Fins demà!
60 i més
Un nou dimecres
i la taula de redacció de 60 i més
està a la sintonia de Ràdio d'Esvern
en el 98.1 de la freqüència modulada
disposats a posar en marxa
l'audició que us ofereix
actualitat, curiositats
música, història
bé, tot un reguitxell
de temes que hem seleccionat
per oferir-vos en aquesta
hora que ens acosta al sopar
si ens escolteu
en dimecres, el sopar
o bé, el vermut, qui ho faci
del dissabte
si ens escolteu en segona audició
l'Helena Santa Bàrbara
la Montse Larrea
en Joan Maria García Puig de Vall
en Carles Hernández
i aquesta
qui us parla
la Joana Algarra
estem a punt d'iniciar
60 i més
encara recordem les manifestacions
del dia de la dona
i ja hem de comentar
el rebombori nacional
dels pensionistes
en resposta a la carta
de la ministra Bàñez
anunciant-nos
que no perdem
el 0,25%
d'augment de la pensió
o bé
a les paraules
del senyor Rajoy
dient
que no hi ha quartos
per augmentar-nos més
anys enrere
no gaire enrere
quan patíem la gran crisi
ningú no deia res
perquè l'economia era minsa
quasi en deflecció
però ara que tothom del govern
es posa tants monyos
en què l'economia
augmentava
en no sé quant tant per cent
com és
l'augment
per a nosaltres
on està
abans l'augment
anava d'acord
si no recordo malament
d'acord
amb l'IRPF
però ara
i a sobre
anunciant
que s'augmentaran
a les pensions més petites
o a les de viu d'etat
però
si es poden signar
els nous pressupostos
no sona això
a xantatge?
m'agradaria
que qui dicta
les ordres econòmiques
pel poble
sobirà
hagués de passar el mes
amb el que cobren
la immensa majoria
dels pensionistes
solament això
ah
i gràcies
pel mig cafè
al mes
que ha augmentat
la meva pensió
i que consti
que aquesta és
l'opinió personal
d'una pensionista
velleta
que només cobra
el sol
per cert
el senyor
Rajoy
diu que sempre
la Constitució
s'ha de complir
a l'article 50
de la Constitució
espanyola
diu que
els pensionistes
han de tenir
han de mantenir
sempre
el poder requisitiu
des que es van
enjubilar
això ho diu
l'article 50
però
se les està saltant
aquest senyor
però escolta'm
de la Constitució
digue'm tu
quants articles
es compleixen
com Déu mana
s'haurien de complir
s'haurien de complir
quan aquestes
aquests punts
interessa
a segons
quines finalitats
però mentrestant
se les passen
a la torera
però aquest
afecta
les persones
més febles
del país
això no pot ser
haurien de tornar
a sortir
una altra manifestació
perquè es compleixi
l'article 50
de la Constitució
no no
si manifestacions
ens sembla
que
les tindrem
i fortes
bueno
doncs mira
ja diem
la novetat
que algú
agafi la idea
punyeta
i reivindicacions
a banda
i quina manera
de llevar-nos
com si ens hagués rentat
amb homo
blancs
blanquets
diu el refrany
any de neu
any de bé
de Déu
tant de bo
sigui així
que les déus
d'aigua
estaven molt
sequetes
i les fons
no rejaven
amb gaire alegria
bona entrada
de primavera
malgrat els
12 centímetres
de gruix
de neu tardana
a les parts
altes
del nostre entorn
i ara
un aclariment
respecte
a una notícia
apareguda
en el nostre
polletí municipal
és
respecte
a la participació
de la coral
Harmonia
en el concert
Canta Gran
de Barcelona
hem de dir
que aquesta coral
Harmonia
no és
una reunió
de veus
de gent gran
de Sant Just
com expressa
la ressenya
sinó
en concret
és la coral
Harmonia
de l'Associació
de Gent Gran
de Sant Just
d'Esvern
una de les seccions
de la nostra associació
però
aprofitant
la benentesa
d'aquest aclariment
us convidem
a inscriure-vos
si us agrada cantar
i si no fos així
us recomanem
les xerrades
en les que podeu participar
aquest proper divendres
temes de salut
molt importants
per a la gent gran
a càrrec
de la Mireia Soler
Boada
la nova treballadora social
de l'àrea bàsica
de salut
de Sant Just
serà a dos quarts
de sis de la tarda
al mil·lenari
Víachant per Catalunya
Avui visitarem
les Terres
de la Segarra
Extensos camps
de Conreu
cobreixen
les comes
i els turons
i els poblets
són
illes
que el navegant
va trobant
en aquest mar
