This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
o sigui, del que toqui, sempre hi podem treure, adaptar-nos a nosaltres mateixos, a la nostra forma de viure. Senyors, fins la propera.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crèniu encefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també.
Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Ara escoltes ràdio d'esfer.
Sintonitzes ràdio d'Espern, la ràdio de Sant Just, 48.1 Smooth Jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc un urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. La ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 48.1.
Seixanta i més.
L'abril mullat de pa bé carregat, diu la dita, i també aquella tan antiga de abril aigües mil. Però avui l'abril també ens ha donat molts dies de sol esplèndid i hem festejat Sant Jordi com cal.
Avui mateix, quin dia, no? Preciós. Quin dia. Avui he anat a nedar, piscina descoberta... Preciós. I a més, aprofitant-ho bé perquè diuen que demà i demà passat i l'altre i l'altre... Diu que canviarà el temps. Canviarà el temps. Sí, es veia una depressió sobre el mapa. I així es veia la cosa. D'això es tracta. I avui, mira, no donem a bast afollejar els llibres que ens han regalat o hem comprat. I els hem de posar en ordre per començar a llegir.
Ho veurem aquí a la Sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, avui dimecres dia 24 d'abril. Us parla Joana Algarra fent el programa 60 i més, amb tantes ganes com sempre de compartir una estona
amb tots vosaltres. Qui us parla, Pere Oliver, faré costat a la Joana per dir alguna cosa del que passa al nostre entorn en aquesta hora de ràdio per les persones grans o de qualsevol edat que ens vulgueu escoltar. En l'estimable col·laboració del nostre company Marc Perarnau, atent a posar les músiques, coordinar la part tècnica i barallar-se amb l'ordinador, que darrerament es porta molt bé.
Benvinguts uients d'Esvernians. Passen cinc minuts de les vuit del vespre i hem anat empenyent 114 dies d'aquest 2013. Ens en queden, per tant, 251 per finalitzar l'any. És el moment de felicitar a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari. Avui, dia 24 d'abril, festivitat de Sant Fidel Caputxí, Sant Pere Armengol, Sant Neó,
i Santa Maria Salomé, entre molts d'altres. Des d'aquesta pantalla invisible que és la ràdio, ja ens permet fer volar la imaginació. Estem aquí per viure i conviure i compartir aquest capvespre parlant de coses que ens agraden. Ja sabeu que també ens podeu trobar a la web radiodesvern.com, clicant la ràdio a la carta, a qualsevol hora del dia o de la nit, on teniu un BDEU de propostes dels variats programes d'aquesta casa.
aquí a Ràdio Desvern en el 98.1 de la freqüència modulada. També ens podeu trucar en viu i en directe aquí a la vostra emissora fins a les 9 del vespre. Marqueu el 93.372.3661 i en marc us posarà amb nosaltres. És entre tots que fem possible Ràdio Desvern. Celebrem doncs que la tecnologia serveixi per recorçar distàncies
i establir punts de contacte que ens enriqueixin ens hi ajuda una bona música.
La noche florecida, la calle enloquecida en la fiesta brasileña. La música es un grito llamando al infinito de la fiesta brasileña. Sin parar que vaya y vuelva con el son que oyó la selva. Carnaval de ritmo ardiente por día de la gente que está en la fiesta brasileña.
i el cap i l'escalda se'n veia.
Vinga, l'alegria, ja que avui fa bon dia de sol, doncs, a fer aquesta festa brasilena. Molt, molt, clar que sí, i més avui, que ara estarem quinze dies sense contactar amb els nostres oients. Perquè la setmana que ve, el dimecres, és festa. És primer de maig, festa de tots els qui treballem. Això mateix, festa del treball. I ara, esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1276 començava la batalla del COI,
que va enfrontar cristians i musulmans. En memòria d'aquell fet han quedat les festes de moros i cristians que, precisament, aquesta darrera setmana d'abril tenen lloc a la coneguda ciutat del país valencià, Alcoi.
Sí, aquests dies és molt... A més, és molt divertida i molt lluïda. Molt preciosa i molt maca de veure. I una altra batalla va tenir lloc bastant més lluny, un 24 d'abril de 1547 a la localitat alemanya de Mühlberg, entre les tropes de l'emperador Carles V d'Espanya i les de la lliga Esmalcalde. Al Museu del Prado de Madrid hi podem veure un quadre de Tiziano que representa aquests fets. Seguim amb gestes bèl·liques.
ja que el 24 d'abril de l'any 1898 Espanya declara la guerra als Estats Units. Va ser durant la regència de Maria Cristina, vídua del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar. Era coneguda popularment com la guerra de Cuba, que a l'avi del meu marit va ser amb aquesta guerra.
I tant, els nostres abans passats gairebé tots hi van ser. Ens va tocar molt de prop perquè precisament va haver unes revoltes tremendes en defensa de la gent que l'enviaven obligatòriament. Ah, i tant, i tant obligatòriament. A deixar la pell allà a l'altra banda. Molts, molts van quedar-hi.
Un altre fet lamentable es va iniciar un 24 d'abril de 1915, el genocidi armeni. Fa un temible conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia, efectuades per l'imperi otomà, i van morir un milió i mig de persones. També era un 24 d'abril, però de l'any 1926, quan va tenir lloc a Alemanya el Tractat de Berlín,
que va signar el govern alemany amb el de la Unió Soviètica. Pocs anys després, les relacions entre dos països es van anar deteriorant i al 1933 ja havien partit peres. Sembla que el 24 d'abril és una data farcida de fets dramàtics. Sí, potser és perquè a la primavera la sang rialtera. Això de les efemèries va com va, però no sé si té a veure amb la primavera o és que l'Atzar disposa les coses així, no ho sé.
