60 i més.
Molt bon capvespre, amics oients de Ràdio d'Esvern.
Som dimecres i l'audició 60 i més és de nou amb vosaltres disposats a fer-vos passar una bona estona d'entreteniment.
Aquest és l'objectiu de la Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdeball,
en Carles Hernández Rius i la Joana Algarra, una servidora, que us saluden i diuen Endavant 60 i més.
Quina nit més emocionant, la del passat diumenge pels culers.
El comiat, el jugador més senzill, però habilidós, que en l'havé del seu llibre de comptes,
té gols que han donat al club, títols importants i també un títol mundial a l'estat espanyol.
I què va dir davant de tants afalagaments?
Si sé que tindria tantos elogios, no lo marco.
Aquest és iniesta.
Aquest és iniesta.
I com detall tendre, tota la marinada blaugrana,
bebès, no tan bebès, nens i nenes, que ells s'ho van passar d'allò més bé.
Ai, m'oblidava, m'oblidava de l'entrega de les dues copes,
que no és un tema menor.
L'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esvern
ofereix una representació extraordinària al mil·lenari
sobre Poesia del Mar, el proper dia 1 de juny, divendres,
a dos quarts de sis de la tarda.
Serà una representació a tres veus.
En la poetessa de Sant Just, Soledat Gascó.
El rapçó de Jordi Odina.
I en la presentació de la poetessa Alexandra Morera,
que recitarà el text de les seves habaneres,
musicades i interpretades al Festival de Habaneres de la Barceloneta.
Ara tu, Joan Maria.
Acompanyarà l'acte amb la...
Perdó, amb il·lustracions musicals la cantautora Mariona,
que tan bon record va deixar al públic la temporada passada.
Recordeu el mil·lenari el proper dia 1 de juny,
a dos quarts de sis de la tarda, divendres,
Poesia del Mar, a tres veus,
amb l'acompanyament musical de la cantautora Mariona.
Informació municipal, rebuda a través del butlletí.
S'inicien tres obres al barri centre,
amb un pressupost de 650.000 euros,
i es preveu que finalitzin després de l'estiu.
Les obres del nou parc de la Rambla
consisteixen en urbanitzar el solar
per convertir-lo en un nou espai verd urbà
que inclou camins per dins del parc
i que comuniquen amb les entrades situades al carrer Major i la Rambla.
Aquests camins permeten crear tres zones diferenciades.
Una zona per a parc infantil,
una zona de gespa i zona d'estada en mobiliari urbà.
Reurbanització i millora de la plaça dels Estudis Vells,
carrer Carles Mercader i carrer mossèn Antoni Tenes.
urbanitzar i millorar els carrers,
fent-los plataforma única,
renovació del paviment
i donant prioritat al vianant
i mantenint l'aparcament existent.
Es soterren les línies elèctriques,
s'instal·la nou enllumenament
i es remodela la nova plaça dels Estudis Vells.
9 contenidors de recollida de piles.
Les piles que es fan servir en transitors,
joguines,
llanternes,
rellotges,
calculadores,
les piles que contenen alguns metalls pesants com el mercuri,
el cammi o el plom,
són potencialment perilloses per la salut
i el medi ambient.
Cal garantir que no vagin a l'abocador
i que se'n faci una gestió acurada.
Per millorar la recollida de les piles,
l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
ha posat a disposició de la ciutadania
nous contenidors a equipaments municipals.
Els nous contenidors
s'han ubicat al centre Salvador Espriu,
les escoles,
Sem la Bonaigua,
Casal de Joves i el Mercat.
També s'ha posat un contenidor a l'edifici Walden.
Amb aquests són 20 els punts de recollida municipal de Piles.
Continuant amb els contenidors.
Aquí tenim contenidors de paper, cartó,
que obliguen a plegar les capses
per optimitzar l'espai interior.
L'Ajuntament ha començat a renovar
els contenidors de paper i cartró
de les bateries de recollida de residus.
Els nous contenidors
incorporen una mena de butxaca o boca
perquè les seves dimensions
no permet depositar
capses senceres a l'interior.
Com que l'ordenança de residus
no permet deixar-les a la via pública
fora dels contenidors
i per això es contemplen sancions,
s'espera que els nous models
ajudin a canviar l'hàbit
d'algunes persones
que encara no pleguen les capses
quan les han d'introduir
en els contenidors blaus.
Aquesta mesura
ha de permetre
encabir
en un mateix contenidor de paper
molts més residus
que fins ara.
Jo diria una cosa també
que hi ha puestos
que és clar, és molt difícil
de dir si necessiten un contenidor
o dos de paper.
Pot ser
o que haurien de mirar
que en vez d'un contenidor
de vegades posar-n'hi dos.
Per això haurien de controlar-ho.
Això sí, però
jo conec una persona
molt, molt a prop meu
que es dedica moltes estones
a desfer les caixes
que altres deixen
muntades
perquè realment
si han d'entrar
una caixa muntada
segons el volum
no hi queda espai
per res més.
Després hi havia
una altra picaresca
ara fa dies
que no ho veig
però tant en tant
passaven unes furgonetes
d'aquestes pirates
que l'entresperaven
davant d'un container
i el buidaven
i se'l anaven a vendre
pel seu compte.
