Seixanta i més.
Molt bon capvespre, amics audients de Ràdio Desver.
De nou estem amb vosaltres l'equip de Seixanta i més
per recaudir d'una hora d'entreteniment radiofònic.
Música, comentaris, informacions, curiositats...
En resum, de tot aquell contingut que fa interessant una hora de ràdio.
Bé, fem una miqueta de comentari,
però sí, el Carles ens posa una refegueta de sintonia.
El Barça no va fallar
i la copa del rei d'enguany lluu en la vitrina de l'equip.
Però, esclar, que els culers estan satisfets,
però... i una altra vegada, però...
Per què m'ha semblat que l'entusiasme no ha estat com en d'altres moments?
Que injustos som els culers!
Hem de pensar que no sempre podem ser infal·libles
i els jugadors són éssers humans,
amb dies bons i bé, al contrari.
Siguem tan expressius
com un altre equip de l'Estat que diu
Visca el Barça, man que pierda!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
L'associació va fer dos actes la setmana passada
que els nostres socis han qualificat molt positivament.
El dimecres van visitar l'edifici de Capitania
que durant uns anys va ser la seu de la quarta regió militar.
Edifici renovat, amb jardins ben cuidats
i estances redecorades, sumament agradables.
I el divendres, la interessant xerrada sobre les pensions,
història, estat actual i futur
a càrrec de la senyora Mercè Gómez Ceba,
secretària general de la UGT,
de el Baixes i el Berguedà.
Qui va exposar els temes amb tota claredat
i va atendre molt amablement
totes les preguntes i propostes
que se li van fer per part d'un públic
força interessat, com és natural,
per aquest tema que potser no afecta tant
als pensionistes d'enguany
com als pensionistes del futur.
No cal dir que esteu convidats a inscriure-vos
a l'Associació de Gent Gran de Sant Just.
Estem amb vosaltres tots els demarts
de dos quarts d'onze del matí
fins a dos quarts d'una del migdia.
Bé, i ara, un apunt interessant,
una mica d'història i una mica d'actualitat.
Tornem a ser de nou, a voltes,
en la Muxi Ganga de la continuació del tramvia
per la Diagonal,
en l'espai comprès entre la plaça Francesc Macià
enllaçant amb el tramassós
a la plaça de les Glòries.
Recordem que en els moments inicials
de la posada en marxa
de les dues línies dels tramvies actuals
van haver-hi moltes veus en contra.
Bé, perquè la velocitat no era la desitjada,
bé, perquè cobria solament,
en un tant per cent minso,
les necessitats dels ciutadans d'aquell temps
i, entre altres, moltes inconveniències,
doncs perquè a la gent no li agradava.
Per això va ser al principi.
A poc a poc la gent s'ha anat acostumant
i ara ho trobem fantàstic.
Era còmoda per accedir-hi a les persones
amb mobilitat difícil,
amb els cotxets de bebès,
cadires de rodes
i fins i tot, en moments puntuals,
alguna que altre vici.
El tramvia havia tornat
per quedar-se en la nostra societat.
I ara arribem a l'explicació
més o menys coherent
d'una decisió,
sembla que absurda,
d'interrompre els 4 quilòmetres de traçat
entre les dues places.
Amb el nou tramvia interruptus,
que va ser batejada
la paradoxal interrupció d'un tram
que podia haver unit el transbassós i el transbaix
al llarg de la diagonal.
si es van construir 30 quilòmetres de tramvia,
que va treure el cap
deixar sense servei aquests 4 quilòmetres,
la distància que separen en dues places.
algú va abatar la construcció d'aquest tram,
utge tant que encariria el projecte.
Doncs no,
ja que el periodista que cobria el tema
va fer el següent càlcul,
va fer el següent càlcul,
la unió d'aquestes dues línies
per la part central de la diagonal
i en aquest tram,
de solamente 4 quilòmetres,
supondria elevar la demanda
dels usuaris en un 50%.
I recomanava que seria,
sens dubtes,
la millor i més rentable operació
per promocionar el transport públic
per part de l'administració
cap als altres ciutadans.
Però la proposta va ser escoltada.
No va ser escoltada.
No va ser escoltada, perdó.
Perquè sembla ser que es tenia el calaix
i segons informacions de l'època,
un suposat projecte d'enllà subterrani
entra en dues places,
cosa que no s'ha produït.
Cosa que no s'ha produït.
No, perquè és que si ho mires
amb coses de tipus de geologia,
és gairebé impossible.
És que han de travessar la plaça.
Han de travessar un munt de carrers.
I la plaça,
i tot el que vulgui.
El problema deu ser pel cos.
perquè es pot fer.
Perquè només heu de veure...
Clar, tot es pot fer.
A veure l'ABE.
L'ABE TV va amb 50 inconvenients,
que enfonsaria la Sagrada Família.
Res de res.
Vull dir, els sistemes que hi ha
són suficients i segurs per fer-ho.
Sí.
I si recordeu,
sobre aquest tema,
jo vaig fer un article fa més d'un any,
i vaig dir,
i vosaltres no hi estàveu d'acord,
que s'havia d'haver fet...
De bon principi.
De bon principi.