Tal dia com avui, de l'any 1957 a Cantàbria, moria en un enfrontament amb la Guàrdia Civil el guerriller antifranquista, el que popularment es coneixia com Maquis, Juan Fernández Ayala, conegut com Juanín. També alguna bona notícia s'ha produït per a aquesta data. El 24 d'abril de l'any 2003 es completa definitivament la sequerència del genoma humano. Genoma humà.
És a dir, la seqüència de l'ADN que conté 23 parells de cromossomes en el nucli de cada cèl·lula humana diploide. Això és molt bonic de veure-ho per microscòpia, perquè es veu d'una manera cladíssima. Si explicat així per la ràdio sembla que expliquis contes americans. Costa una miqueta d'entendre, perquè ja costa d'entendre el que és l'ADN.
però ben explicat i amb gràfics es pot veure molt bé. El 24 d'abril de 2004 a Xipre s'hi celebra el referèndum, els resultats del qual comporten que l'1 de maig del 2004 només pugui entrar a la Unió Europea la part grega de l'Illa. I fa només 3 anys, el 24 d'abril del 2010, dimitia Roger Bangeluf,
Visva de Bruixes, bèlgica, ha cosat d'encobrir ses cerdots a bossananus. A bossananus. Això va saltar... Duit de manera col·loquial i molt suau. Duit de manera fina, no? Sí. Posem música. Has tenido suerte de llegarme a conocer
Creo que a nadie le gusta el nacer para perder. Abrirás una revista y me encontrarás a mí. Debo ser algo payaso, pero eso me hace feliz.
Recordem ara alguns naixements de persones que han passat a la història. El 24 d'abril de 1864 neixia el barri mariner d'Alcabanyal, a València, el dramaturg compositor i periodista
Bernat Morales i Sant Martí. Pocs anys més tard, el 24 d'abril de 1896, neixia a Covelles, a la província de Barcelona, el qui seria anomenat el millor pallasso del món, en Josep Andreu i la Serra, molt més conegut com Charly Ribel. També un 24 d'abril, però de l'any 1903, neixia a Madrid un polític que va convertir en símbol el règim franquista.
Ens referim al qui va ser fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera. Aquest el recordem burgues que no perquè la gent de la nostra generació ens el feien estudiar. Els 24 punts de la Falange que no vaig aconseguir en recordar-me mai. Sí, això ho donava a formació de l'Espírit Nacional. A mi em va tocar aconseguir els serveis socials que t'havien de donar permís per anar cap aquí cap allà.
En fi, Més bons records ens ha deixat un altre personatge nascut el 24 d'abril de l'any 1934 a Virgínia, als Estats Units, l'excel·lent actriu Shirley MacLaine.
acabada de néixer, ja apuntava maneres d'actriu i li vam posar el nom en honor de Cirle i Temple. Pel·lícules com Irma la Dulce, L'Apartament o Magnòlies de Ser, entre moltes d'altres, no haurien estat el mateix sense ella. És meravellosa, a mi m'encanta. Molt molt expressiva i molt maca. M'encanta aquesta dona. Seguim al món del cinema, ja que un altre gran actriu i cantant naixia a Nova York el 24 d'abril de 1942,
La irrepetible Barbra Streisand va rebre l'Òscar a la millor actriu per la pel·lícula Funny Girl l'any 1968 i també l'Òscar a la millor cançó per Eva Green
El tema de la pel·lícula Star Is Born, A Nacid Una Estrella. Sí, exacte, A Nacid Una Estrella és com es va... és el títol, la traducció correcta. És una remake de la pel·lícula que ja havia fet l'antiga cantant que va fer el Mago de Oz. Exacte, Judy Garland. Judy Garland, exacte.
i un personatge encara més proper, recordem que va néixer a la Poble de Segur un 24 d'abril de 1947, el polític i president del Parlament Europeu, Josep Borrell. Com que sabem que també esteu al cas del món de la moda, citem a un number one del món del disseny. Un 24 d'abril de l'any 1952, naixia en un poble de la veïna França, el molt admirat Jean-Paul Gaultier.
i també, com cada setmana, tenim algun personatge que va deixar aquest món tal dia com avui. Recuerde l'alma adornida. Aviva el ceso y despierte, contemplando cómo se pasa la vida tan deprisa, cómo se viene la muerte tan callando. Jorge Manrique, el gran clàssic castellà i autor d'aquests versos que tots coneixem,
va morir a Conca un 24 d'abril de l'any 1479. També un altre gran escriptor, Daniel Defoe, moria a la ciutat de Londres un 24 d'abril de l'any 1731. I més proper tenim encara a la 10 el formidable autor cubà Alejo Carpentier que ens deixava un 24 d'abril de l'any 1980. Posem una mica de música.
Monday, Monday, so good to me. Monday morning, it was all I hoped it would be. Oh, Monday morning, Monday morning couldn't get better.
Then you would still be here with me. Monday, Monday. Can't trust that day. Monday, Monday. Sometimes it just turns out that way.