Mira, és igual
és una manera de reciclar
però
el pitjor de tot
és que buiden el contenidor
llavors
ho deixen a terra
s'emporten
el que els hi ve de gust
i l'altre
ho deixen escampat.
I una vegada
sortim precisament
d'aquí de la ràdio
amb el Pere Oliver
quan fèiem en directe
aquest programa
doncs aquí
més amunt
ja que fan
el carrer Bonavista
un senyor
estava fent això
i el vam dir
escolti
vostè agafi el que vulgui
però després torni
i ho té
que s'ha creït
d'or
a vostè que li importa
no com gairebé ens pega
o sigui que escoltem
què hem de fer
jo soc una miqueta
impertinent amb això
perquè jo
les ampolles d'aigua
de 5 litros
les doblego
amb 3
i les taco
les tapo
què vol dir?
que en lloc d'haver
10 ampolles
n'hi caben
20
jo amb totes
per dir
per dir una dita
totes les plego
les arrossego
doblegant
pum pum
i quan estan
doblegades
les tapo
sí
i aquest senyor
que desfà
les caixes
de cartró
l'altre dia
per agafar
una ampolla
de terra
que hi havia
al costat
d'una paperera
em va caure
i ha estat una setmana
amb un murat
a les costelles
diu
ja no faré més
de recollidor
de baixall
ja va
vale
vale
ja s'acosta
l'estiu
i ja s'ha posat
en marxa
la qualificació
anual
de les nostres
platges
segons
s'escrivia
el redactor
de la Vanguardia
José Polo
la Fundació
d'Educació Ambiental
i del Consumidor
van retirar
el distintiu
de la bandera blava
a les platges
de la Nova Icària
i la Barceloneta
aquest senyal
que s'actualitza
cada any
abans de l'estiu
premia
les gestions
ambientals
la seguretat
i la qualitat
de les instal·lacions
de les platges
otorgat
per un tribunal
internacional
experts
en aquestes matèries
que és
qui gestiona
amb la col·laboració
de la ADEC
la campanya estival
a tot l'estat
també
és exigent
respecte
a que l'aigua
tingui la qualitat
d'excel·lent
aquest any
a l'estiu
lliuraran
al guardó
la meitat
de les platges
de Barcelona
la del Bogatell
la Nova
Mar Vella
la Mar Vella
Sant Sebastià
i Sant Miquel
l'Ajuntament
de Barcelona
va restar
importància
a l'anunci
que les platges
hagin perdut
les banderes
té una relativa
importància
perquè la qualitat
dels banys
és molt bona
però pot ser
no amb l'exigència
que regeix
els criteris
de les entitats
qualificadores
d'altra banda
el litoral català
enguany
està molt més
ben valorat
que l'any passat
un total
de 101 platges
van ser
remareixedores
de la bandera blava
són sis més
que la temporada passada
segons la Generalitat
gairebé el 100%
de les zones
de bany catalanes
tenen índex
de qualitat
molt elevades
és el resultat
de les mesures
de gestió
de les zones
de bany
de les millores
en els sistemes
de gestió
d'aquestes zones
del control
en els sistemes
de sanejament
implantats
als municipis
de la costa
i dels treballs
de control
i la interpretació
del medi hídric
les banderes blaves
no es lliuren
només a les platges
sinó també
als ports esportius
aquest any
en els nostres ports
en tenen 22
el port de Barcelona
també la conserva
un any més
La setmana passada
vam parlar
sobre la importància
de la investigació
envers les malalties
poc freqüents
i la necessitat
d'involucrar
les autoritats
i els mitjans públics
amb pressupostos
per fer rendibles
els resultats
d'aquestes investigacions
també
vam demanar
als nostres oients
la seva col·laboració
encara que fos minsa
perquè entre tots
podem fer possible
la continuació
de les investigacions
per obtenir
per obtenir bons resultats
avui tenim
una altra petició
per avançar
en el tractament
del càncer infantil
hem rebut
un petit fulletó
que ens convida
a fer-nos
donar-nos
de desesperança
ens l'envia
a l'hospital
de Sant Joan
de Déu
d'Esplugues
i en ell
podem assabentar-nos
de les següents
consideracions
sabiu que cada any
es diagnostiquen
uns 1.200 casos
de càncer infantil
a tot Espanya
més de 200
a Catalunya
que el càncer infantil
és diferent
entre els adults
no es pot prevenir
i la investigació
és l'única via
per avançar
amb la seva curació
en l'actualitat
i gràcies
a la investigació
es cura aproximadament
el 80%
dels casos
però
per a molts nenes
i nens
la medicina
encara
no ha trobat
cap solució
un nen
no és cap adult
es necessita
fàrmacs
i tractaments
específics
per lluitar
contra la seva malaltia
però
ja hem trobat
però
comercialment
no és rentable
per a la indústria
farmacèutica
el desenvolupar-los
la immensa majoria
dels recursos
públics i privats
que es destinen
a la investigació
del càncer
se centren
en el càncer
d'adults
i els nens
i els adolescents
són els grans
obridats
l'Hospital
Sant Joan de Déu
disposa
d'un laboratori
d'investigació
del càncer infantil
amb un equip
que supera
els 30 professionals
més del 70%
del seu pressupost
ve de les donacions
privades
d'entitats
i persones
solidàries
que ho fan possible
per a la qual cosa
tornem a repetir
nosaltres podem
amb el nostre esforç
fer avançar
la ciència
fent-nos donants
per assabentar-nos
tenim un compte
en xarxa
3 dobles
bs
punt
s
j
d
h
o
s
p
i
t
a
l
b
a
r
c
e
l
o
n
a
punt
o rg
o sigui
Hospital de Sant Joan de Déu
de Barcelona
i un compte solidari
que podeu demanar
a la caixa
si esteu interessats
a col·laborar
o
a
o
o
a
o
o
Bé, aquesta música tan bonica
és el que el vento s'ha llevó, però
nosaltres, les nostres
paraules, no se les ha de portar
al vent. No, no, no. I aquí
estem amb la literatura, no?
