Fins demà!
Compte. 60 i més. Com aquell qui res, ja hem passat dos mesos del 2013. I...
hem encetat un mes de març ple de canvis i contagiaments i pluja. El món de la política intenten fer net. La corrupció i les retallades han estat la nota més destacada d'aquest nou any. I mentre el Vaticà es preparen per elegir nou papa, a la veïna ciutat de Cornellà preparen el Saló de la Immersió. Mars Marsot
Mata l'avell a la vora del foc. I a la jove, si pot? Si pot, si pot. Diu la dita. Però això era abans, quan els avis no fèiem esport ni ens manteníem en forma. Ara, fins i tot ens movem com el peix a l'aigua, com podrem veure al 14è saló de la immersió el proper cap de setmana a Cornellà. Ho tractarem avui, dimecres, dia 6 de març, aquí a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
Us parla la Joana Algarra fent el programa 60 i més amb tantes ganes com sempre de compartir una estona amb tots vosaltres. Qui us parla, Pere Oliver, faré costat a la Joana per dir alguna cosa de la immersió i d'altres temes en aquesta hora de ràdio per les persones grans o de qualsevol edat que ens vulgueu escoltar. Amb la estimable col·laboració del nostre company Marc Pere Arnau atén a posar les músiques, coordinar la part tècnica
i barallar-se amb l'ordinador perquè no faci malifetes. Benvinguts, oients desvernians! Passen 3 minuts de les 8 del vespre. És el 65è dia de l'any del calendari gregorià. Tenim, per tant, per endavant 300 dies d'aquest 2013 per viure'ls tan bé com les circumstàncies ens ho permetin. Tercera setmana de quaresma i...
Moment de felicitar a totes i a tots els que celebreu el vostre sant aniversari. Avui, dia 6 de març, festivitat de Sant Oleguer, Bisba de Barcelona, Sant Vasili i Santa Culeta, entre d'altres. Festa gran a Ceuta!
on festeixen la seva patrona, la Mare de Déu d'Àfrica. Que, per cert, era ahir, però ho celebren tota la setmana estant de festa a Ceuta. Ah, molt bé. Queda una mica lluny, però em consta que a Sant Just hi ha persones de Ceuta, perquè tenim una veïna que ho és. Sí, i tant que sí. Doncs ahir em recordava que era la seva patrona, doncs aquí a la ràdio també ho recordem.
Des d'aquesta pantalla invisible que és la ràdio, o ja no tant, perquè per la webcam ens podeu veure. Això, això. Però ens permet fer volar la imaginació. I estem aquí per viure i conviure i compartir aquest camp vespre parlant de coses que ens agraden. Ja sabeu que també ens podeu trobar a la web radiodesverb.com clicant la ràdio a la carta a qualsevol hora del dia o de la nit, on teniu un BDDU de propostes dels variats programes d'aquesta casa.
Aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. I molt millor encara, ens podeu trucar en directe fins a les 9 del vespre. Aquí, a la nostra emissora. I en Marc us posarà amb nosaltres. Esperem les vostres propostes al 93 372 36 61, al telèfon de Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Anar per sota el mar és una activitat apassionant. Sumengir-se sota l'aigua és entrar en contacte amb un món d'una bellesa fascinant
enmig del silenci i la calma. L'accés a comunitats biològiques subaquàtiques, l'estudi de les espècies marines i amfíbies, la pesca esportiva o la mera contemplació del fons marí... Quina meravella! A mi m'encanta anar per sota l'aigua i en el mar, sobretot quan l'aigua és ben neta, cosa cada vegada més difícil. Doncs bé, hi podem accedir fent cursets...
On ho trobarem, tot això, doncs la propera setmana a la Fira de Cornellà. Els dies 8, 9 i 10 de març, al 14er Saló de la Immersió, que tindrà lloc al municipi veí, a l'espai de la Fira, carrer Tirso de Molina 34, amb piscina artificial.
on faran demostracions per a persones de totes les edats. Doncs allà ens trobarem, Joan, a nedar una miquetona. No, no, no, a mi no hi comptis. No. Jo no en sé de nedar, jo nedo com el plom. Allà te n'ensenyen, no hi ha problema. No, no, no. I aquí el complex esportiu La Bona Aigua fan cursets cada dia per gent de totes les edats. Ja ho sé, si el metge em va recomanar que fes aquegim i jo no m'atreveixo.
Conec una senyora que als 80 anys ha pres Nadal. Oh, i tant. Ho dono per percebut, però... Encara hi ets a temps. Doncs ara, esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1460, ara mateix.
A Portugal cedeix les Illes Canàries al Regne de Castella com intercanvi pels ajuts a l'oest de l'Àfrica. El mateix dia de l'any 1523, a Palma de Mallorca, després de la capitulació de la ciutat, les forces realistes empresonen Joanot Colom al Castell de Bellbé.
aquest castell que ara és tan preciós, però quan te'l mires bé per dins, estar presonat allà havia de ser terrible. Horrible, perquè és tot pura pedra, i escalotes que per pujar a ti tornes l'elo. I total, aquest senyor el van empresonar per ser el cap de les germanies de Mallorca.
havia dirigit la resistència de la ciutat i allà mateix, en aquell pàtil, cap de pocs dies el van afusellar. Bueno, afusellar no, perquè en aquell temps no afusellaven. No sé com el devien matar. El devien penjar o coses d'aquestes. Simplement diu... Va, li van llevar la vida. Jo he trobat a internet, posa lo justiciaron. No sé si això... És aquesta paraula indigna perquè matar una persona mai no és fer justícia, però és el que hi havia. Bé, posats ja al segle XIX, recordem que el 6 de març de l'any 1853,
S'estrena al teatre La Fenitxe de Venècia l'òpera La Traviata de Giuseppe Verdi, inspirada en la novel·la d'Alexandre Dumas, La dama de les camèlies, que va assolir un èxit universal.