Entreteniment a dògio. Avui, a més de parlar de cultura, parlarem també de biocultura. Que tot és cultura. Tot, tot, ja que des de demà, dia 25 i fins al proper diumenge dia 28, celebrem la Fira de Productes Ecològics i Consum Responsable. Això serà al Palau Sant Jordi de Barcelona. Roba i calçat, energies renovables, medi ambient, cosmètica econatural,
alimentació sana, festival ecològic de la infància i moltes coses més les trobarem aquest cap de setmana al Palau Sant Jordi. Hi haurà bus gratuït des de la plaça d'Espanya. L'entrada a biocultura és de 6 euros.
i només la meitat si demaneu un val del 50% de descompte a qualsevol tenda o restaurant biològic, macrobiòtic o vegetarià. Aquí vinc precisament amb unes estovalles. Mira, avui he dinat al restaurant vegetarià l'Arriera, que és al carrer Regent Mendieta, tocant Arriera Blanca, per ser molt bo. L'altre dia vaig dinar a Bio Center, que està al carrer Pinto Fortuin, també vegetarià, i ara veig que aquests dies les estovalles de tots els vegetarians et donen...
La propaganda de biocultura. I a l'angle inferior dret de les estovalles hi ha un val que posa 20 a la Fira meitat de preu. Descompte 3 euros. Molt bé. I llavors només per 3 euros pots entrar a la Fira. I passar-te tot el dia, no? Tot el dia. Hi ha tota mena de paradetes. Jo l'any passat hi vaig ser i és molt atractiu. I sobretot si us agrada aquest tipus de menjar. És tot a base de verdures?
biològic, macrobiòtic i vegetarià, o sigui, verdures i cereals. Molt bé. I de la biocultura passem a la cultura en majúscules, ja que el Centre d'Estudis Sant Justencs va presentar divendres passat, amb tots els honors, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, la divuetena miscel·lània, que recull, com sempre, en profunditat,
temes de la història del nostre poble. El llibre el teniu a la vostra disposició, a més del centre d'estudis, a totes les llibreries del poble. I a l'estanc de Can Vila, al carrer Bona Vista, on li han dedicat un aparador decorat amb gust exquisit. Millor dit, els dos aparadors de Can Vila estan dedicats, un a la Missalània i l'altre al llibre d'història i paisatges de Sant Just. També dintre hi ha una gran exposició de totes les publicacions
de les Micellànies del Centre d'Estudis. O sigui que una bona felicitació per la labor que fan a Can Vila. I tant. En aquesta dibuetena Micellània d'Estudis Sant Justencs hi trobareu el estudor. 120 anys en la història de Can Genestà entre 1669 i 1816. Un estudi detallat i minuciós en el que Coral, Torra i Penón posa al descobert
la vida de nombreuses famílies que han forjat la vida del poble. I encara més trets de la nostra història que tenen a veure amb la vida i la mort. És el formidable treball d'investigació que ha dut a terme en Juli Ochoa i González per explicar-nos amb tota mena de detalls què va passar aquella nit d'octubre 75 anys del bombardeig de Sant Just d'Esvern. Però a banda d'això també explica, i ara ens hem permès aquí reflectir-ho,
Unes dades curioses. Us en recordeu d'aquell desgraciadament cérebre bombardeig que coneixem com la bomba del Coliseum? La terrible explosió. Hi ha un monument davant del Cineteatre Coliseum que ho recorda. Fem una miqueta d'extracte del seu article.
En permís del Julio Choa? Sí, suposo que ens el dona. Per això és molt més complet, per això heu de llegir llibre perquè està molt més detallat. Però destaquem que val la pena conèixer les coses, sobretot del nostre poble. Diu que entre les 10 d'aquella mateixa nit i les 3 de la tarda del divendres 18 de març de 1938, els avions procedents de Mallorca van efectuar 17 incursions a interval regular sobre Barcelona, deixant caure
44 tones de bombes sobre el centre de la ciutat i provocant en aquests atacs un miler de morts i un altre miler i mig de ferits. D'entre totes les bombes caigudes durant aquests atacs i potser durant tota la guerra, la que ha deixat el record més esguerrifós a la memòria col·lectiva va ser sense dubte la que a les 14-15 hores, o sigui a les dues i quart de la tarda del 17 de març, va deixar caure
un dels avions S-79 del 23è grup Falsi de l'Evaleari sobre un camió militar
Diamonte, que circulava per la Gran Via a l'alçada del carrer Valmes, ocupat per una vintena de soldats de la companyia de parcs i tallers de l'inspecció general de l'arma d'enginyers al front dels quals estava al caporal la porta. I direu, i què té a veure això amb el bombardeig de Sant Just? El conductor d'aquell vehicle era d'aquí, no? El conductor d'aquell vehicle era el Sant Justem, Vicenç, Mascarell i Payró.
de 25 anys, que havia arribat a Sant Just d'Esver l'any 1914, juntament amb els seus pares, Lluís Mascarell Monçó i Concepció Peró i Verdú, i les seves germanes Carme i Lluïsa, tots provenents de la valenciana comarca de la Safford. Abans de ser cridat a files, l'infortunat Vicenç es guanyava la vida treballant de xofer per compte propi. Aquell fatiri camió era precisament el seu i estava acabant de pagar-lo
quan li va ser incautat i posat a disposició de l'exèrcit. Des de llavors, llegint les missalànies, te n'enteres de detalls? Qui havia de pensar que realment un sant justenc portés el camió sobre el qual va caure la bomba? A més, el camió portava un munt de tones de tribillita. Doncs aquestes i moltíssimes més coses trobareu en aquest treball d'investigació
fet a fons per en Júlia Txoa. I això no és tot, perquè la Missalània tracta dos temes de més gran interès. L'existiu treball d'en Jordi Conties Vilanova i Miquel Almela i Casanova sobre la mesura del temps. Els rellotges de sol a l'avall de Sant Just Desvern. I, tanca el llibre, un atractiu reportatge sobre el 125è aniversari dels estocadors campreciós des del 1887
fins al 2012. En Ramon Campreciós i Pujades ha guiat les paraules que van posar fil a l'agulla per deixar testimoni de tan important elaboració artesana. Cal dir que aquí al llibre hi ha fotografies fantàstiques de tot el treball que ha fet aquesta companyia en el temps de tots els seus 125 anys i, a més a més,
una cosa estupenda, tant a la pedrera com d'altres edificis singulars, tant a Sant Joan d'Espí com al centre de Barcelona. Aquesta missalània, si totes estan molt bé... Aquesta és molt interessant. Aquesta que és la més gruixuda, porta una quantitat de documentació gràfica, que a més la gent que hem treballat en el món editorial veiem la feinada d'hores i hores que hi ha... Està molt ben maquetada i molt ben editada. Molt ben feta.
