Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El Barça ja ha fet el doblet. Ara ens toca a nosaltres.
Aquest cap de setmana doble ració d'esports enjustenc.
Dissabte a partir de dos quarts de quatre de la tarda les noies del bàsquet es juguen l'ascens i la final de les fases.
I diumenge a partir de dos quarts d'onze del matí l'Atlètic vol ser campió de Lliga i vol l'ascens directa.
Aquest cap de setmana doble ració d'esports a la ràdio.
Aquest cap de setmana doblet del Juguem a casa.
No te'l perdis. Dissabte i diumenge viu l'esport enjustenc.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anàvem amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si s'ho ha apagat de la seva butxaca ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests veus més de casa hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid pots quedar crucificat a per rida.
Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta. Vivim-se'n just en directe. Cada matí de 10 a 1.
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda,
Smoove Jazz Club.
T'hi esperem.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiu, informatiucomarcal.com
La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1
Seixanta i més o menys.
Molt bon capvespre, amics oients de Ràdio d'Esvern.
Un dimecres més i nosaltres ens sentim encantats de comptar amb la vostra companyia.
Per començar el programa, felicitem de tot cor a qui té per Sant Patró, Alsans,
Beda, Gregori, Maria Magdalena de Patxi, Urbà, Magdalena Sofia Barat
i Vicenta Maria López Vicunya.
I per quan sortim, en dissabte, desitjarem un bon dia de la seva onomàstica
als germans, a Milis, i a les Mariana de Jesús Paredes,
verge molt estimada a l'Equador.
Bé, amics colers, no ens podem estar de sentir-nos molt joiosos
del resultat del partit de diumenge passat.
Vam patir, vam esperar el pitjor donades les circumstàncies,
però no ens vam esfondrar i al final vam tenir la recompensa.
Dos a zero.
Deixem de banda les polèmiques, els inconvenients, les injustícies
i gaudim d'aquest doblet i de la fantàstica actitud i vàlua
d'uns jugadors que van sostenir l'ànim davant de les dificultats
disposats a aconseguir un trofeu per oferir-lo a una afició
que sempre, o quasi sempre, manté l'esperança i la fe en el seu equip.
També ens sentim molt satisfets que l'altre equip de la ciutat
mantingui la seva categoria, malgrat les dificultats que han sofert
durant tota la temporada.
Felicitats a tothom!
Tot el camp
És un camp
Són la gent del Brenat
Tant se val d'on venim
Si del sud o del nord
Ara estem d'acord
Estem d'acord
Una bandera en sa germana
També cal fer esment de l'èxit del cineasta Juanjo Jiménez
que ha guanyat la palma d'or de curt natratges
en el Festival de Canes
per la seva pel·lícula Time Code
que ha realitzat amb els alumnes de l'Escola de Cina de Reus
L'equip de 60 i més o menys
us saluda
la Lina Santa Bàrbara
la Montse Larrea
en Joan Xirivella
en Joan Maria García Puig de Vall
i en Carles Hernández Rius
i qui us parla
la Joan Algarra
Espera que aquesta estona d'entreteniment
amb temes variats
i amb il·lustracions musicals
sigui del vostre grat
endavant
60 i més
o menys
L'Escola de Cina de Cina de Cina de Cina de Cina
L'Escola de Cina de Cina de Cina de Cina de Cina de Cina
It's the April Rose
that only grows in the early spring
Love is nature's way of giving
Informació de l'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esvern
El proper divendres
s'ha programat una sessió
que esperem sigui molt divertida
per als associats
i també per a aquells veïns
que vulguin gaudir de l'espectacle
serà al mil·lenari
a les 5 i mitja de la tarda
També us informem
que un bon grup dels nostres socis
han passat una setmana
d'allò més agradable
a Plàgia d'Aro
en un bon hotel
i a prop del mar
També tenim programada
una sortida
per visitar
el monestir
de Sant Geroni de la Murtra
i el Museu Romà de Premiar
el proper 9 de juny
Aquestes són
algunes de les activitats
de l'associació
que l'associació
té programades
per a tots els seus associats
Animeu-vos
si ho considereu interessant
a formar part
de l'associació
Per inscriure's
ho podeu fer
al mil·lenari
tots els dimarts
de dos quarts d'onze
fins a dos quarts
d'una del matí
Així és d'aquesta manera
siguen socis
només hi ha una contribució
de 10 euros l'any
i tindreu cada mes
a casa vostra
per carta
tots els esdeveniments
els horaris
preus
etc.
