48.1, Ràdio Potspèl, 48.1.
Seixanta y mes.
Molt bon capvespre, amics de Ràdio d'Esvern.
Des del 98.1, de la freqüència modulada,
us saludem cordialment i us donem les gràcies per escoltar-nos
durant aquesta hora d'entreteniment que ha preparat la taula de redacció.
La Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea,
en Carles Hernández Rius i una servidora, la Joana Algarra.
I, oh, meravella, quan teníem preparades unes paraules d'ànim
pel nostre company, en Joan García Puigdevall,
resulta que ens hem trobat amb l'agradable sorpresa
que ja el tenim aquí, amb nosaltres.
Això sí, amb dues estupendes crosses.
Molt benvingut, estimat Joan Maria,
i que sempre et mantinguis en aquest meravellós bonànim.
Això sí.
Avui ens plau iniciar 60 i més,
tot recordant una celebració,
una estupenda celebració,
en homenatge a una persona especial,
a qui tothom estima
i a qui tothom desitgem un munt de felicitats.
Dissabte passat va ser l'aniversari de la nostra Lina,
una persona adorable, amable,
sempre disposada a servir el seu entorn
en qualsevol circumstància,
a amics, a veïns,
i com no,
a la seva família,
pels que ella és una peça insubstituïble
en les seves vides.
Amiga estimada,
que poc t'esperaves que tothom estigués allí,
amb tu,
en el dia del teu aniversari.
Suposo que t'ho vas passar bé,
però per a nosaltres,
als qui t'estimem,
va ser un dia inolvidable.
I no vull que això que estic dient,
soni,
apeloteo,
i perdó per l'expressió,
sinó com l'afirmació
d'una estimació sincera.
De part de tots els teus companys i amics,
estimada Lina,
felicitats
i petons molt forts.
I què compres?
No puc dir gràcies perquè estic plorant.
No ploris,
res de plorar.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Notícies del nostre bolletí municipal.
La festa de la Pau tindrà lloc el 20 de maig a la plaça de la Pau.
Una vintena d'entitats, serveis, equipaments i establiments
participaran i col·laboraran en aquesta festa solidària
que, per segon any consecutiu, girarà en torn a la població refugiada.
Es faran tallers, actuacions d'entitats locals, xocolatada,
la lectura de manifest i la tradicional botifarrada
per recartar fons, entre altres activitats.
També es recrearà el camp de persones refugiades,
amb tancs, rotícia, una barca simulant l'arribada,
per a conscienciar a la ciutadania de les condicions en les que viuen.
Els dies previs, però també, es faran activitats
relacionades el 17 de maig a Cal Llibreter.
Hi ha prevista una xerrada amb el periodista Nico Valle
sobre la situació de les persones refugiades a Síria
i en el seu camí cap a Europa.
Una mostra de llibres sobre la temàtica.
De l'1 al 19 de maig a les escoles, a les 17 hores,
una xerrada sobre la situació actual de les fronteres
de Ceuta i Melilla, Grècia i Sèrbia,
a càrrec del voluntariat que ha estat al terreny.
Tot seguit, sopar de Carmanyola i actuació municipal.
Pel que fa als impropis, els contenidors d'envassos,
que no corresponen a aquella fracció,
la mitjana va ser molt elevada i va arribar al 33.8%,
amb només quatre caracteritzacions,
i a la fracció orgànica del 8.4%.
Això ens referim al reciclatge de residus.
Segueix, Joan Maria.
Veuràs quines inconveniències té el reciclar malament.
L'Ajuntament deixa de rebre diners
perquè els sants justencs, sants justenques,
no separen correctament els residus.
Els residus recollits l'any passat
van ser de 8.314.365 quilos,
perdó, 8.314.365 quilos,
un, dos i mig més que l'any 2015.
Aquesta variació es deu a l'augment
de les recollides selectives,
sobretot de la de celleria, 9,6%.
El percentatge recollida selectiva
respecte del total dels residus recollits
va ser dels 51,2
i la generació per càpita
ha augmentat lleugerament
respecte a l'any anterior,
fins a 1,35 quilos per habitant i dia.
Ara, això...
El fet que la mitjana d'impropis,
com joguines i bosses de plàstic,
dels envassos hagi superat el 30%,
l'any 2016,
suposa que no haguem rebut cap ingrés
en concepte de plusvariable anual
per eficiència del sistema de recollida.