I una notícia que no se'ns passi per alt. A partir de demà, dijous dia 25, el bus 157 arribarà fins a Collblanc amb parada final davant de l'estació del metro de la línia 5. O sigui que s'han acabat les corredisses per agafar el D20 per arribar fins a Collblanc. La cosa antipàtica és haver de baixar d'un autobús i pujar en un altre. I pujar en un altre i haver-lo d'esperar.
Ara farà exactament el mateix trajecte que feia al 158. El 158 feia Sant Just Coll Blanc. El 157 feia de Sant Just fins a la Barceloneta. Però això ja no ho farà, això ja ho van partir. Ja, ja ho sé, però era més còmode que no ara haver d'agafar dos autobusos. Aquesta xarxa que a Barcelona
ha fet d'autobusos, em sembla molt bé, però no ha comptat amb les àrees extremetropolitanes. Això va sortir de l'equip del senyor alcalde de Barcelona i la gent que el va assessorar. Em fa gràcia, és com sempre, asseguts en un despatx, agafen
posen en marxa a l'ordinador i farem això, farem allò. Hem de comptar també amb les persones que han de fer servir els serveis, no? Possiblement els senyors que ho han organitzat no agafen un autobús en sa vida. En sa vida, no l'han agafat mai. I a més porten cotxe en Joffer. Quan començaven sí, però ara no. Bé, posem música.
I bé, no ens podem estar en aquest espai de cultura. De fer un apunt per als cinèfils. Els nostres veïns del Cinebaix, de Sant Feliu,
han decidit programar una setmana més la pel·lícula dels germans Àlex i David Pastor, Los Últimos Días.
un dels darrers èxits a la cartellera. Es tracta d'un relat sorprenent i dentès protagonitzat per José Coronado i Quim Gutiérrez, on podem veure una Barcelona devastada amb ciutadans terroritzats per una epidèmia de garofòbia, terror als espais oberts, que cerca un refugi per tota mena de soterranis. A més dels protagonistes hi trobem una pila d'actors coneguts, alguns més petits, amb petits papers, però d'una gran força,
com el del veí atacat pel síndrome de Diogenes, interpretat per Lluís Soler, o les vistoses escenes on participen Marta Aitura, Letícia Dolera, Lolo Herrera, Marc Villanueva o Ivan Massager. Entreteniment garantit i esplèndid final. Realment ens ho vam passar en gran, aquesta pel·lícula. No us la perdeu perquè val la pena. Tant si aneu al cine baix de Sant Feliu,
Com si ho feu al Palau Balanyà o a l'Arenes, que són els que tenim més a prop de Sant Just, em penso. Més a prop ja no en tenim. Són tots ells multissales amb molt variada programació. Al baix podeu veure també el lladre de paraules.
quatre dies de maio, els crots aquestes per nens, i és molt divertida, i Oblivion amb un Tom Cruise esplèndid. I a més encara estan fent aquest Efectos Secundarios a l'Arenes, que és d'un suspens i d'un impacte extraordinari. Com es veu que t'agrada el cine i no deixes d'anar-hi? Jo soc molt cinèfil. I a més, Efectos Secundarios, quan estàs a mitja pel·lícula i sembla que les coses van la mar de bé,
succeeix una cosa que no t'ho esperes, que posa els pèls de punta a tots els espectadors, perquè t'ho posa molt bé. O sigui, el seu director et recorda una mica a Hitchcock i a Brian De Palma. Jo crec que he seguit una mica les seves petjades i et deixa la pel·lícula amb molt bon sabor. Molt bé. No ens oblidem del proper dissabte, ja que ens consta que la segona audició d'aquest programa té tants orients o més que la d'avui dimecres. Per tant, ens caldrà celebrar com cal
la festivitat de la nostra patrona, la Mare de Déu de Montserrat. Felicitem des d'aquí a totes les Montserrats, Montses i Munses, que són moltes, i us animem a visitar una vegada més el monestir de Montserrat, tot un símbol per Catalunya, punt de peregrinatge per als creients i de visita obligada per tota mena de turistes. I molta, molta, moltíssima paciència, perquè justament aquell dia
es reuneix tantíssima gent que és molt difícil de moure's per aquell indret. De totes maneres la mare de Déu s'ho val.
I a més, un avantatge, està obert tots els dies de l'any. O sigui que en lloc del 27 aneu el 28, el 29... I si voleu anar a la vella de la Mare de Déu, el dia abans, tota la nit es conserva la vasílica oberta pels precs i per qui vulgui passar-se fent una estona de vella a la Mare de Déu. I bé, ara parlem de l'associació de gent gran
que clar com és 60 i més també és de la nostra suficiació aquest programa. Se suposa almenys que els nostres principals oients són gent gran. Em sembla que hi ha de tot. Però bé, demà fem una interessant visita al Parlament de Catalunya. Però ja no sou a temps de portar-vos-hi. No, no, no. Jo ho recordem perquè... Però també, com les sol·licituds han sigut moltes, properament pensem fer una altra visita.
