 TV.
A la 8 TV, els diumenges.
Sí.
I fan dos capítols.
Sí, fan un.
Aquest diumenge,
el segon,
jo no l'havia vist.
Sí.
I mira que...
No, jo sí, sí,
que és aquella de Murano,
que van allà...
Sí, sí.
Jo no havia coincidit.
Sí, està bé.
Estan molt bé il·lvanats,
i estan molt bé
desenvolupats
amb un final
que és el lògic, no?
Sí.
I el brunet
i després et dona
tot a tot a...
Tot,
com passa tot a Venècia,
doncs veus ben bé
els canals,
les carrers...
Sí.
I una terrassa
que tenen sobre
el canal principal,
que és una meravella.
Es nota que la dona
és la filla
d'un magnate
de Venècia.
Però que representa
que és un rat, eh?
És un rat,
no,
i ella és
professora d'infini.
Ella és professora
de la...
Sí,
o de la universitat,
no sé.
O de la universitat,
van a casa.
Bueno,
són personatges,
surt el fill,
surt la filla,
el fill és molt maco,
està molt bé.
Estan molt bé.
És entretingut, eh?
Per no pensar-hi
en coses més sèries.
Aquesta sèrie
de la fan a TV8
és un refregit,
perquè ja l'havien fet,
no sé si a la 1 o a la 2.
Ui,
l'havien fet
a la Galer de Barcelona.
A la 2,
la 2,
ara últimament.
Però l'havien fet
també a la 8 TV
fa molt temps.
Bueno,
però com la penúltima vegada
la feien
amb una d'aquestes públiques
que no tallaven
per publicitat.
Ah,
llavors anava
molt bé.
Sí,
perquè a vegades
està massa bé,
que jo me'n recordo
que havia de dir
escolta,
perdona,
no em vaig un moment,
perquè aquests no tallen.
Això passa.
Havies d'anar
amb una necessitat
fisiològica.
Això,
clar.
Els relats
és l'agost,
són molt interessants,
estan molt ben escrits.
I després
veus Venècia,
que donen la pena
de veure-ho així
sense sentir
les males olors
i la quantitat
de turistes
que hi ha,
perquè a Venècia
avui dia
és un parc temàtic.
Els italians,
els venecians
ja no hi poden viure.
Déu-n'hi-do,
encara viuen.
I són molt venecians,
eh?
Sí,
sí.
Jo no recordo
haver sentit males olors.
Jo no hi he estat,
eh?
Jo hi he estat.
Jo hi he estat
dos vegades
o tres.
Jo no recordo.
I resulta
que les dues primeres vegades
molt bé,
ben fet,
vam anar a la parròquia.
Sí,
a la parròquia
a la Maria,
sí.
No,
aquí sí,
ja em vaig trobar
amb el xasco.
Però,
les altres dues vegades
doncs havien passejat
i sí,
havien anat pels carrerons
i en algun racó
feia oloreta.
Bueno,
passa una cosa,
això dels olors
depèn de la pressió atmosfèrica.
Si la pressió
és molt alta,
no passa res.
però si baixa,
que anuncia segurament
pluja,
aquests canvis
de pressió,
llavors se senten
els olors.
Clar.
Jo hi he estat,
me va encantar
i no em faria res
a tornar-hi.
Ara,
això ho dic també
perquè un meu nebot
que va estudiar
a Belles Arts
en un programa
d'aquests Erasmus
hi va viure
uns quants mesos.
Això sí,
agafava el
vaporeto
i se'n anava
cap a una mica
als afores
perquè allà dintre
em deia
que allò és insalubre,
allò per viure
hi ha unes humitats
horribles.
Unes humitats horribles.
encara diu,
bueno,
l'estiu brutal.
I quan hi vivia
la gent que hi vivia.
Oh, sí,
que viu,
viu la gent,
és que hi ha gent
que hi viu.
Bé,
és que això
es va muntar.
Se'n va enamorar
el que està
a la treballa.
Per això
es va muntar
quan la República
de Venècia
era tan important
i feia tant
de comerç,
els pirates
li cascaven
l'assumptu
de les mercancies,
les mercaderies.
Mercaderies,
i aleshores
ells que van fer?
Van fer
aquesta població
lacustre
sobre
pilastres
de fusta.
De fusta,
no d'obra,
no.
De fusta.
Per què?
