El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És un acord molt dur, eh?, la pujada de l'IVA... Tothom està menjant per costa de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig, ha de ser alguna cosa remonsiva com el que va passar a Islàndia.
El Jutena estava al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, que sí, que estigui davant. L'últim 100 pàls són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no, sisplau? Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegits de concert o cinema. Ràdio un trasfer
Seixanta i més?
No, no, no.
direm d'entrada que avui sortim en diferit. Per tant, tot el que parlem quedarà a casa. Sorpresos estem encara de la difusió que va tenir a les xarxes socials el programa anterior, molt especialment a la web de la AACE, l'associació d'autors de còmics d'Espanya. Avui ja som a les portes de les festes de tardor del nostre poble.
I els qui som a la tardor de la vida ens hi trobem com el peix a l'aigua. Hem començat fent ballmanetes a Can Ginestà, penellets al centre cívic Joan Maragall i demà, com si anéssim a la platja, podrem anar a veure Sol i sorra, l'exposició de pintura de Teresa Faneca i Maria Àngels González a Can Ginestà.
Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, avui dimecres, dia 16 d'octubre, escoltant el programa 60 i més. Si us ha picat el coquet de trucant directe, ho podreu tornar a fer la setmana vinent
o molt abans, si seguiu altres programes d'aquesta emissora. La penya del morro just a la fusta i la desbarnada treuen fum a Facebook. I d'altres programes també deu mirar. Avui, com que no tindrem tanta audiència, o potser sí, no se sap mai, podrem dir coses igual més gruixudes? No, home, no. No? No. Vaja, ara no em deixa dir coses gruixudes. No. Bé, bé, bé, és que la política està que treu fum. No, ara entesa la política. Aquí no som polítics. Molt bé, molt bé. Ai, los apolíticos.
Doncs seguim amb el que dèiem. Quedarem d'allò més suaus les coses que diem amb la veu de Joan Algarra i aquest punt de misteri que hi posa en Carles Hernández, que el tenim avui a la part tècnica. Amb la col·laboració dels Àngels de la Ràdio, pioners d'aquest programa, Candida Nevado, Lluís Domènech i Antoni Jordà, que ens envien suggeriments de tota mena.
Exacte, en Toni Jordàian va dir precisament l'altre dia que et passaria uns textes que ha tret de l'ordinador, d'on si no traiem ara la majoria de les coses, però nosaltres en traiem de tot arreu, de l'ordinador, dels llibres, de les revistes, dels diaris... Jo no en tinc d'ordinador, per prescripció facultativa.
Santo cielo. Bueno, Albert Einstein i Aristòtal. No tenien ordinador. No, per això escrivien amb Aves. També en Pere Oliver dirà la seva després d'anar a la presentació de Milènium i Torrente en còmic dijous passat i el festival folclòric que va organitzar divendres a l'Ateneu la Casa Regional d'Estremadura del nostre poble.
que va ser formidable. En aquest acte va ser formidable. I el que em deies abans de l'escriptura, no cal anar tan lluny, Joaquim Montanyol escrivia els seus articles a mà. I a més que els escrivia a mà, tenia comptats els cíceros, tenia comptats els espais que jo ocuparia. Imagina't. I mira si ho tenia controlat.
Tenia controlat però després tenies que passar-ho a màquina, passar-ho després per ordinador... És el que em passen a mi. O sigui, una altra via d'acabar-li amb la feina... O bé que ho llegeixes a mà, del que jo escric a mà.
Un incís ja que hem citat això per felicitar l'Espart Vila d'Esplugues, l'Associació Cultural Andaluza de l'Hospitalet, el Coro Extremeño Ruta de la Plata del Prat de Llobregat i la Coral Casa Regional d'Estemadura d'aquí de Sant Just. Felicitats a tots perquè ens ho vau fer passar molt i molt bé.
Bé doncs, benvinguts uients d'Esvernians. Passen pocs minuts de les 8 del vespre. Avui, dia 16 d'octubre, és el 289è dia de l'any del calendari gregorià. Queden, per tant, 76 dies per finalitzar l'any.
Com deia no fa gaire dies el nostre alcalde Josep Perpinyà a la televisió d'Esplugues, en moments de crisi les persones i els pobles es reinventem i són capaços de fer més en menys. Doncs res, a reinventar-nos i farem entre tots que les festes de tardor d'enguany siguin tan atractives i vistoses com el cartell que les anuncia.
I amb aquesta música tan solemne anunciem alguns actes de les festes de tardor. Bé, avui en lloc de parlar dels deveniments que van tenir allò al carrer o del món, ens centrarem en allò més proper. Com hem viscut aquests darrers dies alguna de les coses anunciades la passada setmana i què n'esperem de les que estem vivint?
Jo personalment vaig disfrutar molt, ja que vam anunciar Millènium en còmic la setmana passada, veient una classe magistral del Josep Oms dibuixant. Realment preciosa. Però això no són coses de les festes de tardor? Sí, però és una pausa que he fet, és un parèntesi, ja que m'has dit... Entre brackets, no? Exacte, molt bé, ho has dit molt bé.
Res més, no diré res més de Millenium.com, que jo m'ho vaig passar molt i molt bé. Només recordo que a la web de planetadegostinicòmics.com en castellà i a la web de funbooks.cat en català podeu veure el book trailer. Ja veureu allà en viu i en directe com dibuixa Josep Homs. I seguim amb el que dèiem, Joana.
Clar que sí, però ja saps que jo si no faig un parèntesi no seria jo. Demà passat mateix divendres dia 18, una senyjustenca amb empenta, lluitadora i activista dels drets humans i les lletres, la Judit Covenya, ens parlarà de Daniel Cardona i Civit, en el 70è aniversari de la seva mort. Serà a les 7 de la tarda a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestà. Molt bé.
