que es disputen aigües de Palamós amb una participació de 300 tripulacions de 25 països i 500 regatistes de 3 continents. Prenen part d'una prova que acabarà diumenge amb la Medel Reis en la qual els 10 primers de cada classe optaran al triomf final. L'entrada d'un vent de Garbí de força 7-8 ha permès disputar com a mínim una prova per classe, tal com explica el director de la prova, Carles Palomares. Sí, hem començat a navegar sobre les...
12 i mig o 6 després de treure les flotes aviat, el que passa que el vent que havia d'entrar ha baixat. Hem estat com mitja hora, 3 quarts esperant que entrés i ara ha entrat un vent de garbí de 7 o 8 nusos que ens fa fer proves, perquè portàvem dos dies que feia molt poc vent i poder començar el primer dia de competició amb vent i proves és fantàstic.
La regata serà decisiva per tancar la classificació de l'equip preolímpic espanyol de vela. En classe Lacer Radial Masculí ocupa el primer lloc provisional el català Montcanyelles, en classe Radial Famoni la catalana Mònica Azón, en classe Estàndard Alcanari Joaquim Blanco i en 4-70 Masculí la parella formada pels catalans Jordi Chamar i Joan Herb. També destacar el siselloc de Sergi Ferrer i el 18è Enric Bonai, en classe Lacer Radial Masculí. Són aquests els dos únics representants del club de vela Palamós, que prenen part a la Gaes Palamós-Cris-Marreis.
La Christmas race de Palamós s'acabarà el proper diumenge. En esports d'aventura, Gerard Serra Solses, campió mundial de kayak extrem. El palista del club piragüisme Salter, de Sal, ha guanyat la Copa del Món gràcies als resultats obtinguts durant l'última prova. Disputava a Carolina del Nord als Estats Units. Gert parla a la xarxa de comunicació.
La zona del Pirineu, sobretot a sort, el Pallars Subirà. Allà hi ha molts rius interessants, el Noguera i uns afluents a les muntanyes de Baixa de la Pica i altres rius que són molt bons per trobar aquí extrem. De fet, he fet molts vídeos d'aquests rius i hi ha algunes competicions que es celebren allà a la primavera.
Doncs amb aquesta notícia d'un canvió mundial de caiac extrem català, nosaltres ens acomiadem aquí, posem punt i final a l'informatiu, com sempre, i tornem demà a les 7. Fins llavors, molt bona tarda.
La xarxa de comunicació local. Sóc en Nando Jovany. A la nostra cuina ens importen tant els plats que servim com els vins que els acompanyen. El Periódico et convida a brindar amb cava aquest Nadal amb la selecció de la vinoteca cuinada pel Nando Jovany. Ja a la venda a un preu únic i amb recollida al teu quiosc o a vinoteca.elperiódico.cat.
L'arxiu fotogràfic de Barcelona presenta fins al 17 de maig de 2014 l'exposició entorn 1900. 150 fotografies de Collserola i dels pobles que envoltaven Barcelona entorn 1900. Visiteu l'arxiu fotogràfic, plaça Pons i Clerc II planta, de dilluns a dissabte, de 10 a 19 hores, festius tancat.
Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, amb el suport del periòdico i la xarxa de comunicació local. La xarxa amb l'any es priu. És l'hora que la nació que aspira a ser-ho s'elevi a la categoria d'es priu. Yo estoy absolutamente dedicado
a mi pueblo catalán, a mi nación catalana, a mi lengua y a mi cultura.
La xarxa de comunicació local amb l'any espiu. La frase del dia pels ciutadans de Cinera. Soc Josep Maria Cano, veí d'Arenys Amac. Cada turó, cada pill, cada cermet, cada vidri d'erba... tenen a la meva terra una personalitat concretíssima.
Montserrat Cava, directora del centre Salvador Espriu d'Arenys de Mar, parla de Salvador Espriu. Arenys segurament té una visió o pot tenir una visió d'Espriu una mica diferent, però només en un sentit d'allò estrictament per identificació, diguéssim, d'uns referents reals amb uns elements d'un vida. Arenys, de vegades, podem dir que som uns privilegiats, perquè quan agafem un llibre d'Espriu que hi ha referències,
Per exemple, el paisatge, posem pel cas, doncs malgrat els canvis que ha sofert, nosaltres no ens cal imaginar-nos-en, no ens cal crear una imatge nova, que és el que li passa a un lector que no ha estat maiereny.
doncs en aquest sentit tenim un punt de sortida privilegiat. Ara, pel que fa a la temàtica de l'obra, penso que per un any enlloc, més o menys, hi ha de dir el mateix que per qualsevol altre lector diria fins a tot arreu. La xarxa de comunicació local amb l'any es priu.
sinó que és un do que Déu ens dona, un déu que volem rebre. La xarxa de comunicació local. Som les 8. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Maria Josep Guitart i Joan Catà. A la carretera que uneix Gavà i Vegas, el Baix Llobregat és la via amb més risc de patir un accident de trànsit. Vic comemora el dia del voluntariat per homenatjar les persones que fan tasques benévoles. Mataró condemna enèrgicament els incidents de la presentació de la plataforma Sumater. Esports a Lleida perd dos gols a zero al Camp del Betis en el partit de tornada de la Copa del Rey. I el Sant Andreu guanya per zero gols a una el Vicente Calderón amb gol de carroça. 60 i més?
