Molt bona tarda, Jesús. Fes un petó a la Dolors quan la vegis. I, bé, la Joana es despedeix de tots vosaltres i moltes gràcies al Carles Hernández per haver-nos posat de la música. Bé, fins la propera, a tothom. Molt bona tarda. Recordeu que en segona audició podreu escoltar aquesta audició dissabte a les 11, ai, a dos quarts d'11 del matí. Bé, fins aleshores, a tothom. Molt bona tarda o molt bon dia.
Fins demà!
Ara ve, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat Avui, a les 9 del vespre M de Música Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'IVA. Està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme al manià. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ara escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert.
Seixanta i més.
Ja tornem a ser aquí. Vam acabar el mes d'abril ben remullats, com toca, quan és primavera. I al maig, cada dia un raig, tindrem dies de tota mena. Procureu no protegir-vos de la pluja sota d'un arbre,
perquè encara quedaríeu més xops. I ara, sobretot, que tenen tants ramatges i tantes fulles i tants brancatges tan preciosos els arbres. Ja ho diu la dita. Qui s'aixopluga sota d'una fulla dues vegades es mulla. Molt bé. Per això val més cercar aixoplug a caseta connectant amb nosaltres. Precisament darrere d'això, te'n recordes el nostre bon amic, el Jordà, l'Antoni Jordà? Clar que sí. L'altre dia l'associació diu
Escolta'm, tinc unes coses que encara que siguin en castellà...
referent al refranç, te'n recordes que ell feia, també unes afemèrides i unes dites i tot això, doncs diu, si ho voleu dir, i també ho tinc preparat per aquí, per mirar-ho. Però, Antoni Jordà, si tu ets del nostre equip, què fas que no véns? Ai, fa mandra. I ho dius en castellà, en valencià, en anglès, com et surti de l'ànima, clar que sí, com et surti de l'ànima. I també hi ha unes cites de confusi, que també farem unes quantes, que són d'allò més interessants.
Doncs confucio, refranero castellano i el que calgui. Sí. A veure, tant si plou com si fa sol. Ens trobareu aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esbert, en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui és dimecres, dia 8 de maig. Us parla Joan Algarra fent el programa 60 i més...
amb tantes ganes com sempre, de tenir-vos molt ben informats. Qui us parla, Pere Oliver, faré costat a la Joana per dir alguna cosa del que passa al nostre entorn, en aquesta hora de ràdio, on tenim alguna novetat per dir i compartir. En l'estimable col·laboració del nostre company avui, Carles Hernández, atent a posar les músiques, coordinar la part tècnica...
I entendres amb l'ordinador que cada dia és més bon minyó i es porta molt bé. Clar que sí.
i perquè té uns bons tècnics que el saben fer anar. Benvinguts, oients desvernians. Passen 5 minuts de les 8 del vespre. Avui és el 128è dia de l'any del calendari gregorià. Queden, per tant, 237 dies per finalitzar l'any. És el moment de felicitar a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant o el vostre aniversari. Avui, dia 8 de maig, festivitat de la Mare de Déu del Roser.
Sant Víctor de Mauritània i Sant Eladi, entre d'altres.
com Santa Elvira, que també és avui. I Santa Maria mitjancera, o sigui que tu agafes el santoral catòlic, l'agafes per internet. Molts, molts, moltíssims. Amb l'aclariment, que ja ho sap tothom, però sempre és bo dir-ho perquè hi ha gent que encara pregunta i com és que hi ha tantes mares de Déus? Totes són la mateixa. Totes. Són advocacions diferents. Són advocacions diferents, i tant que sí. Doncs des d'aquesta pantalla invisible, que és la ràdio, i ens permet fer volar la imaginació,
Estem aquí, com hem dit, per viure, conviure i compartir aquest Can Vespre parlant de coses que ens agraden. Ja sabeu que també ens podeu trobar a la web radiodesvern.com, clicant la ràdio a la carta a qualsevol hora del dia o de la nit, on teniu un bé de Déu de propostes dels variats programes d'aquesta casa. Aquí, a Radiodesvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
També ens podeu trucar en viu i en directe, aquí, a la vostra emissora, fins a les 9 del vespre. Marqueu el 93 372 3661 i en Carles us posarà amb nosaltres. És entre tots que fem possible Ràdio d'Esvern. Celebrem, doncs, que la tecnologia serveixi per escurçar distàncies i establir punts de contacte que ens enriqueixen, d'on fer-nos sonar una bona música.
Con este tango que es burlón y compadrito, se a todos alas la emoción de mi suburbio. Con este tango nació el tango y como un grito salió del sordido parrial buscando el cielo. Conjuro extraño de un amor hecho cadencia que abrió caminos sin más leer que su esperanza.
Sin más camino que nuestra esperanza, ara esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. La segona setmana de maig començaven a l'antiga Roma les fires de primavera en les que els pagans honoraven a flora, d'esa romana de la vegetació.
Els cristians van continuar la tradició que va acabar per convertir-se en la fira que moltes ciutats celebren el dia de Sant Pons. Aham, boníssima la fira de Sant Pons. Quina delícia, quin perfum d'herbes remeieres, de dolços... Escolta'm, que serà per cert el proper dissabte, dia 11...
quan les herbes vermelleres surten al carrer, al costat dels dorsos, les fruites confitades, la mel i la rob. La fira del carrer Hospital de Barcelona és la més reconeguda, però es fan fires de santpons arreu del territori.
Entreu a la web, Fires de Sant Pons, i en podeu trobar a Dojo. Però com la del carrer Hospital, res. Aquella és la que té més delició, i la que coneixem els barcelonins més. Jo treballava una mica més amunt i ens partíem el torn amb el company, que era més... I això que passava 135 quilos...
però ens partíem un quilo de rob i de coses d'aquestes i després agafà un mal d'estómac. A més, aleshores, quan treballaves a Ràdio Espanya de Barcelona, estava enfront del carrer hospital, no? Una mica més amunt. Una miqueta més amunt. Al 726, enfront del barrem. Sí, sí, sí, me'n recordo, me'n recordo. Sí. Hi havia estat. I...
