Seixanta i més
Amics, amigues, ja tornem a ser dimecres
I fa l'efecte que el temps, no sé si ens acompanyarà gaire aquests dies
Hem tornat a l'hivern, un hivern tan maco que feia
Amb tanta caloreta, que no estava bé
Bueno, home, ens acompanyaré
No, a tu ja ho sé, que ara estàs més bé que no dies enrere
Ja ho sé, Lina
Però, los demás te ganamos
Me parece que los demás prefereixen l'estido
Ma filla diu que a casa meva entres, diu
Quan entres, diu, t'abrigues
Després al sortia et pots treure l'abrica
Mira, cadascú és com més
El meu fill va amb calçotets tot el dia
O sigui, que escolta, és molt, molt, molt assagerat
Bé, doncs, l'Alina, la Montse, el Joan Maria, en Carles
Estem en punt de començar aquest nou seixanta i més
Durant tot el mes de març
Se celebren actes, commemoracions i homenatges a figures femenines
Que han marcat profundament la història
Sobretot recordant el sacrifici d'un gran grup de treballadores
Mortes cremades dintre de la fàbrica
On s'havien reunit només demanant el compliment dels seus drets laborals
S'ha de reconèixer les minces millores que s'han aconseguit a través de moltes demantes
Al llarg de moltíssims anys
Però no queda encara molta tasca a fer, Déu-n'hi-do
Sincerament, s'ha d'admetre que la base de la societat
Està formada per dos ens
Que són l'home i la dona
O la dona i l'home
Que tanto monta, monta tanto
Cadascun té el seu rol
Amb dos igual d'importants
I que, amb bona llei, s'haurien de complementar
En la marxa normal del dia a dia
Però, per desgràcia
En la majoria dels casos
Això no és així
Sempre la part més feixuga
Ha recaigut sobre la part femenina
I sense el reconeixement degut a la seva tasca
Sacrificada i silenciosa
Vaja, rectifico
Tenim actualment molts reconeixements
Tenim dones en llocs importants
Però a canvi, a canvi de què?
Moltes dones han renunciat al seu dret de ser mares
O bé, la seva tasca s'ha doblat
I treballen per partida doble
Patint darrere de cangurs, pares, mares, etc.
Per la cura dels seus fills
Molts senyors diuen
Jo col·laboro molt a casa meva
Però no es tracta de col·laborar
Es tracta de compartir les tasques
I les preocupacions diàries
I senzilles de la llar
Però això no és...
No es compleix en la majoria dels casos
Excepte en comptades ocasions
Aquests conceptes s'han repetit
Fins a la societat
Un munt de vegades
Però és necessari tornar a repetir-ho
Una i mil vegades més
Tot exigint els drets
Que al llarg dels temps
Sempre han estat denegats
Per una societat
Profundament masculinitzada
Perquè darrere d'aquests fets
Quantes i quantes grans intel·ligències femenines
En art, literatura, política, pensament
S'han esveït en l'anonimat
Sí que és cert que grans dones
Han influït en la marxa de la història
Però sempre ha estat
Sobrepticiament
En segon terme
En mà esquerra
En rols relativament oficials
Les poques que han destacat
O bé han mort
Condemnades a les flames
O bé han estat tillades
De marimatxo
I de pocs valors femenins
Encara que més tard
Fos declarada doctora de l'Església i santa
I jo em pregunto
Això és just?
A mi querida Lina
Què?
Què diu vostè?
Em fa gràcia perquè la Joana
Doncs ha fet aquí un elogio de la mujer
I de todo lo que es
I jo vaig a parlar ara del diable
No sé si hi té alguna relació o no
Sí, bueno
Què ens estàs dient diables?
No, no, no
Li has atrevido a eso?
No, no, no
No
Seguint aquell llibre que tenim
I que anem seguint
I que avui començarem un de molt interessant
Sí?