La carretera que uneix Gavà i Vegas al Baix Llobregat és la via actualment amb més risc de patir un accident de trànsit. Així ho revela un informe del RAC que també assenyala la carretera de la rebassada entre Barcelona i Sant Cugat i la C16 de Berga-Vegar entre les més perilloses. Tot i que el risc global a la xarxa aviària baixa, el director del Servei Català de Transit, Joan Josep Pizerna, adverteix que la crisi pot capgirar aquesta tendència. El permòbil de Catalunya
Està molt envellit, és l'època de tota la història en el qual el per mòbil és més vell. La meva joia està molt enfadat. Aquesta campanya permanent nostra que els vehicles estiguin en condicions i sobretot que passin els ITVs
L'estudi del RAC ressalta que les motos estan implicades en el 35% dels accidents greus. Els alcaldes llei de tants que defensen un endoniment del Codi Penal pels delictes al camp busquen sumar nous suports. Els alcaldes s'han reunit avui amb els sindicats agraris. En un FM a ràdio, Laura Alcalde. Bona tarda. Bona tarda.
La vuitanta d'alcaldes llei de tants que reclamen un enduriment del Codi Penal en els delictes en l'àmbit rural volen sumar adhesions a Reu de Catalunya perquè la reforma del Codi Penal que s'està tramitant al Congrés acaba inclouent les seves demandes redactades per un catedràtic de Dret Penal de la UDL. Un dels alcaldes presents, Miquel Serra, alcalde del Carràs, ha dit que ara cal sumar esforços per la lluita a Reu de Catalunya. És absurd que s'engeguin dos documents paral·lels. Aquest document està en un procés molt avançat.
i el que hem fet arribar avui als sindicats, els sindicats agraris i ramaders, és important recalcar els dos àmbits. Hem fet arribar que els seus territoris respectius facin arribar als ajuntaments on tinguin ells l'àmbit d'actuació. En la reunió que ha tingut lloc aquest matí, representants dels sindicats agraris i consells com a calç s'han compromès a fer arribar el document a la resta de representants sindicals i de consells d'arreu del país. A més, durant el duriment de les penes, el document defensa que els furs al camp siguin considerats com a delictes.
Amb l'esplèndidereu de Joan el Garnet. Molt bé, moltes gràcies. Vic a Osona comemora el dia del voluntariat per homenatjar totes les persones que realitzen tasques benèvoles. Ràdio Vic, un simbir, bona tarda.
Bona tarda. L'acte s'ha portat a terme a la sala modernista del Casino de Vic, que ha estat organitzat en el mar de la bossa del voluntariat de l'Ajuntament de Vic. A la jornada s'ha anul·lat el premi Vic Acció dels Motoritsa, que s'ha atorgat a dues persones que han destacat per la seva trajectòria voluntària a la ciutat. Núria Casamitjana i Marià Villaró, impulsors de l'Associació d'Acollida al Tupí, que diàriament ofereix un servei de menjador comunitari per a persones amb dificultats. Núria Casamitjana.
Ah, i el proper diumenge és la Fira dels Galls i la planta del Panamés, on a més del pràctic... Tot seguit s'ha afert una taula de dones per debatre sobre la situació de la voluntària social de les entitats senceres que lucren en un moment de crisi econòmica i dur a l'harda que, omplert la sala, s'han reconegut aliments pel Banc d'Aliments i Revò Solidari de la Ciutat d'Amics.
Mataró, el Maresme, demana enèrgicament els incidents de la presentació de la plataforma submetent. Un grup la va interrompre amb pancartes crits i insults. Mataró Ràdio, Clara Sánchez, bona tarda.
Al Consistori materní han donat suport a la declaració institucional de rebuig a unes accions que qualifiquen d'atac a la convivència, provocació i intent de guardar la llibertat d'expressió. El Consistori en ple també fa una crida a la ciutadania per erradicar-hi allà els intolerants perquè el feixisme i la intolerància no tenen cabuda en aquesta societat. La declaració de condemna l'ha llegida l'alcalde Joan Mora envoltat dels portaveus dels 6 grups polítics del Consistori.
