Bona nit
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Ràdio Tosfem
98.1
Ràdio Tosfem
98.1
60 i més.
Acabem de començar el mes de juny, sisè mes de l'any, que porta el nom d'una deessa romana, Juno, que en llatí es deia Junius, Junius.
Els seus símbols són el sol i la rosa, i dona inici a l'estiu a l'hemisferi nord, un mes que gairebé sempre porta bon temps i ens fa gaudir de la natura.
Diu la dita, pel juny, fruites madurades i bones migdiades.
I és que ara, els migdies ja són més aviat càlids, i és millor esperar el capvespre per tota mena d'activitats.
També és temps per anar a cullir cireres, albercocs i altres fruites pròpies de la primavera, quan els préssecs són més dolços i les prunes més refrescants.
I si teniu ocasió, aquesta setmana ens demana al cos una escapadeta cap a Berga, on, com tots els anys, ara que ve Corpus, celebren l'apatum.
Avui mateix, el tabaler i els quatre gegants, el so vibrant de la banda de l'Escola Municipal de Música, han fet la tradicional passada a les dotze del migdia.
I tant demà, dia 4, com el proper diumenge, dia 7, hi haurà l'apatum de lluïment a la plaça de Sant Pere, on els plens esclataran amb força, que, per cert, es diuen així perquè són uns coets plens de foc.
Quina por!
Sis a les banyes i tres a la cua de l'apatum, tots encesos al mateix temps.
I si en lloc de naverga o qualsevol altre indret ens quedem a Sant Just, un cop d'ull, el butlletí municipal ens informarà de les moltes possibilitats que tenim per gaudir del nostre poble.
En parlarem aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
I dins el programa 60 i més, us oferirem, com sempre, un petit tast de les coses que ens han semblat més interessants.
I, de nou, per qüestions tècniques, sortim en diferit.
Qüestions tècniques i un petit viatge d'un dels components del programa.
Això, això. Bon viatge, eh? Que t'ho passis molt bé.
I, aleshores, com que estaré de viatge per Castilla-León, aquests viajes para mayores, esteu atents tant a les ofertes de les agències com als programes d'Imcerso, que està fent les últimes ofertes de la temporada per poder fer escapadetes.
Molt bé, molt bé. Tu, que tens bones cames, aprofita. Tu i la Carmen podeu caminar perfectament.
Sobretot ella. A mi em costa més. Jo tinc més agilitat per nedar, però caminar també m'agafa molt de dolor.
Però això és el peatge que s'ha de pagar quan ens fem grans.
Sí, la contribució. A ser grans.
Molt bé, doncs. Benvinguts, oients desvernians. Avui, dimecres, dia 3 de juny, és Sant Isaac i Sant Carles Luanga.
Demà dijous, dia 4, festivitat de corpus, que molts indrets es celebra el diumenge.
Divendres, dia 5, és el Dia Mundial del Medi Ambient i Santa Sanaida.
I el dissabte 6, que sortim en segona audició, és la Festa de la Cirena a la veïna població de Torrelles de Llobregat.
Aquesta festa és una meravella. Una delícia.
He anat alguns anys i és preciosa.
Penso que se celebra des de l'any 1980 cada primer cap de setmana del mes de juny.
Ah, i a més de la coca de cireres, que és una de les grans especialitats que fan a Torrelles, podreu degustar un munt de varietats a la fira artesanal.
O sigui que, ànim, a visitar la fira.
A mi aquestes fires jo és que em llenço de cap els formatges i els embotits.
És una temptació tremenda.
Amigo mio.
De nou, una servidora, Joan Algarra, junt amb els meus companys, Carles, Hernández, Rius i Pere Oliver,
ens disposem a compartir aquesta estona de ràdio en la vostra companyia.
Felicitant, com sempre, a totes i tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari
en aquest 155è dia de l'any del calendari gregorià.
Queden 211 dies fins a la fi d'any.
I ara posem una mica de música.
Esdeveniments que van tenir lloc arreu del món tal dia com avui.
El 3 de juny de l'any 1809 a Barcelona,
després d'un llarg procés a la Ciutadella,
les forces napoleòniques executen la majoria dels implicats
en la conspiració de l'ascensió durant la Guerra del Francès.
Joan VI de Portugal retorna a la seva pàtria
després d'un llarg exili al Brasil un dia 3 de juny de l'any 1821.
I un 3 de juny de 1863 a Filipines,
un terratrèmol enfonsa la catedral de Manila,
provocant diversos morts i ferits.
Espanya i els Estats Units reprenen les seves relacions diplomàtiques
després de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles
un dia 3 de juny de l'any 1899.
I un 3 de juny de l'any 1908,
el rei Alfons XIII rebia en audiència
el nou ambaixador de Nicaragua, el poeta Rubén Darío.
Un altre 3 de juny, però de l'any 1944,
dins el marc de la Segona Guerra Mundial,
la força aèria alemanya bombardeja la ciutat de París.
I el 3 de juny de 1950 va tenir lloc la primera ascensió a la Napurna,
que és una de les muntanyes més altes de la Terra.
Un 3 de juny de l'any 1979,
a les Palmes de Gran Canària,
s'hi inaugura el primer congrés internacional
d'escriptors en llengua espanyola.
I també era un 3 de juny, però de l'any 1981,
quan l'escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán
rebia a la ciutat de París
el primer premi internacional de literatura policíaca.
El polític espanyol Javier Solana
és designat primer representant de política exterior
de la Unió Europea un 3 de juny de 1999.
Fins aleshores havia estat secretari general de la OTAN.
I el 3 de juny de l'any 2004, a l'Antàrtida,
expedicions provenents de Nova Salanda i els Estats Units
estableixen un nou estatut
per a preservar els valors de la fauna autòctona.
I encara recordem aquell 3 de juny de l'any 2006
en què el nàstic de Tarragona
aconseguia l'ascens a primera divisió
de la Lliga Espanyola de Futbol,
tot i que va tornar a baixar a segona
en acabar la temporada
i em sembla que segueix a segona encara.
Sí, estava intentant remuntar,
però no, no, els pressupostos
són tan curtets que mantenir un equip a primera
costa molt cèntims.