O sigui que hem deixat de guanyar cèntims
perquè no sabem recollir bé,
no fem bé el reciclatge.
Segueix.
L'any 2015,
amb aquest concepte,
es van ser d'uns 14.500 euros
i l'any 2014 d'uns 17.000.
El regidor de Medi Ambient,
Lluís Monfort,
lamenta que continuem
utilitzant el contenidor,
gris per llançar qualsevol tipus
de residu.
Aquesta manca d'implicació
suposa una penalització
al municipi
per la qual deixa d'ingressar
uns diners que podrien emprar
per fer altres accions.
I tant.
O sigui,
aquesta és la nostra idea
de recordar-vos sempre
que heu de reciclar
en condicions
cada contenidor
amb el seu...
Està molt especificat.
Ja hauríem de saber-ho, eh?
Però és més còmode agafar
o una bossa sencera
i si la tires als residus,
clar,
si les has tirat al residu
i el residu té molt,
és que la gent
no ha reciclat.
Doncs al final
haurem de fer
com fan a Suïssa,
que el número
a Holanda,
cada veí
té un número
de classificació
i la bossa
ha de portar
el número enganxat.
Imagina't,
si ja sabem...
Si fan un...
Aquell dia
fan una revisió
de les bosses,
veuran
qui s'ha equivocat.
Clar.
i si dintre està
el contingut adequat.
I llavors
et poden
sancionar
o advertir.
Clar que sí.
Ja no posem de sanció
però sí
advertir
que no ho has fet bé.
No, no, i sancionar.
Si no ens sancionen
no farem cas.
No farem cas.
Ho sento
però la cosa és així.
És veritat.
Puja una miqueta
la sintonia,
Carles, sisplau.
i ara
una notícia
molt agradable.
Abans de...
El passat diumenge,
això,
estem avui de mires,
passat diumenge,
el cor,
l'opom de flors
de Sant Justus d'Esvern
va participar
en la
36 trobada
de caramelles
de Cacerres
del Berguedà.
Va ser una jornada
molt agradable
per la gran companyonia
que vam gaudir
tots plegats,
nosaltres
i la resta
de les 15 agrupacions
que van intervenir.
Ara,
permetiu-me
un comentari
un tant maliciós.
El millor cor de tots,
com no,
el cor,
l'opom de flors,
però
amb diferència.
I ara recordant
els consells
que ens van donar
els Mossos
fa dues setmanes
a la gent gran,
consells i precaucions
per a la inspecció
de gas.
Això és com a record
d'aquells consells
que ens va donar
el Mossos
com he dit
allà al Milenari.
O sigui que
comença tu,
sisplau.
No permetin
el pas
al seu domicili
a persones desconegudes
sense una cita
prèvia personalitzada.
La inspecció obligatòria
de la seva instal·lació
de gas natural
s'ha de realitzar
cada 5 anys.
Joa Maria.
L'obligació
de realitzar
aquesta inspecció
s'anuncia
prèviament
per escrit.
enviat
per l'empresa
distribuïdora de gas
mitjançant carta.
Un cop
rebi la carta
vostè
té 45 dies
per contactar
amb una empresa
d'instal·ladora
habilitada
per dur a terme
a la inspecció
o la realitzarà
l'empresa
distribuïdora
de gas.
Ara tu,
Montse.
En el moment
de la inspecció
no doneu
cap rebut
ni dada bancària.
No pagueu
cap import
en efectiu.
El cost
de la revisió
es carregarà
en el rebut
mensual.
Per a calderes
de calefacció
és obligatori
realitzar
una revisió
de manteniment
per a una
empresa
instal·ladora
habilitada.
Cal conservar
el certificat
de manteniment
de la caldera.
Si la seva
instal·lació
de gas
s'abasteix
per bombones
de botar
vostè és el responsable
de contractar
qualsevol
empresa
instal·ladora
habilitada
per a dur a terme
la revisió
obligatòria
cada 5 anys.
Aquests són
uns consells
que ens dona
la companyia
del gas
o sigui
dels gas
però
hi ha
diverses
empreses
però els consells
són per totes
igual.
Jo amb el gas
natural
jo tinc contractat
la revisió
amb la mateixa
companyia.
Sí, sí,
nosaltres també
o sigui
que també
no que truqui
ningú
no, no,
t'avisen
quan fan la volta
per Sant Just
li va bé
tal dia
sí o no
d'acord.