ens estareu ben informats
I tant que sí
Dissabte passat
la nit de Barcelona
i d'altres ciutats
del seu entorn
es van transformar
en un aconteciment
museístic
de suma importància
Els carrers
bullien
a les portes obertes
dels museus
tots celebrant
aquest aconteixement mundial
que posa l'art
i la cultura
a l'abast de tothom
afassionat
o no tant
que podia gaudir
contemplant
aquelles obres
pictòriques
escultòriques
de documents
fotogràfics
escrits
resumint
una veritable
la mostra cultural
de tot allò
que compleixen
l'esperit
de sensacions
especials
davant d'allò
exquisit
que pot produir
la naturalesa humana
La gent va repartir
el seu temps
al llarg de les 4 hores
llargues
que va durar
l'aconteixement
per això
nosaltres
farem una petita
ressenya
de les 4 mostres
que vam poder visitar
en primer lloc
el Museu del Modernisme
del carrer Valmes
un dels museus
que exposa obres
d'en Ramon Casas
d'aquí
aquest any
celebrem
el centenari
amb exposicions
arreu
de l'obra
d'aquest gran pintor
modernista català
en segon lloc
la impactant mostra
fotogràfica
Barcelona
la metròpoli
en l'era de la fotografia
des de 1860
fins al 2004
instal·lada
al Palau
de la Virreina
Centre de la Imatge
més tard
vam assistir
a la sessió musical
el Jardí Història
del Pavelló Alemany
de l'exposició
1929
dintre de la Fundació
Mies van der Rohe
i finalment
a Caixa Fòrum
on van gaudir
amb impressionistes
i modernistes
obres mestres
de la Philips Collection
cal dir
que vam intentar
veure l'exposició
de la Fundació Miró
però
la cua era
tan impressionant
que vam haver
de desistir
de les quatre visites
hem de destacar
dues
que són
una veritable
meravella
a Caixa Fòrum
la Philips Collection
que enguany celebra
el seu
95è aniversari
i l'obra social
la Caixa Fòrum
presenten
per primera vegada
a Barcelona
una selecció
excepcional
de 60 pintures
de 60 pintures
procedents
del primer
museu d'art modern
que es va crear
als Estats Units
distribuïda
en cinc hàbits
temàtics
que s'articulen
etnològicament
impressionistes
i moderns
les obres mestres
de Philips Collection
reflecteix
l'evolució
de la pintura
moderna
des del segle XIX
fins i a entrada
la segona meitat
del segle XX
des que un jove
Duncan Phillips
va iniciar-la
a Washington
la capital federal
dels Estats Units
on ell havia crescut
la col·lecció
ha posat
sempre
per la idea
de modernitat
com un diàleg
entre passat
i present
sense cap mena
de restricció
geogràfica
fidel a la trajectòria
extraordinària
de Philips Collection
aquesta mostra
excepcional
presenta obres
mestres
ben cèlbres
de grans artistes
del segle XIX
com Gustave Covert
Honoré
Dommier
Paul Cessant
Edgar Degas
i Vicent Van Gogh
al costat
de quadres emblemàtics
de mestres
del segle XX
com George Bray
Brake
Joan Gris
Amadeo Modigliani
Henry Matisse
o Pablo Picasso
a través
de les seves
adquisicions
i dels programes
expositius
la Philips Collection
ha ocupat
un lloc destacat
en la vida
cultural
nord-americana
des que el museu
va abrir
les portes
al públic
en 1921
Ducan Phillips
va crear
moltes expectatives
poc després
d'inaugurar-lo
quan va declarar
que havia de ser
un museu íntim
combinat
amb un centre
d'experimentació
gràcies a aquesta filosofia
va ser el primer
de molts sentits
va tenir l'honor de ser
el primer museu
dels Estats Units
adquirint
un autorretrat
de Sassan
de Sassan
de Sassan
de 1928
i el primer del món
en comprar una obra
de Pierre Gonnard
en 1926
George Braque
1927
i dels pintors
moderns
nord-americans
Georgia
Giorgia
Kiffi
Kiffi
i Arthur
Odove
Destacen
les obres
d'ingres
Sassan
Matisse
Picasso
Kandinsky
i molts més
També mereix
una menció especial
la de la virreina
Barcelona
la metròpoli
en l'era
de la fotografia
1860-2004
Aquesta exposició
ofereix
un recorregut
històric
per la producció
d'una iconografia
fotogràfica
d'evolució
urbanística
de Barcelona
i la seva
popularització
al llarg
de l'era
de la fotografia
el període
comprès
entre el sorgiment
de les tecnologies
fotogràfiques
múltiples
en la dècada
de 1850
fins a l'expansió
massiva
de les tecnologies
digitals
internet
la telefonia
mòbil
i les xarxes social
en el pas
del segle
XX al XXI
En termes
d'història urbana
aquest període
correspon
a un cicle històric
que s'estén
entre l'aprovació
i l'inici
de l'execució
del Pla Cerdà
en 1860
i el Fòrum
de les Cultures
2004
un període
fonamental
a la història
de la metròpoli
contemporània
Seguim
amb aquesta
mica de ressenya
perquè
l'exposició
fotogràfica
és una cosa
fantàstica
Aquesta exposició
presenta un recorregut
per aquesta història
llarga
a través
de les diverses sales
concebudes
com a casos
d'estudi
o escenes
específiques
i forçosament
molt sintètiques
aquestes escenes
es poden englobar
en sis grans períodes
que corresponen
a sis moments
històrics
destaquem
la bellesa
de l'obra
del nostre
insigne
Ramon Casas
la qual
podrem visitar
al llarg
de tot l'any
a moltes
sales d'art
també van obrir
les seves portes
a tothom
als museus
de les ciutats
de l'Hospitalet
Badalona
Cornellà
Esplugues
Sant Adrià
i Santa Coloma
fins a la matinada
Van ser
sis rutes
marcades
en un detallat
planol
amb exposicions
concerts
representacions
tallers
i visites
guiades
i activitats
per a tota la família
Enguany
han col·laborat
amb
Barcelona Cultura
els ajuntaments
i les fàbriques
de creació
de Barcelona
Bé
Joan
ara tu
les efemèrides
que ens hem saltat
a l'ordre
Bé doncs
Doncs avui
25 de maig
és el 146
dia de l'any
del calendari Gregoria
i queden 220 dies
per finalitzar l'any
Doni do
El 25 de maig
és el dia d'Àfrica
és un dia internacional
promocionat
per l'ONU
en record
de la Fundació
de l'Organització
per a la Unitat Africana
i el 25 de maig
de 1853
va néixer
a Catalunya
concretament
a Vilaseca
Maria Helena
Maseres i Rivera
que fou
la primera dona
que es va matricular
en una universitat
a Espanya
i estudiar
a la facultat
de Medicina
de la Universitat
de Barcelona
el 1872
però desgraciadament
no va poder arribar
a obtenir el doctorat
per impediments
administratius
pel qual
es va dedicar
a la docència
Primer Vilanova
i la Geltro
i Mestaramahó
on va morir
l'any 1900
cosa estranya
cosa estranya
si s'hagués vestit
de senyor
i s'hagués posat
un barret
i s'hagués recollit
el cabell
segur
segurament
que hagués
que hagués
obtingut el títol
el bígó
el bígó
Fins demà!