Jo quan sento les notícies veig que hi ha un problema
molt gran de diners en el món del futbol.
Perquè se'ls emporten nosaltres.
Clar, i tots somien en ser futbolistes,
però veig que només són futbolistes
de nivell, els number one,
de nivell, vull dir, econòmic,
que es guanyen la vida i molt rebé.
Pels que estan a tercera divisió
i en equips de futbol sala i això,
em temo que de negoci...
No, de negoci cap ningú.
Res de res.
Si no treballessin en altres llocs,
pobreses moririen de fam.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
Bé, posem una mica de música.
I, com cada setmana, recordem, ara, alguns personatges famosos que van arribar al món tal dia com avui.
El 3 de juny de l'any 1920, naixia Sabadell el qui va arribar a ser pintor, gravador i ceramista Joan Vila Casas.
Com molts altres artistes d'aquell moment, l'any 1949 emprengué el camí cap a París a la recerca d'un llenguatge propi.
Considerat un dels grans creadors catalans de les arts d'avantguarda del segle XX, va morir l'any 2007 als 86 anys.
També un gran creador, però, del setè art.
Va ser el cineasta francès Alain Reynaud, nascut el dia 3 de juny de l'any 1922.
Fou un dels fundadors de la Nouvelle Vague i va innovar la tècnica del flashback per explorar la memòria i els temps en punts de vista diversos.
I de Sima Monamur és una de les seves grans pel·lícules, valorada arreu del món.
Fa poc més d'un any que va morir el 3 de març de 1914.
I seguim el món del cinema, ja que el 3 de juny de l'any 1925 neixia a Nova York l'actor estatunidenc Tony Curtis.
El primer gran èxit li va arribar amb la pel·lícula Trapezi, que el va consegrar definitivament a Hollywood, on avui té la seva estrella, el Passeig de la Fama.
Amb aptituds, tant per el drama com per la comèdia, una de les seves actuacions més aplaudides va ser la del paper de Joe a la famosa pel·lícula Con Faldas y a lo Loco,
que aquí es va titular en català Ningú no és perfecte, del gran Billy Wilder, que va treballar al costat de Jack Lemmon i Marilyn Monroe.
I del cinema passem a la política, ja que el 3 de juny de 1931 neixia el que va arribar a ser militari polític cubà Raúl Castro,
germà menor i també actiu col·laborador del seu germà Fidel, tant a l'actualitat com en els seus temps de guerrillers.
És president de Cuba des del 24 de febrer de l'any 2008, quan Fidel Castro va haver de deixar el càrrec per llarga malaltia.
Ara ostenta també el grau de general de l'exèrcit. Avui compleix 83 anys.
Un 3 de juny més proper, l'any 1986, neixia a la ciutat de Manacor, a l'illa de Mallorca, el jugador de tenis Rafa Nadal,
considerat un dels millors especialistes sobre terra batuda de la història del tenis.
El seu palmarès hi destaca en la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín l'any 2008.
Quatre copes d'Eivis amb Espanya i haver completat el Gran Eslam durant la carrera de l'any 2010, entre molts d'altres guardons.
Avui compleix 28 anys.
Per molts anys.
No sé si escolta Ràdio d'Esvern, però des d'aquí ho felicitem.
I tant que sí.
Dels famosos que han deixat aquest món recordem avui el sindicalista i polític basc,
dirigent històric de la coalició Herri Batasuna, John i Dígores, que va morir el 3 de juny de l'any 2005.
I també el popular actor David Carradany, famós per la sèrie Kung Fu, que moria el 3 de juny de l'any 2009.
Posem una mica de música.
Fins demà!
Radio Cultura
Només fins al proper diumenge, dia 7, sou a temps de veure el magnífic espectacle A Eternum,
que presenten Los Vivancos al Teatre Tívoli de Barcelona.
Es tracta d'un muntatge fascinant, ple de força i agilitat, on es barregen el flamenc, el brickdance i el hip-hop,
amb una dinàmica que entusiasma el públic.
Els germans Elias, Judà, Josuà, Cristo, Israel, Aaron i Josué Vivancos han donat la volta al món amb el seu darrer espectacle i són un exemple de gran compenetració i harmonia dalt d'un escenari.
Les darreres actuacions en el Tivoli són una mostra del seu gran esperit de superació.
I ja que parlem de teatre, ens crida poderosament l'atenció que la intensa i formidable novel·la de Joan Sales,
i en certa glòria, es pugui veure adaptada al teatre a la sala petita del Nacional de Catalunya,
mentre segueix el seu curs triomfant a la sala gran l'Hort de les Oliveres de Narcís Comadira.
Mentre estem a punt de tornar a veure la nostra admirada Clara Segura,
que torna a interpretar el gran èxit del teatre dramàtic contemporani Incendis, de Vaidi Mouart,
serà la Biblioteca de Catalunya dirigida de nou per Oriol Brogi i amb Julio Manrique i Xavier Boada com a companys de repartiment.
Això serà a partir del dia 17 de juny, però com que l'espai de la Biblioteca de Catalunya és relativament petit,
ho diem amb temps perquè pugueu...
Perquè puguem retirar les entrades.
Perquè puguem treure entrades, exacte, tant a través d'internet com allà a la taquilla,
que és oberta cada dia mitja hora o una hora abans de començar l'espectacle.
Molt bé.
Ja va passar amb el darrer muntatge una jornada particular, eh?
Ah, sí.
Que va ser complicat trobar entrades.
I tant, vas haver d'anar a un lloc que no t'agradava perquè no vas trobar entrades, oi?
Sí, no, no, al final vaig veure molt bé.
Ah, sí, menys mal.
Sí, sí, sí, vaig trobar...
No, no, o sigui, tots els llocs són bons perquè està molt ben esglaonat, el teatre és petitó,
perquè és una sala que inicialment no és un teatre, era un...
És una sala de lectura, diguéssim, no?
Això era un... jo diria que allà era un...
Un magatzem.
Un traster devia ser allò, un magatzem, sí, sí, sí.
Però, si us afanyeu, trobareu lloc i, a més, aquesta obra, com que molta gent la vol tornar a veure...
Clar.