Sí, anirem continuant amb aquest
Que s'acabi
Fins que s'acabi
Però l'altre farem el pròleg només
Bueno
Va bé
I parla del diable
I aquí diu una nissada
Ah
I és que jo he trobat que era interessant
I he pensat
Mira va, llegirem-ho
Diu
El diable o dimoni
És una ser sobrenatural
Vist com l'encarnació del mal
Tot i que el terme original grec
Demon
Deamon
Significa
Espírit savi
Clar
En religió
Els dimonis són àngels
Que es van revelar contra Déu
Seguint el primer dimoni de tots
Lucifer
Que va ser expulsat del cel
Per anar a caure a l'infer
On reinen i tenten els humans
Perquè no tornen
Perquè es tornin dolents
I es condemnin eternament
I pateixin el foc de l'infer
Amén
Diu
La tradicció cristiana
Va establir diverses categories
Que van des del cap
Satanàs o satan
Fins a dimonis menors
I la classificació de la jerarquia dels diables
La va fer en el segle XIV
Peter Binsfield
Teòleg
O serà Peter
Binsfield
La pronunciació
Teòleg alemany
Famos perseguidor
De bruixes
Que va otorgar a cada diable un pecat
Posteriorment
Sebastián Mijellí
D'un francès
En el tractat Història Admirable
Va dividir els diables en jerarquies
I ara els direm molt de pressa
Perquè són diversos
Però fixeu-vos bé
Que tots van relacionant
Relacionats
Amb un mes de l'any
Diu
Belial
Dimoni de la luxúria
El seu nom és abreu
I significa sense vàlua
Té més força el gener
Goberna tots els elements de la terra
Que intenta destruir
I és el pare de Lucifer
Després està
L'Eviatán
Dimoni de l'enveja
Fixeu-vos-hi que en les pel·lícules aquestes
A vegades surt
O amb els...
No, és l'Eviatán aquest
En ser el nom d'una embarcació
O alguna cosa d'aquestes
Que no acaba bé
No acaba bé
Com sempre
Diu
Associat a forces incontrolables
I a criatures monstruoses
El seu nom és abreu
I significa
Cargolat
Té més força alfabré
Perquè ja estem alfabré
I se'l representa
Ja hem començat el març
Carinyo
Per un terrible drac
Espera't
I ara ve Satanàs
Dimoni de la ira
I del mal absolut
El seu nom en hebreu
Significa antagonista
I té més força al març
I s'associa al pecat en general
I se'l considera un àngel caigut
Després està
Belfegor
Dimoni de la desídia
I el seu nom pertany
A un déu babilònic
I té més força a l'abril
I se'l representa com un home vell
Lleig
Amb barba
Cua
I urpes
Cari
Ah, i ara ve Lucifer
O Lucifer
Jo diria Lucifer, eh
Dimoni de l'orgull
I rei de l'infer
I el seu nom
En llatí
Significa
Portador de llum
Té més força al maig
I se'l representa
Com un àngel caigut
Que va voler posar-se
Al nivell de Déu
Després està
Verit
Capaç de predir el futur
I el seu nom ve de
Baal
Déu semític
Té més força al juny
I se'l representa
I se'l representa
Com un soldat amb corona
S'invoca
Per mitjà
D'un anell de plata
I qui ve ara
Vé el Sebu
Príncep de l'infer
I el seu nom hebreu
Significa
Senyor
Les mosques
Té més força al juriol
Jo ho dic perquè
Si algú de vosaltres
Té el mes
Que se'l quedi
I se'l representa
Amb la cara inflada
Coronat amb una cinta de foc
Cornut
Negre i pelut
I amb les ales
D'un rap anat
I després tenim
Estarot
Duc de l'infer
I el seu nom prové
De la deitat fènica
Bueno o fenícia
D'Asterter
I té més força a l'agost
I se representa
Com un home en un
Amb bales de drac
Amb corona
I que munta un llop
I controla
40 legions demoniaques
I quan apareix
Se sent molt de poder
De sufra
I després
S'està
Temuz
Àngel caigut
Un àngel caigut
Que pot regular la vida
I el seu nom és
Babiloni
I significa
Fill d'Otró
I té més força al setembre
I se'l representa
Com un pescador
O un pastor
I després ve
Baal
Rei de l'est
De l'infer
I el seu nom
És semític
I significa
Senyor
I té més força a l'octubre
I és un altre àngel caigut
I després és
El As-Modeu
El dimoni
De la venjança
I de la lascivia
I un dels reis
De l'infer
I el seu nom
Significa
Còlera
Se'l considera
Atversari
De Sant Joan
I se'l representa
Com un sàtir
Que comanda
72 legions demoniaques
I controla
Els bordells
De l'infer
Sí, que ara l'infer
També n'hi ha bordells
Ai, madre
Toma, castanya
I l'últim de tot
És el Moloch
Dimoni dels sacrificis
I el seu nom hebreu
Vol dir rei
I se'l representa
Com un home
Amb un cap de vedell
O d'amarrà
Amb banyes grosses
Assegut amb un tron
I és els braços
I amb els braços estesos
Per rebre el sacrificat
I té més força
De sempre
Aquí us quedeu?