Perquè els altres
no poguessin,
com era de poc calat,
no poguessin entrar
a prendre-los
i les...
És espectacular,
de totes maneres.
jo l'última vegada
em vaig portar
a un xasco
perquè vaig entrar
i dic,
ai mira,
que borra de mi,
no?
Estan preparant
una exposició
o un mercadillo,
mira que bé.
Però vam arribar
sobre les quarts
de nou
del matí.
Del matí.
Sí.
Bé,
doncs,
quan eren les 12
que ja havíem fet
tot un vol
tal i que qual,
vam haver de saltar
per les fustes
del mercadillo
perquè el que havia pujat
era la marea.
I allò
era terrible,
eh?
A vegades està més baixa
i a vegades més baixa.
La plaça aquella
de Sant Marcos,
jo no he estat.
No, no,
la plaça de Sant Marcos
estava absolutament
inundada.
Sí, sí.
La primera i la segona
vegada
estava tota plena
que havies d'anar
un conte
amb les colometes
perquè déu-n'hi-do.
Sí.
Però no, no,
era maco,
era molt maco.
És un lloc fascinant
i sobretot
si abans d'anar-hi
comences a agafar
llibres d'història
i te situis una mica
perquè la serraníssima
república
de Venècia
durant l'edat mitjana
durant molts anys,
segles,
va ser molt important.
I tant.
Era dels països
més importants d'Europa.
I tant.
S'ha de tenir en compte
que Itàlia
com a tal
com ho coneixem ara
porta cent anys
i escatx,
no existia.
a partir de Garibaldi.
I llavors,
clar,
aquesta,
la república seraníssima,
que els que manaven
en deien ducs,
una espècie
de repúbliques,
tenia una flota
molt important.
Clar.
L'única similar
era la catalana aragonèsa
que són els que
van partir
i són
amb l'ajuda
precisament
de la flota
de Venècia
juntament
amb Joan d'Àustria
d'Espanya
van a la famosa
batalla
de l'Ivan Cascala
que van fer recolor
als turcs.
Sí.
Bé,
mira,
va ser una bona
experiència.
És curiós.
Però jo et dic
l'última vegada
jo he dit
però què és això?
Ara hem de pujar
aquests caixons,
imagina't jo,
amb la meva agilitat.
I això
m'estaves més bé
encara, eh?
Molt bo.
Imagina't ara.
Avui, ara,
no ho sé,
no ho sé si podria.
Bé.
Ja, no ho sé.
Ara,
si queda temps,
te digo una història.
l'uva!
Fins demà!
Fins demà!
Tant nacional com estranger.
Al Parc Güell, diu l'escriptor Ignasi Viladevall-Palaus, respecte a aquest parc excepcional.
Aquest indret extraordinari pot produir en alguns turistes una mena d'ofuscació mental, l'anomenada síndrome d'Estendal, que significava que davant de la seva riquesa artística hi ha persones que pateixen ocasional enlluarnaments, ja que sembla ser que el desig de visitar-lo pot convertir-se en obsessió.
Ara, després que els fràgils guarniments ornamentals del parc hagin portat i patit una destrossa per culpa d'alguns brètols que entraven i sortien sense control del recinte,
l'Ajuntament de Barcelona va decidir tancar el parc i controlar l'entrada tant de turistes com de visitants autòctons.
Aquí se'ls cobra una entrada, no sabem si excessiva o minsa, perquè ara ja fa molt de temps que no hem tingut la sort de poder visitar-lo.
L'entrada pel carrer Clot està per dos pavellons extraordinaris, revestits de rajoles blanques i blaves que aboquen el blanc dels núvols i el blau del cel,
amb companyia d'una desenvolta salamandra que veu aigua per la boca, inicien aquesta deliciosa visita que ens portarà a racons de somni.
Imaginem-vos la sala de les 100 columnes, que aguanta un sostre de mosaic amb una superfície endolada que vol crear una sensació d'unió amb el cel.
Fenomenal, el banc sinuós que es recorda, recargola com una serp.
I per favorir la formació de grups dels visitants, i seguidament amb l'article que del parc ens fa l'escriptor Ignaci Viladevall Palans,
el projecte del parc, ja centenari, va sorgir de l'ingeni d'un arquitecte immens com és Antoni Gaudí.
I es situa a anys llum d'altres actuals que destrossen el paisatge, sense tenir en compte que la natura sí que existeix,
i que s'ha de respectar enllaçant-la amb el res de tot l'entorn.