També divendres al Local de les Sees. Bueno, seguirem amb el programa perquè serà un cap de setmana intens i engrescador. I com dèiem, divendres, què passarà divendres? Doncs divendres a les vuit al Local de les Sees. Conferència. Minerals i roques.
La Gènesi dels Yesiments Minerals amb Lluís Soler organisa la sessió excursionista de l'Ateneu de Sant Just. Aquí veureu, farem també un incís, que hi ha molts actes que coincideixen en l'horari o semblant. Clar, amb aquest poble sempre passa això. Els divendres assolapen un sobre l'altre i és molt difícil perquè el dom de l'ovico i tant nosaltres, els humans, no el tenim.
Però bé, la gent que es queixa... o és que s'enjust hi ha poques coses. No, sí que es fan coses. Moltes es fan. Però quan hi ha moltes hem de saber triar segons les nostres preferències i gustos. Això mateix. I que quan a Barcelona diem avui he d'anar al teatre, hem de triar-ne un i refusar els altres, no? Això mateix. Jo no puc anar a veure un aire de família al Romea, que per cert em va entusiasmar, però per anar a veure un aire de família... Vas haver de sacrificar un altre. Totes les altres obres de teatre que fan. Clar que sí.
Bé, llavors, Correllengua 2013, homenatge a Martí i Pol. També és a dos quarts de nou, al mateix divendres, conferència, diguem el nom sense cap por, amb Josep Maria Terricabres. En acabar, s'oferirà una copa de cava.
A les 22 hores, 10 de la nit, a la sala municipal de la Teneu, espectacle de teatre musical. Moret, 1213. Càters, amb el cor País meu. Per entrada, 7 amb 65. Preu per a menors de 25 anys i majors de 60, 4 amb 40.
I també el mateix divendres, mitja hora més tard, per tant, heu de triar el casal de joves documental sobre el músic Sixte Rodríguez. Posteriorment, a l'exterior, concert acústic. Digues el títol del documental, Joana, amb el teu cor anglès. Oh, oh, calla, calla. Searching for Sugarman.
Molt bé. Tu què saps? Molt bé. Això traduït com seria? Doncs no sé. Aviam... Buscant-ho, més o menys, això, més o menys, a un hombre dulce o de azúcar. Escolta... O la búsqueda d'un hombre de azúcar.
Doncs a la recerca d'un home dolç, que deu ser en metada... Més o menys. Que més o menys pot ser això, doncs... Versos, versos 60 i més. Versos 60 i més. Com vingui un anglès ens fuma un cop de pal que ens deixa avaldat.
Intentant-ho se n'aprèn, o sigui que fins a les dues de la matinada el CineClub Utopia i Músics de Sant Just ens ofereix aquest acte amb molta marxa. El dissabte dia 19, a les 10, al celler de Cancin està Conferència Audiovisual sobre les mines d'aigua. Seguidament visita les mines Can Candeler i Vidal per a persones federades a càrrec del grup Espeleològic Rats Penats.
Seguim amb el dissabte. Correllengua 2013, homenatge a Martí i Pol. Esplanada del Casal de Joves a partir de les 12 del migdia. A les dues dinar per la llengua. Venda de tiquets a l'antiga granja Carbonell. Preu 10 euros.
Lectura del Manifest Correllengua 2013, a les 4 de la tarda del mateix dissabte, Calvern, possiblement el millor joc del món. Jocs de llengua i cultura entre entitats del poble.
I seguim a les 18 hores, 6 de la tarda, festa infantil i familiar, representació de la cultura popular i xocolatada amb els capgrossos de Sant Just, fi de festa amb el drac de Sant Just, rifenyo i els dimonis de Sant Just, apagallums de cama blanca.
A la plaça Verdaguer, a les 21.30, dos quarts de deu de la nit, botifarrada popular, preu 4 euros, botifarra i beguda. A les dos quarts d'onze, garrotins, glosses i corrandes.
i, a dos quarts de dotze, concert amb el grup Every Night. Fins a les 3 de la matinada, en cas de pluja, els actes de l'esplanada del Casal de Joves es faran a l'interior del Casal i els de la plaça Verderé es traslladaran a l'equipament de la plaça de la Pau.
I també el mateix dissabte, dos quarts de sis de la tarda, a la sala municipal de l'Ateneu, Vallaruca, per la gent gran, amb música en directe, organitza Valls per la gent gran. I a les vint i dos trenta, dos quarts d'ons, a la sala municipal de l'Ateneu, Valls de Saló per a tothom organitza secció de Valls de Saló de l'Ateneu.
I passant ja el diumenge dia 20. Ara faré un altre parèndex. No me'n puc estar, però mira, és la meva debilitat. És la festa del dibuix amb jornada de portes obertes al cercle artístic de Fanyut. Ja deia jo. Com que aquí també és en Just, hi ha persones que els agraden i estimen les arts plàstiques, doncs també ho anuncio.
Bé, a les 7 hores del matí, des del Parc del Paradó, sortida el santuari del Coral i la Monera al Vallespí. Inscripcions a partir del 14 d'octubre a través del correu CES, Santjust, arroba, mail, con.organitxalacees. I a dos quart d'onze, des del Parc de Joan Maragall, marxa, camina i manifesta de Santjust a favor de la renda garantida.
Bé, a les dotze hores, als jardins de Can Gynestà, Vallada de Cerdanes amb la Copla Rambles organitza la grupació Cerdanistes Enjust. I finalment, hi ha més actes, eh? Perquè dimecres, però ja els anunciarem el dimecres. Sí, sí, perquè ara, amb tant d'anuncis, la gent no s'hi queda amb tantes coses. No s'hi queda amb tantes, nosaltres les diem perquè...