A Barcelona es va estrenar el 25 d'octubre de 1855 al Gran Teatre del Liceu. I també un èxit mundial, en aquest cas mèdic i farmacèutic, va ser el de posar al món l'aspirina el 6 de febrer de 1899. L'invent es deu al químic francès Charles Frédéric Gerard, però van ser els farmacèutics Arthur Echengrun i Félix Hoffman els qui van perfeccionar el medicament. L'àcid acetilsalicílic,
que procedeix de l'escorça de salsa, patentat i difós per l'empresa Bayer, amb la marca aspirina, i és el primer fàrmac analgèssic antiinflamatori de la medicina contemporània. L'aspirina va contribuir al creixement de la Bayer, fundada el 1863. I bé, Marc, com abans havíem parlat de l'estrena de la traviata, oi que posarem aquell fragment tan maco que hem escollit?
Fins demà!
Fins demà!
Bé, passem a Barcelona...
on un 6 de març de l'any 1926, per ordre governamental, és destituïda la Junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona pel fet de publicar una llista en català. Mira que fa anys que ens agrada fer la punyeta. I seguim, i seguim.
Seguim. I siguen con les mismas. Sigamos para bingo. Tu creus que un fiscal general, perquè té una opinió... No, no, no, avui ho ha explicat el ministre de Justícia. Ha dit que hi ha unes jerarquies, les quals s'han d'obeir, perquè podria ser...
que han acabat, si es produïa un aconteixement dintre d'aquesta opinió, que, clar, es veuria, diguéssim, coaccionat, que no seria prou lliure per donar una...
Un veredicte just. Simplificant. 500 anys fent la punyeta. Encara que ho vulguin argumentar. Encara que ho vulguin argumentar. La punyeta és una paraula finíssima. Sí, mira, les puntes precisament dels advocats i dels jutges. Exacte, o sigui, és un vestuari de lo més elegant. I es diu en punyeta, saps per què?
Perquè van al puny. No, no, no, senyor. Perquè era un treball tan delicat de... Com es diu? Espera't. De punta. De punta de coixí. O de coixí, home, que abans es feien les puntes amb agulla de coixí. Doncs era tan complicat
Que clar, fer aquells punys tan grans i tan treballats era molt dificultós de fer. I per això a la caixera que li feien fer, li feien la punyeta. Molt bé, però jo penso que és el significat de les dues coses. Sí, sí, però no, no. Concretament fer la punyeta, o sigui, fer la guitza, era per això. Perquè era una cosa molt dificultosa de fer. Però...
Has de reconèixer que l'etimologia de la paraula es porta... Sí, sí, no, el sentit comú de l'etimologia, però realment era per l'altre motiu. Doncs bé, per la mateixa data de l'any 1983, ens trobem amb eleccions federals alemanyes. Els ecologistes obtenen per primer cop representació en el bon destach. Recordem finalment que el 6 de març de 1997 roben el quadre Tet de Femme,
de Pablo Picasso, de la London Gallery, i és recuperat una setmana després. Passem ara als naixements de persones que han passat a la història tal dia com avui. Bé, de l'any 1475 que naixia a Caprese, Itàlia, una de les màximes figures del Renaixement, el pintor i escultor Michelangelo Buonarroti. Molt bé, no? Ara aquests dies...
podran disfrutar de la presència a la Cabella Sistina. No, que va, està tancada a pany i forallat. Espera, t'anava a dir que gaudiran de la presència exclusiva els senyors cardenals. Sí, però, escolta, avui han dit que entraven les estufes. Jo no sé fins a cert punt, segons si són molt fredolics els senyors cardenals,
Si hi posen moltes... Clar, que és molt gran, no? I molt alta. Però si això pot atemptar contra la puresa de la pintura, que és bastant recent, perquè la van netejar fa poc la Kodak. No la van netejar, la van restaurar completament. Sí, la Kodak, sí, però jo he anat dues vegades. He anat, quan estava mig restaurar...
que la meitat estava tapada i nat, que ja estava restaurada. I, sincerament, vols que et digui una cosa? M'agradava més la manera antiga que la nova. No sabrem mai si l'autenticitat era el claroscuro inicial o la lluminositat. No, jo crec que seria la lluminositat. El que passa és que, a força de passar tanta gent i el que vulguis, doncs, esclar, s'havia enfosquit el temps, com eren pigments naturals,
El temps també enfosqueix la pintura. Sí, sí. Doncs bé, pocs anys després, el 1492, és el mateix any que es va descobrir Amèrica, no? A la ciutat de València naixia l'humanista i filòsof Joan Lluís Vives i Marc. El mateix dia, de 1798, naixia el poeta occità Jacques Boé, que significava amb el seu dònim jasmín. Ell signava amb aquest jasmín.
O sigui, ell era un home, no? No una dona. Sí, sí, era un home. D'ofici era barber i recitava poemes als seus clients. Va ser el mestre i mentor de Frederic Mistral.
Un altre poeta naixia també un 6 de març de l'any 1839 a Rio Grande, Argentina. L'escriptor romàntic Olegario Víctor Andrade. Tant de Jasmín com de Víctor Andrade he trobat poemes. Però de vegades els poemes que un troba, o potser perquè tampoc li dediques tot el temps o no el temps per buscar-ho, no sempre són adequats per dir per la ràdio. Potser massa llars, potser una mica...
no entenedors... Més que res, que són antics, tenen un llenguatge molt enrabassat, i a més la traducció, que en el cas de Jasmín no crec que el millori gaire. Aleshores he pensat, mira, a l'espai final, en lloc d'aquests poetes que són una mica enrabassats, recordarem Espriu, que és el seu any, i recordarem el nostre Salvador Espriu. I un escriptor, en aquest cas contemporani, neixia a Aracatacan, a Colòmbia.