d'onades suaus
de cereals
i oliveres
no deixeu
de bussar-vos
una vegada
i una altra
en un territori
de frontera
mil·lenari
que no s'acaba mai
Amb aquestes
poètiques
paraules
ens parla
Albert Urull
d'aquesta terra
de la qual
visitarem
castells
planes
conreus
i poblets
sobretot
el que es valora
més d'aquest territori
són els castells
de la comarca
del segle nou
a l'extrem
de voltants
de l'any mil
els del centre
i els de durant
el mil cinquanta
al sud
i a l'oest
terra de marca
tot plegat
frontera
i artiga
guaites
i guardes
talalles
i fossats
però aquí també
hi va haver abans
poblats ibèrics
convertits més tard
en municipis
romans
cigarra
el Prats del Rei
que donaria nom
a la comarca
i sobretot
jesó
guisona
aprofitant
el doll
d'una plana insòlita
al cor d'un terreny
un tant acumulat
successió infinita
de comes i turons
mai valls profuns
ni cims afilats
això és la cigarra
en essència
això
el que s'aniria acumulant
dotzenes de pobles
la majoria
molt petits
i molt propers
una sola ciutat
Cervera
que del castell
passaria
a Vilareal
passant després
a intent
de paeria
i que acabaria
acollint
moments claus
de la història
del país
com les cors
de l'any
1359
on s'instituï
la Generalitat
i com a única
universitat
del segle XVIII
i bona part
del segle XIX
una cigarra
l'oficial
del segle XX
i XXI
que va
d'ésser
tota una altra
cosa
a cavall
entre el ponent
i la Catalunya
central
ve d'aquí
que l'altra cigarra
ara coneguda
com l'alta
noia
amb el centre
clar
a Calaf
i la baixa
cigarra
en cap
a Santa Coloma
de Caral
mantenen viu
l'esperit
tradicional
i veritablement
autòcton
d'adscripció
serranenca
a desgrat
de llurs
atribucions
a altres
comarques
oficials
la cigarra
doncs
és una invitació
constant
a la descoberta
amb la seguretat
de tornar-hi
moltes voltes
i no acabar-se-la mai
a la cigarra
terra marcada
per haver estat
frontera
durant segles
s'hi va estendre
una arquitectura militar
amb torres
castells
i eglésies
que constituyeixen
alguns dels conjunts
pedievals
més sorprenents
del país
amb pobles
porxats
i cases
fent muralla
la elaboració
ecològica
i natural
de productes
gastronòmics
apareix a la cigarra
com una sortida
econòmica
coherent
amb l'entorn
eminentment rural
del territori
on els paisatges
i els pobles
conserven
tota la autenticitat
de colors calents
i perfums
aspres
així
hi olora
la cigarra
l'escriptor
Narcisco Madira
qui
diu que la comarca
té gust de perdius
amb vinagreta
també té
records
de la infantesa
històries
que li explicaven
de petit
sobre la creació
de la Universitat
de Cervera
avui dia
a l'hora
de l'esbarjo
els alumnes
de l'Institut
Antoni
Torroja
surten
els patis
interiors
de l'edifici
de la Universitat
de Cervera
tot recordant
que d'ençà
de la victòria
de Felip V
va ser
l'única
universitat
del país
perquè resulta
que Cervera
va ser
una de les
úniques
ciutats
que se li van
afegir
no
se li van
a veure
com ho diríem
en castellà
no rendir
sí
someter
sí
es va
sometre
a això
bé
Cervera
van tancar
la de Barcelona
i la van
tancar
la de Cervera
durant un segle
i pico
del 1714
sí
sí
durant un segle
i pico
només que va
funcionar
la Universitat
de Cervera
Cervera
que s'aixeca
per damunt
de la vall
del riu
d'ondara
i dels bancals
feixes
que envolten
els seus camps
mostra al viatger
a un curiocit
una monumentalitat
inesperada
en aquesta petita
ciutat
de la Catalunya
interior
les seves
velles pedres
ens parlen
de les diverses
èpoques
d'esplendor
i de la vida
que hi bullia
al seu voltant
i porta
a la imaginació
d'aquell
que les contempla
a desitjar
que totes
les històries
que s'hi han vestit
als seus radors
siguin tan autèntiques
com magnífics
són els seus edificis
cases
amb el seu escut
llindes de pedra
i majestuoses entrades
em fan pensar
en la gent noble
que els habitava
i
traspassant
aquell nucli
més antic
quedem impressionats
davant
de les dimensions
de l'única universitat
que va tenir
Catalunya
durant
135 anys
l'edifici
té una estructura
a cavall
entre una