Ara anem fins un 8 de maig de l'any 1456. Ara ens traslladem una mica lluny en el temps, quan les tropes cristianes del rei Enric IV de Castella arrabassen els musulmans la vila d'Estepona. També era un 8 de maig, però de l'any 1794, quan la guillotina assegava al coll del químic Antoine de la Boissière. Una mort terriblement injusta, ja que els revolucionaris van interpretar malament
uns textos que van trobar al laboratori del científic.
I perquè li devien tenir ràbia. Evidentment, i perquè en les revoltes, és allò que diu que cauen justos per pecadors, quan la cosa està esvalutada, tot s'hi val. No són gent justa. I és que en les revoltes falla gairebé sempre el sentit de l'humor, que sí que van tenir aquells formidables autors que el dia 8 de maig de l'any 1870 publicaven el primer número del setmanari satíric La Campana de Gràcia. Això sí que feia gràcia. Val-li el rubric.
64 anys va durar aquella revista fundada pel periodista republicà Innocenci López, i on van col·laborar dibuixants tan notables com Apeles Mestres, Picarol o Ricard o Pisso. Avui potser un equivalent d'aquest tipus d'humor que es feia en aquelles revistes seria el que fa el còmic Leo Bassi. O sigui, perquè és la...
diguéssim, el contrapunt de l'excessiva reverència de l'època, o sigui, venia com una certa irreverència. I tant, irreverència amb el meu basi. Però és tant aquella com aquesta per alliberar-se una mica de la pressió que a vegades exergeixen els estaments dominants. Sí, sí, com en diem en castellà, se suelten les túniques.
Exacte. Soltarà marres, no? I en ple segle XX, un 8 de maig de l'any 1933, a la Índia, Mahatma Gandhi comença una vaga de fam en senyal de protesta contra els invasors britànics. Un altre 8 de maig de l'any 1945 es proclama el dia de la victòria a Europa. Els aliats occidentals derroten Alemanya a la Segona Guerra Mundial.
Més proper encara, tenim aquell 8 de maig de l'any 1980 en què el polític Jordi Pujol és elegit 127è president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que, com tots vostès recorden, va ocupar 23 anys. I tanmateix, com si fos ahir, un 8 de maig de l'any 2004, assistíem una mica bocabadats a la inauguració del Fòrum Universal de les Cultures, amb els seus imponents
Garrers de Xi'an i aquella carnavalona que van muntar en la Vallaruca l'alcalde Joan Clos al costat de Carlinhos Brau. Recordem que tot el Passeig de Gràcia es va convertir en samba brasileira. Sí, posem la samba brasileira. Posem una música de samba retornant al 2004. Samba brasileira.
Gràcies.
La noche florecida, la calle enloquecida en la fiesta brasileña. La música es un grito llamando al infinito de la fiesta brasileña. Sin parar que vaya y vuelva con el son que oyó la selva. Carnaval de ritmo ardiente por día de la gente que está en la fiesta brasileña.
Encara recordem el senyor alcalde fent Ballaruca.
A sobre, que era un camió. Sí, sí, sí, un camió gegantí, i tant, i tant. Que va ser pel Passeig de Gràcia. Pel Passeig de Gràcia va desfilar, i a més, el que es va arribar a muntar, les cues que hi havia a l'espai del fòrum, que ara serveix per rodar pel·lícules i per fer la fèria d'abril... Sí, sí, però em fa l'efecte que no han tret gaire profit de la millonada que es van gastar. Em temo que no. No sé si està amortitzat, però em temo que no. A mi em fa molt l'efecte. I a més, a més, és un espai de ciment, saps?
on l'arbreda no brilla per la seva ausència. És maco perquè és ample i es poden fer grans...
grans representacions, però... Digue'm a mi que vaig participar fa 3 o 4 anys en un rodatge que va durar 3 dies fent de figurant, amb 12 hores de rodatge cada dia, i vaig quedar... I vaig quedar maldat. No, no, però és que el rodatge començava a les 6 del matí i acabava a les 6 de la tarda. Mare de Déu! És com si hagués anat de maniobres a l'Emili una altra vegada. Dic, nunca més, perquè em van dir, ara, feu com si estiréssiu a terra perquè passarà un helicòpter per damunt vostre. I, evidentment, ens va sortir un helicòpter i vam anar tots per terra. I el perfum, el perfum, què?
Estava dominat o no? El olorcillo que se partidia. Bueno, terrible. Ah, però pensava que parlaves de la pel·lícula El perfume. En aquesta no vaig participar de figurant, però conec gent qui va participar a la pel·lícula El perfume, que va ser el rodatge al poble espanyol, i allò va ser...
Espaterrant. Espaterrant perquè els que estaven al rodatge, realment, la pudor, es veu que era... Era enorme. O sigui, era enorme. Bé, doncs recordem ara alguns naixements de persones que han passat a la història. El 8 de maig de l'any 1828, a Ginebra, Suïssa, naixia Jean-Henri Dinant, home de negocis i activista amb iniciatives humanitàries.
fundador del Comitè Internacional de la Creu Roja i Premi Nobel de la Pau de l'any 1901. I aquí, en aquest programa, hem parlat molt abastament d'aquest gran personatge i de la seva gran obra. I en diverses ocasions. Perquè hem coincidit el dia que va fundar la Creu Roja, l'Efemèris del dia que va néixer, el dia que va morir, el dia que la va fundar... O sigui, surt moltes vegades a l'Efemèris. És que aquesta obra és tan magnífica
i tan internacional que val la pena recordar-la de quan en quan. Va sortir també un dia, que el vam comentar ja aquí, que era l'aniversari de quan es va trobar amb les persones d'una altra cultura per fundar la Lluna Roja. O sigui que ell va intervenir també perquè hi havia gent que tenia oi, que la creu, que sigui un símbol de la culpa. Sí, però ell la idea la va tenir en la batalla de Solferí, no?
evidentment, ho vam comentar a la batalla de Solferino que els pobres dels soldats d'un cantó i l'altre quedàvem absolutament desemparats i allà sense que ningú els atengués en ple camp de batalla i va dir, això és normal i deixats a la mà de Déu els demanaven que s'encomanessin a Déu i clar, ell deia, però escolta, això és l'avor dels humans aquesta destrossa, no és de Déu ni el diable Déu va dir, ajuda't que t'ajudaré evidentment que sí, evidentment que sí
I també un 8 de maig de l'any 1897 naixia el poeta i dramaturg José María Pemán. Va ser també un activista polític que va donar suport al feixisme, tant a la dictadura de Miguel Primo de Rivera com a la del general Franco.