Bé, parlarem ara d'un element que és vital i ineludible per a la nostra existència.
L'aigua. Sí, sí, aigua, en majúscules.
D'entre les moltes publicacions veïnals, municipals i comarcals que arriben a la nostra redacció,
destaca la Vall de Vidre, que divulga els temes i els problemes i les suggerències dels veïns de Vallvidrera
i que compta amb un extraordinari equip de redacció molt eficaç i sempre a l'aguai de tot allò
que pugui interessar i afectar els veïns del seu barri.
De l'últim número publicat hem escollit un interessant article que signa en Josep Vives i Rogó
que porta per títol «Sequera, aigua i vida».
Fa uns dies va ploure bons i barrals a la plaça del funicular, també dita d'en Pep Ventura.
Molts es van alegrar i van gaudir, durant l'estona que va durar, d'un plaer difícil de descriure.
És rivitalitzador contemplar l'aigua com queia generosament del cel.
Refrescava i netejava l'aire.
Una bona pluja ens fa sentir vius i ens recorda que cada cop més és més freqüent.
La pluja ens visita cada cop amb temps més espaiats
i sembla que ens anticipi que s'acosta a la sequera
que pot posar en perill la vida de les plantes i dels animals.
I per què no? També la nostra a llarg temps.
La vida de tots els éssers vius depèn de l'aigua.
Sense aquesta no hi ha vida.
I per ara els científics no han trobat la manera de fabricar l'aigua
que voldríem tenir per quan es produeix la sequera que se'ns...
Que se'ns vaticina.
Que se'ns vaticina.
Sí, aquesta sequera que a curt o llarg plaç, però no serà tan llarg,
que, escolten, si seguim així, ja ho veurem, eh?
La vida, quan gaudim d'aigua abundant i de qualitat,
se'ns fa senzilla i agradable.
La memòria, els records i les imatges que tenim
de quan érem petits estan plenes d'exuberants vegetació,
d'animalons arreu, quan anàvem al bosc.
El goig de banyar-se o bé de contemplar els paisatges
relacionats amb el mar, els rius o els llacs.
O de tardes banyades per una pluja fina i persistent
que acabaven en un esplanent arc de Sant Martí.
I ara això es produeix molt de tard en tard.
L'aigua forma part del nostre món
i és imprescindible en el viure quotidià.
quan, en cas que ens dutxem,
quan satisfem la nostra sed,
a les neteges diàries de l'entorn,
però el que ens diuen els experts
suposen que, suposem que en tot el coneixement,
és terriblement inquietant.
I passen, per exemple, a Quènia,
quan les dones han de caminar per espai de cinc hores
per abastir-se d'aigua
per la subsistència d'elles i de la seva família.
Hem de tenir en compte
que aquest líquid incolor, inodor i insípid
és el principal component del cos humà.
Un 60% del pes en els adults
i un 75% en els dels nadons.
Sis dies sense beure representa una mort segura.
Jo diria que menys, eh?
Menys de sis dies.
Més? Bueno, aquí el senyor...
El que diuen i en saben, d'acord.
Per tant, diu...
La Terra sempre té la mateixa quantitat d'aigua,
però els habitants del planeta cada dia són més
i consumim més aigua per persona.
De tota l'aigua del planeta,
només un 3% és dolça,
però el 2% està retinguda
en els gels de les muntanyes i en els pols.
Per la qual cosa,
com que cada cop tenim menys aigua disponible per persona,
despectem l'aigua, cuidem-la,
protegim-la.
Fem un ús curiós d'ella.
El nostre confort,
la nostra salut i la nostra vida
depenen de com la tractem
i utilitzem aquest bé tant...
Preuat.
Tant preuat com és l'aigua.
I tant preuat, i tant.
La paguem cara,
però és que realment representa
que ens eix de molt profit.
Ja es deia que les pròximes guerres mundials
serien per l'aigua.
Per l'aigua.
I tant.
En part la cosa va per aquí.
I tant que sí.
Bé, i ara,
Linita,
vostè...
Les curiosidades.
Con sus curiosidades.
Vamos a ver les curiosidades curioses, no?
Bé, doncs, avui parlarem una mica de fora.
De fora d'on?
De fora de la Terra.
Ara.
Ara no consumirem aigua, senyors.
No ho sé.
Parlem una mica del Sol.
Diu, el Sol és tan gran
que dret d'ell podrien sorgir
un milió de planetes com la Terra.
Oh.
O sigui que...
Déu-n'hi-do.
Sí.
Diu, de fet,
un 98% de la matèria del sistema solar
es troba en el Sol.
Diu, això significa que la major part...
Bonitament, n'hi ha estrelles.
El Sol, diu que té un tamany mitjà.
Sí, no és dels més grans, bé.
I que n'hi ha un 5%,
que encara és més gran,
però el resta, doncs, són més petits.
Diu, i es calcula que la Via Làctea,
on està el Sol nostre,
té uns 5.000 milions d'estrelles.
5.000 milions d'estrelles.
Sí.
Jo, aquí, tenim un...
No sé si el Joan ho sap, això,
però n'hi ha un grup que es dedica
a la cosa de l'astronomia,
que al principi, quan es va fer,
el meu marit i jo formàvem part,
també, de tot això i de tot eliu.
I et dona una mica de por
quan mires el cel.
A mi m'agrada.
No, no.
No.
Si tu comences a pensar
el que petits que són
mentre estem ballant per aquí,
et quedes com una sensació...
A congit, sí.
De congit.
De petitesa.
Bé, marxem del Sol,
que potser crema,
i ja anirem, si és de nit,
amb una nave espacial, no?
No, no.
Veus, això no em ve gaire de gust.
No, que diu que no som tontos,
ja anirem de nit.
Bueno, i després mirem els cràters de la Lluna.
La Lluna, nosaltres només que veiem un 59%,
lo normal,
lo que passa que ara ja han arribat a veure la segona part,
aquella que no es veu mai.
Sí, la cara oculta de la Lluna.
i diu que en aquesta part,
en la superfície lunar,
de la Lluna,
n'hi ha un cràter que es diu Bailey
i que aquest té,
n'ha d'imaginar menys,
que 295 quilòmetres de diàmetre.
Però pensen que en l'altra part,
en l'altra part,
n'hi ha un altre que és més gran,
que té 965 quilòmetres de diàmetre.
Oh, quin cràter, no?
És un cràton, no?
Suposo que és un cràteron.
Un cràteron, no?
Sí.
Bé, tornem coses d'aquestes de Terres i Llunes
i ens trobem amb un diamant gigantí.
Diu que el diamant més gran del món,
doncs quan el van trobar,
es van pensar que era un tros de vidre brut.
Però que després el rei,
bueno, això ho va dir el rei inglès,
Eduardo VII.
Ah, ah.
Aquest es diu Culligan.
I és un diamant que diu que passava 700 grams,
que equival a 3.106 quilates.
No ho sé.
Això dels quirats, no ho sé com està.
No quilates, sinó quilates.
Però diu que després van fermentar aquesta pedra
i que d'aquesta pedra ha sortit el famós diamant
estrella d'Àfrica.
Ah, sí.
I el Culligan dos, eh?
Diu que és una de les joies que, com és natural,
aquí penseu que es pertanyen?
Ah, a la reina d'Angleterra.
D'Angleterra, eh?
Hombre, sí.
Hombre, aviam.
A qui en podria ser, si no, no?
La senyora més pobra del món.
Sí.
I parlant de la reina d'Angleterra,
ella ara en aquest moment no té massa lío amb això,
però diu, a veure si sabeu quin és l'edifici que ha tingut més,
bueno, això és el que diu el llibre, eh?
més diferents usos, diferents serveis per a la gent.
L'edifici més important, més conegut.
Que ha tingut més activitats diverses dintre.
Diverses i diferents motius o llus de...
Bueno, ho dic en anglès, l'ús d'això, no?
Que és la Torre de Londres.
La Torre de Londres, doncs, al llarg de tota la seva història,
ha canviat moltíssim.
perquè en aquest moment té les joies de la corona inglesa.
Sí.
I la té la Torre Blanca,
perquè a la Torre de Londres dintre n'hi ha el que es diu la Torre Blanca.
Va ser molt interessant perquè tenen uns corps,
es diuen corps en català, los corvos,
que estan per allà sueltos.
Diuen que el dia que aquells estiguin per allà i marxin,
l'imperi de...
Acabarà.
La dinastia britànica marxarà, no?
Sí.
Bueno, doncs allà va ser Palau Real,
va ser la presó,
va ser la Casa de la Moneda
i va ser l'Observatori.
I quan aquesta torre es va fer en 1078,
que és quan es va acabar,
el Guillermo el Conquistador
el que va fer allà va ser un sou.
O sigui que primer hi havia animals
i després van continuar el mateix.
Ah.
I n'hi ha dintre dels fantasmes...
Després van continuar els animals també.
Van continuar els animals, sí.
De dos pates, però bueno.
I en Inglaterra,
que són molt aficionats als d'allò els fantasmes,
doncs allà està el fantasma de la...
De la torre.
De la...
Anna Bolena.
Ah.
Que de quan a quan ha sortit...
Però Con o Cinca Beza?
Con i Cinca Beza, les dos.
Aleshores la llevas sincoginita.
Vale, vale.
I ara l'última notícia que us donaré.
No té res que veure amb curiositat,
no té que veure amb cap curiositat,
però em permeteu,
ho llegiré molt de pressa,
perquè dintre de l'avantguàrdia
a vegades trobo els articles que fan molta gràcia.
Sí, sí.
I un d'ells a vegades parla dels restaurants.
I aquí recomana un,
que no diré el nom,
perquè jo no vull fer publicitat,
però està escrit de tal manera
que a mi el llenguatge m'ha fet molta gràcia, no?
I parla d'un restaurant que diu precisament,
diu, està a Santa Coloma de Gramenet,
que ningú pensaria que és un lloc, doncs,
com l'emportar del Joan Maria,
ni així que tenen d'allò.
però té una estrella Michelin.
No hi ha un lloc.
És a la vora de l'Ajuntament.
De Santa Coloma,
tu ja s'ha estat.
Aquest senyor té tot el recorregut.
Hauria de fer una guia, bon dia.
Sí, una guia de restaurants.
El que passa és que a alguns fa molt de temps
que no hi ha estat,
i de vegades hi pugui anar amb la meva dona,
i que a mi va,
resulta que ja l'està tancat
i només queda el solar ja.
Queda el solar.
Bé, doncs,
deixem-ho llegir una cosa,
perquè és que m'ha fet moltíssima gràcia
i diu,
si entrem en allà,
diu,
Comencem amb un mojito sòlid,
valor impregnat,
còctel masticable i fresc,
i una sensació a bloody mèri de xerès.
El porro confintat és delicat i mantegós.
S'acompanya d'amigues cruixents aromatitzades
amb farigola, romanís, sàlvia i all.
Glòria vegetal i cel gastronòmic
sense productes cars o exclusius.
La grandesa d'una filosofia seductora i brillant.
Amb la col,
varietat especialment suau i dolça
que cultiva un pagès de proximitat.
La intensitat apareix
en la pametier cremosa,
amb mostassa i amb la sassa follot.
Jo no sé quines alces aquesta de follot.
Mira, jo l'antigua...
Deu ser conseqüència de...
No, perdona.
I després, entre parèntesis, et diu el què.
Què és?
