Seixanta i més
Senyores, senyors, som de nou amb vosaltres, com cada dimecres,
en primera audició a les 8 del capvespre i els dissabtes en segona audició a les 11 del matí.
Seixanta i més us saluda amb el desig de passar amb vosaltres una hora en temes
que considerem interessants en aquest espai de temps que ens porta a l'hora de sopar.
La nostra taula de redacció som la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea,
en Joan Maria García Puig de Vall, en Carles Hernández, Rius i una servidora, la Joan Algarra.
Avui, amb la col·laboració de la poetesa Soledat Gasco.
Demà celebrem, a nivell mundial, el Dia de la Dona.
En els seus principis, el nom era Dia de la Dona Treballadora,
però com que resulta que en major o menor activitat, horari, responsabilitat i dedicació
totes les dones treballen, es va considerar més adient anomenar-lo de manera general
el Dia de la Dona.
Però, amb la meva modesta opinió, estic d'acord amb aquells qui diuen
que seria més just anul·lar la celebració
quan en la societat hagués una relació absolutament més equitativa
entre amb dos gèneres, dona i home.
Cal recordar que el dia se celebra, tot commemorant,
el grup de dones que van morir cremades en la fàbrica dels Estats Units
en què treballaven i on s'havien tancat per reivindicar un tracte més humà
en els horaris i en la retribució de la seva feina.
La solució del responsable va ser calar foc a la fàbrica amb elles dintre.
Quina solució més monstruosa!
L'acció va remoure consciències i les condicions de treball posterior
sembla que es van suavitzar un tant.
Però han passat cent anys i, si mirem amb ganes d'analitzar-la,
la manera, el sistema de treball en l'actualitat,
en segons quins espais de la societat,
descobrim que en molts aspectes el nostre món actual
ha canviat molt en general, gràcies a Déu,
però que realment en d'altres ha canviat poc.
Sobretot perquè en un gran tant percent
continuen les desvantatges contra les dones de tota la vida.
En igualtat de treballs, sous inferiors.
Tasques més dures i feixugues,
normalment aquestes tasques les fan elles.
Competició deslleial a l'hora d'aconseguir un treball.
Conciliació familiar accepta honorables i admirables excepcions
sempre a càrrec de la mare i que consti que estic ben segura
que elles ho fan amb tot el cor.
Però no és això, amics, no és això.
Mai no m'ha agradat el feminisme exacerbat,
potser ni el mateix feminisme,
però crec que el paper de la dona respecte a l'home en la societat
deuria ser del 50%.
L'home té el seu rol, però la dona també té el seu.
Però hi ha un conjunt de situacions
en què la tasca femenina és molt poc valorada,
ni en sou ni en consideració social.
Demà dia 8, dia de la dona,
hi ha una vaga convocada d'abast mundial.
En segons quins llocs, de 24 hores.
En d'altres, de dues.
Les constitucions d'arreu del món
reconeixen el dret de vaga
per reivindicar els drets humans i socials.
S'han fet una munió al llarg del temps,
tant d'homes com de dones,
i els resultats quins han estat.
Deixo a la vostra consideració
els avenços aconseguits.
Tant de bo, la propera vaga
porti una millora,
encara que sigui minsa,
en el devenir de la valoració
respecte al 50% del gènere humà,
que és la dona.
Perquè la dona ve que s'ho val.
I per reformar aquests conceptes
que acabem d'expressar,
tenim amb nosaltres a la poeta
i escriptora Soledat Gascó,
que té en la seva obra
àmplies sugerències
sobre aquest tema
del Dia Mundial de la Dona,
que demà celebrem arreu del món.
Ella té les idees molt clares
sobre aquestes circumstàncies
i en les esposa
en la seva poesia,
que a ell sempre ens encanta escoltar.
Endavant, Soledat.
Estic molt sensibilitzada
amb això de la dona
i ho has dit tot tu,
ho has dit moltes coses
que jo també volia dir.
No, no, no, vull dir
que jo portava coses
però, per si de cas,
però jo veig que tu anaves
molt preparada també, eh?
És el que penso.