L'acció només es pot qualificar com un atac a la convivència, una provocació i un intent d'acuartar la llibertat d'expressió, de pensament i de reunió de les persones que van assistir a l'acte de Súmate. Aquesta enèrgia condemna arriba hores després que un grup de persones irrompés a la sala on s'estava celebrant l'acte de Súmate amb pancartes, lemes i insults contra els organitzadors de la xerrada i amb escrit de menys preu i ofenseus
i també amb un espray fètid que pretenien ruixar els assistents.
Barcelona, no m'ha dit res, la rota al planeta es mor. Entre dos temps ens trobem a mig. Aquesta nit sortirem plegats. Cap de setmana ja hem arribat. La nostra mama està preparat al pla.
que la gent del poble ja n'ha entès, que la ciutat crec que també té força, cotxe i tanqueja, que els darrers ja n'aprenen a córrer.
No m'agrada que els hi diguis, home, guapa, com estàs si el dia véns.
Seré molt fàcil de trobar-t'hi, aquí ens coneixem tots plegats. La droga em corre sota ma mà, em relaxo al pitjor nivell, cairem ben sospitats. Avui me'n torno a l'habitual, tant se'ns en fot quedar ben copats.
A Barcelona i a Barcelona i a les vegades m'he preguntat
El llibre metge, sense de viure, fa un cop que som a les llars. I ara, per fer aquesta cançó, corre a 8 i correm-nos, perquè amb la màgia anem a la ciutat plena de gent. Cada divendres, anem a l'actu d'aquestes visites. A un llibre metge, sense de viure, fa un cop que som a les llars
i amb un d'ells dos timbres, entre els que estan fent risc, venen d'aquí, dins de la barca, els posen aquí, abans que, amb l'àmbit, els dos d'ells participen a la barca. Un moment, un moment, un moment, un moment, un moment, un moment...
Sant Josec, que està d'actualitat després de l'enregistrament a directe de Viu Viu, que va fer a la sala Ludegas, però que avui recuperàvem des d'una cançó que també va sonar en aquell directe.
Les mitjeres al descobert. I una altra cançó va recuperar. D'un homenatge que es va fer a Lluís Llach. I en el que tot un plaer d'artistes van fer versions de Lluís Llach. I jo crec que una de les més encertades la que va fer Roger Mas. La recordareu. És el Laura en boca d'un home que ja sabeu que té una veu profunda i exuberant i magnífica. Laura de Roger Mas. O en aquest cas Laura per Roger Mas.
Jo i que et puc fer una cançó, recordo quan va ser viva. De l'any 1878, a Jòrgia, a l'interior de Lús, la ciutadania de Guitart i d'Als Monsarts, que va ser presidenta de la Generalitat del Partit Comunista.
I amb la rialla dels teus dits faré somriure els meus acords. I tot seguit passem a l'art català, ja que són diversos els actors que van néixer en el XXI.
Més tan difícil recordar quants escenaris ens sentim. La nostra angoixa per l'avui, la nostra joia pel demà. I a casa, enmig de tants companys, un trist exili mal enllà.
Mai no hem enganxat el teu alè, Laura. I si la Sara porta llum, que els deus et guardi pel camí.
Que t'acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels. I en un record aquesta veu, mentre la pugui fer sentir, hi haurà amagat sempre el teu sol. Laura.
El mateix dia que, a l'any 1963, neixia el Clahoma, una de les grans estrelles de por. L'admirat actor Estat Unident, Brad Pitt. Mi guapo, Brad Pitt.
I també el nostre record per a algunes persones famoses que van deixar aquest món tan diable.
L'any 1737, a Cremona, Itàlia, moria el popular músic i compositor Antonio Estradivari. La trobareu en un album que es diu, si vens amb mi, homenatge a Lluís Llach. Amb la veu de Roger Mas hi havia moltes altres versions que valien la pena. Seguim escarbant, avui seguim fent arqueologia. Aquesta és una de les primeres peces que a mi particularment em va trencar el cor de la mare Raül Fernández, de Rèfri. Això es diu Raissa. Bé, doncs, posem una mica...
Ell ha agafat el temps se l'ha extès per la cara nota la mala consciència de no dominar la ciència dins del llibre no sent competent i no només a la feina
On tots van i la festegen I després s'avergonyeixen de qui és I ja no hi veu sentit Fins i tot la mare ja... Tota la feina el diari Quan ella és tot el contrari del que diu
Quan moriré recordaré els trossos del poder i la lletra vermella.
i també per cor. Veia servir les regles als escrits incapaç de trobar-hi els errors i en canvi no els veia en la seva juratòria.