Va ser tèvia de manteca i rovell d'ou
enriquida amb suc de ceba rostida.
Oh!
Sabor suculent sigolafres.
Ah, no sé, fantàstic.
Excepcional...
Espreusa, no hem menjat del tot.
Excepcional lingot de cua de porc i bèric
amb esperdenya.
Mar i muntanya, on la cua,
torrat, rostits, gelatina, melosa,
s'embolcalla amb una fina làmina de pa fregit.
L'esperdenya de mar aporta la seva textura elàstica i particular
i els falsos fideus, crocants,
fets amb les algues,
completen la sinfonia,
un plat de llàgrima.
Això no és anar a dinar, això és un jocs floral.
Espereus que encara fa.
Encara, encara, més.
Però suposo que us agrada, no?
Hombre, hombre.
Home, la Jorita sempre feia el pa sucat del melindro, tu.
Aquí no, aquí tenim més, més varietat.
Més, més, més varietat.
Excel·lent arròs de gamba.
Varietat, carneroli, provenent de pals.
Cuit el tunt, suau de sabor.
La carn crua de la gamba, tallada encarpat, jo,
i disposada sobre l'arròs,
es cou llagerament amb la temperatura d'aquest.
La suavitat del conjunt té un suprenent efecte
acumulatiu a cada cullerada.
Sorell marinat, generalitat,
on el peix delicadament llascat i gairebé cru,
textura gloriosa,
descansa sobre el suc de piparres.
Això no sé el que és.
Piparres?
Piparres.
No.
Qui sàpiga el que és piparres...
Que ens truqui.
Que ens truqui i ens solidi.
Diu, espereu-se, diu,
tota la potència dalt,
amb vinaigrat, assidulat,
i lleugerament picant,
en forma de cullerada.
Acabo, eh?
En el colomí,
amb salsa d'anxoves i oliva,
la força de l'au
es matisa amb l'esponja olivada,
pa de pessic fet al micro,
i es torna a potenciar
amb el rigatoni
farcits amb pasta d'anxoves
i els fetges de l'animal.
Plat ideal per als amants de la casa.
I els postres,
ja estem acabant,
molt refrescants.
és el ceviche de mango.
Bé, perdó, on bé.
Fruit amarrada amb sopa de cítrics,
gran acidesa.
Crambla dolçant i canele,
de gelat de coco molt intens,
amb coriandre.
Neteja totes les papiles.
Ara ja podeu prendre cafè.
o un colant d'avellana,
que és un clàssic de la casa.
Temperatures tèvies,
sabors càlids de fruit,
set, torrat,
contrasta amb la fresco àcida
del gelat de maracullà.
Impressionant.
Impressionant,
aquí he de ser perdona,
quan pagues 70.
conferència cansat de cuina.
Jo vull donar qui som.
De les piparres.
Què són les piparres?
Són bitxos autèntics de Navarra,
triats a mà.
Ah, ah,
doncs ja no m'agrada.
És picant-te,
vale.
O sigui,
són com pimentos.
Ah, que són bitxes de bitxos.
No, no.
Pimentos del padró
de los que piquen,
saps?
Segurament sí.
De les de Navarra.
Sí.
Escolta,
li poses 5 estrelles.
El preu, senyors,
quan quedes impressionat
és quan t'aporten el preu,
perquè 71 euros segurament.
Ara diu,
mira,
diu,
n'hi ha un menú
per 36 euros.
Diu,
qui en pide més?
Ho diu aquí, eh?
No ha de ser falta
de cernada més.
Jo diu així,
d'aquesta manera,
tot seguit.
Molt bé.
Bé, senyors,
disfruteu força
i aneu a Santa Coloma.
Pregunteu aquí
i si no li pregunteu
al Joan Maria
que li sap el més.
Ah, jo,
molt bé.
Ah, però jo
quan ho vaig llegir
vaig pensar,
ostres, tu,
és el que deies tu.
Un, un, un,
res,
uns jocs florals.
Jo, com deia
el Pla,
no estic que tantes
de tantes collonades.
Deixem-nos
de collonades,
d'ella.
No és res més
que cargolar
una pasta
o un gelat
fent-hi
com si fos
un macarró rodó.
Això és un quenelle.
Un quenelle,
doncs, bueno.
Oh, mira,
mire,
està ben assabentada, eh?
Ah, ja.
Sí, aquí sabem
els que van a...
a quins llocs.
Vale, vale.
Sí, sí.
Bueno,
una curiositat també,
fillets.
Sí,
puja en música
i font.
Música
Música
Música

I ara,
escoltarem
Música
per l'únic.
Torna música per gaudir
el compositor nord-americà
George Gerswin.
Avui,
amb la Rapsòdia In Blue,
un èxit de fama mundial.
Com ja havíem comentat
fa un temps,
Gerswin
va fer una tasca
en introduir els girs
de la música popular
nord-americana,
sobretot,
els cants espirituals negres,
en els conceptes
de la música
sèria,
entre cometes,
donant-li
categoria
de música clàssica,
de concert
sinfònic.
Malgrat haver mort
molt jove,
39 anys,
va deixar
una gran obra,
concerts per a piano
i orquestra,
comèdies musicals
i fins i tot
una òpera
famosíssima
d'ambientació negra,
Porgi Ambès.
Avui escoltarem
una de les seves obres
més escoltades
i adaptades
per a tot tipus
d'audicions,
la Rapsòdia In Blue,
en una versió lliure
de l'orquestra
de Ray Conniff.
de Ray Conniff.
de Ray Conniff.
de Ray Conniff.
de Ray Conniff.
de Ray Conniff.
Bé,
ara,
després d'escoltar
la Rapsòdia In Blue,
almenys,
un fragment
ben llarguet,
la Montse
ens parlarà
d'aquelles coses
per la salut
que sempre ens recomana.
Bé,
avui parlarem de la primavera.
parlarem de la primavera.
molt bé.
quan comença la primavera,
s'aconsella,
anar a anar al llit
i anar al llit aviat
i aixecar-se
de matinada.
Va passejar
per absorbir
el fresc
de la matinada
i és adequat
fer exercici
com més freqüència
i utilitzar
roba còmoda.
És una estació
ideal
per estirar
els tendons
i a la musculatura.
Molt bé.
Encara que pels occidentals
la primavera
entra
el 22 de març,
en realitat
el moviment
de la primavera
comença a gestar-se
a partir del 4 de febrer,
moment
en què la sàvia
emmagatzemada
a les arrels
de les plantes
i arbres
s'impulsa
suaument
cap amunt
i encara que l'ull
li és imperceptible,
aquest canvi
a la naturalesa
orgànica
està a l'alçada
d'un gir
extrovertit.
Externament
ho fa
amb una timides
internament
com tot l'imput
que disfrutem
de 45 dies després,
o sigui,
que comença
el 4 de febrer.
És intel·ligent
començar
a modificar
els nostres hàbits
de la mateixa manera
que la naturalesa
proposa.
En l'encentral
sabidoria oriental,
el moviment
emergent
i ascendent
que desdevé
del moviment
flotant
i profund
de l'hivern
el dona
l'energia
de l'arbre
o l'energia
se'l diu,
se'l denomina
l'energia
madera,
o sigui,
que sorgeix
de l'arbre.
En l'energia
que amb la naturalesa
despunta,
brota
i germina
afecta
a tot el ser
vivent,
plantes,
animals
i humans.
aquest moviment
que emergeix
creatiu,
que tendeix a desenvolupar-se
en l'espai
projectant-se
amb ímpetu
com els primers
rebrots
verds
en els camps
i jardins
també emergeix
en el nostre interior
i pot ser
extasiador
i platòric
i col·lapsat
i castrat
depenent
de l'estat
del nostre fetge
de la bicicula
biliar
òrgans
que representen
la primavera
en el nostre cos.
Ah, molt bé.
Avui tenim
unes explicacions
molt i molt
poètiques.
Si és per
halar,
estupendo.
i tu també
per animar-nos
a la primavera.
Encara hi ha un petit fragment
que diu
per sintonitzar
com l'alegria
que balla
exterior
es manifesta
amb tota la gana.
Deuen
permetre el viatge
d'aquest fluix
com a l'arbre
que li ocorreix
a la llarga
de la part
dreta del corp
pujant
des de la cama.
Això seria
en relació
arbres que caminem
però també
absorbim
la mateixa
energia.
Això seria
l'entrada
de la primavera
en el ser humà
que té
una repercussió
exactament igual
que la natura.
Com diu Albert,
la primavera
el sang altera.
I tant,
exacte.
El fetge
i la
de això
biliar.
I la bicicla.
Sí,
té que veure.
El conyó
està suposto
i no fa res.
els nyons ja
estan espenses
del que diguin
els altres òrgans.
Bueno,
perquè hi ha molta més
explicació,
però això en un context
es pot entendre.
Em refereixo
que el llenguatge
avui és molt poètic.
És que estem
a primavera.
Estem a primavera.
Sí, sí, sí.
Ah, mira,
jo estic contenta
perquè l'arbre aquell
que estava tan escanyolit
i tan...
Sí, sí,
és el primaverat.
Oh,
escolta,
ha tornat a florir
amb una altra mena
de flors
després de la primera
pluja aquella tan forta
i ara està tot ple.
Deu ser un any propici
perquè jo tinc
una planta
que es diu
la planta de l'aire.
Viu de l'aire.
Sí.
No té arrels,
no té terra.
Sembla un clavell,
no?
Sembla com un cactus
més aviat.
Sí.
Aleshores només
tens que tenir-lo
lligat amb fil de ferro
i penjat.
No l'has de regar
ni l'has de posar a terra
ni l'has de fer.
Sí, sí, no.
El meu marido també té un accident.
Absolutament res.
Sí.
Doncs aquest any
té set flors.
Imagina't.
Ha florit amb set flors.
Vol dir que la primavera
que tenim
comença esplèndida.
Sí,
però comença tard
perquè ja estem
a finals de maig.
Bueno,
va amb retras,
potser sí.
I tant.
Va amb retras.
I tant.
Però és curiós, eh?
És curiós, eh?
No és curiós, eh?
No és curiós, eh?
És curiós, eh?
No és curiós, eh?
No és curiós, eh?
No és curiós, eh?
Sí, deu ser això.
Va amb retras.
Porta retras.
Bé,
parlarem amb...
No, que parli del seu reportatge
amb aquesta excursió
que ha fet tan estupenda
el Joan Maria
i que
li ha agradat moltíssim.
Sí.
Mira,
el dijous passat,
que era el 19 de maig,
unes 70 persones
del municipi
van emanar
d'excursió
a l'afegeda d'en Jordà,
a Santa Pau,
a la comarca de la Garrotxa.
El viatge va ser organitzat
pel mil·lenari
amb el suport de l'Ajuntament.
A les vuit i mitja del matí,
en puntualitat suïssa,
sortia l'autocar
de la plaça del Parador,
dirigint l'expedició
a Sant Justenca
el senyor alcalde
el senyor Josep Perpinyà,
la regidora Ginapol,
les senyores de l'àrea social
de l'Ajuntament,
Carme Aguilera
i Paloma García,
i per part del mil·lenari
l'organitzador
de l'esdeveniment,
el seu gerent,
el senyor Enric Camats
i la senyora Roseta Mainés,
alma mater de l'entitat.
Dues hores després,
arribàvem a la fageda d'en Jordà,
a prop d'Olot,
declarat part natural,
un lloc idíl·lic
i molt conegut
gràcies al poeta Joan Margall.
Amb l'autocar,
ens fiquem dintre la fageda
seguint una carretera particular
molt estreta,
que només permet el pas d'un vehicle
i és de pas restringit.
A poc a poc,
i quasi a les fosques,
a ple dia,
per la frondositat
dels faig,
arribem a l'esplanada
del Mas
al Casals.
Avui dia,
transformat
a la factoria
de iogurts
marca l'afageda.
Deixem l'autocar
amb un ampli
pàrquing,
al costat
de l'or,
on cultiven
tota mena
d'hortalisses.
També hi ha
plantacions
d'arbres fruiters
per produir
les mermelades.
Molt bé.
Entrem a la recepció
de visites
i en pocs minuts
comencem
la visita guiada.
Un amable guia
ens acompanya
per les modernes instal·lacions
i ens explica
on viuen
les 200 vaques
de raça
a Farisona
importades
d'Holanda.
Són les millors
productores de llet,
ens diuen.
Seguim
a les instal·lacions
de Munyí,
on fan
dos cops
al dia,
a les 6 del matí
i a les 6 de la tarda.
Ens ensenyen
el laboratori
de control
de qualitat
de la llet.
Seguim
a la planta
industrial
de fabricació
i finalment
la d'embalatge
dels iogurts.
A la sala
d'actes
ens projecten
un vídeo
que explica
la història
d'èxit
de l'empresa
La Fageda,
nascuda
l'any 1982
al Frenopàtic
de Salt,
Girona.
La direcció
del centre
va crear
una cooperativa.
Amb l'ajuda
de diners públics
i privats
van comprar
el mas
al Casals,
ubicat
al mig
de la Fageda
d'en Jordà,
en ple
part natural
de la zona
volcànica
de la Garrotxa.
Al mas
van començar
l'aventura
els primers pacients
conreant l'hort
i vivers
de plantes.
Després
van ampliar
amb ramats
de vaques
llateres
i finalment
la fabricació
de iogurts.
Van aconseguir
amb esqueries
els dos objectius.
Primer,
millorar la qualitat
de vida
de les persones
discapacitades
amb el contacte
amb la natura
i segon,
donar-los l'oportunitat
de guanyar-se
la vida
treballant
i sentir-se
útils
a la societat.
Per acabar
la visita
ens donen
a tastar
els iogurts
naturals,
de llimona,
de plàtan,
etcètera,
que són
de gran qualitat.
Són boníssims.
Els millors del món
que diuen ells.
Clar,
tu diràs.
Avui dia,
la fàbrica
de iogurts
La Fageda
dóna feina
a quasi
300 persones,
que es diu
aviat,
la majoria
discapacitades.
Produeix
60 milions
de iogurts
a l'any.
60 milions.
Sí, sí.
A més,
de fabricar
últimament
també
melmelades.
L'any passat
van facturar
16 milions
i mig
d'euros.
L'empresa
disposa
d'una residència
per la gent
gran a Olot.
Mira,
beneficis que fa.
Molt bé.
Tot un exemple
per fer país
i que caldria copiar.
Sortim de la visita
molt contents
per anar a dinar
a un restaurant
de Santa Pau,
molt conegut
i típic de la zona.
Després de l'àpat
de tres plats,
les postres,
pa,
vi,
que us feu posar
les botes.
Ava, cafè
i gotes,
encara sortim
més contents.
Tornem a pujar
l'autocar
per seguir el programa
i anar a visitar
el poble medieval
de Santa Pau.
Oh, és bonic.
Famós
per les seves
petites mongetes,
anomenades
Fesols de Santa Pau.
El trajecte
és d'uns pocs quilòmetres.
La visita
va ser curta
perquè el poble
és petit,
vam visitar
les muralles,
la plaça...
Nosaltres
la vam visitar
amb neu,
acabava de nevar
i estava preciós.
Sí.
O sigui que...
Sí.
Sí que segueix.
L'església
que estava oberta
a les quatre de la tarda,
cosa una mica rara.
Sí, sí.
El castell
el vam visitar
per fora
i les quatre botigues
per comprar-hi
el típic,
els fasols,
la llangonissa
i el pa de fajol.
Ah.
L'article que vaig fer
fa quinze dies.
Sí, sí.
Sí, sí.
Bueno,
tal com va demanar
la senyora
Joan Algarra,
la regidora
d'aquest programa
vaig comprar
un pa de fajol
per tal
de gustar-lo
avui
amb els meus
companys i companyes
de la ràdio.
Molt bé.
Cal complir
les promeses.
Oh, i tant, i tant.
Acabat,
ens l'hem de menjar, eh?
Molt bé.
Però a palo seco?
No,
ja he portat
una mica de mel,
també,
per a dulci una mica.
Ja ho he comptat, eh?
Molt bé.
Tornem al bus
i de tornada
a Sant Just,
que alguns aprofiten
per fer
una petita misdiada.
Una becaïneta.
Sí, una becaïna.
Arribem al voltant
de les vuit del vespre
al Parador
i fi
d'aquest estimulant
i agradable viatge.
Molt bé.
Fins al proper viatge,
que serà
el dijous
dia nou de juny
al Monestir
de Sant Geroni
de la Murtra,
al Museu Romà
de Premià de Mar
i dinar al restaurant
La Barca del Salamanca.
Això,
a Barcelona,
la Barceloneta.
Serà aquí,
a la Barceloneta.
La Barceloneta.
El viatge,
aquesta vegada,
està organitzat
per a l'Associació
de la Gent Gran
de Sant Just.
Inscripcions
els dimecres,
dia 1 de juny,
de dos quarts
de...
dos quarts
d'onze
a dos quarts
d'una
al Milenari.
Sí, sí.
Us hi esperem.
I tant.
a dos quarts
d'onze
a dos quarts
d'onze
a dos quarts
d'up
I ara viatjarem per Catalunya.
Avui, com que ja fa bon temps, seguirem la ruta de la Llúdriga,
tot passejant per la riba esquerra del riu Segre,
que el seu pas per Martinet és un dels itineraris més agradables
per gaudir de l'observació dels ocells de riu i de la bellugadissa Llúdriga,
que tot, i que és difícil de veure'n,
ara que sembla que s'ha reproduït força d'un temps fins aquí,
de tant en tant podem tenir la sort d'albirar-la.
Hem de tenir en compte que les aigües, on viuen les Llúdrigues,
han de ser extraordinàriament netes.
Seguirem els consells del biòleg, comunicador i divulgador de la natura
i del medi ambient, José Luis Gallego,
a través dels seus reportatges a la tele
i els articles que publica a les revistes especialitzades en el tema.
L'amplitud de la llera del Segre,
el seu pas per Martinet i l'acceptable estat del bosc de Ribera
afavoreixen l'establiment d'una nodrida colònia d'ocells ribarencs,
com ara el russinyó al bord, la gallineta
i fins i tot l'escasa marallenga d'aigua.
Encara que més abundosos, els ocells fludials
i entre ells la merla d'aigua,
les coeretes grogues,
que són moníssimes,
blanca i torrentera,
o el blauet,
ànex de diverses espècies
i alguns ocells al Bernat Pescaire
completen l'extensa fauna ocellera del Segre,
el seu pas per Martinet.
Però si hi ha un protagonista destacat
a la ruta que avui us proposem
és la llúdriga,
nútria en castellà.
Aquest mostèlic, lligat als cursos fluvials,
ha experimentat un sorprendent procés de recuperació,
arreu del país
i torna a nedar
per bona part de les conques del Terç Nors
i també a l'Empordal,
als llogamolls,
torna a haver-hi nútres.
Torna? Un altre cop?
Sí, sí.
Menos mal, perquè és difícil, eh?
Acostant molt, molt de temps.
Sí, sí.
Bé, iniciarem l'itinerari
des de la Cruïlla de la Nacional 260
amb la pista que puja a Montellà.
Hi ha un sender
que s'obre a mà esquerra,
remunta al riu
i segueix el camí de Sant Jaume,
tal com ens recorden els indicadors
que trobarem en arribar a la Casa del Riu,
ja en el nucli urbà.
Cal dir que aquest és un equipament educatiu
del parc naturalet,
natural Cadí Moixeró.
A partir d'aquí,
on conflueixen el riu de la Llosa amb el Segre,
s'inicia la ruta
per observar la llúdruga,
la llei llúdriga,
tot i que les possibilitats de veure-la
són remotes,
atès al seu caràcter esquívo.
Aquests monstèlits d'hàbits
poden dir discrets,
o podem dir discrets,
només surt dels seus amagatalls
a primera hora del matí
o al capvespre.
Per poder conèixer aquest carnívor
en la Casa del Riu,
també trobarem un plànol de l'itinerari
amb consells per la seva observació
i recomanacions
sobre el nostre comportament
durant el passeig.
La ruta segueix tot vorejant
la riba esquerra del riu
en direcció a Sant Martí dels Castells
i la podem fer tan llarga com vulguem,
ja que aquesta ruta arriba fins a Puigcerdà.
Cal destacar la senyalització
que anirem trobant al llarg del camí,
que dissenyada especialment
per a nens i persones
no experimentades
permet interpretar
la presència de la llúdriga
encara que no la veiem.
Podrem descobrir-ne els costums
que menja,
com són les petxades
i les restes que deixa
i com marca el territori.
Si ens aturem a interpretar-los,
entendrem per què aquestes senyals,
la importància de preservar
aquest espai natural
on troba refugi
unes de les darreres poblacions
de llúdriga de Catalunya.
Molt bé.
Anem-nos i a començar la ruta.
Aviam si tenim la sort
de veure-la,
encara que sigui
un momentet.
I si dius que allà a l'Empordà,
allà als aiguamols, dius?
Sí, sí.
I el riu Fluvià també.
I el Fluvià també.
Oh, meravella.
Aviam si tenim sort
de veure-la a un lloc
o a un altre.
Sí, sí.
Realment,
des de fa anys
s'ha fet un gran esforç
amb les depuradores
al qual aquell país.
Sí, sí.
Perquè viu
molt neta,
molt neta.
Ara és preciosa
perquè fa aquella carona
tan bonica.
Aviam.
I caminant
darrere de la Llúdriga
ja hem arribat
al final de l'audició.
No, no, no, no.
Sí, no perquè fins a Puigcerdà
no anirem, eh?
No, no.
Avui és molt llarg.
Un altre dia.
Jo me quedo entre Martinet
i Puigcerdà.
No, Martinet és molt bonic.
El Volví.
El Volví.
Ah, t'agraden més.
Ah, sí.
Bueno, sí, Martinet
és molt bonic també.
Home, ja vaig estar.
I tenim un bon restaurant
al Calboix.
Mira!
Sí, és veritat,
és veritat.
És veritat.
Sí, vam anar-hi
i precisament
ens el van recomanar.
Bé, doncs,
un dia faràs
una guia de restaurants.
Mira,
podrem escollir, no?
Bé,
parlant de restaurants
de Llúdrigues
hem arribat a la fi
d'aquest programa
de 60
i més
o menys.
Esperem
que aquestes coses
que us hem explicat
us hagin
entretingut una mica,
una miqueta.
Bé,
i us esperem
el proper dimecres.
i si voleu tornar-nos
a escoltar,
el proper dissabte
estarem amb vosaltres
de les 11 del matí
fins a les 12 del migdia.
Senyores,
senyors,
a tothom,
molt bona nit
o molt bon dia,
segons si ens escolteu
en dimecres
o si ens escolteu
en dissabte.
A tothom,
passiu bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ràdio Tosfer, 98.1
Ràdio Tosfer, 98.1