caserna militar
i un palau barroc
en l'època
de màxim esplendor
va arribar
a tenir
2.000 estudiants
al sud-oest
de la comarca
allà no arriba
ningú
que no hi vagi
expressament
hi ha el municipi
de Talavera
amb poblets
que esquitxen
el seu paisatge
el silenci
del riu Ondara
només l'altera
l'activitat agrària
sortint
de l'autovia
a dos
per Sant Antolí
un quilòmetre
de carretera
ens du fins
a Pallarols
el primer poble
de Talavera
se'ns presenta
com a
carrer
a Allagustat
antic camí
de pas
de Barcelona
a Aragó
que l'entrada
i església
de Sant Jaume
ens transporta
els orígens
de l'ordre
del temple
fent una
fent ruta
arribarem
a Montfar
que aquí
la carretera
es torna
camí
de bon fer
seguim
fins a
Civit
on viuen
pocs veïns
per entrar-hi
creuem
el riu
d'Ondara
just després
del seu naixement
a la partida
de Bordell
Bé
aviam
on tenim
aquí
un tret
característic
que es contrasta
en aquesta zona
de l'Alta Sagarra
és que aquí
els edificis
en lloc
d'estar fets
amb pedra
de sauló
que permet
filigranes
com si fos
plastilina
que és el cas
de la Universitat
de Cervera
aquí les construccions
són de pedra
petita
dura
escardelenca
i ingobernable
en certa manera
la pedra
ens parla també
d'una manera
de ser
i de viure
arribem a la carretera
que va
de la Penedella
a Santa Coloma
de Caral
damunt
d'un petit turó
hi ha vellmunt
poble de frontera
fent tres passes
en el lloc adequat
posem el peu
a les províncies
de Lleida
Barcelona
i Tarragona
baixant de
Talavera
arribem al poble
de Padia
el carrer
de la Santa Creu
ens porta
fins a l'església
que hi dona el nom
de la Santa Creu
a la Sagarra
com jo hem dit abans
és una terra marcada
per haver estat
frontera
durant segles
s'hi va estendre
una arquitectura militar
amb torres
castells
i iglèsies
que formen
alguns dels conjunts
medievals
més sorprenents
del país
amb pobles
porxats
i cases
fent de muralla
qui visiti
la Sagarra
trobarà castells
per a tots els gustos
des dels abocadors
ruïnes
del castells
de la vall
del Llobregós
fins al castell
palau
del segle XVI
com l'imponent
castell
de Montcortès
o bé
els de Aranyó
i castell
Maià
que integra
la nova estructura
elements
de la fortificació
primitiva
com la torre
de l'Homenatge
L'urbanisme
d'aquests poblacions
conserva també
un arrelat
caràcter medieval
amb places
porxades
com el magnífic
exemple
de la Seneuja
sens dubte
una de les més
elegants
De fet
l'arquitectura
religiosa
de la Sagarra
també està determinada
per la presència
de castells
que configuraven
la frontera
per la qual cosa
el romànic
a la Sagarra
és abundant
per bé
que poc conegut
des d'edificis
singulars
com l'antic
senobi
de cellers
passant
per esglésies
com la de
Palagalls
Alllor
Guspí
o Pallerols
així doncs
en una zona
de caràcter defensiu
les esglésies
haurien tingut
un important paper
repoblador
i avui
completen
el magnífic
testimoni
del passat medieval
en aquest territori
encara per descobrir
i fins aquí
aquesta
breu visita
a la Sagarra
una comarca
per descobrir
tal com acabem
de comentar
llàstima
que la neu
que la van
blanquinar
ahir
no duri
gaire temps
perquè realment
era un espectacle
preciós
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
carrative
llàstima
llàestima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
The answer is blown in the way
How many times must a man look up
Before he can see the sky
Yes, and how many years was one at hand
Before he can hear people cry
Yes, and how many times will it take to me
Niños, niños guapos, la cançó és preciosa
Sí
Ens recorda una època molt de la nostra joventut
Sí
Però ara hem d'escoltar les curiositats de la nostra lina
Ah, bueno, aquí anem una mica més i toquem de peus a terra
Que no tocarem, perquè pujarem als tramvies
Ah, guai
Us en recordeu que Barcelona anava augmentant
Quins, quins, els de cavalls o els altres?
Ja ho veurem, ja ho veurem
No anem de pressa, que ara no es pot anar de pressa
Diu, una mina de carbó inspira els primers trens
I també tramvies, ja sortirà, eh?
