logo

60 i més

Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits.... Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....

Transcribed podcasts: 295
Time transcribed: 13d 1h 11m 30s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

i els nostres companys estaran en Ràdio d'Esvern
el dimecres que ve a dos quarts de vuit del vespre.
Gràcies i adéu-siau.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços.
És una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent,
la ràdio de Sant Just, 98.1.
Ràdio d'esvent, 98.1.
Ràdio d'esvent,
dure'm a mi.
60 i més o menys?
Fidels, a la nostra cita de cada dimecres,
amb vosaltres, oients de Ràdio d'Esvern,
tornem a estar en aquesta sintonia,
en el 98.1 de la freqüència modulada,
disposats, com sempre, a oferir-vos,
al llarg d'aquesta hora de ràdio,
tota una sèrie de temes curiosos,
d'actualitat o, simplement, d'informació.
Ja vàrem dir, de bon principi,
que la veu jove que ens acompanya,
fent la nostra audició intergeneracional,
en Joan Xirivella,
seria amb nosaltres,
sempre que els seus estudis ho permetissin.
Demà té dos exàmens,
i com és natural,
no ha pogut estar amb nosaltres,
però ens ha fet arribar la seva col·laboració habitual,
o sigui, que no ens ha abandonat.
Moltes gràcies, Joan.
Però, tenim a la Lina,
que ens parlarà sobre coses molt interessants,
i ens farà companyia,
aquesta estoneta de ràdio.
També en Carles Hernández,
en Carles Hernández Rius,
el nostre Carlitos,
que posarà les músiques,
i cuidarà de la part tècnica.
I qui us parla, la Joana Algarra,
diu, endavant, 60 i més o menys.
Avui celebrem la festivitat
de la Mare de Déu del Roser
i de Sant Marc,
Bisbe Arrubà,
del Cicle III de l'Era Cristiana.
La nostra audició
es complau amb felicitat
a totes les russers
i a tots els mars
que avui celebren la seva onomàstica,
per molts anys.
a totes les escorts.
Fins demà!
Dilluns passat, varan saber una doble mala notícia pel món de la cultura.
Les morts de Henning Mankel i Anna Diosdado.
Henning Mankel és un autor suec, famós per la seva producció de la novel·la negra,
creador del popular i televisiu inspector Wallander,
a més a més de moltes literatures infantils,
bé, de molta literatura infantil i obres de teatre,
de les quals era director i productor.
D'aquest senyor que va ser un pioner a la novel·la,
i potser els que ens agrada la novel·la negra vam disfrutar molt amb els seus llibres,
també hem de dir que sabia portuguès.
Sí, però és que feia mitja vida.
A Mozambique i l'altra mitja a Suècia.
I ell fa molta gràcia perquè deia que era com si tingués un amant.
O sigui, tenia la muller i l'amant.
I no sabia qual de les dues, o sigui, parlant de Suècia o d'Àfrica,
bueno, de Mozambique.
Era molt agradable.
Inclús han fet sèries de televisió, que ja ho dius aquí, molt bé.
Jo la vi, la del Wallander, si te'l vaig veure a la televisió.
És un inspector que és molt reflexiu.
I a més a més diabètic.
Sí, i a més a més l'última obra que ha fet aquest senyor
parlava del seu càncer i de tota l'angoixa que va passar quan es va enterar
i de tota la seva esperança en què milloraria.
Ell va lluitar, però, bueno, les coses van o no van.
És que morts molt jove, eh? 67 anys.
Sí, bueno, ara ho trobem jove.
Ah, clar, nosaltres per això som de 60 i més.
I nosaltres, un nen.
Un nen, per nosaltres un nen.
No, és una llàstima.
Qui no recorda la famosa sèrie Anillos d'Oro dels anys 80?
Sobretot nosaltres, els de 60 i més.
Aquesta sèrie va llançar el món de la popularitat a Immanuel Àries,
protagonista juntament amb Anna Diosdado, que a més a més era la guionista.
També recordarem la sèrie Segunda Ensenyanza, que també era de l'Anna Diosdado.
Més tard, ella va deixar la interpretació i es va dedicar exclusivament a escriure guions per la tele,
pel cinema i algunes novel·les.
Lamentablement, el passat dilluns, en dues figures,
Henning, Mankell i Anna Diosdado, es van deixar
després d'una vida de treball intens dedicada al món de la cultura.
Era una mica més gran, l'Anna Diosdado, tenia 77 anys.
Sí, no ho sé.
Sí, sí, tenia 77 anys i ja feia un temps que patia una leusèmia, però bé, escolta...
No, no, les leusèmies són seniles, que se'n diuen, moltes vegades són bastant curables,
o duren el pacient, duren bastant, perquè els hi fan fent transfusions de mica en mica
o periòdicament i doncs van posant-se bé.
Quan unes altres són mielítiques, que se'n diu, doncs aquestes a vegades en tres mesos,
com li va passar al meu home, se'n van anar.
Sí, sí, sí.
I no era senil, perquè, bueno, sí que era senil perquè eren 70 també i pico, però bueno, no.
No, no, era bastant jove el teu també.
Sí, sí, sí.
Què, tinc de fer?
Aceptar-ho com ell ho va acceptar, amb el Henning Mankel.
Sí, bueno, nostre record per aquestes figures que sap greu que marxin,
perquè, escolta, sempre donen un aire a la cultura, que a vegades costa tant d'aconseguir.
Ahir parlava un senyor filòsof sobre la mort, no sé si ho vau veure, era allà a l'intermediu, no sé què,