Eso es
Déu-n'hi-do
Vaya reportori
Que per dimoni
És que no quedi l'assumpte
Ah, això mateix
Bé, ara anem
Amb una cosa més lleugera
Ha arribat també
A les meves mans
Gràcies a la Juanita
Un llibre que es diu
Barcelona
Ciutat de Fàbriques
I aquí primer
Dirà el què
I després
Surtin les coses
Que aquí a Barcelona
S'han fet
Com gelats
Com joguines
Com perfums
O els productes
Que més o menys
Això era el segle passat
De l'anterior
Dels segles encara
Estem ja al 21
A partir del 18
I per no allargar l'assumpte
Farem la introducció només
D'aquest llibre
Que és molt xulo
El que diu
Ara aquí
Donarem el d'allò
La raó
El prefàcio
Sí
Li donarem la raó
A Joan Maria
Diu
Ara mateix
Barcelona
Ja no és la gran ciutat
Fabril
Que fou
Durant més de 200 anys
Els que van
Des de
L'arrencada
De la indústria
Manufacturera
Fins a finals
Del segle XVIII
Fins al tacament
I fins al tancament
De la majoria
De fàbriques urbanes
Al final
Del segle XX
Durant aquest període
Els espais
De producció industrial
Obradors
Tallers
Naus
Fàbriques
Grans conjunts
Productius
S'estengueren
Arreu
De la ciutat
Primerament
El nucli històric
I després
A bona part
De l'Eixable
I més enllà
Els municipis
Propers
Que serien
Absorbits
Per Barcelona
De Sants
A Horta
Passant
Sant Martí
I Sant Andreu
Fins a constituir
Un passatge
Infinit
De ximeneies
Fumejants
Barcelona
Barcelona
Actua
Actua aleshores
Com a motor
De la indústria
De la indústria catalana
I concentra
I concentra en el seu territori
Un complex entremat empresarial
Una autèntica xarxa febril
Amb múltiples interaccions econòmiques i socials
Que traspassava amb escreix els límits principals
Poc resta ja d'aquest panorama industrial
Que vam poder veure i viure els nostres avis
Els nostres pares
O dependent de l'edat que tenim
Nosaltres mateixos
Els que s'ha salvat fins i tot el barceloní del barri del Poble Nou
Sovint descrit com el Manchester català
O el pomó industrial de Barcelona
No permet una lectura comprensiva del passat febril
De Barcelona
I aleshores
El llibre és més d'allò
Però llegirem una altra coseta
Que diu
Al final del segle XX
Un grup d'historiadors, geògrafs, arquitectes i fotogres
Van iniciar l'aventura de recollir i documentar
Les restes d'aquest passat febril barceloní
Davant de la destrucció del patrimoni
Que semblava no tenir aturador
I aleshores diu
A la primera dècada del segle XXI
Ha estat caracteritzada sens dubte
Per la lluita a favor del coneixement
La valoració, la reivindicació
I la conservació del patrimoni industrial de Barcelona
Amb el suport de l'Associació del Museu de la Ciència
I de la Tècnica de Catalunya
I nombroses entitats cidranes
I ja n'hi ha més coses
Però com ja és més aviat d'acabar el llibre
Ja l'anirem veient
La resta dels dies de l'any
Dels dimecres
Per la gent gran
I pels que som jovenets
Això mateix
Això de gent gran
Amb nosaltres no va
No, nosaltres som joves
O sigui que ja
Som de la primera volada
Això mateix
Vale
I
Fins demà!
A Sant Just cada any es programen un munt d'actes,
tot recordant aquestes dates que cada any es dediquen especialment
al reconeixement de la gran vàlua, de la part poc reconeguda de la tasca
que la dona desenvolupa i ha desenvolupat al llarg dels temps
en els grans avenços de la societat.
Aquí assenyalarem alguns d'aquests actes que esperem que siguin molt participats.
Aquest mateix capvespre, a dos quarts d'avui,
ha tingut lloc a que el llibre té la presentació del llibre
Cent pioneres catalanes, d'Antoni Jalong,
amb Alicia Casals, pionera en robòtica, i el mateix autor.
Organitza aquest llibre té amb la col·laboració de Viena Edicions i Omnium Cultural.
Diumenge, dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Sortida des del casal de joves a les 17 hores.
Trobada al tram, parada a Rambla de Sant Just.
I ens dona un consell i diu
Suma't a la columna feminista del Baix d'Obregat
per anar a la manifestació de Barcelona.
Dijous, dia 12 de març.
A les 18 hores, Biblioteca Joan Margarit.
Presentació del llibre Les noves amigues de la Maria,
amb l'Anna Gulló, escriptora, cineasta i veïna.
Queda és precisament, i perdona que et talli,
la filla del nostre company, Abra Gulló.
El conte vol donar a conèixer
algunes de les dones més rellevants de la història.
