Seixanta i més.
El mes de maig avança i Sant Just es revesteix en colors de festa, de primavera i de solidaritat. Actes viscuts i el que estan per venir, que ens fan ser un poble alegre i disposat sempre a tirar endavant.
Tarannà, que ens ve de lluny. Només teniu que llegir la darrera revista, la Vall d'Avers, el que ens arriba a parlar de coses interessants de Sant Just. La ciutadania Sant Just ten que ja sumem 17.000 ànimes, títol malllevat d'una novel·la negra de les que t'agraden tant, Joana. Molt. Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge, insinuava Stanley Elling. Per això anava per aquella gent del Madison Square Garden i no pas per nosaltres.
O sí, a vegades sí. No se sap mai, no se sap mai. Tu ja ho veus a les novel·les negres. Sí, mira aquella pel·lícula tan horrorosa que lloga en la part de baix, com és, no me'n recordo ara, i era espantosa, que posaven bitxos a les canonades i tot, horrorós. Sí, i avui que vinc de la presentació de Frommel, des de l'Infierno, o sigui, un personatge, una personalitat doble, o sigui, una bellíssima persona per una banda i un psicòpata per una altra,
Bé, després, si vols, en parlarem una miqueta del llibre, una miqueta, perquè acaba de sortir, no sé quina edició és, hi ha moltes, perquè la primera va sortir fa 5 o 6 anys, i ara n'ha sortit una molt millor, molt més clara, molt més ben feta. No, però aquesta està prou ben feta. Sí, però aquesta és encara... És molt antiga. No, molt antiga no, és de finals del segle XX. Aquesta encara treballava jo.
És antiga, home. Ja estem a l'any 13, eh?, del segle XXI. Sí, sí, espera't. No, no, no. No era a finals del segle XX. Jo vaig treballar ja amb la que va sortir el 2005 o el 2006. Ah, llavors no tant. Sí, sí, sí. Bé.
Bé, doncs, per on anàvem, això, que no se sap mal. Que fem el possible per portar-nos bé i anar de bon rotllo, sobretot davant del micro, per si de casa ens escolta algú. Oh, que jo crec que sí. Sí, dona, i tant. Ho intentem aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esbert, en el 98.1 de la freqüència modulera. Avui dimecres és dia 22 de maig. Us parla la Joana Algarra, fent el programa 60 i més,
amb tantes ganes com sempre, de tenir-nos molt ben informats. Qui us parla, Pere Oliver, faré costat a la Joana per dir alguna cosa del que passa al nostre entorn, en aquesta hora de ràdio on tenim tantes paraules per dir i compartir. En l'estimable col·laboració del nostre company, Mar Pere Arnau, atén a posar les músiques, coordinar la part tècnica...
i entendre's amb l'ordinador, que té una memòria sovint millor que la nostra. Benvinguts, oients desvernians. Passen sis minuts de les vuit del vespre. Avui, 22 de maig, és el 142è dia de l'any del calendari gregorià. Queden, per tant, quants, Joana? 223 dies, per finalitzar l'any. Ho has calculat rapidíssim, eh? I tant, perquè estava escrit. Què dius, ara? Jo...
S'ha de dir la veritat. Saben que tenim un guió preparat, que ens el sortem cada dos. Sobretot amb dates i dades. No es pot inventar. Tot i tenir-lo escrit, a vegades també l'epifiem. Sí, a sobre un té la seva dislèxia particular, que canvio l'ordre dels números a vegades. Bé, és el moment de felicitar a totes i a tots els que celebreu el vostre sant o aniversari. Avui, festivitat de Santa Rita de Càstia, Santa Joaquima de Badruna,
i Sant Emili, entre molts altres. Des d'aquesta pantalla invisible o no tan invisible, que és la ràdio i ens permet fer volar la imaginació, estem aquí per viure i conviure i compartir aquest capvespre parlant de coses que ens agraden. Cerquem-nos a la web radiodesver.com
clicant la ràdio a la carta a qualsevol hora, del dia o de la nit. I trobareu atractives propostes dels variats programes d'aquesta casa. N'hi ha per tots els gustos. A Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. I ja sabeu que ens podeu trucar en viu i en directe, aquí a la vostra emissora, fins a les 9 del vespre. Marqueu el 93 372 36 61. I en Marc,
us posarà en nosaltres, entre tots, que fem possible, Ràdio Desverna. Avui ens ha dit que ens escoltaria David Hernando i l'altre editor del From Hell, de l'edició actual de From Hell. O sigui, Ignasi Esteper o David Hernando, ja ho sabeu. Si voleu, ens podeu trucar. O trucar almenys. Clar que sí, ens podeu trucar. Això sí, des d'un fixa, un mòbil, no. No, perquè costa una mica.
Si tu ja ho expliques molt bé, no, home, no, però no és el mateix. Vosaltres sou 20 anyeros i coneixeu el món i podeu explicar com ho heu sentit en viu i en directe. Celebrem, doncs, que la tecnologia serveixi per escurçar distàncies i establir punts de contacte que ens enriqueixin, tot fent sonar una bona música.
Bona nit. Bona nit.
I ara, anomenem esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui, de l'any 1640. Els pagesos, a Barcelona, revoltats contra els terços, entren a la ciutat amb el pretext de perseguir els soldats que havien atacat amb força...
la parròquia de Sant Andreu de Palomar, i alliberen el diputat militar Francesc de Tamarit, presoner dels castellans.
era el preludi de la Guerra dels Segadors. O sigui que quan passeu pel carrer Tamarit ja sabreu a qui està dedicat aquest carrer. I d'una guerra passem a una batalla, ja que el 22 de maig de l'any 1809, durant l'imperi austríac, l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria derrota l'exèrcit francès comandat per Napoleó Bonaparte. Avui estem de guerra, eh? És el que toca, la família. Molt abans, el 22 de maig de 1671, a França, Lluís XIV atorga
la carta de fundació a la ciutat de Versalles. La mateixa data, però, de 1860, en què Josepe Garibaldi ocupa la ciutat de Palermo. I un munt d'aplaudiments van acompanyar Margarida Xirgo i Enric Borràs aquell 22 de maig de l'any 1920 en què van estrenar al Teatre Romea de Barcelona la Loca de la Casa de Benito Pérez Galdós. Cal recordar que venien ja d'un èxit apoteòsic a Madrid
on la van estrenar en el que és actualment el Teatro Margarita Xirgo, Centro Dramático Nacional. I molt aplaudit va ser també l'esportista Ángel Nieto un 22 de maig de l'any 1977 quan es va proclamar campió del món de motociclisme. I de les motos passem a la música pop, ja que el 22 de maig de 1981 es publica el primer àlbum del grup Mecano i una joveneta, Anna Torroja, ens convidava
a no sortir del llit cantant allò de Hoy no me puedo levantar, o millor encara, Cruz de navajas, que us l'oferirem dintre d'un moment. Quins anys, eh? Els que vam viure una miqueta, en viu i en directe la movida madrilenya, era un goig, era un goig, això...
Això, i l'estallido libertario, tu saps què és un estallido libertario, quan després de sentir aquests concerts la gent es despullava i s'abraçava al mig dels jardins del retiro, irrepetible, absolutament irrepetible. Això de despullar-se no ho trobo tan adequat que vols que et digui.
Era com un sentit d'alliberament. Hem passat 40 anys de dictadura i ens despullem de tot perquè estem aquí, tal com som. I això ho va fer un munt de gent. Cinc anys després, el 22 de maig de 1986, el jugador de futbol Diego Armando Maradona va marcar un gol amb la mà a la selecció anglesa durant un partit del Mundial de Mèxic.
Un grup de seguidors entusiastes ho va anomenar la mano de Dios. I com us hem dit, escoltarem l'Anna Torroja, de Mecano, en... Cruz de Navaj. Això mateix. A las cinco se cierra la barra del 33...
Pero Mario no sale hasta las seis Y si encima le toca hacer caja Despídete Casi siempre se le hace de día Mientras María Ya se ha puesto en pie
Ha hecho la casa Ha hecho hasta café Y la espera medio desnuda Mario llega cansado y saluda Sin mucho afán Quiere cama pero otra variedad
Bé, i recordem també avui que fa 200 anys va venir al món Richard Wagner, l'autor d'unes òperes impressionants com la trilogia de l'Anillo de los Nibelungos. Evidentment, ara anava a comentar com anem amunt i avall en el temps, però és el que porta a les efemèrides, o sigui que d'aquests deixaments de persones que han passat a la història, de la movida madrilenya tirem 200 anys enrere...
I ara fixa't on ens hi ha. Abans no era una persona, era un aconteixement. Bé, aviam si podem escoltar unes notes d'en Richard Wagner.
Fins demà!
I continuï. El 22 de maig de l'any 1852, a Donleroi, França,
Venia a aquest món el violinista i compositor Emil Solre. I al mateix dia de 1892 neixia a Ontinyent, a la vall d'Albaida, l'actor valencià Juan Calvo, notable còmic de la companyia de teatre de Rafael Ribelles, va deixar també memòria del seu pas pel cinema espanyol de postguerra, amb papers tan entranyables com el Fray Papilla de Marcelino Panivino o el mateix Sancho Panza del Quijote. Seguim amb cinemas.
ja que el 22 de maig de l'any 1906 neixia el genial cineasta estatunidenc d'origen austríac Billy Wilder. Considerat el mestre indiscutible de la comèdia, ha deixat títols tan memorables com Testigo de cargo, El apartamento, Con faldas y a lo loco, Som like it's hot, en versión original, Sabrina,
La tentación vive arriba i moltíssimes més. I curiosament, com fa el de Giroloco, com li van posar en català? Li van posar la frase final de la pel·lícula, no? Sí, sí. Ningú no és perfecta. Ningú no és perfecta. I la veritat és que en anglès i en castellà en aquest cas m'agrada més el títol. Sí, sí, sí. Com que les traducions són conceptuals... Perquè què és? Algo que és caliente, una cosa així. Sí.
Que van com a calentitos, no? Sí, sí. I aquí, clar, van traduir, van trobar un títol perfecte. No, clar, és la de frase final. Oh, és que jo sóc així, ningú no és perfecte. Clar, però això és revelar al final, o sigui, m'agrada molt més com fa el desiano loco, però, bueno, com que les traduccions han de ser conceptuals, allà cada traductor amb els seus invents, exacte que sí. I un any després, el 22 de maig de 1907, un altre geni venia al món, en aquest cas de la narrativa gràfica.
Ens referim al dibuixant belga creador del personatge Tintin, Georges Rémy, popularment conegut com Hergé. Publicats els seus còmics arreu del món, han generat, no cal dir-ho, milions de tintinòfils. Dels teveus passem a la música, ja que el 22 de maig de l'any 1924 naixia a París el cantant Charles Aznavour.
També actor, compositor, guionista i ambaixador a perpetuïtat d'Armènia per l'UNESCO. També un polític notable va néixer a Madrid un 22 de maig de l'any 1930. Ens referim a l'advocat Francisco Fernández Ordóñez, un dels principals actors en la transició política d'Espanya i de la consolidació dels valors democràtics. I tornem al cinema, perquè el dia 22 de maig de l'any 1949 naixia una altra de les grans actrius
estatunidenques la ingumpostible Meryl Streep, tan convincent fent de Margaret Thatcher com de la espurnejant dona de Mamma Mia o l'estirada Germana Aloysius de dubte. La germana Aloysius, la monja de dubte, que per cert ara l'està fent també meravellosament bé Rosa Maria Cerdà, el teatre poliorama fent el mateix. La germana Eloïssa, no? Eloïssa, sí. Formidable sempre.
Bé, sí. I també, com cada setmana, tenim algun personatge que va deixar aquest món tal dia com avui. Recordem el gran Fred Astaire, cantant, actor i ballerí estatunidenc, que va morir un 22 de maig de l'any 1984. Parella artística de Ginger Rogers van ser uns virtuosos de la comèdia musical...
tant en nombroses pel·lícules com als escenaris de Broadway, tenint en compte que s'odiaven cordialment. No s'hi podien tregar, però mira si ballaven bé aparellats. Sí, però una cosa és com un escompenetre a la vida real i l'altra cosa és com escompenetre a l'escenari.
dues coses completament diferents. Absolutament diferents. Hi ha parelles que es porten de manera infernal a la vida i es porten de meravella a l'escenari. Richard Burton i Liz Taylor crec que... Sí, que es van casar dos cops i tot. Es van casar dues vegades i tot perquè els seus personatges els sentien tan a fons i tan bé que a l'escenari s'entenien de meravella, tant al cinema com al teatre. Després a la vida és una altra cosa. Això. Posem música, sisplau.
Usa un sombrero de ala ancha de medio lado.
Cinema per a gent gran.
Eso de los tumbados al caminar, los guapos al caminar, qué bonic, ¿no? Sí, sí, sí. Quina imatge, quina imatge. Les lletres de segons quines cançons són molt interessants. Sí, però és que no hi podem fer més. Ens agraden les cançons, ens agrada el còmic, ens agrada el cinema. Ens agrada tot. Ens agrada tot. I la gent gran, per força, n'hem de ser una mica experts en cinema, ja que hem vist estrenes i remakes de les obres més sonades del setè arbre. Que els remakes nunca, segons les partes, feren bones. Bueno, esto...
Hay opiniones, eh? Jo he vist... Mira, ara t'ho explicaré perquè parlo de l'última del Gran Catalu. En tenim ara una alt cartellera que ens ha fet tornar aquells bons moments en què el cinema era pura màgia
i et senties a dins de la pantalla compartint aventura amb herois de cel·luloida i vampireses enceses de glamour. Els feliços anys 20 han tornat de la mà de l'australià Buzz Luhman, que ha rodat amb el seu particular estil el Gran Gatsby, el clàssic de la literatura americana escrit per Francis Scott Fitzgerald. L'amor és a l'aire, Moulin Rouge o Romeo i Julieta, són algunes de les pel·lícules que recordem de Luhman,
que amb el seu estil lluminós i exuberant no deixa indiferent a ningú. Veus el que fa estudiar anglès? Luzman es pronuncia, no? Luzman. Aquest senyor no en sona d'això. És australià. Sí, però jo recordo que fa 20 anys deu fer ja de l'estrena de Romeo i Julieta
i que es va formar un merder al cinema. Jo la vaig veure a l'Alexandra, no deixaven sentir res. Per què? Estudiants xiulant i gisclant i aplaudint el Leonardo DiCaprio. Era llavors un fenomen mediàtic. I, a més, l'empresa cinessa, o les que siguin, estaven romboses. Perquè jo vaig dir que així no es pot escoltar una pel·lícula. I em va dir que aquí paga un com l'altre. Van començar les màquines automàtiques, t'endret té vostè...
escoltar el cine, com l'altre tirar una ampolla en l'aire, com qui vol menjar palomites. Sí, o menjar palomites i deixar-ho tot perdut. Si jo, com deia aquí Montsò, dic, mira, vaig amb un arròs negre a la lliola i també... També, també, farem pudor de llioli per tot el cine. Però ara han canviat les coses. Ara han canviat i ara explicarem per què. Perquè 20 anys després la gent ja no va al cine d'aquella manera. I aleshores les empreses cinesa, per exemple, ofereixen descomptes a la gent gran de fins a 2 euros de dilluns a divendres amb el carnet. Mira com ha canviat la cosa. Home, clar. Amb el carnet d'ara.
I sobretot amb el 21% d'IVA. Evidentment. O sigui que ara sí que ens respecten. Perquè l'espectador, si el perden, és un menys que tenen a la butaca. Tornant a la primera adaptació de la vida de James Gatsby, data de l'any 1926 i va ser amb Warner Baxter de protagonista, un any després que Scott Fitzgerald publiqués la novel·la. Llibre i pel·lícula van ser molt valorats i l'escriptor va fer les paus amb Hollywood,
que anys abans l'havia menstingut, i fins i tot havia tret el seu nom dels títols de crèdit com a guionista d'allò que el ben s'endugué, perquè no el consideraven prou bo, imagina't. Això és el que diuen alguns textos, però la realitat sembla ser que el censuraven per la seva ideologia massa d'esquerres. Ahà, allò de McCarty, no? La persecució. La persecució de McCarty.
I més tard van ser Alan Ladd i Robert Redford, els que van encarnar Jai Gatsby en cengles versions dirigides el 1949. El 1949, qui la va dirigir? Joana... Elio Nagel. Això. I la del 1974... Jack Clayton. Jack Clayton. Reprèn el paper Leonardo DiCaprio, que havia treballat ja les ordres de Buzz Lorman com a protagonista de Romeo i Julieta, tal com deies tu fa moment...
i que en aquesta versió li roba protagonisme un esplèndid Tobey Maguire al paper de Nick Carraway, l'alter ego del mateix Fitzgerald, narrador...
d'aquesta història d'amor, corteles, ascensió social i supervivència. Jo t'asseguro que vaig disfrutar com fa poc temps al cinema, eh? I això que dius que els remeis... És que no és un remeis, no té res a veure. O sigui, en la pel·lícula de Robert Redford... Però la línia argumental del llibre l'ha de respectar. Sí, la segueix perfectament, la segueix perfectament. El que passa que també és una opinió, no? Hi haurà persones que un llibre ha semblat meravellosa... Que el Robert Redford estava millor.
a la gent que tenim una edat no, jo personalment jo t'ho vaig explicar l'altre dia perquè a mi el DiCaprio el trobo molt enganxoset i no m'agrada gaire
encara que és un magnífic actor. Formidable, formidable. El que passa que aquí jo diria que li roba protagonista el Tobey Maguire, com ho has dit tu, Maguire, que és el que va fer l'Spiderman, i a més aquesta, clar, és l'alter ego del Fitzgerald, i realment agafa un protagonisme total, no? A més, com que la pel·lícula és molt llarga i tota la primera part és molt literària, plena de referències als autors que llegia Fitzgerald, que és l'Ulisses de Joyce, o sigui, hi ha tota una referència literària preciosa, i, clar,
Llavors comença l'acció i comencen els focstrons i comença la vida del Gatsby. És un contrast. Molt avançada ja la pel·lícula. I, és clar, el present modifica el passat i encara que recordem haver vist el seu dia en Gatsby a la pell de l'Atlat, que jo també la recordo vagament, i a la de Robert Redford... Aquesta sí. Aquesta darrere, com que és l'última que hem vist, dius, ostres, això és per fruit de valent, no? És un retorn a l'Amèrica sortida de la llei seca, això és inevitable perquè és l'estat de la novel·la, i que va encaminada cap al crac borsari de l'any 1929...
Per tant, és un tema que ara és molt vivent, perquè estan vivint una crisi i a més es veu venir que aquella gent que s'ho passa tan bé, alguns acabaran molt malament. I a la vegada la pel·lícula està servida amb les vivències d'uns personatges apassionats amb desmesurat amor a la vida.
Ai, això sí, servits en tres dimensions. O sigui que la podeu veure en tres dimensions i això sí que és una diferència molt gran de dir, oh, ja ho veuré a la tele. No, no, no. Ah, clar, no té res a veure. I a més la podeu triar també en versió digital, la podeu triar en versió original i doblada. La tècnica al servei de...
de la producció cinematogràfica i aquí la gòbia a les tres dimensions es pot veure també en versió digital i aleshores el que passa és que amb les tres dimensions t'hi trobes a dins o sigui et talla una mica no es veu com es veia a les tres dimensions abans els talls de la pantalla? no, en absolut s'ha millorat es veu molt bé bé, posem una mica de música
Hoy puede ser un gran día, planteatelo así. Aprovechar lo que pase de largo depende en parte de ti. Dale el día libre a la experiencia para comenzar y recibelo como si fuera fiesta de guardar. No consientas que se esfume, asómate y consume la vida granel. Hoy puede ser un gran día, duro con él.
Cultura física. Ah, no tot consisteix en patejar-se museus i exposicions per mantenir l'esperit en forma. Més d'una persona va tornar a casa esbufegant després de pujar peu a Montjuïc i visitada de la baix el Museu Nacional d'Art de Catalunya el passat cap de setmana que va ser la nit dels museus. I alguns encara van tenir cos per anar a gaudir dels X Games, jocs i esports extrems. Oh, extraordinari.
extremíssims. Sí, sí, per la nostra edat, molt agosarats. No, i sense la nostra edat, allò sembla mentida que puguin fer-lo. Doncs sí, sí, allà intervé la física quàntica, la gravetat i moltes coses més perquè allò passi. Intervé moltes coses, i molts braços trencats, moltes cames trencades, i el cap no ho sé, perquè Déu-n'hi-do. El complex esportiu municipal La Bonaigua ha iniciat fa poc una campanya publicitària sota l'eslògan Crema-ho tot abans de l'estiu.
Evidentment, es refereixen als greixos i mitxalins que hem cultivat a base de punching i de sillón bol i ens ofereixen un munt d'activitats perquè ens trobem en plena forma quan arribi l'estiu. Avui mateix, aquesta tarda dels quart de sis, han presentat un masterclass, una lliçó magistral, poca conya, oberta a tothom, tant socis com no, per informar de què constaran aquests cursets per gent de totes les edats que es faran a les tardes
de dos quarts de sis fins a les nou del vespre, amb dues hores de guarderia gratuïtes per als menors de quatre anys. Això és molt interessant. Ja sabeu també, monitors de la bona aigua, que podeu venir a explicar-ho a qui en viu i en directe, que quan hi havia la tele veníeu, però ara es fa una mica de manda. Ja sé que sou molt guapos i molt guapes i molt macos i maquíssims, però la gent també es pot imaginar, com guapos que sou. Mira, aquí en el folletó ho veiem, veus? Mira quines noies i quin noi al darrere. Maquíssims. Bé,
Podreu escollir sessions de cardio box, spinning, aero zoom, steps i pilates, entre moltes altres variants d'exercicis de manteniment i posada en forma, per anar més àgils i lleugers al començar la temporada de banys, que és gairebé demà.
Quan el juny tregui el nas. Començarem parlant del Cardiobox, que és una activitat energètica. Jo només que de sentir això ja m'entrava... Ja ho veig, ja t'ho fal·laves, no? Hipo, hipo. Mare de Déu. Doncs escolta, escolta el que proposen. Jo ho he vist practicar, eh? Però ja... N'hi ha per totes les edats. Ara ho direm. Perquè per la gent gran no són sessions de dues hores. A vegades són de mitja hora i estan de menys. Exacte, que sí.
El Cardiobox és una activitat energètica que permet endurir la musculatura i evita malalties cardiovasculars. Aquesta activitat consta de tres fases. Escalfament muscular. Això és molt important. Exercicis acompanyats de música i estiraments finals. Això també és molt important. Es fan sessions d'una hora o de mitja hora, segons l'edat i l'estat de salut de la persona que ho practiqui. Ai, ara parlarem de l'Spinning.
Tu pronunciaràs més bé, aquest és un esport en què aquí la Joana és tota una experta. Ui, i tant, imagina, mitja hora cada dia em dóna molta experiència. Anomenem spinning a l'exercici aeròbic, principalment de cames, dins el qual el monitor et va canviant la freqüència del pedaleig per anar variant la intensitat de moviments damunt la bicicleta estàtica. La classe pot durar també una o dues hores en diferents canvis de ritme.
És l'exercici més recomanable per reduir les cartutgeres que sobresurten per damunt del tanga o biquini quan anem a la platja.
Està bé, no? Sí, perfecte. El que passa és que a mi, com no tinc instructor, doncs m'haig d'anar canviant la freqüència i me l'haig d'anar canviant jo, però bueno. Sí, però això vol dir que també hi ha moltes coses que es poden fer a casa, com volem. I tant que sí. L'altre exercici, buitant en boga, són els estips, pronuncio bé, Joana, esteps. Són els esteps que significa esglons, i consisteix en pujar i baixar escales.
Mira si ho tenim a l'abast, això. Però el so de música. Sí, però ells ho fan en petites plataformes amb un bon ritme i acompanyament musical. Aquest invent va ser cosa de la monitora d'aeròbic Jean Miller. Però jo veig, en la natació mediterrània, per exemple, que hi ha gent que ho fa pujant escales amunt i escales avall a una alçada de tres pisos amb un monitor de gimnàs. I quan arriben a casa deuen agafar l'ascensor, segur. No ho sé. Ja només queda pensar-ho i ja m'ho fem. L'aerofum són exercicis d'equilibri
que et preparen per a la pràctica del parapenta. I el mètode Pilates, ja sabem, que consisteix en utilitzar la ment per controlar els músculs centrals que ajuden a mantenir l'equilibri del cos. Recordem que la senyora Marta Ferrossola ens va donar un exemple de pràctica d'aquest esport. Sí, suposo que és bastant senzill, no l'hi practiquen mai.
És qüestió de perdre la por i no baixar excessivament abraçat al monitor, perquè s'ofeguen els dos a la caiguda, no? Recordem que el metge traumatòleg alemany Josep Pilates, no sé si es pronuncia així en alemany, però tothom diu Pilates, que en va ser la inventor, ho anomenava Contrology, ja que el mètode serveix per enfortir la musculatura interna del tors i evitar els dolors d'esquena. Perfecte, doncs ja ho sabeu. Per a més informació, consulteu la web labonaigua.com
que ben aviat obrirà la piscina d'estiu, on hi podreu anar a fer unes bones capbosades. I ja hi podeu anar, que l'hivern funciona tot l'any. Ah, i un altre punt cultural, que no se'n passi, perquè és cultural i cinèfil força important. Els cinemes bolitges, saps que estaven tancats a la diagonal de Barcelona? Ja ho he sentit a dir. Doncs tornen a obrir les portes. Sí, sí, ja ho he sentit. Un local més que s'apunta a oferir cinema de tots els temps al millor preu, o sigui que més del cinema baix, de Sant Feliu, les sales Melies, el Renoir, la Filmoteca, els Verdi...
el cinés a Diagonal i l'hem citat. Tenim un altre lloc, l'Arenes, també, que tenim molt abast. La cinésa, sí, jo vaig a veure Òpera, la cinésa. Veus? Doncs tenim un altre lloc on l'espectador és molt ben acollit. Bon moment per veure pel·lícules en versió original, amb obertes tan atractives com la formidable On the Road, en la carretera de Walter Sayles, passada la novel·la de Jacques Kerouac, un viatge apassionant per l'Amèrica profunda que no deixa indiferent a ningú.
Pusen música. En las noches de luna y claver Callamonte hasta Villarreal
Sin rumbo por el río, entre suspiros, una canción viene y va. Que la canta María, arquere de un andaluz. María es la alegría y es la agonía que tiene el sur.
en una noche de vino verde y calor y entre palma y fandango la fue enredando le trastornó el corazón y en las playas de islas se perdieron los dos donde rompen las olas besó su boca y se entregó
Nos consta que tiene muchísimos seguidores, muchos entusiastas de este autor, per tot Sant Just, por toda Barcelona, por todo el mundo. Y muy especialmente la gente de su tierra, que le tienen un amor y un cariño especial, perfectamente comprensible, porque fue un gran artista.
Bé, i ara, com recordava abans d'ahir, el nostre company Antoni Jordà, direm alguna frase encertada d'aquelles que mostren en Gin, sense que on el trobem, diu, digues, digues alguna cosa de Mark Twain. Digo, home, Antoni Jordà, vine-ho a dir tu. Clar, perquè ara ja fa bo. Diu que ens preguntaven, Mark Twain, per què posen portes al cementiri? Si els que hi són fora no tenim cap pressa per entrar i els que hi són dintre no tenen cap possibilitat de sortir. Sí, aixec que això és una mica més vell que el de peu, però... No, però no, però és molt enginyós. És una frase enginyosa, sí, sí.
I aquesta molt més recent no és de Martuain, sinó que l'hem llegida al Twitter del diari Ara. Diu en Josep Lluc, editor. Entre la divisió azul, el ministre verd i l'Espanya negra se'ns acaben els colors.
Encara en queda algun, però la frase és molt bona. I també ens ha dit l'Antoni Jordà, m'ho va dir concretament l'altre dia el Xabata, perquè l'Antoni Jordà és un gran admirador de Marc Twain, que recordéssim el nom autèntic de Twain. Bé, doncs el recordarem. Es deia Samuel Clemens, no, Joana? Sí. Però ens consta, i ho he llegit, que mai va signar cap obra com a Samuel.
La seva vida va ser bastant trista i bastant tràgica. Va perdre la dona, va perdre tres fills, i aleshores feia servir l'humor com a mecanisme de defensa. Per tant, ell mai signava Samuel, va ser molt... Ja s'ha de veure al segle XIX, no? Aleshores, les coses tampoc no hi havia, els canals d'informació que hi anava. No, però la seva literatura no és precisament trista. No, al contrari. És molt optimista, però mira, la seva vida no... La seva vida no, però ell...
es sobreposava, o sigui, s'oblidava de Samuel i el que li passava de vida, i s'inventava els personatges aquests, Tom Sawyer, no? Sí. Pronuncieu amb el teu anglès. No, res. Tom Sawyer i Huckleberry Finn s'estimaven més al pseudònim. Ell s'estimava més al pseudònim, o sigui que Samuel Clemens sempre va preferir firmar com Mark Twain.
Fins demà!
Bé, jo com m'imagino que els editors de Planeta Agostini i del grup Planeta, David Hernando i Ignasi Estepé, estan molt enfeinats perquè aquesta hora porten des de les 7 o les 8 al matí treballant i són ja dos quarts de nou de la nit. Que ens han promès que ja anaven a venir, eh? No, no, promès. No? No, no, no, no. No m'has comentat que sí, que per poc que poguessin vindrien? No, que trucarien, que per poc que poguessin... No, doncs ni trucar ni venir. Potser trucarien, però ja dic que estan molt, molt enfeinats, i els disculpem. Molt enfeinats.
Ja ho saben ells, que si volen ens poden trucar, però ja saben també vostès, i tu, Joana, que ets una gran amant de la novel·la negra, aquesta és una novel·la negra gràfica, és d'Alan Moore, el seu títol From Hell, no cal dir que això vol dir des de l'inferno, i qui és el personatge que tu coneixes també, qui és el personatge...
Jack, el destripador, exacte. No, perdona, perdona. Jack, el desbudellador. El desbudellador. Val a dir-ho que aquí l'obra està en castellà, està editada. Sí, no, no, els dibuixos són perfectes. A mi m'agraden. Els dibuixos són extraordinaris.
d'Alan Moore i Eddie Campbell. I l'Eddie Campbell és el dibuixant. I aquests dos senyors que tu has nomenat, que són els editors. Són els editors, clar, clar. Un editor té una responsabilitat enorme, perquè hi ha molta gent que diu i l'editor què fa? Oh, llegeix llibres, llegeix còmics, no? L'editor ha de triar, entre moltes coses, aquella...
que sap que pot arribar el doctor. O que pensa que pot arribar. Evidentment, i a la vegada l'editor que està a sou d'una empresa ha de pensar que allò que dita
sigui una idea productiva que doni diners a guanyar a l'empresa que l'ha contractat perquè com un editor comenci a fer coses que a ell li agraden molt i que l'apassionen i no siguin productives malament rai s'està jugant al seu lloc de treball o sigui que felicitats Ignasi, felicitats David per triar coses tan esplèndides perquè jo sé per experiència ja per les vegades que s'ha editat anteriorment i ara ho heu fet molt millor perquè l'edició última és preciosa molt més que aquesta que tinc a la mà
que serà un èxit potable. Molt bé, doncs recordem que aquesta setmana s'està celebrant la primera, no, la primera no, la tretzena festa, torneig, Joan Petit, nens amb càncer, de l'any 2013.
O sigui, hi ha un programa d'actes, ja s'han fet força actes... I té un eslògan magnífic, amb en Joan Petit, més forts contra el càncer. O sigui, que ens invita a lluitar contra el càncer, aportant la nostra bona voluntat que tinguem, perquè aquí a Sant Just s'ha recollit des de la parròquia a totes les botigues de Sant Just, on podem fer donatius. I a més, l'altra part més important que les persones...
que hem passat o hem patit un càncer, tinguem el coratge d'animar els que el tenen, que és una cosa que es pot superar. I tant que es pot superar. Bé, està destinat a l'optimització de la detecció de cèl·lules tumorals circulants en sang i moll de l'os en el rhabdomiosarcoma. Una millor detecció per augmentar la supervivència. El programa està coordinat per al professor
José Sánchez de Toledo-Codina, que està anomenat, com ja sabeu, Català de l'any 2012. Bé, doncs aquí queden uns dies, encara, i aquestes eren les paraules d'en Jordi Martínez de la Cát d'Hockey Patins del Futbol Club Barcelona.
Ens deia textualment, participar en un torneig solidari com el Joan Petit, Nens amb Càncer, significa molt pel Futbol Club Barcelona. Més enllà que el nostre primer equip d'hoquei patins i participi activament, els nostres valors sempre han anat molt lligats a col·laboracions d'aquest tipus. Aquest torneig, que va començar fa 13 anys,
Gràcies a la tasca del nostre exjugador Joan Torné, és un exemple més del compromís que tenim com a club amb aquestes causes. A més, el fet que el jugador del primer equip de futbol, Eric Abidal, en sigui el padrí, reforça encara més la nostra voluntat d'ajudar i sumar en aquest bonic projecte solidari. Desitgem que tots units, institucions, col·laboradors, familiars, pares, mares i nens,
puguem disfrutar d'aquesta festa i donar un passet més en la lluita contra aquesta malaltia. Bé, queden aquests programes per...
aquestes activitats per completar. I no us perdeu la història de la cullera d'en Joan, perquè es vegi que el llenguatge serveix també. I la Pilarín veies que és tan deliciosa dibuixant aquests ninots. I el text d'Anna Parés. Recordem que un còmic, en aquest cas, és una aleluia, una auca. L'origen dels còmics són les aleluies, les auques. En aquest cas,
Sense els rodolins de l'Anna Parés no hi hauria els dibuixos de Pilarín Vallès. Mira, ja hem fet un rodolins. Ja hem fet un rodolins. Veus aquesta cullera enorme? És la que va exposar mossèn Joaquim a la parròquia quan va explicar que aquelles urnes eren destinades a aquest tema.
que realment és digne de seguir-se i de col·laborar amb el que podem. Evidentment, això va ser la setmana anterior a la de la celebració de la Pentecoste, on a la celebració del dissabte, novament es va posar a l'urna perquè tothom hi pogués participar. Bé, llavors diem els actes que queden per fer.
El divendres, dia 24 de maig, a les 17.30, dos quarts de sis de la tarda, al Parc Maragall, divendres al parc, amb patins, estic i bola, vine a provar un esport que mola. Juga per al Joan Petit. És que si has fet un altre rodolí... No, ja està fet. Ja està fet amb aquesta idea. Organitzat per l'Hockey Club Sant Just i la xarxa 0-6.
per infants a partir de 6 anys i les seves famílies. Si això és demà passat, el proper dissabte, 25 de maig, al matí a la tarda, al Complex Esportiu Municipal de Bonaigua, tretzena Festa Torneig, Joan Petit, nens amb càncer. De 10 a 10.30, arribada i recepció dels clubs i jugadors. De dos quarts d'onze a la una, jocs i activitats lúdiques i esportives. De un quart de dues a dos quarts de tres, a halar. A dinar, que és molt important.
De dos quarts de 3 a les 3, preparació dels jugadors al torneig de hockey i inici a les activitats recreatives. De les 3 a dos quarts de 6, torneig d'hoquei d'infants entre 3 i 6 anys amb 24 equips d'arreu de Catalunya. Hockey és la forma catalana correcta que es pot dir, no? Hockey és com una forma... Sí, és una forma a l'estil anglès. O es pot dir de les dues maneres, no? Sí, sí. Doncs bé...
A un quart de set de la tarda, acta de cloenda, lliurament de premis i actuacions del Club de Patinatge Artístic Sant Just, dels Gegants de Sant Just, de Bandandarà i d'altres entitats col·laboradores amb el torneig. Bé, i també podem fer referència que el 25 i 26 de maig, al parc de Joan Maragall, ja ho diré, Joan Maragall,
botigues al carrer més festa de la cervesa. Ja sé que s'ha creuat Joan Margarit i Joan Margarit. Com que hi ha actes a la biblioteca Joan Margarit, però en aquest cas és el parc de Joan Margarit, heu vist aquests cartells que ens els han enganxat per tot el carrer. Hi ha uns cartells gegants que posen botigues al carrer més festa de la cervesa. Sí, aquestes festes són solidàries
Amb la tretzena festa torneig, Joan Petit, nens amb càncer. Activitats previstes, desfilades de moda infantil, activitats, tallers i jocs infantils, figuretes d'argila especial. Bé, o sigui que també hi ha un munt d'activitats.
Maquillatge infantil, el dissabte de les 6 a les 8 de la tarda, el diumenge de les 11 del matí a dos quarts de dues i de les 6 a les 8 de la tarda. Figuretes d'argila, horari dissabte des de les 10 fins a les 8 del vespre. Diumenge de les 10 fins a les 8 del vespre. Recordo, no sé si ho posa aquí, que també hi ha taller de còmics al casal de joves. Tallers, activitats i jocs infantils, horari dissabte de les 4 a les 7 de la tarda.
El diumenge, de les 11 a les 2 del migdia, i de les 4 a les 7 de la tarda. Sant Just Moda, desfilada de roba infantil i juvenil. Oh, que monos. L'horari és diumenge a les 12 hores. A les 12 del migdia. Això. I després sorteig d'una panera que serà el diumenge a les 6 de la tarda. El trenet et porta a la fira. Horari, el dissabte, de dos quarts d'onze a dos quarts de dues, i de les 4 de la tarda a les 8 del vespre.
el diumenge de dos quarts d'onze a dos quarts de tres i de les cinc a les vint hores. O sigui, ja ho sabeu, per la gent gran que ens escolta, els avis amb els seus nens, la gent que no tingueu ganes de caminar o no pugueu, el trenet us portarà fins a la fira i a més us passejareu per Sant Just com si fóssiu turistes. O sigui, recreant-vos de les vistes del nostre poble. Que són moltes i molt maques. I molt atractives. Molt bé, posem música.
Ves,
Sí, viatjarem a tot arreu, amb el trenet o no trenet, amb avió, amb AVE, amb tot. Con gorrutxaca d'on hi ha que falta. Bé, però ara tornarem enrere i suposo que amb tren no podrem anar-hi, perquè ens referirem als invents químics del rei Joan.
Ui, sí que te'n vas lluny. Joan I, això... El medioevo, no? Te'n vas a l'edat mitjana. De 1350 a 1396. Sí. No és que va viure gaire s'anys, però vale. Però això és l'edat mitjana abans d'arribar a l'edat moderna. Oh, i tant, abans. O sigui, l'edat moderna comença amb els Reis Catòlics. Comença amb els Reis Catòlics, per això... Bé, diuen que Joan I, el caçador...
Gran entès, en astrologia, va fer construir un obrador d'alquímia en algun racó dels soterranis del Palau del Rei. I què hi feia? Aquest senyor va viure entre el 1350 i 1396, no? Sí, 46 anys. Ai, sí, 44 anys. O sigui que no va viure pas gaire. Però en aquella època és el que es portava. Això mateix.
Doncs segurament el mateix que la resta d'aficionats als experiments de l'època. Què feia? Buscar pocions màgiques per ser estimat per tothom. Investigar sobre el medicament que curés els mals de la humanitat i, sobretot, cercar la pedra filosofal. Ui, això és molt important. És a dir, la recepta casolana que permetés fabricar or. Molts apuntaven cap a la barreja de mercuri en sofre, altres creien que es tractava d'un gas. A saber.
I aquí encara la busca ara. Digue'l, digue'l, aquest senyor... Thomas Hobbes... Aquesta història de la ciència té un pes important. Sí, oi? Per això va apuntar un bon camí cap a la solució. El pensador va dir que l'única pedra filosofal existent és la làpida del cementiri. La dada. Imitant la celebració que es duia a terme a la ciutat occitana de Tolosa, Joan I instituirà als Jocs Florals de Barcelona...
l'any 1393. Els monarques catalano-aragonesos mantindran la celebració fins ben bé finals del segle XV. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Quines coses hem vist, no? Es nota que tenim una edat. Mira, això recordem que ho traiem d'aquest llibre tan maco que han escrit la Sílvia Suárez i l'Anna Priscila Magrinyà.
Miluna, curiositats sobre Barcelona. Hem parlat ja moltes vegades d'aquest llibre, però és que ens agrada molt. Sí, a més, hi ha coses curioses, curtetes, i que són agradables d'entendre. A més, són des d'aquí, des del nostre país. Val la pena, val la pena conèixer la nostra història i conèixer el per què de tot plegat, com deia Quim Montsó. Això. Bé, potser posem ja la sintonia de la poesia.
Bona nit.
No ens podem estar de recordar que és la setmana de l'Ateneu 2013. Sí. Ho recordem cada dia a tots els programes, però, clar, com que demà passat, divendres 24 de maig, és la inauguració de la setmana de l'Ateneu amb una exposició a dos quarts de vuit de la tarda a la sala Piquet, val la pena recordar-ho, perquè entre els assistents es sortejarà, a tu t'agrada tantíssim la pintura, Joana, es sortejarà un quadre, i després, nit de jazz. Molt bé, eh? Pels que són aficionats...
Llibert, Fortuny, en directe a l'Ateneu, amb l'espectacle i de cop, sol. A les 10 de la nit, a la sala del cinquantenari, el preu són 12 euros. 10 pels socis. Està bé, no? I després ja amb tots els programes n'hem parlat, per això ja no he insistit massa, perquè també ho trobareu a la Vall de Verge al Bulletí, que el dissabte 25 de maig hi ha esmorzar a l'Ateneu i audició dels alumnes de l'Escola de Música, que el diumenge 26 hi ha ballada de sardanes, hi ha el verbut del soci...
ara ho citem de memòria, hi ha el Cant Coral, això és molt interessant, el diumenge a la tarda, amb el cor de Santa Esteve de Castellà del Vallès. Recordeu que això són aquests espectacles que tots els darrers diumenges de cada mes es fan a l'Ateneu i sempre de gent diferent, tant de teatre, de corals, com d'orquestres o de dansa, que venen a actuar a Sant Just. Per això que val la pena que els hi fem costat, perquè no sempre podem veure teatre i actuacions de primer nivell al nostre poble.
Sí, Déu-n'hi-do. El nostre poble sí que fa moltes audicions, tant de teatre com d'espectacles d'alta categoria. Darrerament més. Va haver-hi una temporada que per la crisi la cosa es va... Sí, no, no, però el que passa és que els nostres conciutadans són una mica renuents en els espectacles.
Ho he comprovat, ho he comprovat. O sigui, tenim més tendència, és la proximitat amb Barcelona. De Barcelona, sí. Abans. La proximitat que l'autobús et deixi al centre de la ciutat. Clar, abans ens llancem a anar a Barcelona i aleshores no hi ha l'hàbit de venir els diumenges a la tarda a veure què fan a l'Ateneu. I encara que actui una companyia professional, després resulta que dius, oh, ja ho he vist a Barcelona. I altres diuen, oi, doncs mira, ja tenia pensat el que fos, no? Anar-hi, sí. O sigui que ens hem de mentalitzar que també a Sant Just es poden veure espectacles de primer nivell. Molt bé.
Bé, doncs, ara continuem amb la sintonia de la poesia. Aquest any, també ho vam celebrar ja a l'Ateneu, és el centenari del naixement del poeta ibisenc Marià Villangómez. El recordem avui tot llegint Terra Natal. Arrelar com un arbre dins la terra, no ser núvol endut,
d'un poc de vent. Sobre els camps coneguts de cada dia, veure un cel favorable i diferent. Mireu com cau, quotidià al crepuscle, cada cop renovant-me el sentiment damunt la terra nostra i estimada del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell. El blanc record de la infantesa i sura i ha de fer bo aquest sol als ossos vells,
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba de molt antic als llavis de la gent. El meu amor, la ferma companyia, vull somiar-hi entre la mar i el vent. També de Maria Villangómez, cançó de vesprada. Tres grans pins vora el camí alcen llurs ombrívols fronts. El vent
que no vol dormir, els omple el cor de cançons. Cam i cam, es ve se'l mira una campana vespral, voler l'impossible ens cal i que no mori el desig. S'ha despertat tot l'amor sota la volta d'estels. Déu, no es mostra el nostre enyor en el seu món sense vels? S'escolta com el trepitj d'una bellesa immortal, voler l'impossible ens cal i no que mori el desig.
Com volies dir alguna altra cosa, no? Sí. Abans que anunciar que el proper dimecres un dels poetes serà Juan Ramon Jiménez. Ah, molt bé. O sigui, que allò de ja estan aquí, les carretes, l'ha dit la mar i el viento, ho direm el dimecres vinent. Molt bé. Bé, i ara també us hem de dir una mica d'esment a...
El concurs de relats breus. Cinquè. Cinquè. No, no, no, no. El 15, concurs de relats breus escrits per gent gran 2013. O sigui que ja fa uns anys que es fa. No teniu excusa. O sigui que a qualsevol edat podem escriure el que pensem. Hi ha les bases. Només poden participar les persones de 60 anys o més. Els relats hauran de ser en pros amb un màxim de 20 folis i un mínim de 4 folis a doble espai. I poden estar escrits en català
o en castellà. Si els relats es presenten en paper s'hauran de lliurar dues còpies de cada relat dins d'un sobre tancat on tan sols consti el seu dònim i el títol. Si els relats es presenten en CD en aquest tan sols hi figurarà el seu dònim i el títol s'haurà de presentar com a arxiu de word extensió punt d o c coma punt r t f o punt t
concretant com qualsevol document que envieu en un arxiu de Word junt amb les còpies o el CD cal ajuntar un altre sobre tancat amb les dades de l'autor o autora nom i cognoms, adreça, telèfon i fotocòpia del DNI a la coberta del sobre tan sols ha de constar el títol del relat i el pseudònim i sabeu que aquestes bases del concurs on les podeu adquirir diguem això Joana sí, o sigui trucant al telèfon espera't, el telèfon telèfon, telèfon, no ho sé
Espera't, la setmana que ve donarem el telèfon perquè hi ha temps. O si no, poseu la web Consell Assessor de la Gingran. Consell Assessor de la Gingran. A la web i allà teniu totes les dades. Tenint en compte que el primer premi serà de 600 euros, el segon de 450 i el tercer de 300. D'aquestes quantitats es deduirà l'IRPF corresponent. I bé, ja hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. En seguirem parlant el proper dimecres d'aquest tema. Sí, i ho farem molt més detallat.
Bé, ja ho sabeu. Fins la propera. A tots, molt bona nit. A reveure.