i va fer un filòsof bastant important, Sabada, em penso que se'n diu, no me'n recordo exactament,
i ha fet un llibre així quan espera algú, i aquesta importància que nosaltres potser no acabem d'entendre entre la vida i el que és l'amor.
Tot era real d'aquest cas que n'hi ha d'aquests pares, per la cosa no d'eutanàsia, sinó per morir d'una manera digna.
Sí, digna, la nena aquesta, ja ho han permès, sí, sí, però va bé d'anar al jutge, eh,
i enterar-se de tot el procés i tota la circumstància, és una cosa molt trista.
La vida és això, naixem i morim, això ho hem de tenir ben clar.
I tant, i a més, escolta'm, jo sempre ho dic, i no cal entristir-se.
No, ara, quan més lluny, millor, eh.
Bueno, tot depèn de les circumstàncies, si tu estàs bé, doncs anem tirant de la rifeta,
però si un no està bé, doncs, bueno, també s'accepta, diu, mira, jo a vegades dic, un altre pagarà l'hacienda.
Això, però és el mateix, o les deudes, sí, si tenim molts deudes, tu, mira, tu has acabat,
es queden sense cobrar i llestos.
Continuem el nostre programa.
I tant.
I ara, la col·laboració del nostre Joan Chirivella.
Ella va portar el seu escrit, i aquí ho tenim molt en compte.
Diu, el 7 d'octubre és el 280è dia de l'any i del calendari gregorià
i 281 en els anys de traspàs.
Queden 85 dies per finalitzar l'any.
Joan, si pots escoltar-ho això, després tu faràs un programa per mi, eh.
Ara t'ho fac jo.
El dia 7 d'octubre de 1880, Barcelona neix Jaume Paisa.
Això ja són les femèrides.
Sí, i jo, compositor i director d'orquestra.
L'obra més significativa, la Suite International Intervention,
és el que posa aquí.
El 7 d'octubre de 1887, a Sant Feliu de Guíxols,
neix Gàcil, pseudònim d'Agostí, Calvet i Pasqual,
escritor i periodista català.
Sí, molt famós, eh, Gàcil?
El dia 7 d'octubre de 1915,
en els guiamets al priorat neix Neus Català i Pallejar,
única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Rebensbruck.
Què? Aquesta senyora sí que és molt i molt i molt gran.
I tant.
I a més a més, com has resistit tot aquest sofriment i aquest patir que van tenir pobra gent.
I tant que sí, que injust va ser.
Dins del mar de les Jornades Europees de Patrimoni,
el proper dissabte, 10 d'octubre,
el Centre d'Estudis Sant Justencs
ha programat una visita guiada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
a Terrassa.
Se sortirà del parador a les 10 del matí en autocar.
No sabem, a hores d'ara, si encara hi ha places,
però si esteu interessats en assistir-hi,
ho podeu consultar a l'estanc a Can Vila,
al carrer Bonadista número 55.
El preu, tot inclòs, és de 12 euros pels socis
i 15 euros pels no socis.
I ara, informació del nostre butlletí.
El dia 24 d'octubre,
la nit de Sant Just al carrer,
nova proposta de les festes de tardor.
Botigues, obertes fins a les 12 de la nit,
tapes al mercat,
mapping a la façana lateral de l'Ateneu
i música són algunes de les activitats previstes.
Estupendo!
Estarem molt divertits.
Anirem de juerga.
I tant!
Del 15 al 25 d'octubre,
11 dies de festa de tardor
amb activitats adreçades a tot tipus de públic
i amb més novetats que mai.
L'Ajuntament, el comerç del poble,
el mercat municipal
i l'entitat Dona i Empresa
han sumat esforços
per oferir noves propostes
la nit del 24 d'octubre
al voltant dels carrers Bonavista,
Raval i Creu.
L'undemà al matí
serà el torn de Setjust al carrer,
una jornada que any rere any
és multitudinària
gràcies a la participació
de moltes entitats,
escoles, col·lectius,
artesans, artesanes i famílies.
Les persones interessades
a posar paradetes
es poden inscriure fins al dia 16 d'octubre
a l'Oficina de Gestió Integrada
o GI
de l'Ajuntament.
La web municipal
santjustenc.cat
es pot consultar la informació
i descarregar el formulari.
i ara continuem parlant de cultura
perquè també a Barcelona
van haver-hi unes jornades fabuloses.
o sigui,
va celebrar el seu primer
Gallery Weekend.
Te'n recordes que l'altre dia parlàvem?
Sí, que has comentat
al carrer Patrichol i les...
Tota aquella cosa, vè?
Doncs mira,
Gallery Weekend.
També han d'aprendre,
els barcelonins,
han d'aprendre anglès.
Ja és.
Mira,
diu que
un esdeveniment de quatre dies
en els quals Barcelona
va desplegar
tota la seva
a fer vessència artística
amb més de 60 artistes
rellevants
a galeries i espais d'art.
Rutes guiades, intervencions,
comusariats,
espais independents
i diverses activitats
van posar de relleu
el potencial creatiu
i artístic
de Barcelona.
I un dels llocs
que em va cridar moltíssimament
l'atenció
va ser una nova galeria
que no tenia
per norma visitar-la,
que era
la galeria
Marc Domènech
del passatge
Marcadé
12 baixos.
Va presentar
una exposició
amb el títol
Maneli,
Melotti i Miró,
la dansa
de les formes.
Si acceptem
l'acció
estètic
clàssic
que suggereix
que en l'art
no hi ha progrés,
que les obres
amb la seva complexa
presència plàstica
afirmen
una estudiada
conjunció
formal
damunt la tela
o en l'espai,
podríem entendre