Diu, el tramvia va ser sens dubte el transport públic amb itinerari fix
més popular del segle XIX
Les vagonetes de les mines de carbó
que es desplacen sobre els riells
són l'origen de la concepció del tramvia a Anglaterra
Però serà l'enginyer francès Alphonse Lluvat
1799-1866
qui inventarà el riell adequat
fet amb ferro i acer
i així, a 1852, s'instal·la el primer tramvia
amb tracció animal
i el seguirà a Londres, a 1858
a Ginebra, a 1869
i a Madrid, a 1869
Barcelona no ignora l'invent
i amb l'empenta dels ingeniers Vila i Rafael de Luna
en 1864
es presenta el projecte d'un tramvia doble
de les Dràssanes a la Gràcia
Era un vehicle en capacitat per uns quants viatgers
amb l'imperial
que és el nom que rebia el segon pis obert
al sostre de la cabina
i estirat per cavalls
Havia de recórrer un trajecte de 7.000 metres
entre el Pla de la Boqueria i Josepets
El tramvia es va inaugurar el 26 de maig
de 1872
al Passeig de Gràcia
a les 4 de la tarda
amb una gran festa popular
I aquí faig un incís
que el pobre Gaudí
com anava tan despistat com simple
doncs mira, un tramvia el va agafar
Bueno, continuem amb els tramvies
Diu, el vapor transforma els transports
En 1877 es produeix una altra gran fita
S'inauguren els primers tramvies a vapor
Era un vehicle molt espectacular
que constava de locomotora i tres vagons
Un de primera classe
Allà anàvem nosaltres, no?
I dos de segona
No, els de segona perquè eren més baratets
Vale, vale
Davant dels ulls meravellats dels ciutadans
apareixien els nous invents
amb una velocitat vertiginosa per l'època
Havien viscut més de 1.800 anys
en una ciutat vigarrada
densa, insalubre
i de sobte el món
s'expandia
i creaven meravelles
que ells podien celebrar
Imaginem llavors la revolada
que va produir el tramví elèctric
que s'engega en 1895
El farmacèutic i filàntrop
Salvador Andreu
crea en 1898
la Societat Anònima del Tibidabo
L'empresa ha de servir
per urbanitzar la muntanya
en el seu vessant més pròxim a la ciutat
perquè pugui accedir al cim del Tibidabo
d'una manera ràpida i fàcil
es projecta
connectar la muntanya
amb un servei de tramvia i funicular
i el 1901
s'acaba l'avinguda del Tibidabo
i aquell mateix any
s'inaugura el primer funicular d'Espanya
El funicular
consta de dos vagons
en capacitat per 80 pesatgers
i recorre una distància de 1.800 metres
en 8 minuts
El punt de partida del funicular
era l'actual plaça del doctor Andreu
anomenada així
en honor al seu impulsor
i per arribar al peu del funicular
s'hi va instal·lar
un tramvia ja elèctric
era el tramvia blau
que recorria 1.200 metres
per l'avinguda del Tibidabo
Ara no el podeu agafar
perquè l'està en restaurant
no sé si el tornaran
a posar en marge
sí, és bo que sí
perquè és com una
una atracció turística
i un altre dia
explicarem més coses de Barcelona
fins que arribem a aquest tramvia
que volen ara enganxar
des d'una banda a l'altra
tenim una mica de discussió
jo recordo haver agafat
els tramvies
que pujaven pel carrer Arribau
els tramvies que anaven així
i que anaven
i el 29
el van treure
perquè no podia ser
perquè no podia ser
i era el més
el més no contaminant
i després
s'amplia de cotxes
i ara tornen a sortir el tramvia
bueno, vale, Titus
després anirem amb diligència
i si hi hagués un camí
fèiem massa soroll
clar
mira, escolta
mira, per soroll
les màquines que foraven
i tot això
perquè ara aquests dies
hi ha el carro que passes
recollint les
i tant
les deixalles
bueno, de totes maneres
senyors, el soroll
és molt contaminant
ojo
i tant
que inclús pot produir
una
una
malaltia
malaltia, eh?
no va broma
això ja està
més que tot
produeix molt estrès
estrès, sí, sí
no, no
inclús úrcera d'estómago
no va broma
mare de Déu
no va broma
i això està estudiat
i ara senyors
ens n'anem
per les coses
que són
una mica foscas
foscas
sí
que tenim
exoterismes
ara
sí
no, no
però escolteu
ara aquí
surt en aquest llibre
que jo
a veure si està
ui, sí
surt la paraula
de la
de la
com si diguéssim
l'actriu
o la
o la
caràcter
no és com se diu
el personatge
no?
no és
del que ve
jo ho diré
tot com està escrit
que ningú digui
que sóc malparlada
si ella parlava malament
posa la mà
sí que Déu
aquesta és
la casa de les ànimes
diu
nom ben original
tantes
n'hi havia
hagut a Barcelona
que la veu popular
l'ha anomenat
d'aquesta manera
aquesta casa
de les ànimes
de la qual
existien
aspectes
de les
qual
perdó
de les qual
iixien
espectres
descarnats
i fantasmes
de fum
que suraven
uns instants
en l'aire
abans de desaparèixer
es trobaven
clavada
al vell mig
de l'anomenat
hort d'encaravent
a la primaria
del segle passat
que suposo
que serà
de fa dos segles
no?