Per a infants, a partir de 3 anys.
Organitza Biblioteca Joan Margarit.
A les 19.30, call llibreter,
tast de poesia i vi,
amb la poetesa i cantant Odila Arquer.
Organitza a cal llibreter.
Dijous, dia 19 de març,
a les 19 hores,
Can Ginestar, sala Isidora Cònsul,
guiri verd.
Conferència, Joana Biarnés,
la primera dona fotoperiodista dins d'un món d'homes.
Organitza Can Ginestar.
Dimarts, dia 24 de març,
a les 19.30,
Can Ginestar, sala Isidora Cònsul i giri verd.
Conversa amb el Olit.
Parlem de feminisme, gènere i diversitat sexual.
Belolit és escriptora i autora dels llibres
Feminisme de Butxaca i...
Follem?
Condueix l'acte Anna Gulló,
escriptora, cineasta i veïna.
Organitza la Biblioteca Joan Margarit.
Feminisme de Butxaca i veïna.
Feminisme de Butxaca i veïna.
Biografies de personatges il·lustres
Avui us presentem unes breus pinzellades de la vida
de la poetesa i gran figura literària
Clementina Arderiu i Voltes.
Clementina va néixer a Barcelona l'any 1889.
120 anys més jove que les altres dues grans figures
de la literatura catalana, Caterina Albert, Víctor Català i Maria Antònia Salvà,
coincideix amb elles compartint converses literàries,
homenatges i reconeixement públic.
El punt més remarcable d'aquesta relació,
sobretot amb la Maria Antònia Salvà,
queda palès en l'acte de l'Arderiu,
portar-li personalment el seu primer llibre,
Cançons i El·legies, publicat en l'any 1916.
Elles compartien el sentiment de la societat nou-sentista del moment,
que respirava en els cercles intel·lectuals de l'època
i que es va plasmar tant a la seva obra
com a les actituds humanes de tota la seva vida.
A través de les moltes seves obres
es percep un concepte de poesia altament expressiva,
molt elaborada, formalment diversa,
sense elements sobrers i sentimentalment continguda,
encara que no es clau temes com l'amor,
la maternitat o la feminitat.
Caterina Albert, Maria Antònia Salvà i Clementina Arderiu
van quedar enfermades com a prestigi indiscutible
de la literatura catalana de molts abans de l'any 1936
i són les tres fites més rellevants de la gran fase inicial
de la constitució de la nostra tradició femenina.
Obres molt destacades de la seva última època
i que evolucionen cap a un clar simbolisme
són Cants i paraules,
Sempre i ara,
i és a dir,
L'esperança,
i encara l'any 1969
va publicar aquest últim llibre, L'esperança.
Clementina Arderiu va compaginar els estudis de llengües,
teoria musical i piano,
amb l'aprenentatge del preciós ofici familiar
de l'artxanteria.
En l'any 1916 es va caçar amb el Carles Riva,
també poeta molt destacat de la nostra literatura.
És l'any de la publicació de la seva primera obra,
Cançons i Elogies,
o elogies,
Elogies,
Elogies,
que ja han parlat abans.
Amb aquesta seguirà l'alta llibertat
i a l'any 1936,
un temps abans de marxar a l'exili,
cant i paraules.
A França va romandre amb tota la família
fins a l'any 1943,
quan retorna a Catalunya
i s'incorpora a la cultura de resistència
d'aquells anys tan complexos.
L'any 1946 publica Sempre i Ara,
una obra que ja l'any 1938
havia estat guardonada
amb el Premi Joaquín Fulguera.
L'any 1952
va decidir reunir en un volum
les seves poesies completes
i més tard, l'any 1958,
guanyar el Premi Ossa Menor
amb l'obra És a dir.
Cal considerar que el ser l'esposa
del poeta Carles Riba,
l'ambient en què es desenvolupa
la vida del matrimoni,
porta a la Clementina
a figurar en la primera línia
de les activitats de la cultura
i la poesia catalanes.
Però a la mort del poeta,
ella va votar
per refugiar-se en la privacitat.
Dintre d'aquest espai de temps,
va florir l'any 1950,
quanten, perdó, 1969,
una obra plena de sentiment
i, com diu el títol,
plena d'esperança.
L'esperança encara.
D'aquest volum,
el poema
Parla Vaxada,
us llegirem
el poema,
ja el que us sembla.
I m'han dit
que has estat
molt soferta
en el cor
i en el pit.
Però jo veig
un rastre de llàgrimes
al setí del vestit.
Ai, amiga,
que et porten
revelada
fins a sang
i a martell.