el criteri
que anima
la selecció
d'obres
d'art
que presenten
tres artistes,
Maneli,
Melotti
i Miró,
amb una cronologia
propera,
gairebé compartida
i que gossaria
d'anomenar
a fi.
Artistes,
ben mirat,
formats tots ells,
en la crisi
de responsabilitats
estètiques
i tanmateix
existencials
i murals
de l'anomenat
fin de segle.
Uns artistes
del tot
enlluernats
per la potència
figurativa
de les alternatives
artístiques
inesperades
i la fascinadora
amb venda
dels ismes.
Pots tornar
a repetir
el nom
dels tres artistes?
Aviam,
Maneli,
Melotti
i Miró.
I el que ens comentava
la Joana
deia que tenien
algun comú.
Jo diria
que tots comencen
amb M.
No us sembla?
No sé.
Artísticament
està.
Sí,
amb ismes.
Després,
un també
que va ser
molt important,
molt interessant,
un tal
Antoni Llena
que va néixer
a Barcelona
i és un dels precursors
de l'art conceptual
a Espanya
que pren partit
des del principi
per la fragilitat.
I després,
també tenim
que va ser
molt,
molt interessant,
el MACBA
una exposició
sobre Miseracs
que el gran fotògraf
que ha fet
unes fotografies
sobre Barcelona
ja va publicar
llibres,
però jo tinc una
que,
o sigui,
d'una petita
ell mateix
li va fer
al meu fill
una ampliació
de la nevada
del 62.
No sé
què li va costar
perquè no m'ho ha dit mai,
però darrere
està
la seva
signatura
i el moment
que va comprar.
I és
una cosa
sensacional.
Sensacional.
en verdaderos
sobres d'art
ara la fotografia.
Sí,
en fotografia.
El que parlàvem
l'altre dia
sobre paper
de plexiglas
i tota aquella cosa
era precisament
unes fotografies.
I aquí
Artur Ramon
també presenta
fins al
dia,
no,
aquí no posa,
tota la tardor,
i la que també
és molt graciosa
i és només
fins al dia
17 d'octubre
la de la Pilarín Vallès,
veus,
a la Galeria 4.
O sigui,
Barcelonades.
O sigui,
veus,
aquí...
Amb els seus dibuixos.
Sí, sí, sí,
aquí precisament
està
la Casa Balló
i, bueno,
i l'Artur Ramon,
el prodigi,
en tota una sèrie
també
de coses
del fons
que no és només
pintura,
és també
unes escultures
molt estranyes
que val la pena
anar a visitar.
O sigui,
jo,
si un dia
t'animes,
tornem a fer
el recorregut
perquè val la pena.
Aquell dia
vam disfrutar molt,
aquell dia
Cosmo Caixa,
no,
era Cosmo Caixa,
no,
era allà on havíem anat
totes dues,
que hi havia
els impressionistes.
Sí.
Va ser molt bonic
allò,
Manet i tots aquells.
Manet,
Manet,
tots,
molt maco.
Bé,
pugem una miqueta
a la música.
i ja,
hi havia aquella cosa
tan interessant
que has trobat
amb el diari,
però jo suposo que sí,
perquè tu,
que ets tan bona lectora
de diaris,
sempre trobes coses interessants.
Bé,
la Vanguardia
amb bastanta freqüència,
no diàrament,
però surten
aquelles columnes
que fa el Quim Monçó
o la Pilar Rahola
i a vegades
tenen molta amiga.
A vegades
no de l'allò,
però...
Són molt interessants.
Sí,
a vegades tenen molta amiga.
Jo estar aquí,
la llegirem,
me permeteu
que la llegeixi
i a més,
com la Vanguardia
que jo rebo
està en castellà,
la llegiré en castellà.
Molt bé.
i el que m'agradaria
no és tant
l'article en si,
sinó al final
la proposta
que ens fa
o la...
com acaba l'article
i el que et dona
per pensar.
I començo a dir,
l'article es deia,
això està escrit
el dijous,
dia 1 d'octubre,
i es diu
La pasta de dientes.
Diu,
viendo que tots hablan
sobre les eleccions
del domingo,
independientemente
hasta que punto
estén informados
de la situació
del país
i su relació
amb Espanya,
la cantante Cher