Això no treu que fos un gran poeta, perquè tot i ser un fervent defensor de l'ordre i el capdillatge, alguns experts i filòlegs el consideren com un dels grans poetes castellans del segle XX. És de respectar la ideologia de cada persona. Un altre premi Nobel, en aquest cas d'Economia, naixia a Viena el dia 8 de maig de l'any 1899. Ens referim a Friedrich Hayek,
és considerat el pare del neoliberalisme i un referent indispensable en el camp de les ciències socials. I de l'economia passem al cinema, ja que el 8 de maig de l'any 1906 naixia a Roma Roberto Rossellini, un dels creadors del moviment conegut com a neorealisme italià. Roma, ciutat oberta...
Francesc, el juglar de Déu, Joana d'Arc o el general de la Robert, en col·laboració amb Vittorio de Sica, són algunes de les seves obres inolvidables del setè art. Seguim amb el cinema, ja que tres personatges més d'aquest medi neixien un 8 de maig. L'any 1903 ho feia Marcella l'actor francès Fernandell. El 1912, a Castellà del Vallès, el director de cinema català Joan Blanquer,
I el 1919, el també actor Lex Barker, tot un tarsant enamorat de Tita Cervera. Va ser el que va continuar les pel·lícules que feia el Johnny Wismuller. El Johnny Wismuller.
I commemorem també aquest 2013 els 120 anys del naixement del poeta i gramàtic valencià Carles Salvador. Participar amb Pompeu Fabra en la redacció de les Normes de Castelló i és autor de poemaris magnífics com El fang i l'esperit, Rosa dels vents o Cant i encant de Benassal, dedicat al poble on va exercir de mestre al llarg de la seva vida. També un 8 de maig de l'any 1966 naixia a Madrid
La famosa cantant de música pop, Marta Sánchez. I el 8 de maig de 1970 ho feia Agicón, el molt admirat futbolista i actualment entrenador, Luis Enrique. I també, com cada setmana, tenim algun personatge que va deixar aquest món tal dia com avui. El filòsof i economista anglès, Joan Stuart Mill, que moria el 8 de maig de l'any 1873.
i el poeta valencià Bernat Tartola, nascut a Castelló l'any 1904, que deixava aquest món a Madrid el 8 de maig de l'any 1958. O sigui que tres poetes tenim, doncs, avui. Dos valencians i un garità per tancar el final del programa. Això no ho dius, ja, quasi en valencià. Gairebé mig i en valencià, no? Perquè ara estava pensant en la cançó Alt e Amor,
que això en castellà seria agrado y amor, en català seria possiblement gust y amor, evidentment bé, d'alta joia de la teua bellesa que m'enamore, no? És una expressió molt aus i esmarc i molt raimoniana, i ara la sentirem amb algú que parla el valencià a la manera del català o viceversa, raimon, aus i esmarc.
Alte amor, d'un gran desig s'engendra, és pervinent per tots aquests graons. Més són delits, m'estonen passions, la por del mal qui em fa magrir carn tendre.
I porta el cor sense fum, continuo poc. I la calor no em surt a part de fora. Socorreu-me dins los termens d'una hora. Carmosenials te mostren viure poc.
El metge sient no te lo cas per jo. Com la calor no surt de part extrema, l'ignorant veu que lo malalt no crema, et jutge el sapuix que mostra bontot. Lo pacient no podrà dir son mal.
Tot afeblit, a llengua mal diserte. Geste color a saig fan descoberta. Parte l'afany que tan com lo dir va. L'ena de sei dir-vos que usam no cal.
Bé, estaríem escoltant Narraimont tota la tarda, però, clar, hem d'anar cap a la cultura. Que tota cultura és plena de seny, tots endavant. Amb vots i barrals. Evoquem, com sempre, aquest espai. Evoquem o comentem com més us agradi tot allò que hem vist i hem dit o escoltar. Siguem cultes. Però el llenguatge col·loquial també és del poble. No, no, no, ja saps que a través de la ràdio jo soc de l'escola antiga i per poc que pugui,
ensenyeix una miqueta les normes. Les normes d'educar, com ho deieu, allò que és... Educar a través de les ondes. Exacto, que bonito, que bonito. Educar, ara el Carles, et pots ficar acollerada quan vulguis, eh, Carles, perquè la veu del Carles és preciosa. No és un misteri com la del Marc, que no vull parlar mai en directe. El Carles saps que pot entrar sempre que vulgui. El Carles sap, bueno, un munt.
però bé, si no vols, tu mateix no, que no n'hi ha per tant que em posaré vermell, això no es veu per la ràdio no, com que no es veu, ens podem posar vermells, grocs, verds, no hi ha problema la webcam tampoc ho agafa no, amb ell no, perquè si està dirigit cap d'aquí només n'hi ha una no, però a nosaltres també se'ns veu petitons molt xiquiuos com a muñequitos de vinyeta molt bé, comencem amb la cultura
Els diàlegs s'enjustencs han encès des de fa dies els debats més ardents i apassionats. Encara tenim present el que van tenir lloc el passat dijous, dia 2 de maig, sobre el model polític i social per als propers anys a càrrec de Montserrat Nebrera i Josep Maria Renyer. On ens volen portar? Què podem construir per millorar? A quin model de societat aspirem?