i encara que
sembli difícil
d'imaginar
encara existia
al carrer
de la cera
a l'antic
camí
de Montjuïc
horts
més o menys
conreats
o més o menys
abandonats
la casa
de les ànimes
era un casalot
d'aspecte
d'aspecte
rural
que
s'enronava
silenciosament
enmig dels camps
murs
densos
i nus
descolorits
pels temps
fustant
podrit
per les moltes
pluges
que havien
entomat
finestres
negres
de foscor
com els ulls
secs
dels quals
haguessin
buidat
la nineta
i en nits
de vent
el picar
de portes
i finestres
que s'esfondraven
en veia
d'humitat
i de corquin
se sap
que la seva
darrera inquilina
va ser una dona
molt depravada
una pagessa
que venia
al mercat
de la boqueria
coneguda
amb el nom
de
recollons
per això us dic
que jo
les recollons
es tenia per cert
que durant
la fatídica nit
de la crema
de convents
en l'any
1835
les recollons
es llençava
al carrer
amb els revolucionaris
i amb una pinta
de fines pues
anava traient
els ulls
a tots els farares
moribunds
que trobava
pel racó
de la qual cosa
es llactava
obertament
davant
dels seus veïns
per un temps
després
les recollons
va ser presa
d'un estrany mal
els símptomes
del quals
els metges
no sabien identificar
terrors
suors freds
angúnies
deliris
i atacs d'histèria
en un d'aquests deliris
es va tirar el pou
de casa seva
i allà va ser
on la van trobar
la justícia
dies més tard
quan els veïns
van començar
a queixar-se
dels estranys sorolls
i les misterioses
fumarades
que sortien
de l'interior
de la casa
és fàcil
col·legir
que aquestes ànimes
que li donen nom
no són altres
que els dels farares
que la depravada
recollons
va torturar
cruelment
els quals
van tornar
en forma d'espectre
per venjar-se
de la donota
però
fossin
quins fossin
el cas
és que
malgrat retirar
el cadàver
del pou
i tancar
la casa
amb pany
i forrallat
mentre
es va mantenir
d'enpeus
cada nit
sortien
de les seves
finestres
espectres
descarnats
i fantasmes
de punt
que suraven
un instant
en l'aire
i desapareixien
mira com disfruta
aquesta dona
com li agraden
els fantasmes
mare de Déu
puja puja
música
perquè si no
fantasmagòric
fotom
hi
Those were such happy times
And not so long ago
How I wondered where they'd gone
But they're back again
Just like a long, long friend
All the songs I love so well
Every sha-la-la-la
Every woe-woe-woe
Still shines
Every shing-a-ling-a-ling
That they're starting to see so fine
When they get to the pie
Where he's breaking her heart
It can really make me cry
Just like before
It's yesterday once more
Biographies de personatges ilustres
Recordem encara
Les celebracions del Dia de la Dona
Durant tot aquest mes de març
Manifestacions i actes
En moltes localitats d'arreu de l'Estat
I sobretot a la ciutat de Barcelona
Que van sorprendre fins i tot
A les entitats organitzadores
Nosaltres, en aquest espai de biographies
Hem volgut recordar
Algunes de les dones
Que, havent nascut molt avançades al seu temps
Són figures destacades
En l'època que els hi va tocar viure
La setmana passada
Vam recordar a Santa Joana d'Arc
Heroïna de l'edat mitjana
Francesa
Avui us oferim uns trets biogràfics
D'una altra dona, també francesa
Però més a prop del nostre temps
Aurora Dupin
Més coneguda pel seu nom literari
Georges Sand
Els molts llibres
Centenars d'articles
I col·laboracions amb la premsa
Que va escriure
No li van privar de viatjar
Tenir diversos amors
Cultivar amistats molt importants
I des de la seva òptica feminista
Participar activament
Amb l'agitada vida política francesa
Durant bona part del segle XIX
La seva infantesa
Va estar marcada per l'adversitat
Malgrat haver nascut
En una família molt ben situada
Econòmicament
Ja que el seu pare
A banda de les seves possessions
Era un important militar
De les tropes napoleòniques
Destacat a Espanya
Durant la guerra del francès
Ella havia vist la primera llum a París
Un primer de juliol
De 1804
Quan tenia 4 anys
Va perdre
En poc espai de temps
El pare
D'una caiguda del cavall
A Espanya
I un germà nadó
De pocs dies
Cosa que va ocasionar
Que la mare
La deixeix a càrrec
De l'àvia paterna
A Nohart
A la finca de la família
Ja que era molt difícil
Viure a l'ombra
De la sogra
A canvi de rebre
Una pensió econòmica
De per vida
Totes aquestes adversitats
Van fer de l'Aurora
Una nena depressiva
I inestable
A la qual
El seu preceptor
El clergat
René Dixart
Es va encarregar
De formar i enfortir
Ell no li va permetre mai
Romandra inactiva
Li feia llegir
Els molts llibres
Que contenia
La completa biblioteca