ha decidido
fer-lo també.
Fui en Twitter
el lunes.
El señor
arroba
BRDraman King
le preguntó
su opinión
sobre el resultat
electoral.
Cher
le contestó,
Pienso
que puede hacer
un cierto daño
irreversible.
No puedes
volver a meter
la pasta
de dientes
dentro del tubo.
Imposible.
Dice,
les deseo
todo lo mejor.
Son gente
adorable.
Después,
cuando otro
tuitero
arroba
Jordi
Salvia
se metió
en la conversación
con preguntas
más concretas,
Cher
fue aclarando
sus opiniones.
Dijo
que Cataluña
supone
el 20%
del Producto
Internacional
Bruto
de España
y que
si hubiese
separación,
España
se hundiría
y que
Cataluña
quedaría
fuera
de la Unión
Europea.
Acababa
con un
espero equivocarme
que después
amplió
con otra
declaración.
Creo
que merecéis
vuestra libertad.
Hace
mucho tiempo
participé
en una gran
manifestación,
pero vuestro
destino
está todavía
ligado
a España.
De todo eso,
lo que más
me ha emocionado
o ha emocionado
los medios
de comunicación
es la frase
no puedes
volver
a meter
la pasta
de dientes
dentro del tubo.
You can put
toothpaste
back
in the tube
en el
original
inglés.
Es una frase
hecha
tan trillada
que ha llegado
a la categoría
de cliché.
El significado
se entiende
perfectamente.
Alguien
podría decir
pero
¿por qué
quieres volver
a poner
la pasta
dentro del tubo
si precisamente
la has sacado
para una vez
sobre el cepillo
limpiarte los dientes?
Hay que entender
que la frase
hace referencia
al caso
de las personas
que aprietan
el tubo
con demasiada fuerza
hacen salir
mucha más pasta
de la que necesitan
y luego
la tienen que dejar
caer
al agujero
de la pila.
Pero es que
para acabar
de complicar
la pirueta
metafórica
hay varios métodos
que permiten
volver a poner
la pasta
dentro del tubo.
Son lentos
pero el objetivo
se consigue.
Haced la prueba.
Primero
coged el tubo
y sacad
un montón de pasta.
Después
meted dentro del tubo
un lápiz
o un palillo
de esos
que ponen
en los restaurantes
chinos
para comer
y acto seguido
ampliar los lados
con suavidad.
Entonces
con un montadientes
coger una pizca
de la pasta
que habéis sacado
y metedla
dentro del tubo.
Repetid la operación
10,
50,
100,
o 1000 veces
según la cantidad
de pasta
y reintroducir.
Si os parece
que este método
es demasiado lento
haced un pequeño corte
en uno de los lados
del tubo
de unos pocos centímetros
con los dedos
podéis poner la pasta
más rápidamente
y luego
la sellad
el corte
con una cinta americana.
Otro método
utilizar una jeringa
sin aguja
solo hace falta
absorber la pasta
que habéis sacado
del tubo
y volverla a su sitio.
Y ahora ve
lo que yo os volví a decir.
Dice
Ahora bien
La pasta
que ha salido
del tubo
quiere volver
dentro
No estoy seguro
de ello
No he conocido
nunca ninguna
que una vez fuera
quisiese volver
a sentirse
comprimida
en medio
de aquella oscuridad.
Punto y final.
Molt bé.
¿Qué entrelleu
de todo esto?
Oh.
Aneu pensando.
Eso, eso.
Si la pasta
que está allá
dintre
comprimida
y oscura
vol sortir
vol quedar-se
fuera
vol quedar
damunt
del d'allò
Una vegada
aquí vam
fer una cosa
que era
del
Màrius
Màrius Serra
penso que era
un comentari
No sé si era
del Màrius Serra
no, del Pàmies
era del Pàmies
que era
xop
i era la gota
que sortia
del tub
i era
molt, molt, molt
divertit
també
perquè és una cosa
una metàfora
Quan un està comprimint
no vol sortir
I tant
i després
no vol entrar
o sigui que
O sigui que la pasta
dintre del tubo
Molt bé
Musiquita