Tenim el programa al davant i també fem memòria a nosaltres per poder després triar. L'última que anunciem és que el diumenge dia 20 a les 7 del vespre a l'Església del Sant Just i Pastor hi ha un concert d'orga. Digues qui fa aquest concert d'orga. Neil Cowley Organitza desverneccions amb la col·laboració de l'Església dels Sants Just i Pastor. Molt bé, ara posarem una miqueta de música.
de hombre que estás haciendo me llorar una vez más. Sombra lunar que me llena la piel al pasar que se enreda en mis dedos mi abrazo en su risa.
Escoltàvem a Mocedades, amor de hombre, la leyenda del beso de Souto Lluïberg. Però la Maia està fantàstica amb aquesta creació. La meva esposa, Carme, és una fan total de Mocedades. Si ens estàs escoltant... Jo l'he vist pel carrer, em sembla que no ens escolta. Anava passejant. Sí, però potser després posa la ràdio. Molt bé. Passem ara a recordar algunes persones que van arribar al món tal dia com avui.
Països catalans. 1921. Barcelona. Josep Trias, porter de futbol català. Resta del món. 1854. Dublín, Irlanda. Òscar Guay, escriptor i dramaturc anglo-irlandès. 1858. Seifersdorf, Turíngia, imperi alemany. Reinhard, Balhars, compositor alemany.
1863, Birmingham, Anglaterra. Amsten Chamberlain, polític britànic. Premi Nobel de la Pau, mort en 1937.
1923, a Dallas, Texas, als Estats Units, Linda Darnell, actriu estatunidenca. El 1925, a Londres, Anglaterra, Angela Lansbury, actriu britànica. El 1938, a Alemanya, Nico, cantant alemanya. 1927, Dans, Gunter Grass, premi Nobel de Literatura el 1999.
1943, Utrecht, Països Baixos, Robert Long, cantautor, i 1977, Ferfel, conèctica, John Mayer, músic, cantant, compositor, periodista i productor musical. Dins així tots d'una tirada... Sembla que hagin nascut tots alhora. Sembla que hagin nascut tots alhora, però ara si fem memòria i recordem
alguna coseta de cadascun d'ells, diem Oscar Wilde. Qui no ha llegit una novel·la o vist una obra de teatre d'Oscar Wilde? El retrato de Dorian Gray, per exemple. Evidentment. Ja no diguem del compositor alemany Volhard escoltat per tots els enamorats de la música. Chamberlain. Tots els que coneixen la història de la política britànica saben per què va guanyar aquest senyor, perquè li van donar el Nobel de la pau. Com a tots els que han donat el Nobel de la pau,
Han lluitat molt perquè la pau al món la aconsegueix amb la guerra. I s'ha quedat ben escrita sobre el paper però després... No, ningú no fa cas. No hi ha animal que ensopegui amb una pedra més que l'home. I, evidentment, aquí recordem la gent amb molt carinyo perquè l'hem vist en els cinemes, la Linda Darnel.
L'actriu ha estat un hidenca fent un munt de pel·lícules. Sempre amb personatges exòtics. I l'Àngela Lansbury. La senyora Fletcher. La meva enamorada. Perquè quan ho dius així de cop dius qui va fer i després quan memoritzes dius la senyora Fletcher.
Hi ha moltíssimes pel·lícules abans de fer aquest personatge. Gunter Grass, no cal dir-ho. Premi Nobel de Literatura, el 1999. Sí, aquest és més recent. És més recent i, per tant, està molt... Sí, perquè ens anem acostant... El Tambor de Ujalata. El Tambor de Ujalata, sí, sí.
A la mesura que apropem gent en el temps... Clar, la recordem més amb dius. Si dius, fa quatre dies neix Feliu Ventura, dius, és que és Feliu Ventura, canta autor valencià dels nostres dius que ha actuat fa poc a la festa. Ja l'ha colat!
Venga, continua, venga, comèdies. No ens oblidem de felicitar els que avui celebreu el vostre sant aniversari. Per molts anys, a tots els Galbric i les Nerees. Demà dia 17, felicitats als Rodolf i als Víctor. Divendres 18, Sant Lluc evangelista, patró dels artistes plàstics. I hem dit abans que hi ha jornada de portes obertes al Cercle Artístic de Sant Lluc el proper diumenge, dia 20, des de les 11 del matí fins a les 7 del vespre.
I el dissabte dia 19, que sortim en segona audició, serà Joan d'Ebrefug i Sant Isaac Jogues.
I també un record pels qui ens van deixar. El 16 d'octubre de 1922 moria la ciutat de Palma el poeta mallorquí Miquel Costa i Llovera. En llegirem algun poema al final del programa. També l'actor valencià Antonio Ferrandis, el popular xanquete de verano azul, moria un 16 d'octubre però de l'any 2000.
i una mica més enllà en el temps, rodava el cap de Maria Antonieta, reina consor de França i esposa del rei Lluís XIV, un 16 d'octubre de 1793. Bé, doncs ara posarem una mica de música. Tu, recit, un beso fi, que me quemará, yo seré,
Tormento y amor. Tú la marea que arrastra los dos. Yo y tú. Tú y yo. No dirás que no. No dirás que no. No dirás que no.
Seré tu amante bandido, bandido. Corazón, corazón malherido. Seré tu amante caudico, caudico. Seré ca...
L'hem posat amb tot l'amor del món perquè som uns entusiastes de Miguel Bosé. A mi m'agrada moltíssim. A més, vaig tenir el goig inclús de poder parlar amb ell personalment fa anys.
i vam aconseguir una portada per la revista que jo aleshores treballava. A més m'agrada perquè diu les coses clares. El pan-pan i el vino-vino. Encara que faci cuixó allà on sigui.