Sí. Ja deia, vam començar l'altre dia
la literatura de Barcelona i continuem.
Sí. Diu, els negocis
oscurs de la mà dreta del rei.
El barceloní
Bernat Metge,
que va viure el 1340
fins al 1413,
on hi ha durat també, eh?
Sí, amb d'anys.
Representant número
1 de l'humanisme català,
va ser el protagonista d'un dels
escàndols més sonats de l'època.
Era secretari
de Joan I, a més d'escriptor
i traductor d'obres
de personalitats,
com Boccaccio.
A part d'escriure,
però,
l'home tenia una segona
gran aficció,
que era la llotja.
Apassionat amb el formiguer
de gent que s'hi acumulava,
comerciants,
navegants,
mercaders,
la lletja responia
a la visió
que ell tenia
de la ciutat.
Forta,
tant a nivell comercial
com financer.
Va voler el destí
que un negociant
italià
anomenat
Lucky
escarampo
es creués
en el camí
del Bernat Metja
i l'entusiasme
és a fer negocis
no gaire clars.
Serien tan foscos
que es va
desfermar-se
un mullader
que va acabar
amb Metja
a la presó,
acusat
d'emportar-se
a comissions
indebudes.
Aquí tenim
que fer
el parèntesis
aquell
que era 1300
i ara estem
senyors
en 2018.
A la Garjola
on va estar
5 anys
va escriure
Los Homi
una obra
que es convertiria
en capdalt
de la literatura
catalana.
Metja
entre somnis
i espectres
parla
dels temps
sincers
que li toca
viure.
Uns temps
que vindrà
d'un futur
diferent
per la ciutat
i per la seva gent.
Enlalteix
la figura
del rei
amb profusa
simbiologia
amb un somni
d'esperança
sobre la seva
ciutat
que necessita
convertir-se
en nació.
En sortir
de la presó
tornarà
a treballar
com a secretari
de la Cancilleria
Rial
fins a 1410
quan Joan I
va morir.
Continuarem
un altre dia
a Barcelona
escenari
de l'última
batalla
del Quixot
que ja sabeu
que Cervantes
havia vingut aquí
no?
Almenys
ho semblava
perquè
en boca
del Quixot
va posar
excel·lències
de la ciutat
de Bernabona.
I dels catalans
també
no?
Menos mal.
Tenim
uno de la manxa
que no
de ningú
de la manxa
i ara
anem a allò
que li agrada
tant a la Joana
i a la Montse
i al Joan Maria
s'ho mirem
de més lluny
no?
Què diu?
L'esperit
de la mare
abadesa.
A l'iglesia
situada
al número 115
de la Rambla
de Catalunya
no sempre
està
la parròquia
de Sant Ramon
de Panyafort.
Abans
de ser posada
sota
l'abvocació
d'aquest
sant català
aquesta va ser
una eglésia
convent
de les Dominiques
de Santa Maria
de Munció
que es van
instal·lar aquí
a finals
del segle XIX
provinent
de l'antic
coment
del carrer
Munció
on les monxes
havien professat
durant més
de mig mil·lenni.
Vingueren
amb la seva
eglésia
el seu
claustre
la seva
sala
capitular
curosament
desmuntat
peça
per peça
i numerosos
pedres
també
a pedra
sota la direcció
de l'arquitecte
Joan Martorell.
Vingueren
i reconstruïren
en aquesta
cantonada
de la Rambla
de Catalunya
els edificis
venerables
que havien
vestit
per elles
en el segle XIV
insignes
mestres
d'obres
medievals.
Ara
les monges
de Munció
i per això
la Montse
ha fet
ah sí
sí
perquè aquesta
Montse
és
d'esplugues
tampoc
no són
d'aquí.
A mitjan
segle
XX
van emigrar
de nou
després
de desmuntar
un cop més
el seu
preciós
claustre
esplugues
de Llobregat
on pot ser
visitat
en el
número
101
del carrer
de l'església.
Però en aquesta
ocasió
hi van
deixar
la capella
que és la
mateixa
que encara
es pot
veure
a la Rambla
i és per això
que les nits
dels dissabtes
s'hi bufa
fort vent
de llevant
l'esperit
de la mare
abadesa
i torna
ànima
amb pena
una i
una altra
vegada
buscant
la perduda
protecció
dels seus morts.