De la família
A través d'aquestes lectures
Ella va contactar
Sobretot
Amb la filosofia
I els clàssics
Ja que els tots anys
Ja llegia
A Homer
També
Li va recomanar
Molt exercici
Sobretot
Muntar cavall
Aconsellant-li
Que vestís pantalons
Per evitar
Perilloses caigudes
Vestís masculins
Que va aplicar
En altres moments
De la seva vida
Quan va fer
Els 18 anys
Uns mesos després
De la mort
De la seva àvia
Es va casar
Amb el baró
Casimir
Didevant
Per consell
De l'entorn familiar
Del matrimoni
Van néixer dos fills
El Maurís
I la solany
Però el matrimoni
Va durar
Va durar
A dures penes
Deu anys
L'Aurora
Va marxar a París
On va conviure
Amb la periodista
Jules Sandó
Amb ell
Va col·laborar
Escribint articles
Pel diari
Le Figaro
I també una novel·la
Rosa Blanche
Que es va publicar
Amb només el nom
De Sandó
La col·laboració
No va durar gaire
L'Aurora
Es va independitzar
I a partir d'aquell moment
Va signar
Les seves obres
I escrits
Amb el nom
De Jorsan
Amb aquest nom
Va publicar
Indiana
La seva primera novel·la
En solitari
Que els crítics
Van catalogar
Com una alegació
Contra el matrimoni
I una dura
Eret
Crítica
Crítica social
Contra els costums
Del seu temps
Jorsan
Vestia pantalons
Fumava
I publicava
Noveles
Desafiava
Des
Desafiava
Sí, sí
Els principis
Els perjudicis
Tant en el terreny literari
Com en el personal
Li van criticar
Molt
Agrament
Agrament
La seva amistat
Amb l'actriu
Marie Dorval
Les idees
De l'amor lliure
Sense convencionalismes
Que va preconitzar
A França
La revolució
De finals
Del segle XVIII
Anava molt d'acord
Amb el seu caràcter
Lliure
Sense complexos
L'any 1836
Es va divorciar
Del seu marit
El baró
Casimir
Diedemann
Diedemann
Divorci que va resultar
Pioner
En el seu temps
Al marcar
Jurisprudència
A França
Va aconseguir
Que el marit
Li tornés
L'administració
De la Hicenda
I les propietats
Que eren
Absolutament
Seves
I que el baró
Gestionava
Incorrectament
En l'any 1848
Va participar
En el comitè
Central
De la revolució
Defensant
La república
I els drets
Inalienables
De la dona
Després
D'aconseguir
El divorci
Joan
Chant
Va dividir
El seu temps
Entre la residència
De París
I llargues estades
A la finca familiar
De Noant
On organitzava
Grans ballades
Artístiques
I culturals
En elles
Van participar
Grans figures
Del seu temps
El compositor
I pianista
Fred Lys
L'escritor
Honoré Balsac
O el pintor
Eugène Delacroix
En amor
Va ser apassionada
I fidel
Va estimar
Profundament
I durant molt temps
A tres homes
Que no gaudien
De bona salut
I aquí
Va cuidar
Tendrament
Durant el temps
De la seva relació
El poeta romàntic
Alfred de Muset
En qui va viatjar
A Itàlia
Bussejant
Buscant
Perdó
Una millor temperatura
Més tard
El compositor
I pianista
Frederic Chopin
Amb qui va viure
Cinc anys
Durant els quals
Van passar
Una temporada
El 1838
A Mallorca
Buscant
El clima mediterrani
Els acompanyaven
Dos fills
D'ella
A Vall de Mossa
Es conserva
La casa museu
Del compositor
Chopin
Amb el seu piano
I les partitures
Encara
A punt
Que algú
S'hi segui
I toqui
Aquelles poloneses
Aquells balsos
Però es van equivocar
Respecte al clima
Que va ser terriblement
De ser passible
I a més a més
Van topar
Amb la incomprensió
Dels naturals
De l'illa
Amb el comportament
D'aquelles persones
Tan diferents
Van marxar
Molt decebuts
Potser
Amb qui van conviure
Anys
Més anys
Va ser
Amb Alexander
Monsó
Un gravador
Un gravador de cuir
A qui
La tuberculosis
De 1849
Morir
I va deixar
I va deixar
Tots els seus
Bens
El fill
De George
Saint
Morir
Durant els anys
40 del segle XIX
Ella s'interessava
Intensament
Pel socialisme
Que defensava
Pierre Leroux
En qui fundava
La revista
La revista
Independent
Ella creia
De tot cor
Que la revolució
Social
Devia acompanyar-se
D'una profunda
Transformació
Política
Per la qual cosa
Van aprofundir
Aquestes idees
En tots els seus
Escrits
A favor
De la causa
Republicana
El segon
Imperi
De Napoleó
Tercer
Va abandonar
La seva activitat
Política
I escribiria
El llibre
Titulat
La història
De ma vida
Solament la mort
Va troncar
La seva tasca literària
Incessant
I contínua
El 8 de juny
De 1876
Una oclusió
Intestinal
Inoperable
Va marcar
El final
De la seva vida
Anuant
Aurora
Dipeng
Georges Saint
Tenia 72 anys
Ventim
Leafs Car
Tot el
Car
分c Ping

Música
Música per gaunir
Avui escoltarem a la gran Maria Calas, veu única i inigualable, inconfussible, plena del dramatisme interpretatiu que a més a més era el reflex del seu propi dramatisme de la seva vida.
En una carrera breu però espectacular, Maria Calas no solament va obtenir els més grans èxits com a cantant d'òpera, sinó que va aconseguir una reputació llegendària com a prima dona.
El teatre la va adorar el públic que va ser fan incondicionar el seu. Va ser la deessa que es permetia trencar amb els empresaris dels teatres líriquis i pelejar-se amb els rivals i informar un escàndol per motius molt senzills.
Però tot se li podia perdonar a l'escoltar les àries que ella cantava d'aquella manera meravellosa.
Tothom està d'acord en que la seva musicalitat i la seva profunditat d'interpretació Maria Calas no va tenir rival.
Cal recordar-la tot un dint de la interpretació que va fer en el seu moment de la dolça ària O mio babino caro, de l'òpera Gianni Schicchi, de Giacomo Puiggini.
L'acompanya l'orquestra del Teatre de l'Escala de Milà, dirigida per Víctor de la Sabata.
Cal recordar-la tot un dintre de la dolça ària O mio babino caro, de l'orquestra del Teatre de la Sabata.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no!
!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però no, clar, com que té paraules una miqueta així molt tècniques,
és una mica, potser, difícil.
No, no, però tot ve de los fosfatados.
Sí, això mateix.
Però tiene que ver con los que ponen les coses
para mejorar el terreno, eh?
Hombre, sí, ¿por qué no?
Ja, ja també, sí.
Per això per referència amb aquest ús de l'extracte de gingo biloba.
Això mateix.
O sigui que ja et donen una sortida amb algun ajut.
Clar, clar que sí.
Amb algun ajut.
Di, doncs, ara, Joan Maria, aviam,
quin reportatge ens has portat aquesta setmana?
Sí, doncs mira, parlaré de la cita prèvia.
Ah, ah, carambes, molt bé.
Darrerament, moltes empreses privades i organismes de tota mena,
tant del govern central com de l'autonòmic,
han posat de moda el sistema de la cita prèvia,
per la qual cosa s'ha de trucar al telèfon que t'indiquen
per demanar dia i hora perquè et puguin rebre i atendre.
Un exemple real.
Truques el nombre de telèfon de la cita prèvia que t'han dit.
Et surt un contestador automàtic.
Que et demana a quin idioma vós emprar?
Castellà marca l'1, català marca el 2.
Una vegada has contestat a la pregunta, segueix.
ara marca el codi postal del teu poble, després el teu número i lleta del carnet d'identitat.
Si tot ha anat bé, el contestador automàtic et dóna dia i hora i un número de localitzador
per poder anar a l'oficina per atendre la teva demanda.
Ara pregunto.
De veritat tothom se sap de memòria els dades que demana el contestador?
I en t'ovieixo que no.
Farà falta, doncs, anar a casa i trucar des d'allà una vegada tinguis les dades a la teva disposició.
A vegades diu
Vuelva a repetir, no l'hemos entendido.
Sí.
I has de tornar un altre cop.
Bé, és frustrant, aquí hi vaig.
Un altre problema afegit.
Si el dia i l'hora que et donen la màquina no et va bé, com li dius a la màquina per canviar-lo?
Això mateix.
El més greu és que si t'adreces a l'oficina i penses que t'atendran sense cita prèvia, vas llest.
No és així.
Encara que no tingui cap client per atendre en aquell moment, et demanen que facis el favor de demanar cita prèvia.
Tinc experiència personal, del que dic, en dos organismes estatals.