Bé, si teniu
qualsevol dubte
podeu trucar
amb un telèfon
de confiança
o bé
al 012
per un costat
i si no
al 112
si desconfia
truqui
a la policia
de la Generalitat
els Mossos
d'Esquadra
i ells
et solucionaran
no passa res
dius
diuen que no
s'enfaden
que ells
el que estan
és per solucionar
problema.
i ara unes breus notícies
del parc de Collserola
és per potenciar
la biodiversitat
del pantà
de Vallvidrera
també, eh?
Diu
que el Consorci
del Parc Natural
de Collserola
i Aigües
de Barcelona
l'empresa metropolitana
de gestió
del cicle integral
de l'aigua
signen
un conveni
de col·laboració
per la construcció
d'una base
per amfibis
a la capçalera
del pantà
de Vallvidrera.
Ara tu, Joan Maria.
L'acord també inclou
un seguiment estret
d'aquesta hàbitat
per part dels serveis
tècnics
del Consorci
per tal
que fa el procés
de naturalització
i revegetació
com sobretot
pel paper
que han de tenir
com a punt reproductiu
i de refugi
de les diferents espècies
d'amfibis
potencials
de la zona.
Ara tu, Montse.
Aquesta base
actuarà de suport
i de punt permanent
d'aigua
quan calgui
buidar el pantà
a estudi
per raons
de manteniment
o de control
de la fauna exòtica.
Clar, això serà
a l'estiu.
Acord amb Endesa
per optimitzar
la xarxa elèctrica
que travessa
el parc natural.
El conveni signat
té per objectiu
la integració
i
racionalització
de la xarxa elèctrica
que travessa
el parc natural.
Per aquest motiu
durant el proper
tres anys
Endesa
preveu reduir
un 19%
del traçat
cert
i substituir
un 21%
del cablejat
convencional
per un nou sistema
trenat
que minimitza
la presència
d'impacte.
els treballs
es portaran a terme
en tres fases
amb una inversió
prevista
del voltant
de 1.5 milions
d'euros
cada any.
Tu n'hi duret
també, eh?
I tant, i tant.
Aviam, seguim?
No, no hi ha
pràcticament.
Sí, bueno, és igual.
Les línies elèctriques
al medi natural
fan un impacte ambiental
tant pel que fa
el passatge
com els riscos
que impliquen
per a la fauna
en plan de col·lisió
i també
el potencial
risc d'incendi.
Per això
és necessari
invertir
de manera permanent
per millorar
el seu encaix
al parc natural.
Tu, Mont...
No, el Joan Maria, ara.
Com a resultat
de la col·laboració
entre Endesa
i el Consorci
cada any
es realitzen
plans de neteja
de la massa forestal
que creix
al voltant
de la xarxa elèctrica
i que des de l'any 1993
fins a l'actualitat
s'han reconfigurat
un total
de 39,9 quilòmetres
de línies
elèctriques
aèries.
Així han evitat
que en properes
ocasions
es facin incendis
esclar,
és difícil
perquè
el millor
seria soterrar-les
però
tu saps
el que valdria.
Pràcticament...
No, no més,
tampoc no és pràctic.
No impossible
sinó impagable.
Sí, i tant que sí.
Bé,
doncs
aquestes han estat
aquests petits
atisbos
de notícies
del nostre entorn.
Bé,
fa dues setmanes,
per una manca de temps,
ens vam quedar
sense els moments finals
del reportatge
sobre la cervecera
Damm,
que és una de les empreses
més veteranes
del nostre país.
Avui
posarem
el punt i final
a aquesta ressenya.
Continuem.
Diu,
com a gran empresa
que era la Damm,
va tenir una presència
molt activa
amb l'exposició
internacional
de Barcelona
del 1929,
on van instal·lar
amb un gran èxit
un bar de degustació.
La Guerra Civil
va sorprendre
l'empresa Damm
amb una plantilla
de 615 operaris
que van assumir
la gestió
al ser
col·lectivitzada.
Quan els propietaris
van recuperar
la gestió
de l'empresa,
van iniciar
una gran expansió
que l'any 1947
tenia filials
a València,
Granada,
Sevilla,
Múrcia,
Mallorca
i Ceuta.
A partir dels anys 50,
Damm es va convertir
la gran cervesa catalana
amb una àmplia diversitat
de productes.