No, i ara encara hi som i temps.
No, però ara,
saps què passa?
Ara, la Diagonal ha estat ja
ordenada i arrenjada
des de la plaça Francesc Macià
fins a la plaça del Llàpix,
amb un projecte votat i acceptat pel veïnat,
mitjançant un referent d'un popular.
Ara, les autoritats municipals
han tornat a posar sobre la taula
el projecte de la unió
de les dues línies del tramvia,
a més a més,
referendant per un grup d'especialistes
de la universitat.
I hi ha altres grups que treballen
amb aquest assumpte,
que són per part de l'Ajuntament.
Clar, els interessa pel que sigui.
De voler fer això, aquest enllats.
Sí, per variar també els projectes
d'altres consistents.
Ja.
Això també...
A més a més,
podrien carim...
Sempre, sempre,
la gent per sistema,
encara que després...
Sí, diu que no.
No, diu que no.
I costa.
Però, de totes maneres...
I llavors s'ha de tenir prou visió
per dir-ho.
Ah, visió.
Llavors, per 4 quilòmetres
que hagués costat dos rals,
a qui li va interessar no fer-ho?
Bé, però ara encara,
en queda segles.
Ja s'amortissarà.
Total, hem passat
amb aquestes obres que han fet,
hem passat 3 anys.
Doncs, guita,
per la circulació de Barcelona
i per la contaminació,
perquè aquest tramvia
contaminarà molt menys.
Esperem.
Que tant de cotxes.
No, no, s'acabarà un tel.
I el futur de Barcelona,
igual que totes les altres ciutats,
passa pel transport públic,
no contaminant.
Per tant,
la bona direcció,
encara que valgui inés,
se'ls gasten amb altra cosa.
Sí.
El tramvia ha de passar
per aquests 4 quilòmetres
i ja.
De la mateixa manera
que aquesta setmana
s'ha firmat...
No, saps què passa?
que ara ja
els comerciants
i els dianants
ja han trobat...
L'arranjament
l'han trobat perfecte.
Ja és la idea
que ells van votar,
que a més,
el projecte
de tota aquesta regla,
arreglo,
va costar
dos milions d'euros, eh?
A l'hereu,
a l'alcalde hereu.
A l'alcalde hereu.
Doncs la gent va voler això.
O sigui que...
És que una cosa és...
La gent no sap el que vol.
Han de ser els tècnics
el que han de dir.
No la gent.
A vegades.
A vegades,
Joan Maria...
Escolta,
posaré un altre exemple
que encara és candent
i està tots els diaris.
I ho tinc claríssim.
Ho tinc claríssim.
Barcelona han canviat
el sistema d'autobusos
i han fet-lo racional.
Mireu un plànol de Barcelona.
És modèlic.
És com de les millors
ciutats europees.
perquè el Cerdà va fer una feina
preciosa.
Que també li van protestar.
ara s'ha de treure del cap
el partit polític
que ha dit
que s'havia de fer això.
Perquè moltes vegades
un ho diu
l'altre
per portar-la a la pandèmia.
Sí, va.
Doncs el sistema
que està fent
els autobusos,
és a dir,
els...
Sí, les línies...
Horizontals i verticals.
Això és el més racional de tot.
Perquè aquest sistema
farà que qualsevol casa,
qualsevol illa o habitant,
tindrà més a la vora
el metro,
perdó,
l'autobús
que pas abans.
Ara, això sí,
la gent que el tenia molt a la vora,
el dinava molt bé
i ara que li canviïn això,
evidentment,
estem acostumats.
Però és el racional
i jo n'estic convençut
que d'aquí 10 anys
diran, això,
i per què no ho feien abans, això?
Perquè és molt raonable.
És el que jo dic.
Llavors ha resultat més barat
que no pas ara.
Perquè ara ja està arreglat.
Doncs rebenta tot això
que ha costat una milionada.
El que passa és que tenim
la mala costum
que coses que funcionen
les volem modificar.
Si funcionen...
Ja que ho ha fet,
menganito,
que no ho faci el zutanito.
De fet,
hi haurà molta cosa
que no s'haurà de tocar.
El esparatxer
per les acedes
no crec que s'haig de tocar.
Ara, serà de partir
de l'as d'or,
és la van pregada
que se'n diu, no?
Sí, de la plesa de llapis.
Sí, de les dades
o sin llapis.
El monolit.
Fins al...
Sí.
Al bar de gué,
que això s'ha de fer.
Sí.
Encara hi som a temps
més de la meitat.
Aquí ja està la meitat
fent el que es pot fer.
I com estigui fet
d'aquí, no ho sé,
posem cinc anys,
diran, ostres,
que maco a Barcelona
i no tant...
Esperem, esperem.
Que no sigui
parlar malament de les coses
abans de veure les meitats.
Bueno, i una altra cosa
del transbaix.
S'ha firmat,
heu llegit...
No, espera't,
no t'ho he llegit.
Sí, sí,
a la web de l'Ajuntament
de Sant Just.
Que s'ha firmat
amb el Consell Comarcal
tots els alcaldes
perquè el transbaix
passi
per la carretera real,
per Esplugues
i fins a...
Carrella Aureà Miró.