Passarà,
bec i urpes
malmesses,
passarà el mal ocell
que xipolla
per nostra llacuna
i n'esbarria el peix.
Ai, amiga,
sense tu
quin fora
de nostra rodaleix.
I m'han dit
que has estat
molt soferta,
que t'han penjat
al pit
una esquerpa.
M'han llevada,
joia,
que t'esquinça
el vestit.
No hi fa res
que te l'esquinzi.
És la nostra bandera
que et vesteix
adient
i nosaltres,
per tanta
brigada,
no ens ajupim
el vent.
La poesia
de Clementina
Arderiu,
a mig camí
entre l'instint
i la cultura,
rau de la
desclosa
noucentista
per viatjar
fins a recerques
post-simbolistes.
Té tendència
a dotar
la forma
de cançó
i aconsegueix
moments
de notable
originalitat,
en què els poemes,
equilibri entre
passió
i serenor,
tendeixen
a la idealització
de la vida
quotidiana.
Com són
els seus poemes,
cançó
de la vella
confiança,
fill
de la llibertat
i ara.
Clementina
Arderiu
va morir
a Barcelona
l'any
1976.
ức.
Música
Fins demà!
Avui, a l'espai de la Sarsuela, podem escoltar la gavota de El bateo, de Federico Chueca,
orquestra filharmonia, sota la direcció de Pedro Ossa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, i ara la Montse ens parlarà d'aquelles coses que ens parla.
Sí.
Sí, aviam, què ens parles avui?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
,
i limitar!
,
Fins demà!
!
!
,
!
!
,
,
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bé,
!
Bé,
Bé,
si entrem en alguns dels seus components,
podem destacar les soponines,
conegudes per a la seva capacitat per a la seva capacitat de reduir la tensió superficial de la mucosa,
que contribueix a reduir la viscositat i la mucositat que permeten que aquesta pugui eliminar-se d'una manera més intensa.
d'una manera més fàcil d'una manera més fàcil i aquests compostos li confereixen també propietats antiinflamatòries.
D'altra banda, els terpens continguts de la seva fracció d'oli essencial,
d'oli essencial presents en la seva resina.
Se'ls atribueix també propietats antimicrobianes que, unides al seu contingut de polifenols o substàncies d'un gran valor antioxidant,
proporcionen un efecte beneficiós sobre el sistema respiratori en el curs de les infeccions respiratòries associades a l'estació hivernal.
L'actualitat, Agència Europea del Medicament EMA aprova el seu ús tradicional com un alleugeriment de la tos associada als refredats de les vies altes.
A més a més, la seva indicació dels tractaments de la tos productiva.
La tos productiva.
Molt bé.
Oh, mira si...
És natural.
Grindelia.
Grindelia.
Clar, com que és de Califòrnia, deu venir de gringo, això, de Grindelia.
Ah, claro.
No, la flor és molt bonica, eh?
Clar, però que redueix la tos i la moncositat.
Clar, clar.
Deu fluidificar-la.
Clar, sí, la planta és maca.
No?
Mira, tot el que sigui natural ja està bé.
Sembla una margarita geganta.
Això?
Sí.
I tu, Joan Maria, què tens?
Ah, jo va de comunicació aquesta vegada.
Ah, bé.
Molt bé.
Sí, perquè amb això dels carnavals no tinc gaire temps, saps?
Ja.
Que has anat de carnaval?
Ha anat de carnaval.
Sí, una mica sí, esclar.
Hombre, i t'has vestit i tot?
Eh?
No, no, no, no.
No?
No està aquí maca.
No cal, no cal, no cal.
Home.
Només em vaig posar la goma i ja està, però.
Vale.
Bé.
Comunicació.
Associació de la gent gran de Sant Just d'Esvern.
Aquesta associació, la qual la seva junta treballa sense cobrar per la gent gran del poble,
amb el suport de l'Ajuntament, està ubicada al carrer Àngel Guimarà número 1.
és a dir, dintre les instal·lacions municipals del mil·lenari.
Actualment, el nombre de sòcies i socis és de 262 persones,
pels quals s'organitzen activitats culturals, xerrades, excursions, cinefòrum, etc.
A més, col·laboren a les diverses activitats promocionades per l'Ajuntament al llarg de tot l'any.
La finalitat de l'associació és omplir l'agenda de les nostres sòcies i socis
perquè se sentin emparats els uns amb els altres i assenyalar, perdó,
i allunyar, si cal, la possible sensació de buit o de soledat
que de vegades inunda el pensament de les persones grans, sobretot si viuen soles.
Dintre l'associació, ja fa un temps, va néixer la coral Harmonia,
que dóna satisfacció a les persones que els agrada cantar.