No podem gestionar una nova realitat amb les eines del passat, deia la senyora Nebrera. Les illes educatives, la iniciativa, la llibertat i l'esforç van ser presents dins un diàleg viscut quan som a les acaballes de la societat del benestar. Esperem que no.
És una opinió, això... Sí, no, no, d'en plan general i de moltes persones intel·ligents. Tinguem una miqueta d'esperança. És que vam posar... Hi havia propostes d'esperança, tu no sé si tu hi vas ser. Hi van haver propostes d'esperança, tant per part d'en Josep Maria Ranyer com per part de la Montserrat Madera. Si ells no ens donen esperança, aquí ha de ser. I tant que sí, i tant que sí. Però precisament les illes educatives, la iniciativa, la llibertat i l'esforç, fixa't que aquestes són unes de les propostes
Perquè són el camí del present per llaurar un futur. Sí. Si nosaltres no el fem, el camí qui el farà? I tant. Tenim massa informació? Ens hem quedat sense somnis? Hem perdut el misteri? Són prou creatius i emprenedors? Quin futur hem llaurat?
per als nostres fills i nets. L'hem de llaurar? No és que l'hem llaurat, no podem parlar en passat, sinó que hem de parlar en present constant. Els hem de llaurar contínuament, cada dia, i no ens cansem, perquè sempre jo tenia, bueno, jo no, el meu fill tenia un mestre que deia, vostè no es cansi de parlar, perquè...
Tota aquella llavor que cau en un camp ben preparat a la llarga dona fruit. I tant que sí. I bé, si parlem de model polític i social per als propers anys i parlem també del futur que pot tenir la independència, doncs atents al de demà.
Cadascú hi pot dir la seva. Els diàlegs s'enjustencs segueixen. Demà mateix amb Salvador Alsius, periodista, professor i sociòleg, a les vuit del vespre a la vagoneta. Quin futur volem per als nostres mitjans de comunicació? Carles, quin futur vols tu pels mitjans de comunicació? Digues alguna cosa.
M'has enganxat ara buscant músiques. Però aquí està la gràcia. No, però m'ha entrevistat amb en Salvador Elsius aquests dies aquí a la ràdio i crec que el que a ell li agradaria, que suposo que transmetran aquesta xerrada, és que els mitjans privats tinguin la mateixa força que els mitjans públics i que el bo que té el mitjà públic també estigui transvers en el privat. O sigui, que hi hagi una mica més d'equilibri. D'equilibri. Però és que últimament els mitjans privats donen unes...
fan unes emissions i donen unes idees tan supercutres ja torno a la manera popular de parlar però tampoc es pot generalitzar en programes de gran audiència darrerament hi ha hagut debats molt interessants segons quins canals segons a quines hores perquè hi ha canals que és per agafar i estirar-se dels cabells
Però crec que a Catalunya, quan arrenqui amb el seu camí i faci la seva, suposo que no agafarà de referència als canals públics que tots estem parlant en espanyol. A Catalunya em sembla que ja tenim les referències molt programades i sabem el que volem. O sigui que, dintre de tot, la nostra televisió i la nostra ràdio pública és
funcionen d'una manera molt diferent de les privades, i això ens podem posar contents. No, no, i a més la privada catalana també està funcionant força bé, 8TV és una emissora que no se li escapa massa les maneres i les formes. No, no, no, té els seus programes, però estan, encara que tinguin...
algun programa dedicat a la gent, a la cosa de tipus popular. Tampoc no es pot amagar, això de ser-hi, també. I això també porta audiència. Però, malgrat això, està molt ben dirigit. Sobretot últimament, també s'ha polit una miqueta la part del...
de la comidilla, del xafarder. Però, no, no, els programes, vaja, jo crec, en aquest cas, en segons quines hores, li ha tret una mica d'audició a la TV3. Doncs ens traurem un pes de sobre, veus? Molt bé. Joana, aquest és el tema per demà mateix. Tots hi tenim molt a dir. I tant. Si pensem que les coses no poden seguir com ara, volem un país independent amb opinió lliure o no? O volem programes populistes on es digui
molt el que ens agrada escoltar, però que no resolguin res. És una pregunta, no? És una pregunta. Jo crec que amb una mica de seny i sentit comú tenim la resposta. Bé, posarem una mica de música, sisplau.
Una melodia preciosa. Ara continuem amb el programa. Bé, passem ara al tema de l'art.
Que anàvem aquí deia amb conya que l'art cabelluga té un doble sentit. Per favor, per favor. Però que ja veureu, ja veurem quan parlarem del tema i parlarem de Georges Mélié, i va tenir també que veure, i va tenir que veure perquè la gent que treballaven les vedets i que treballaven a les cases que hi havia de...
de vida alegre, com deien en aquells anys, participaven d'extres i de cor i a la ballaruca de les pel·lícules que van començar... I sortien molt lleugeres en aquell temps de robar, eh? Molt, molt, molt, molt. I, a més, amb aquelles cars rodonetes i tan florecientes, tant que volem estar ara a escuàlides. Clar que sí. Per això parlem del que ens mou els sentits, les emocions i ens engresca i us recomanem una visita a Caixa Fòrum. Precisament amb el títol Seduïts per l'art, una mostra sobre el passat i el percent de la fotografia
ens explica quina relació hi ha entre les obres mestres de la pintura i l'escultura i l'obra d'alguns dels fotògrafs contemporans. L'exposició examina la continuïtat de la natura.
del paisatge, de la noesa humana, dels motius religiosos i dels temes bèl·lics. I aquí és un goig contemplar-ho perquè veiem, i a més perquè es torna, no? Perquè es torna com alguns artistes han tingut preferència per la noesa en tota la seva magnitud, després hi ha els que s'estimen el paisatge com el millor del món, els que volen els bodegons, les natures mortes, i evidentment els motius religiosos i els bèl·lics que...
entren en joc dins de tots aquests temes. Sí, sí, sí. O sigui, fan un contrast entre tots els temes que tots existeixen. I l'exposició és un joc sugestiu ple d'associacions i contrastos. I si de la fotografia voleu passar al cinema i als seus orígens, no cal que us moveu de Caixa Fòrum. La màgia de Joss Magnier us espera.