Un 6 de març de 1927. El gran novel·lista Gabriel García Márquez. I també, com cada setmana, tenim algú per recordar que va deixar aquest món tal dia com avui. Melina Mercury, l'actriu cantant i política grega,
deixava aquest món a Nova York el 6 de febrer de l'any 1994. L'eminent filòleg i escriptor Fernando Lázaro Carreter moria a Madrid l'any 2004. I també a Madrid l'any 2007 ho feia l'actor i humorista José Luis Coll, que va ser parella artística de Luis Sánchez Polac als famosos Tip i Coll. El mateix any que moria l'actriu i cantant Dana Rib, que va cuidar fins al darrer segon el seu marit
Christopher Reeve, conegut pel paper de Superman. I comentarem també la desaparició de tres icones que ens han deixat una forta empremta. L'actor Pepe Sancho, el cantant Tony Ronald, i avui mateix el polític Hugo Chávez. Ara després d'escoltar una mica de música. Una mica de música. Si trobéssim la Melina Mercury, però això no ho hem... No, la Melina Mercury. No l'hem previst, no? Potser el Tony Ronald. Tens alguna cosa del Tony Ronald? Doncs vinga. Doncs vinga, Tony Ronald.
Solo en mi cuarto, en un rincón, apurando un vaso y una ilusión. ¿Cuántas horas me paso sin nada más que recordando su forma de amar? Somos amigos desde niñez y por eso te pido, ayúdame esta noche contigo. Voy a salir
El rei d'este mundo me quiero sentir. He de olvidarme de aquel fracaso, de aquel fracaso. Help, ayúdame. En tu amistad he puesto toda mi fe. Help, ayúdame. Y tiendeme la mano de un hermano. Quan haurem ballat el compàs d'aquest Elf?
A mi m'agradava molt. Amb la Ienca i totes les seves cançons eren tan divertides. La gent de la generació del Marc, no ho sé, però de la nostra generació, milers de persones, i tant que sí. El Marc, el Marc és molt jovenet. Potser també l'haurà escoltat, però ballar, ballar, no ho sé. Em sembla que no. Bé, tenir alguns anys també ens dona memòria. I podem recordar els inicis d'aquelles icones del nostre temps que ens han deixat.
Aquell bandoler de mal nom El Estudiante va seduir la nostra capacitat de devorar televisió en blanc i negre. L'actor valencià Pepe Sancho es va fer famós amb aquell personatge i, des d'aleshores, 50 anys d'intensa vida professional han mostrat les seves dots interpretatives. Nascut d'Amenisses l'11 de novembre de 1944, José Asunción Martínez Sancho era un actor vocacional
que es va debutar als 11 anys al teatre del seu poble. Al llarg de la seva vida ha estat alcalde de Zalamea, don Juan Tenorio, el cardenal Tarancón amb una minissèrie fantàstica, don Pablo a Cuentame i molts altres personatges on va demostrar els seus dots com a sòlid actor de caràcter.
i fins i tot el recordo en un paper còmic extraordinari, i en valencià, en el Virgo de la Vicenteta. A més, és de les poques vegades que va tenir ocasió... De parlar en valencià. De parlar en valencià, interpretar en valencià. De jovenet ho havia fet molt, perquè va començar en valencià, menisses, no? Però a més, sortia amb un altre actor, també valencià, que és el que havia protagonitzat Verano Azul. Ja...
Que és el famós personatge, el Chanquete. Sí, el Chanquete. Me'n recordo del final de tot, que tothom plorava com una magdalena. Chanquete ha muerto, Chanquete ha muerto. I si l'efecte televisiu va ser definitiu per a Pepe Sancho, ho va ser també per la llegenda del pop espanyol Tony Ronald. Aquí acabem d'escoltar. D'aquells anys 60, on tot semblava en blanc i negre, els Estudios Uno i els festivals d'Eurovisión
van posar color als nostres dies. Tony Ronald, nom artístic de Sifri Kramer, va recal·lar Barcelona a finals dels anys 50. Després d'actuar amb los Kroners i Tony Ronald Group, van prendre carrera en solitari i va triomfar plenament en temes com Help, Ayuda me, que hem escoltat, Lady Banana o Dejaré la llave en mi puerta. Es va poder acomiadar del públic fa només una setmana en el programa
Que tiempo tan feliz de María Teresa Campos. Segur que molts de vostès el devien veure perquè fa una setmana només, fa una setmana només. Sí, i tant. Ja el vas veure, que ja es... Va treure forces d'un fos perquè tot i estant tan malalt. Sí, és que estava molt malalt. Va cantar precisament el Help Ayuda May amb una força extraordinària. Però bé, si donem un cop d'ull a la premsa d'avui, veiem que acapara les portades la mort del dirigent venezolà Hugo Chávez.
La Vanguardia ens parla d'un abans i un després del comandant en un reportatge de Robert Mur. Destaca que l'èxit del líder venezolà arrossega la dreta oligàrquica a acceptar postulats socials. La mort de Chávez sacseja Venezuela. És el titular de portada de La Vanguardia. El capdill calla, ho titula el periòdico. I les reaccions de dolor a Llatinoamèrica són avui presents en tots els mitjans. Si jo ho vaig veure ahir,
3.24, quan posen a última hora, a les 12 de la nit, llavors en la rotulada hi va sortir el vicepresidente, el primer ministre, també plorant, que em va recordar una altra cara plorera de fa moltíssims anys. Et va recordar Aries Navarro, no? Sí, sí. El comandante y presidente de nuestra nación ha muerto. Digo, madre mía...