S'organitzen sortides, darrerament va prendre part al Cant Gran a l'Auditori de Barcelona.
Si tens més de 60 anys i vius a Sant Just, t'encoretgem perquè vinguis a qualsevol dimarts al matí
al mil·lenari a fer-te soci de l'associació.
La quota de soci es manté des de fa anys als 10 euros anyals.
L'horari d'atenció és de dos quarts d'11 a dos quarts de 12,
és a dir, de les 10.30 fins a les 12.30 hores,
que es correspon a la reunió semanal de la Junta.
Us hi esperem.
Molt bé, eh? Dupendo, pues anirem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Viatjant per Catalunya
Avui farem un passeig pel terra prim de l'Empordà
un racó de calma en comandissa
Quan ens endinsem al terra prim de l'Empordà
sembla que es renova el nostre esperit
les carreteres estretes que el travessen
serpentegen entre els camps, els boscos i els turons
s'adapten al terreny sense més protagonista
que els hi pertoca com artèries de comunicació
Són poc transitats
una macia aïllada enmig d'un camp durat
Explica per si sola la calma d'aquest territori
de relleu suau, ondulat i acolorit pels mil tons del verd
de l'ocre i del mar
i no en una jornada de l'hivern primaveral
El terraplint d'Empordà ocupa el terç oriental del Pla de l'Estany
i s'endinsa l'Alt Empordà
a la zona de Bàscara, Puntons i Vilaú
És de fet l'espai de transició entre les dues comarques
i que està centrat en els extrems del municipi de Vila de Muls
per bé que igualment en formen part
també el Pla de l'Estany
el municipi de Crespià i parcialment
el d'Esponellà i Font Coberta
Vila de Muls és un curiós terme municipal
format per 12 pobles de similar dimensió
i forta personalitat
l'escriptor Josep Pla
el pare del nom
ah, el pare del nom, sí
clar, del nom Terreprim
Terreprim, perdó
Terreprim de l'Empordà
descrivia aquest territori ja fa molts anys
amb unes paraules que l'entorn em fa abocar notòriament
al moment, aviam
una sèrie de rústecs pobles
poblets, semblen adormits en un somni mil·lenari
en un silenci de callada laboriositat
en la monotonia de vida antiga
tots aquests pobles són a pocs quilòmetres
de les hegitades carreteres
però semblen projectats damunt una vaga i remota llunyania
Vilert no és cap excepció
Abraçat al Fulvià
té l'aparença de poble modest
en el qual ni la iglesia aixeca el cap
enmig d'un perfil baix
un carrer estret comunica la plaça major amb l'església
i tot seguit s'aboca sobre el riu Fulvià
prou ample i que a partir de Vilert
dibuixa un seguit de meandres
que serveixen per definir
el límit septentrional de Terraprim
El temps s'ha aturat al Terraprim
la carretera que es perfila entre boscos i camps
ens porta ara fins a Orfes
que se'ns presenta com un poplet pausat
on cap soroll és aliar a l'escenari
Un gos cridaner
un tractor que feineja
el campanar que anuncia l'hora en punt
Precisament és l'església
com no podia ser d'una altra manera
el primer element que crida l'atenció
ja que està una mica aturonada
al vell mig d'aquest poble de cases agrupades
Abans d'enfilar cap al temple
pararem una mica a la plaça Major
on dos homes grans
conversen tranquil·lament
Són l'en Joan i en Pitu
que li han...