I hem posat aquesta música d'un home polifacètic, perquè fa música, fa cinema, fa una mica de tot. I ara fa de papà. I fa de papà, home, claro, claro, l'ofici de papà i l'ofici de buello també s'aprenen sobre la marxa, faltaria més, per anunciar una pel·lícula que la fan al Cinebaix de Sant Feliu, cinema del que hem parlat moltíssimes vegades.
i que més té una programació aquests dies esplèndida, mireu a la web de Cinebaix perquè mireu que teniu pràcticament totes les pel·lícules que han estrenat darrerament. Gravity, per exemple, que tots els còmiqueros al·lucinen amb Gravity perquè és ciència ficció i còmic a tot i plen,
Però a mi em va arribar al cor Cipizape i el Club de la Canica. No per res. No per res, perquè de petit era un entusiasta de Cipizape. Em van pagar una vegada el clatellot més fort que m'han donat a la meva vida per llegir Cipizape en hores de classe.
Aquells mestres. Aquells mestres. Aquells mestres. Allò era massa. Ara és massa poc. Nunca verá usted Zip i Zap en imagen real. Son personajes deleznables. Sí, imagina't ara. Ahora estoy en deuda conmigo mismo. Veig Zip i Zap al cine baix i entro...
va, de cop, com una fletxa a veure Tipizate. Per tant, moltes felicitats a tot l'equip de gent que hi ha treballat, perquè aquí ens tornem bojos per les pel·lícules americanes, però per la gent que fa cinema aquí i fa coses aquí... Perdona, el senyor ministre va dir que era horrorós, que no tenia subvencions al cine perquè es feien pel·lícules molt dolentes. Bueno, però el senyor ministre... No le debe gustar el cine. Dice que sí, que le gusta mucho, pero...
Debe ser el cine de barrio de las emisoras estas que hacen el sábado por la tarde. Mira, si hablamos de cierto cine o parlem de cert cinema, jo tinc la sensació que certs ministres, i no vull dir noms, han parlat també de temes de geologia, sense saber res de geologia, han parlat d'il·líos del... O sigui, quan tremola la terra és que aquesta gent de les Terres de l'Ebre
Es queixen per no res. Quan el del Prestig i Los Illos de Plastilina. Per tant, el coneixement en profunditat de cine, mira, cadascú té els seus gustos. Una cosa és tenir gustos i una altra cosa és parlar malament d'un tema en el qual no estàs prou assabentat. Doncs d'això em queixo, perquè si ho diessin a títol personal, dic, mira he anat a veure-te el pel·lícul i no m'agrada.
Segur que hi ha gent que no li agradarà perquè està mentalitzada a com era aquell tèvio i això no té res a veure. És una altra manera d'explicar-ho. Però carregar-se el cine així... Sí, per real decreto. No es dói pressupuesto al cinema espanyol. Perquè fes unes pel·lícules molt males. I menys al català, no? Això no ho he dit. Però ho pensen. Però els catalans fan unes pel·lícules fabuloses. Formidable. I unes altres pel·lícules per a la televisió fabuloses, com la que va començar ahir.
Olor de colònia. A la que, per cert, hem de felicitar un equip de Sant Just Tengs que hi treballen, Bernat Aragonès, en el muntatge, i tot l'equip de Punta La Pospo en la postproducció, que són gent d'aquí de Sant Just, que han treballat en aquesta pel·lícula. A més, és que reflecteix exactament l'ambient que hi havia a les colònies tèxtils.
i convertir un sol taler d'aquests en tota una nau plena de talers. Això ja són coses dels ordinadors. Però que costen molt de fer. Quan algú diu que ho han fet, apretant un botonet d'ordinador. No, aquí si no saps dibuixar, si no saps perspectiva, com ja ho comentàvem l'altra setmana, si no saps geometria de l'espai, no ho vas a fer.
Bé, ara parlarem de persones que ens van deixar desgraciadament ahir. Sí, seguim en el tema de cultura, perquè de Max Kahn, Eri García, ens diu la Viquipèdia, i ho han dit molta gent, suposo que això ha anat a la Viquipèdia perquè també és titular dels diaris, ha mort un savi.
I tant. Max Kanner nasc a Bad Godesberg, perdoneu que no sé alemany, el 3 de desembre de 1936. Els seus pares, Max Emanuel Kanner i Bruguera, i Maria de Sagrari, García y Fuertes, havien contrat matrimoni a Barcelona el 20 de juny de 1929 i emigrat a Alemanya abans de la seva naixença a causa de la guerra civil espanyola. Amb tot, per por a la persecució que patien les persones d'origen jueu sota el règim de Hitler,
La família hagués de tornar a l'estat espanyol el 1937. Després de viure una temporada a Galícia, tornaren tots a Barcelona. Entre 1939 i 1945, Kanner va estudiar a l'escola alemanya que havia ajudat a fundar el seu avi patern, Henrich Kanner.
El 1952 es matricular a les facultats química i de dret de la Universitat de Barcelona on va conèixer Albert Manent, que el va introduir en els ambients catalanistes i llicenciat en ciències químiques i doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, va contraure matrimoni amb la historiadora Eulàlia Duran, filla de Gustí Duran i Sant Pere.
Trajectòria cultural i cívica. Participar el 1957 en el moviment estudiantil antifranquista com a membre de l'Assemblea Lliure del Paraninf i el 1964 fou expulsat d'Espanya per la seva activitat nacionalista. Tot i això,
va ser professor de Literatura Catalana a la Universitat de Barcelona des del 1975 fins que es jubilà el 2006. Amb Ramon Bastardes impulsar la nova època de la revista Cerrador el 1959 i el 1961 crear Edicions 62.
que dirigí fins al 1969 per fundar el 1972 Curial Edicions Catalanes. Curial publica el deu volum del diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i els vuit de la
o Nomasticon Cataloniae, a més d'editar les publicacions de randa, recerques i els marges. Contribuir a promoure la gran enciclopèdia catalana, el Congrés de Cultura Catalana i la campanya Catalans al carrer.