Llavors, l'únic que em resta
és dir la primera poesia,
he estat dubtant entre aquesta,
dir la primera, aquesta o una altra,
doncs diré aquesta,
que és una modalitat poètica
una mica difícil
perquè és una sextina
i és la sextina
de tots els colors de la dona.
Juga amb quatre mots.
Dona, vida, disfressa,
agonia, atrapada i idees.
Tot els colors de la dona.
Una dona
mai no és sols una dona.
Una dona és la porta a la vida.
És la vida canviant-se de disfressa
en els ritus de la seva agonia
quotidiana que la té atrapada
dins del ritme ancestral
de les idees.
Una dona té cruixents les idees.
Li espateguen dins l'ànima de dona
que té una fam
que ha quedat atrapada
amb cançó de mort
que li treu la vida
per la carn salvatge de l'agonia
odiant paret, sostre i disfressa.
Una dona
pot ser una disfressa
i mil béns batuts
de somnis i idees
i una pedrera
males d'agonia
i un mirat
de lletat
amb pits de dona.
I és la força
oculta de la vida
i és espiga
de blat
pur
atrapada.
Una dona
no pot viure atrapada
i per salvar-se
es cusa una disfressa
quan no pot revelar-se
la vida,
quan no pot treure
en fruit de les idees,
quan no pot crear
bellesa de dona,
quan ningú
no entén
la seva agonia.
Una dona
il·lumina l'agonia
mirant-se el mirall
que la té atrapada
en treu
sortilegis
i el mirall
de la vida
i fa el seu domini
sense disfressa
declarant-li
la guerra
a les idees
que són el seu
regne
i puntal
de vida.
Una dona
porta amb ella
la vida
de totes les dones
en l'agonia
silenciades
per tenir idees
obreres
amb l'utopia
atrapada
pels itineraris
de la disfressa
entre sergits
i cassoles
de dona.
Tornar a l'úter
i tornar a la vida
amb l'esperit
salvatge
i sense agonia
fondre la gelera
de les lleis
injustes
amb un foc
d'idees.
andir
i
Crida ben fort
Quan la presó ets tu mateixa i és la teva ment qui t'impideix ser lliure
voldria dir-te que tu pots buscar camins dintre dels mots per viure
Si llences un crit al vent i la teva veu és impotent
no hi fa res
Crida ben fort com si aquest fos el darrer crit dels teus pulmons
i treu-te un pes
No et faci res sentir la veu que surt del fons de dintre teu
i ets nova
Crida ben fort, no et sigui estrany que el teu mot pertanyi als clams de l'home
perquè tu ets com són molts d'altres
perquè tu creus com creuen d'altres
i penses
No han de lligar-te els pensaments
Fes-los vehicle o instrument
Per vèncer
Tampoc no oblidis que el teu fi és alçar la veu fins al confí del nostre món
O més ben dit, potser més lluny
No hi ha fronteres més amunt
L'esforç l'esforç l'esforç
I és esforçar-te el teu destí
No et resten hores per dormir ni geure
Hi ha molt treball i molt poc temps
Comença a lluitar amb els vents
Pots creus que no ets
Pots creure
I tu, ja molt a prop
Podràs jugar a putxar amb el foc del coneixement
I seran caigudes moltes menes
Seran trencades les cadenes
Per l'alliberament
T'agraïm moltíssim
Aquesta col·laboració teva
Perquè realment has dibuixat perfectament l'esperit de les dones
Perquè les dones som així
És que jo sóc dona i les entenc molt bé
A tots
A tots
Més o menys
No pensis, eh
Que el masclisme també regna entre les dones, eh
Això és la cosa més trista
També, també
Fa cent anys van avançar una mica
A base de cremar unes dones
Ara hauríeu de fer l'enrevés
Cremar uns quants polítics a dintre
Busquem polítics
I també que no siguin polítics, eh
Ara que no siguin polítics
També són molt difícils
Principalment la tenen
Bé, però, clar
Els polítics tenen el poder moltes vegades
De moltes coses
Que no les fan servir
Doncs perquè moltes vegades
Miren cap a un altre lloc
Hi ha moltes coses
Sí, perquè tenen molts imponderables
I és difícil
De contentar tothom
I quan dic als polítics
Dic als dolents, eh
Perquè n'hi ha de bons
N'hi ha de bons, clar
N'hi ha de bons, clar
Estic parlant d'aquests
Els lladres que tenim
Bé, això donaria
Donaria peu
A un debat
Que seria molt llarg
Sí, sí
I no hi arribaríem
A solució, tampoc
Amb el debat normal no n'hi ha prou
Al final ha de ser una revolució
No n'hi ha més
I tant
Bé, posem una miqueta de música
Perquè entri la lina
Bé, posem una miqueta de música
Bé, posem una miqueta de música
Bé, posem una miqueta de música
Endavant, Lina
Has mencionat al principi
De la missió
Ja parlaves de coses
De revolució
I de vagues
I de tot això
La Solé, molt maca
Ens ha colpit
Amb el seu primer poema
Doncs d'una mica tenebrós
Però que sortia de l'útero
I sortia a la part també
Vull dir que també ha anat molt bonic
A més amb la seva veu
I la seva manera de dir-ho, no?