Fins a Sant Just
i fins a...
Que ja s'hi podia haver fet,
també.
Però va ser
un alcalde
d'Esplugues
que va dir que no.
Que no.
Perquè Esplugues
està molt ben sortit
de trànsit,
de tot.
però...
Totes les línies
d'autobús
tenen
les línies
del tramvia
i escolta'm...
Però bueno,
per una alcaldada,
perquè això és una
verdadera alcaldada,
per què li van tolerar?
Jo no sé qui li va tolerar.
Això no li va tolerar.
Vull dir,
escolti,
vostè és una alcalde
de poble
però el sistema
radial,
el sistema
de transport
no l'ha de dir vostè.
No me'n recordo.
No l'ha de dir vostè.
qui va decidir.
Ara n'hi ha una...
Va ser dels altres
que li van tolerar.
Van ser els polítics
que li van tolerar.
Oh, esclar.
És que els polítics
són els que tenen de mà.
Aquí hi ha una paraula
que ara estem precisament
parlant d'això.
Aquest projecte
va ser votat
i acceptat
pel veïnat
mitjançant
un referèndum popular.
Sí, senyora.
Per tant,
per què tenen
tants problemes
amb el referèndum?
Se'n va fer un.
Mira,
no en parlem
del referèndum
perquè, escolta,
jo ja tinc...
No acabaríem.
Els cabells
que apunten.
Com que aquí diu
es va fer
mitjançant
un referèndum popular
perquè afectava molt
a la gent
que vivia allà.
Més que els que transitaven.
Més que els que transitaven,
sí, senyora.
A Barcelona
hi ha aquelles illes
que han fet
el Popo Nou.
Sí,
i tothom està en compte.
El que està allà,
a la illa,
estan encantats de la vida,
el nen juguant
al carrer i tal.
Però, esclar,
els del costat
no resulta que...
I el transport públic,
o sigui,
el trànsit,
tot això
és de pueblo.
Allò és de poble,
del barri
de quan jo era petita.
Ja, ja.
Anar a jugar al carrer.
Sí,
però segurament,
segurament,
segurament,
el futur és així.
Però no una illa,
tot Barcelona així.
Per què?
Perquè el transport públic
ha de ser
la manera de circular.
No pot ser...
Ja no és el transport públic.
Barcelona tampoc va ser feta
perquè estigui plena de cotxes,
perquè hi hagi dos milions de cotxes al carrer.
No va ser dissenyada per això.
Per tant,
el cotxe,
al final,
serà només per sortir de fora de Barcelona.
que entri com a la City de Londres,
que els cotxes que entren.
Exacte, exacte.
Però,
el cor de la City de Londres,
majorment,
són negocis.
És de negocis,
que al cap de setmana
queden buits.
Però allà,
la nostra ciutat,
dic nostra,
perquè jo vaig néixer allà,
la nostra ciutat
és viva.
És viva.
Però no podem pretendre,
encara que sigui viva,
que cada vegada,
no sé si se'm matrícolen
50.000 cotxes a l'any a Barcelona
o 30.000,
no sé pas,
però és que no hi cauen.
Però a part que no hi cauen
és que respirem un aire
que ens estem morint.
A més a més,
hem de pagar unes muntes a Europa.
És molt greu, això.
Paguem muntes, a més.
Que no els hem pagades,
però els haurem de pagar.
Les haurem de pagar.
Ja les pagarem.
Doncs haurem de canviar.
Hurem de canviar el cotxe.
Ja les pagarem.
I si no, mira,
com deia la meva sogra,
penitas antaluciones.
No sé què vol dir,
però volia dir que,
bueno, que ja està bé.
Bueno,
després de tota aquesta dissertació
de trànsits,
de plànols,
de tot,
aviam,
què has portat?
Aviam si també portes coses
de carrers antics.
També porto coses
de carrers antics.
Bé, mireu,
diu aquí,
les primeres evasions
d'impostos.
Amigo mío!
Home,
ara estem fent la declaració.
Per això mateix.
Ai, senyor.
El pla de la Boqueria
també es trobava davant
d'una de les portes
de l'antigua ciutat
i com a espai d'entrada
i sortida del recint
emmurellat
tenia forques espantadisses.
Però la seva situació
estratègica
també era un punt
de reunió
de venedors amb volants
i de pagèssos
de pobles
i masies
properes
que preferien
vendre fruites,
verdures i cereals
fora muralles
per estolviar-se
a l'impost d'entrada
de mercaderies.
Amb tant.
A poc a poc
al pla
s'hi van anar
afegint
tot tipus d'artessants
comerciants
de teles
i fins i tot
cenedors
amb remeis
màgics
per allò
que fes falta.
Sí,
la clàssica
fira de tota la vida.
Diu,
el mercat
va créixer
de tal manera
que també
s'hi podia trobar
arrengar queixals,
juglars,
narradors
d'històries
i, com no,
lladres.
Mentre
els venedors
continuaven a fora
per no haver de pagar
dins de muralles,
la vida avançava.
A la zona
de la Rambla
en el
1586
es va construir
un nou edifici
religiós.
Era el
Convent de
Sant Josep.