Entre els anys 1987 i 1991, for president del Consell d'Administració, president executiu i editor del Diari Avui. Així mateix, treballar per intensificar els lligams culturals i polítics amb el país valencià i la consciència de països catalans. El 1954 conegué l'escriptor valencià Joan Foster, amb qui va mantenir una estreta relació personal i professional.
Vicepresident del Club Ramon Montaner, al 1979, Fou rector de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent des de 1985 fins al 1987 i des del 1992 al 1994 i director de la nova etapa de la Revista de Catalunya. Fou impulsor i president de la Fundació
Coromines i Marmassó del Llegat de Joan Foster. També fou comissari del projecte del Teatre Nacional de Catalunya fins que dimitir el 1992 substituït per Josep Maria Flotats. I a partir d'aquí hi ha una llarguíssima llista d'aquelles entitats que va fundar o que va col·laborar o que va resseguir. O sigui que se'ns faria una mica llarga.
Tota la seva activitat política, evidentment, la trobareu a Wikipedia on hi ha més de cinc o sis pàgines parlant de la vida i obres d'aquest senyor. O sigui, per part nostra, descansi en pau, un dels homes més savis, més reconeguts i premiats del nostre entorn. Bé, doncs també hi ha que lamentar el traspàs d'un altre gran personatge.
Miguel Tàpias Barba, fill d'en Toni Tàpias, el pintor. Va ser director i president de la Fundació Toni Tàpias i membre del seu patronat. La vanguardia del dilluns el destacava com a persona generosa i sensible amb gran capacitat artística que es va dedicar a vetllar per l'obra del seu pare.
També totes les emissores de ràdio i televisió hem sentit de la seva gran tasca en favor de l'obra del seu pare i lamentem que ens hagi deixat. Tu mateix posa una mica de música.
Bé, l'altre dia vam deixar en suspens el reportatge de Collserola que ens recomana que visitem el bosc. Sortides màgiques al bosc de Collserola? Bé, mira, continuem aquí, en aquest trosset en el qual ens vam quedar. Doncs des d'aquí ja podrem sortir una altra vegada a buscar bolets.
Dèiem que en teníem moltes ganes, no? I tant. I sobretot tu, a mi no m'agrada. No m'agrada buscar. Menjar-los com sí com s'ha. Però buscar-los no m'agrada gens. Plenament d'acord. A mi m'agrada moltíssim menjar bolets. Però buscar-ne no és el meu fort, que hi farem. Jo soc més aviat de mar que de muntanya.
Bé, doncs seguim comentant el reportatge que vam començar la setmana passada del dia part de Collserola que ens diu que és un costum a la relata a casa nostra aquest de buscar bolets i de fet que diem que la muntanya ens crida, ens convida amb el seu flyer a rovellons, trompetes, apagallums i fraudulents, entre molts d'altres.
Camagrocs també, sí, sí. Som capaços d'anar ben lluny per poder gaudir de l'instant precis en què veus aquell bolet. Treus el teu ganivet per tallar el seu peu i allargues aquest temps tot el que pots per assaborir-ho durant més estona. I quan el pobre bolet et veu amb el ganivet a la mà, et desitjaria que et funguessis. Sí, però jo no ho faig perquè hi s'hi atrapa un barrufet.
També podria ser, quina llàstima. Diu que aquest és un regal perfecte que ens ofereix any rarera la muntanya. Ja estem a prop com a molts quilòmetres de casa nostra. No, no gaire, aquí la muntanya la tenim al costat.
L'altre dia vam escoltar que deien que aquest serà un bon any de bolets. Les pluges, l'amonança i el poc vent han ajudat molt per arribar a aquesta conclusió. Esperem que no s'equivoquin, però ja estan dient que els llocs que es fan bolets està tot molt sec perquè ha fet vent.
Bé, esperem que els que no anem a recollir, això ho notem, saps per què? A caçar, a caçar. A caçar bolets, és una metàfora d'un programa de televisió. Els que no anem a caçar bolets, però que ens les anem a menjar, saps quan notem que n'hi ha molts o pocs?
El preu. Si veus que la setmana passada un plat de bolets et costava 9 euros i la setmana que ve baixat és que n'hi ha molts. Si ha pujat, que és el que passa gairebé sempre, doncs malament rai. Aquest darrer any, tot i no ser una meravella, les collites no van estar malament i es va poder collir una mica de tot.
sempre amb precaució, sense malmetre el bosc. Costa tant poc, però de vegades quan et poses per segons quin camí, te n'adones que de porcs n'està plena la muntanya. De porcs i de senyors n'hi ha de tota mena. Però aquests porcs són dolents.
Però no dels que fan olor a farigola i herbes, sinó dels que caminen amb dues potes. Però aquesta no deixa de ser una opinió molt personal i molt compartida, perquè malauradament la gent que embruta el bosc, embruta la ciutat, embruta els carrers... No, i la gent que va al bosc i no sap caçar bolets ho destrossa i realment és un desastre.
Però suposo que és la mateixa gent que llença els papers fora de la paperera, les llaunes a terra... No cal anar al bosc, vés a les voreres del nostre carrer tot ple de xiclets enganxats i de papers, mira que hi ha una paperera darrere l'altra, però no hi ha manera.