Sortirem del parador a les 9.45 per ser en punt a 3 quarts d'11 perquè a les 11 comença la visita. Això és pel que fa demà dijous. I al divendres tenim una cita que us convidem que anem tots perquè és obert per a tothom perquè la doctora Pilar Santpau, aquesta doctora mirada nostra a qui li tenim tantíssima fe i simpatia, farà una xerrada
per dir-nos l'alimentació adequada per a la gent gran. Recordem que la doctora Pilar Santpau és especialista en dietètica. Per tant, és una persona molt preparada per aconsellar què hem de menjar les persones grans. I que té programes radiofònics molt importants. I tant que sí. O sigui que us convidem al Local Social, al Milenari, i serà, com sempre, a les nostres xerrades, a dos quarts de sis de la tarda.
O sigui, esteu convidats. Sí, sí, recordeu que és demà passat dia 26 d'abril. Sí, sí, o sigui que estem encantadíssims que la doctora sigui tan amable i tan gentil de venir a fer-nos aquesta xerrada, perquè nosaltres pensem que sabem que hem de menjar, però a mi em fa molt l'efecte que a vegades ens fa falta que ens orientin una mica.
No, no, i sobretot allò que els sopars han de ser molt lleugers, a vegades la gent gran no ho tenim en compte. Precisament a la nit és quan la gent gran que se seu tranquil·lament i totes aquestes coses és quan més gana té. I no se'n recorda ni que d'aquell refranc castellà que diu, de grandes cenes estan les sepultures llenes. O sigui que ella ens explicarà realment
tot allò que ens convé i a l'exercici que hem de fer, qui pugui. I una altra dita que també és molt antiga, que diu que has d'esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre, no? Vull dir que el sopar ha de ser ben lleuger. Doncs així de dites hi ha moltíssimes. Ara falta seguir-les.
I jo veig, amb els viatges dins Cersos veu perfectament, que en aquests cels servis a l'hora de sopar es posen uns plats que dius però a tota hora. I a més, com que les coses estan com estan, en els menús ni hi ha vedella, ni hi ha peix fresc, ni hi ha res de qualitat, et posen carn de porc, et posen coses que porten molt colesterol. Sí, però la carn de porc està demostrat.
que no és tan dolenta com la pinten eh. Ah no, no, no, no. El que passa és que hem de limitar. Ja diu també la dita que del cerdo todo se aprovecha. No, això és per als quals vam traginant amb ell. Però és que a banda d'això el que no ens convé és menjar molt seguit carn vermella. Que la carn vermella li costa molt dissimilar-la als ronyons. Porta toxines i no ens convé. Bé doncs, però avui dia tal com les coses funcionen els excursiadors
Els que realitzen plats i preparats i tot això, a vegades, si sabéssim les coses, no les menjaria. Posem una mica de música que hem de continuar una miqueta més en la cultura.
No hi ha res més.
Bé, havíem d'escoltar la veu de la Paloma San Basilio però en aquest disc triga molt entrar i ens convé guardar el temps perquè encara tenim moltes coses de què parlar. Bé, ja hem publicat un... un folleto... Un catàleg. Un catàleg, digues el que vulguis.
que diu tu també jugues. Una festa, Torneig, Joan Petit, Nens en Càncer, 2013. És la tretzena festa ja que es fa. Sí, la tretzena. I donarem una miqueta d'explicació perquè el Folleto té fotografies, té una portada dibuixada per un dibuixant d'aquest poble nostre. Que es diu Busquets, no? Busquets, Carles Busquets.
Doncs diu el president Joan Torner Curcó i president de la Fundació Amics Joan Petit Nens en Càncer. Benvolguts amics Joan Petit. Moltes, moltes gràcies per tirar endavant l'esperit de la festa Joan Petit d'aquest any a Sant Just d'Esbern. Totes les coses suposen un esforç molt important per part de la gent que les fa sense esperar res a canvi. Estic content del somriure de totes les persones
que us feu vostre aquest esperit, Joan Petit. I diu Francisco Vizcaíno Recio, president de l'OK Club Sant Just. OK Club Sant Just, un dels clubs més antics del poble amb més de 50 anys d'història, estem orgullosos de participar en l'organització aquest any
de la tretzena Festa Torneig Joan Petit Nens amb Càncer al complex esportiu municipal de Bonaigua. L'organitzen formant equip amb l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern les entitats esportives, les entitats socials i associacions del poble i implicant-hi un gran nombre de voluntariat, persones totes que són imprescindibles per dur a terme una gran festa solidària i esportiva com aquesta. El 25 de maig
del 2013, serà una jornada en la qual participaran nens de menys de 6 anys de 24 equips d'OK, infants d'escola que fins ara no han format part d'una competició. Però, en realitat, el torneig d'OK és, novament, la sucursa per posar en funcionament la maquinària associativa del poble per col·laborar amb la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer,
en algun dels nombrosos i necessaris projectes que la Fundació promou. Una vegada més, l'esport es mobilitza i es posa al front d'una causa solidària. Benvinguts a tots els equips participants. Gràcies a tothom per implicar-vos en aquest projecte. I bé, i ara també farem un extracte de les paraules d'Enric Erika Vidal, futbolista del Club de Fútbol Barcelona.