I, si bé, m'agradaria pensar que són dos casos excepcionals.
No, no, no són excepcionals.
Que no passen normalment.
No, no, no.
Queda palès...
Són corrents.
Sí, queda palès que no hi ha prou en facilitar als funcionaris les noves tecnologies,
perquè puguin treballar a més eficiència.
És a dir, fer les coses bé.
És evident que falla el sentit comú i, per tant, no s'assoleix l'eficàcia requerida.
El resultat és un mal servei al ciutadà.
Una última reflexió.
Quan s'implanta un nou sistema que se suposa és per millorar l'atenció al client,
s'ha d'implantar també un seguiment express, a coc,
per estar segur que millorem el servei a les persones.
Per acabar, i per deixar ben clar que el problema no és la cita prèvia,
sinó les persones encarregades d'emprar-lo.
L'exemple de bon funcionament el tenim al cap de Sant Just,
per les extraccions de sang.
T'adonen cita i hora, que pots canviar el teu ús.
El dia acordat, quan arribes a una infermera,
revisa els teus documents i et dona un número.
I en poca estona t'atén.
Aquest sistema, complementari a la cita,
dona una rapidesa, fluïdesa de servei extraordinària.
Assolim d'aquesta manera l'eficàcia requerida
i la satisfacció dels pacients.
Enhorabona el cap de Sant Just.
No, no, tens tota la raó, eh?
Et felicito perquè és veritat.
I tant.
Jo vaig anar fa dos dies.
Sí, tu vas al cap i verdaderament, tal com està,
no veus aglomeracions, no veu res,
està tot molt ben organitzat.
Jo de petit a casa meva i de l'escola
em van dir que sempre has dit la veritat.
Sí.
I de vencides en tinc molt poques
i sempre ho procuro fer.
Sí, sí, no, no.
Sí, sí, sí, no, no.
O sigui, jo no havia tingut ocasió d'anar-hi
i realment va ser entres en un despatx,
deixes els papers, et donen el número,
surts i de seguida t'atenen.
Sí, sí, sí.
Clar, bueno, quan una cosa és bona s'ha de dir.
Esclar.
Esclar, perquè si només diguem tot l'udulent,
perquè normalment les notícies et donen l'udulent.
Sí, no, no, no.
Jo crec que si la cosa és bona també s'ha de ressaltar.
I a més si la tenim aquí al poble,
si la tenim aquí al poble...
Si funciona, gràcies a Déu.
I per nosaltres funciona molt bé.
Molt bé.
Així com quan has d'anar a Vellaterra, a Cornellà,
és una mica difícil,
clar que tenen moltíssims pacients,
però una revisió posada amb urgència
li van donar el 5 de maig.
Clar.
O sigui, imagina't ja,
a vendre directament,
no m'ho rossat la Rambla, tu.
Sí, esclar.
Estem parlant d'hostalmologia, senyors,
per la deducció del que diu la senyoreta.
Per la deducció.
Al garra.
Sí.
I tant.
I un pàpig i despalpentes.
I quan et donen ja l'horari,
això des del mes de desembre.
Ja, ja, ja.
Hombre, ja t'hi pots morir.
No, no, ja t'hi pots morir.
Pugi una miqueta de música, sisplau,
que ja ens n'anirem.
No, ja t'hi pots morir.
No, ja t'hi pots morir.
Fins demà!
Fins demà!
Les carreteres secundàries, és a dir, les que van en dues direccions, passaran de 90 km per hora a 80 km. Hi ha hagut un fullon molt gran. No sé què passarà.
A més a més, escolta'm, són molt, molt exigents amb les multes, eh? Pobre de tu que et passis. I ho dic perquè el meu fill anava amb una companya per agafar un avió o no sé què, no me'n recordo el què.
I escolta'm, els hi van fumar una multa que no sé si valia la pena haver perdut l'avió. Sí, sí, sí.
Ui, amb això de retirada de carnet, amb amenaça de retirada de carnet, jo el que sigui.
Bé, doncs, hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Senyores, senyors, moltíssimes gràcies per haver-nos escoltat. I bé, també a vosaltres, a tothom, moltes gràcies. Lina, Montse, Joan Maria...
La setmana entrant fem vacances, no? Doncs no ho sé, no ho sé. Depèn, m'ho pensaré i ho parlarem amb el Carles, ara. Depèn. Igual no en fem de vacances.
Nosaltres és que els jubilats hem de treballar. Això mateix, perquè si no, no cobrem la paga.
Perquè no paguin la pensió. Senyores, senyors, fins o bé dissabte, que tornarem a fer en segona audició aquest programa d'avui, o bé fins dimecres d'invent. A tots, molt bona tarda.
O molt, bon dia. La propera. Fins la propera. Fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu-siau.