I jo, doncs, esclar
M'afegeixo a la vaga
A la vaga?
Sí
Que marxes
Sí, no
No, la meva vaga
Una altra vaga
Resulta que, com us en recordeu
L'última vegada
Vam estar parlant
D'aquells tres prou homes
En tant de lio
I tot aquell coneixement
I les vagues després
De la indústria
I tot això
Sí, sí
Doncs tornem amb la història
Aquesta igual, eh?
Diu
La vaga que va instaurar
La jornada de les vuit hores laborals
Seguimos en vaga
O sea
Strike
Sí, sí, strike
On strike
On strike
On strike
Yes
Bueno, diu
Arran d'una convocatòria
De la CNT
Que volia evitar
L'acomadiament
D'un centenar d'empleats
De la canadenca
Cap al febrer de 1919
A les centrals elèctriques
De les fàbriques
Es va iniciar
Una gran mobilització
La resta del sector
D'electricitat
A més a més
La divisió del gas
Es va adherir
A la protesta
En poca estona
La ciutat quedaria
Sense fluid elèctric
Fet que implicava
El bloqueig
De la majoria
Del transport
I de les indústries
De Barcelona
Sense comptar
Amb la suspensió
Total
Del subministrament
De carrers
Comerços
I llars
Davant d'aquesta situació
El govern
El d'Alvaro Figueroa
Comte de Romanones
Que va viure
1863-1950
Va ordenar a l'exèrcit
La presa de control
De les empreses
Per intentar
Restablir
L'electricitat
El president
També va declarar
L'estat de guerra
I es van detenir
3.000 obrers
Davant d'aquesta situació
Altres sectors obrers
Es van adherir a la vaga
Que Barcelona
Es va convertir
En general
La CNT
Va controlar
Els vaguistes
Mitjançant
Grups de vigilància
Per prevenir
Accessos
I es va preocupar
D'evitar rumors
Que poguessin arribar
A perjudicar
La protesta
Els representants
De la canadenca
Es van reunir
Amb l'emissari
Del govern
I van arribar
A un acord
Es deixaria
En llibertat
Els vaguistes
Detinguts
La canadenca
Readmitria
Tots els treballadors
Hi hauria
Un augment general
De sous
I la jornada laboral
Es reduiria
A 8 hores diàries
Per subscriure'ls
Els 34 dies
De vaga
De la CNT
Va convocar
Una assemblea
A la plaça
De les Serenes
I assistirin
A més de 20.000
Obrers
Salvador Seguí
El noi
Del sucre
Va intentar
Calmar els ànims
I va demanar
A els obrers
Que tornessin
A la feina
Perquè el tractat
Era raonable
Després de 44 dies
De vaga
L'empresa
Compleix
Amb la seva part
Del pacte
I els obrers
Tornen a la fàbrica
Els militars
Però
No voldrien
Alliberar
79
Dels detinguts
I davant
D'aquesta situació
El 24 de març
Esclata
Una nova vaga
General
A tot el Principat
El secretari
Del ram
De l'electricitat
De la CNT
Miguel Burgos
Mort
En mans
De la policia
És la primera víctima
De l'anomenada
Llei de fugues
Es declara
L'estat de guerra
I la vaga
S'atura
Emili Carles
Montanyers
Que havien col·locat
Com a governador
Civil
Per la seva condició
De cofundador
De la canadenca
En l'esperança
Que ell pogués
Redreçar
La situació
Timiteix
També ho haurà
De fer
El conte
De Romanones
I finalment
Alliberen
Els presos
I Espanya
Es converteix
En el primer
País europeu
En establir
La jornada
Laboral
De 8 hores
Mira
Alguna cosa es va aconseguir