Em sento feliç de poder implicar-me en aquest projecte esportiu i alhora solidari al municipi on resideixo. Endegar projectes col·lectius, com és el cas de la Festa Tornet Joan Petit Nens amb Càncer, evidencia la necessitat d'establir una cultura de col·laboració social que tingui per objectiu difondre el que la societat fa a favor de la pràctica de l'esport base i, en el nostre cas,
d'una malaltia a la qual ningú és immuna. Educant amb valors des de la infància se senta la base per poder ser cada vegada més persona. L'esport contribueix a aquest creixement i en aquest sentit aplaudeixo al més de 240 nens que participaran al torneig d'OK del 25 de maig i a tota persona o col·lectiu que col·labori amb la fundació.
Està signat per Eric Avidal, com saben tots vostès, futbolista del Barça. Molt bé, i a continuació podem llegir també un escrit de la doctora Sant Pau, que diu... Hi ha coses que no podem escollir, com tenir càncer, però el que sí podem fer sempre és triar com afrontar-ho.
Cal travessar el dolor més profund que sentim quan algú que estimem pateix i arribar a l'esperança, al lloc des d'on la lluita té la força de l'amor. No ho oblideu.
Joan Petit, nens a un càncer del 2013. Totes les persones que van ser l'altre dia al complex esportiu La Bonaigua van sortir entusiasmats, emocionats, conmoguts, perquè va ser molt, molt, molt interessant. Molt. I es necessiten voluntaris, o sigui que tota l'ajuda és poca. I bé, també ara fem un recull del que queda de festes del dia del llibre de Sant Jordi.
Fins al 28. Demà passat divendres, dia 26 a dos quart de sis de la tarda, les escoles, que és l'antic edifici de l'escola Montserrat,
Divendres als parcs, activitat infantil. A les 18.30, dos quarts de 7 de la tarda, acta inaugural i portes obertes del nou equipament les escoles. Amb la participació de l'alumnat de l'escola de persones adultes i dels cursos de català, dels tallers de música i de Sant Just Solidari.
Durant l'acte es farà el lliurement dels premis del 25è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. I ja passem al dissabte, dia 27,
festa del desè aniversari de la biblioteca Joan Margarit. Vine a celebrar amb nosaltres aquests 10 anys amb un gran festival per a petits i grans. A les 11, als jardins de Can Ginestà, conta la llegenda de Sant Jordi. Amb 3 per 4 de 15, la llegenda de Sant Jordi representada amb titella català i titella de drap.
Els 3, 4 de 15 porten un drac molt particular i divertit i riuràs amb la princesa i et sorprendràs amb el príncep. Passarem una estona molt, molt especial. A les 12 hores, Jardins de Can Gina està xocolatada i inflables. En cas de pluja, les activitats exteriors quedaran anul·lades.
A les 12.30, dos quarts d'una, la biblioteca Joan Margarit, espectacle poètic musical, no era lluny ni difícil, amb el poeta i veí Joan Margarit. Per al quartet de jazz i rapsoda que té com a fil conductor la poesia de Joan Margarit, els poemes són recitats pel propi autor
i cantats amb un acompanyament musical jettzístic, creant una unitat entre poesia, cançó i música. Interprets Núria Cols, veu. Xavier Elgans, piano. Miquel Àngel Cordero, contrabaix. Carles Margarit, composició. Direcció musical i saxòfon Joan Margarit.
rapsoda i poesia, evidentment, el pròpi autor, Joan Margarit, i organitza la biblioteca que porta el seu nom. Tot celebrant aquest 10 aniversari. Aquest 10 aniversari. Sí, sí. A les 21 hores del dissabte, dia 27, representació teatral antígona, enjust teatre, a la sala municipal de la Teneu. Preu, 8 euros, descomptes especials per a socis,
de l'Ateneu o jubilats. Venda d'entrades a l'hora abans de la funció. Organitza just teatre. I diumenge dia 28 a les 7 de la tarda sala municipal de l'Ateneu a Esbar d'Ensaire, ara i abans amb l'Esbar Ciutat Comptal. Preu també 10 euros i 8 euros per socis i jubilats. Venda d'entrades anticipades a la web espai.cat. Organitza Ateneu.
Posem música. Sí, bonè. Jo et quiero, jo me muero.
No n'és, en un poble, la mia il·lusa, solo suor.
I ara donarem compte de...
l'exposició de Txema Madoff, que es diu Arts Combinatòria, a la Fundació Catalunya La Pedrera. Això és el mateix edifici de La Pedrera a la planta baixa al primer pis. Pugeu una escala i és el primer pis i és gratuït. Això és molt important. Molt important.
des del 9 d'abril i fins al 28 de juliol d'aquest any. Teniu temps. És la sala d'exposicions, com hem dit, és a la Pedrera, suposo que sabeu tots on és, Passeig de Gràcia 92, Cantonada Provença, de Barcelona, de dilluns a diumenge des de les 10 del matí fins a les vuit del vespre. És una exposició molt original de fotografia que realment et distreu i et fa pensar. Bés que Txema Madó és un dels creadors més destacats de la fotografia espanyola contemporània.
En la seva obra, propera a la poesia visual, mostra una inclinació constant al simbòlic mitjançant imatges caracteritzades per a un subtil joc de paradoxes i metàfores, amb les quals crea un model propi, imaginatiu i reflexiu.