Amb l'arribada
de la televisió
es va implantar
un nou model
de publicitat
a la que es va afegir
l'empresa
i l'any 1970
l'estrella dorada,
el producte més popular
de Damm,
va aparèixer
per primera vegada
a la petita pantalla
i,
des d'aleshores,
la seva presència
ha estat constant
i cada cop
més notòria
amb patrocini
de programes
molt populars,
aconteixements esportius
i publicitat
capdavantera.
Finalment,
la fabricació
ha quedat concentrada
a les plantes
de Prat de Llobregat.
Santa Coloma
de Gramenet
però ens conserva
com a gran record
de la seva història
una antiga
olla de cocció
com a element
decoratiu
en els jardins
dedicats
a l'escriptora
Montserrat Roig
al carrer
Rosselló
480.
Damm
sempre ha estat
capdavantera
tant en innovació
de productes
com de fer-los,
de fer-los
atraients
pels consumidors
i la publicitat
que el promociona
també té
la virtut
de fer
que el públic
senti l'atracció
de consumir-los.
Tant de bo
que la resta
de les altres empreses
siguin
tan capaces
com dan
de promocionar
els seus productes
fent-los atractius
per al gran públic
guanyant així
la davantera
a molts
dels que
ens arriben
de l'exterior.
aviam Lina
ara et toquen a tu
amb aquells apunts
d'història...
Sí, d'història, d'història.
Jo a Barcelona
no la vaig deixant.
Ja quan s'acabi Barcelona
anirem a Santa Coloma
això, en un altre lloc.
Ho farem d'aquí.
Ara, seguint el llibre
doncs
diu
La setmana tràgica
o
Com evitar la guerra
amb unes quantes monedes.
Perquè ara veureu
que sempre ha passat igual, eh?
Diu
El juliol del 1909
el govern mobilitza
reservistes
per enviar-los
a la zona de Melilla
on feia poc
s'havia iniciat una guerra.
Per què va ser això?
Anem per parts
i anirem resumint
una miqueta, no?
Diu
Després que van perdre
totes les darreres colònies
americanes
Espanya
se centra
en Marroc
i ocupa la zona
del Rif
el 1904
Aquí, en aquesta àrea
està controlada
per el comte
de Romanones
tu
1863-1950
i per dues
dues de les famílies
més riques
de Barcelona
que eren
els López
i els Güell
i esclar
què fan aquesta gent?
Que troben mines de ferro
i de plom
animats per això
perquè es de trobar allà
doncs de signida
comencen a explotar-lo
però esclar
els marroquins
què diuen?
Ei
Nosaltres també volem
part
També volem
participar
dels guanys
és lògic
i aleshores aquí
en aquells moments
el governador conservador
era Antonio Maura
i aquest què diu?
Res
Allà tenim que enviar
gent de reservistes
que els hi deien
Mentrestant
les classes populares
vivien molt molestes
perquè
ells pràcticament
no feien res
i reclutaven a tothom
i allò era
un pou de morts
s'anaven morint
i resulta
que no anaven
els reservistes
els que podien pagar
6.000 rals
aquests
no anaven
És la quota
que han de dir
Sí
però en aquell moment
com un obrer
guanyava
20 rals al dia
quan podies reunir
6.000
6.000
i esclar
això que passava
que tota la gent
pobra
és la que tenia
que anar
a la villa
i tot això
en canvi els altres
se salvaven
i esclar
a les reaccions
barricades
i com sempre passa
amb totes les coses
doncs
s'ho va carregar
a la eclésia
perquè deien
que els de la eclésia
eren els rics
que apoyaven
i tot això
i bueno
van començar
un batiball
i què fa
aquest almaure
doncs aquest
diu així
després dels fets
porta una repressió
molt dura
i més de 2.000 persones
són detingudes
i entre tots aquests
està el creador
i aquest és
l'home interessant
dintre d'aquesta història
que es diu
Francesc
Ferrer
i Guàrdia
que va ser el que va fundar
l'escola moderna
aquest senyor
que també era
al final
va morir afusellat
també
Montjuïc
eh
amb 4 homes més
el 3 de l'octubre
sí
no no
aquí
escoltem
del mateix any
no
però aquest francès Guàrdia
que va ser un home
que va viure
de 1859
al 9
a 1909
perdó
va ser
el tercer fill
d'una família
de vineters
de l'Ella
i Montjuïc
va entrar a treballar
en el tren
que es dirigien
a França
i aviat
va establir contacte
amb els republicans
espanyols
exilats a París
els quals
portava notícies
de la vida
de Catalunya
un cop casat
es va traslladar