Coses que s'aconsegueixen
De les dones
Coses que s'aconsegueixen
De les obrers
I tant
O sigui
Ara ens n'anem
Per aquella cosa
Que us agrada tant
Dels esperits
Dels esperits
No saps que per aquí
Parlem d'esperits
Que vaguen
Per sobre
Dels nostres caps
Aquest tema
M'agrada molt
Ah sí
Doncs val
Però a vegades
Explica uns esperits
Que són una mica
Escabrosos
No aquest no
Aquest va bé
Diu
Espectres
De Goliards
L'antiquíssim
Monasteri
De Sant Pau
Del Camp
Déu el seu nom
Precisament
Al fet
D'haver estat edificat
En ple camp
Lluny de les muralles
Que envoltaven
La Barcelona medieval
Tocant els seus murs
Va estar
En aquells temps
L'anomenat
Pati del Botxí
Barcelona
No sempre va tenir
Botxins de plantilla
A sou fix
Durant l'edat mitjana
Els representants
De la justícia
Tenien per costum
El dia abans
De les execucions
Disposar
D'aquest pati
En aquest pati
Els instruments
De treball
I una bossa
De cuir
Amb el salari
Corresponent
Al nombre
De sentències
A executar
D'aquesta manera
Si algú
En particular
Ho desitjava
O tenia
Una gran necessitat
Econòmica
Podia
Accomplir
Protegit
La seva identitat
Per la típica
Caputxa negra
La ingrata
Tasca
De justiciar
Els reus
L'ubicació
D'aquest sinestre
Punt d'encontre
No era l'atzar
Perquè al voltant
De Sant Pau del Camp
Han estat
Des de sempre
Lloc de trobada
De marginats
I gent de mala vida
Dels que
Dimirien
Les seves diferències
A cop
De gresca
I de nevalla
Però d'entre tots
Els tipus inquietants
Que populaven
Per la zona
El més esgarrifós
És
Sent dubte
La presència
Espectral
D'uns
Goliars
Els Goliars
Eren estudiants
De teologia
De l'edat mitjana
Que componien poemes
No com la Sole
Eh?
En lletip
Satiritzant
La societat
De la seva època
Especialment
El món
Eclesiàstic
I a ell
Se'l devem
Els màgics
I abocadors
Versos
Coneguts com
Carmina Burana
Els quals
El compositor
Cole
Ulf
Va posar
Meravellosa música
A causa
Del seu caràcter
Alegre
I poc
Octodox
La Eglésia
Estigmatitzava
Els Goliars
Els quals
Considerava
Balgabuns
I amants
Del vici
I la vida
Desordenada
Que arribaven
A tenir tracte
Amb el mateix
Diable
Personificat
Amb el gegant
Bíblic
Goliat
Del que
Prenien el nom
Sembla ser
Que els de Sant Pau
Del Camp
Després de robar
Una hòstia sagrada
Van realitzar
Amb ella
Una comunió
Sacrílega
Però just
Acabant de cometre
La infàmia
Quan van sentir
Que una força
Irresistible
Els estirava la llengua
Fins a per allongar-nos-li
Dos pams
Com a conseqüència d'això
Van morir ofegats
I van ser condenats
A vagar eternament
Per les imandacions
Del lloc
On havien comès
El sacrilegi
I van ser condenat
I van ser condenat
I van ser condenat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Feia el caldo, el feia en blanc, i quedava molt tendre i molt bé.
I a Saragossa també se'ls mengen igualment, però estan en una salsa,
que és com si fos més o menys una beixamel.
Sí, jo he menjat, perdoneu, jo he menjat a Tolosa uns cardos
en un restaurant que hi havia allà, que era famós,
i cosa que en si dius, i que menjo.