Rodelmont i torna al Born. Xàvez tenia amics i enemics, però ningú no pot negar que tenia carisma i, sobretot, moltes taules. Cantava, recitava, ballava i feia tot el possible perquè els seus discursos impregnats de mites revolucionaris engresquessin el poble.
I ara ens preguntem, hi haurà xavisme sense Xàvez? De moment, Nicolás Maduro, que és el senyor que amb llàgrimes als ulls va anunciar la seva mort, i el president del Parlament, Diosdado Cabello, a qui li correspon, o sigui, manar fins que dintre de 30 dies, teòricament, s'han de celebrar eleccions. Evidentment, seran els encarregats de mantenir la flama que generi vots i garanteixi el poder. Veurem què passa, deixem passar el temps.
Bona nit
Arquere d'un Andaluc, Maria és l'alegria i és l'agonia que té el sud. Aniversaris a Dojo. Avui fa 75 anys, el 6 de març de 1938, el creuer Balears es va ser torpedinat
i enfonsat per la flota republicana a l'alçada del Cap de Palos. Desapareixen prop de 750 tripulants. Va ser l'única victòria naval de la Segona República. I un altre 6 de març, fa 50 anys, el 1963, moria a Vellaterra el pintor, paisatgista sabadellenc Joan Vila i Puig. I fa només 25 anys, el 1988,
Agents dels serveis secrets britànics maten a Gibraltar tres presumptes membres de l'Ira que pretenien dur a terme un atemptat. 25 anys fa també que l'arcabisbe francès Marcel Lefebvre feia de les seves el seminari de Lecon a Suïssa, ordenant bisbes i sacerdots sense el permís del papa Joan Pau II. Tot això mentre la nau soviètica Soyuz es passejava per l'espai i els astronautes Vladimir Titov,
i Musa Manarov, observaven de lluny el que passava al món. I de l'espai baixem a la Terra, perquè aquest cap de setmana, a la farga de l'Hospitalet, tenim un aconteixement que farà les delícies de tots els amants de la cultura del sol naixent. Com es veu que t'agrada la cultura del sol naixent.
Bé, si us agrada la cuina japonesa, les arts marcials, el manga i l'ànime, l'origami i tot el que té a veure amb la cultura nipona, aquest cap de setmana, els dies 9 i 10 de març, tindrà lloc la sisena edició de la Japan Weekend, amb més de 200 activitats, cosplay, karaoke, concerts i tallers de tota mena, a la farga de l'Hospitalet.
Bocavedats ens van deixar l'any passat amb els cursets d'origami, cursets en els que per cert hi havia moltíssima gent gran, sobretot moltes senyores. És una artesania a l'abast de tothom i de totes les edats. Oro significa plegar i kami vol dir paper. Per tant, l'origami, que en la nostra llengua es diu papiroflexia, és l'art japonès del plegament del paper. Partint d'una base inicial de quadrats, rectangles o triangles s'obtenen figures
que poden anar de senzills models fins a ninots i figures de gran complexitat. L'any passat vam veure fer vaixells, avions, mamífers, ocells i fins i tot barrets de fantasia. Que consti una cosa, jo vaig veure tota una exposició fantàstica
A l'Expo de Sevilla. Sí. A la casa del Japó. Clar. Sí, escolta'm, però una meravella. Sembla mentida. És que l'origami és l'art japonès per excel·lència. Sí, sí, sí. És fantàstic. Doncs si vas el diumenge a la farga de l'Hospitalet també ho veuràs. I a més t'ensenyaran a fer-ho. Oh, ja m'agradaria, ja.
Si teniu nets petits, s'ho passaran d'allò més bé a la Japan Weekend. Ai, això que bé ho has dit tu, eh? Jo no ho sé pronunciar igual, com es nota que t'ho fas en anglès. A més, hi poden anar caracteritzats, això, els petitons i els joves. Però els grans també, si algú ho voleu. A què vull? Podeu anar caracteritzats o disfressats del vostre personatge de manga preferit. Bé, posem música, sisplau.
I la paraula Weekend ens porta també al títol d'una pel·lícula acabada d'estrenar el cap de setmana passat,
amb tots els ingredients del cinema romàntic. Dues persones es coneixen en un club, s'enamoren i, sota d'una aparència lleu i transparent, ens expliquen com són de complexes les relacions humanes, amb una brillant interpretació de Chris New i Tom Cullen. Molt maca, eh? Jo la vaig disfrutar, aquesta pel·lícula. Sí, acaba bé? Sí, sí, sí. Ah, bueno. Si té bon...
Si té bon final ja m'agrada, si no, no l'aniré a veure. El deixa una mica en l'aire, per això al final que l'imaginis tu de la manera que vulguis, però clar, com totes les relacions humanes són complexes, i més en aquest cas de dos nois, dos gais, que viuen una doble vida, com els gats. La relació que tenen amb els seus amics heterosexuals i la que tenen amb els seus amics gais. I està molt ben explicada aquesta diversitat, aquesta necessitat d'interpretar
que té moltes vegades el gay, perquè se n'enfoten els héteros de les seves aventures, i per tant marquen unes distàncies entre els uns i els altres. És molt difícil viure d'aquesta manera, eh? Ho porten molt bé. Que ho portin bé és en pel·lícula, però de veritat jo conec casos que sí que és molt complex.