a la capital francesa
on acabarien
partint classes
de castellà
allà també
regressaria
la masoneria
ingressaria
la masoneria
i relacionaria
amb els liberals
els anarquistes
els socialistes
una mica revolucionari
bueno
però és que és natural
perquè
hi ha causes
que la promocionen
la revolució
però aquest home
era un enamorat
de la pedagogia
i aleshores
crea aquest centre educatiu
al carrer Bailent
un equip
l'ajuda
les seves idees
s'estenen
diu
però és clar
en 1906
pateix la seva carrera
a un daltabaix
Mateo Morral
un empleat
de la seva editorial
atenta
contra Alfonso
Alfonso
13
a Madrid
que diuen
i aquest treballa
allà amb el Ferrer
potser les idees
i este hombre
era liberal
doncs tu diràs
tot li ha vingut d'allà
i aleshores
a partir d'allà
bueno
ja està
tornen ell
els primers s'escapes
en tornen a París
i tota la mandanga
però torna a venir
i ja està
i ja l'empressonen
i aleshores
a les 5 del matí
del dia 13 d'octubre
el castell de Montjuïc
s'enfronta
a l'escamot
de fusillament
i abans de morir
crida
soc innocent
visca
l'escola moderna
un pioner
de l'escola moderna
en la qual
que era una escola
que ho deia molt bé aquí
com la volia
que era
era molt racionalista
era laic
no es ficava en política
no es ficava en res
i sobretot
era molt pedagogic
molt instructiu
però la gent
que en sap molt
i és tan ample
de mirar
fan nosa
de vegades fan nosa
però el que fa
això
és que dius
ostres
aquest home
que
bueno
potser sí
que també
això no ho sabem
això és el que diu el llibre
potser sí que era un
revolucionari
revolucionari
a vegades
de
de
de pensament
però escolta
qui no és revolucionari
de pensament
segons les circumstàncies
no?
no
però també va tenir mala pata
perquè va tornar
i a la treball
era un empleat seu
però ell no li havia dit res
sí bueno
però com aquest era
simple simple
però jo el vaig enllelar
i ara el tenim tu
clar
aquell té idees
i emana
d'allà surt la idea
aquesta ja
la que parla
de la setmana tràgica
que es podia evitar
a monedes
esclar
que era per això
perquè si tenies
6.000 rals
te quedaves
que no
no
pagaves la quota
i si no
doncs res
esclar
la gent es va
sempre passa igual
bé
i senyors
ens aneu cap als fantasmes
encara n'hi ha un altre
encara en tens
tant
ui els que tindré
com més estudies
la història
del país
més revolucionari
has de ser
sí
et tornes
eh
et tornes
et tornes
et tornes
perquè les injustícies
que han fet
perquè d'alguna manera
han sigut responsables
per activa
o per pressiva
per no haver-ho actuat
això mateix
o per evitar-les
per evitar-les
sí
bé
aquest és el
continuem pels carrers
de Barcelona
que no ens en anem
tot és de Barcelona
això tu
diu
l'hostal sinestre
l'antic camí de Roma
viu
era una via de comunicació
entre Barcelona i Europa
i s'iniciava
el portal major
de la plaça de l'Àngel
i s'adreçava cap al nord
passant
pels actuals carrers
de Boira
Cordés
i Cardés
per aquest motiu
al seu voltant
es van instal·lar
l'establiment
de molts treginers
i diverses cases
d'hostes
entre les quals
la millor
i la més important
era l'hostal
de flor
de lliri
que s'identificava
per un enorme
escut de França
amb la flor
de lis
l'hostal
que tradicionalment
feia emparada
i fonda
els més notables
viatgers
que arribaven
a la ciutat
va ser
el que va donar
nom
a aquest carrer
però la seva fama
posterior
no es deia
precisament
el bolservei
que s'ofenava
sinó tot el contrari
es diu
que a mitjans
del cicle XIX
la millor estància
de l'establiment
dintre d'aquesta estància
hi havia un llit
que en tocar
un ressort
es plegava
sobre ell mateix
aixafant
el que dormia
l'hostaler
tenia per costum
oferia
aquest dormitori
als viatgers
més distingits
i quan agafaven
la son
movia la molla
i els assassinava
i ara
que Déus
tot seguit
s'apropiava
dels seus equipatges
que bèstia
béns personals
i diners
i per amagar
el crim
esquartarava
els cossos
els salava
els cuinava
i els donava
de menjar
als altres hostes
com que el servei
de l'alimentació
era de primera
a l'hostal
gaudia
de molt bona família
i de molt bona fama
i millor parròquia
però
esclar
en una ocasió
es presentava
un jove
amb vestit
distingit
i això va
costós
i a l'hostaler
s'apressa
donar-li
l'habitació
mortal
però la serventa
de l'hostal
s'apiedà
d'aquell jove
i l'aconseñar
que el lloc
de dormir
damunt del llit
ho fes a sota
avançada
a hora de la nit
el client
tingué l'oportunitat
de veure
com aquest
es plegava
violentament
i de comprendre
que la serventa
li havia salvat
la vida
l'endemà
va denunciar
els fets
a la policia
i l'investigació
va demostrar
els cruels
crims
comessos
l'establiment
va ser tancat
i els seus
propietaris
condenats
a la forca
poc temps després
l'hostal
fou adquirit
per una altra gent
però no
van aconseguir
aixecar el negoci
perquè corria
la veu
que els espectres
dels desgraciats
que havien mort
rondaven
per les habitacions
elements
lugubres
i sorolls
aterradors
aquesta història
s'explica
a diversos països
el poeta medieval
Jaume Roig
en el seu
espill
o llibre
de les dones
en parla
d'un hostal
també francès
que també
passava el mateix
i aquí n'hi ha
un poema
que diu
cart de vedella
creiem menjar
abans de trobar
la ungla
i el dit
gros
mig partit
bueno
jo penso
que no llegiré
això
perquè si està parenant
no
que anem a sopar
anem a sopar
no
deixa't estar
deixa't estar
i que us vingui
una cosa més agradable
serà ara
que parlarem
d'unes fonts iguales
ja veureu
això sí que és maco
l'anem a sopar
sabeu que existeix
a nivell mundial
un club
anomenat
les fonts
de la fraternitat
la qüestió
és la següent
un filàntrop
anglès
que va finançar
una xarxa
de sortidors públics
d'aigua potable
a París
en va regalar
12 Barcelona
l'any
1888
de les quals
només
en queden
dues
aquestes
passen desapercebudes
ja que són
en llocs
més o menys
recòndits
i com
hi són allà
tota la vida
no han fet
gaire cas
es tracta
de les fonts
conegudes
com les
de Wallers
com un nom
del filàntrop
anglès
que les va distribuir
per diverses ciutats
d'Europa
i d'Amèrica
París estava
patint
les conseqüències
de la guerra
entre Prússia
i la comuna
els bombardejos
hi havien causat
molta destrucció
un dels efectes
va ser
l'encariment
del preu de l'aigua
que impedia
que en molts casos
l'accés
al subministrament
per part
de les classes
populars
fet que alhora
va generar
problemes
d'higiene
i salubrinitat
per pal·liar
aquesta situació
el filàntrop
anglès
Richard Wallace
hereu
d'una gran
fortuna
i resident
a la ciutat
de la llum
va decidir
finançar
entre altres obres
un conjunt
de fonts
públiques
per suministrar
gratuïtament
l'aigua
a tota la ciutat
Wallace
va encarregar
el disseny
de la font
a l'escultor
Charles August
Lebourg
se'n van fer
diversos models
però el més popular
va ser un conjunt
de ferro colat
de dos metres
i 71 centímetres
d'alçada
que es caracteritza
per les quatre
cariàtides
que sostenen
la cúpula
representen
la bondat
la simplicitat
la caritat
i la sobrietat
i també
les quatre estacions
de l'any
tenen
tenen
el punt
just
entre
monumentalitat
i sobrietat
així com
utilitat
i estètica
l'objectiu
era aconseguir
un preu
raonable
per unitat
que permetés
instal·lar-ne
per tot París
Wallace
va decidir
estendre
la seva font
a altres ciutats
per tal
de reforçar
la idea
de la fraternitat
entre els homes
Barcelona
va ser
una de les
escollides
gràcies
a l'amistat
entre Richard Wallace
i l'alcalde
de Barcelona
Francesc de Paula
Rius
i Taulet
així
amb motiu
de l'exposició
universal
de l'any
1888
Wallace
va
enviar
12 fonts
a la ciutat
com tal
desgraciadament
avui en dia
només sobreviuen
dues
de les originals
una és a la Rambla
davant del passatge
pel qual
s'accedeix
al Museu de Sera
la segona
es troba
en una de les
cantonades
de la Gran Via
amb el Passeig
de Gràcia
n'hi ha d'altres
però són còpies
posteriors
les ciutats
de Sant Sebastià
New Orleans
London
Motivideo
Montreal
Zurich
i Burxet
són algunes
de les ciutats
que pertanyen
a aquestes
club
de les fonts
de Wallace
o sigui
que ja ho sabeu
busqueu
busqueu les fonts
perquè són autèntiques
joies
de l'escultura
i recordeu
aquesta història
d'una persona
que va gastar diners
tot
desitjant
que
hagués
fraternitat
i amor
entre les persones
música
per Gaudí
avui
escoltarem
fragments
d'Humoresca
d'Anton Borjac
compositor xec
nascut a prop
de Praga
l'any
1841
el seu desig
com a músic
va ser expressar
a través
de les seves
composicions
l'esperit
intensament
patriòtic
que sentia
plasmat
en les melodies
populars
del seu país
però no va ser
fins que va conèixer
a Johannes Brahms
que la seva música
fó reconeguda
fora de Txèquia
les danses eslaves
van obtenir
un gran èxit
van seguir
diverses sinfonies
i molta música
de càmera
l'any
1883
el director
Joseph Barnaby
va interpretar
a Anglaterra
el seu
Stavent Matter
amb un èxit
tan extraordinari
que
gràcies a aquesta
circumstància
es van divulgar
diferents obres
de profund sentit
xec
amb èxit
tan destacat
que la fama
de Borjac
va arribar
als Estats Units
des d'on
es va reclamar
la seva presència
allí va
composar
cançons
basades
en el folclor
popular
del continent
americà
però
van passar
tres anys
i la melanconia
va començar
a minar
el seu ànim
malgrat
el grandíssim èxit
de la quinta
sinfonia
la del nou món
va decidir
tornar a Bohèmia
i aquesta decisió
l'impulsar
a composar
una de les seves
obres més famoses
Humoresc
on va volcar
tot el sentiment
i l'alegria
del retorn
el seu desig
més fervent
es va complir
ja de volta
a Bohèmia
va dirigir
al Conservatori
de Praga
fins a la final
dels seus dies
en què encara
va composar
poemes sinfònics
i diverses òperes
escoltem fragments
d'Humoresc
i diverses
deland nor'
dearna
em
deara
de La dedic —
dena
la quinta
en quinta
de la quinta
del villest
deale
fredes
suscrevelas
dele
de la quinta
l'alegria
y
de la quinta
dada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!




Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
biodegraden!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que ha tingut tan campant i tan maco!
Tan bé!
Tan bé!
Tan bé!
I que continuï!
I bé!
També la felicitació al Carles que en el seu moment també ho va passar ràpid!
Va passar!
Va passar!
Sí!
Molt bé!
Molt bé!
Se't va encomanar una miqueta de joventut!
Sí!
Bé!
Esperem que us hagi sigut d'interès aquest programa d'avui!
I recordeu que el dissabte el tornarem a repetir!
De totes maneres!
Fins al proper dimecres!
Molt bona nit!
Ja!
Gairebé amb sol!
O molt bon dia!
Ja!
A migdia!
Bé!
Senyores!
Passeu bé!
Una prossa a tots!
A tots!
Bona tarda!
A tu seu!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Fins demà!
Ràdio de Sant Just, 98.1.
Ràdio de Sant Just, 98.1.
Ràdio de Sant Just, 98.1.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests veus més de casa,
hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid,
pots quedar classificat a per vida.
Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria. Sense número.
Llavors et poso un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar.
Cada any malbaratem el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
Té compromets?
Truca al 900 811 888.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
I wonder if I had made it with love.
The way you love me and support me makes me know we'll never find.
The way you touch me deep in my soul, that's the reason you're in my heart.
The way you meet me, like I need to meet, I'm sure we'll never find.
The way you feel me and make me smile, that's the reason you're in my heart.
Moments of fear and darkness, you covered me with light and hope.
And you had to let me know if there is something I can do for you, yes.
Sometimes I wonder if I had made it without.
The way you love me and support me makes me know we'll never find.
The way you touch me deep in my soul, that's the reason you're in my heart.
The way you need me, like I need to meet, I'm sure we'll never find.
The way you feel me and make me smile, that's the reason you're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.
You're in my heart.