Ara viatjarem
per Catalunya
Bé, avui acompanyarem
els bordegassos
de Vilanova i la Geltrú
en la seva
setmana
d'assajos
de dilluns
a diumenge
Els bombrosos
assajos
de les colles
fan que els seus membres
estableixin
vincles molt forts
Hem escollit
la de Vilanova i la Geltrú
i l'hem acompanyada
durant una setmana
Molt bé
Doncs
anirem
primer carrer
anirem
el dilluns
Dilluns
és el dia
més tranquil
Després d'un diumenge
amb actuació
el dilluns
no s'assaja
però això no vol dir
que molts castelles
no passin
pel local
El dimarts
ja es dedica
a assajar
castells
És el dia
d'entrenament
suau
i on
malgrat
que el cap de colla
es desviu
perquè no sigui així
hi ha
menys castellers
El fred
o la temporada
llarga
són prou
obstacles
perquè els castellers
facin
el ronso

i ara
anirem
segurament
ja
el dimecres

aquí
estem
el dimecres
Continua
Lina
El dimecres
és el dia
d'un assaig especial
l'assaig
de pilars
Aquesta és una
de les construccions
insígnia
dels bordegassos
i cada dimecres
al vespre
proven
nous castells
castellers
pels diferents
espadats
Dijous
la cosa canvia
Ui
i tant que canvia

aquest és un dia
clau
ja que
és quan
s'entrena
específicament
a la canelleta
els més petits
els que han de
corrucar
amb valentia
s'han de
col·locar
a la cima
al cim
dels castells
o sigui
els sengenetes
no és gens
senzilla
la feina
dels responsables
de la canalla
ells són
els encarregats
d'ensenyar
la tècnica
als més petits
però també
els qui
els hauran
de transmetre
la confiança
justa
perquè
un cop
dalt
del castell
continuïn pujant
en cas
de dubte

i continuem
continuem
que del divendres
ja

segurament
s'arriba
a les últimes
proves
que es fan
el divendres
a partir
de les 10
de la nit
el local
es comença
a omplir
de faixes
i el pati
acull
les proves
van arribant
els castellers
alguns
fins i tot
de fora
de la ciutat
és el moment
de les últimes
proves
de polir
els detalls
i d'arreglar
aquells problemes
que es detectin
com ara
un casteller
de la pinya
que no arribi
a subjectar
prou

un company
un terç
que s'estira massa
i fa
desquadrar
l'estructura
això és perillós
si assistiu
a algun assaig
dels bordegassos
no es perdéssiu
pas
al Parlament
final
com tot grup
el cap de colla
clou
l'assaig
amb crits
d'ànim
i confiança
cap als castellers

ja ja ens anirem
segurament
el diumenge
que és
quan han de fer
les representacions
tot això
surt
aquella revista
que ens serveix
de molt
que és
Descobrir Catalunya
que és
preciós
diu
el dissabte
continuen
no avorrint-se
perquè després
vulguis que no
sempre fan
una convidadeta
però una convidadeta
sou
amb les famílies
i els que no són famílies
i després
de tota la setmana
arriba el diumenge
que com hem dit
és el dia
de l'actuació
la trobada local
és el primer ritual
no hi ha
que ja hi són
fa estona
que estan allà
perquè van a primera hora
volen esmorzar
bufant cullera
mentre que d'altres
arriben
a última hora
per demanar
un tallat
i apressar-se
cap a l'autocar
quan diuen
bufant cullera
vol dir
que s'ha esborçat
de cullera
de cullera
i forquilla
i de tot
se tipen
a base de bé
no?

finalment
quan sonen les gralles
arriba l'hora
de la veritat
el moment
que és
veure
si les reunions
tècniques
han servit
per encertar
l'alineació
de cada castell
si la canalla
puja realment
fineta i valenta
o si aquell terç
va anar a dormir
tard
dissabte a la nit
diumenge
no serà
un dia de descans
fins que la darrera pinya
no es desfaci
i per si no fos prou
les celebracions
s'allarguen
al mateix local
dels vilanovins
on es poden veure
vídeos
de les actuacions
o ballar
amb música
enllaunada
si l'ocasió
s'ho val
i dilluns
se'n tornem-hi
jo voldria fer
un petit incís aquí
perquè el meu fill
va treballar
de cirurgià
i va estar
una temporada
a Vilanova
i el dia dels castells
sempre venia
algú amb el braç
trencat
la cama torta
un xixón
d'aquells brossos
normalment
no ve cap
lesionat
gran gran
però bueno
tant
i ara ja veiem
que les enxeretes
i tot
ja porten
aquests cascos

si va ser
arrel
precisament
d'una de les nenes
que va tenir
un accident
un desgraciat accident
però
amb la quantitat
de castells
i ara ja fan
aquells de nou
amb forra
i manilles
i han intentat
fer deu
i tot
jo penso
que aquestes nenes
a vegades
aquestes nenes
o aquests xiquets
aquests que pugen
doncs potser
els hi haurien
de fer la prova
del vertigin
perquè esclar
potser des d'allà
dalt
pobres criatures
i cal dir
que aquesta
colla dels
bordegassos
és qui té
la temporada
més llarga
perquè comencen
dels primers
i acabaran ara
al novembre
precisament
el proper
dia 10
tenen
una representació
al cové
i amb els xiquets
del cové
precisament
i els xiquets
d'alta fulla
o sigui
que realment
val la pena
seguir
tots aquests castells
i que consti
que una de les colles
més famoses
en aquest moment
no me'n recordo
ben bé de quina era
va aixecar
un 10
el que passa
és que després
va fer llenya
al desmuntar-la
va fer llenya
però molt és
eh
muntar
tot ha de ser
la teva tècnica
perquè no sé què
no sé quantos
i folra
i dius
què folra
aquí

folra i manilles
totes les sèries
la pinya
el folra
i les manilles
o sigui
van disminuint
o sigui
la pinya
és tota la mullió
dels que aguanten
després
em sembla
que el folre
que és
ja una mica
més reduïda
però també molt gran
i les manilles
és més petit
i ja
pugen
a les torres
clar
pujar
va molt bé
i sobretot
a mi em fa una pena
quan ve l'engineta
amb la maneta
així
bueno bueno
ja ho ha fet
i em fa pena
quan llenya
quan fan llenya
em fa molta molta pena
perquè dir
després de tanta feina
i tota la feina
per terra
bueno
però si no
això és la vida
és una metàfora
i tant
els castells
és una altra metàfora
i tant que sí
és una altra metàfora
que la feina
es una altra metàfora
i tant que sí
es una altra metàfora
i tant que sí
que la feina
es una altra metàfora
és una altra metàfora
i tant que sí
és una altra metàfora
i tant que sí
és una altra metàfora
i tant que sí
Fins demà!
Fins demà!
Parlem de l'obligació de l'ús del cinturó de seguretat en els automòbils.
A Europa, el cònsul de seguretat del transport d'usuaris de serveis automobilístics,
tants cotxes privats, autobusos i d'altres, va publicar un estudi segons el qual
El passat 2012, més de 900 persones podrien haver sobreviscut a un accident de cotxe
si en el moment de l'accident el 99% haguessin portat acordat el cinturó de seguretat.
A l'estat espanyol, l'any passat, almenys 100 persones haurien salvat la vida
si al moment de l'accident l'haguessin portat acordat.
A banda de les múltiples raons que justifiquin el seu ús, totes elles molt importants,
no portar acordat el cinturó de seguretat és una infracció greu
que, a més a més, suposa una sanció econòmica de 200 euros
i la pèrdua de 3 punts del permís de conduir.
Igual passa amb els menors, que no sempre van adequadament ubicats en l'automòbil.
S'ha estudiat, bueno, un estudi també dona unes xifres esferidores
respecte als nens que són, o sigui, que no cal reflectir-les aquí,
perquè fan esgarrifar.
Sí, sí, són molts els nanos que s'ofreixen accidents,
i és perquè realment no estan ben asseguts.
A l'altre dia estaven dient que, esclar, una mare i un nadó petit
que va amb un... no una cadireta, sinó amb un braçolet d'aquells que n'hi ha,
cal tant tu, perquè, esclar, la mare, si el posa darrere,
moltes vegades se gira per veure el nano darrere.
Si el posa davant no el pot portar perquè en el seient de davant no el va.
Sobretot amb els cotxes aquests que porten aquests ABSs, aquests...
Ah, no, no, aquí parles d'això també.
També, aquí parles també d'això.
Mira, és obligatori una norma, ja ho veus.
Diu, i no cal reflectir-les aquí, com dèiem abans,
perquè són esgarrifosses.
Per aquests motius s'han reforçat les lleis,
i ja existen respecte a la seguretat infantil dintre de l'espantat automòbil.
A partir del passat primer d'octubre,
els menors que tinguin una alçada superior a metre 35 o menys també,
hauran de situar-se en els seients de darrere,
amb un sistema de retenció infantil homologat i degudament adaptat a la seva talla.
L'excepció serà quan el vehicle no disposi de seients de res,
o bé si aquests estan ocupats per altres menors de les seves mateixes característiques.
També, quan no sigui possible,
instal·lar en aquells seients els sistemes que són obligatoris.
A casa, que n'hi ha un nano que té 9 anys i és més petit,
i no arriba a un 30, n'hi ha una cosa que és com una alça.
No arriba a ser una cadireta d'aquestes que no porten,
però no, no, sí, va amb el seu cinturon de seguretat.
I ha de ser així, eh?
Diu, en el cas que forçosament els nens hagin d'ocupar els seients davanters,
sempre han d'anar protegits amb el sistema adequat, el seu pes i la talla.
I si el vehicle disposa d'air bag frontal, allò que jo comentava abans,
únicament es podran utilitzar sistemes d'ubicació orientats,
mirant cap al darrere i sí o sigui contra la marxa,
després que l'air bag hagi estat prèviament desactivat.
Clar, perquè si no l'air bag el podria...
Perquè si això no et queda comprimit.
Clar que sí.
Resumint, la llei diu que és inexorable ser obeïda pel bé dels nostres nens
i perquè és molt dolorós que es perdin vides tant infantils com d'adults
pel fet d'oblidar les normes que ens obliguen a l'ús del cinturó de seguretat
o bé de no ubicar adequadament els nostres infants.
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Què farem aquells rodolins tan fins, com deia el Pere,
amb el seu moment, que fa gràcia perquè ajuden a no fer tan malament el català?