qui han vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... oh perdó
que han viscut tota la vida a Orfes
treballant molt dur
perquè diuen
La vida al camp no ha sigut mai fàcil
sobretot anys enrere
ara toca descansar
que treballin els joves
Aquesta és la idea dels dos homes
cosa que enmig de la calma
encomanadissa del terra prim
no els costa gens
i aprofitant aquesta calma
seuen al banc de la plaça Major
gaudint del sol agradable
de mig matí
Fet dir un ràpid cop d'ull
es pot apreciar
que queden poques cases
sense restaurar
trec característic de tots els pobles
els pobles del terra prim
i és que els atractius de la zona
no passen desapercebuts
sabuts en aquesta època de revalorització del món rural
com a lloc de residència
i no només
d'estiuetj o de cap de setmana
de totes maneres
l'aïllament del terra prim
és més aparent que físic
fruit d'haver sabut conservar
l'essència del món rural
perquè en realitat
es troba a prop d'arreu
a mig camí de Girona
de Figueres i Banyoles
i a 20 minuts de la Costa Brava
a una hora de Barcelona
sí, tan a prop i tan lluny
trobaríem pocs llocs
al mig de les comarques gironines
amb una extensió tan gran
sense aglomeracions urbanes
polígons industrials
i grans carreteres
que la travessen
en Joan i en Pitu
continuen la seva conversa
diu en Pitu
Fa dècades
que es podia arribar a pensar
que aquí mateix
marxaria gairebé tothom
que la vida estava a la ciutat
per barres s'estan
restaurant moltes masies
sembla que la vida
torna al poble
seguim el nostre camí
pugem i arribem
al nucli de galliners
amb la façana de l'església
del segle XVIII
se'ns presenta imponent
mentre nosaltres
passegem pels carrers
empadrats
que tenen un aire
inaglablement rural
senyors
és que a vegades
la lletra queda una mica
confusa
cal dir-nos tant
que les masies restaurades
comparteixen espai
amb el nucli
tant
tant
d'aquest poble
amb els dels voltants
amb les granges
de manera que
indiscutiblement
l'olor a pagès
força acentuat
és ben patent
pels nostres nerius
no, no, això de pagès no
de porins de porc
que això abans no passava
i tant
això últimament
l'han empastifat
a la
tota la comarca
el fumot d'això
és que a vegades
això és un disborat
perquè la pudor
que hi havia
tradicionalment
de vaques
no era tan
tan desagradable
no era tan
tan pudent
sembla que de moment
en aquest territori
no s'ha imposat
encara
la manera artificial
d'alguns pobles
a Parador
de l'Empordà
massa
encaparrats
encaparrats
en desnaturalitzar
l'autèntic
terenà
de la terra
donem la volta
al temple
i ens trobem
amb la curiosa disposició
de les cases
és el que s'anomena
segreta
o sigui
el grup de cases
construïdes
al voltant
del temple
buscant protecció
i immunitat
eclesiàstiques
aquí
a Galliners
aquesta segreta
està molt ben
definida
arribem
a Vila de Muls
gairebé
tots els seus
carrers
carrers
costaruts
estan centrats
per les vistes
de l'antic castell
del qual
queda bàsicament
un portal
que ens emmarca
en un quadre
al cost
de la iglesia
que està situada
a la part més alta
del turó
i també
dalt d'un turó
trobem el poble
de Sant Esteve
de Guialbes
que presenta
una planta
imponent
si arribem
pel vessant sud
i que guarda
racons
encisadors
entre les
masies
que formen
el nucli
al voltant
d'una església
de curiós
caire
renascentista

de la petita
ermita
està rehabilitada
i gaudeix
d'una magnífica
panoràmica
cap al sud
del Pla de l'Estany
trencada
per un extens arc
de muntanyes
que va
des dels àngels
fins al Canigó
passant
pel Montseny
Roca Corba
el Pirineu
Ripollès
i la Mare
de Déu del Món
i descobrim
una
alguna
iglesia
traient
el cap
entre els boscos
com la
de Vilamarí
és difícil
desplaçar-se
per la zona
sense
observar
que algun
campanar
treu el cap
en la llunyania
tot queda
a la
a l'abast
del
terraprim
o sigui
tot queda
ho trobes
tot a la mà
sí, sí, sí
com a sols
ja comença
el seu declivi
diari
iniciem
el retorn
al punt de partida
amb l'esperit
ple de tranquil·litat
admirats
de totes les bellesses
que hem pogut
observar
en el nostre passeig
pel terraprim
d'Empordada
i
per la
net form
dos
de
totes
d'Emporda
interm言
has
un
Florida
En el nostre espai de salut tornem a comentar un tema recurrent,
però del qual, desgraciadament, pensem que tornarem i tornarem a parlar.
Es tracta del canvi climàtic i la seva influència sobre la nostra salut.
El tan comentat canvi climàtic és un dels principals reptes ambientals i socials
amb greus efectes sobre la salut.
Avui en dia ja s'estan sentint i les projeccions per al futur representen un risc elevat per a la salut,
tan humana com pels diferents components que conformen tot l'entorn del globus.
animals, plantes, insectes, etc.
El canvi climàtic, a través de la modificació dels patrons naturals del planeta,
pot incrementar els nivells d'alguns contaminants atmosfèrics
i amplificar els riscos per a la salut.
La lluita contra el canvi climàtic hauria de ser l'oportunitat més gran del nostre segle
per salvaguardar la salut mundial.
I si ens preguntem com ens afecta el canvi climàtic a la salut humana,
els hi podem dir que els contaminants atmosfèrics poden incrementar els seus efectes
amb greus conseqüències per a la salut,
produint mal de cap i ansietat, influències sobre el sistema nerviós central.
I més.
Podem agreujar les malalties de l'aparell respiratori
amb efectes en les vies respiratòries,
amb irritació, inflamació i infeccions,
asma i funció pulmonar,
reduïda o bé malaltia pulmonar,
obstructiva, crònica i fins i tot complicar
els càncers...
Els càncers.
Bé, els càncers de pulmon.
Ja està.
Els nens, les embarassades i els malalts crònics, cardíacs
o amb dolències prèvies,
són els grups més vulnerables.
També afectarà probablement en el sistema reproductiu.
La contaminació atmosfèrica és ja un fet
que es va instremurant cada cop més
en ciutats de tot el món,
tant en zones urbanes com industrials,
especialment en països com la Xina o la Índia,
amb economies, en creixement i amb grans ingressos.
Les al·lèrgies augmenten amb el canvi climàtic
i la contaminació de l'aire que respirem.
Entre un 20 i un 25% de la població espanyola
té rinitis al·lèrgica
i entre un 5 i un 10% asma al·lèrgica.
Des de fa temps, els científics sospiten
que el canvi climàtic és un dels factors involucrats
en la prevalença de les al·lèrgies respiratòries
en el món sencer.
Els vehicles de motor i altres fonts de contaminació
com són les calefaccions, indústries,
plantes generadores d'energia a partir del carbó,
no només generen diòxid de carboni,
el principal gas d'efecte hivernacle,
sinó també altres contaminants,
com per exemple emissions directes de partícules,
òxids de nitrogen i compostos orgànics volòtils principalment.
La contaminació de l'aire
és un dels quarts factors de risc del món,
no, factor de risc de mort al món,
i mimva la qualitat i l'esperança de vida de les persones.
Només a Espanya,
més d'un 33% de la població,
respira un aire que incompleix els estàndards legals i vigents
amb nivells de contaminació
per sobre dels límits marcats per la Unió Europea.
Aquest és un factor que ocasiona
més de 33.000 morts per amatures anuals al nostre país.
16 cops més que els accidents de trànsit,
com assenyala l'informe
Calitat de l'aire de l'Agència Europea del Medi Ambient.
Aquesta és la informació oferta per
Canvi Climàtic i Salut
en actuació en frente al canvi climàtic
per a mejorar la salut de les persones i el planeta.
Sisena edició
de l'Observatori de Salut i Medi Ambient,
al qual s'assuma la red espanyola
del Pacto Mundial.
O sigui que ja ho sabeu.
Aquí segurament sortirà un nou negoci.
Si és que comparem l'aigua també amb ampolles,
Sí, també bevrem l'aire.
També podrem comprar l'aire pur.
L'aire pur.
L'aire d'una ampolla.
O d'una bombona, qui no ho sabeu.
Un bonde, una vegada, injusto,
agarré una de les paradetes que hi havia,
una noia molt maca,
que a més era fins benèfics després del que treia,
posava una quantitat d'ampolles,
havia tingut la seva feina,
que posava aire del Pirineu.
No hi havia res.
Compraves l'ampolla i feies la donació per la cosa.
Era simbòlic.
Era simbòlic.
De fet, no he inventat res.
No, no.
A la part alta de Barcelona
hi ha clíniques especialitzades
per la burguesia,
que poden gastar peles,
i que els fan unes oretes d'oxigen.
Sí, sí.
Quan surts del carrer, què passa?
Oh, mira.
Ja tens els pulmons oxigenats i ben nets.
Ja tens temps per una estona.
No, no, jo tinc una senyora molt amiga,
molt amiga,
que és molt,
té molt sovint i molt wealthy,
que diuen, molt rica.
Una mica més senjana.
I venia, sí.
I ve a vegades a Barcelona
amb una clínica que ho fan.
Sí.
I es troba la merda bé, eh?
El que va començar a fer
va ser aquell cantant tan famós nord-americà
que es va morir,
no fa pas gaire.
Però es va morir.
Bueno, també es mora, eh?
També es mora.
Per altres coses.
Per una part tenia una habitació
amb oxigen d'aquest
i qui parlava
es fotia les drogues a manta, eh?
A manta, eh?
Déu meu.
Bueno, és sempre un complement.
I tant.
No va morir de l'aire.
No, va morir d'altra cosa.
Bé, no ho sé,
sembla que ja podem dir adéu, no?
Sí.
Ja han xerrat prou.
Senyores, senyors,
fins la propera.
I si ens voleu tornar a escoltar,
dissabte estarem amb vosaltres
a les 11 del matí.
I si no, fins dimecres vinent.
Ah, sí.
Fins a la propera.
Molt bona nit
o molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
O'a la propera.
O'a la propera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!