Quina cosa...
Mantega, mantega.
Més, més bona, bona, bona.
Estaven com bullits, a més amb aquesta salsa que tu dius,
que semblava com una beixamel, però no sé, més lleugera, no tan compacta.
No, no, era molt bo, eh, boníssim, boníssim.
Veus, i són coses ben senzilles.
I tant.
No, no, ben senzilles, però jo m'imagino que ara dintre del mercat això costa, eh.
No es facin ni barató.
No.
Hi ha aquest tipus de plantes ara, ho diria...
Bueno, perquè no tenim costum de...
Si no hi estàs acostumat, no és gaire pressa.
No, per clar.
I aquest no, aquí no tenen costum de por, si no venen gaire.
Jo me'n recordo sempre, perquè la primera vegada que el vaig menjar va ser a Saragossa,
i va ser per equivocació.
Era un restaurant que ara està prohibit.
I llavors deia, el menjar que hi havia per dinar.
Sí.
I començava, ah, i tenim no sé què, no sé quant, no sé quant, no sé quant, dos cardos.
I vaig dir, sí, jo, un caldo.
Vaig dir un caldo i vaig demanar un caldo.
I te trajeron un caldo.
I ell em va portar un caldo.
I dic, què és això?
Escolta, aquest era el xilo, ok?
Sí, que va agafar les coses del meu fèndix.
Sí, del meu fèndix.
De la sortida de l'altre dia teva tan amada.
Al veure la cara, la cara que posava, com ho ha servit,
diu, no, ya me ha parecido que me decía caldo,
però, claro, como no tenemos caldo,
pues, déjame eso.
Si quieres, se lo cambio.
Dic, no, mira, ja que és aquí, ho provaré bien que pasa.
Però els cardos s'han de saber pelar, eh?
Els cardos també s'han de pelar, eh?
Sí, sí.
S'han de saber pelar bé.
Sí, sí, no.
I los grelos, a quien quiera que sea como el lacón.
I el que no, pues, el grel.
Lacón con grelos, tú, clar.
Sí, sí, sí.
Posa una miqueta de música, sisplau.
Sí, sí, sí, sí.
Encara llueixen en algunes muntanyes
els seus mantells de blanc immaculat.
Oi que m'ha quedat força poètic?
Però la cosa no va per aquí.
Els esportistes que acostumen a practicar els esports blancs
no els calen aquestes recomanacions que estem a punt de donar-vos.
Però els valents que se sentin atrets per la neu,
ja que últimament està sent molt promocionada
i és un element que realment enganxa,
han de tenir en compte tot un reguitxell de precaucions,
tant per protegir la poca pell que queda esposada a la intempèrie,
com per prevenir les conseqüències dels cops i el cansament.
Aquí els tenim, per si voleu prendre nota.
En primer lloc, cal fer una llista d'elements
que convenen portar a la motxilla.
Teniu paper i boli?
Sí?
Doncs, comencem.
Sobretot, la crema solar.
El fotoprotector no pot faltar a la teva motxilla,
perquè la muntanya és on els ratxos del sol
afecten més la pell.
I expliquem el per què.
Per l'altitud,
quan més pugem,
els ratxes són més intensos,
perquè la neu reflecteix els ratxos del sol
i perquè les gotetes d'aigua sobre la pell
afavoreixen les cremades.
Qui és el portador ideal,
el protector ideal?
Factor de protecció solar molt alt,
específic per a la pell del rostre,
especial per a esportistes de textures seques
que resisteixen la suor
i en format que sigui pràctic i fàcil d'utilitzar.
Protector labial.
Hem de tenir en compte que els llavis
són una de les zones del rostre
més sensibles a les baixes temperatures,
per la qual cosa
ens duem portar ineludiblement
un protector labial
per hidratar i protegir els llavis.
Els més normals i efectius
són les barres de crema de cacau,
malgrat haver-hi també protectors en crema o gel.
Aquests protectors hidraten,
reparen i protegeixen.
El protector solar s'ha d'aplicar mitja hora abans de sortir a la neu
i fer reaplicacions en freqüència en llocs on s'ha de posar.
Front, galtes, barbeta i en zones que sobre surten,
com el nas, els pòmuls i les orelles.