Tot queda explicat en aquesta respectuosa reverència que fa Gaudí a la creació, sí, sí, creació en majúscules,
en el disseny d'aquest parc.
Quan Gerardo Diego escriu a Randa Gaudí i el parc, i nadie lo sabia,
però quan ell passava, los árboles se arrodillaven.
Ell vol explicar allò que és inexplicable, o potser no, la unió de l'art i la natura.
I ofeixeu, este árbol, junto a la ventana de mi estudio, este es mi maestro,
perquè fa fundir i humanitzar naturaleza i arquitectura en una sola matèria.
Implica, al fin, poder descobrir la obra del senyor.
I això és el que és present en gaire tota l'obra de Gaudí.
Fondre en una sola matèria la natura dintre de l'arquitectura.
La terra de la muntanya apelada abans havia estat un indret resec,
però Gaudí va voler poblar-la d'arbres i espècies autòctones.
Excepte les palmeres que abordeixen el carrer principal i l'àrea propera a l'escola,
que en segons quins èpoques de l'any presenta una sèrie de perterres de jardineria,
la resta dels temps regala a la vista una verdor espontània.
A la primavera destaca el cerver.
El seu nom en llatí és sorbus domèstica.
Aquest és un arbre de flors blanques que floreixen en forma de coimbres,
és a dir, que neixen en diferents punts de la tija
i que s'eleven fins a un mateix nivell, formant rams meravellosos.
Hi ha molts altres espècies,
però al ser aquestes espècies autòctones
estan perfectament incloses en el paisatge.
En el temps en què l'Ignasi Vildavall
ens escrivia aquest article,
encara no hi havia control de visitants,
cosa de la qual ell es queixà.
El deletava molt especialment un pujolet coronat per una casa,
per una creu.
En el conjunt ens fa creure
que ens trobem davant d'una representació del paradís.
commou tant l'obra que per la seva primitiva bellesa.
Per això no és estrany que puguem veure a molts turistes
afectats per la síndrome d'Estendhal,
una expressió derivada de l'emoció emocional
i que ve de la seva obra.
Roma, Nàpols i Florencia.
I és que allò que és formós
no és tan sols una promesa de felicitat,
ja que de vegades produeix enllumenaments extraordinaris.
Això pel que fa a l'article de l'escriptor Ignasi Vildavall-Palaus.
Quan a les edats històriques ja sabem que el parc Güell
és genial i únic al món,
revelació del modernisme català de principis del segle XX
i que té les màximes distincions internacionals
i que és declarat monument històric-artístic l'any 1969
i Patrimoni de la Humanitat,
por la UNESCO, l'any 1984.
De bon principi, Gaudí va planejar una urbanització a jardí,
la ciutat somni de l'eristòcrata Eusebi Güell,
però sortosament,
en els terrenys destinats a aquelles obres,
sembla que no s'ha arribat a construir encara.
Bé, ja ho sabeu, esteu convidats.
Sí, jo me'n recordo a la meva infantesa,
això que deien abans, entrava i sortia tothom.
Doncs les úniques a l'any, els únics dies,
diumenges que el meu pare tenia festa,
ma mare feia una trita de patates,
i anàvem al Parc Güell i ens ho passàvem pipa,
perquè vivíem allà a prop, a la carrer Cerdanya Vall.
I realment és un record que tinc de la meva infantesa,
molt infantesa, meravellós.
O sigui que us convidem a repetir aquesta...
En aquest reportatge que hem llegit,
surt dues vegades aquest síndrome d'Estèndal.
Sí.
Doncs això ja ha quedat com una malaltia de veritat.
Sí.
És a dir, malaltia.
És un síndrome...
Una obsessió.
Que a més, no és una obsessió,
és una cosa de tipus mental,
com ho diu aquí,
sobretot emocional,
per això us dic,
Estèndal,
que era un escritor també,
doncs ell a Florència
va quedar completament soltat,
bocabadat,
i tenia com una asfíxia
de tants monuments que jo jo sí que he estat a Florència.
I aleshores allà et veus,
n'hi ha tanta quantitat d'art
que no te'l pots empassar.
Sí.
I això d'una manera molt més lleugera,
molt més suau,
a mi em va passar quan vaig anar a Salamanca.
Ah, ah, ah.