Tu saps els diners que costa arrencar aquests xicles de terra? Moltíssim. Una milionada val més que es podessin i no sé, que facin el que vulguin. No, no, i després va la gent i es queixa el senyor alcalde, no? Sí, pobra senyor alcalde. Miri com està això. Miri com està allò. I alguna vegada que diu... És que... Tindríem que dir, com l'alcalde de Badalona, que diu que ell voldria un policia per cada persona. Mare de Déu Santíssim. I a cada cantonada. O sigui que el civisme perquè el volem.
Bé, continuem amb els bolets. Especial bolets. Aquest any tornarem un altre cop amb les nostres recomanacions, amb les nostres sortides i us parlarem de nou de les espècies que es troben a Collserola, de les bones i de les dolentes.
Suposem que fins ben entrat l'octubre o a principis de novembre no trobarem res, però com que som molt optimistes ho provarem. Sempre estem a temps d'anar obrint boca fent una sortideta una mica més enllà. I ara viatjarem per Catalunya.
Bé, no caminarem pas gaire. Avui ens acostarem a un lloc que el tenim al costat mateix. Som veïns però que realment és digne de descobrir els molts racons bonics que en té Esplugues de Llobregat.
Can Vidalet, de Conreu de Sacà a Jardí Singular. Un dels pàrrecs més emblemàtics de l'àrea metropolitana situat a Esplugues de Llobregat. És el gran parc d'Esplugues de Llobregat, una illa verda que amaga una història ben moguda.
Entre la segona meitat del segle XIX i la Guerra Civil, aquests terrenys eren conreus de secar, propietat de tres famílies que hi tenien esplèndides mansions enjardinades, Can Totó, Can Rosas i Can Vidalet.
Durant la guerra van ser confiscades per Indalecio Prieto, ministre de Defensa del Govern de la República, i després retornades als propietaris. El Pla Comarcal dels anys 50 va permetre recuperar un parc que va quedar obert al públic i l'any 1975, gràcies al disseny i execució per part, aleshores, Corporació Metropolitana de Barcelona.
Avui, l'àrea metropolitana continua invertint recursos per millorar aquest jardí històric de vegetació singular. Hi ha pins i alcines centenàries i ha millorat l'accessibilitat dels camins de la vora del llac. S'han implantat mesures per millorar la sostabilitat, com l'estalvi d'aigua, la implantació d'espècies autòctones i canvis en la il·luminació del parc. Ho comprovareu amb la visita guiada
Can Vidalet, del Parc Romàntic al Parc Sostenible on s'explica la contribució ambiental que els parcs urbans realitzen a les grans ciutats. També s'ha reformat l'accés des del carrer Molí dotant-lo d'una nova rampa i una escala més accessible i s'ha creat un nou camí pavimentat que condueix a l'àrea superior del parc on hi ha un petit bar.
Informació signada per Emma Eixalà. A la revista Descobrir. Bé, i continuem parlant de Can Vidalet. Hi ha prou motius per acostar-se a Can Vidalet. Resseguir-ne els camins, gaudir de les grutes i de l'emblemàtic llac.
pujar al mirador situat sobre l'antic safareig, fer un tomb pel palauet, l'única herència dels casals burgesos originals que avui acull l'escola d'idiomes, estirar-se les esplanades de gespa, viure-ho de tot cor.
però ara en teniu un grapant més. Aquest 2013 va estrenar-se un programa d'activitats de descoberta per a tots els públics. Què us sembla una visita guiada per conèixer les espècies vegetals del parc i una ruta que expliqui la història d'aquest emblemàtic espai?
Us engresca una gincana pels vostres fills? Us estimeu més participar en demostracions de valls i percussió? Traieu i remaneu que n'hi ha per tots el gustos.
Molt bé, doncs entreu dins la web ambinfo.am.cat, o sigui ambinfo.am.cat, que és l'àrea metropolitana de Barcelona i us donaran tota la informació que vulgueu, o bé, visitant la web ambinfo.am.cat. Podeu baixar amb autobús, però si teniu les cames bé i voleu fer una excursioneta, podeu anar a peu tranquil·lament, perquè està aquí a prop mateix.
Conec unes senyores molt properes a mi, que m'estimo molt, especialment una que la tinc molt molt a prop, que fa molts anys, que es diu Carme, que se'n van a passejar fins a Esplugues, van fins a Can Vidalet, donen la volta, tornen... O sigui que no està pas tancat. Els qui teniu les cames en forma i us agrada caminar, doncs us pategeu tot a Esplugues, si voleu, però especialment Can Vidalet. Bé, posem música.
The evening breeze caressed the trees tenderly The trembling trees embraced the breeze tenderly Then you and I
came wandering by and lost in a sigh. Why weep the shore was kissed by sea and mist tenderly.
I can't forget how two hearts met breathlessly. Your arms opened wide and closed me inside. You took my lips, you took my love so tenderly.
La dama del jazz cantant Tenderly és una meravella.
Bé, i ara parlem d'una cosa més prosaica, però que també ens és molt important per la nostra salut, sobretot per la salut de la gent gran. I que ens afecta de ple a moltes persones, perquè algunes persones grans anem al dentista des que tenien 20 anys. O sigui que, el llegir aquest reportatge, la salut bucodental en les persones mayores,
No es concretamente a las personas mayores. Publicat a la revista 60 i més, que tanto nos quieren y tanto nos aman a los mayorcitos, doncs, sí, sí, ho dic amb tot el... No, sin conya, vaya. ...con todo el cariño, doncs, com que la revista ve de Madrid, llegirem només alguns fragments... Sí, perquè el reportatge és molt llarg. El reportatge és molt llarg, la revista la teniu a l'abast,
perquè és molt fàcil de aconseguir. Sí, arreu. Si aneu al mil·lenari o potser a l'Ajuntament també. O sigui que està molt difós. O entrant a la web 60 i més. No poseu 60 i més perquè sortirem nosaltres. 60 i més. Bé, aquí diu, què és un implante?