A través de les seves creacions, sovint impregnades d'una delicada ironia, Madoff qüestiona la realitat i convida l'espectador a l'observació i a la reflexió, a descobrir la poesia amagada en els objectes més comuns
sotmetent-los a lleugeres transformacions i alterant-ne la funció, el context i l'ús habitual. Això està molt bé perquè precisament en una de les fotografies es veu una copa trencada i com segueixen les escletxes a fora, com de la sola de la sabata surten de les arrels, com de l'escala, l'altra part de l'escala surt més enllà de la finestra, com l'ou ferrat escardat
Dalt a baix, amb l'ou i la obera. Esquerra també la obera. Són coses molt subtils i molt maques. En el seu treball constant amb els objectes, Madoff adopta diverses modalitats. L'objecte trobat sense alterar, l'objecte manipulat o l'objecte que ell mateix inventa i construeix al seu estudi. Tornant-hi una i altra vegada, els metamorfosa buscant en les diverses combinacions les relacions amagades a primera vista,
i juga en les percepcions de qui observa les seves imatges indagant en els paranyxs de la visió. O sigui, recordeu que aquesta exposició és a La Pedrera, al Passeig de Gràcia en 92 i que teniu temps fins al 28 de juliol. O sigui que teniu temps i val la pena passar-se una estoneta passejant per allà.
Recordeu que aquesta és l'exposició de baix, la gratuïta. Si el que voleu visitar és tot l'edifici de la Pedrera, aquesta sí, aquesta és pagant, ja rebaixa pels jubilats, no gaire.
valen els seus 15 o 16 euros, però també val la pena de tant en tant visitar tota la Pedrera. Veus tot el pis de la vida burgessa de principi de segle i després el taller d'en Gaudí. El taller d'en Gaudí i el Terrat, que és una meravella. A través del Terrat veus la Casa Batlló, la Sagrada Família... Està disposat d'una manera que es puguin veure molts altres edificis Gaudí des del Terrat de la Pedrera.
I bé, des del passeig de Gràcia ens tornem al monestir de Padralbes, al seu cicle líric, les veus del monestir. També aquí l'accés és lliure i no costa ni ho sentim. El que passa és que t'has d'espavilar per demanar les entrades.
Això és demà mateix, el 25 d'abril. El 25 d'abril a les 7 de la tarda, dolça jovinesa, obres de Massanet, Gustavino, Donizetti, Mozart i alguns d'altres, amb la soprano Mercedes Gancedo. Val la pena perquè realment l'escenari és una meravella. I ja, finalment, parlarem de... aquí, la Fira de Fires, a Collserola.
és una informació que surt a la Guia Parc de Collserola d'aquest mes d'abril. Doncs, com hem dit, és una fira de fires i seguint amb la mateixa línia que en les darreres edicions es celebrarà el primer diumenge de maig la sisena Fira Agrícola de Collserola. Els actes, les xerrades i els tallers, com sempre, giraran al voltant dels productes de la nostra muntanya. De fet, més sostenible la nostra economia
i de gaudir tots plegats un cop més d'aquesta fira que ja és tot un referent aquí a Collserola. Apropeu-vos fins a aquesta banda de la muntanya per conèixer a tots els participants que fan d'aquest acte tot un esdeveniment. Trobareu la millor mostra de productes de Collserola i de les Rodalies. O sigui que aquí es poden trobar totament de llavors, podeu plantar flors... Plantar flors, amb verdures, de tot.
I també el dissabte 27 d'abril a l'àrea de Jocs Infantils del Parc de Pi Gros a Sant Vicenç dels Horts hi ha una visita guiada al públic familiar per totes les edats. Les flors de primavera al Parc del Pi Gros. Coneixerem els arbres i les flors característiques del bosc mediterrani ben representades al Parc del Pi Gros i descobrirem la fauna que hi habita a través dels seus rastres.
Hi ha un autobús que va fins a Sant Vicenç. I tant, els busos de Soler-Sauret. El que va a Torrelles té parada també a Sant Vicenç. De seguida hi ha cartells que t'indiquen el lloc. Sí, és molt fàcil de trobar.
L'endemà mateix, el diumenge 28 d'abril, des de les 11 del matí fins a la 1 del migdia, al Jardí Botànic de Barcelona hi ha una visita guiada, descoberta de la flora mediterrània d'arreu del món. Aquesta ja és per adults. Descobrirem els indrets més destacats del jardí on s'hi presenten espècies vegetals de zones del món en clima mediterrani.
Apreciarem els exemplars com les floracions més interessants del jardí durant aquesta estació de l'any. Recordeu que això és el carrer del doctor Foniker número 2 de Barcelona. L'altre dia, per cert, va fer un... Ara no recordo si era per 8TV o per TV3 que van fer un reportatge preciós del jardí botànic. Nosaltres el vam anunciar la setmana passada amb aquell epígraf a Plantet que realment va ser una meravella.
O sigui que val la pena donar compte d'aquestes exposicions i d'aquests actes, perquè sense que et costi ni un cèntim, gairebé totes, doncs val la pena que la gent s'esbarceixi i vegi coses que són molt interessants. I també diumenge 28 d'abril, des de les 10 del matí fins a la 1 del migdia, fa una amagada a la Riera de Bellvidrera.
Itinerari de descoberta, seguint Torrents i Rieres, una mirada més acurada ens permet descobrir els animals de sota l'aigua i de les bores, sovint desconeguts. Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia
i vehicle privat per traslladar-s'hi. Per les activitats amb inscripció prèvia, truqueu a partir de dilluns de la mateixa setmana al telèfon del centre d'informació 93-280-3552. O sigui que ja podeu trucar si us interessa anar-hi. Bé, i ara posarem una mica de música.
Recordem, com hem citat abans, el gran clàssic de la llengua castellana, Jorge Manrique, autor, entre d'altres, de poemes tan interessants com Los fuegos que en mí encendieron. Los fuegos que en mí encendieron
los mis amores pasados. Nunca matarlos pudieron las lágrimas que salieron de los mis ojos, cuidados, pues no por llorar poco, que mis llantos fueron muchos. Mas no se pueden matar los fuegos de bien amar si de verdad se prendieron. Nunca nadie fue herido de fiera llaga mortal, que también fuese guarido que le quedase en olvido de todo punto su mal.