Salamanca, en el nucle central de la universitat,
que vaig anar a la universitat i tal,
doncs tots aquells monuments,
a vegades dius,
massa monument,
massa grandessa de monument
per l'espai que ocupen.
Per l'espai que...
Sí, sí, sí.
I a Florència,
que és preciós,
també et quedes...
Ah, al meu marit li va passar igual.
Te quedes en una associació d'ofec.
Com anàvem de museu en museu,
i fora dels museus també era un museu,
és cosa que al cervell li costa.
No, no, és un síndrome,
és un síndrome,
i un síndrome que està en medicina
en els llibres de medicina, ja.
De fet,
tampoc has de gastar cèntims,
perquè resulta que tots els carrers de Florència
són plens d'estàtules.
Sí, ja les veus, sí.
Per tant,
és un museu a l'aire viure.
De fet,
hi ha tanta gent a tot arreu,
perquè hi ha moltes ciutats a Itàlia
que són realment museus,
i com que hi ha tanta afluència,
és un dels països que té més turistes que Espanya,
igual que París,
doncs resulta que han fet una cosa
que encara aquí no s'han atrevit,
però m'imagino que ja arribarà.
És a dir,
que els cotxes i autobusos no poden entrar a la ciutat.
No,
ells vam haver de quedar fora 20 minuts, eh?
I a més a més,
uns aparcaments dissuasius
que són empagant,
i bastant.
Sí,
bueno,
va pagar, diguéssim,
l'empresa que va organitzar el viatge.
Barcelona s'haurà de plantejar-ho
i fer-ho també.
Jo havia d'anar caminant
des de l'aparcament
fins al...
con el pie roto.
Fer la visita,
fer la visita,
clar.
El tema de la contaminació
que tenim a Barcelona,
i a Madrid també els hi passa igual,
és molt sèrio.
Afecta a la salut,
per tant,
això ens arribarà
i...
a tothom.
I no,
no,
no té la cara gaire,
segur.
Bueno,
a veure què passa.
I ara,
música per Gaudí.
Avui us oferim una de les melodies
més populars
de la qual s'han fet infinitat de versions
i que encara perdura en el repertori
de moltes orquestres,
tant de jazz com de concert.
Ens referim a Summertime,
de l'òpera popular nord-americana
Porz y en Vez,
de George Gershwin,
compositor nascut a Brooklyn,
Nova York,
i que malgrat haver mort molt jove,
els 39 anys,
va composar una gran quantitat d'obres,
comèdies musicals,
gravistes amb Broadway,
operes populars.
Ell considerava que tot música amb talent
podia composar una música sinfònica
introduint en ella
el vertedès parit del poble americà,
el jazz.
Això es pot comprovar
en una de les seves obres més clàssiques,
Rhapsody in Blue,
o en el concert
en fa per a piano i orquestra.
Aquest punt de vista,
recolzat per tota una vida
dedicada a l'estudi de la música
i la seva inspiració immensa,
fan que la major part
de les seves composicions
tinguin un estil especial
i d'un valor
que perdurarà per molt temps.
En l'expressió dramàtica
va conjuntar la seva tasca
amb unir el jazz
amb unes formes musicals
molt més àmplies.
La seva òpera popular
nord-americana,
Ports i en Bess,
va ser estrenada al Teatre Alvin
l'any 1925,
amb un gran èxit.
Dels números musicals d'aquesta obra,
que encara es remasteritzen,
avui podem escoltar
una balada tendra
que representa el gran amor de Bess
pel seu estimat Ports i en Bess,
malgrat totes les adversitats.
Raikkoniv
i la seva gran orquestra
ens ofereix la seva versió
de Summertime
de l'òpera Ports i en Bess,
de George Gershwin.
Ports i en Bess,
de George Gershwin.
de George Gershwin.
Ports i en Bess,
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
de George Gershwin.
no us ha semblat meravellós?
oi que sí?
sí, aquesta sí.