És del tot sorprenent poder veure de nou la pel·lícula que va entusiasmar mig món fa poc més de cent anys, el 1912. Aquell viatge a la lluna va deixar bocabadats els nostres avantpassats. Jos Melier va ser dibuixant, mag, director de teatre, fotògraf, actor, decorador, tècnic i també productor, realitzador i distribuïdor de més de 500 pel·lícules entre els anys
La mostra de Caixa Fòrum ens porta fins a la gènesi del món meliesià, on trobem com va començar a caminar el cinema. Gràcies a la impressionant col·lecció de dibuixos, màquines, decorats, vestuari, storyboards...
Sabeu que els storyboards llavors no es deien així, en deien d'una altra manera, però són els planos de la pel·lícula, però aquell ho dibuixava amb una minuciositat com si fossin còmics, historietes. Tota la pel·lícula estava ja dibuixada sobre el paper. I gran quantitat d'objectes cedits per la Cinemateca Francesa
on ho podem aprofundir en el coneixement de l'obra d'Amelies. M'ho he apuntat, he fet una síntesi, perquè explicar tota l'exposició hi ha molt a veure. Demà mateix, dijous dia 9, a dos quarts de vuit del vespre, Magdalena Brutons, professora d'Història de l'Art i del Cinema,
donarà una conferència a Caixa Fòrum sobre Melier dibuixant. A més, a la web de Caixa Fòrum i la d'Obre Social a Caixa trobareu tota mena d'informació sobre les activitats al voltant de cada exposició, horaris, preus individuals i per grup, activitats per la gent gran i visites escolars. Recordem que Caixa Fòrum i Cosmo Caixa, tant a Barcelona com a Madrid, obren des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, tots els dies de la setmana.
El preu de l'entrada, des d'aquesta setmana, és de 4 euros per al públic en general i gratuïta per a tots els clients de la caixa i els menors de 16 anys. Ah, i si entusiasmats amb el cinema voleu veure una bona pel·lícula de les que encara estan en cartell, recomanem l'última d'Isabel Coixet. Ayer no termina nunca. Un guió formidable. Com tots els seus. Sí, sí, però aquest...
Han dit als crítics que és el millor d'ella. I a mi realment és de totes les que he vist d'ella la que més m'ha impactat. Està magistralment interpretada per Candela Peña i Javier Cámara. Ambientada als entorns de Barcelona l'any 2017, quan la crisi ja haurà fet estralls, assistim a les vivències més íntimes de dues persones que han tocat fons. On podem agafar-nos quan perdem activitat?
A on podem agafar-nos quan perdem a qui més estimem? Al costat d'una direcció impecable d'Isabel Coixet, cal ressaltar el valor de la fotografia, que és excel·lent. El muntatge de Jordi Afategi, impactant, en un relat tan intimista que et conmou plenament. La música d'Alfonso Vilallonga t'arriba al cor. Ah, i des d'aquí, felicitem també el Sant Justenc Bernat Aragonès,
i a tots els seus companys d'apunto de pospo per la seva labor en la postproducció. Molt bé. Posem una mica de música, sisplau.
Bé, els propers dies, 11 i 12 de maig, jornada de portes obertes al Cercle Artístic de Sant Lluc. Dissabte al matí, des de les 10 del matí fins a dos quarts de dues i a la tarda de dos quarts de cinc a les vuit del vespre, taller de composició i escenografia.
Diumenge a la tarda, de 5 a 7, Acció de dansa, amb l'actuació dels ballarins i models de Belles Arts, Dani Casellas...
Aymara Padron i Helena Vilum. Ja ho sabeu, quan hi ha jornada de portes obertes al cercle, la gent que en som socis ja hi estem bastant avasats, però de vegades es fa també a l'Ateneu, no al de Sant Just, és a dir, parlant de l'Ateneu Barcelonès, el carrer Canuda número 6, s'han fet moltes vegades jornades de portes obertes i és molt interessant i molt atractiu. Recordem, pels qui no coneixeu, el cercle de Sant Lluc, que és el carrer Mercadés 42, enfront del mercat de Santa Caterina, Ciutat Vella. Sí, perquè el van canviar de lloc.
Sí, el van canviar de lloc amb una preciosa processolaica que vam anar des del carrer d'Alpí fins al carrer Mercadès. Per tant, no, i amb una banda de jazz que ens va acompanyar, i vam portar... Semblava un enterrament dels negres a la Luisiana, no? Ah, hi ha gent que ens pensava que si érem una secta o alguna cosa així, i vam dir, no, no, no, vam haver d'explicar a algunes persones el que era el cercle de Sant Lluc i quins eren els nostres emblemes, què representava la Creu, què representava...
la cendra, que representava el compàs, l'escaire, el cartabó, i hi ha una senyora que diu, esto es de la missa campesina, no, no, dic, es de mucho antes de la missa campesina, el dios arquitecto ingeniero, el banyil i labrador, està ja en la... Inclòs amb aquesta cerimònia. No, no, que està ja en l'ideari dels que van fundar al segle XIX, el cercatístic de Sant Lluc, dels germans Llimona, evidentment d'Antoni Gaudí,
I aquí no hi ha secrets. Diu, oh, és que serien maçons. No sabem què eren. És la seva ideologia i la van fundar amb aquests emblemes i ja està. I ja sabeu, el cercle de Sant Lluc, carrer Mercadés 42, la web santluc.cat i el telèfon 93 302 45 79. Bé, i del cercle artístic de Sant Lluc,
Tornarem una mica enrere i passarem pel carrer Patritxol. Jo ho faig al revés perquè baixo a l'estació del metro de Liceu i llavors vaig pel carrer de la Palla en direcció cap a Santa Catarina. Aquí és el carrer Patritxol número 5 i és a la sala Parés. Hi ha dues exposicions fabuloses fins al 28 d'aquest mes de maig. David Casals.
que en tu, que en tens més de pintura que jo, perquè jo, simplement, és la impressió que em fa. Doncs mira, vols que et digui que a mi exactament igual? Jo mai sé explicar una pintura per ràdio. Jo, quan veig exposicions de dibuixos i de pintura, saps a mi el que mou? Ganes de dibuixar. Agafo un bloc i començo a fer punts, i començo a fer punts, i començo a fer garimants. Això, la meva neta, amb aquesta reproducció, que és...