Perquè ha estat una de les grans creacions, de les moltes que ha fet la nostra estimadíssima Clara Segura.
I tant.
Ho fa molt i molt bé.
Bé, i per als amants del cinema musical, torna un dels grans clàssics del gènere.
Demà passat dia 5, el Cine Baix de Sant Feliu reestrena de la pel·lícula Hello Dolly.
Oh, molt bé.
Dirigida per Jean Kelly i amb Barbra Streisad i Walter Matau de protagonistes.
La podreu veure en versió original i subtitulada en castellà.
Recordem que va guanyar tres Òscars l'any 1969 i va ser un èxit total del cinema musical.
Parlant del baix, afanyeu-vos als amants de l'òpera,
que ja és oberta la venda antecipada de localitats per veure la Bohem el dimecres vinent, dia 10, a les 8 del vespre,
en directe i en alta definició des de la Royal Opera House de Londres.
Recordem que més del baix, en altres cinemes de Barcelona, també la projecten en directe des d'aquest teatre.
Sí, sí, els Cinesa, normalment, i l'altra cadena...
Això anava a dir, els de la cadena Balanyà, el Bosque i el Palau Balanyà,
i després els de Cinesa, Cinesa Diagonal, i una altra Cinesa de no sé quin lloc de Barcelona,
nosaltres, evidentment, el que tenim més propers, el de la Diagonal, i el baix.
Hi ha anat diverses vegades, i tant en els de Cinesa, com a l'Arenes, com al baix,
la definició d'imatges preciosa, i al baix també, el cinema baix, és una meravella.
Recordem també que el proper diumenge, dia 7, és el darrer que podeu fer la ruta mochica de l'antic Perú
a l'espai Caixa Fòrum, a les 11 del matí, una visita guiada per les melodies i les llegendes d'un músic viatger peruà.
I al mateix lloc, Caixa Fòrum, podeu treure el nas a l'exposició Finestres al món,
una mostra que costa el visitant a la realitat de molts països de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina
a través d'un seguit de curtmetratges on veiem la vida de diverses persones en circumstàncies adverses,
però amb gran capacitat de lluita per tirar endavant.
Molt, molt recomanables aquests reportatges.
I te'n recordes el gran reportatge que vam fer de la nit dels museus?
Sí.
Doncs ara recordarem dos, per si no els heu visitat mai, que val la pena.
Ja havíem parlat d'ell, per exemple, el Museu de les Cultures del Món.
Va obrir el 2014 per mostrar uns fons patrimonials, fins ara desconeguts i inèdit,
en peces d'Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania.
La conjunció de la col·lecció Folk, formada per 2.300 objectes
i les col·leccions no occidentals del Museu Onològic de Barcelona,
constitueixen una proposta estable i noble,
tal per fer l'abast geogràfic del seu discurs,
com pel destacat valor artístic i estètic de les obres.
Ah, i el que recomania també és el Museu Marítim,
que està molt reformat, amb més de 75 anys d'història,
s'encarrega de considerar, estudiar,
de fondre una de les col·leccions del patrimoni marítim
més importants de la Mediterrània.
Oh, i tant que sí, ara està meravellós.
I em recomanaves també quin...
El Museu Olímpic i de l'esport, Joan Antoni Samarang.
Aquest està a mig camí de la Fundació Miró,
o sigui, molt a prop de la Fundació Miró, una mica abans d'arribar-hi,
teniu el Museu Olímpic que porta el nom d'en Samarang.
Està gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica,
entitat que es va crear el 1993
per preservar el patrimoni i la història dels Jocs Olímpics,
aquells tan famosos i que ho veu dit tant, no?
Tant d'envit va donar a la ciutat de Barcelona
respecte a la resta del món.
Que va ser l'any 92.
El museu està situat a Montjuïc,
proper a l'Estadi Olímpic
i a la perifèria de l'Anella Olímpica,
prop de la Fundació Miró.
La història de l'esport des dels seus orígens dels Jocs de l'era antiga,
els de la moderna,
els mites i les estrelles esportives més rellevants d'aquest segle,
juntament amb els llegats dels Jocs,
tot això ho trobareu veure recollit en aquest espai,
fet per gaudir amb la família
a través d'interactius i audiovisuals,
amb els quals els visitants descobreixen
nous i apassionants moments
de l'esport nacional i internacional.
Molt bé, doncs, musiqueta, sisplau.
Ens diuen que el món evoluciona,
que avança tan ràpid que el ritme impressiona,
que el proper canvi és de camí,
que la revolució és aquí,
però jo crec, i sempre he dit,
que és tan sols un trosset petit,
d'història repetida.
La premsa va plena de la nova una.
Bé, escoltàvem una cançó molt moderna,
però continuem amb la cultura.
Continuem, continuem,
perquè sovint es comenta
que la funció dels ninotaires en els diaris
és una manera de fer periodisme,
i tal mateix és així.
És així perquè moltes vegades
el primer que busca el lector
és l'acudit d'en Ferreres al periòdico,
l'acudit del Peridís al país...
O les tires aquelles crítiques
que fan pensar, eh?
Sí, per exemple,
les tires del Toni Benllori a La Vanguardia,
que si som habituals de La Vanguardia
ja les coneixereu,
perquè les titula senzillament Ninots,
i precisament per a aquests ninots
li han concedit fa poc
el Premi Nacional de Comunicació,
que la Generalitat atorga
sempre, cada any,
amb algun comunicador
de qualsevol mitjà, escrit o radiat.
recordem que Toni Benllori,
nascut a Barcelona l'any 51,
fill d'un dibuixant també,
de l'Antoni Benllori Jofre,
ell es diu Antoni Benllori Ubiols,
doncs afegirà un nou reconeixement
en la seva dilatada trajectòria professional.
L'humorista gràfic,
que des de fa gairebé 21 anys
publica diàriament la seva tira còmica
als cèlebres Ninots,
a les pàgines de política de La Vanguardia,
va rebre,
o millor dit,
rebrà demà,
demà,
demà dia 4 de juny,
el Premi Nacional de Comunicació
en la categoria de premsa
que concedeix la Generalitat de Catalunya.
La cerimònia la presidirà Artur Mas
i se celebrarà al Palau de la Generalitat.