I encara que es porti cobert també el coll.
i molt important,
la hidratació interior.
l'esquí, l'esquí, el snowboard i l'alpinisme
es practiquen en ambients molt freds i envoltats de neu.
Això fa que no es percebi que el cos sua
i a vegades es deixa de veure.
Per altra banda,
el fer fred potser no venen de gust a líquids no calents,
però si no es reposa adequadament,
el líquid perdut per la suor
augmenta el risc de deshidratació,
apareix el calçament
i mimba el rendiment.
És molt important veure,
encara que no es tingui set,
abans, durant i després de fer exercici.
I portar també una mínima farmaciola.
És imprescindible.
Cada persona ha de preparar-la segons les seves necessitats,
però sempre hi ha unes normes generals
en funció dels casos que es poden presentar.
És molt important incloure
qualsevol medicació que es prengui habitualment
per prescripció facultativa,
sobretot si es pateix alguna malaltia crònica,
com per exemple la diabetes.
Es pot incloure altres medicaments
com analgèssics per moments de dolor puntuals,
també un estoc de primers auxilis,
tisores, pinces, venes, compresses,
esparadraps, tirites i sèrum fisiològic.
Gel, estic o crema,
per allotjar possibles cops
i calmar el dolor que pugui haver.
Quan a la nutrició comencem amb els gels,
que ajuden a reposar carbohidrats,
proteïnes, electrolítics,
cafeïna, vitamines i minerals.
I prescindibles quan es fa esport.
És recomanable prendre'ls amb aigua
i no amb begudes isotòniques.
Cada 45 minuts.
Són fàcils de transportar
i d'utilitzar i de prendre.
No hi ha diferents sabors i textures.
I normalment aquí,
a les estacions d'esquí catalanes,
el més normal que pren tothom,
i a dalt de la muntanya
hi ha aquelles casetes de fusta tan maca.
I el típic és el prendre de sempre
cacaolat calent.
I dic la marca perquè és així.
I també ara de fa poc caldo.
I de fa poc caldo.
Sí, això era el vil veïns que prenien caldo.
No, no, no, però ara també és costum.
Un moment, un moment.
No té res a veure amb la neu.
Però jo el que he disfrutat
ha sigut prenent.
Quan em vaig caçar
i d'això ja fa 57, 58 anys
no tingueu por passar el temps.
Doncs, un consomé a Madrid.
Sí, vam visitar.
A Madrid anaves al migdia un consomé.
Sí.
Ostres, que bo.
Saps què deia?
El meu sogro, se'l sigui,
pobre home, un soncomé.
Un soncomé.
Un soncomé.
Sí, sí, sí.
A Madrid la casseta del Labrador.
de Labrador, és allà.
Ah, no.
Sí, no.
A la casseta del príncipe.
Bé, doncs, al parc.
Sí.
Que feia un fred.
Horrorós.
Perquè no poden tenir calefacció.
No tenen calefacció
perquè deterioraria les peces que hi ha exposades.
Les mullures i tot.
I quan vam sortir,
ens van donar una tassa de brou.
Sí, sí.
Bé, això també ho fan a la Barceloneta,
ara a l'hivern,
quan la gent l'estira.
Sí.
Estira per fer el...
Sí, el...
El port.
Sí.
Per Nadal.
A Nadal i després quan tornen hi ha els caldos
que els van donar i no i tant.
I tant.
I també respecte a la nutrició,
tenim les barretes energètiques
que serveixen per incrementar
la densitat calòrica
en moments puntuals de l'exercici.
Quan es practica esport de neu,
es recomana les barretes carbohidratades.
Són sòlides
i es fabriquen amb diferents sabors i textures.
Bé, ja tenim una bona orientació
per muntar la motxilla
si ens decidim
aprofitar les jornades
que encara ens queden
de neu a les muntanyes.
Però, sobretot,
cal atendre,
sense excuses,
les orientacions
tant del servei meteorològic
com les del manteniment de pistes
de les estacions d'esquí
o de la muntanya.
Finalment,
bon dia de neu.
i ara el reportatge
que ens porta el Joan Maria.