és una preciositat.
i la versió
és molt bona
també.
molt maca.
molt maca.
i ara la salut
de la Montse.
no de la Montse.
que ells porta la Montse.
la dels fruits secs.
això.
molt bé.
animeu-vos a menjar fruits secs.
fruit secs.
fruit secs,
salut pel cor.
la seva gran capacitat energètica,
un nivell molt baix
en carbohidrats
i alt
amb àcids omega.
els converteixen
en un aliment
molt valiós.
i estudis recents
afirmen
que no incideix
en l'augment de pes.
no seria exagerat
dir que una persona
podria sobreviure
durant bastant temps
bastant temps
i a més
fer-ho bé
en una dieta
amb la que
predomineixin
els fruits secs.
la seva enorme capacitat
energètica
és equilibrada
amb una equilibrada
composició de lípids
i el segurant
aport proteic
i la seva
recent descoberta
propietats
terapèutiques
els converteixen
en un aliment
quasi perfecte.
però abans
de seguir
diguéssim
a fons
amb
les incontables
avantatges
d'aquests fruits
convindria
determinar
que aliments
formen part
d'una saludable
família.
Els fruits secs
reben
aquest nom
per posseir
una característica
comú
una composició natural
sense interferències
de la mà humana
tenen
menys d'un 50%
d'aigua.
A més,
com l'excepció
de les castanyes
el seu nivell
de hidrats
de carbono
és molt baix
superant
no superar
no supera
el 20%.
Per això
no devem
confondir
dintre d'aquest grup
els aliments
o altres
molt diferents
dels que formen part
entre altres
les panses
els dàtils
els orellons
les figues
seques
o les cirueles
passes
encara
que els consumidors
comparteixen
el nombre
que es tracta
de fruites
dessecades
com una composició
nutritiva
molt diferent
a la dels fruits secs
pel seu alt contingut
amb sucres
e hidrats
de carbono
simples
i pel seu baix
nivell proteic
per exemple
el cacauet
és una llagum
una llagum
és una llagum
és difícil
de canviar
un concepte
tan arraigat
com el que
els cacauets
no són fruits secs
sinó
llagums
aquests fruits originaris
del Brasil
pertanyen
a la família
de los guisantes
o sigui
dels pesos
i a la família
tenen unes propietats
que són
prevenció
d'enfermetats
com la diabetes
i l'arteriosclerosis
entre la seva riquesa nutritiva
destaca
un gran contenidor
proteïnes
vitamines
del grup B
i amb potassi
ferro
i iodo
o sufren
molt bé
molt bé
per ser un aliment
naturalment gras
convé
consumir-lo
cuit
o torrat
o en forma d'oli
i evitar
ingerir-lo
fregit
un dels aspectes
que tenen
en comú
les fruites seques
són les al·lèrgies
que poden provocar
en algunes persones
sí
és veritat
els cacauets
a Brasil
en diuen maní
sí
i jo em recordo
quan era petit
que el meu pare
em portava a veure el futbol
llavors era la tarda
o és una de les coses
que em comprava
era un cucurutxo
de maní
bueno
que anava a sobrir
cacauets
cacauets fregit
sí
o aquella que sombrant
maní
sí
sí
però el maní
no era el bat de moro
no
no
el maní era el cacauet
el cacauet torrat
el bat de moro
a la província de Tarragona
en diuen pení
sí
ah penís
penís
penís
sí penís
o molès
jo soc al·lèrgia a la macadàmia
ah veus
i no soc al·lèrgia a res res res res
i en cap a la macadània
vaig posar una
i vaig fer la segona
i no podia
perquè dic ui
t'ofegava
i vaig deixar córrer
i ja mai més
sí
perquè aquí no es menja
per exemple el cacauet es menja i torrat
sí
generalment
estat d'unit es menja amb crema
com si fos el cacau
sí
sí
la crema de cacau
sí
doncs el cacauet se'l mengen
però
en quantitat
en quantitat
en exigerades
sí
en exigerades
això va bé per engreixar eh
perquè té moltes calories
sí
que segueixes
no
perquè he digit
el cacauet
que és una llagum
que és bastant interessant
l'altre
les cartardistes no adicionals
i les hem digit
són 50%
i el dia que esteu dient
de llagums
i de gramínes
i de totes aquestes coses
l'altre dia et diuen
perquè jo ho faig a vegades
l'arrò
o sigui sopa d'arròs
però de caldo
com si diguéss
sí
i van dir
a comptes de fer-la d'així
fes-la de
de
trigo
de blat
de blat
de blat
però escolta quedava
com farinetes
no
no
amb el gra
amb el gra
amb el gra
amb el gra
sencer
sí
jo no l'havia vist
sí
igual
igual
jo provaré
jo us ho diré
si és bo
jo he fet
una paella
de carn
amb trigo
sí
si aneu
si aneu a la zona del born
que abans
bueno
hi havia tot el major
de fruites i verdures
encara queden
bueno
moltes no
algunes botigues
que hi ha de tot
i el venen
encara granel i assacs
sí
bueno
posem bona cara a l'hivern
i parlem de la pell
què us sembla?