La seva àmplia feina professional
i l'anàlisi afilada de la realitat
és el que més ha valorat el jurat d'aquests premis
en la figura de Benllori,
segons un comunicat difosa ahir
pel Departament de la Presidència.
Home de talent silenciós i enginy provat,
aquest dibuixant sol dir
que l'ofici de Ninotaida
és propi de qui vol compartir
una reflexió social.
No pretenc fer riure
la qual cosa mai no és la prioritat absoluta,
sinó provocar una reflexió,
llançar una idea suggeridora.
De fet,
no li agrada que l'etiquetin
com a il·lustrador de la realitat.
Prefereix que el descriguin
com qui posa el contrapunt a l'actualitat
per ajudar a interpretar-la.
Per això,
utilitza més la ironia que el sarcasme.
Perfecte.
L'any passat vaig tenir el goig
de poder anar al Museu Picasso
amb un curset que ell va fer
i em va animar a mi a fer
la Tilla de la Vall de Verge
perquè em va explicar una tècnica
perquè a vegades els dibuixants
ens entrenem a fer moltes ratlles
i moltes coses.
I ell constantment deia en el curset
el que pots dir amb una ratlla
no ho facis amb dues.
És molt més important el que dius
que no fer un dibuix elaborat
o això està bé per un pintor
o per un il·lustrador.
Però amb quatre ratlles.
si aconsegueixes dir aquella idea que tens
ja n'hi ha prou.
El Ninotaire s'ha d'expressar a través del GAC
i a mi el Toni Ballori és una persona
que l'he seguit des que va començar
perquè va començar quan tenia 16 o 17 anys
al Patufeta a finals dels anys 60.
i porta ja una llarga, ja dic, 20 anys a l'avantguàrdia
però porta abans una llarga cadera.
I que és molt difícil copsar l'actualitat cada dia
i reflectir-la en quatre ratlles, eh?
Molt, molt.
És molt difícil.
Molt, perquè és els moments que estan tancant el diari
quan fas la tia.
Clar, clar, és que has de recollir l'actualitat
més propera.
I avui hi ha un munt de, ja digueu,
Ferreres, el Forges, el Peridís,
hi ha un munt de dibuixants
arreu del país.
El Forges també, o sigui, és tan caustic
i també m'agrada molt.
I el Peridís també m'encanta.
I n'hi ha alguns que no els veiem
perquè no són els diaris que ens arriben aquí
però que quan els veus són formidables.
I el Roto, també.
Bueno, aquest és un dels millors, per mi.
Andrés Ràbago, el Roto, és un dels millors
humoristes gràfics.
A més, en aquest cas, és pintor, és dibuixant,
té tres estils diferents, és escriptor,
és polifacètic, és extraordinari.
I jo dic, parlo també,
clar, com que els conec,
perquè estic a l'associació de Comiqueros,
el conec de tot el país, de tot l'estat espanyol,
hi ha gent que està, per exemple,
al diari de Navarra,
o que està al diari de Càdiz,
i que fa, per exemple,
les del diari de Càdiz,
és una tira preciosa, del frit.
Són molt d'això,
els de Càdiz són molt graciosos
i tenen una xispa.
Boníssim, boníssim.
Em va sortir una publicada
al diari de Càdiz,
el dibuixant és Signe Fritz,
que és el pseudònim de Ricardo Oliveras,
i és maquíssim,
perquè es veu un toro fet pols,
perquè al torero ja li ha clavat.
Ja li ha clavat toro,
que se li ha de clavar.
banderilles pertot arreu.
I es tocs i tot el que vulguis.
I el toro vingui a queixar-se,
i el toro diu,
joe,
et te bicho me salió a cada nit.
Perquè aguanta i aguanta, no?
No, no, exacte,
perquè aquí no volen...
I ara parlem d'aquí,
del nostre poble,
que és una informació del bolletí.
El món il·lustrat
dona l'oportunitat de conèixer millor
veïnat en projecció nacional o internacional.
A Sant Just d'Esvern
viuen persones que tenen projecció nacional o internacional,
a més d'un prestigi
i una trajectòria professional reconeguda,
però no tothom ho sap.
Aprofitar que viuen entre nosaltres
per conèixer-los millor
i entendre la seva obra
és la raó de ser
de les activitats que organitza
el món il·lustrat,
un grup d'amics
moguts pels mateixos interessos
vinculats a la difusió de l'art i la cultura.
La Lola Castany i la Teresa Ferró
són les persones que representen aquest grup,
però que compten amb el suport d'altres persones.
Com a grup, diuen,
creient molt en la societat civil.
En el seu potencial,
per aquest motiu,
ens fa molta il·lusió organitzar aquestes converses
i contactar amb els personatges que hi participen.
Aquest esperit fa que arribin a tothom,
tant el convidat com el públic.
De moment,
ja s'han fet amb la col·laboració
de l'Arxiu Històric Municipal
quatre xerrades converses
amb l'escultora Susana Solano,
amb el poeta Joan Margarit,
amb l'actriu Clara Segura
i el músic Axel Pee
i la darrera amb l'arquitecte Carlos Ferraté.
I encara en va haver una altra,
encara en va haver una altra
que ha estat fa poc,
la del periodista Àngel Casas
i el fotògraf Francesc Fàbregas,
que va tancar aquesta primera temporada
de converses el passat dia 21 de maig.
El món il·lustrat són un grup
amb un objectiu molt clar
i amb una temporalitat definida
de dos o tres anys com a màxim
amb converses de gener a maig
per temporada,
que ja és una bona...
Sí, sí, o sigui que se seguiran fent
de gener a maig de cada temporada.
Sí, sí, i com al nostre poble
hi ha persones que tenen molt de nom
a tot l'ambient cultural
i hi ha tema per l'estona.
Això ho trobareu, aquesta informació,
en el bolletí del passat mes de maig,
perquè ara aquests dies ja sortirà l'altre.
Ja sortirà l'altre, sí.
I en aquest del mes de maig
tenim precisament a la pàgina
on ve aquesta informació
una fotografia
amb la doctora Pilar Sampau
i el poeta i arquitecte
i escriptor Joan Margarit.