Cuando la detección temprana no ha sido posible y se produce la pérdida de una o varias piezas dentales, es importante saber que existen soluciones disponibles. Hasta hace relativamente pocos años, las conocidas dentaduras postizas eran el remedio más empleado.
Sin embargo, hoy en día las dentaduras removibles están pasando a un segundo plano y dando el protagonismo a los implantes dentales que han supuesto una verdadera revolución en el mundo de la odontología y se han convertido en uno de los tratamientos más demandados por las personas que pierden piezas dentales.
o te las arrancan una a una o nueve de golpe. Depende de la boca. Depende de la boca y depende del dentista. Te arranca nueve piezas y después de arrancarte nueve piezas dices que bien que me lo he pasado.
Esto es rigurosamente cierto. Me lo dijo el dentista. Yo también, yo también. Pobra. Continua. Los implantes dentales son unas raíces artificiales que se insertan en el hueso mandibular o maxilar. Si no, no tienes muy hecho polvo, porque si tienes el hueso mandibular o maxilar hecho polvo... No, esperen que no. No, no, pero cuando te han hecho ya muchísimas cosas en la boca, a veces no funciona el implante dental.
pero si tienes los huesos en forma seguimos con ello estableciendo una base firme sobre la que se pueden efectuar tanto restauraciones de dientes individuales como prótesis parciales o totales. Bé, ara parlarem dels beneficis de la col·locació d'un implante dental.
Diuen aquest senyors. Bé, continuarem parlant en castellà perquè és com està escrit al reportatge. Sí, està escrit i signat per un médico, doctor Eduardo Anitua. Nos dice textualmente. Beneficios de la colocación de un implante. Primero, disminuir las sobrecargas de las piezas dentales restantes. Al ir perdiendo dientes, las restantes piezas dentales tienen que soportar
todas las fuerzas de la masticación, lo que hace que sufran una importante sobrecarga y acorte en su vida útil. Frenar la reabsorción ósea, pérdida de hueso. Cuando perdemos una o varias piezas dentales, se inicia un proceso de reabsorción o pérdida ósea que, en muchos casos, se ve acelerado por la presión de las prótesis removibles, de quita y pon.
Al implantar les raïdes artificials, se frena també la reabsorció ósea, cuyas consecuencias funcionales y estéticas pueden llegar a ser muy graves. En tercer lugar, mejorar la función dental. Con los implantes podemos sustituir las dentaduras removibles de quita y pon por dientes fijos, mejorando la función dental, permitiéndonos masticar de igual modo que con un diente natural.
Y cuarto, mejorar la estética. Las prótesis dentales fijadas sobre los implantes tienen la misma forma, color y tamaño que los dientes propios. No se ven como piezas artificiales y los pacientes con implantes pueden reír y hablar con toda normalidad.
Podemos hacer el inciso, con permiso de este doctor, que personas que han pasado por tratamientos de interferón, por tratamientos de quimio muy fuertes, a veces sin implante no es aconsejable, porque está muy debilitado el sistema óseo,
I a vegades també amb la diabetes. Tot allò que signifiquen les malalties cròniques, que debiliten la part òssia, val la pena assabentar-se molt i molt. O sigui que tornant a Sant Just, consulteu els vostres dentistes més propers, perquè aquí no vull dir noms, perquè tots són molt professionals, podeu...
fer-vos una revisió, us faran un pressupost i aleshores és en funció de com té la boca cada persona i les malalties que ha patit que li farà el metge el tractament. Ara deixem de parlar de dents, que també és molt interessant, però mira, mira el que diu Albert Einstein. Ah, molt bé, això és el que l'Antoni Jordà... L'Antoni ens va proporcionar. Abans hem anomenat i que l'altre dia em va dir us passo aquestes frases de l'Albert Einstein. Doncs vinga,
Frases de l'Albert Einstein allavant. Mira, diu, cada dia sabem-nos més i entendem-nos menys. Quan més em pregunten sobre un arma capaç de contrarestar el poder d'una bomba atòmica, jo sugereixo que la millor de totes les armes és la pau. No podem resoldre problemes pensant de la mateixa manera que quan els creem. Intenta no ser un home d'èxit, sinó un home de valor.
L'Axar no existeix. Déu no juga als daus. El món no està en perill per les males persones, sinó per aquelles que permeteixen la maldat. Bé, continuarem un altre dia i ara ja, Carles, si us plau, posarem la sintonia de la poesia.
No, no, no.
Bé, doncs hem arribat a l'espai de la poesia amb bastant temps pel que veiem, o sigui que avui ens hi podem esplejar. I si tenim més temps després, potser direm alguna cosa sobre Aristòtil. Aristòtil, que a més també va ser poeta, savi, científic, polifacètic. Com els grans personatges de la història. Els grans filòsofs són poetes i els grans poetes són filòsofs. Doncs aquí també d'un poeta filòsof mallorquí, de Miquel Costa i Llovera, Alpí de Formentó.
Montcort estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verds que el taronger. Conserva de ses fulles la terna primavera i lluita amb les ventades que salten la rivera com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va la fontanella, sos ombres, a pesar, més Déu ungi d'aroma sa testa consegrada i li durà per terra l'esquerpa sarralada i per front la immensa mar. Quan lluny damunt les zones renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que cautivam. El crit sublim escolta de l'àguila marina o del voltó que puixa sent l'ala gigantina remoure son follam. Del llim d'aquesta terra, sa vida no sostenta, revincla per la roca sa poderosa rell,
té pluges i rosades, i vents, i llum ardenta, i com un vell profeta rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Abre sublim, del geni n'és ell la viva imatge, domina les muntanyes i l'aguaita infinit. Per ell la terra és dura, més bessa son ramatge el cel que l'enamora, i té llamp i l'oratge per glòria i per delit.