perfecte
bé
comences tu Lina
sí
com deia la Joana
torno a repetir
el que diu
posa bona cara a l'hivern
no?
sí
és un article
de la Bibiana Llaveria
no sabem qui és
però molt bé
que consti
que consti
que consti
diu
durant l'hivern
la pell es reseca
i precisa
tensions suplementàries
molt especialment
les zones
més sensibles
la cara i les mans
sovint
estan exposades
al fred i al vent
del carrer
i a casa
la pell
pateix
amb la calefacció
per això
es requereix
una protecció extra
per evitar
la deshidratació
si segueixes
aquests consells
de l'hivern
bueno
l'hivern
no t'agafarà
amb fred
usa una crema hidratant
llavors
i segons com sigui
una utilitat relativa
usa-la diversos cops al dia
a l'hivern
el fred
altera
la barrera
hidrolípica
de la pell
i produeix
deshidratació
cutània
amb la crema
hidratant
creem
un efecte barrera
quan t'apliquis
fes un bon massatge
perquè
penetri
millor
et recomanem
que a l'hivern
utilitzis una crema
amb una composició
més grassa
que la resta de l'any
evita l'aigua
massa calenta
l'aigua
molt calenta
de la dutxa
o del bany
afavoreix que la pell
s'hiriti
i puga
malmetre's
a més
és perjudicial
per la circulació
si tens la pell
molt seca
no utilitzis gel
antibacterial
i si fas servir
desinfectant
que sigui
amb un hidratant
cuida els teus llavis
la pell dels llavis
és molt delicada
encara que a l'hivern
és molt fàcil
que s'assequin
i s'esquertin
evita
humitejar-los
amb la llengua
els llavis
produeixen
de manera natural
una fina capa
de greix
que la saliva elimina
per hidratar-los
es recomana
beure aigua
i incorporar
omega 3
a la dieta
a més
pots aplicar-te
crema de cacau
amb oli d'oliva
la calèndula
té propietats
emolients
suavitzant
i calmants
segueix-ho
en Maria
i això de l'aigua calenta
ja m'heu deixat una mica
tocat
ah sí
perquè m'agrada moltíssim
després de
nedar
de fer unes quantes
piscines
piscines
anar a la sauna
estar-hi
bueno uns 10 minuts
allò suar i tal
a la pell
no
bueno no
obre el forn
t'has de posar crema
clar
el que va bé per una cosa
va malament per l'altra
que hem de fer per hidratar la pell
acostumem a cuidar la pell del nostre rostre
per notar la del cos i les mans
la nostra epidermis necessita una gran quantitat d'aigua
per mantenir la seva elasticitat i la seva capacitat de protecció
i a l'hivern
el fred
tant o més que la calor
afavoreix la deshidratació
per evaporació des de les capes més externes
podem aplicar cremes que s'aconsegueixen
amb aquesta hidratació en diferents tipus d'ingredients
els emolients eviten l'evaporació de l'aigua
i disminueixen la carència de lípids
els oclusius com la parafina líquida
la cera d'abella o els olis vegetals
retarden o eviten la pèrdua d'aigua
els humectants com la gliserina o l'orea
ostres l'orea serveix per tot
i tant
retenen l'aigua i mantenen el nivell d'hidratació de la pell
finalment els ingredients d'efecte filmogen
són molècules grans que actuen a la superfície retingent l'aigua
no t'hi confiïs amb el sol
mai hem de baixar la guàrdia enfront de la radiació solar
és essencial que protegim diàriament
amb crema fotoprotectora mínim 1,30
totes les zones exposades al sol
que l'hivern bàsicament és la cara
això sobretot es té a dir als que van a esquiar
sí
el Xavi va baixar una vegada
amb tota la cara plena d'ampolles
que queden com aquell i...
cremat, cremat
i tu me'n vas seré una gamba, no?
això
també el que heu de fer és...