Com diu l'Òscar del Nou, no destrossem tant el català.
Això mateix, i com ho fem en pla de rodolins, de riure, doncs mira.
Diu, l'escena al camp de futbol.
Què fem quan a la guixeta?
Taquilla, havies de dir.
Taquilla? No ets tu qui la erres?
Consulta el Fabre i veuràs que el mot taquilla és correcte.
Guixeta només pot ser una guixa petiteta.
Au, que el pitu ja he sentit i el jaleu ja comença.
No es diu pitu, cal dir xiulet, i això del jaleu és gresca.
Mira, mira, que no veus? Quin mal joc la delantera, eh?
Ja l'has tornat a vessar. El mot just és davantera.
Ara l'àrbitre ha fallat. Digues arbitre, punyeteta.
La sancadilla li ha fet el gamarús de defensa.
Sancadilla? Sancadilla, diu?
Sancadilla. Sancadilla.
Sancadilla, sancadilla.
La sancadilla, però traduït malament.
Molt mal dit. Això es diu fer la trebeta.
Escolta, noia, que en tens cuita amb la teva cantarella.
vermella. Ah, sí? Sí.
Doncs, o parles bé, o t'ensenyo la targeta.
Mentre no sigui vermella.
Bé. Està graciós, oi?
Sí.
Això qui ho ha fet, tot aquest llibre, tot aquest conjunt, és d'anònims o...?
No, no, no, és fet per... Aviam, t'ho dic de seguida.
Ignasi Castelltort i Miralda, amb la campanya del lloro.
Un llibre que em va regalar la Lourdes.
Ah.
Sí, sí, és antic, però és del principi, quan es va començar a fer la...
L'inversió lingüística.
Sí, la norma, la norma.
L'inversió lingüística.
Bé, i ara, un espai per la música seriosa.
Escoltarem la Maria Calas en un fragment de Madame Butterfly, un bel divadremo.
Un bel divadremo, un bel divadremo.
Escoltarem la Maria Calas en un fragment de Madame Butterfly, un bel divadremo.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Feit demà!
Sobretot!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
receptive...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dillà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Viscam!
Esani!
i és perquè ja des de l'antiguetat es creia que quan un estossegava
tots els dimonis sortien del cos.
I en realitat té la seva explicació amb això de la grip.
Però no, no, no, no, si tant, surten tots els bitxitos.
Tota la cosa, diu.
Però cal saber, tornem a lo mateix, eh,
però cal saber diferenciar entre el refredat o la grip.
Al llarg de tot l'any podem patir diferents refredats,
però la grip potser no la patim en molts anys.
I per què?
Perquè en la prevenció anual, amb la vacuna anti-gripal,
sobretot a la gent gran i al personal de risc,
s'han evitat epidèmies, o bé, si arribem a patir-la,
és de manera més lleu.
També podem ajudar a les nostres defenses
amb les infusions medicinals,
compostes, sobretot, per la...
Equinà...
Bueno, aquí diu equinàcia.
És quinàcia, en català.
Esquinància es diu esquinància.
Esquinància, o sigui, en castellà...
Equinància, per això jo ara no...
No, no, equinàfea.
Equinància, equinància, sí.
Unida a la pròpolis,
substància que les abelles fan servir
per protegir els seus ruscs.
Aquest compost pot reforçar el nostre sistema immunològic,
perquè conté gran quantitat de polisacàrids
que defensen les nostres cèl·lules de les agressions víriques.
Continuem amb la salut.
Podem ajudar-los a mantenir-la,
tot seguit, la dieta mediterrània,
completada amb els fruits secs,
sobretot nous,
i amanida, generosament,
alineada, s'entén, amb l'oli d'oliva extraverge.
És una informació de la revista 60 i més...
60 i més...
Ah, perdon, perdon,
jo ja traduzco automàticament.
Sí.
60 i més del Ministeri...
Ai, aquí m'has posat Ministeri.
No, això sí, perquè...
No, nada, nada, nada.
El Ministeri de Salut,
Servicios Sociales i Igualtat.
Ah, això mateix.
Allò tan llarg i tan complicat.
Sí, que només serveix aquesta revista
per sortir la secretària,
la secretària de Salut,
el ministre de Salut,
i tots s'obarregen entre ells.
Continuem.
La dieta mediterrània
fou declarada l'any 2010
com Patrimoni Cultural
Immaterial de la UNESCO.
Tres anys més tard,
es va publicar el resultat
d'un dels més grans estudis clínics de nutrició
a nivell mundial,
que va confirmar que el risc cardiovascular
es reduiria de manera molt significativa
seguint l'esmentada dieta mediterrània
complementada amb fruits secs i oli d'oliva.
Aquest estudi inicial es complementa,
en l'actualitat,
amb altres esperançadors resultats d'estudis,
centrats aquesta vegada
en les millores que experimenten pacients
d'entre 55 i 80 anys
que voluntàriament han participat
en l'estudi sobre la seva salut cognitiva o mental.
Predimed és l'entitat
que porta a terme aquests estudis
i diu que existeixen evidències prèvies
més que justificades
que una alimentació saludable,
sobretot un patró de tipus mediterrani,
amb consum continuat de fruits secs i oli d'oliva,
pot influir de manera beneficiosa
en la salut mental
i prevenir la malaltia de l'Alzheimer.
Els 447 pacients voluntaris
que es van sometre als estudis
sobre aquesta malaltia
consumint la dieta que estem comentant
van mostrar una considerable millora
amb la seva memòria
contra els altres pacients
que havien fet una dieta diferent.
Aquests bons resultats
poden demostrar
que els beneficis de la dieta mediterrània
que està composta, com ja sabeu,
de llegums, verdures, fruites,
complementada amb fruits secs i oli d'oliva,
són deguts probablement
a la gran abundó
d'antioxidants i agents antiinflamatoris
que la dieta ofereix.
Especialment, les nous,
que tenen gran quantitat d'àcic alfa-linolèic,
juntament amb els polifenols,
cosa que pot explicar
els efectes beneficiosos
obtinguts amb l'estudi
fet per Prodimet,
sigles de l'entitat,
prevenció amb dieta mediterrània.
Bé, doncs ja ho sabeu,
les nous són...
Per molt que digui que en greixen...
No, no en greixen, no.
No, no.
Ben controlades,
és una font molt important
de proteïnes
que ajuden a fer
defenses al cos humà.
i per totes les persones
que tenen problemes cardiovasculares,
els hi va de fàbula marinera.
Sí, sí, i tant que sí.
Bé, doncs ja ho séu.
I ara parlarem,
informacions,
del butlletí del parc de Callxerola,
que sempre porta temes molt interessants.
Millores el camí de la font de la budellera.
Aviam, ho veus, Rinde?
Sí, bueno, no massa, però bé.
Sí? Vale.
S'ha reconstruït i millorat
la rampa esglaonada
situada en el camí
que uneix el revolt de les monges
amb la font de la budellera,
un dels itineraris
més utilitzats
pels escolars
i visitants del parc.
El pas del temps,
les pluges
i el nombre de visitants
i grups escolars
que hi transiten diàriament
ha fet que l'actuació duta a terme
l'any 2009
se n'és deteriorant
a poc a poc.
Per tal de tornar
aquest tram d'itinerari
al seu estat original,
s'ha reconstruït
i millorat
l'estructura
configurant de nou
les plataformes
amb fustes
tant a la part frontal
com a la part lateral.
Col·locant les travesses laterals
aconsegueixen
contenir les terres
per la part més feble
del conjunt
i, per tant,
s'assoleix
una millor resposta
en front de l'eurosió.
Recomanació.
Aneu a passejar?
Ara sí.
Però saps per què es diu
la budellera?
Això només sona budells,
però no,
alguna cosa més.
O sigui,
els...
Ara no em surt el nom de...
Els que s'encarregaven
de matar les bèsties,
els excursadors...
Els estripadors.
Aleshores,
els budells,
com s'aprofiten,
ja ho saps,
per fer un botig i per tot,
ahir la font donava
molt cabal d'aigua,
portaven allà
per rentar els budells.
Per netejar els budells.
Sí, senyora.
I, mira,
és una cosa...
El que passa,
jo la trobo,
ara,
en el meu estat,
a l'estiu,
és fresquíssima
i és estupenda.
Però jo
la trobo perillosa
perquè,
com el meu genoll,
baixar aquelles escales,
és fonda
i queda enclotada.
De la mossa per allà,
que pot ser...
Sí, sí.
Allà vols fer una mica de por.
S'ha de lliscar i tot.
Però, no, no,
va molta gent
i va anar a berenar
i és una cosa fantàstica.
N'hi ha,
a Vigna,
n'hi ha una espècie
de colona,
que és una...
és una lluvia
grissa boníssima.
Està feta amb un budell,
vull dir que...
Sí.
L'original
està...
Sí,
els bisbes
i els colans
aquests que tu dius,
és una cosa...
Fantàstica.
I no tirem els budells.
No, no,
que va,
que serveixen molt.
Ja anem a la fonda
de la bolleta.
Ara no,
ara ja és prohibit.
Perquè les pudors
devien ser impressionants.
Ja, ja, ja.
Bé, doncs,
ja hem xerrat prou.
Ja us hem comunicat
coses que ens han semblat
interessants
i, bé,
hem acompanyat
els bordegassos
de Vilanova,
ens hem enterat
de la seva tasca,
doncs, bé...
Jo,
jo a l'enxereta
no puc pujar
perquè segurament
faria faria...
Jo tampoc
es fondaria
tot el castell.
Bé, doncs,
hem arribat ja al final
i us agraïm
la vostra atenció
i us recordem
que,
si Déu vol,
tornarem a estar
amb vosaltres
el dissabte
d'11
a 12 del matí.
Moltíssimes gràcies,
Lina,
moltíssimes gràcies
al Joan
i també saludem
els nostres companys
que avui
no han pogut ser
amb nosaltres.
Moltes gràcies
al Carles
que sempre està aquí
posant discos,
ràfegues
i, res,
fins la propera,
ja no xerrem més.
Sí, bona tarda.
Ai, bueno, sí,
bona nit o bon dia.
Bona nit,
en aquest cas, ja.
escolt a l'estiu
So l'estiu
Sol a sol.