és petit, és un fragment, és una meravella perquè és, aviam, acrílic sobre fusta. I, escolta, mira, aquest paisatge d'hivern és...
Doncs mira, ja que citat a la neta, la gent que tenim nets, comprovem perfectament i que ens agrada dibuixar i que gairebé tots els nens i nenes els agrada, i tenen els seus personatges predilectes i segons els que hi poses al davant, allò copien. I veus que a un net li agrada, li dona per copiar el Pocoyo, després amb un altre per copiar l'Spiderman, després amb un altre per copiar la Pepa Porqueta, i aleshores, si poses davant d'ells...
quadres, pintures, i els agrada dibuixar, agafen també la seva lliure interpretació. Sí, l'agafen de seguida. Mira, d'això, precisament, és que ara m'ho has tret de la boca. Va la col·lecció Kit, que el Planeta d'Agostini, junta amb Planeta Júnior, presentarà ara en breu. Ja en parlaré el proper dia més àmpliament, perquè és una col·lecció molt pedagògica. A més, sap el David Hernando, que és el director editorial de Planeta d'Agostini en Planeta Júnior, que quan vulgui, ell a vegades ens veu i ens escolta, que pot trucar en directe aquí a...
Expliqui les seves vidències. Està molt, molt ocupat. Oh, doncs que ens truqui per telèfon. L'hi he dit, l'hi he dit. Per telèfon, 5 minutets sí que ens pot dedicar. L'hi he dit, ho sap. Arribat fa poc de Tòquio, on ha estat precisament gestionant nous productes de manga per nens. Molt bé. Doncs aquest David Casals és a l'espai número 2, que és el pis de dalt, i a l'espai número 1, que és a l'entrada on hi ha els seients i tot això...
tenim una exposició d'en Jaume Roure. Fantàstic, formidable. Del 2012-2013. A tu, que t'agrada més la figura humana, doncs aquí tens...
és un fragment també perquè és un gran mural, però és premis. Vull puntualitzar que a mi per practicar-la m'agrada més la figura humana i el ninol, però per mirar, per contemplar i admirar i quedar-me fascinat perquè en soc incapaç, el paisatge a mi em deixa bocabadat. Em deixa bocabadat perquè no sabria per on començar. En canvi, quan veig... Bueno, les persones és una cosa més...
més objectiva no, no, són maneres aquí sí que la cosa ja ho hem comentat moltes vegades cadascú té la seva preferència perquè hi ha qui diu jo veig un grup humà vestit d'aquesta manera i això és el que em commou a pintar altres diuen que el que ho fan és quan veus la figura humana quan estàs més proper de l'esperit altres és al revés aquí tenim la qüestió de tap i està en discutit que ell diu no, no, no jo ja he passat per tota aquesta etapa
I aleshores, allò tan senzill de
Agafar la creu i seguir-me, jo ho reflexo d'aquesta manera en cada un dels quadres. I sempre és la creu, o sigui, és l'espiritualitat pura. En canvi, en altres èpoques i altres pintors, l'espiritualitat, si ens en anem als clàssics, en Miquel Àngel, està reflexada amb escenes bíbliques pintades amb tota mena de detalls. Això va a èpoques també, no? Clar, va a èpoques i a tendències. A més, també en aquell moment depenia dels patrocinadors, dels mecenes que els pagaven i volien un tema en concret.
que va ser el cas de la Capella Sistina, amb el Juli II, que tenia les grans batuses amb el... Però Miquel Àngel la va fer molt a gust, eh? La va fer molt a gust i va imposar amb biografies detallades i molt ben explicades històriques. Sí, però va trigar molt, va trigar moltíssims anys i quan ja moria, això segons la pel·lícula, que era una gran pel·lícula,
una gran pel·lícula del Charlton Heston o sigui, ell va que l'altre, el Júlio II moria allà i diu, que t'has de morir has d'acabar aquesta obra si més en moria el papa se quedava cinc quartos
Les coses com ho són. Sí, sí, està claríssim. Aquí la divina pèl·la sempre té importància. I recorda que va haver aquella gran discussió, segons en les seves biografies, de com havien de ser les figures, com havien de ser els àngels, com havien d'anar vestits els profetes. Sí, sí. I després va passar, i els que estaven nus els hi van plantar una fulla de parra a les seves vergonya. Això va ser posterior. Això ho va fer el braguetone, que va ser per ordre d'un altre papa. Però és que...
Miquel Àngel, i això ho diu ben clar, i a més el papa hi va arribar a estar d'acord, quan pinta la glòria, quan diu...
Ell posa a Adán i Eva vergonyits. Diu, però quan ja estan a l'apocalipsis, ja estan coberts amb mantells blancs i s'han despullat d'aquests mantells, ja tornen altra vegada a estar al paradís. Estan al cel nou i a la terra nova. I a més, ho explica clarament en la biografia de Miquel Àngel. I en una discussió amb el papa, es veu que el papa li va dir, però quin desvergonyiment, van despullats. Diu, és que estan al cel nou i a la terra nova. Com es va fer-nos-lo, senyor? Que surtin vestits de la nostra mare?
I a més estan al paradís i tornen a tenir uns cossos esplèndids, tornen a ser maquíssims. I a més està en un text de l'apocalipsis i Miquel Àngel ho explica, no hi haurà japeruts, no hi haurà coixos, no hi haurà secs. Hi haurà esperits. Hi haurà la llum per sempre més, serà el cel nou i la terra nova. I l'esperit sempre és jove, sempre és maco i sempre és deliciós. Posem una mica de música.