Depèn de la persona i de l'ambient i de l'acceptació que tenen els que l'envolten. L'acceptació d'un mateix i l'acceptació dels que l'envolten. I bé, si el que voleu és intriga de la bona en un inversemblant benidorm molt lluny d'unes plàcides, vacances, no us perdeu l'última pel·li d'Antonio Trasorras, El Callejón. Veureu tot el que pot passar en el reduït espai d'una bugaderia quan la imaginació ens empenya territoris desconeguts.
formidables Anna de Armas i Diego Cadavid en els seus personatges. Tot i que el títol pot espantar una mica, la pel·lícula Siete Psicòpatas és d'allò més divertida. La història d'un guionista que lluita per trobar la inspiració es converteix en un seguit de despropòsits plens de gràcia i originalitat. Un bon planter d'actors, on hi troben, on hi trobem el Colin Farrell i Woody Harrelson,
Entre d'altres, són dirigits per Martin McDonagh. Home, el Colin Farrell m'agrada molt, eh? Molt, molt, molt. Moltíssim. I aquí també està molt atractiu i molt simpàtic. No, ja per atractiu, és que és un gran actor. És un actor esplèndid. Tot i que la pel·lícula és d'un humor negre, negríssim. Vull dir, és un poco tarantiniano. No m'agrada el tarantino. Volen caps, volen mans, surt de sang a xorros. Por Dios. Però està fet amb efecte de...
de comèdia, no d'humor negre, negríssim. I del cinema passem a la fotografia, aquí és tot al revés, aquí és molt dolç, ja que ens ha agradat moltíssim l'exposició que hem vist a la galeria Àngels Barcelona, al carrer Pintor Fortuny 17. Això és allà mateix a la Bambla, entre Catalunya i Liceu. És a la tombada de la primera illa. És la primera individual de Jorge Rivalta a Barcelona des del 1988.
reuneix una selecció de sèries fotogràfiques molt interessants. Iniciades l'any 2005, consisteixen en diverses observacions sobre el camp cultural. Des de l'antigüitat romana a la Tarragona actual, espais de flamenc, a diversos indrets d'Espanya, el públic del Festival de Sònar o els Jardins de l'Alhambra,
Són alguns dels temes convertits en imatge. I parlem ara d'aniversaris de galeries d'art. EUDE, 38 anys, cartells i llibres d'artista, és una exposició que commemora els 38 anys de vida de l'atractiva galeria EUDE al carrer Consell de Cent 278. Amb un altre carrer no podia ser. És el carrer de les galeries d'art. Oberta des de 1975, EUDE sempre ha estat un referent de l'art de vanguarda.
I bastants més tard han complert... No, abans, abans, bastants anys abans. Ah, sí, abans, abans. Bastants més anys ha complert la famosa sala Parés, home, del carrer Petritxol i força més, ja que va ser fundada el 1840 pel botiguer Joan Baptista Parés.
Com una tenda d'articles de velles arts que més exposava dibuixos. Però va ser l'any 1925, al ser adquirida per la família Maragall, quan la Sala Parés es va convertir en la galeria de més prestigi de Barcelona. Van exposar la seva obra Manolo Hugué, Josep de Togores i Salvador Dalí, entre d'altres, i la Parés va adquirir renom universal. Fantàstica, la meva Sala Parés.
I a més, la sala d'enfront, que es diu Trama... És de Parés, també. També és de la família Maragall. El que passa és que allà, al principi, era art molt modern. Molt, molt supermodern. Ara, últimament, no l'he visitat. Està fet amb aquesta intenció. Que la Parés conservi l'art figuratiu i clàssic i la galeria Trama sigui d'art contemporani. No modern, sinó contemporani. Perquè el figuratiu també és modern. És aquella cosa que dius tu, que tot és figuratiu.
El que passa... No, tot no, també hi ha abstracció, però hi ha figuratiu que és realista i figuratiu que no ho és. Sí, al principi era molt, molt, molt, molt, molt abstracte. Ara potser, contemporitzatament, són quadres de gran tamany.
O sigui que a la sala Parés es tracta i coses així quan fan la setmana del pintor jove. La setmana del pintor jove, sí. I aleshores, esclar, com tothom hi participa, els joves uns pinten en pla figuratiu clàssic i els altres gasten textures de tota mena. Jo he vist diaris, o sigui, quadres fets amb trossos de diari, trossos de cordill i coses molt rares, i ha tingut un premi.
Però és molt curiós que va ser de les primeres galeries que la gent gairebé no gosava entrar-hi, ho tenia allà a la rebotiga, no? Aneu a mirar, si voleu. Sí, perquè, clar, era un altre concepte. Va agafant força. És que recordem que el senyor Joan Baptista Parés va viure la primera meitat del segle XIX, o sigui que la sala té... Però a França ja existien les galeries d'art. El que passa és que, com sempre aquí, anàvem una mica més endarrerits. Bé, posem música.
Bona nit. Bona nit.
Una altra recomanació per aquest cap de setmana. Diumenge, dia 10 de març, a les 7 de la tarda, a l'auditori,
concert de benefici de l'Hospital de Gondi al Xat. L'Hospital Gondi és un oasis d'esperança enmig del caos sanitari en què es troba aquell país. Al Xat, a l'Àfrica Central, és un dels quatre països més pobres de la Terra. El 80% de la població viu per sota el llindar de la pobresa i l'esperança de vida no arriba als 50 anys. Ni als 50 arriba, ni als 50. Gràcies a l'ONG Missió ni Desarrollo para Gondi,
Un equip de metges i d'infermeres del nostre país hi fa intervencions de tota mena, des de parts a treure queixals del seny, passant per tota mena de cirurgia. El doctor Mario Ubach és el president de l'ONG i coordinador d'un grup de metges africans que han rebut formació d'especialistes d'aquí i ja estan exercint en aquell país. El concert a benefici de l'Hospital de Gundi, que tindrà lloc diumenge a l'Auditori, és obert a tothom.