Això que va ser molt interessant.
Molt, molt.
Molt bé, posem música.
Fins demà.
Fins demà.
No sé si recordeu
que la setmana passada
ens vam quedar
que encara ens faltaven
dos o tres jornades
per acabar de fer
la volta per la Vall d'Aran.
Avui continuem.
continuem.
Ens va agradar tant
aquell paisatge
que ens vam quedar
davant d'un prat verd
bocabadats i esma perduts
i diem
ja seguirem la setmana vinent.
Això, perquè era molt llarga
la travessa.
Continuem explicant.
Avui la continuarem
amb algun altre
succeït
que també pot ser interessant.
i ara toca endinsar-se el Baix Aran.
És terra de mines i miners
i passem vora
de la mina solitària
on les mines
de l'Ossa
i Pols Bucars
rentadors
de la mina Victòria,
la mina Margalida
i les mines
i les mines
de l'Iat.
Coneixem
Bussost,
Les
i la plaça
del Aro.
I acabem la jornada
ascendint
a Canellant
per la costa
un sinuós
camí
de ferradura
amb trams
empedrats
i amb un traçat
de més
de 30
marrecs
marrecs
revols
això vol dir
marrec
vol dir revolt
que ens ajudaran
a superar
altres 100 metres
de desnivell.
D'aquests marrecs
que és com es diu
revolta en aranès
ja ens ho has explicat
surt la dita
i a tant i pobles
en aval d'Aran
com a marrecs
en la costa
de Canejan.
Això s'ha de dir
maranès
que jo no domino
l'aranès
i em deu haver sortit fatal.
A les etapes
setena
i vuitena
descobrim a fons
l'aval de Toran
una de les més inòspites
i perdudes
de la vall.
Passem
pel costat
de l'última casa
habitada de l'Aran
en la dècada
dels 90
i en passar
les bordes
en veiem
una
que encara
conserva
la taulada
de palla de Sègor
com es feien abans.
Ens hi acompanyen
humits boscos
de faig
i llevets
entapissats
de molsa
fruit
dels vents humits
que venen
del nord.
Seguim pel camí
de la cramba
tot passant
per la cabana
de Corilla
i arribant
al refugi
d'Era Oniria.
D'aquí
retornem
a Caneixant
i recordarem
l'estada
de nuclis
d'aquesta vall
Atpradet
Sant Joan
de Toran
i Porcingles
de Caneixant
baixem
cap a Fontolt
i d'aquí
pugem fins
a Baussant
tot assaborint
el darrer tram
de la vuitena etapa.
Ja hem fet vuit, eh?
Baussant
és especial
i perdoneu
si ens escolteu
alguns aranesos
perquè no pronunciem
bé el nombre
de l'aranès.
Jo ja recordo
que ho vam comentar
la setmana passada
que quan vam fer
la pel·lícula
Verd Madur
en castellà
era ciegaverde
i la van rodar
en castellà
després la van doblar
en català
i es va dir
verd madur
però parlaven
en català
de Barcelona
i els aranesos
que la van veure
es van enfadar molt
perquè van dir
l'han fet en castellà
i l'han fet en català
barceloní
però l'aranès
és una altra cosa.
Home,
té els seus trets
és diferent
del català.
Però si un
no ha estat allà
entrenant-se
i practicant la llengua
un actor
de Barcelona
habituat
a fer teatre
en català
no té la prou
agilitat
per fer-ho en aranès.
Agilitat
és que qualsevol idioma
encara que sigui
la variant
d'un altre idioma
o fins i tot
alguns en diran dialecte
però cal estudiar-lo
o no es pot improvisar.
Doncs bé,
com deien
beusen
o beusen
com es pronunciï
no perquè ara la francesa
tampoc és
el aranès
us té una part
molt peculiar.
A la novena jornada
descobrim un univers
de conte.
Anem cap al bosc de Carlac
una feixeda
de formes
retorçades
i fantasmagòriques.
És ben bé
que de qualsevol
soca o forat
ens en pot sortir
un fullet.
Tornem cap a beusen.
Veus?
Això ja m'agrada
que et surti
un barrufet
passejant pel bosc
té la seva gràcia.
T'espantaries.
No,
si són molt graciosos.
No ho sé,
no,
no hi vis cap.
En passejar
pels seus carrers
observem
com a totes
les portes
de les cases
hi ha unes
fulles clavades.
Són fulles
de palma beneïdes
i disposades
en forma de creu
per protegir
els mals esperits
durant l'any.
Amb el cor
encongit
continuem
fent camí
cap a bossost.
Bé,
l'última etapa
ens retorna
a Viella,
tot passant
per una bona part
del traçat original
del Camí Reial
i possiblement
de l'antiga calçada
romana
que travessava
la Vall d'Aran
en direcció
a la Tarraco Imperial.
Bé,
ara farem
com un recull
d'aquest viatge
que diu
ruta per a tots,
vol dir que pots anar
amb criatures
al bosc de Carlac.
De l'apartament
que hi ha
a la carretera
de Bausent
a 50 metres
de la Cruïlla
amb la carretera general
ens surt
a l'esquerra
un camí
empadrat
que entre
roures,
ginestes
i bruc
ens portarà
fins a Bausent
tot passant
per l'ermita
de Sant Anna.
Anem cap a l'església
al carrer Major
i el GR
211-2
el seguim
cap a l'ermita
de Sant Roc
fent un tomb
pels seus voltants.
Continuem
pel GR
el GR
és la...
Sí,
la nomenclatura
que posa
en els camins
dels camins
amb trams
de parets
de pedra seca
i de l'antic
empadrat
tot endinsant-nos
en un bosc mixt.
A poc a poc
es converteix
en una fantasmagòrica
fageda
al bosc de Carlac
on la màgia
n'és la protagonista.
Després d'un tram
de forta pujada
arribem
a era
Costa d'Estucs
on iniciem
el descens
pel costat
d'un tiler
centenari.
Passem boscos,
prats
i bordes
fins a arribar
a Bausent
i tot buscant
l'ermita
de Sant Anna
tornarem
al començament.
O sigui que és
d'una volta
per un paisatge
preciós.
Doncs bé,
què farem?
