Seixanta i més. Avui, dimecres, dia 27 de juny de l'any 2012.
festivitat de la Mare de Déu del Perpètu Socors. I demà, dia 28, tornarem a tenir rebella per ser la festa de Sant Pere i Sant Pau Apòstols. Portem ja 179 dies d'aquest any de traspàs. Ens en queden, per tant, 187 per finalitzar l'any. Bon dia per recordar que tenim a Barcelona dues esglésies, les més antigues de la ciutat, dedicades als dos grans apòstols.
Sant Pere de les Pueles i Sant Pau del Camp. El monestir de Sant Pere de les Pueles és al barri de la Ribera, a la mateixa plaça de Sant Pere, i va ser fundat pels benedictins al Zecla Nou, amb el patrocini dels Comptes de Barcelona. En l'actualitat funciona com a parròquia, ja que la comunitat de monjos es va traslladar fa més de cent anys a Sarrià.
També Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí fundat l'any 911, on es troba la tomba de Guifrer II, a qui s'atribueix la seva construcció. És visitable, podeu anar-hi tots els dies, i a més hi ha una visita guiada que és una autèntica meravella. Es troba en ple barri del Raval i és un dels edificis romànics més ben conservats de Catalunya.
Les darreres excavacions han provat que tant el temple de Sant Pere com el de Sant Pau foren construïts en llocs dedicats al culte des de temps molt antics. Anteriors al segle IX s'han trobat restes d'un temple dedicat a Sant Sadurní al mateix lloc on ara hi ha el de Sant Pere. I també al de Sant Pau hi ha les restes d'un temple primitiu que hi havia allà. Sí, normalment sempre a sota hi ha...
Restes d'algun temple preromànic. I són, a més, la prova evident que els primers segles del cristianisme van venir ja deixebles dels apòstols a fer els seus temples perquè tothom n'és al culte. Avui també és el dia de Sant Cirill d'Alexandria i Sant Sansó. Felicitats a totes i a tots els que celebreu avui el vostre sant aniversari. Ai, que us provi molt l'estiu.
perquè iniciem el darrer programa de la temporada. Bé, i com demà passat no hi seràs aquí, doncs per endavant, les nostres felicitacions a tu, Pere. A tots, a tots els Peres i Paus i Paulines que ens escoltin, a tots. Però en concret a tu, home, que estàs aquí al meu costat, a felicitar-te. Molt bé, doncs moltes gràcies, Joana. Bé, us saludem des d'aquí, a Ràdio d'Esvern, on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant Just en directe.
Des de 60 i més a Ràdio d'Esvern, en el 98.1, de la freqüència modulada, posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar les persones grans. I també els més joves, els més joves que ens vulgueu escoltar. Benvinguts, oients d'Esvernians. Seguidors, fans, amics i amigues de la ràdio, estem amb vosaltres. I si voleu, ens podeu trucar aquí, a Ràdio d'Esvern, al 9337.
Dos, tres, sis, sis, un. Aprofiteu avui que els de seixanta i més ja no tornem fins al setembre. I ara recordarem alguns esdeveniments que van succeir tal dia com avui. Però si voleu trucar, feu-ho, eh? En el moment que truqueu, nosaltres esperem, us escolteu i ens atenem. I tant, i tant, que sí. Ara ho he dit al revés. Però és igual, ja t'hem entès. Sí, sí.
El dia 27 de juny de l'any 1674, al Vallespí, després de derrotar els Angelets de la Terra revoltats, els francesos ocupen la comarca. Recordem que els Angelets de la Terra és el nom que reveren els pagesos del comtat de Rosalló
que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya Nord i tenien com a patró l'arcàngel Sant Miquel. Actualment segueixen existint, perquè els Angelets de la Terra és una associació amb seu a Perpinyà que treballa per la defensa de la llengua i la cultura catalanes al país veí. Va ser creada l'any 2001 per en Ramon Jordi Faura precisament pels problemes que tenia la llengua catalana al sud de França. Al sud de França, molts.
que, igual que passa en nuestra querida Espanya, doncs sempre hi ha gent que al català no... No li sona molt bé. No li sona molt bé. Amb una llengua tan preciosa, és que no la saben entendre. El debat que hi havia avui a la televisió de Catalunya, TV3, sobre la llengua vehicular l'he trobat preciós, perquè precisament el filòleg
i lingüista Mario Serra, posava totes les seves idees claríssimament. I deia més que llengua vehicular és com quan un condueix el vehicle. No pots conduir un vehicle amb dos volants. Clar que no. Un tirarà cap a la banda i l'altre tirarà cap a l'altra. I al final t'estrallaràs. I aleshores t'estimaràs.
Per tant, la llengua vehicular no vol dir que sent el català vehicular s'ignori el castellà. Al contrari, és vehicular la catalana, però amb tot l'amor del món s'ensenya la castellana
I dues o tres llengües més. I tant, quantes més millor. I quantes més millor. I tant. Si a més aquest complex que tenen alguns monolingües és terrible, és terrible perquè aquests ardits defensors d'una sola llengua, és que només en parlen una, no es pot anar així pel món. I tant que no, jo vull dir que el món és global, que allà on hi vagis has d'aprendre almenys nocions de la llengua del país on vas. Doncs escolta, bé,
Ja que hem citat una revolta, no podem oblidar el nom de l'autor que va compondre un himne que va enfarvorir un poble. El 27 de juny de l'any 1836 moria Roger de Lis, autor de La Marcellesa, himne estatal de França des de l'any 1795. El mateix autor...