el vesteix i els vestits i els teixits
tenen que ser naturals
a l'hivern hem d'abrigar-nos
per no passar fred i el cotó i la llana
són els millors aliats de la dermis
aliats de la dermis
perdó
el cotó permet que l'aire circuli millor entre la roba i la pell
la llana, molt millor que el niló
és molt transpirable
té una gran capacitat d'absorció de la humitat
i aïlla tant del fred com de la calor
a més, sempre que sigui possible
evita les costures, la roba interior i els mitjons
clar, perquè fan llagues
protegeix les mans i els peus
durant l'hivern, mans i peus tenen tendència
a refredar-se de manera notable
això passa perquè el nostre sistema cardiovascular
reacciona al fred
i fa que els vasos que porten la sang a la temperatura de cos
a la pell es contraguin
per evitar la pèrdua de calor
per prevenir aquest efecte anomenat vasoconstrictor
posarem guants i mitjons calentets
mantingues l'estufa a distància
no és gent recomanable
exposar els peus a prop del foc
o altres fons de calor potents
com les estufes
evita els canvis
ah, sí, evita els canvis de temperatura
les variacions brusques de temperatura
augmenten la possibilitat
que apareguin capilars dilatats a la cara
això se'n diu una mica raro
que es diu teleangiactasis
o aranyes vasculars
sobretot a les galtes
cuida l'alimentació
el fred irrita la pell
la torna més fràgil i vulnerable
podem ajudar-la de manera preventiva
reforçant a la nostra dieta
la presència de vitamina C i antioxidants
beure dos litres diaris d'aigua
és recomanable durant tot l'any
no et resseguis a casa
per sobre dels 24 graus
la calefacció resseca de manera intensa l'ambient
i la teva pell ho nota
usa un humidificador o recipient d'aigua
per humidificar l'ambient
ja ho sabeu
protegiu la pell
encara que el sol
estigui així
mig arrombadet
eh
jo un consell
si teniu dolor
si teniu dolor
darrere dels vidres
i amb la roba
us poseu un ratet
mitja hora
fent un crucigrama
o llegint alguna cosa
i això se'n diu helioterapia
doncs aquell escalfor
que rebreu sobretot a l'esquena
ara que tots ens queixem de l'esquena
és sensacional
una cosa és
el sol a la pell i a la cara
però una altra cosa
és rebre
l'escalfor del sol
torno a dir la paraula
helioterapia
i us pot anar
de fàbula marinera
us traurà
de prendre masses aspirines
o masses antiinflamatoris
eh
molt bé
doncs ja ho sabeu
vinga
consells de la doctora Lina
eso és
vinga
honoris causa
bé
demà dijous
l'associació de gent gran
ha programat
una sortida extraordinària
o sigui
on aneu
Joan Maria?
doncs
anem a fer la calçotada
sí
i després?
a Cambrils
després farem
la calçotada allà
i després una mica de ball
perquè baixin els calçots
els calçots
això mateix
aquesta és una mostra
de les activitats
que l'associació
programa
per als seus associats
si els oients
que ens escolten
els interessa
en aquestes
per prendre part
en aquestes activitats
poden acostar-se
al despatx de l'associació
tots els dimarts
de dos quarts d'onze
del matí
a dos quarts d'una del migdia
per una petita quota
de deu euros l'any
teniu a l'abast
tot un mantall d'activitats
que us poden venir
molt de gust
o sigui que ja ho sabeu
us hi esperem
a l'associació de gent gran

l'argui

si eduquem
si eduquem correctament
els nens d'avui
no haurem de castigar
els homes de demà
o sigui que
ho trobeu assenyat
no?
per això diuen
en aquest cuidado
que ha d'estar tallant
l'herbre del peus
això mateix
bé
doncs molt bona nit
o molt bon dia
perquè hem arribat
a la fi d'aquest programa
d'avui
moltes gràcies l'ina
moltes gràcies
Montse
moltes gràcies
a Maria
moltes gràcies
al Patufo
que encara que no ha vingut
també ha fet la seva feina
i a tu
moltes gràcies Carles
que tens una paciència de sant
per aguantar aquestes persones
que a vegades et fan ballar
bé
a tothom
moltes gràcies
hauríem de dir
a la professora del Joan
que li doni un quants gradis
pel treball
de fer de venir la ràdio
i a tots vosaltres
oients
que sou tan amables
d'escoltar-nos
molt bona nit
o bé
molt bon dia
si ens escolteu en dissabte
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
xink
adeu-siau
adeu-siau
роль-siau
Ràdio d'Esperm, sintonitzes, ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Lluís durant tot.