Ja hem fet
aquesta volta
i després de fer
aquesta volta
per la Vall d'Aran
potser que
posem
una miqueta
més de música.
A pol principal
you belong
to my heart
now and forever
and our love
had its start
not long ago
We were gathering stars
While a million guitars
Played our love song
When I said I love you
Every beat of my heart
Said it too
It was a moment like this
Solament una vez
A la nostra època es feien unes cançons molt melòdiques
Segueix, segueix
No, ja m'agradaria si plou
Però com no plou
Doncs val més que els pobres oients
Quedin tranquils
I m'hauria passat
Vam posar els cors al tango barrio
Sí, però no ho van sentir
Sí, que ho van sentir
Que no, que si ho arriben a sentir
Paures de nosaltres
Que no, que no
Quan vas dir pena
Oh, mira, mira com està cantant
Això ho vas sentir
Mira, recordem, te'n recordes de la setmana passada
Que parlaven d'uns jardins que havies visitat
Sí
Doncs mira, la Vanguardia fa ja un quants anys
Va fer tota una sèrie de publicacions complementaris del diari
Recordo, recordo
Són d'aquests suplements que traiem dels prestatges antics
Sí
I és evidentment encara de quan la Vanguardia no editava en català
Per tant aquest suplement està en castellà
Sí
Perquè durant anys i panys la Vanguardia s'editava únicament en castellà
Sí, sí
I a més era la Vanguardia espanyola
No, no, aquest ja era la Vanguardia
D'aquest temps era la Vanguardia
Van fer un dedicat als tramvies
Als transports normals
Als barris
I un en especial de jardins
Per exemple, aquest llibre de jardins
En Ignasi Viladevall-Palaus
Va escriure 50 parques mas dos
Que va publicar ja fa molts anys
Per tant, farem un record i parlarem de la Ciutadella
El parc per excel·lència
No porta la data?
Em sembla que és sobre principis de segle
2004
Ah, això
Ja m'ho semblava
Doncs sí, sí
Doncs aleshores
Ja feia anys que la Vanguardia
No era la Vanguardia espanyola
Era la Vanguardia solo
Això només era espanyola
Fins a la mort d'en Franco
Després ja es va catalanir
Es va començar a catalanir lentament
Fins que ara ja és bilingüe
Fa dues edicions
A vegades el traductor també
Juga amb males passades
Que a vegades diu les coses d'una manera
Que no s'han de dir
Però bé, no
Això en un diari és inevitable
Perquè és una traducció molt ràpida
Molt ràpida
I el traductor, per molt bon que sigui
Doncs s'escapen les idees
Bé, doncs parlarem del parc de la ciutadella
I ho farem en la llengua
En què el va escriure el seu autor
De niños lo llamábamos el parque
Y somos muchos los que de mayores
Seguimos considerándolo el parque por antonomasia
Es la zona verde más emblemática de Barcelona
La gente se siente a gusto en ella
Porque desprende buenas vibraciones
Pese a respirarse un aire de vetustez
Por sus amplios jardines
Con elegantes parterres esculturados
Y revestidos por plantas de temporada
Y árboles de ilustre vejez
Seguimos pensando lo propio
Pero en esa continuación de la vida
Cuando nos dejamos embrujar por un libro de historia
El tufo del pasado se desprende
De una forma más penetrante de lo habitual
Pasado y presente se codean
Y nos muestran la cicatriz de viejas heridas
El parque se construyó sobre el solar
De la fortaleza levantada
Para sometimiento de la ciudad
Tras la guerra de sucesión
Terrible la utopía real de aquella España
Que dejó a Cataluña en mera realidad y real
Hasta que en 1869
Se obtuvo permiso para demoler la ciudadela
Y ventilar así la fetidez
Que desprendía el decreto de nueva planta
Fue símbolo de represión, tortura
Y eliminación sistemática
Quienes negociaron el anhelo
De borrar aquello del mapa
Mostraron audacia y también ingenio
Se creía en el poder de la cultura
Como contraveneno del odio
Pero también en la capacidad
De superar la adversidad
Con creatividad y con esperanza
La superación de un pasado adverso
A través de una intención paisajística
Es la más original expresión del genio catalán
Una moralidad que traza paraísos
Y una ética más fundada
En el perdón que en el coraje
El parque responde a un trazado
Del arquitecto Fonseré
En torno a la antigua plaza de armas
Hay en él voluntad de forma de estilo
Modificado para acoger
La exposición internacional de 1888
El trazado era una prometedora obra maestra
En 1951
Se declararía monumento histórico-artístico
Lo más vistoso del parque
Lo forman obras de puro lujo
La cascada, el lago, el templete de música
Y la plaza de armas
Es como un museo de escultura al aire libre
Lo más pulcro es el arsenal
Hoy sede del Parlamento de Cataluña
Y el estanque ovalado
Con gran acopio de belleza acuática
Donde se erige
Au desconsol de Josep Llimona
Y lo más hermoso, sin duda
Su rica vegetación
Más de 100 especies
Perfectamente señalizadas
Contribuyen a cincelar
El carácter suntuoso
De un trazado de estudiada concisión
No sólo es una lección de paisajismo
También de pedagogía
Ya que proporciona
Instructivos paseos
De sobrarle algo
A la ciudad de ella
Le sobran posibilidades
Lo ideal es pasear al azar
Sin ruta, sin prisas
Perdiéndonos a placer por caminos
Con amplias zonas de césped
Que en algunas áreas
Se hace liso como el terciopelo
Saboreando
El mudar del decorado
De unos jardines
Abandonados felizmente
A su domesticidad
Lo bueno es aquí
Gozar sin pensar
Y mirar antes que comprender