La va cantar per primera vegada a Estrasburg i s'hi van afegir centenars de persones amb entusiasme. Va cantar amb lletra i tot, eh? I només sentir jo de... Ja se n'en... Tothom s'enfervoreix. Ja es van enfervorir i es van posar... Sí, sí. A més, a més, el francès, quan sent la marcellesa, és que se li posen tots els cabells de punta. I és que la lletra és molt maca i la música també. I la música també. Igual la tenim per aquí. Aviam, sí.
Una mica tona.
Fins demà!
Me'n recorda la pel·lícula Casablanca, que se'm va posar, però torno a repetir els cabells de punta, quan la noia la toca la guitarra i tothom segueix per sobre de l'himne dels alemanys. És una meravella. Molt ben trobat.
Tant de bo també el nostre país, els dies de glòria ens arribin. La nostra llengua sigui estimada i respectada. Esperem, un dia o un altre, mai es perla l'esperança. Per tots els que no la parlen encara, però que s'esforcen a entendre. Hi ha molta gent que la parla, eh? Sobretot quan veus persones que són d'altres races que venen de país molt llunyans i el que se'n desenvolupen
parlant en català. Per què aquesta fòbia? És que no ho entenc, eh? Ja els hi recomanava Joan Maragall fa dies, eh? Escolta, Espanya, les diferents parles del teu poble. Salvador Espriu va tornar a repetir. Se'ls ha dit en català i en castellà. Escucha, Espanya, las distintas hablas de tu pueblo, que todas son hermosas.
I quantes més, millor. Avui, per exemple, recordarem un poeta que va defensar el Castuo. Va defensar tot el seu ardor, el Castuo, que és una llengua extramenya amb moltes variants gramaticals del castellà. I que també l'han intentat arraconar. Tot el que han pogut l'han intentat en orrear. Bé, doncs, dels himnes ara passem al teatre. Ja que el 27 de juny de l'any 1867
Neixia a la ciutat siciliana d'Agrigent, a Itàlia, un dels dramaturgs que han fet història per la seva capacitat d'innovar. Ens referim a l'escriptor Luigi Pirandello, també novel·lista i autor de contes, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1934, van ser, però, les arts escèniques les que li van donar popularitat. Obres com Els gegants de la muntanya...
sis personatges en cerca d'autor o al barret de cascabells, han estat representades arreu del món. Tota la seva obra la tenim traduïda al català per Josep Maria de Sagarra, Rodolf Sidera, Carme Serrallonga, Maria Aurelia Cammany i d'altres autors. I a més tenim autors d'aquí que han seguit les seves petjades, com el dibuixant de còmics Josep Escobar, que va escriure una obra de teatre titulada Sant General...
que tenia unes penjades totalment pirandalianes. I va sortir molt bé. Bé, i pocs anys després, el 27 de juny de l'any 1880, va tenir lloc al carrer dels Jocs Florals del barri de Sants de Barcelona la inauguració del Centre Catòlic de Sants. Va destacar durant molts anys per les representacions teatrals que tenien lloc cada cap de setmana a càrrec del seu quadre escènic que competia amb el círcul de Sants
Fa anys, eh, del círculo de Sants. I el de l'Orfeo de Sants i algun altre, perquè també hi havia el de la cooperativa de Sants que estava al carrer Premià. Tu saps que antigament a tots els barris i pobles hi havia un munt de quadres. I tant, el meu de gràcia, escolta'm, allà els lluïsos, tot el veïnat feia doña Francisquita i totes les obres de teatre que volguessis.
Era una cosa molt, molt viva. El curiós és que el Centre Catòlic segueix, i em sembla que és l'únic que queda Sants actualment, en plena activitat, que faci teatre d'una manera constant. Continuada. I que a més segueix amb les seves seccions de cant coral, de tenis taula, entre d'altres, i el seu quadre escènic actualment es diu Sants Teatre i segueix fent funcions. Molt bé, perfecte. També a Barcelona, el 27 de juny de l'any 1957, l'empresa SEAT,
presenta el nou model de cotxe Seat 600. Ai, el meu 600, que bonic. De fet, va ser la versió espanyola del Fiat 600 italià. El disseny va ser obra del prestigiós enginyer Dante Giacosa. El Seat 600 va ser el primer automòbil fabricat en massa al nostre país. Al llarg de 15 anys de fabricació es van produir més de 790.000 unitats. Quan va sortir al mercat costava...
71.400 pessetes. Uns 430 euros actuals. O sigui, era un cotxe a l'abast de tothom. No, en aquella època no era a l'abast de tothom. Però de molta gent, sí. Sí, sí. Molta gent el va comprar, naturalment. Va ser la joia del poble d'aquell temps. El dia que el meu marit me'l va vendre, jo vaig tenir un disgust de mort. Però, clar, s'escalfava.
I llavors va dir que no, que no, que s'ha acabat. Va ser molt popular, recorda que fins i tot hi ha una obra de Joaquim Montanyola estrenada per Joan Capri, titulada Ja tenim 600. Oh, i tant! I va ser un excitat. Divertidíssima. Bé, posem una mica de música.
Bésame, bésame mucho. Como si fuera esta noche la última vez. Bésame, bésame mucho. Que tengo miedo a perderte, perderte después.
Bésame, bésame mucho. Como si fuera esta noche la última vez. Bésame, bésame mucho. Que tengo miedo perderte.