Sí, aquesta setmana
amb el meu senyor
vaig anar a veure una exposició
de quadros a Barcelona
i em va agradar moltíssim.
Ah, molt bé.
I, bueno,
una de les coses
que em va sortar també
és perquè no havia sentit
a dir mai
aquesta pintora.
I, bueno,
llavors ara vaig buscar
per saber una mica
el seu estaliment.
Sí, la biografia i això.
Però, bueno,
em va sortar
perquè realment
són quadros,
n'hi ha alguns
que fan 3 metres d'alt
i quasi dos d'ample.
o sigui,
són realment
llençols
pintats,
però molt macos.
Bé, llavors,
l'artista es diu
Lita Caballut.
Ahà.
I qui és?
Aquesta extraordinària
pintora
va néixer
l'any 1961
al poble de Sarinyena,
a la província d'Osca,
de família gitana.
Els 3 mesos
del seu naixement
els seus pares
la van abandonar.
Un drama, eh?
Sí, sí, sí.
Si vaig veure
a la televisió
vam fer un extract
de la seva vida.
Sí, sí, sí.
Digues, digues.
Se'n va fer càrrec
la seva àvia
que vivia a Barcelona.
Fins que al cap
de 10 anys
aquesta va morir.
Llavors
va ser alliurada
a un orfenat
i com va complir
els 13 anys d'edat
va ser adoptada
per una família
també d'aquí,
de Barcelona.
De ben petita
va tenir una inclinació
per l'art de la pintura.
La seva primera exposició
la va fer
a l'Ajuntament
del Mas Nou
al Maresme.
Feia poc
que havia complert
els 17 anys.
A veure l'èxit
que va tenir
en el Mas Nou
aquesta exposició
els seus pares
adoptius
la van enviar
a estudiar pintura
als Països Baixos
a la famosa escola
Gerrit Rietbel Acadèmi
de l'AIA
i on va decidir
al final
fixar la seva residència.
Aquesta senyora
viu a Holanda.
Des de fa
a Holanda, sí.
Els seus progressos
van ser increïbles
i en pocs anys
va ser la pintora
més apreciada
i popular
d'Holanda.
Avui dia
és una personalitat
a nivell mundial
i molt cotitzada
per la qualitat
de les seves pintures.
Diré que fins al 27 de maig
gràcies a la fundació
Vilacases
ubicada al carrer
Auxies Mar
número 22
de Barcelona
a prop de la plaça
Té moltes
moltes sales
d'exposició.
Es pot gaudir
d'una àmplia representació
de la pintura
de Lita
Cabellut
i la majoria
dels quadros
ja són de propietat
privada.
Ah, sí.
i que és una ocasió
única
per veure
la pensió
d'aquesta zona.
Sí, perquè no estan a la venda
ni són fons
de sala.
I que la pintura
de Lita
emprant
llençols
de gran format
i utilitzant
una variació
contemporània
de la tècnica
del fresc
pinta
retrats
fotos realistes
d'una gran
espectacularitat.
Actualment
la Lita
és la pintora
espanyola
més coneguda
arreu del món
menys aquí
menys a Espanya.
menys aquí, eh?
No deixeu escapar
l'ocasió
de conèixer
la seva obra pintòrica
d'un artista
que podem considerar
de casa nostra
perquè és una
barcelonina
de deducció.
Molt bé,
és allò de
Nadie és profeta
en su sierra, no?
I tant.
Doncs l'anirem a veure.
Un nom, quin és?
Cabelludo.
Cabelludo.
Cabellut.
Cabellut.
Cabellut.
És un nom català, no?
Sembla, Cabellut.
Sí, sembla, sí.
Perquè sembla
que tens molt cabells, no?
Sí, Cabellut.
Cabellut.
Sí, això és un cabellut.
Pugem una mica de música,
sisplau.
Bifredo Pilos.
Pusa, gasta, Cabellut.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo Pilos.
Bifredo.
Bifredo Pilos.
Escoltarem avui, a música per gaudir,
una vanera de la sarsuela d'on Gilde Alcalá,
del composito valencià Manuel Penella,
autor de sarsueles tan populars com la que us hem anunciat,
El Gato Montés, Les Musses Latines i molts més.
Famos en el seu temps, sobretot,
per dirigir sarsuel a l'Amèrica Llatina durant molts anys,
regressar a Espanya on va produir moltes de les seves obres
abans de la Guerra Civil.
Va morir a una edat molt jove, 59 anys,
deixant un record imborrable entre els aficionats
a aquest popular gènere de la sarsuela.
Us oferim la vanera Canta y no llores,
de Don Gilde Alcalá.
Són els seus intèrprets Teresa Berganza,
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestra de cor de filharmonia,
dirigida per Ataúlfo Argenta.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, com els cors, cantors de Madrid,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la serralada!
és interessant!
que sí!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
.
Fins demà!
Bé...
Parlem de...
De les senyores?
De l'allot, podríem aprofitar
també, faríem més gruix
sobre els pensionistes
de reclamar
el que estan fent cada setmana.
I tant.
Això ja és de calaix.
De justícia.
No, no, però escolta'm,
el ministre corresponent
diu que és impossible.
Què s'han pensat?
El ministre corresponent, el govern...
Són els nostres administradors, els nostres diners.
Hi ha de ser el poble el que els han de dedicar.
No l'enrevés, eh?
Cuidat-ho.
És que les pensions és un dret.
No és una almohina que ens donen, eh?
És un dret que ens l'hem guanyat
a pols durant tota la vida, eh?
Per això, que és una injustícia...
Jo, que he treballat des dels 13 anys, imagina't.
Per això, que és una injustícia, si així toquen...
La ministra és la Fàtima?
La Fàtima Banyet, sí.
És una injustícia més de les tantes.
Però el que va dir que no podia ser,
perquè no hi ha quartos,
va ser el senyor jefe del govern,
el senyor Rajoy.
El quartos s'han d'administrar bé,
en vez de gastar els sols...
Ah, sí.
Mira, un país, jo crec que és com una casa.
Si gastes més del que pots,
al final, vas a...
A la ruïna.
A la ruïna.
Doncs, un país igual.
Doncs, ara ells no s'han vingut a administrar un país
i les pensions, els jubilats,
precisament quan s'arriba a una certa edat...
És quan més les necessiten.
És quan més se necessiten.
Més se necessiten.
Perquè tu pots tenir mancança física
i necessitar algú que et cuidi.
I si no tens diners, qui et cuida?
No, ningú.
I el que estem parlant
és de mantenir el poder adquisitiu.
Perquè, és clar, si hi ha una inflació...
Fins ara n'hi havia poca,
però és igual, n'hi ha hagut una mica.
Llavors, si cada any la inflació és 1,5 o 1,2%,
doncs en 5 anys el que perds.
A més a més, hi ha una altra cosa que molta gent no sabe.
Hem perdut ja.
Que l'IRPF, que també el paguem,
no està defleccionat.
És a dir, aquesta inflació que hi ha hagut,
no te la descompten.
No, no.
Per tant, cada any també t'apugen l'impost de l'IRPF.
Són dues coses, eh?
Sí, sí.
És molt greu.
I si no sortim a reclamar-ho, els jubilats,
no ens ho donaran.
Però ells ja ho saben.
És una cosa de lògica.
Sí, ells ja ho saben.
A veure si no li recorden.
Però és com si no ho sabessin.
No, perquè passa un cuny.
Tu recordes, o no recordeu vosaltres,
que quan nosaltres érem relativament joves,
fomentaven que fomentéssim l'estalvi?
Sí, sí, sí.
Eh?
Sí.
Comprar un pis de propietat,
però també s'ha de mantenir.
Bé, doncs, amb aquesta reivindicació,
que també tenim dret a fer-la,
doncs hem arribat a la fi d'aquest programa de 60 i més.
Senyores, senyors, recordem que el dissabte,
si ens voleu tornar a escoltar,
estarem a les 11 amb vosaltres.
I si no, fins al proper dimecres,
que esperem comptar amb la vostra escolta.
Montse,
Lina,
avui, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Molt interessant, el programa.
Amb Déu.
Joan Maria,
Carles,
fins la propera.
Amb paciència.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
L'àdio d'esərn,
la ràdio de
Sant Lluç,
durant de abrit punt 1.
Sous-titrage Société Radio-Canada