El preu de les entrades va dels 15 als 45 euros i es poden adquirir a les taquilles de l'auditori, al web auditori.cat o bé al telèfon de teleentrada 902 101 212. Repetim, telèfon 902 101 212.
Aquest concert es fa cada any per aquesta data i té com objectiu millorar les condicions de vida al xat a l'Àfrica Central. Us recordem que l'auditori és el número 150 del carrer Lepan de Barcelona, en front mateix del Teatre Nacional de Catalunya, i l'actuació és la d'aquests dos grups. Aviam, la coral, o sigui, aviam, Berruezo i Bohemia Camerata, i la coral Cip Cela, Misticismos,
I, de gospel, viu, cor, non-stop gospel. Deu ser molt interessant perquè és una música molt atraient. Molt, molt. Bé. I una altra activitat recomanem que tindrà lloc aquí, a Sant Just. Dissabte, dia 9, a les 12 del migdia, a l'espai Maslluí, carrer Rosa de Luxemburg 114. Xerrada sobre les dones que donen nom als carrers del barri. Organitza el centre d'estudi Sant Justencs.
Bé, posem música. Pintor nacido en mi tierra Con el pincel extranjero
Pintor que sigues el rumbo de tantos pintores viejos. Aunque la virgencia blanca pintame angelitos negros.
que també se van al cielo, todos los negritos buenos. Recordàvem l'Antonio Machín, amb el seu celabèrrim Angelitos Negros. I ja que parlaven de les dones, ara farem una amplia ressenya del 8 de març, Dia Internacional de la Dona. És demà passat. Bé, el divendres 8 de març, a les 18 hores, al Casal de Joves,
Mostra dels tallers trimestrals i una petita obra de teatre amb el grup de teatre social dirigit per tallaristes d'Impacte Teatre. Els tallaristes d'Impacte Teatre. A les 21 hores. A l'equipament Plaça de la Pau, sopar del Dia Internacional de la Dona. Concurs de tas de postres. Les dones que vulguin podran portar un plat de postres.
Presentació de l'exposició Mas Lluí, un barri amb nom de dona. Lectura del manifest del 8 de març. I després, ball. Molt bé, molt bé, molt bé. Bé, ara, dissabte 9 de març. Ja ho hem dit, que hi ha la xerrada, qui eren les dones que donen nom als carrers del barri. Això ja hem dit, que és a les 12 del migdia, l'espai Mas Lluí. Bé, a les 17 hores, a la sala municipal de l'Ateneu, tarda solidària.
A les 5 en punt, taller obert de ioga i meditació. Cal portar roba còmoda. A les 19 hores, 7 de la tarda, mostra de dansa amb l'alumnat de l'escola de dansa Renata Ramos París. Exposició fotogràfica i presentació del projecte de la Casa de la Mujer. Bé, també us recordem que de l'11 de març al 7 d'abril, al celler de Can Ginestar, hi haurà l'exposició Mas Lluí, un barri en nom de dona.
I bé, i continuem parlant amb motiu del 8 de març, Dia de la Dona, moviments obrers, cristians de Catalunya i balears, capellans obrers i religioses i religiosos, en barris o delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya, amb l'ocasió de la celebració del 8 de març d'aquest any 2013, Dia Mundial de la Dona, estan d'acord en proclamar el següent manifest.
Que tots els éssers humans, homes i dones, amb independència del lloc on han nascut i la seva condició, són dignes. La societat no ha de permetre que ningú quedi per sota de ningú.
a les institucions polítiques, als empresaris i cada persona en el dia a dia. Que tots plegats hem de lluitar per sortir de la crisi que ens porta a l'atur, al dolor i a la desil·lusió, reivindicant i reinventant una societat més humana. Que calen polítiques que assegurin la igualtat d'homes i dones en tots els àmbits i que es promogui la prevenció i erradicació
del maltractament físic i psicològic. Que la cura de la salut i l'atenció a l'educació dels infants i joves és clau per assolir un món més igualitari i més just. Les retallades socials d'avui són la pobresa del demà. Com cristians i cristianes, reclamem que sigui, per fi, reconegut el paper de la dona en un pla d'igualtat amb el de l'home. Nosaltres, membres del moviment Cristians i Obrers de Catalunya,
Manifestem solidaritat amb les dones que pateixen injustícia i proclamem el nostre compromís en la transformació del món per una societat més lliure, justa i pacífica. Bé, i continuem també un comentari sobre Uganda, que es celebra el Dia Internacional de la Dona. La posició de la dona en el món com exemples concrets d'Huganda. I diu textualment...
A principios de este año, los ugandeses, en especial las mujeres, se emocionaron cuando la activa feminista Winnie Bianjima saltó a una de las más codiciadas responsabilidades mundiales.
Fue nombrada directora ejecutiva de Oxfam Internacional. Oxfam es una confederación de 17 organizaciones que trabajan conjuntamente para encontrar soluciones duraderas contra la pobreza y la injusticia. También el año pasado, otras dos mujeres destacadas de Uganda aumentaron su talla internacional. La Asamblea Legislativa del África del Este escogía a Margaret Ziba,
como su presidenta, convirtiéndose en la primera mujer para ocupar ese cargo. La otra mujer fue la doctora Margaret Munguerera, que fue elegida como presidenta de la Asociación Médica Mundial.