En mí se puede probar que yo no sé qué me haga, que cuando pienso sanar de nuevo quiebro pesar los puntos de la millaga. Esto hace mi ventura de tan contraria me ha sido que su placer y holgura es mi pesar y tristura y su bien verme perdido, más un consuelo me da este gran mal que me hace que pienso
que no tendrá más dolor que darme ya ni mal con quien me amenace. ¿Qué dolor puede decir ventura que me ha de dar que no lo pueda sufrir, porque después de morir no hay otro mal ni penar? Por esto no temo nada ni tengo de qué temer, porque mi muerte es pasada y la vida no acabada es la gloria que ha de haber. Pues pena muy sin medida,
Ni desiguales dolores, ni rabia muy dolorida. ¿Qué pueden hacer a vida que los desea mayores? No sé en qué pueda dañarme, ni mal que pueda hacerme, pues que lo más es matarme. De esto no puede pesarme, de todo debe placerme. Sobró mi amor en amor.
al amor más desigual y mi tristeza en tristeza, al dolor que fue mayor en el mundo y más mortal, y mi firmeza en firmeza sobró todas las firmezas, y mi dolor en dolor por perder una belleza que sobró a toda destreza.
Sí, sí.
I ara llegirem algun poema d'algun d'aquests llibres que tan generosament va obsequiar la seva clientela, les pastisseries... Com es diuen ara? No em surt el nom. Xiavata. Xiavata, això. Ai, no em sortia ara el nom, perdoneu. Xiavata, que n'hi ha bastanta, de Sant Just, i amb la compra del dia d'ahir... Hi ha escrumes, també? També, també. Hi ha molts llocs de Barcelona, i amb la compra d'ahir d'un pastís de Sant Jordi ens regalaven un llibre. I d'aquest preciós bestiari de Mercè Rodoeda,
que ens van regalar xivata, hem triat un poema preciós que es titula Granota. I diu així. Me'n vaig a dormir-me capgrós i m'he despertat Granota.
Castigo sense repòs l'aigua dura amb llarga pota. De l'herba faig el meu jas si massa llot m'engabanya i ric quan dalt d'una canya dorm la lluna sense ras. Dolça, dolça aigua dolça treballada cops de colza des del meu primer matí. Quan el cel és porcellana el rossinyol m'encomana ganes de reucar i dormir.
Colom. Passejo per la cornissa, l'os de bec i en pit rodó. He sortit del cubador, rumbejant-me ploma al llist. És meva la dolça brisa i soc fill del primer ou. Quan el cel és fosc i plou, defeniu monala frisa.
Conec la fi que m'espera i el viure no em desaltera saber-me carn de pocos. Prop de pintar de llagosta i de pèsols una embosta regnaré entre grans d'arròs.
Què diferents aquests poemes de la literatura normal de la Mercè Rodoreda? Sí, és que normalment coneixem la Mercè Rodoreda més dramàtica, que és la del seu Mirall trencat i la de la seva Plaça del Diamant i l'Homa.
Hi ha una rodereda tràgica i una rodereda també alegre. Aquesta té la gran tendressa de dedicar-se... De ser dedicada als nens i que, a més, teníem molta gràcia perquè hi ha un munt de poemes en aquest bestiari. Molt bon detall de Xiebat, ara me'n recordo, de tenir aquest detall amb els seus clients. I ara sí que ens hem d'acomiadar fins al dia 8 de maig. Gràcies, Marc Perarnau, gràcies a vostès per escoltar-nos. I també us esperem amb aquesta sintonia que tornarem a repetir aquest programa dissabte vinent.
Doncs fins aleshores, a tothom, molt bona nit o molt bon dia si ens escolteu el dissabte. A reveure. A reveure.
No tengo que decirles que las cosas están mal porque todo el mundo lo sabe. Hay crisis. Mucha gente está sin empleo o con miedo de perder el que tienen.
Un dólar se compra por valor de un centavo, los bancos quiebran, los tenderos guardan un revólver en el cajón, los maleantes andan sueltos, nadie sabe qué hacer. Y lo que es peor, no se ve una solución. El aire es tan malo que no se puede respirar y los alimentos tan malos que no se pueden comer.
Seguimos sentados ante el televisor mientras un locutor nos cuenta que durante el día ha habido 15 homicidios y 60 delitos violentos, como si eso fuera lo más corriente del mundo. Sabemos que las cosas están mal, peor que mal. Están locas, todo en todas partes se vuelve loco y ya no queremos salir a la calle. Nos quedamos en casa y lentamente el mundo en que vivimos se empeñece y solo decimos, por favor, dejadme vivir tranquilo en mi living, dejadme con mi tostadora, con mi radio, mi televisor y mis electrodomésticos, y no diré nada, dejadme en paz. Pues yo no voy a dejarles en paz.
Quiero que se irriten conmigo. No que protesten ni que hagan manifestaciones ni que escriban a su diputado. Porque yo no sabría decirles qué es lo que deben escribir. No sé qué hacer con la crisis, ni con la inflación, ni con los rusos, ni con el crimen en las calles. Lo único que sé es que tienen ustedes que montar en cólera. Tienen que decir, soy un ser humano, maldita sea. Mi vida tiene un valor. Quiero que ahora se levanten todos. Que se levanten todos de sus sillones.
Quiero que se levanten todos y que vayan a sus ventanas.