I n'hi ha
com un verset
que diu
allà
sol i xent
vora d'una roca
no ni tinc
l'amor
que se'n diu
Antònia
de tan blanca
que és
n'aparta
una monja
monja
d'un convent
dels de Barcelona.
Aquests versets
populars
donen mesura
de la idealització
de la gent
respecte
a les monges
barcelonines.
Probablement
sigui a causa
de fer
que les religioses
solien pertànyer
a famílies
acomodades
de la ciutat
havien portat
una vida
i una alimentació
regalades
i malgrat
la seva condició
solien tenir
molta cura
del seu aspecte
exterior.
A més a més
la blancor
del rostre
era tinguda
en l'època
dels nostres avis
com la màxima
expressió
de bellesa
i elles
per viure
gairebé
sempre claustrades
la posseien
sobremanera.
Sembla ser
que l'abadesa
del convent
de Munció
va ser en vida
una dona
de gran bellesa.
El baró
de Llers
n'estava
bujament enamorat
i una nit
emparat
amb la foscor
la va raptar
i se la vendu
al seu castell.
Un cop allà
s'hi va caçar
malgrat
l'oposició
de la dama
i de seguida
la va tancar
amb una
de les altes
torres
de la fortalesa
per evitar
que l'abandonés.
Margarida
que així es deia
la religiosa
no estimava
en absolut
aquell home
i a més
enyorava
el seu convent
perquè ella
sí que havia
triat lliurement
ser monja
segons la seva vocació
però
per molt
que li suplicava
el seu raptor
aquest no
consentia
de deixar-la
marxar.
En aquella època
va esclatar
una d'aquelles
guerres carlines
que de tant en tant
assolaven el país
i el baró
de Llers
amo i senyor
de l'estratègica
fortalesa
i de molts altres
castells
de la Rodalia
va ser cridat
a batalla
amb la seva
petita host
per un dels pàndols
contendents
i abans de la partida
el noble
va fer cridar
a Margarida
i la va allaurar
una mica
a contracor
les claus
del castell
li va donar
fent-li prometre
que en tindria cura
mentre ell fos absent
i que no
intentaria fugir.
Encara els cacs
del seu cavall
ressonaven
en el fossar
quan ja la mervedessa
recuperava
al fons d'un begul
les robes monacals
la toca
i el rosari
que vestia
molts anys abans
quan va ser raptada
i s'apressava
a fugir
de la fortalesa.
Va viatjar
durant dies
i nits
incansablement
amb l'ajut
dels qui
respetuosos
dels hàbits
que vestia
es recollien
vora dels camins
en els seus carros
les seves tartanes
els seus cavalls
i per fi
una nit
de dissabte
just en el moment
en què tocaven
les dotze
va aconseguir
arribar al convent
però quan ja
la llum de la torxa
il·luminava
el picador
de la porta
i ell alçava la mà
per fer-lo repicar
d'entre les tinebres
que l'envoltaven
va sorgir
la figura
del seu marit
vestida
de negres
auguris.
Una punyalada
ràpida
destra
i terrible
i terrible
li va assentar
el baró
al mig del pit
i ja rodolava
escales avall
la mare
avedessa
ferida
de mort.
Allà la van trobar
l'endemà
de bon matí
les novícies
en obrir
les portes
del temple
com a l'hàbit
tacat de sang
el rostre
desencaixat
del dolor
i la torxa
miraculosament
encesa
aferrada
a la crispada mà.
Senyors
des d'aleshores
es diu
que cada dissabte
en sonar
la mitjanit
a Sant Ramon
de Penya
fort
es veu
aparèixer
una ombra blanca
semblant
un fantasma
que recorre
silenciós
amb una torxa
a la mà
als voltants
de l'edifici.