Al celebrar este año el Día Internacional de la Mujer, el movimiento mundial de trabajadores cristianos invita a todos a celebrar los frutos obtenidos por grandes luchas y la fraternidad de las mujeres en todo el mundo. Pero sin olvidar que aún nos falta mucho para alcanzar igualdad y respeto reales para las mujeres en nuestras sociedades. Instamos a todas las partes interesadas
a promover la creación de oficinas de la mujer para ayudar a capacitar a las mujeres en grupos y apoyar su proceso de fortalecimiento. Cuando la mujer se refuerza, el mundo se refuerza. Por lo tanto, es necesario acabar con la violencia en contra de las mujeres, asegurar su derecho a la educación permanente y a la igualdad de oportunidades. Firman Janet y Bettina.
Fins demà!
Bé, i ara parlarem sobre uns consells que dona l'Agència Catalana del Consum, sobretot per a les persones grans consumidores. I que ho titula precisament així, la gent gran com a persones consumidores. L'Agència Catalana del Consum recomana per a un consum responsable els seus productes i serveis. La garantia.
L'empresa venedora respon dels defectes d'un producte durant dos anys. Si detecteu un defecte durant els sis primers mesos a partir de la compra, es presumeix que ja hi era. Però, passat aquest termini, heu de demostrar que el defecte és de fabricació. La venda d'articles durant una excursió. En cas d'adquirir un producte de preu superior a 48 euros, heu de saber que disposeu d'un període mínim de set dies.
des del moment de la recepció, per retornar-lo sense haver de donar cap explicació ni ser penalitzats econòmicament. Desconfieu de les visites imprevistes que venen a casa vostra a fer revisions del gas natural o del botar. La revisió de les instal·lacions fixes de gas botar s'ha de fer cada cinc anys i l'heu de sol·licitar a una empresa instal·ladora.
Guardeu el certificat de revisió, us han de lliurar obligatoriament. La companyia de gas natural està obligada a fer una inspecció periòdica de les instal·lacions de gas natural i aparells de gas en servei cada 5 anys i té un cost econòmic. La companyia ha de comunicar als veïns de la finca uns dies abans i mitjançant un avís
Quin dia passarà a fer-la? Això és molt cert perquè ara precisament han passat i ho han fet així. O sigui, si no us han avisat prèviament, ningú que truqui a la porta dient que ve de part del gas o de qui sigui no obriu. No, no, no s'ha d'obrir a ningú. No, no, encara que et mostrin carnets i et mostrin el que sigui. T'han d'avisar. Doncs molt bé, parlem ara de les vendes a domicili. No compreu de manera impulsiva.
Disposeu de 7 dies des de la recepció del producte per desistir de la compra, si supera els 48 euros, sense haver de donar cap explicació ni ser penalitzats econòmicament. El canvi de companyia de la llum, del gas o del telèfon. Si rebeu a casa la visita de persones comercials perquè canvieu de companyia de la llum, del gas o del telèfon, aneu amb compte amb la documentació que els lliureu. No els faciliteu dades bancàries si no esteu ben segurs.
i vigileu amb el que signeu. En tots dos casos, disposeu de 7 dies des de la celebració del contracte per anul·lar-lo sense la necessitat de donar-ne cap justificació. Les reparacions d'electrodomèstics. És obligatori que us facin un pressupost previ llevat que hi renuncieu. L'establiment us ha de lliurar un resguard de dipòsit i un cop reparat l'aparell us ha d'entregar la factura del servei. Recordeu que la reparació té una garantia de 6 mesos
Els serveis a domicili. Si voleu fer reformes o reparacions a casa, és obligatori que us facin un pressupost previ llevat que hi renuncieu. Un cop acceptat i fetes les obres, us han de lliurar la factura del servei. Recordeu que la reforma té una garantia de sis mesos. Recordeu. Els establiments comercials
disposen de fulls oficials de queixa o reclamació o denúncia. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum. Fixeu-vos en el distintiu d'adhesió. El distintiu d'adhesió, precisament, són tres fletxes que conflueixen en un mateix punt central. Això mateix?
Recordeu aquests consells que ens sembla que són molt assenyats. Si ho podeu consultar més, la majoria ja sé que teniu internet o ho podeu mirar en un cibercafè o en una tenda on hi hagi ordinadors, doncs la web és consum.cat, així de senzill. Amb les tres dobles Bs?
Això ja ho saben. No, el 100 gran no ho fa. Que sí, dona, que sí. Jo no ho sabria. Tu no ho sabries, però la immensa majoria de gent gran, que els veig jo en els cibercafés... Sí, bueno, recordem, tres dobles ves punt consum punt cat. Avui en dir la paraula web ja es dona per sentat que quan dius... No, no pensis que tothom és com tu, Pereira. Quan dius el web ja saben que són tres dobles ves, això aquestes alçades ja ho sap tothom que fa servir internet. Va, posem una mica de música.
Has tenido suerte de llegarme a conocer Creo que a nadie le gusta el nacer para perder Abrirás una revista y me encontrarás a mí Debo ser algo payaso pero eso me hace feliz Uh uh uh uh
Bé, aquesta cançó és molt alegre. Dona entrada a una... Ens permetem, sense demanar-li permís, que crec que sí que ens el donarà, fer difusió d'un conte afegit a una recepta molt simpàtica de la doctora Pilar Sempau, que ha sortit publicat a la Vall d'Avers d'aquest mes. Arengades amb raïm.
Bé, primer, el conte. Protegir el cervell. Ell sempre havia pensat que la felicitat era de colors. Per això, dins de la seva vida rutinària i gris, pensava que no podia aspirar ni tan sols al Premi de Consolació. Cada matí, vestit de pols, sortia de casa cap a la feina de paleta, deixant al seu pas una boirina blanca que, a manera d'aura, es desprenia en cada un dels seus moviments.