Bona nit.
Bé, i ara reflectirem en aquí aquesta gran jornada que es farà pels nens de càncer.
O sigui, que és la tretcena festa torneix, Joan Petit, nens amb càncer, del 2013. En vam parlar ja en el programa anterior i seguíem parlant. A l'altre dia reflectíem el pensament del director, de Joan Torner-Curcoi, que era el pare de la criatura que es va morir de càncer, i també...
de Francisco Vizcaíno Recio, que és el president de l'Hockey Club Sant Just. Aquest any li ha tocat perquè això se celebra amb els pobles que tenen clubs d'hoquei de nens de 3 a 6 anys. Doncs avui t'ho caria dir, les paraules que va escriure el nostre senyor alcalde Josep Perpinyà. Això mateix. Diu, Sant Just d'Esbert respon sempre...
a les crides solidàries. Ara és un bon moment per tornar a fer-ho col·lectivament. L'organització d'aquesta festa torneig és una moguda esportiva important que, sense dubte, va decidir assumir, de seguida que ens la van presentar, les persones responsables del club OK Sant Just i de la Fundació Amics Joan Petit, Nens amb Càncer. Només necessitaven la resposta afirmativa de persones, empreses i col·lectius
que ens ajudessin a fer front a la despesa que podia suposar i ganes de tirar-ho endavant. I ens segueix dient el senyor alcalde.
Una vegada més, em sento orgullós de la col·lectivitat d'aquest municipi que presideixo. Fins avui, la resposta de tothom és magnífica. De les entitats en surt la major part del voluntariat per acollir, el dia 25 de maig, les famílies d'arreu de Catalunya que acompanyen els 240 nens dels clubs participants al torneig.
del comerç i les empreses, l'aportació voluntària i gratuïta del material i serveis que es demanen i la difusió de la participació econòmica amb la Fundació. Dels clubs esportius, la implicació activa en les activitats esportives previstes per al mateix dia al voltant del complex esportiu municipal i del veïnat individual l'interès pel que s'està organitzant. Gràcies a tothom.
que ens ha vingut a trobar per oferir-nos activitats, serveis, material i el seu treball. I gràcies també a les persones que hem anat a trobar i que ens han respost voluntàriament de seguida. Un d'aquests casos és la col·laboració en l'apadrinament d'aquesta edició de l'esportista Erika Vidal. Ell rep moltes peticions similars a la nostra,
I aquesta l'ha atès perquè es fa al poble on resideix. Felicitats Sant Just d'Esvern per fer valer el valor de la solidaritat. Signat Josep Perpillai Palau, alcalde del nostre poble. Si yo tuviera el corazón El corazón que di Si yo pudiera como ayer
I bé, continuarem parlant d'aquest torneig i dels seus motius. Què és la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer?
La Fundació té per objecte l'atenció dels afectats per càncer infantil, directament o indirectament, i la divulgació del coneixement d'aquesta malaltia. Això ho porta a terme. Organitzant actes lúdico-esportius i lúdico-culturals per la divulgació del càncer infantil, de malaltia i l'esport, la rehabilitació i les relacions familiars i les instal·lacions sanitàries.
prestant assessorament als infants malalts de càncer i a les seves famílies. Amb accions per la normalització de la vida de l'infant malalt. Què és la Festa Torneig Amics Joan Petit Nens amb Càncer? La Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer impulsa des de l'any 2001 un esdeveniment esportiu a una ciutat de Catalunya. De forma itinerant, la Festa Torneig Joan Petit Nens amb Càncer
en la qual participen una trentena d'equips d'hoquei patins d'entre 3 i 6 anys d'arreu de Catalunya. Aquesta gran diada de l'hoquei infantil va acompanyada abans i després d'activitats lúdiques, culturals i solidàries.
L'objectiu és implicar la ciutadania, el teixit associatiu, el sector empresarial i els agents socials perquè durant uns dies la gent parli i faci seva la lluita contra el càncer, especialment en la seva vessant infantil i de desenvolupament.
Durant aquest mes de maig, els comerços i establiments que ho sol·licitin podran tenir una urna perquè la ciutadania pugui fer aportacions econòmiques per destinar-les al projecte de recerca de la Vall d'Hebron que finança Sant Just d'Esvern. Tot el que es reculli a Sant Just d'Esvern es destina al projecte del grup de recerca transaccional en el càncer pediàtric del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron.
optimització de la detecció de cèl·lules tumorals circulants en sang i moll de l'os, en el rabdo sarcoma, una millor detecció per augmentar la supervivència, coordinant pel professor José Sánchez de Toledo-Codina, finalista al Premi Català de l'any 2012.
A través de santjust.cat s'accedeix a la subhasta de quatre samarretes, un estic i una peça de l'Eric Abidal, feta pels infants del Carrau Blau. Dues samarretes signades i un estic signat pels jugadors del primer equip del Futbol Club Barcelona.
Una samarreta signada pels jugadors del primer equip del Futbol Club Barcelona, una samarreta signada pels jugadors del primer equip del futbol del Real Club Deportiu Espanyol. I una peça que representa l'Èrica Vidal, feta pels infants del taller municipal de plàstica Carreu Blau de Sant Just d'Esvern, per a l'exposició de reciclatge creatiu, embolica que fa fort. Una miqueta de música.
I ara donarem pas a aquella col·laboració del nostre company de sempre, que ara ja fa un temps que no hi ve, i però que ell també de quan en quan ens proporciona temes. Doncs vinga, Antoni Jordà. El tiempo según el mes. Enero mojado. Bueno para el tiempo, malo para el ganado. En febrero loco, ningún día se parece a otro. Marzo ventoso y abril lluvioso hacen a mayo florido y hermoso. En abril aguas mil.
Hasta el 40 de mayo no te quites el sallo. Y si vuelve a llover, vuélvetelo a poner. Junio claro y fresquito para todos bendito. Julio caliente, qué mal más valiente. Cuando llueve en agosto, llueve miel y mosto. Septiembre o seca fuentes o lleva puentes. Octubre lluvioso, año copioso. Entrado noviembre, quien no sembró, que no siembre. Y en diciembre la tierra se duerme. Y también parlem de aquellas frases...
que va fer Confúcio. Confúcio, Confúci, és un gran savi xinès que anava pel món repartint saviesa. Donarem en detall part de la seva biografia, avui anem una mica justets ja de temps, en el proper dia. Recordem frases molt sàvies de Confúci.
Diu, el que no quiere economizar deberá agonizar. Yo no enseño a quien no se esfuerza en comprender. Rebasar los límites no es un defecto menor que no alcanzarlos. Los hombres se distinguen menos por sus cualidades naturales que por la cultura que ellos mismos se proporcionan. Cuando se sabe una cosa, sostener que se sabe, y cuando no se sabe, admitirlo, ese es el verdadero conocimiento. Y vale.
Ja posarem la música de la poesia, Carles, sisplau. Recordem avui, amb aquest poema de Bernat Artola, un dels grans autors en llengua valenciana, o en català, a la manera del valencià, com vulgueu.
Artola sempre sona bé perquè els seus versos són esplèndids. Marineria. El meu pare és mariner i ma mare marinera. El meu breix, la blava mar, el meu somni, la tempesta. Xiqueta, si vols pujar, ja és llesta la barca meua. Navegarem merendins fins perdre dels ulls la terra. Benjuntets, escoltarem l'encissadora sirena, el teu cap sobre el meu pit
i el meu cor a cau d'orella, bateixant entre daurades ones de cabells de seda, com un peix en un alguer esbarat per la tenebre. La tremola de la mar pareixerà més quieta, pocs no hi ha guerra ni plany quan és l'amor qui navega. Els núvols se n'aniran cap al port sense moure fressa, i nosaltres, mar endins, navegarem amb empenta
Miram com tornen les naus girant-se plens d'enveja. La brisa serà l'amor, el meu pit la blanca vela, tots cabells sirena d'or seran la nostra bandera. Baixell de joguina de Carles Salvador Damunt de la llibreria tinc un petit bargantí que ni de nit ni de dia
Pobre nau, no fa camí. Aquest vaixell em recorda l'amplària de l'alta mar, el vent que entre corda i corda xiula horitzons en passar. El núvol gris fet de glaça, l'home burú del timó que fuma i té molta traça per cantar tota cançó. Vaixell petit, de joguina, entre llibres presoner, em manca un vol de gavina i el càntic d'un mariner per navegant de bolina
i gira la mar lleuger. Damunt de la llibreria tinc un petit bergantí. Quan el miro cada dia, veig que ell, si pogués, faria per la mar un llarg camí. I de l'autor de Can y en Can de Benassal passem a Tarde de toros de José María Pemán.
Hay un pochorno de siesta. Apenas se mueve el viento. Queda en el aire un lamento como un girón de la fiesta. Como un último bajido del gran tumulto sonoro. Como un hilillo de oro de un alamar desprendido. Silencio. En el redondel, inmóvil, triste, callado, un abanico olvidado y un clavel. En el pueblo...
unos reflejos del sol que se va, unos lejos de amargura en las almas. Y muy lejos, entre brumes, un fandanguillo. Muy lejos. Bé, doncs fins aquí la nostra pàgina poètica. Sí. Molt contrastada. I a més he pensat en una senyora que de vegades ens escolta
que és natural de Ceuta, però de quan Ceuta era província de Càdiz, i aleshores tu recordes que en els anys 60 i 50 encara les campanyes eren Ceuta, Andaluza i Gentil, Melilla, Andaluza i Gentil, perquè una era província de Càdiz i l'altra província de Màlaga.
des de l'any 78. Ara són ciutats independents. Des de l'any 78 ja són ciutats autònomes, no comunitats autònomes, sinó ciutats autònomes. D'això també el Carles ens podia parlar perquè va fer l'Amelilla, cosa que tinc en comú amb ell, sí, sí, sí, amb molts anys de diferència. Jo seria l'any 61 o 62, i tu quan vas ser, Carles? El 88. El 88, doncs, o sigui, ja estàvem... Ah, sí, que tu has fet el servei.
Com deien els pares antics, eres un hombre. Si no anaven al cervell, ja no es feien homes. Deixem-ho per altra banda. Dins les inclinacions de cada ser humà no canvia. No, però representava que la gent que venia del camp
quan anava a fer el servei, com era fora del seu lloc, llavors es feia un home. No diguem de les seves inclinacions. No, no, no, no. Parlem d'una cosa positiva que s'ha de dir, de l'exèrcit. En aquells temps que l'Espanya estava tan fotuda, el Plan Nacional de Alfabetización feia que molts soldats, que sabíem alguna coseta més perquè ens havien ensenyat a llegir i escriure,
Podríem fer-ho de cara als altres. Poguéssim ensenyar als altres i gent que entrava literalment en alfabet del servei militar sortien que alguns d'ells van estudiar després magisteri. O sigui, això... Mira, això va ser una de les parts positives. Una de les parts positives. Bé, si a totes maneres hem aconseguit el soldat. Evidentment, evidentment. Bé, recordem que hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui i bé,
Si ens voleu tornar a escoltar, el proper dissabte, d'11 a 12, tornarem a estar amb vosaltres. I si no, fins dimecres vinent, a les 8 de la nit. Fins llavors, a tots i a totes, molt bona tarda o molt bon dia. Doncs a reveure.
Bona nit, són les 9. La comarca de l'Anoia no es resigni. Aquest vespre s'ha constituït el púster del tèxtil, un sector que abans de la crisi representava el 28% de la indústria local i que encara manté un 70% de l'ocupació. Empresaris de l'Anoia, Ajuntament d'Igualada i Diputació de Barcelona junts per captar noves inversions tèxtiles.
L'Observatori. Temps d'informació i anàlisi amb Joan Catà. Neix el clúster del tèxtil de la noia.