Una ombra blanca
que sembla
diluir-se
sota la llum
poderosa
dels fanals
elèctrics
i recupera
les seves formes
quan s'allunya
les formes
d'una dama
vestida
de blanc
amb els avis
tacats de sang
mortement
silenciosa
se la veu
pujar a les escales
del temple
arriba fins a la porta
i posa
la mà al pom
aleshores
cau la darrera
campanada
i la torxa
misteriosa
s'apaga
i amb un gran
jamec
profund
i patètic
es fon
com un núvol
de fum
sobre el del re
graó
l'esperit
de la mare
abadesa
de munció
déu-n'hi-do
avui
avui és molt llarg
avui és molt llarg
cada vegada et superes
jo no
a l'escrit d'aquí
estàs plogues
al conv
si aquestes plogues
però la mare
si la vols veure
la forma blanca
tens que anar
a la Rambla Catalunya
però de nit
i de nit
abans de que toquen
les 12
i els dissabtes
una mica de por
sí
se n'anàvem de juerga
el dissabte
és una de les coses
que fer bromes
sobre aquestes coses
a mi
no em fan gaire gràcia
no
oi que no
no
si no fem bromes
escolta
aquí ho prenem tot
molt seriosament
no
sèriament
oi que Maria
ho prenem seriosament
seriosament
bé
posa la sintonia
de viatjant
que ombraguem
en rodes de molí
viatjant per Catalunya
avui retrocedim
en el temps
i farem
una visita
a la Lleida
dels primers anys
d'aquest segle
de la mà
de l'escriptor
lleidatà
en Mili Bayo
la Lleida
antiga
racons
que transpuen
història
això ens deia
Mili Bayo
amb les transformacions
de finals
del segle XX
Lleida
ha recuperat
l'orgull
els indrets
que el Vianant
patia
com l'estigma
d'un anacronisme
que semblava
invencible
un anacronisme
que era
com un llast
per satisfer
un ancestral
anel
de modernitat
han estat ara
recuperats
de l'abandor
dels segles
la Lleida
on va néixer
l'Emili
era primers
dels anys 60
una ciutat
trista
i
de boirós
suposo que serà
boires
boires
sí
i de l'ambient
reinant
de l'època
si es vivia
en un barri
perifèric
separat de la ciutat
per un pas a nivell
sense presses
del fet de creuar
aquella via de tren
se't deia
anar a Lleida
molts matins
de diumenge
els pares
de la família
agafaven
de la mà
els nens
i complien
el ritual
de recórrer
de punta a punta
al centre
de la ciutat
costum
ancestral
practicada
pels lleidatans
durant segles
cal reconèixer
que a partir
de les darreries
del segle XX
les transformacions
polítiques
van fer
que la deixadesa
que havia patit
la ciutat
indeguda
i injustificable
va anar
de poc a poc
subsanant-se
i Lleida
va recuperar
lentament
la seva valua
abandonant
l'aspecte
de la dita
deixadesa
patida
durant segles
segles
varen començar
el recorregut
per l'auditori
Enric Granados
on segles enrere
estava situat
el portal
de la Magdalena
una de les entrades
de la ciutat
passejant
pel carrer
de Magdalena
segons
la legenda
va néixer
allà
pel segle III
Sant Anastasi
patró
de la ciutat
arribem
a l'església
de Sant Joan
que segons diu
la tradició
local
va ser construïda
en comomoració
del càstig diví
d'Herodes
el malvat
rei
que havia fet
tallar
la capa
de Sant Baptista
i recordem
que ho diu
la legenda
l'església actual
és d'un senzill
estil
neogòtic
que realment
resumeix
prou bé
la història
monumental
de Lleida
primer
temple romà
després
mesquita
i finalment
església romànica
va ser
enderrocada
l'any
1869
per satisfer
necessitats
urbanístiques
una part
de l'absis
d'aquesta
primera església
encara
es pot visitar
als soterranis
de la plaça
actual
l'any
1895
es va inaugurar
el temple
que visitem
durant la
dissortada
guerra civil
va ser
cremada
reconstruïda
després
als anys
40
continuem
el passeig
i trobem
un altre portal
de l'antigua muralla
ballat
per l'estatua
dels capdills
ilergetes
indivil
i mandoni
una obra
de l'any
1881
que durant
molts anys
va ser la primera
imatge
que rebia
el visitant
perquè l'anomenat
pont vell
era l'únic accés
a la ciutat
quan se n'anaven
automòbil
anem cap a la dreta
trobem
l'avinguda
coneguda
popularment
com la banqueta
però oficialment
com
avinguda de Madrid
amb edificis destacables
com el
Pallàs
o la mateixa
Paeria
amb una façana
neoclàssica
de 1864
però des de la banda
interior
l'edifici
que se lotja
l'Ajuntament
encara conserva
l'aire medieval
primigeni
i és una
voluosa mostra
del romànic civil
la tercera estació
del passeig
és la crudilla
dels carrers
Major
Cavallers
coneguda
com el peu
del Romeu
una capella
recordada
la legenda
segons la qual
Sant Jaume
a entrevessar la ciutat
va clavar-se
una punxa
al peu
i un estol
d'àngels
va baixar
del cel
il·luminant
els fanals
cada vigília
de la festivitat
de Sant Jaume
els nens
hi acudeixen
armats
de fanalets
i rememoren
el prodigi
l'antic hospital
de Santa Maria
és la següent cita
mostra
del gòtic
civil
va ser acabat
a principis
del segle XVI
després
d'una construcció
complicadíssima
de planta
quadrangular
un acollidor
pati central
sense gaire
ornaments
acull
des de 1942
la seu
de l'Institut
d'Estudis
i l'Ardencs
tot just
al davant
s'aixeca
la catedral nova
construïda
durant la segona
meitat
del segle XVIII
després
dels infructuosos
intents
de recuperar
l'edifici
de la seu
vella
ocupat
pels militars
des que les tropes
felipistes
van ocupar
Lleida
l'any
1707
l'edifici
opulent
però fred