Però aquest
va passar
millor vida
a 1835
amb una
de les
bellugues
que van
exaltar
els carrers
de Barcelona
durant uns dies.
Això ja havíem dit,
no?
Sí,
van carregar
el Convent.
Sí,
en el seu lloc
s'hi va deixar
una esplanada
envoltada
de porxos
i aquesta esplanada
va ser el nou lloc
que van haver de moure
les seves parades
intremurs,
suposem,
pagant
els que el tocava.
O sigui,
que ja
en totes les èpoques
sempre s'ha d'haver
hagut
de afluixar
la mosca.
La persona
que s'encarregava
en castellà
era
el fielato,
en castellà
el burots.
Burots.
Una segona cosa
persona no,
persona no.
Era una entitat,
sí.
Era un carruatge
o bé portaves
conillus
o...
Inclús
amb bicicleta.
Jo me'n recordo
que tenia
vuit o deu anys
i sortia
de Figueres
a qualsevol carretera,
no gaire lluny,
perquè era molt jove llavors.
I no sé,
deia set o vuit quilòmetres
i al moment
de tornar
hi havia un senyor
amb la gorra
al burot
i volia que pagués
trent o quaranta centis.
Si no tenia ni cinc.
I a més,
amb el meu cap llavors
deia
per sortir una feia
una mica d'esporraig de pagar,
res.
Era, sí, sí.
Anava a poc a poc
i com veia el burot
assalava, eh?
I el deixaves
amb un pap de nens.
Ara,
perquè avui
ens hem entretingut
en moltes coses,
però un altre dia
que tinguem temps
jo us explicaré
un acudit d'això.
Bé,
l'espai
va ser dissenyat
per francès
Daniel Molina
en el 1812
al 1867
que va viure
aquest home,
arquitecte,
que es va inspirar
amb una obra
de l'anglès
Sean Nash,
autor del Regent Park
en Londres.
La plaça
s'havia concebut
com un lloc elegant,
amb balconades
obertes
cap a l'espai central,
però
en una arrencada
d'utilitarisme
poc estètic
i el 1914
es va cobrir
la zona
amb una estructura
de ferro.
I això
és la boqueria.
Ah,
allà
van muntar
el mercat.
Van muntar
el mercat
que és conegut
arreu del món.
És el més gran
d'Espanya
amb una superfície
de 2.583
metres quadrats.
I alguns diuen
que a l'inici
de la venda
de flors
a les Rambles
s'ha de buscar
en un acostum
que seguien
molts venedors
del mercat.
Per cada compra
obsequiaven
el client
amb una flor.
Ah, mira.
Aneu a veure
si us troben flors.
Aviam.
No, però ara
sembla que les volen treure.
Si no les han tret
ja.
És que no és estrany
que a Barcelona
tinguem tant d'èxit
amb el turista
perquè és de les poques
ciutats del món
que té tant
de comerços
a baix
que la gent
pot anar passejant
i tantes botigues
i arriba
per exemple
la tardor
que es fa fosc aviat
com que tots aquests
comerços
encenen el llum
tot és ben il·luminat
i és maco
per...
No, no, és molt atractiu.
Això venen de tot Europa
veuen això
i queden al·lucinats
de Barcelona.
Això i després
una altra cosa
això que hem dit
no solament de la boqueria
no sé si hi ha 14 o 15 mercats
molt ben montats
i alguns de preciosos
de les estructures.
Escolta
el nostre d'aquí
de Sant Just
dintre
de lo petita
que és
escolta
m'és molt agradable
perquè tenim uns amics
que ara ja pobres
no perquè estan
un poc patxutxos
però venien
i venien
i escolta
em diuen
ai quin mercat
més preciós
perquè
més tens aire condicionat
a l'estiu
i la facció
a l'hivern
i tanta llum
i també hem posat tot
que val la pena
això sí que és un mercat
i dóna gust
de comprar-ne.