Malgrat el seu origen, per cada més religiós, Nadal ha esdevingut una tradició... Mai no es va graduar perquè era mare sotera. I ara m'agraeix l'espera a que arribi el període acabament.
Tot i ser-ne conscient i llegir obres paganes, les debilitats cristianes apareixen i monesten molt sovint.
Quan moriré recordaré els trossos del paper i la lletra muntena i també perdona.
que feia servir les faltes eren molt menors i tots els errors que feia dins les seves
S'endeu és el fet de celebrar les festes seves, el dia d'estranger de dades, per poder-ne reunir amb l'altra part de la família en qui no s'havia pogut entrar per Nadal. A d'aquest dia especial, el tècstum es perd per llacar-li els varets, els dolents i els silents.
Per molt que va ser així, quin dret tinc jo a matar-la? Si puc inventar-me històries i explicar que la vaig veure just ahir. I quan mori,
La recordaré en les llitjans de paper. Quin any et tremella. I també per com feia servir.
que feia dins la seva joventut. La tradició del cartel civil a Mallorca va ser declarada Patimònic cultural i paternial de la humanitat per l'any 2010
Extreta d'aquell àlbum que es va dir Nones i que Raúl Fernández va omplir amb un bon grapat de cançons extraordinàries. I aquest raixa m'hi he prestat una de les cançons que m'ha arribat més i, a partir d'aquí, avui, ganes de recuperar-la. Igual que això que sentíeu ara, fa molt de temps que no ho escoltàvem. Una parella, el Carles Velda i l'Helena Casas, tots dos, encara que avui en dia crec que ja anem corrent per allà, però tots dos de Sabarell,
i de cop i volta van muntar una banda que van posar-ho cap per amunt, per la manera de fer les seves cançons, per la manera de distribuir-les, perquè ho van fer tot d'una manera absoluta i lliure, sense companyia discogràfica, sense anar a les botigues, i va ser tot un fenomen, a més a més un disc que es va vendre la mar de bé. Estem parlant de Pumada i del seu discú, i de versions tan brutals com aquesta que van fer de Pere Gellar,
Però com ell està amb el nom en Pere Gellarí, el divendres al vespre es fa un serran verdí.
No les cartes ni les hòsties ni el vici, sinó unes verduretes que ens ajuden a dormir. Que la mort te la di marxant, que la mort te la di marxant, que la mort te la di marxant, marxant, marxant, marxant del terreny.
El que més ens agrada l'Empere Callerín no és el mans ni la granja sinó el seu jardí.
El dia de Sant Esteve, la presentació de l'exemple de la mena va acompanyar a un dels platins celebrats de la nostra història.
D'aquí un minut. Un minut. Un minut. Un minut. Un minut.
És un ballet molt savi a fer a Ganyarit, donar consells als joves, als grans i als més petits.
Que la mort no la viu baixant. Que la mort no la viu baixant. Que la mort no la viu baixant. Que la mort no la viu baixant. Que la mort no la viu baixant.
D'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí...
M'ho comparteixen, es creuen, és un llac de pols que s'hagin de fer jo, entre petits i grans, i jo, que no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no pateixen les coses, no
Y desatender lo nuestro Si es que alguna vez hubo algo de eso
Te miras bien y te das cuenta de que todo se nos fue a la mierda. El tejado lleno de piedras que nos cubran de distancia.
Se nos vaya el santo al cielo, por querer ya ni te quiero. Si no seas así lo emitiré. Lleguem la memòria sobre relúcies i miracles i també les rondalles.
Mereces mi consenso La catastrofe fue inmensada Yo bailé, yo bailfubona
i de la vida que hi pot ser. Ja no s'hi accepten més bromes. Me hablas de colchones, yo te agodio con canciones, de deseos miserables, de una vida de desastres,
Estaran todos los clasicos y un querido lastimoso. Varios puntos de sutura, todos los biches de una ruptura.
Ahora compartimos noches con el primero que pasa y abratamos las cucharas para ver si alguna encaja.
Un, dos, tres! Un, dos, tres!
I em trobo amb la teva filla i la teva filla. T'hi trobo amb la teva filla. T'hi trobo amb la teva filla. T'hi trobo amb la teva filla. T'hi trobo amb la teva filla. T'hi trobo amb la teva filla.
Cert és que al principi del programa us he dit que no aniríem només de cançons del país, però és que n'estic trobant una al darrere de l'altra i la veritat és que tenen ganes de sentir-les totes elles. En fi, no sé com acabarà, però de moment seguim tirant amb els de casa perquè hi ha coses
que algun es va trobant en el camí i que té ganes de sentir-les com per exemple això.