mai no ha acabat
de guanyar-se
el cor
dels lleudatans
la doble escalinata
lateral
sembla més
una barrera
dissuasòria
que una invitació
a l'interior
la fosca
perpetua
la sensació
de fred
amb tres
naus
espaioses
té l'aspecte
d'una casa
gran
en hores baixes
i no és estrany
perquè el temple
comptava
amb una gran
augmentació
escultòrica
molt espectacular
que es va
endur
dos incendis
el primer
la nit del 12
de juliol
del 1782
va reduir
a cendres
l'altar major
de l'Assumpció
obra del
prestigiós
Joan Adán
el mateix
escultor
pel que sembla
indignat
per les crítiques
que el
retaula
havia
suscitat
entre els
canonges
va ser inculpat
de l'incendi
i empresonat
l'any
1925
s'hi va
instal·lar
un magnífic
retaule
del lleidatà
Joan Bargós
obra que va ser
destruïda
pel foc
fet per la columna
militar
que travessava
la ciutat
Camí del Front
Camí del Front
carrer
de la Palma
amunt
trobem
una banya
o una barreja
d'edificis
vells
al costat
de construccions
modernes
és el barri
antic
el canyaret
amb habitants
de classe senzilla
va ser objecte
de rehabilitació
l'església
de Sant Llorenç
probablement
construïda
sobre la base
d'una capella
visigòtica
és una de les joies
de la ciutat
dels tresors
que guarda
destaquen
de quatre retaules
de pedra
del segle XIV
mostra
de l'escola
lleidatana
d'escultura
després de visitar
l'espectacular
dipòsit
construït
l'any 1788
per suministrar
aigua potable
a la ciutat
ens aturem
una estona
a Sant Martí
una notable
església romànica
que va ser
habilitada
com a
magatzem
de municions
convèn
i presidi
deixem enrere
el museu d'art
contemporani
de la
panera
que havia estat
l'almodi
vell
i ens enfilem
cap a la seu
vella
l'edifici
més preuat
de la ciutat
i gairebé
un segell
identificador
per cadascun
dels lleidatans
l'edifici
de la seu
vella
conegut a Lleida
com el castell
continua lluint
amb força
des del segle XIII
dels estils
arquitectònics
superposats
és imprescindible
la visita
al claustre
fins i tot
l'ascens
al campanar
per admirar
la impressionant vista
de la plana
de Lleida
i saludar
la silvestre
la campana
de més de sis tones
forjada
a la primeria
del segle XV
baixem pel carrer
Caballers
trobarem
l'escola
de Belles Arts
i el museu d'art
Jaume Morera
en l'antic convent
del Roser
i també un celler
on es cuinen
plats típics
de la terra
i molts
apetitosos
per cert
així descansarem
de l'escalada
a la seu vella
però ara hi ha
un ascensor
sí
no, clar
com està escrit
això
mitjans
del segle XX
sí, sí
és que com
ja hi vaig començar
a anar
encara havia
de pujar
quan la meva família
va anar a viure
a Lleida
encara havies de pujar
graó per graó
sí, sí
aquesta és la ressenya
que feia
fa 15 anys
l'escriptor
Emilio Ibaio
sobre la seva ciutat
sobre la capital
de la terra ferma
Lleida
durant aquests últims temps
la ciutat
ha experimentat
uns canvis
tan extraordinaris
que es pot dir
sense cap mena
de dubte
que es troba
en la mateixa línia
de totes les ciutats
que es poden considerar
capdavanteres del món
més avançat
s'ha modernitzat
en tots els aspectes
urbanisme
modernitat
avenços
en tota mena
de qüestions
de cultura
d'art
d'esports
i molt important
de comunicacions
en l'arribada
de l'alta velocitat
per totes aquestes qüestions
i per a completar
la descripció
feta per
Emilio Ibaio
val molt la pena
la visita
a la quarta província
de Catalunya
segons les denominacions
geofísiques
actuals
ben segur
que ens quedarem
absolutament
encantats
a la quarta província
a la quarta província
de Catalunya
queunda
d'esquintlir
deา
una
hà
Música per gaudir.
Al llarg d'aquest espai de música per gaudir,
us hem ofert molts dels fragments corals de les òperes de Giuseppe Verdi.
Avui podrem escoltar un vals popularíssim de la seva obra més coneguda,
La traviata, el brindis.
Música per gaudir
Música per gaudir
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
reacció molt emocional
que no podem evitar,
la clau està en els ulls
i en la capacitat innata
que tenim per comunicar-nos
i interpretar
missatges no verbals
a través de la mirada.
Per això,
connectem més ràpidament amb els animals
amb els ulls grans
i similars als nostres
que amb els gossos
o amb els cavalls o amb els tocinos
i, de totes maneres,
amb les aus, amb l'ententiment
pot costar una mica més
perquè els ulls són molt diferents
a més que expliquen
l'anatomia
que són menys similituds
que té menys similituds
que l'humana.
El cas dels peixos
i uns altres animals marins
és molt llamatiu
que ja viuen en un medi
que no ens és inaccessible
per al que desconeixem
com són i com es comporten.
A més dels freds
que són relliscosos
no criden per expressar el dolor
com altres animals.
Els insectes,
els molúsculs,
terrestres igual,
que tan siquiera
se'ls reconeix
la capacitat de patir.
Els cargols
són uns grans olvidats.
En Espanya
el seu consum
és bastant elevat.
La cria de cargols
es coneix
com
ilicicultura
i segons
recomptes
del Ministeri
d'Agricultura
existeix
més de 200 granges
d'engreix
de cargols
en el territori nacional.
La producció
dels cargols
es realitza
en zones
de l'interior,
en el que es diu
sales de maternitat.