Això és una de les coses
que té molt de futur a Barcelona
portar els turistes
d'arreu del món
a veure els mercats
que hi ha a Barcelona
val la pena
i també el de Sant Just
que vinguin
que vinguin també
a mi personalment
m'agrada més
ara que no en sé si ningú
m'agrada més
que el del meu poble
que el d'Esplugues
que ell és molt gran
i a més
l'estan cada dia
enxamplant més
però la gràcia
i el
diferent
el savoir-faire
que té aquest
no el té
hi ha una diferència
bé
ara ens n'anem
per allò que ens agrada tant
dels fantasmes
i tots els llibres
i diu
el cavaller
de la trista figura
això he posat aquí
com a títol
si us en recordeu
el cavallero
de la trista figura
era el
d'Alonso Quijana
sí
però aquí
no té nada
que ver
con el
ni nada
que se li parezca
diu
amb el temps
el poder
l'altre diu
se'n recordeu
que parlàvem
de les poelles
sí
les poelles
diu
amb el temps
el poder del monestir
de Sant Pere de les Poelles
va anar declinant
però encara avui
els diumenges
i festes assenyalades
s'hi fa missa
a la petita església
convertida en parròquia
i encara la gent
del barri
ja acudeix
amb la clareu del dia
a ressar
amb la claror
tan sols
perquè així
que es fa
s'envala llum
cap veí
assenyat
no posaria
els peus
pels voltants
perquè saben
que corren
el perill
d'ensopegar
en l'espectre
del cavaller
Pere Pals
que ronda
espantosament
mutilat
rand dels murs
de l'edifici
i amagant
amb paraules
inintel·ligibles
un penediment
que encara
no li és prou
per donar-li
el repòs
a terra
en Pere Pals
era un home
acomodat
que vivia
al barri
de Sant Pere
i que sempre
assistia
a la missa
de les
poeles
perquè això
li oferia
l'oportunitat
de veure
de prop
el rostre
de la novícia
del qual
s'havia enamorat
era una noia
de bona família
que els seus pares
a contracor
d'ella
havien destinat
a la vida
monacal
tant i tant
s'abrandava
la seva passió
i el seu desig
mutu
que finalment
el cavaller
i la novícia
van acordar
de fugir
tots plegats
la nit triada
però
Pere Pals
adreçava
en calte les espaces
el monestir
i en arribava
a descobrir
que dins
de l'eclésia
sortia
un feix de llum
i un murmuri
d'oracions
ple de curiositat
per l'hora
intempestiva
el jove
va treure el cap
dins del temple
i de seguida
va copsar
que allà
s'hi celebrava
un solemne
ofici
de difunts
i que el mort
devia de ser
un gran personatge
perquè els bancs
eren ocupats
per cavallers
i dames
de noble aspecte
tots
rigurosament
vestits
de dol
interessat
va preguntar
a un dels assistents
de les últimes files
qui era el difunt
és el noble
Pere Pals
que mor
sobtadament
aquest vespre
podeu imaginar-nos
en sur
que va tenir
el jove
en sentir
aquestes paraules
ell era
en Pere Pals
i era ben viu
convençut que l'home
s'equivocava
va fer la mateixa
pregunta
amb un altre assistent
és el cavaller
que Pere Pals

aleshores va comprendre
que allò era un avís
que allò era un avís del cel
per la sacrílega intenció
que aquella nit
s'havia de dur
fins aleshores
fins aleshores
i va decidir
tornar a dir
tornar a casa seva
esmentar la vida
d'abans
i oblidar
i oblidar per la nit
i oblidar per la nit
i oblidar per la nit
i oblidar per sempre més
els seus folls
amors
però era tanta
i tan incontrolable
la passió
la passió que sentia
per la novícia
de les poules
poeles
poeles
sempre la diu
poeles
m'agrada més
no
perquè això de poeles
no m'acaba d'agradar
nina
per som poeles
que vols que et diguis
que a l'endemà mateix
i així que les sombres
de la nit
s'hagheren esveït
esveïren també
els seus temors
i pensant que tot plegar
no havia estat
sinó un malson
induït
per uns ambigus
remordiments
va resoldre
dur a terme
l'aventura
per evitar
que altre cop
les saltessin
visions fantàstiques
i aterridores
aquella nit
nit
després
de lluna opaca
va decidir
fer
altre camí
i accedir
a la finestra
on havia de robar
la novícia
pel costat oposat
de la plaça principal
allà
va trobar parada
una vestida
que semblava
esperar-lo
era
l'època
en què
les monges
havien decidit
fer reformes
a l'edifici
i alguns murs
estaven preparats
per iniciar-les
Pere Pals
va posar
el peu
a la vestida
i s'impulsar
ja
per seguir
l'ascensió
quan de cop
i volta
prop dels turmells
va sentir
un baf
càlid
i humit
i un gruny
amenaçador
que li va posar
els pèls
de punta
no va tenir
ni temps
de girar-se
que quatre
ferotges
llops
el van tirar
al damunt
i en obrir
i tancar els ulls
se'l van desfer
a caixalades
esquinçant
amb els seus
terribles ullals
la roba
la pell
la carn
la pobra
la pobra monja
que esperava
impacient
el seu enamorat
el va sentir
cridant
en el silenci
de la nit
entre els grunys
ferestes
d'aquelles criatures
amb aparència
de llop
sorgides
del norrés
dos dies
després
a l'eglésia
de Sant Pere
de les
Pueles
se celebrava
un solemni
ofici
de difunts
tots
els nobles
cavallers
de Barcelona
van acudir
a enterrar