Si activamos la observación
Y afinamos el mirar
Descubriremos alucinantes
Arces blancos
Americanos
Tanto blancos como negros
El famoso ciprés de los pantanos
Que vive dentro del lago
Y es que donde los hay
Se luce
La sencilla elegancia expresiva
De Alberti dice
Que preciosos los árboles
Se puede aún
A pesar de su monocromía
Dibujar el perfil
De cada uno
Separar cada ola
Del oleaje verde
De sus cumbres
Magníficas palabras
Aquest home
Escribía como un ángel
Poema breve pero intenso
De Rafael Alberti
Bé
Continuem
Només que dient
Els monuments
Que hayan
Diguéssim
Un conjunto que acaricia
Lo fabuloso
Alineadas a un lado
Del paseo
Son joyas arquitectónicas
Que sorprenden
No por sus cabriolas
Estéticas
Sino por su recio
Sentido inventivo
El castell
Dos tres dagons
Obra de Domènech y Montaner
Que es hoy sede
Del museo de zoología
L'umbracla
De Amargós
El museo
De geología
Edificio neoclásico
De Rovira y Trias
I l'hivernacle
Con una cubierta de madera
Abierta a la luz
Que da esplendor
A una colección
De plantas tropicales
O sigui
Que esteu convidats
A fer una bona passejada
Pel parc de la ciutadella
Però sense pressa
Respirar en l'aire
Val la pena
Recorda encara
Un bastant
L'estructura
De quan va ser creat
L'any 1888
O sigui
Que és tot un homenatge
A qui va fer l'exposició
Ah
I a què hem citat Alberti
Com que molta gent gran
Viatxem aquests dies
Con incerso
O sin incerso
Con viajes para mayores
Una de les visites
Que es fa molt sovint
Al puerto de Santa Maria
És precisament
En viatges culturals
La casa museu
De Rafael Alberti
Val la pena
És preciosa
Molt bé
I sobretot
Veiem allà
Els textos originals
Que això sempre
Sempre impressiona molt
Sí, i tant
Jo quan veig textos
Escits a mà d'en Verdaguer
O d'Alberti
Sí, sí
Jo els vaig veure a la virreina
Els d'en Verdaguer
Sí, al Palau Moja
Que també van estar exposats
O a Fuent de Vaqueros
El de García Lorca
Doncs és molt, molt, molt impactant
Molt bé
Posem música
El de García Lorca
El de García Lorca
El de García Lorca
El de García Lorca
El de García Lorca
Continuarem parlant
D'aquells oficis
Que pràcticament
Ja són història del passat
Avui
El de García Lorca
El de García Lorca
Sí, però que aquest
Sí, però que aquest, curiosament
En un altre sentit
Torna a ser un ofici d'actualitat
Ah, però aquests
Llauners no són els que jo
Vull dir
Ja ho sé, ja ho sé
Parlem del Llauner
Com a ofici
L'altre no és un ofici
L'altre és perseguit
Per la justícia
Però el que es coneix
Avui com Llauner
O Lateros
Són la quantitat
De ciutadans
Que cada dia
N'hi ha més
Agrapats
Oh, clar
La necessitat
Que venen
Llaunes de cervesa
I Coca-Cola
Perquè facin
Al botellón
La gent
Un cop tancats
Als bars
I restaurants
Però ara parlem
Del Llauner
Com a ofici
Com a ofici
Antic
I avui
Ja gairebé
Desaparegut
Diu
Com que
En un poble
S'havia de fer de tot
Fèiem la feina
De Llauner
I les feines
D'instal·lacions
I reparacions
D'aigua i de llum
Però aviat
Van sortir
Tota classe
D'objectes
Fets de plàstic
Que van substituir
Els de Llauna
I recordo
Que fins i tot
Les joguines
De quan érem petits
Eren de Llauna
Que eren precioses
De Llauna
I ara hi ha autèntics
Col·leccionistes
De joguines de Llauna
Els cotxes
Que donaves corda
Els vaixells
Bueno, hi havia de tot
Doncs això és precisament
Del que parla
Amb nostàlgia
En Rafael Ferrer
En una entrevista
Que li varen fer
Ja fa 10 anys
Amb motiu
D'una edició especial
En homenatge
Als oficis antics
Doncs aquest és un fragment
Extret
D'aquesta
Entrevista
Diu
Avui dia
La major part
D'aquells oficis
Artesans
Que van escriure
Una pàgina important
En la nostra història
Han quasi desaparegut
Per la incorporació
De les noves tecnologies
Tot i això
Són moltes
Les exposicions
Associacions
Fides
O mercats tradicionals
I medievals
Que segueixen treballant
Any rere any
Per reconèixer
I recuperar
L'absència
D'aquells
Mestres
Artesans
El llauner
Era la persona
Que treballava
La llauna
O el zen
Aquest artesà
Era capaç
De fer
Amb les seves mans
Tota classe
D'objectes
Imprescindibles
Per la feina
De cada dia
Covells
Per la roba
Llums
Pels carros
I tant
Galledes
Per poder treure
L'aigua del pou
Càntics
Per beure
Llums
De carburo
Vidents
D'oli
Fanals
Quinquers
Làmpades
Capçals
De llit
Peces
De cobre
I de lleutor
Joguines
O sigui
Un llarg
Etc
Enorme
Enorme
Enorme
Enorme
També
Eren imprescindibles
Per la confecció
D'objectes
Emprats
En les esglésies
Canelobres
Llànties
Sacres
Faristols
I la indústria
Farmacèutica
Va ser
Un altre
Bon
Exemple
On la llauna
Hi era molt present
Les capcetes
Fetes de llauna
Servien
Per guardar els ungüents
Les pastilles
De la tos
Les gases
I encara avui
Hi ha molts col·leccionistes
De capcetes
D'aquestes
De llauna
I tant
Les pastilles
Bueno
La mateixa
Sí
Però són de plàstic
Ara ja són de plàstic
Llavors era de llauna
Bé
La llauna
Era un material present
A quasi totes les cases
Penseu
Que anys enrere
Les carmanyoles
Que tant s'utilitzaven
A l'actualitat
Ara no existeixen
I els envasos
De llauna
S'empraven
Per guardar-hi
Tota mena d'aliments
Que quedaven protegits
De la pols
I la humitat
Galetes
Macarrons
Café
Farina
Sucre
Si fem una mica
De memòria
Recordarem
Que en les joguines
També la llauna
Era la protagonista
Ja ho hem comentat