A més,
s'efectua
una precisa
selecció genètica
tal i com
es fa
amb totes
les espècies
d'explotacions
de ramaderia.
Després
es col·loquen
els moluscos
en hivernacles
a l'era lliure
per engreixar-los.
S'aprofiten
els ous
per elaborar
el que es coneix
com caviar blanc
i a més
la seva recreació
s'amplea
molt en cosmètica
per fabricar
productes
per cuidar
la pell.
Els cargols
que van a servir-se
com un menjar
se someten
prèviament
a un llarg
dixoni
a modo de purga
abans de ser
consumits.
Així,
l'animal
que es recull
i entra
en hivernació
es va nodrint
dels restes
d'aliment
que li queden
al seu intestí.
Després
es posen
a l'aigua
amb sal
durant bastant temps
perquè es pulsin
tota la bava
i finalment
es couen
vius.
Déu-n'hi-do, eh?
Abans ja te comentava
que això
un senyor
que era molt expert
és una salvatxada
perquè el cargol
amb la sal
es torna
boig
de dolor.
Però bueno,
està així.
Per això
ho fan
en favor
de...
Per més nets,
perquè estiguin
més nets.
No,
naranjas.
No, no, no.
Perquè si no es quedarien
amagats, potser.
No, això depèn
de la gràcia
que tinguis
a fer-lo sortir
de la closca.
Però, no, no,
o sigui,
ells moren rabiant
i això es transmet
també...
Però com que no els hi podem,
no els hi hem preguntat
ni tampoc
ens poden contestar,
continuem menjant cargols.
Bueno,
vale, eh?
No sé si us heu fixat
que avui
anar viatjant per Catalunya
hem anat a Lleida.
Caramba,
si la Montse
ens porta cargols
perquè és un dels plats
típics.
és casual, eh?
És casual.
Perquè Lleida
és molt típic, eh?
La pleca al cargol.
És molt típic, eh?
Lleida, molt típic, eh?
I fer-lo sobretot
a la llauna.
Sí, sí, sí.
Bueno,
jo les faig amb salsa
perquè a dos membres
o tres de la meva família
els agraden més.
Els hi agraden molt.
Sí, no, no.
Jo els faig amb...
Per això diu
dels milions
d'animalets
o grans animals
o petits animals.
Ara, a mi que no em facin menjar...
Què es consumeixen?
No em facin menjar insectes
perquè a mi menys de l'herenda
no pensen menjar-los.
Bueno, no ho sé.
A la llarga.
No, no.
Si en menjarem tots
d'insectes.
No, em sembla que nosaltres
ja no menjarem això.
No ho sé.
O no tindrem temps nosaltres.
Això t'ho dic.
Bé.
Els insectes
ens menjaran...
Ja no es comen.
Ja no es comen.
No sigui que...
Escolta...
Una miqueta de música
per a completar
aquesta exposició
tan defensora.
Potser és del partit animalista, tu.
Jo, sí, una mica.
És que sí.
Una mica sóc una mica animal.
No, animalista vol dir
que estan en favor
dels animalets.
O sigui que...
Que consqui.
No, és una cosa graciosa.
Sí, i tant.
Bé.
Bé.
Bé, i com a complement
d'aquesta secció
de la Montse
us recomanem
unes receptes saludables
per portar la carmanyola
Menjar sa fora de casa
és compatible
amb la preparació
de plats deliciosos
i combinacions originals.
Les fruites,
verdures i llagums
són perfectes
per dur la carmanyola.
Si no poguéssiu prescindir
de la carn,
millor que la cuineu al forc
i amb poc complement de salsa.
Prescindeix
dels arrebossats
i tingues en compte
que la planxa
deixa la carn molt seca
si decideixes escalfar-la.
Atenció a les carmanyoles.
Encara que són més llogeres
que les de plàstic,
no són les més aconsellables,
ja que moltes inclouen
components químics
com el polímer bifenol A,
que quan s'escalfa
es desprèn sobre el menjar
per la qual cosa
els acabats
els acabem ingerint.
els pots utilitzar
només quan n'hagis d'escalfar
no hagis d'escalfar els aliments.
Per menjar calent
es cull una carmanyola de vidre
que no desprèn partícules
i no canvia el gust dels aliments.
saps què?
Com anem una mica justet de temps
continuarem la setmana
que ve amb aquests
consells de les carmanyoles
de vidre
i tot això
que val la pena
i que el Joan Maria
sí, guardem-ho
i que el Joan Maria
ara ens parli
del seu reportatge.
Bueno, aquesta vegada
el reportatge
ja l'he trobat fet
en aquest cas.
Em s'ha fossellat, no?
Sí, sí, sí.
I d'on?
Molt bé.
De la revista Diners
de la Vanguardia
i està escrit
per Joaquín Alcatxo
i parla d'una empresa
puntera de Barcelona
que vaig creure molt interessant
i ara...
I tant, molt bé.
L'emprena es diu Micròmics
que ha sorgit
del CRG i CREA.
Està especialitzada
en l'anàlisi
de microbioma
i metogenòmica.
És un altre exemple
de com una investigació
capdavantera
i arriscada
pot millorar
la vida de les persones
i ajudar la societat
produint coneixement
i riquesa.
El professor
Lluís Serrano
director del Centre
de Regulació Genòmica
defineix amb aquesta frase
el projecte empresarial
Micròmics.
segona spin-off
nascuda del CRG.
En aquest cas
amb la participació
de l'Institut Catalana
de Recerca
i Estudis Avançats
i CREA
i els dos investigadors
emprenedors del projecte
Toni Cavaldón
i ara també
director científic
de la nova empresa
i Pedro González
conseller delegat.
Micròmics
es va posar en marxa
oficialment
al setembre del 2017
i tres mesos després
ja ara
una empresa
econòmicament viable.
Hem consolidat
els primers clients
i com som
una empresa
de serveis
sense necessitat
de grans inversions
econòmiques
des del febrer passat
estem cobrint despeses.
afirma en satisfacció
el científic
i cofundador
del projecte
Toni Cavaldón.
La jove empresa
té el seu origen
en la recerca científica
desenvolupada
al CRG
i entre d'altres
el projecte
de Ciència Ciutadana
treu la llengua
desenvolupant
en col·laboració
de l'obra social
la Caixa
amb l'objectiu científic
de disposar
de dades més fiables
sobre el microbioma
o conjunt
de microorganismes
bacteris
i fongs
que viuen
a la boca
de les persones sanes
i afectades
per alguna malaltia
o síndrome.
La primera edició
de treu la llengua
es va permet
analitzar
més de 1.500 mostres
i ens va ajudar
a posar a punt
els protocols
i els procediments
més efectius
per l'anàlisi
de microbiomes
recorda
Toni Cavaldón.
A partir d'aquest projecte
i altres
col·laboracions
amb hospitals
ens van abandonar
que era necessari
crear una empresa
per continuar avançant
en aquest tipus
de serveis
i a més a més
vam veure
que no hi havia
cap altre
empresa Espanya
amb aquest perfil
especialitzat.
Detalla el
cofundador
i director
científic
de Micromics.
La nova
spin-off
especialitzada
neix amb l'objectiu
d'oferir solucions
que permet
identificar
i estudiar
els microbis
per la utilització
en benefici
de la salut,
l'agricultura
i la remeraderia,
la indústria
o la investigació.
Destaquen
els promotors
d'aquest projecte
de base científica.
L'origen
de Micromics
és l'estudi
del Microma
humà
i la
Biomedicina.
Per la seva
experiència
i els seus
serveis
s'estrenen
actualment
a camps
tan diversos
com la
remeraderia,
la indústria
alimentària
o medi ambient.
La nostra
missió
és convertir
el coneixement
científic
sobre
metagenòmics
o microbioma
en solucions
pràctiques
pels nostres
clients
i per la societat,
explica
Gabaldon.
Com a exemple
de la seva
activitat,
el director
científic
de la firma
explica
que un dels primers
calients
de Micromics
és un hospital
de Portugal
interessat
a analitzar
el microbioma
del pulmó
de malalts
de càncer.
És un camp
molt diferent.
La jove empresa
ha analitzat
els microbiomes
d'animals
de granja
per estudiar
l'efectivitat
de l'ús
de probiòtics
en substituït
els problemàtics
antibiòtics,
és a dir,
utilitzar
els probiòtics
en lloc
de antibiòtics,
que tots sabem
que tenim ja
molts problemes.
El sector
de la indústria
alimentària,
Micromics
ha començat
a treballar
en diverses
empreses
en estudi
de les cadenes
de processat
amb alimentació
per millorar
la producció
i evitar
la intoxicació
creuada.
En l'estudi
i la protecció
del medi ambient,
aquesta nova
spin-off
catalana
ofereix serveis
a empreses
de fertilitzants
per valorar
l'efectivitat
dels nous
productes
amb la mirada
centrada
en la substitució
de fertilitzants
químics
per biofertilitzants
que contribueixen
a una agricultura
més sostenible.
A més a més,
la nova empresa
participa
en estudis ambientals
de caràcter internacional,
entre els quals
hi ha la caracterització
microbiana
de la costa
de l'oceà pacífic
de l'Amèrica del Nord.
Micromis
té el suport
del CRG
i està ubicada
al Parc d'Investigació
Biomèdica
de Barcelona.
És a dir,
que bé que hi hagi
empreses
com aquestes
que investiguin.
Que investiguin.
Anem
pel camí.
Clar,
mica en mica.
Bé,
ja
hem arribat
a la fi.
Senyores,
senyors,
moltes gràcies
per la seva atenció.
Senyora Lina,
senyora Montse,
senyor Joan Maria,
senyor Carles,
a tots,
moltes gràcies
per la vostra col·laboració
i fins la propera.
Recordeu que si voleu
el dissabte
tornarem
a estar amb vosaltres.
Fins aleshores,
molt bona nit
o molt bon dia.
Adéu-siau a tots.
Adéu-siau.
A l'escoltes
l'àdio d'Esbert
Sintonitzes
l'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
A l'escoltes
l'àdio d'Esbert
Sintonitzes
l'àdio d'Esbert
i federt
s 야
i aquest��� 종 � werd
죽ert
l'ène