Portava un jersei prou gruixut per semblar-li que estava protegit d'algun fred, uns pantalons vells per arrossegar-se sense remordiments i unes sabates amb la sola suficientment grossa com per aïllar-lo d'un terra inhòspit. Per la nit, quan arribava a casa i creuava llinda, sentia un estrany alleugeriment en el seu ànim. Amb el gest cansat, com el del que arriba d'una gesta heroica,
es deixava anar suaument i silenciosament al fons de la butaca del menjador, que, com un tron reial, l'esperava per acollir-lo cada nit. Al seu voltant la vida continuava, però ell cada cop estava més lluny. Massa hores fora per saber de què anava la pel·lícula,
Tot just sabia el curs que estudiaven els nens i pràcticament res d'ella. Els anys anaven afegint més vida al seu voltant, però ell cada vegada la veia més llunyana, com si cada any que passés la butaca s'allunyés de les primeres files de la pantalla. Ja gairebé ni reconeixia els nois que arribaven quan ell marxava i que marxaven quan ell arribava, i ella, que sempre enfeinada, recollia un pols que ell mai no va veure.
Fins que un matí de dilluns es va trobar assegut a la butaca a les 6 del matí. Era el seu primer dia de jubilat. Per primera vegada a la seva vida va sentir por, por de conviure amb tots aquells estranys, por que li fessin participar d'aquella vida, por que no pogués fugir d'allà. I mentre els timids raig de sol d'hivern, suaus i blabossos, anaven arribant a la seva butaca,
com si un tentacle a l'anès asfixiant va sentir la necessitat de fugir d'allí. Quan van entrar els fills al menjador, ell va iniciar un viatge cap a un lloc segur anomenat Demència, on cap rastre d'efecte deixés senyals per arribar-hi, on, com en el conte de Hansel i Gretel, és segur que es perdrà. És molt sentimental i molt real, perquè els pares que sempre han treballat força i força...
no arriben a conèixer els seus fills gaire. I a la dona sempre, cada cop la tenen més lluny. I aquest conte és per recordar-nos que cal cuidar el cervell perquè això no ens passi o ens passi el més tard millor. Sí, uns sentiments, respiracions profundes i aliments adequats. I si a més a més li afegim cultura, les neurones, a part d'estar ben nodrides, també seran més àvies.
Un dels plats senzills per cuidar les neurones és la combinació d'arangades, un peix blau excel·lent, i el raïm, una fruita antioxidant. Ingredients. Arangades, raïm i pa. A qui li convé menjar-se unes arangades amb raïm? A tothom. Però, especialment, a tots aquells que estiguin amb l'ànim baix. A tots aquells o aquelles que pateixin de dislipèmies com ara colesterol alt. Als diabètics?
Els que facin dietes per prendre pes. Els que estiguin tristos. Els que prenguin alcohol amb deciduitat. Els que pateixen qualsevol malaltia de l'àmbit cardiovascular o oncològic. I, sobretot, els que pateixen demències. La demència és un camí que ens allunya dels altres.
Però el que és més perillós, també de nosaltres mateixos. I veus, avui hem après una paraula nova, jo almenys no la sabia. No sabia que dislipèmia volia dir colesterol alt. A mi, eh? En castellà diem, no te acostaràs sin saber una cosa més. Exacto. Bé. Ciertamente. Això mateix. Potser ja, potser amb la sintonia de la poesia.
I com que som de ple dins de l'any espriu recordem avui algun dels seus poemes del llibre Cementiri de Sinera de Salvador Espriu Quina petita pàtria encercla el cementiri Aquesta mar, sinera, turons de pins i vinya, pols de rials No estimo res més
excepte l'ombra viatgera d'un núvol, el lent record dels dies que són passats per sempre. Del llibre Les Hores, oració en la teva mort. Quan roures enyorosos de verds marins comencen, crepusculars missatges volen ter foc. Demano nova claror que siguis davant altars on cremen ardents silencis d'ales
encès cristall, més flama lluny de cançó senzilla. Perquè un dia torni la cançó acinera. El meu somni lent de la gran pau blanca sota el cel clement. Passo pels camins encalmats
que porten la claror dels cims. És un temps parat a les vinyes altes, per damunt del mar. He parat el temps i records que estimo guardo de l'hivern. Però tu riuràs, que veus com es tanquen llavis catalans. I es baden el sol boques de captaires, plagues de la pros. Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi he salvés. Mai no ha entès ningú per què sempre parlo del meu món perdut. Les paraules...
Són forques d'un atrosos penjo la raó. Branden a ple vent cordes que no poden suportar més pes. El càntic és lluny i la greu campana toca pels difunts. Ha cessat el ball de l'altiva monja de l'embriac. La dansa, també, del pelut dimoni amb la reina Esther. Ja no volta l'os. He llegit el llibre del predicador. Vejo a poc a poc dintre de la capsa
Tots els meus ninots. Ara he de callar perquè no tinc prou força contra tant de mal. D'un mal tan antic, aquesta veu feble no et sabrà guarir. En un estany buit manen el silenci i la solitud. Sols queden uns noms. Arbre, casa, terra, gleba, dona, solc. Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i llavor.
La mar, el vell pi, presentida barca, la por de morir. Bé, doncs, amb aquests versos tan emocionants com sempre de Salvador Espriu, hem arribat a la part final.
d'aquests 60 i més. Ja en tenim més, de poemes d'Espriu. Molts, i ho tenim tot l'any. Tot l'any Espriu ho anirem recitant i els anirem recordant. Bé, doncs, moltíssimes gràcies a tots vostès per escoltar-nos. I recordeu que dimecres vinent estarem amb vostès a les 8 del vespre i també en segona audició, aquesta audició d'avui, el proper dissabte a les 11 del matí. Doncs fins aleshores, a reveure. A reveure.
Bona nit.