I hi havia molts
Que fins i tot
Es movien mitjançant
L'acció
D'una clau
Que li donava
Manera de moure's
Sí
Li donava corda
Li donaves corda
I el tren
Es posava en marxa
El tren
Es posava en marxa
Sí
Sí
La característica
Que va fer imprescindible
L'ús de la llauna
I el zen
Va ser principalment
El fet
Que eren materials
Força resistents
A l'oxidació
Aquest artesà
Havia de dominar
Coneixements
De dibuix lineal
I geometria
Per poder fer
Aquella peça
Que se li encomanava
Perquè clar
Havia de ser perfecta
Era com una obra
D'arquitectura
Era banda i banda
Ho feien en dos parts
I després quedaven
Enllaçades
Amb aquells enllaços
Com
No sé
Com
Tenen un nom
Però ara no me'n recordo
Que eren encaixats
Un amb l'altra
Una clivella
Que s'encaixava
Amb l'altra
Sí
Un amb l'altra
I una rada
De res
D'un quart de mil·límetre
Llavors ja no caixaven
Ja no caixaven
Sí
O sigui que havien de saber
Projectar
Sobre la llàmina de metall
Tot el que s'havia fet
Primer
Amb geometria
I tant que sí
Si era un estri
Per mesurar líquids
O gra
Havia de fer-ho
En molta precisió
Però a partir dels anys
Seixanta
Les coses
Varen canviar molt
I la progressiva
Utilització
Del plàstic
Va fer que la llauneria
Entres en una certa decadència
Jo conservo encara tres joguines de llauna
Un autobús
Una màquina de tren i un tramvia de llauna
Sí
Els tinc a casa
Sí, sí
Al meu fill li vam fer com un regal
També
Un camió de transport
Un tren
Un vaixell
Una moto
I una bicicleta
I dos més
Que els vam fer el meu germà i jo
A la classe de
De manualitats
De manualitats
Sí
Però no es deia manualitats
Com es deia
Petita mecànica
De l'escola industrial
A l'escola industrial
Sí
I els hem donat
Al museu
El meu marit va fer un parell de vaixells
També
Doncs els hem donat
Al museu de joguet de Figueres
O sigui que són allà
I tant
Molt bé
Posem una mica de música
Ara m'adono que hem canviat de tècnic
O sigui
S'ha transvestit el Carles
Sant Andrea
Molt bé
Oh mira
Una transformació
Dos tècnics
Mejor que uno
Molt bé
Molt bé
Fantasta
T Shooter
T Shooter
T Shooter
T Shooter
T Shooter
T Saw
T Shooter
Tush borders
T Shooter
T Tex earth
T Piece
Tvä
T mich DAN
T Shooter
T Gustter
T chỉ
T jour
Bé, doncs, i ara farem
aquella pàgina que t'agrada tant, Ana, tu.
Allò dels rodolins,
de la campanya del lloro,
de l'Innaci Castelltort i Miralda.
Doncs endavant.
Mira, com sabeu, de barbarismes
ja n'hem citat un grapat.
En tot, la llista és més llarga
que 8 dies sense pa.
Tornem-hi.
Si algú comenta
tinc moltes malalties,
dieu de dir, són malalties,
un mot que cal recalcar.
Malalties?
Vull un bitllet d'ida i vuelta.
Ja la tornem a vessar.
Bitllet d'anada i tornada,
si volem anar i tornar.
Això mateix. Alguns, sobretot,
al vespre, es clamen
hasta demà.
Cal dir fins demà.
Puig hasta, prou que es veu
que és castellà.
Té un escany parlamentari.
Escany? Que el vols escanyar?
Són escons els llocs on seuen
tots els nostres diputats.
No li perteneix el premi.
Perteneix inadequat.
Digueu en tots aquests casos
que no és seu.
No li pertany.
Qui diu treure la bessura
comet un gran disbarat.
Traiem les escombraries.
En cems que ens tapem el nas.
Això mateix.
I ara ja posarem
la música de la poesia.
Avui fa anys es publicava
per primera vegada
l'antologia poètica
de Jaime Gil de Vienma.
Recordem un parell
dels seus poemes.
Un que porta
per títol
Años triunfales
parafrasejant
un fragment
de Rubén Darío
que deia
I la más hermosa
sonríe
al más fiero
de los vencedores.
Això era de la marxa triunfal, no?
Claro, de la marxa triunfal.
Pues ya digo
que parafraseando
la marxa triunfal
titula el poema...
Ja m'ha semblat
que els versos
eren una miqueta
com els de
la marxa triunfal.
Años triunfales.
Pero aquí es al contrario.
Es el escaso triunfo
de los vencedores.
De los vencidos.
De los vencidos.
Media España
ocupaba España entera
con la vulgaridad,
con el desprecio total
del que es capaz
frente al vencido
un intratable pueblo
de cabreros.
Barcelona y Madrid
eran algo humillado
como una casa sucia
donde la gente es vieja,
la ciudad
parecía más oscura
y los metros
olían a miseria.
Con luz de atardecer,
sobresaltada y triste,
se salía a las calles
de un invierno
poblado de infelices
gabardinas a la deriva
bajo el viento.
y pasaban figuras
mal vestidas de mujeres
cruzando como sombras
solitarias mujeres
adiestradas,
viudas,
hijas o esposas.
En los modos peores
de ganar la vida
y suplir a sus hombres.
Por la noche,
las más hermosas
sonreían
a los más insolentes
de los vencedores.
¿Nos da tiempo a otro?
No.
Acuís.
Aquí.
Bé, doncs,
hem arribat
al final
d'aquesta audició
d'avui.
Ja ho sabeu,
cada dimecres
estem amb vosaltres
a les 8 del vespre
i, en segona audició,
cada dissabte
a les 11 del matí.
Avui no us heu pogut veure
per la webcam
perquè sortiu en diferit,
per tant,
moltes gràcies
als nostres tècnics,
a l'Andrea i al Carles,
perquè n'hem tingut dos avui,
doncs,
més que uno.
I, doncs,
moltes gràcies
a tots vostès
i a reveure.
Per escoltar-nos,
a reveure.
Bé, doncs,
ara escoltes
ràdio d'Esfern,
sintonitzes
ràdio d'Esfern,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
A l'escoltes ràdio d'Esfern,
sintonitzes ràdio d'Esfern,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
Ràdio d'Esfern,
98.1.