a Pere Pals
quina gran
pèrdua
per la ciutat
el fèretre
dipositat
a l'altamajor
era tancat
perquè el cadàver
del jove
havia quedat
tan espantósament
mutilat
que feia horror
de veure'l
i aquí diu
però
que en realitat
la caixa era buida
que el cos
d'en Pere Pals
s'havia desaparegut
misteriosament
del lloc
on havia caigut
en ser atacat
pels llops
i què és
que aquests mateixos
cos
mutilat
i descarnat
i què és aquest
eh
el que es paseixa
de nit
per la plaça
de Sant Pere
ja amagant
sota la deserta
finestra
per on solia
veure el rostre
de l'enamorada
aquella noia
que com a monja
va processar
i com a monja
devota
va morir
molts anys
més tard
el tanto
el tanto
el tanto
mal pena
però quina història
més trista
ens has explicat
és igual
però escolta
agafa el tram
via aquests dos
primer el de Sant Jus
i després
el del Passos
ja tenim tota la ciutat
ai mare de Déu
posa la sintonia
de la biografia
home perquè
esclar són històries
de l'edat mitjana
i l'edat mitjana
a Barcelona
la mitjana dels edificis
eren tot
monestirs
i
sí
convents
i coses d'això
sí
sí
i esglésies
senyora Aulina
me deja usted
anunciar la biografia
por favor
sí
sí
ya lo creo
más faltaría
biografías
de personatges
il·lustres
avui
us oferim
el perfil
biogràfic
d'Eva Duarte
de Perón
parlar
d'Eva Duarte
de Perón
és penetrar
inevitablement
en un espai
important
de la política
argentina
perquè
aquesta figura
nascuda en un ambient
molt senzill
i que va arribar
a un punt altíssim
de la política
del seu país
ho va ser
tot
tot
peça mestra
clau
i decisió
els encers
els errors
la mateixa
transcendència
cap al futur
comencen
o continuen
en l'activitat
d'aquesta dona
gairebé
increïble
que va aixecar
a aixecar amors
devocions


i emissores de ràdio


social
sota el títol
el cine
minuts
del poble
el cinc minuts
el cinc minuts
del poble
i era una cosa
de tipus social
com a crítica
i és en aquest mitjà
que comença
el seu camí
al poder
davant del micròfon
desencadena
els més feroxes
atacs
contra qui
ella considera
els seus enemics
els poderosos
els clàssics
els pervilajats
en uns mesos
aquella
valenta
amassona
aconsegueix
un èxit
extraordinari
i una espècie
de llegenda
comença
a rodejar-la
quan Domingo Perón
per la seva banda
després d'una llarga
carrera militar
es dedica
a la política
i arriba
al govern
de la nació
com a titular
de la cartera
de treball
i previsió social
que ell mateix
havia proposat
arran de les seves idees
nacionals
socialistes
i aquí
el destí
uneix
dos éssers
amb unes
aspiracions
de poder
immenses
ell
al front
del seu ministeri
des d'on desenvolupa
un intens
programa social
a favor
d'obrers
i peons
aconsegueix
per ells
sous
més alts
indemnizacions
en cas
de malaltia
habitatges
socials
i molts
desavantatges
més
ella
al front
de la seva
emissió
de ràdio
defensant
amb tota la força
dels seus seguidors
els descamisats
els quals
infont
la força
del seu poder
amb la unitat
i la força
així neix
a l'Argentina
un tàndem
extraordinari
un ministre
que vella
pel poble
i les seves necessitats
i una veu
enèrgica
a la ràdio
que posa en marxa
una campanya
de divulgació
a favor
de Perón
i la seva tasca
se'ls veu junts
a tot arreu
i molt aviat
es casen
ella creix
a mida
que passa el temps
és ella
qui mou
la propaganda
qui fa
la política
i l'atenció
popular
i en Perón
qui s'encarrega
del sector militar
ella va salvar
el peronisme
en els seus primers
moments
en la mítica
jornada
del 17 d'octubre
de 1945
aquesta data
clamorosa
i delirant
ha quedat
en la consciència
obrera
argentina
com la més gran
victòria
mai més
aconseguida
Perón
havia estat
empresonat
per posar
en marxa
les idees
a través
d'un important
moviment
de les seves
classes socials
més marginals
i marginades
a gent
crida
al carrer
demanant
la presència
del líder
i Perón
és alliberat
va ser la veu
forta
i apassionada
de la jove locutora
de Ràdio Belgrano
la que havia preparat
adequadament
els ànims
de la gent
que vivia
als barris
més pobres
de Buenos Aires
eren temps
d'abonança
econòmica
i llavors
es podien
permetre
certs
excessos
que més tard
passarien
comptes
al peronisme
podem explicar-nos
més fàcilment
el magnetisme
d'Eva
qui ve
de la més baixa
i humil línia social
arribarà al poder
d'una manera
més senzilla
i des d'ell
reflectirà
amb les masses
una forma
d'alliberament
contra les classes
poderoses
i Evita
va començar
a ser
venerada
com si fos
una santa
el lloc preferent
de xaboles
i de les llars
més miserables
el congrés
argentí
li otorgar
el títol
de
jefe espiritual
de la nació
el mite
entrava
en la immortalitat
abans de morir
en plena joventut
això
no va agradar
a l'aristocràcia
poderosa
ella
ho sabia
i va aconseguir
humiliar
sobretot
els seus
a les senyores
encopetades
en aquell
estament
que aquestes
tenien
al seu
avós
va anul·lar
la societat
de beneficència
substituir-lo
per la fundació
Eva Perón
que va disposar
de grans sumes
de diners
per les seves
activitats
caritatives
era l'any
1947
i l'Argentina
va organitzar
la gira
de l'arc
de Sant Martí
els diplomàtics
de les
ambaixades
de cinc
capitals
d'Europa
van organitzar
una visita
d'Evita
amb representació
del govern
argentí
França
Itàlia
Espanya
Suïssa
i Portugal
li van
retre
amb major
o menor
entusiasme
un homenatge
pel seu paper
com a figura
important
i destacada
de la política
argentina
també
la va rebre
el sant pare
Pius XII
al llarg
dels anys
que va ser
la figura
indiscutible
de la política
del seu país
van passar
tota mena
d'aconteixements
a favor
o en contra
de la seva tasca
el veronisme
comença
de caure
i de sobte
l'economia
va començar
a fallar
la inflació
era cada cop
més alta
i per als que
fossin els sous
no arribaven
a cobrir
les necessitats
argentines
Eva
redueix
els seus ingressos
però això
no soluciona
la situació
vagues
avalots
i tota mena
d'incidents
omplen
els últims
anys
del peronisme
ella
hagués volgut
ser
la vicepresidenta
però militars
i antagonistes
polítics
ho impedeixen
però el novembre
de l'any 51
Evita
pateix una operació
que l'obliga
a fer repòs
i la part
dels seus actes
oficials
van passar
els mesos
amb recaigudes
fins al dia
26 de juliol
de 1952
la llum
de les seves
estances
es va esvair
fins a extingir-se
Evita
havia mort
tenia
33 anys
i ara
qui ve vella
no llores
per mi
era jove
molt jove
molt jove
molt jove
molt jove
l'aventura
mi alma
está contigo
mi vida
entera
te la adoro
mas no te alejes
te necesito
jamás
poderes
ambiciones
mentiras
digeré
on te vi
mi lugar
esto es
por vosotros
luches
la cançó
és preciosa
i
aquesta noia
la paloma
s'embacilió
és
que la broda
és que
et fa posar
els cabells
de punta
és la millor versió
sí
jo crec que sí
perquè
he sentit
la versió
americana
i fatal
perquè la lletra
ja és
de sensibilitat
tot el que diu
però ho diu
igual en anglès
el que passa
és que
esclar
nosaltres
la sentim més
bé
ara saps què
posarem
música
per gaudir
avui
el nostre espai
per gaudir
torna a oferir-vos
música
d'un compositor
rus
Mikhail Ivanovich
Glinka
fins als 10 anys
va viure
cuidat
per la seva àvia
i per un institut
trio
qui
li va inculcar
l'amor
a la música
i li va ensenyar
les primeres
nocions
de piano
abans
dels 20 anys
va començar
a composar
petites obres
per a piano
per motius
de salut
va viure
una gran temporada
a Itàlia
i més tard
a Berlín
on va escriure
la partitura
de l'òpera
Una vida
por el zar
que va tenir
un èxit
extraordinari
però
la gran obra
reflex
de l'ànima
russa
va ser
el poema
sinfònic
Taras
Bulba
dedicat a un
personatge
de llegenda
de Rússia
precisament
que era
un gran lluitador
aquelles coses
digues com
el nostre
sí
és un mite
naturalment
és un mite
sí
bé
però
la gran obra
reflex
de l'ànima
era aquesta
Taras
Bulba
de la seva
estada
a Espanya
queden
dues obres
la Jota
Aragonesa
imagina't
una Jota
musicada
per un rus
i
Una noche
en Madrid
de l'òpera
Ruslan
i Ludmila
escoltarem
fragments
interpretats
per l'orquestra
Filharmonia
dirigida
per
William
Bauten
de la Leaf
Father
de la Leaf
de la Leaf
de la Leaf
de la Leaf
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Les portaré!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
dien!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no!
No!
No!
No!
És qüestió de cultura!
En aquest país ja han tingut molts anys!
I també dir-ho és racista!
Però no tots els gitanos fan pudor!
Però n'hi ha que sigui!
Perquè no es posen desodorant!
Un moment!
Aquí discrepo!
Discrepo amb una cosa!
Els desodorants sí que van bé!
la sudorana pot fer molt mal de pell!
Aleshores les persones que siguin al·lèrgies!
Que la setmana que ve parlarem de les al·lèrgies!
Ja ho té amb el seu planning la Joana!
Doncs n'hi ha un sistema molt fàcil!
Que és una cullerada de bicarbonat!
I dos o tres cullerades de pols de polvo de talco!
No sé com se diu!
Aleshores tot això!
I tot això aplicat a l'aixella!
després d'una dutxa sense massa sabó!
El que interessa a la pell és cada dia hidratar-la!
Que va molt bé!
Vull dir clar!
El que tu deies!
Si tens uns esforços d'exercici!
Sí!
També depèn del treball que tu fas!
Però amb una dutxa sense massa sabó!
Aleshores!
I aleshores!
Les persones que tinguin al·lèrgies!
Que agafin aquest sistema!
Aquest sistema està recomanat pels mitges!
Vull dir!
que no ho diran!
No!
Perquè no venen desodorants!
Sí!
Perquè els desodorants moltes vegades poden criar!
Poden provocar!
Al·lèrgia!
No!
Al·lèrgia!
I un altre tipus d'irritacions a les pells!
Sí!
A vegades hi havia un que era!
Anava fantàstic!
Però feia fer unos golondrinos!
Unos golondrinos de cap i drac més!
No molts!
No molts!
És que de fet el més...
Bueno...
Hi ha desodorants i transpirant!
No és el mateix!
No!
Hi ha molta gent que va a l'estanteria i no sap el que està agafant!
El més agressiu és el transpirant!
El desodorant en si!
O el transpirant no sé!
Clar!
No deixes sortir la suor!
Això!
Aquest té que ser!
Però per la salut no és tan...
No!
Però vull dir que és un remedio casero!
Que va molt bé!
Sí!
I es pot fer això així!
No!
L'única inconveniència...
Perquè això ho feia una companya meva que la pobra s'ho passava molt malament!
Doncs la inconveniència és que segons com feia després tot un cèrcol a sota de...
És el que passava amb l'entrenador de...
El Camacho!
El Camacho!
Sí!
Bueno, perquè hi ha persones que suen moltíssim!
És que aviam!
La transpiració és normal!
És necessària!
No!
No!
És necessària!
Perquè desintoxica el nostre cos!
Treu toxines!
Clar!
És una manera!
Bueno!
El contacte amb l'aire és quan la suor...
Sí!
Perquè treuen les toxines!
Són bichitos i bactèries que es treuen...
El contacte amb l'aire, quan la suor s'ho fora, es queda com si diguéssim un producte que es fa molt bé!
Sí!
Sí!
Sí!
Exacte!
Sí!
És una cosa amb descomposició!
Després també teniu que tenir en compte que la gent jove fa olor de tigre moltes vegades!
Sobretot els nens!
Els xicos!
Els xicos!
Els xicos!
Els xicos!
És normal!
És normal!
És normal!
No és perquè ni es dutxin ni es deixin de dutxar!
No!
Perquè és un hormonal!
Independentment...
Ah!
I després la última!
Els gitanos moltes vegades a les classes que jo tenia a la facultat deien...
Que veieu algunes infeccions amb els gitanos?
No!
Cap ni una!
Perquè la pell moltes vegades una cosa que es fa que és molt dolenta és dutxar-te rescant la pell!
T'està traient tot el peatge de la pell i tota la part!
Vull dir que senyors!
Renteu-se bé!
Gasteu poca aigua!
No!
Tens molt cara!
Els gitanos, com que antigament, ara potser no tant, anaven descalços la canalla!
Sí!
Llavors escurtien la pell!
Sí!
Amb la qual cosa era com si portessin una sabata!
Una sabata!
Sí!
No!
Era curtida!
No!
Jo tenia un tiet!
Tenia un tiet que era pagès!
I escoltem!
Ell anava sense!
Però hi ha un bitxo!
A mi no me pica ningun bitxo!
I és perquè ja tenia la pell tan encartronada!
I era com si m'és calçat!
Sí!
És com això mateix!
Mira!
Fa més mal, per exemple, una criatura pellita que va per la plaixa i que no porta, que
va a noar completament!
Sí!
Que en la sorra, la quantitat de...
A pobret!
Sí!
I que se senten i que d'allò i...
I el culito i tot el que vulguis!
I el culito i tot el que vulguis!
I el culito amb unes infeccions de calpistracs!
Sí!
Però, sobretot, la gent gran...
Ja, el pro i el contra, no?
Sí!
El pro i el contra, sempre!
Però, sobretot, la gent gran convé molt la neteja!
Sí!
Perquè hi ha una malaltia específica de la gent gran si no es neteja!
Per això, quan van als hospitals, doncs, el primer que fan és ficar-los a la dutxa!
Els dutxem!
Tant si és dutxa com si no!
Perquè a mi m'ho van dir l'altre dia!
Ah, ja!
No, no, miri, aquí té el sabor, això és per quan es dutxa!
I dic, escolti, i el cap també!
Diu, miri que jo, sense el meu pentinat, semblo una gallina matada d'escovazos, que
deia la meva iaia!
I diu, bueno, em va dir la infermera molt maca!
Una senyora, dic senyora, i devia ser molt més jove que jo!
A vegades què t'han de fer? Ens recomanen que vagis dutxada!
No, no, t'obliguen a anar dutxada!
I a la meva mare...
Bueno, aviam, la recomanació primordial és que vagis dutxada!
Ai, ja se suposa!
Però la meva mare, pobra, que anava de 21 botona, acabadita de dutxar i tot, em va dir a la infermera...
És igual, és igual! Aquí!
I, escoltà, la vaig fumar dintre de la dutxa, i li vaig fer el cap i tot, i em va saber un greu!
Ella, que era tan...
Una obligació, no?
Ai, pobreta!
Amb els cabells tots esguitxats!
Bé, ja, Carlos, ja ho sabem!
Hem arribat, parlant de dutxes, a la final!
Sí, parlant de dutxes...
O sigui, senyores, senyors, sobretot dutxin-se bé, sense gaire sabó, prenguin el sol...
No facin de quedar-se rato, rato, a la dutxa, perquè és molt agradable estar...
I després pagarà molta aigua!
I pagarà molta aigua!
I pagarà molta aigua!
I les senyores que continuen posant aquestes olors, que passa una senyora, em fa un olor...
Mare de Déu!
Bé, fins el proper dimecres i dissabte, si ens voleu escoltar, en segona audició!
Gràcies, Carles, gràcies, Elina, Montse, Joan Maria, fins la propera!
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Gràcies.