Escoltàvem aquest duo meravellós, però hem de continuar. Hem de seguir, perquè el temps ens empaita cada vegada més. Un altre 27 de juny, però de l'any 1975, neixia l'actor estadunidenc Tobey Maguire, protagonista de l'exitosa trilogia de Spider-Man. Tot i que ja havia fet abans un munt de pel·lícules, va ser el superheroi de la Marvel el que li va donar fama mundial.
La seva expressió de bon noi i les maneres educades de comportar-se van seduir persones de totes les edats, sobretot els seguidors de les sorprenents aventures de l'home aranya. I atenció, perquè ara estan a punt d'estrenar una quarta pel·lícula de Spiderman, però que ja no la farà ell. Ja serà el protagonista, un altre actor, perquè...
Els personatges de còmics són eternament joves. No, clar, perquè estan dibuixats. Però els actors que els protegeixen... Clar, van complint anys. Van complint anys, no? Doncs un any després, el 27 de juny de l'any 1976, a Palma, de Mallorca, va tenir lloc la presentació del Congrés de Cultura Catalana, amb l'adhesió d'unes 15.000 persones i més de 1.500 entitats.
La primera iniciativa ja es va dur a terme clandestinament uns quants anys abans a Barcelona, el desembre del 1964, amb uns 300 congressistes sota el patrocini de l'abat Aureli Maria Esquerrer i d'en Joaquim Rubió. Aquest fet recordo que va ser molt sonat. Molt sonat. Perquè a ti, tot i sent clandestí, es va saber molt. A tot arreu, a tot arreu.
Ja la va per el carrer, li va costar... Li va costar anar-se'n a Itàlia. Li va costar l'exili. Sí. També tenim present el 27 de juny de l'any 1995, quan l'empresari aragonès Publio Cordon, president del grup hospitalari Quirón, era segrestat a Saragossa per l'organització terrorista GAPO a la sortida de Casaseva, quan anava a fer exercici pels voltants del Canal Imperial, com tenia per costum.
En Publio Cordon l'han donat oficialment per mort el juny d'aquest any, però de fet és un desaparegut. Mai no el van trobar.
De fet, és notícia perquè aquests dies no han publicat gaire els diaris. No, ara ja no. Altres anys, quan era l'aniversari, o bé la seva filla o algú de la seva família, tornava un altre cop a fer record d'ell i que algú digués alguna cosa sobre el seu parador, però res, mai més. Però sempre que quan fa una determinada quantitat d'anys que una persona està desapareguda, doncs,
Em sembla que són... No ho donen per molt. No ho vull assegurar, però em sembla que són set anys. Doncs bé, més proper encara, recordem un fet, ara un fet agradable, quan el 27 de juny de l'any 1998 a Poblet, en Josep Alegre Viles és beneït abat del monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet per qui era aleshores arcabisbe de Tarragona Lluís Martínez Sistac.
Josep Alegre, a més de monjo, és mestre i escriptor, autor de nombrosos estudis de teologia i espiritualitat. Seguim el nostre país, ja que el 27 de juny de l'any 2009, a Vilafranca del Penedès, els Falcons de Barcelona assoleixen per primera vegada l'escala de 8. Aquesta colla es va formar al barri del Clot el febrer de l'any 2003 i van fer la primera actuació a la plaça de Sant Jaume,
durant les festes de Santa Eulàlia de Barcelona. Amb una figura creada per ells mateixos, anomenada Abet, van tenir un èxit notable. Cada vegada n'hi ha més, ara, de falcons, falcons i castellers. Sí, castellers s'estan promocionant moltíssim, aquí i fora d'aquí. Hi ha algun país de Sud-amèrica que també fan castells.
Els falcons són castells però a l'ample, no? Ja, no estic bastant assabentada. Allò de fer figures cap a l'altre... Alçada. El fan vertical... Horizontal. Horizontal, fent figures a l'ample, agafant-se de les mans, fan torres petites però fent figures variades. Ja, ja, ja. És una variació dels castells. És una variant.
I el mateix dia, 27 de juny de 2009, ara parlem d'una torre, però no és una torre humana, una torre de pedra, la torre d'Hèrcules, de la ciutat d'Ea Corunya, és declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. La torre és un far de 57 metres d'alçada i 1.900 anys d'antiguitat i té el privilegi de ser l'únic far romà del món que segueix en funcionament. Fou construït com a far de navegació
al segle II després de Crist, durant el regnat de l'emperador Adrià. Restaurat el 1682 per iniciativa del duc d'Oceda, es troba actualment en perfectes condicions. Oi tant? És molt maca. Ja hi hauràs pujat també. No vaig arribar a pujar perquè aquell dia feia molt mal temps i era una mica perillós. I a més a mi em feia molt mal al cap. Però realment és...
Impressionant. Es pot visitar i pujar tal de tota la torre. Sí, sí, sí. Hi ha unes vistes esplèndides al mar Atlàntic. Jo he tingut el goig de pujar-hi diverses vegades perquè, a més, quan em convidaven al Saló del Còmic de Coruña, vinyetes des del Atlántico, que, clar, el fan tots els anys al mes d'agost, que sol fer un temps esplèndid, i, a més, hi ha un tramvia que t'hi porta... Sí, sí, sí, no, nosaltres anem en cotxe. I pujarà... Anem amb el meu cunyat, que és d'aquells on l'ara és, però...
Sí, sí, molt maco, però feia un dia fatal. Això sí, s'ha d'estar també en una certa forma, perquè hi ha un munt de... Descales. Bé, jo llavors les cames sí que les tenia bé. El que no tenia bé aquell dia era el cap. Bé, posem una mica de música.
Gotes sobre tu cabeza. Molt bé, molt bé. I per als que ens escolteu, el dissabte, dia 30 de juny, festivitat de Sant Marcial de Llamotges i Sant Bertran d'Alemans, recordem algun esdeveniment que va tenir lloc aquella data. La nit del 30 de juny, a l'1 de juliol de l'any 1934, és coneguda com la nit dels ganivets llargs. Autoritzada per Adolf Hitler,
promou l'assassinat dels principals dirigents de l'oposició i també els de tendència esquerrana del seu propi partit. Foren executades unes 400 persones. Déu-n'hi-do. Sí, fins contra els seus propis. Sí, sí. Un fet molt més agradable va tenir lloc el 30 de juny de l'any 1940, ja que el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona guanya la Copa del Rei per segona vegada. Molt bé.
I pels amants de la fantasia, recordem que el 30 de juny de l'any 1997 al Regne Unit es publica el primer llibre de la saga de Harry Potter, La pedra filosofal. La saga de 100 novel·les escrites per l'autora britànica Joan Kathleen Rowling ha estat l'èxit més notable dels darrers anys del gènere de màgia i brujeria. Igualment ha triomfat al cinema i ha donat glòria i fama al joveníssim actor
Daniel Radcliffe, que ha crescut fent de Harry Potter. Sí, va començar la primera pel·lícula, que era un nen. Sí, i ara, quan l'acabava, ja era un xicot que tenia nòvia i tot. Ara ja és un noi de 20 anys o 20 i pocs que està fent teatre, per cert. Sí, sí, és un gran actor. És un excel·lent actor. I també era un dia 30 de juny, però de l'any 2005...
quan era legalitzat a Espanya el matrimoni homosexual, amb 187 vots a favor, 147 en contra i 4 abstencions. Recordem, finalment, algun poeta que puguem abocar aquests dies. El 28 de juny de l'any 1870 naixia l'escriptor i pedagog José María Gabriel Igalán. Tot i que només va viure 35 anys, va deixar un extens repertori de poemes
tant en castellà com en castuo, que han divulgat numerosos rapsodes. Al final del programa llegirem algun poema del creador de les Rimes Extremenyes.
Fins demà!
Pònia en Cleiva i Aparejita. Precisament han fet la pel·lícula, no fa gaire, amb un dels molts canals de cine. Sí, que fan pel·lícules d'altres temps. Sí, us sembla que va ser la Paramount o la Sexta 3? Sí, sí, sí. Cada nit les poso a veure quina pel·lícula fan. El meu marit també és molt aficionat a aquests canals. I m'hi vaig quedar. I bé, el que sí ens han advertit, ja heu sentit per totes les emissores i diaris d'avui en Parla, ni tots els noms del temps ens han avisat, que ve una onada de calor...
que tindrem 3 o 4 dies de calor molt forta. O sigui, tindrà el màxim punt el dissabte. Per tant, farem cas d'aquestes recomanacions, d'aquests ventalls tan bonics que hi ha als centres de salut i a les biblioteques de tot el país, que ens donen aquests consells, que molts ja haureu llegit, però que és bo recordar-ho, que hem de beure molta aigua. Bebeu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begutas alcohòliques. Eviteu els menjars massa calents.
I busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia quan fa més calor. Porteu una gorra o un barret i utilitzeu roba lleugera i que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol. Limiteu l'activitat física intensa.
I compte, ja que diem-lo del cotxe, hi ha molta gent que agafa unes galipandries tremendes perquè entren dins del cotxe calent, posen l'aire condicionat, baixen de 38 graus a 17, i aleshores és quan... Quan l'agafen, estan a dintre, estan a 18, 17, 18, com tu dius, i surten fora, i aquella aglopada de calor els estaborneix. Hem d'intentar evitar els canvis amb massa brusquetat de temperatura, fent-los a poc a poc. I que estigui fresca la casa...
Tanqueu les persianes que hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors o aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, per exemple, centres comercials, casals, cinemes, etcètera.
Sí, sí, al cinema està molt bé. Sí, a vegades has de posar-te un jersei al cinema, eh? Perquè com no hi ha molt de públic, doncs, esclar, la refrescamenta del local és extraordinària. I en alguns autobusos, sobretot els que són petitons, els que són d'aquests grans no es nota tant l'aire.
Però els que són petits, per exemple, el just metro, de vegades és entrar en un frigorífic. El just metro has d'enlleugerir-te de roba a l'hivern, perquè la calefacció és fortíssima. I te part a l'estiu amb un jersey o el que sigui. I recordem ara que a la web diva.cat barra platges, la Diputació de Barcelona ens informa de com hem de tenir precaució amb el sol, el mar i les meduses. Del sol ens diu que és una font de salut.
És necessari per a la síntesi de la vitamina D. Afavoreix la producció de neurotransmissors. És beneficiós per a algunes malalties de la pell. Però el sol pot comportar riscos. Insolació, cremades solars, deshidratació, cop de calor, càncer de pell al llarg termini...
Com podeu prevenir els efectes negatius del sol? Eviteu l'exposició directa al sol dels infants. Eviteu les exposicions solars de llarga durada. Utilitzeu crema de protecció solar. Eviteu les hores de màxima radiació. O sigui, de les 12 del migdia a les 4 de la tarda, en ple estiu, no és bo prendre el sol.
No feu exercici intens, bebeu líquids i benyeu-vos. I en exposicions perllongades poseu-vos una gorra, una samarreta i ulleres amb protecció. I ara parlem del mar. L'aigua del mar conté múltiples elements que són beneficiosos per a l'organisme i té efectes curatius. L'aigua de mar pot comportar riscos. Ofegament, tall de digestió, accidents marítims...
Picades de meduses, d'aranyes de mar i arrissons de mar. Com podeu evitar els riscos a l'aigua? Respecteu els missatges de les banderes. Verd, bany permès. Groc, precaució. Vermell, perill. No us banyeu mai amb bandera vermella. Eviteu el bany abans d'haver finalitzat la digestió. Eviteu entrar l'aigua bruscament. Les zones de corrents marins també heu d'evitar-les, o sigui, mai heu de banyar-vos tocant a l'espigó.
I tampoc a les zones on es practiquin esports nàutics. No us allunyeu excessivament de la costa. No us benyeu quan hi hagi avis de meduses. Benyeu-vos amb precaució o poseu-vos unes sabatilles de goma quan percebeu la presència d'arissons o aranyes de mar. I ara parlem de les meduses. Ui, les meduses. Gairebé sempre, quan arriba l'onada de calor, arriben també elles. Es veu que els hi va bé l'aigua calentona. Oh, clar, l'aigua calentona.
El contacte amb els tentacles de les meduses, tant dintre com fora de l'aigua, produeix una sensació molt similar a la d'una cremada i el dolor pot durar dies o setmanes. Provoca una erupció a la pell que pot reaparèixer diverses vegades. Què heu de fer si us pica una medusa? Aneu al lloc de socors més pròxims. Si no és possible...
Esbandiu la sona afectada amb aigua de mar, mai amb aigua dolça. Apliqueu vinagre o gel sempre embolicat amb una bossa de plàstic. No us fregueu la ferida en cap concepte. Retireu les restes dels tentacles adherits a la pell amb pinces o guants. I, finalment, desinfecteu la ferida amb un antissèptic després d'haver seguit els consells anteriors. Realment, sí, són uns consells molt i molt importants.
però sempre hi ha aquella persona que a vegades no el segueix.
Sí, ja m'ha picat en alguna ocasió una medusa. Sí? Sí, és molt freqüent perquè la gent que ens vanyem molt l'estiu, jo m'he fet tips d'anar a la platja, m'he trobat en llocs, per exemple, a la manga del Mar Menor, que em sembla que tocavem a 100 meduses. I a Formentera, eh? A Formentera vam anar en un temps que encara no feia molta calor i aquells dies havia fet molta calor i després uns dies de fred i les pobretes es van morir.
I estaven totes esteses a la platja, que feien una pudor horrorosa. Però a cens i cens, eh? Sí, moltíssimes. I a la Barceloneta tots els anys, tots els anys. L'avantatge és que la Barceloneta, en aquesta època de l'any, ja la creu roja.
I aleshores el més pràctic, ja ho hem dit. Sí, però quan ja t'ha picat, el malestar no te'l treu ningú, eh? No, no, no, però si t'atenen de pressa... L'habites. Si t'atenen de pressa, t'ho calmen de seguida. No sé què et posen, però de seguida desapareix, quan allà sembla que et cremi, i t'ho curen de seguida, el que llavors sí, t'has d'anar cap a casa. Ja no pots seguir posant el sol i al bany. Aquell dia ja s'ha acabat el bany.
Molt bé. I ara què tenies sobre els avis? Perquè jo també recordaré un article antic, però que la Carmen Posadas va fer preciós. Doncs en recordem un d'antic i en recordem un d'avui mateix, perquè al suplement de cultura de la vanguardia d'avui, a la pàgina 6, hi ha un reportatge que es diu Homenatge als avis, que ens parla de tots els contes infantils per diferents edats que tenen els avis com a protagonistes.
i ens diu en aquest reportatge de Carina Ferreres què en seria de moltes famílies sense els avis. Amb el temps que correm, la família, ja se sap, és la que està sostenint els membres que han quedat més debilitats per la crisi i així eviten un esclat social. Sense orquestrar-ho prèviament,
Aquests mesos, el món editorial els fa un benic homenatge amb la publicació de llibres sobre la seva figura. Una figura que en algunes cases han fet un lloc, feliçment, esperem-ho, al costat dels nens. Devis n'hi ha de tota mena. Tendres, vivassos, assossegats, alegres, esquerps, solitaris, intel·lectuals, manetes, aventurers... Atresoren saviesa de vida i acostumen a ser condescendents amb els petits...
també són testimoni de vida i brinden l'oportunitat de parlar del pas del temps, la pèrdua de salut o l'absència. Aquí l'article és molt més llarg, parla moltíssim de la relació entre avis i nens, però aquí ens limitem, ja que teniu l'oportunitat de consultar-ho a La Vanguardia d'avui i també a la web de La Vanguardia, els llibres que ens recomana per nens de partir de 3 anys, en direm alguns,
El meu avi, de Marc Taltés, que està en català i en castellà, evidentment en castellà es titula Mi abuelo, té 25 pàgines, val 14 euros. Hi ha també Un abuelo sí, Un avi sí, del Nelson Ramos i Ramon París, d'Àngels Ferrer i Noemi Villanueva, els meus avis i jo, o mis abuelos i jo, a la galera, ja veieu que estan en català i en castellà. I després, per nens d'a partir de 6 anys, hi ha també uns quants...
Jo, el lobo y las vacaciones con el abu de Delfín... Parret, Delfín Parret. Això mateix. Ai, tenies un estornut que no ha arribat a sortir. No, això és l'aire condicionat. L'aire condicionat i el directe. I també tenim l'increïble viatge de l'abuela de David Calí i Anna Laura Cantone. Tenim Emma i sus dos abuelas de Morge Sten i...
L'àvia necessita petonets, l'abuela necessita besitos, de Anna Bergua i Carme Sala. O sigui, ja veieu que gairebé tots estan en català i en castellà, podeu triar l'edició que vulgueu, i per nens i nenes a partir de 9 anys...
Tenim El secret de la tercera cova, d'editorial Cruïlla, de Pere Olof, l'abuelita Enel Manzano, d'editorial Juventut, i el dit de l'Ariadna, també d'editorial Cruïlla. Aquests oscil·len entre els 7 i els 10 euros, o sigui que són uns preus bastant assequibles, i teniu lectura, ja dic, molt entretinguda, en què tenen els avis com protagonistes.
especialment mi abuelo Carmelo, el meu avi, l'avuela de Olivia se ha perdido, els meus avis i jo, en tots aquests contes els avis són els protagonistes. Potser els avis no són tan avis avui dia com aquí els volen representar. Però bé, aquest reportatge, aquest article que va escriure la Carme Posadas al magazín de La Vanguardia ja fa un temps,
és molt i molt entendridor. Perquè aquí parlava dels avis oblidats. Sí, los mayores oblidados. Que en aquests contes és de l'avi que és present, de l'avi que es porteu a vista. Sí, sí, sí, i aquests són els que ja no hi compten. Sobretot, aquest article deu fer uns 4 o 5 anys que és fet, i potser llavors tampoc no eren tan necessaris els avis com ho són ara.
Sí, això anava a dir, és que potser estaven més oblidats fa uns 5 o 6 anys que ara. Que no pas ara. Perquè la família tenia resolta la situació, però a partir que hi ha molts avis que tenen d'ajudar amb la seva pensió a fills i nets... Sí, ara són protagonistes principals de la societat. Sí, protagonistes se n'obliden menys. Per això recordem que aquest article és de La Vanguardia, de quan encara s'editava únicament en castellà, per tant es titulava Los mayores olvidados, i llegim uns fragments...
Es curioso hacer notar como en las sociedades antiguas el anciano era el ciudadano más respetado. Cuando había conflictos que resolver se apelaba al consejo de ancianos para que la sabiduría de sus integrantes diera solución a los problemas. También en otras culturas y en especial en las orientales se sentía o se siente veneración por sus mayores...
En todas me temo menos en la nuestra actual. No hace falta que mencione el trato que se le da a los ancianos en algunas instituciones como asilos o casas de reposo. Tampoco que hable del terrible fenómeno del abandono de abuelos cuando se acercan las vacaciones, pues son realidades que conocemos de sobra y lamentamos. Me gustaría, en cambio, llamar su atención sobre otra arista del problema. Se calcula que en los años setenta...
El porcentaje de jóvenes en nuestra sociedad era del 27%, mientras que el de ancianos era del 8%. Ahora la proporción es del 15 frente al 17 y se calcula que en el año 2030 será del 10 frente al 30. Eso supone que usted...
Yo y unos millones de personas más seremos viejos, ¿sí? Viejos, viejos. Esa fea palabra que tanto se intenta camuflar con eufemismos. Ahí tiene toda la razón. A los viejos se les llama edad dorada, tercera edad, cuarta edad. Sí, sí, mayores. Pero envejecemos. Si quitamos el eufemismo... Envejecemos, somos viejos.
Porque por muchas noticias pseudocientíficas que afirmen que en el futuro podremos vivir alegremente 120 años, nada evitará que llegue la vejez y más tarde la muerte. Por eso, mejorar las condiciones de vida de nuestros mayores ahora no es solo un acto de solidaridad, sino también un acto de conveniencia propia. No es de la benevolencia del carnicero o del panadero
de quien nosotros esperamos nuestra comida, sino de su interés y de su propio beneficio. En otras palabras, solidaridad, caridad y ayuda son palabras muy bonitas y es estupendo sentirnos buenos. Pero existe además una razón de orden puramente práctico para ayudar a nuestros mayores.
y es la inapelable evidencia de que todo lo que hagamos por ellos ahora lo disfrutaremos también nosotros cuando nos llegue el momento que les parece demasiado frío e interesado mi planteamiento permítanme que les recuerde que no es el romanticismo el que hace girar el mundo precisamente sino otros sentimientos bastante menos hermosos aunque hay, huelga decir multitud de honrosísimas excepciones, por eso
ya sea por amor a ellos o por motivos de orden práctico, recuerden que se celebra el Día de los Abuelos el 26 de julio y que la mejor manera de celebrarlo es darles al largo de los 365 días nuestro cariño y nuestras atenciones a todos los abuelos, personas mayores que nos escuchan, nuestro respeto y el más sincero de los homenajes.
Posem una mica de música.
Recordem que també l'avantguàrdia d'avui ens parla d'un tema, que en parlen totes les notícies, que Sanitat deixarà de finançar 456 medicaments. L'usuari haurà de pagar des de mucolítics fins a fàrmacs per a trastorns psíquics. Això a la gent gran ens afecta de quina manera? Moltíssim. Perquè jo he entrat a internet, he llegit la quantitat de marques que entren, o sigui, que van des del Fortasec fins al Bissolbon, passant per coses...
cròniques com la pròstata, com la hipertensió, hi ha quantitat de medicaments que no haurem de pagar un euro, sinó que haurem de pagar tot el medicament. O bé, a més a més del medicament, tot el preu sencer, a sobre l'euro. Perquè el diumenge passat a casa ens vam trobar, necessitàvem una crema perquè el meu marit tenia una infló i tal, i que qual, és igual, valia 5 euros. I ens van cobrar, a més a més, l'euro. I llavors era preu, no entrava dintre de la Seguretat Social...
O sigui que ens van cobrar un 20% del preu del fàrmac. O sigui que això ja està bé la broma, eh? Sí, sí, això és un desastre. Això és un desastre i a pesar que la senyora ministra Ana Mato digui que no, amb tots els nostres respectes, no hi podem estar d'acord. De cap de les maneres. Perquè a més ja ens hem trobat en casos pràctics que el mateix especialista et diu no, aquest medicament...
Ha sortit nou, és més car, no entra, però podem tornar a la finesterida. És un exemple que diu que la finesterida és qualsevol altra cosa que aprenem la gent gran, però que ja és un genèric, ja no és aquell medicament, ja no porta aquella altra propietat. Si llegeixes el prospecte, no és exactament el mateix. Diuen que sí, però jo estic una mica en desacord de que sigui igual. No és un genèric d'aquest nou medicament que ha sortit, és un genèric del medicament anterior que et receptaven. No és el mateix.
Per tant, aquí el que va en detriment les retallades de sanitat, evidentment... És en la salut de les persones. I ho pateix, en primer lloc, és la salut de les persones. I, sobretot, de les persones que més necessiten, que som nosaltres, els vellets. I, en segon lloc, els professionals de la sanitat. O sigui, els metges, els infermers i els farmacèutics estan patint aquesta retallada bestial que veig que va a més. Sí, sí. És que, clar, són molts cèntims, però...
Que suposo que hi ha altres llocs on es pot retallar, també. Per què no retallen amb cotxes oficials? Per què no van amb patinet o amb bicicleta? Escolta'm, anirien comodíssims. Només avui he vist per internet el llistat de...
de primeríssimes autoritats que s'han negat a viatjar en classe turista. O sigui... O sigui que s'ha d'anar a... N'hi ha només uns poquets que sí que s'han vingut a viatjar en classe turista, però n'hi ha uns altres que no, que volen viatjar amb classe, amb bitllet de primera classe quan van a l'AVE o quan van a l'avió. Molt bé.
Mira, no ens amarguem l'estiu, que ara tenim per davant... No, no, però s'ha de dir, s'ha de dir... Clar que s'ha de dir, però és que realment fa ràbia perquè és que no tens poder. Avui estava en una conversa precisament amb una farmàcia, diu, però és que si no es diu, llavors què? És que estem d'acord amb totes aquestes coses. A més a més, diu que si hem pagat de més, després ens ho retornaran. Però quin embull és aquest?
Per què s'ha posat en marxa sense abans no estudiar-lo i reclamentar-lo? Res. Ho hem de dir perquè el que calla otorga i nosaltres no les otorgamos. No, no, no. No estem d'acord. No, no estem gens ni mica, sobretot per les persones grans.
No estem d'acord. Bé, i com que tenim el temps, oi, com que ja se'ns ve sobre, volem parlar de set o vuit coses més, però una que si volem dir és els tigres de l'estiu, aquest títol que han posat els del bolletí de la guia part de Collserola, ha estat molt bé, perquè els tigres de l'estiu, evidentment, no són falins, sinó mosquits. Amb l'arribada de l'estiu i la calor, ens tornem a visitar aquests insectes emprenyadors, els mosquits.
No prou contents fent-nos la punyeta, amb perdó, de les expressions, jo llegeixo tant com ho posa a l'article, ja fa uns anys que també hem de vigilar de dia. Mentre els mosquits autòctons ens deixen tranquils, els tigres ens regalen les seves contínues picades causades per exemplars família.
És qüestió de posar menta al nostre entorn, que diuen que la menta no deixa apropar els mosquits. Sí, això diuen, i de l'alfàbrega, però res, em sembla que no, no es marxen. Durant aquests mesos de calor ens cansarem d'escoltar frases com «Tinc la sang dolça» o «Aquesta tarda m'entraé al pati, m'han acrivillat en tot moment». El mosquit tigre és el protagonista de moltes de les converses de l'estiu. És el causant de més d'una nit d'insomni.
És originari del sud-est asiàtic i es va detectar a Catalunya per primera vegada l'estiu del 2004. O sigui que fa poc que el tenim. Sí, i tant. Tal com ja es temia, la seva propagació al nostre territori ha anat en augment any rere any. És precisament per aquest motiu que és força important tenir present quines són les mesures a prendre per tal d'evitar la seva presència. Se'l reconeix per les seves característiques ratlles blanques al cap
el cos i les potes i, sobretot, per pica de dia, no de nit. El mosquit adult fa entre 2 i 10 mil·límetres aproximadament. És de mida mitjana. Els ous són de color negre ovalats i no són visibles fàcilment. Són molt importants perquè són els que asseguran la seva supervivència durant l'hivern. L'insecte, en sortir de l'ou, es converteix en larva. Les larves són aquàtiques, sense ales,
de color fosc, fan al voltant d'uns 5 mil·límetres de llarg i es transformen en pupes en 5 o 10 dies.
Aquestes s'alimenten de la matèria orgànica que troben a la superfície sospesa a l'aigua. Per això s'han d'evitar tant les aigües estancades. Estancades. Les petites bases d'aigua... Sí, a vegades que poses un plat sota d'un test, o queda aigua a la regadora, aquestes coses s'han d'evitar. Doncs això ja és un niu perquè aquestes bèsties abundin. En un primer moment podríem comparar-les amb els caps grossos, però molt més petitons.
Donat els seus característics moviments espasmòdics, es diferencien amb facilitat d'entre d'altres larmes. La pupa és l'última fase per convertir-se en mosquit adult. En un parell de dies, la metamorfosi es produirà i el mosquit empenderà el seu primer volt.
És una espècie invasora. Aquest és un mosquit insistent i actiu, sobretot de dia, principalment fora de les cases. El trobem en zones ombrívoles. Són precisament les femelles les que més molèsties produeixen degut al nombre elevat de picades que fan. De forma diferenciada, els mosquits autòctens cal esmentar que donades les característiques d'espècie invasora, el mosquit tigre...
està sotmès a un règim especial. L'espècie és inclosa en el catàleg d'espècies invasores prevista per la llei, cosa que implica el mandat del seu control, limitació i, si és possible, la erradicació del territori espanyol, adicionalment a mesures legals de prohibició de tinença, manipulació, comerç o transports. Així consta la proposta d'ordenança municipal per a la prevenció i control
dels mosquits, i particular del mosquit tigre. Bé, recordeu, no deixeu bessetes amb aigua ni sota plats de testos, procureu que les regadores quedin netes i fem el possible perquè no puguin viure. Bé, posem ja la sintonia de la poesia.
Recordem avui, quan fa 142 anys del seu naixement, el poeta José María Gabriel Igalán, tot un virtuós del sentit del ritme que va posar melodia a les paraules escrivint, com hem dit abans, en castellà i en castuvo. Soneto a un hombre rico. ¿Quién te ha dado tu hacienda o tu dinero?
O son fruto del trabajo honrado o el haber que tu padre te ha legado o el botín de un ladrón o un usurero. Si el dinero que das al pordiosero te lo dio tu sudor, te ha sublimado. Si es herencia, cuán bien lo has empleado. Si es un robo.
¿Qué das, mal caballero? Yo he visto a un lobo que de carne a hito dejó comer los restos de un cabrito a un perro ruin que presenció su robo. Deja, oh rico, comer lo que te sobre porque algo más que un perro será un pobre y tú no querrás ser menos que un lobo. Soneto a un sabio. Tú, de la ciencia a la razón, te alzaste y sus hondos arcanos descubriste
Dime, oh sabio, que buscas con desvelo la necia palma de la humana gloria...
en la més era vida d'este suelo. ¿Cuál será de las dos mayor victoria? ¿Conquistar un aplauso de la historia o merecer la eternidad del cielo? I seguirem amb aquest breu poema. Normalment, els d'en Gabriel i Galán són llarguíssims, però
És en els més curts, quan és més intensa la sebra densitat poètica, perquè en lloc d'explicar-nos històries, ens parla de sentiments. El amo. En el nombre de Dios que las abriera, cierro las puertas del hogar paterno, que es cerrarle a la vida un horizonte, y a Dios...
Es preciso tener labios de mártir para acercarse a ellos la hiel del cáliz que en mi mano trémula con ojos turbios.
Esperando veo. Ya está solo el hogar. Mis patriarcas, uno en pos del otro del hogar salieron. Me los vino a buscar Cristo amoroso con los brazos abiertos. I per acabar, un refrescant poema de Tomás Garcés, Estiu a Cerdanya. A la llinda del bosc s'esguerria la passa. Ara veiem del cim els jardins de la plana.
Les esquelles només el silenci trencaven. Les crineres al vent, el galop de l'eugada. Llibertat, llibertat, llibertat adorable. Però passen els bous, processó de la tasca. Entre l'euga i el bou, la mesura i el pacte. Ai, quin aire més fi, a quina aigua més clara. Collirem l'aranyó, la pometa buscana, com un sol brillarà la carlina daurada.
però en sento els batecs, i la tarda s'apaga, i la truita s'esmony, riu amunt, pigallada. Bé?
Ja hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui, que és l'últim d'aquesta temporada, encara que el repetirem, si Déu vol, el proper dissabte a les 11 del matí. O sigui que moltes gràcies a tots per haver-nos escoltat aquí al llarg de tota aquesta temporada. Això s'ha fet molt curta, la veritat. Moltes gràcies al Marc Pere Arnau per posar-nos aquestes músiques tan adients. I a tu, Joana. I a tu, Pere.
I sobretot a tots vostès. A tots vostès. A tots vosaltres. Que ens han tingut la paciència d'escoltar-nos. Bé, us esperem el proper setembre. Suposo que sobre la meitat o així. I bé, també esperem comptar amb la vostra atenció. Fins aleshores, us veiem. Que passeu molt bon estiu. Molt bon estiu. I compta amb el mosquit tigre. I a reveure. A reveure.
Fins demà!
Tens entre 10 i 16 anys. Tu vols passar bé? Doncs el dia 6 de juliol vine al Casal de Joves. De 5 a 9 del vespre. Ah, si vols que soni la teva cançó preferida, envia un mail a info.festajove.com Amb el nom de la cançó i el link de YouTube. Recorda el mail a info.festajove.com T'esperem.
Llegeixo un missatge del director d'una escola que vam rebre fa uns dies. Aquest curs estem treballant el tema de l'embolcall de l'esmorzar, per evitar el paper d'alumini i potenciar altres opcions. Bossa de paper, plàstic, carmanyola... Va, a veure si veiem més muntatges d'escoles. Envieu-los a aquíreciclem.cat. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio.