Ràdio de Sant Just
Seixanta i més
Amics i amigues, tots de Ràdio d'Esvern
Com cada dimecres a les vuit del vespre
i en segona audició dissabte a les 11 del matí
l'audició 60 i més us arriba a través del 98.1
de la freqüència modulada
Aquesta és una hora d'amanitats, música, comentaris
sobre l'actualitat i més i més
Un espai de temps amb l'ànim que passeu amb nosaltres
una estona distesa
fins a arribar a l'hora
o ve del sopar
o ve del vermut familiar
dels dissabtes
qui tingui costum de fer el vermut dels dissabtes
Bé, desitgem que
gaudiu també de l'ambient
que respira al nostre poble
amb un lema
no sé exactament si diu això
però la idea és aquesta
a Sant Jús, la primavera, la sang altera
amb tot un seguit de concerts, de música popular
jocs pels nois i les nenes
actes recreatius, en fi
oi una salutació a la primavera
que malgrat que ens obsequia
amb unes molèsties molt remarcables
com és l'estènia primaveral
fa reneixer la verdor als parcs
les fulles, els arbres
ui, ui, ui
que m'estic passant de cursi
Bona primavera per a tothom
i que aquesta audició sigui capaç
de mantenir la vostra atenció
fins al seu final
Això és el que desitgem
l'Alina, en Joan Maria
en Carles
i qui us parla, la Joana
Avui la Montse no pot venir
perquè no es troba gaire bé
que té una contractura
Esperem que es posi boneta molt aviat
Endavant, 60 i més
Biografies de personatges cèlebres
Avui farem uns breus trets
de la vida de Marilyn Monroe
Nom artístic de Norma Jane Baker
nascuda a Los Angeles
l'any 1926
Marilyn Monroe va tenir
una infantesa força complicada
i la seva gran desgràcia
va ser que les càmeres cinematogràfiques
es van enamorar
de la seva fotogènia
va ser anomenada
exponent màxim
del sexapil de l'època
i la van encassellar
amb protagonista
de comedietes mediocres
com
els cavallers
les prefereixen rosses
o com casar-se
amb un milionari
Encara que també
va protagonitzar
films dramàtics
com 4 pàgines d'una vida
Rius sense retorn
o Niàgara
Va estar caçada
amb homes importants
de la seva època
però va ser incapaç
de ser feliç
amb ells
o de fer-los felices
La seva vida
va finir
el dia 5 d'agost
de 1962
en el dormitori
de la seva residència
a Hollywood
i va ser trobada
al llit
amb el telèfon
despenjat
i el toc a discos
en marxa
A la tauleta de nit
s'hi van trobar
8 flasons
en diferents tipus
de píndoles
Tenia 36 anys
El cas va quedar
tancat
com suïcidi
premeditat
provocat
per un excés
de barbitúrics
però hi havia
masses coses fosques
a la vida
de la superestrella
que van posar
ombres
de dubtes
sobre el dictamen
Marilyn Monroe
va ser amiga
íntima
tant del president
Kennedy
com del seu germà
Robert
però aquí
no acabaven
les seves
companyies sentimentals
La deessa
de la pantalla
també va tenir
vincles
amb el món
del crimen
infiltrat
en les altes
esferes
de Washington
La seva carrera
havia estat
recolzada
per la màfia
que li va passar
factura
en els moments
en què li va convindre
També hi van haver
sospites
sobre que
l'actriu
va estar
utilitzada
per la CIA
amb la finalitat
de comprometre
a dirigents
polítics
d'Àsia
i Orient Mitjà
Però l'única
certesa
que es té
és que
a mica en mica
l'actriu
es va convertir
amb una dona
descentrada
amb una vida
afectiva
desastrosa
però que estava
profundament
assabentada
de molts secrets
de la màfia
la CIA
i també
dels Kennedy
Segons va escriure
Sus Giancana
germà del cap
de la màfia
de Chicago
Sam Giancana
havia estat
amant
de la Marilyn
uns assassins
professionals
van entrar
al domicili
de l'actriu
li van cobrir
la boca
amb esperadrap
li van posar
uns supositoris
letals
d'efecte ràpid
que no deixava
rastre
Aquests detalls
escabrossos
els va exposar
Sus Giancana
en el seu llibre
Foc encreuat
Malgrat
aquesta denúncia
el dictamen
oficial
no va ser corregit
El que diu la història
és que la Marilyn Monroe
s'havia suïcidat
sense que mai
se sabés
el veritable motiu
per fer-ho
L'actriu
havia viscut
molt ràpid
havia anat
molt lluny
sabia massa
i es va relacionar
amb molta gent
poc recomanable
i a partir
de la seva
misteriosa mort
es va començar
a formar
la llegenda
que
amb el pas
del temps
s'ha anat fent
més
i més
indexifrable
l'actriu
de la seva
ara l'Alina
ens porta
aquells comentaris
en els quals
aprenem coses
molt interessants
de la ciutat
Cap i Casal
de Catalunya
Barcelona
jo vaig seguint
com diu el llibre
des del principi
i arribarem
als nostres dies
i sabeu
que tenim
aquella part
de menjar
la part lúdica
la part misteriosa
bla bla bla
bla bla bla
això mateix
i avui
parlarem
del rei
que és
llaminer
els confits
les fruites
confitades
els píndoles
de sucre
recordem
que es tenia
per una medecina
era la llaminadura
preferida
del Casal
de Barcelona
i per això
van jugar
un paper destacat
amb molts
dels actes
de la vida social
i privada
dels
barcelonins
benestants
per aconseguir xerops
almíbers
i confits
els reis
els reclamaven
els mercaders
catalans
establerts
a l'Orient
diuen
que els millors
eren els dolços
fets
a l'Alexandria
hi ha documents
que relaten
que a casa del rei
la despesa
dels confits
amb els quals
obsequiaven
els visitants
distingits
i que tenien
un paper important
a taula
en el moment
de celebracions
destacades
estava regulada
amb rigor
el rei
Pere el Ceremoniós
fu un dels més estrictes
en el control
dels confits
el carmelenc
havia de presentar
sempre al rei
quan hi era
els confits
i tots els medicaments
que l'apotecari
de la cor
havia preparat
i que un testador
havia de testar
abans
que la real
boca
per
per si de cas
per si de cas
diu el mateix
abotecari
havia de confeccionar
també confits
pels personatges
importants
de la cor
i pels altos
servidors
com ara el mateix
Camerlenca
es diu
els documents
de l'època
ens dibuixen
una Barcelona
celebrant
un seguit
inacapable
de festes oficials
en les quals
el menjar
tenia un lloc destacat
i més encara
els confits
i els dolços
de tota mena
un document
un document
del 1440
explica
el banquet
que el Consell
de Cent
barceloní
ofereix
al príncep
Joan de Clivès
que visita
la ciutat
i després
portar-lo
de turisme
li brindaren
una vella
col·latio
de beure
at
diversos
confits
així
crustats
en
les
cendrins
no sé
el que vol dir
però ja ho veieu
els cendrins
serien bons
diu
el gust
dels confits
també era cosa
dels monestirs
de les sabadies
dels priorats
i
de tot arreu
han arribat
fins a nosaltres
les tradicions
confiteres
del
clègrat
ai
clègrat
clègrat
de l'època
diu
m'agradaria
haver tastat
els
papavanets
confits
menuts
de colors
i granulats
i els
anissos
de frara
que diu
que eren
grossos
o sigui
que ja tenim
això
això també és una
manera
d'endulcir la vida
d'endulcir la vida
i ara ens n'anem
per una altra cosa
he deixat
unes
quantes
coses
sense
llegir-les
perquè les trobo
una mica
que brosses
i aleshores
llegirem
alguna cosa
que va
per aquí
que diu
masoquisme
eh
masoquisme
a veure
aviam
sí
on està
el masoquisme
ah
no ho sé
diu
estan els llibertins
i estan els masoquismes
espereu un segon
asqui
diu
els clergues
pateixen
per resistir
la temptació
i el desig
i s'enfronten
al cos
que els tormenta
el maltracten
per
apaivagar-lo
avui
n'hi diríem
masoquisme
autoflagelació
silicis
silicis
d'eixuplines
de junis
vigílies
un masoquisme
de bot
que arriba
a ser
plaent
i ostentós
vèncer el desig
a base
de sofriment
i sentir-se
és un sant
sant Benet
es tira nu
damunt
d'unes sortigues
per vèncer la luxúria
i sant Francesc
es despulla
i es fueteja
i com la
trempada
no baixa
una nit d'hivern
nu
fa un ninot
de neu
amb figura de dona
i jou
i l'undemà
els germans
el troben mig mort
més mort
que viu
per l'amor de Déu
ara per què
no està en aquest temps
perquè ara
hi ha ninots
de plàstic
i ara
com es diu
els robots
que escolta
amb figura
femenina
femenina
doncs veus que bé
i li diu
nen estàs buena
esta noche
i dice sí
vale
continuem
i aleshores
sabien aquests
i després
estaven els llibertins
els llibertinatges
van néixer
com a moviment
filosòfic
a Europa
a final
del segle XIII
i pregonava
el refús
de l'autoritarisme
especialment
el religiós
preconissava
l'alliberament
del gaudi
que la iglesia
condemnava
els llibertins
són sensualistes
filosòfics
que defensen
la relació
entre adults
mútuament
consentides
perseguits
pels catòlics
i els protestants
la paraula
llibertí
va ser sinònim
d'heretja
i van arribar
fins a nosaltres
com a definició
de personatge
amoral
i de vida
llicenciosa
i l'arquetip
del llibertí
seria
qui podia ser
què us sembla
de l'època
més antiga
no ho sé
d'un Joan
d'un Juan
hombre
un personatge literari
que podria haver estat
pres del model
de Giacomo Casanova
el seductor
italià
val
ja tenim
una part
d'aquestes coses
que es fan aquí
i ara aquí
anem a la part
ja més mística
i
misteriosa
i misteriosa
diu
els murs
del tinell
i les mentides
el tinell
va ser aixecat
per Pere el Ceremoniós
i el de Punyalet
en el segle XIV
i llavors
se li deia
cambra
del parament
parament
i més tard
tinell
per les grans vitrines
on s'hi exhibia
la vaixella real
embutada
de murs
ben aïllada
perquè no se sentissin
els crits
acollia
la temuda
sala de torbens
on es torturaven
els processats
per la inquisició
i és que
la llegenda
diu
que si l'acusat
mentia
durant la interrogatòria
les pedres
del sostre
es movien
i fins i tot
li queien al damunt
sepultant-lo
l'inquisició
va aprofitar
molt bé
la llegenda
que els murs
del tinell
no resisteixen
les mentides
i després
se'ns diu
darrere
darrere de la capella
de Santa Àgata
a la plaça real
hi ha la casa
on s'allotjava
el butxí
real
davant mateix
es portava a lloc
els suplicis públics
i s'alçaven
les forques
i quan la inquisició
celebrava els actes
de fer
en allà mateix
a la plaça real
i el butxí
no agradava a ningú
deien que els estres
es negaven
a prendre'ls
i les mides
per no haver-los
de tocar
potser per això
ens ha arribat
la imatge
del butxí
vestit
amb una mena
de sac
nuat
amb un cordill
el butxí
feia la seva feina
amb la cara tapada
i el tors nu
només una mena
de calçons
li tapaven
les vergonyes
i era considerat
de bona brany
que un reu
desesperat
li arrenqués
els calçons
al butxí
i el deixés
amb les vergonyes
a l'aire
el butxí
arrodonia
el sou
amb la venda
de diversos amulets
estelles
del patíbul
sucades
amb sang
de reu
que portaven
bona sort
ossos
d'executats
hi havia
a Barcelona
tràfic
d'ossos
de mort
els executats
eren
els més
preuats
també
les mans
de les mans
s'estreia el greix
i se'n feien
unes espelmes
de propietats
màgiques
especialment
per als lladres
que creien
que en entrant
a casa
amb una d'aquestes
espelmes
era garantia
de trobar-hi
tresors amagats
i que ningú
no es despertaria
per molt soroll
que es fes
la resta
del greix
del reu
també era
una mercaderia
covejada
i si el butxí
no s'encarregava
d'estreure
ell mateix
el greix
o de callar-li
les mans
a la justiciat
els lladres
l'esperaven
a la nit
per anar
on havia
el cadàver
i estreure
el preuat
material
i ara
ja s'han quedat
sense mans
i podem continuar
nosaltres
però
m'has deixat
sense la
com sempre
que ens expliques
unes coses
jo no explico
res
inventat
el dia que
m'ho inventis
aleshores
això
quedarà
quedarà
res
un conte de fades
un conte de fades
mare
vale
la pròxima
sí, sí
no explico
si
es
m'ho Krull
Aquesta musiqueta
ens ha endolcit
una mica el tema
que ens acabes d'explicar.
Milleta, millor és una història
d'amor que no...
Que consti, fixeu-vos que consti,
que m'he saltat alguns capítols.
Doncs com ho devien ser, els capítols.
Eren excessivament
excessivament rares, tu.
No pot ser això, no.
Bé, hi ha una dita
popular que diu
Qui canta als mars
i el seu, sobretot,
espanta.
El cant és una activitat
que, més o menys,
totes les persones
hem fet en algun moment.
A més de passar-ho bé
amb amistats,
companys
o en solitari,
també guanyem altres tipus
de beneficis
practicant-lo.
Endinsem-nos
en el món de la música
i cantem el que podem aconseguir.
I també fixeu-vos que el cant
és un exercici pel cor.
Diu, el cant
és un exercici aeròbic.
Per tant,
practicar-lo suposa
l'estimulació
del sistema circulatori,
la feina dels músculs
i l'entrenament dels pulmons.
Cantar suposa aprendre
a fer respiracions
més profundes
i lentes,
cosa que comporta
que el ritme cardíac
disminueixi.
I aquest fet
ajuda,
al mateix temps,
les persones amb asma
ja que millora
la funció pulmonar.
I, a més a més,
segregam endorfines.
Això, això.
Les endorfines
són hormones
que afavoreixen
el nostre estat
de benestar.
Quan escoltem
una música
que ens agrada,
el nostre cervell
la segrega
i per això
ens sentim bé.
Quan cantem
els nadons
al bressol
perquè dormin,
també els estimulem
la secreció
i els proporcionem
tranquil·litat.
Ens ajuden
a memoritzar.
Les melodies
i els ritmes
són recursos
que utilitzem
per a la mnemotècnia,
és a dir,
per a generar
associacions mentals
entre conceptes
per a facilitar
el record
d'alguna cosa
concreta.
I també som
més feliços.
Els processos
mentals
relacionats
amb la música
estan estretament
units
amb les emocions.
Per aquest motiu,
quan cantem,
ens és molt més fàcil
implicar-nos-hi
i canalitzar
els nostres sentiments
mentre
ens
reconectem
amb el cos.
Ens expressem
d'una forma
diferent,
cosa que si fem
en companyia
ens permet
desenvolupar
funcions socials
i de percepció
de l'altre.
El sentit
de cooperació
evoluciona
i l'última instància
ens fa més feliços.
L'origen
de la música.
El naixement
de la música
és anterior
al llenguatge.
Comparteixen
aspectes comuns,
però entre tots dos
hi ha una
diferència
molt grossa.
El so
de les paraules
no guarda
cap relació
amb el seu
significat.
És a dir,
la sonoritat
del substantiu
finestra
és fruit
d'un acord,
no del fet
que les finestres,
excepte que veiem
amb els nostres ulls,
tingui cap relació
natural
amb aquest
so.
En canvi,
una melodia
significa
allò que sona,
encara que pugui ser
una cosa
imprecisa
i confusa.
Una investigació
feta
per la Universitat
de Sussex
va demostrar
que persones
de cultures
diferents
poden experimentar
les mateixes
emocions
escoltant
les mateixes
cançons.
D'aquesta manera,
es va arribar
a la conclusió
que la música
s'utilitzava
en l'antiguitat
per modificar
el comportament
de la gent
mitjançant
la just
gestió
d'emocions
per a complir
uns fins
determinats.
I després
de tot
l'ho dit,
senyors,
cantar
ens allibera
de l'estrès,
ens ajuda
a dormir
millor
i a tonificar
la zona muscular
que activa
quan modulem
el cant
a causa
de la secreció
de la oxitocines.
Així que ja
ho sabeu.
A cantar.
A cantar.
A cantar.
Estem escoltant
un fragment
del poema
sinfònic
Mapàtria
del compositor
i pianista
xec
Frederic Smetana.
Popular
per les seves
òperes,
entre d'elles
La núvia
Benuda
i Dalibor,
gènere
considerat
exclusivament
xec.
Podem escoltar
la versió
de l'Orquestra
Sinfònica
de Bralina.
Gràcies.
Bèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèè
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va ser!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!