Tu no saps com em fas sentir com un minot, però la caixa, tant patint significant a les teves mans un tros de fa. Tu no saps com em fas sentir com un idiota,
...per tu. T'entro i ens veurem i un avui no puc.
Que no saps reconèixer en mi el que tinc dolent et sembla un llau. Jo m'arrobo i vaig oxidant-me el que trobo dolent és tu d'amargar.
La tonteria que ens cremava avui està ofegant-me.
S'ha d'amenaçar la fàbrica de la mà.
Com em fas sentir? Tu no saps com em fas sentir.
Un tros de fan dels Mishima. Avui anant d'un cantó a l'altre, tot i que no ens movem de casa, però sí que estilísticament, per exemple, ens estem movent bastant. Ens estem movent d'un cantó a l'altre, anapomada, Mishima, i ara, per exemple, tot això em serveix també una mica de preamble per dir-vos que ens reirem...
cap a la música de Miquel Gil, tot recordant a més a més que fa ben poc que el Tall ha decidit posar punt final a la seva magnífica carrera discogràfica o carrera artística i que Miquel Gil va ser un dels que hi era d'estar un bon principi en aquesta mítica formació valenciana.
De Miquel Gil, doncs, evidentment, anem cap a l'orgànic. Per mi, fins ara, l'album encara no ha superat el que hi havia aquesta benitable perla.
D'acord, no ens entenem, i ens saben estimar. D'acord, no ens entenem,
i ens sabem estimar. La porc i la profita és, es torna a cerimònia. La porc i la profita és, la porc i la profita és,
la porc i la profita. La carta de Caravell ja la puc destapar.
la carta carabè, l'amor és ritual.
I el ritual és la vida, la vida anar tirant. La vida anar tirant. La vida anar tirant.
La vida anar tirant, l'amor és pamformatge. La vida anar tirant, l'amor és pamformatge.
El pan formar és vida. La vida anar paí. L'amor esteu en marca. L'amor esteu en marca. L'amor esteu en marca.
La vida és un naufrag. En un got de bibla. L'amor és caure en toll. L'amor és caure en toll. I trobarim-ho.
I trobar-hi l'amor... I trobar-hi l'amor... I trobar-hi...
Creiem en el llibre de les tradicions que ens trobem a l'amor.
Ara, què teniu? Andrea. Impressionant. Ara posarem aquella música que posa la nostra, eh?
L'amor es deu embarcar. Un bohema original d'en Enric Casasses i que el va agafar el Miquel Gil en aquell àlbum que es deia Orgànic. És un disc que és una perla, que s'ha d'escoltar sense gret perquè té coses que són brutals. Avui el Delicatessen ha estat fent arqueologia pura i, a més a més, sense escrúpols, saltant d'un cantó a l'altre, sense cap mena de manies. Per exemple, ara, amb el flamenc, una cançó que em sembla una buleria, es diu Ten Cuidado, de la Maite Martín, d'un disc que es va anomenar Querencia. Per mi això és...
Canela fina.
Me avisaron a tiempo, ten cuidado. Mira, que miente más que parpadeado. Ay, mira que...
Un record que ens ha sigut un record que ens ha sigut un record que ens ha sigut un record que ens ha sigut un record que ens ha sigut un record que ens ha sigut un record que ens ha sigut un record
i es practicen durant la nomenada per a l'autonomàtica. Per tant, no termini d'alguna nació que no és per a qualsevol que amb l'esforç que s'instal·la l'esforç de l'esforç de l'esforç... Però jo...
Però jo me metí per tu jardínei Dejant-ho que ladraran los mastríneis Ya va una salva de tu beso Sin miedo Sin miedo de morir en la verga Yo me cormeé Yo me cormeé de tu boca con locús
Són enormes, aquestes cançons, no em direu que no, i de tant en tant és allò que val la pena tirar del fre i prens-ho segur, amb moltíssima calma.
Maria del Mar Bonet, una altra de les que també té un d'aquells poemes adaptats que em sembla increïble. Només si coneixeu el lloc, que suposo que sí, que és la zona de Formentó, el Pí de Formentó, la història del Pí de Formentó, és que sí que va existir realment, era un pi que estava ancorat a les roques dels panyesacans de Formentó, al nord de la illa de Mallorca, i que, doncs això, que contra vents, contra onades, contra tempestes, va resistir durant molt de temps, tot i que al final va acabar caient.
No hi ha més que veure les pues que hi ha en aquest estiu, tant a Europa seva.
Cor, estima un obre més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fues l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que tupen la rivera com un gegant guerrer.
No guaita per ses cuides. La flora enamorada no val la compta en ella, ses ombres a besar. Més té un gideroma, sapesta com s'agrada i li dona per terra l'esquerra passarlada per font la immensa mar.
No canta per ses branques l'ocell que encaptivant, el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del món toc i puja, cel à la gegantina, remores no en fue.
El llim d'aquesta terra, la vida no ho sostenta. Revincle per les roques, la poderosa neta, té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i com un vell profeta que vida i s'alimenta de l'amor.
i té llampi l'oratge, per glòria i per prelí.
Jo sé que quan allouca, premolor les penjades i semblant-se a les públiades que tombi el seu penyat llavors ell reivindica més fort que les sonades i vencedors vol serem unes numolades.
El cor t'enveja sobre la terra impura. Home, penyora santa, adoré jo el teu record. Lluïta constant i vens a regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura. Oh, vida! Oh, noble sort!
El amor t'anima fort, que traspassa la boirata i arrel a dins l'altura, com l'arbre dels penyats. Veuràs caure t'esclantes la mare del món mirada, i t'escançons tranquil·les mirant per la ventana, com l'au del temporal.
Com l'au del tambor. Com l'au del tambor.
Pedrín, mi bojín, ageruanda-hi, va ser tu tan gran, pedrín, ageruanda-hi.
Benvolgut per permet-me suposar que m'haurem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo. Estàs assabentat per la meva existència de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou allotll. Benvolgut en un somriure que fa sola caminant. I en aquella foto antiga, oblidant un calaix, feu parar.
Pràcticament, els americans els hi deuen haver complert un aspecte, excepte per a les llibertats, que tenen un accepte directe a la llibertat. A la noia, si la llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat
Estem esperant, i que simpatiques us veu, i que mal devia dir-me, i m'imagino, i entendo, i t'asseguro que em prenguen, que ara avui, sense remei, tot trondoli un segon.
que em vol fer pronunciar el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que manyores aquells temps que fins i tot el recordar. No saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos en féssiu créixer. Amagat, amagat en mandiretes, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugàs d'una
El meu amor a les meves mans.
No són senzills de gent com jo.
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre, sort, però si un dia ens creuem, ja em diré que em conec. Faré d'homes serios, esperaré darrere dret, mentre tu li facis brometa. Veig que els meus carrals
que de tot reivindic està molt més elegant. Farem-ho bé, avui marxarem i ell em dirà que venim bé. I pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història i com el furlito.
Favorete el mànec contra els artes del portà. L'institut d'aigües meus, com s'haurien d'espantar. Si entrem tots dos, sortim tu i jo guineï. Aquí, els senyors, estem esperant que tot aneu fent lloc.
Al final hem convertit aquest programa en una mena de demostració de la gran quantitat de coses de qualitat que hi ha i de lo diversos que poden arribar a ser. Que allò de les etiquetes, del rock català, ja formen part de la història, perquè evidentment hi ha coses que sonen a rock, d'altres a flamenc, d'altres a jazz, d'altres a músiques, de rel, a pop... En definitiva que tenim de tot, de tot i força, i a més a més tot molt bo. Però mostra un altre botó al que posem ara a sobre de la taula. La casa azul.
I ara els pops de bec rompen la garlanda. Un dia, però, el temps ens complau de donar-nos saó a l'otra i la naranja.
Dímelo ya, necesitas descansar ahora. Dímelo ya, esperar estas demás, porque van a perder el verano del amor. Sé que está sucediendo, la revolución sexual viene. Y es que sabes que no, que a veces no hay que perder.
Em vaig dir que em vaig dir que em vaig dir que em vaig dir que em vaig dir que em vaig dir que em vaig dir que em vaig dir
És el que passa a l'època de la revolució sexual i de les que saps i les que no. I a vegades mai cal tenir el cor. Well, are you ready to go?
que preferiste maquillaje.
La cançó de l'Itàlia amb el Passebre de Déu se'n va tu, que decidiste que tu vida no valia, que t'inclinaste per sentir-te sempre mal.
que et deia que el teu amor ja no servia.
Que preferiste maquillar tu identidad Hoy te preparas para el golpe más fantástico Porque ya empieza la revolución sexual
La llibertat, la llibertat, la llibertat, la llibertat, la llibertat.
Amb la revolució sexual avui arribem al punt i final d'aquest programa en què hem pogut recordar, doncs, algunes cançons que ja tenen un quant temps, però que són de casa, i que realment ens porten bons records, sense cap mena de dubtes. Gràcies per ser-hi. Com sempre, acabarem amb una cançó d'una gent que està en l'aniversari i que aquest cap de setmana passada estaven actuant a Londres. Amb els pets avui hi posem el punt.
I final, gràcies. Délicatesen.
i ens hem aconseguit un acte de seguretat, per estalviar-nos aquestes pàgines, que s'esperten al foc d'entrar a casa, de desobedi-se.
Molt davant del balcó de casa, a través d'un llençol doent, el terrat indolent se'n passa, un sol que és de mel. La ràdio del Bares, Campa Barça, que aperta la mitjana.
Aquesta del pis de baix fa l'amor espantada amb l'home que s'ha de casar Demà amb sa mare que se taula i l'espera per sopar
Cada per menjar pot cair-hi bé, però per donar-hi gust.
El sol, la lluna està creixent, sense jocant-nos sol, o potser és l'oreig del vent, però jo vull córrer amunt, jo vull anar malament. Vull conèixer les terres, vull conèixer gent, gent amb lluny i congel, gent sense sang.
Són les 9. Notícies en xarxa.
Bona nit, us parlem Maria Josep Guitart i Joan Catà. El conseller de la presidència posa la mancomunitat com a exemple de democràcia a l'acte del seu centenari. Les motos estan implicades en el 35% dels accidents creus segons un estudi del RAC. Unió de pagès us posa en marxa el primer mercat Terra Pagès a Tarragona.
Esports amb futbol, la Llei d'Esportiu i la Unió Esportiva Sant Andreu planten encara la Copa del Rei. Com falten 20 minuts per acabar els partits, la Llei d'Empata 2 al Camp del Betis hi està un gol de la classificació i els andreuengs guanyen el Vicente Calderón 0-1, però els falten 3 gols per forçar la por.
El conseller de la presidència, Francesc Combs, ha posat la Mancomunitat com a exemple de democràcia a l'acte institucional de commemoració del centenari d'aquesta institució catalana que va reunir les quatre diputacions. Barcelona, David Collontes, bona nit.
Hi ha una fusió a vegades a la política espanyola, a l'estat espanyol, amb la idea que el voler votar, que el voler fer una consulta, i una opció, i aparcar la independència. I es confon. Una cosa és la consulta, el voler votar, que contempla totes les opcions que es planteja, i l'altra cosa és aquells que defensin legitimament la independència o el contrari.
Avui fa 100 anys el decret que va permetre la creació de la mancomunitat fet que se celebrarà durant els propers 12 mesos amb actes al riu del país.
Les motos estan implicades en el 35% dels accidents greus de trànsit. La carretera que uneix Gavai-Vegas, el Baix Llobregat, és la que té un risc més alt de patir un accident de trànsit. Aquestes són dues de les conclusions que s'extruen d'un informe sobre sinistralitat presentat avui pel RAC. L'estudi també situa la carretera de la Rava Sada entre Barcelona i Sant Cugat i la C16 entre Pere i Begà.
El parc mòbil de Catalunya està molt envellit. És l'època de tota la història en què el parc mòbil és més vell.
conseqüències directes de la solidaritat pot venir d'aquesta antiguitat dels vehicles i per això aquesta campanya permanent nostra de que els vehicles estiguin en condicions i sobretot que passin les ITVs.
El sindicat Unió de Pagesos posa en marxa el primer mercat Terra Pagesa a Tarragona. Es tracta d'un mercat on està a venda directa de productes agraris de la Pagesia. Reus digital, Josep Cartell. A Tarragona el mercat Terra Pagesa s'instal·larà dimecres al mercat de la plaça del Fòrum i les parades estaran obertes avui del matí a 3 de la tarda. Els Pagesos posaran a la venda els seus productes sota la marca Terra Pagesa, que identifica el valor afegit de la proximitat i la qualitat dels productes. Josep Carles Vicente, responsable acollida per unió de Pagesos.
Venda directa està molt definida, que és vendre el teu producte, el que tu produeixes, directament al consumidor. Això ja portem dos, tres anys fent campanya, sotvejant la necessitat que té el consumidor i una de les necessitats que té és que se liergui un producte de qualitat a un preu reamable. A Tarragona, Terra Pagesa, també servirà per potenciar el mercat del fórum dels dimecres, tot i que per Nadal el mercat tindrà el que els dimarts 24 i 31 de desembre. Unia de Pagesos també ha suïcitat instal·lar Terra Pagesa als Ajuntaments de Reus i Vilasseca.
Les agències de viatges de Badalona han detectat que les escapades curtoses o de cap de setmana són les que més es veuen en aquestes dates de Nadal, Rallover, Raquel Moreno. Durant les festes de Nadal, els badalonins no acostumen a fer viatges llargs. Així constaten les diverses agències de la ciutat. Tot i això, tal i com cauen els dies de festa, han fet que s'hagin programat viatges a ciutats com Nova York o Costa Rica per aprofitar aquestes vacances, això sí, aquells
qui tenen diners per fer-ho. Els productes estrella pro són els cofres, per regalar que el client espiï la quantitat que es vol gastar, i el tipus d'activitat, un cap de setmana rural, una escapada romàntica o un hotel amb espa. N'ha parlat el director comercial d'Obergieramont i Borbentura.
Aquí tens costos des del que és un tipus que es paga, no arribes als 40 euros, o caps de setmana en menjars i tot, que estàs al voltant dels 150 euros al mes complet. I entre tot el mig hi ha 90 euros, 50 i una miqueta de tot. En cas que això no encaixi o que alguna vegada algú diria que vindran cada setmana a un hotel exclusiu o algo així, molts cops s'ha de fer més fer vals de pagal. Des d'aquesta agència de viatges creuen que ha estat l'encariment de preus els que han fet que els badalunins optin per altres llocs per marxar de cap de setmana.
Notícies en xarxa. Colors primaris. Amb Raquel Iniesta.
Bona hora i benvinguts. Els colors es posen en marxa en aquest instant. I no només els colors, sinó també les nostres ments. Des de Radi Silenci per a la xarxa de comunicació local, des de la Garriga per a Catalunya. Avui observem, avui ens adaptem, argumentem, canviem d'escenari en facilitat.
Res, que el que crec que us cal avui és estar ben aguts i ben agudes perquè estem a punt de despertar els nostres cervells. Gràcies per atrevir-vos. Comencem obrint la caixa dels colors primaris fent un salt geogràfic. Avui, fins al Corset Conservatori de Música de París.
I em pregunto jo, que potser el Conservatori de Música de París, ara mateix, potser caldria estar allò, una mica callats, escoltant els músics, oi? Laura Penya, què tal estàs? Què està passant ara mateix al Conservatori de París? Estem al veí mig del Disney, a Gondesamon de París, que és on es troba el Conservatori Superior de Música. Jo aixecaré una miqueta la veu, eh? Perquè si no ens sentirem ens retirem una miqueta perquè no es pot. Sortim una mica de la sala.
on es troba el Jerome, que està assajant el seu instrument predilecte, l'arpa. Aquest és el seu instrument predilecte, però en té més d'un o només aquest. Sí, predilecte només és aquest, però en Jerome toca cinc instruments. Toca l'arpa, toca el piano, toca l'acordió, toca l'orga i toca la guitarra. De fet, tot i dir que el conservatori ell ha trobat l'ordre mental, diguem, que necessitava per arribar a ser
el que sempre ha volgut ser, que és director d'orquestra, ser com un zubimeta o... Sí, sí, és clar que en Geron, si toca tot això, és un prodigi de la música i com li va en els seus estudis, em refereixo, aquí al conservatori. És i és, eh, un prodigi de la música. Suposo que sempre ho ha sigut d'aquesta mena d'intel·ligència musical i la capacitat d'expressar-se mitjançant això, formes musicals i instruments musicals. Sempre ha estat així.
De petit ell era el que estava escoltant música, ballava, dansava... I sort va tenir uns pares que van saber canalitzar aquesta sensibilitat si ja el van apuntar a música. Li van preguntar quin instrument vol aprendre. De primer es va escollir el piano, però de fuga va anir tota la resta. I ha estat al conservatori, que li va molt bé, esperant ser això, un jubimetre, un lori mazel, un bon càringen, i esperant la seva màxima il·lusió que seria dirigir
La gran orquestra de París. Home, Déu-n'hi-do. Fes una il·lusió de nivell, eh? Seria de nivell. I a més a més li encantaria dirigir l'orquestra de París en plener de flor de gosí, que si no l'heu escoltat mai, us perdeu una gran ocasió d'escoltar com sona el mar en totes les seves formes,
En forma múlica i clàssica. Doncs no ens la perdrem l'ocasió, perquè ho compartirem a les nostres xarxes, perquè els nostres audience puguin descobrir, i nosaltres també, com sona. Segur, ara em refereixo a un parlant del Don Jerome, que aconseguirà el seu somni si treballa de valent, i si té talent, i potència de seva intel·ligència musical. El talent està clar que te nota que el té, amb tot el que ens estàs explicant, i per tant ho ha de seguir intentant.
De fet intel·ligència musical és una de les intel·ligències, de les moltes intel·ligències que les persones podem tenir. Si de cas ja ens diràs més tard com acaba aquesta classe d'arpa. A veure, doncs Jerome, sembla bé? Sí, després us ho explico. Després tornem a parlar amb tu mentrestant, però queda't amb nosaltres, així, en connexió, perquè avui parlem d'intel·ligència, com a capacitat, com a característica, com a habiltut.
Necessitem ser intel·ligents o necessitem tenir talent? Primer de tot, hauríem de desxifrar què significa el fet de ser intel·ligents. És evident que els individus tenim, les persones tenim diferents habilitats per entendre idees.