O sí, que quan a Lloure bremulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi al seu penyal, llavors el riu hi canta, més fort que les onades, i vencedor espola damunt les nubulades sa cavallera reial. Abra, mon cor t'enveges.
Sobre la terra impura, com a penyora santa, duré jo al teu record. Lluïtar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura. Oh vida! Oh noble sort!
Amunt, ànima forta, traspassa la boirada i arrela dins d'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure'tes plantes la mar del món irada i les cançons tranquil·les aniran per l'aventada com l'au dels temporals.
Evidentment ho feia molt millor la Maria del Mar Bonet. Més bé que nosaltres. Més bé que nosaltres perquè la Maria del Mar Bonet té una dicció i un saber fer meravellós. I a més és l'himne, l'himne de Mallorca. És l'himne de Mallorca, clar que sí, és l'himne de Mallorca. I a més la Maria del Mar Bonet posa els cabells de punta quan ho canta, perquè ho canta amb tot el cor. Sí, si és que quan una cosa es canta amb el cor, quan Francisco canta l'himne de València, també hi posa tot el cor.
Quan canten els segadors tantíssims grups que els interpreten, hi posen o hi posem tot el cor. O sigui, cadascú sent com a seu a l'himne de la seva terra, com deu de ser així. I el que no, com deien allò, una pàtria, no? El que no ho sent. El que no se sent de cap lloc és una pàtria. O jo soc un ciutadà del món. Del món què?
El poeta Carles Salvador de València deia
Veig fins a la Malvarrossa si vull. I deiem com pot morir des del Montcati a la Malvarrossa. Però és que tirant el Mediterrani més enllà ho veig tot i estudiant geografia. Si estudieu geografia i poseu imaginació, voreu tot el món amb els ulls de l'esperit. Això mateix. Carles, aviam, quants minuts ens queden?
Bé, llavors podem dir paraules d'Aristòtil. 6 minuts recordant Aristòtil val la pena, perquè Aristòtil és aquell senyor que ens va dir que l'ignorant afirma, el savi en canvi dubta i reflexiona. L'amistat és un alma que habita en dos cossos. Un cor que habita en dos almes.
El savi no diu tot el que pensa, mai, però sempre pensa molt bé tot allò que diu. Pensa com pensen els savis, més més parla tu com parla la gent senzilla i t'entendrà. El càstig del mentider
és que ja no el creu ningú ni tan sols quan diu la veritat. L'únic estat estable és aquell en què tots els ciutadans són iguals davant la llei. En què consisteix la riquesa? En què consisteix ser ric? Doncs molt més, en el que un és capaç de gaudir que no en allò que és capaç de posseir.
És un principi indiscutible que per saber-me anar bé és molt necessari saber-ho bé. Els sabis tenen les mateixes avantatges sobre els ignorants que els vius les tenen sobre els morts.
Un estat és governant millor per un home bo, que per unes bones lleis. Què és saber? Saber és recordar-se'n, és tenir memòria. Aquí hi ha...
La gent gran hem de fer exercicis, a vegades, per tenir memòria. Fem exercicis de memòria, sí. Però, evidentment, d'allò que hem estudiat, alguna cosa sempre queda. Sempre. I sobretot del que has estudiat quan eres jovenet i petit. Allò et queda per sempre més. I del que ha esperat molta atenció. O que t'ha agradat moltíssim. O que t'ha agradat molt. Aquell personatge de Rossinyol, el senyor escoltador dels Sabis de Vilatrista, que no parlava mai i sempre escoltava, a mi em recorda els que anàvem de Oientes
Per exemple, jo anava de senyor escoltador a l'escola de periodisme de l'Església, en aquells temps, compaginant-t'ho amb l'Institut del Teatre i compaginant-t'ho amb l'Escola del Treball, i quines classes meravelloses! I ara, sense parlar periodistes, aquells que van aconseguir treure el títol i van estudiar aquí,
Avui són els que en saben un munt. Clar que sí. Si els ciutadans practiquessin entre si l'amistat, no tindria necessitat de la justícia. Evidentment, si justícia és donar a cadascú el que es mereix, si estimes a cadascú com tu creus que es mereix i ell t'estima tu com creu que es mereix, no caldria anar als tribunals, no caldria posar carelles.
La filosofia és una manera de sentir en profunditat. Després quan un diu, ui, el que m'ha dit jo, oi, el que m'ha dit, li poso una denúncia i ja s'espatlla tot. A bar és el que no gasta en allò que no deu, ni el que deu, ni quan deu.
Sí, sí, a bar és precisament el que s'ho queda tot per ell. El que no gasta ni un duro i no fa moure els cèntims. O sigui que realment són molt importants. Relleju el famós abast de Molièr. Un personatge ben clar. Molt clàssic. Del que és la barícia. Bé, doncs ens dóna temps de posar una mica de música?
No, no, no, no.
No, no, no, no.
Bé, i amb aquestes notes tan, tan esplèndides de l'amor brújo, la J final, doncs, escolta'm, ens acomiadem fins al proper dimecres a les 8 de la nit. Bé, i si voleu tornar a escoltar aquesta audició es tornarà a repetir el dissabte a les 11 del matí.
Fins aleshores, hi ha Ritmo del J, que té molta marxa. Una J una mica sinfònica, però bé. Bé, una J sinfònica, però amb molta alegria i molta marxa. Bé, doncs, fins aleshores, a reveure. A reveure.
No, no, no.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics.